Mostrando las entradas para la consulta milló ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta milló ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas

jueves, 29 de octubre de 2026

Peire de Vilamur. Neyt et jorn dins en la pessa

Peire de Vilamur.

Peire de Vilamur. Neyt et jorn dins en la pessa



Dansa d'amors am refranh, per la qual foc jutgat lo gauch a mestre Peyre de Vilamur, bachelier en leys, l'an M.CCCC. LXV. (1465)

Neyt et jorn dins en la pessa
no m puesc tenir d'alegrar,
quant mi sove la noblessa
de la flor que m fay pensar,
En mon joven me comensa
amors de far mortalz jocs;
tant m'art he 'mflama sos focs
qu'en passi greu penedensa,
dolor mortal e destressa;
et no puesc alz cossirar
si no que la gentilessa
de la flor que m fay pensar.
Helas, no m puesc ben deffendre
que no senta la dolor
que passi per fin' amor,
don cuda lo mieu cor fendre,
dolens et plens de tristessa,
qui no cessa de plorar,
per tal sos volers aguessa
de la flor que m fay pensar.
Prec humilment, test' enclina,
eysausisqua mon desir,
car no y a plus medecina
per me far tost engausir:
no 's creatura que sabessa
autra milhor cogitar, (atra milló pensá; cogito, ergo sum)
que surmontes la princessa
de la flor que m fay pensar.
Ma blancha flors e mestressa,
sus trastot quan es ses par,
datz me l secors e l'endressa
de la flor que m fay pensar.

miércoles, 28 de octubre de 2026

Vie de Saint Trophime. Tostems aus dir c'on deu aver conselh (Bartsch)


Vie de Saint Trophime. Tostems aus dir c'on deu aver conselh (Bartsch)


Tostems aus dir c'on deu aver conselh
dels ancians e c'on prenna espelh
en lors bels fatz e'n lur ditz eissament:
e car l'antic en lur comensament
pregavan Dieu, lo payre glorios,
tot enaysin lo devem pregar nos
que elh nos don complir nostre dechat
a sa onor e senes falsetat.
Tengut nos an enclaus aquest escrig
nostres clerges, tro c'on lur o a dig,
per pereza e per nesietat: 
mas aras l'an de novel revelat, 
car conoison que per lur gran pereza,
per lur delieg e per lur avareza
an perduda la renda que avien
en Alisquams, tant com ben lo servien; (v. campos Elíseos)
qu'ieu ay auzit que gran devosion
i avien totas gens per lo mon,
e ben de luen s'i fazien portar
sil que morien de sa otra la mar.
Con ayso sie, demandas o als viels,
els o diran plus gent que ieu e miels.
Pero comtan que plus aut de Layon,
encara mays plus aut que de Mascon,
venien mortz que avien elegit
e'n lur gaje layssavan establit
c'on los meses en un vayselh de fust,
mot fort sarat e que fosa ben just.
Cant eran mort, los metien sos parens,
pueys metien lo en lo Roze corent;
entro aval ad Arle deysendien,
car plus en sus decendre non podien,
per la vertut del sementeri sans,
que Dieu sagret, c'om apella Alisquams.
Encaras mais reconta, et es vers,
que de Tolzan e de tot Carcases
e de Franza e de tota Espanha,
foson en plan o foson en montanha,
tant com tenian los regnes de sa mar,
cant eran mort, s'i fazien portar.
E tutz avien tant gran devosion
los avesques e ls contes e l baron
que a penas alons jaser volian:
aytant gran fe al sementeri avian.
E si fazien totz los ricz embaymar (embalsamar)
et an cavalz vo an carris portar;
e li paures que aver non avien,
a lur parens prometre si fasien,
los salesan dedintre e defors: (los salaren de dins y de fora)
e cant fora ben saonat lo cors,
lo portesan en Arle soterar, (lo portaren a Arlés a enterrá : soterrar)
en Aliscamps, lo qual volc Dieus sagrar.
So es l'espelh qu'ieu desus dig avia: (l'espill)
el qual espelh totz fizels si deuria
mirar en so que fasien los antics.
Mais nos semblam los jovenetz mendics, 
car no siguem las pezadas dels viels
que dizien et o fasien mot miels (que dién y u féen mol milló)
que nos non fam, per que laysam estar (que natros no fem)
lo sante luoc que Dieus dignet sagrar.
Mas ges del tot non es nostre lo dans,
ans y an part selhs que rosins anblans
e bels cavals sojornatz e corens
tenon d'aquo que lur ufron las gens.
Per lur deport e per lur quavalquar
dezamparon lo servir de l'autar (desamparen lo serví del altá)
e non mostron tota la veritat
del sante luoc aysi com fon sagrat.
Molt o fan miels de la relegion:
sels que i son, dison en lur sermon
q'ils sont tutz sans e lo lur eysamens:
per que tiran ad els totas las gens,
que non sabon la vera sagrason
que Jezus fes al sementeri bon.
E per aquo quar tota gent non sap
la gran vertut que l sementeri cap,
ieu o diray a tot lo mont per ver:
sol de l'auzir es grans gauc e plaser.

en Aliscamps, lo qual volc Dieus sagrar.

sábado, 24 de octubre de 2026

Roman de Jaufre, fragment, E dirai vos de Brunessen

Roman de Jaufre.


Roman de Jaufre (Jaufres fil Dovon)


E dirai vos de Brunessen
con ieis del castel ricamen
E l senescals vai s'en primiers,
e ela sec lo cavalcant
en un bel palafre ferant,
on hom de cavalquar no s dol;
e ambla si que par que vol,
adaut e jent, dreit e suau
c'a penas au om son esclau. (c'a pena au hom son esclau)
E fon vestida cosdament (ricament)
d'un cisclaton mout avinent;
e siei cabel delgat e saur
son gent estreit d'un filet d'aur;
e sa bella cara plasent,
on anc non ac affaitament,
anz es ben fina per natura
qu'en nulla sason non peiura
plus al matin que al colgar,
mas ben la ve om mellurar
rellusir e getar clardat,
que tuit en son enluminat
cels que l'anavon environ.
E ac un capel de paon
en son cap mes per la calor,
e portet en man una flor
mout bella e mout ben flairan.
E enaissi vai s'en pensan
com poira Jaufre retener
ni co l fara son cor saber,
ni, cant er ab el, que l dira
ni de cal guisa respondra.
Si m'escomet de nulla ren,
ades li respondrai ab ben;
e se s clama car lo tinc pres
ni del mal que ma jentz li fes,
ni car lo menassei a pendre,
d'aisso consi m poirai deffendre?
Ab blandir et ab jent parlar,
c'aissi pot om tot cor domptar.
E, si Dieu platz, ieu domtarai
aquest, tanz plasers li dirai."
E Jaufres ven daus l'autra part
pensan, que s cuia que fort tart
poira Brunesen convertir,
ni s cuia que puesca avenir
qu'ella per ren s'amor li don;
car tant es de bella faisson
e tant es rica de coraje
e de terra e de linnage (linhage, linatge)
c'a pauc no n es desesperatz.
Mais en aisso s'es affermatz 
que dis que non es ses merce,
pos totz autres bens a en se.
"Doncs non poira ella suffrir
que m veia per s'amor morir;
que mortz sui o tota l'aurai:
mais merce n'aura, si Dieu plai."
E aissi anet longament
pensan, qu'en al re non entent, (pensán, que en atra cosa no entén)
tro que vi Brunesen venir.
E l senescal vai s'enantir
e venc s'en a Jaufre correntz:
"Seiner, ma domna Brunesentz
es aici tot per vostr' amor
per so que us fasa mais d'onor;
e vec la us que us ven acuillir."
Dis Jaufre: "Bel fai a grazir."
Ab tant Brunesentz es venguda,
que mout coindamen lo saluda,
e Jaufres ella eissament,
e apres tota l'autra gent,
cavaliers, domnas e pulcellas, (pucella, pubilla)
car mout n'i avia de bellas.
E Brunesentz l'estent la flor.
"Domna," dis el, "per vostr' amor
la penrai, pos vos la m donatz." (la pendré, pos vos me la donáu)
E pueis cavalcon latz e latz, (y después cabalguen costat a costat)
e las jentz estan entorn els,
de cavaliers e de donzels,
de pulcellas e de borges. (de pubilles y de burguesos)
E tant i estavon espes
c'om no i pot nulla ren parlar,
si fort non l'aven a cridar:
don enueia mout a Jaufre
e a Brunessen mais, so cre;
car non son en luoc on parlar
poguesson miellz de lor afar. (pugueren milló del seu affaire)
Ez enaissi son s'en vengutz
a Monbrun, on an receubutz (Monbrun, Montbrun; la t se pert o perd)
Jaufre a gran procesion.
Pueis Brunesenz e siei baron
an l'en menat sus el palais;
e non cre que hom vis anc mais
miels apparellat de manjar. (Juaquinico Monclús)
Mais no m'o letz aras comtar,
car enant fai meillor auzir:
e per aquo voill m'en giquir. (y per naixó m'en vull abstindre; u dixo)
E cant agron assatz manjat,
il an lor solatz comensat,
e Jaufre a lor o mogut
co s n'anet, cant l'agron batut,
ni con sos ausbercz lo guari
e l drapz, que res non l'envasi.
Pueis demandet del cavallier
que l venc residar el vergier
tres vetz e l venia ferir,
s'es garitz o si pot garir.
Dis lo senescals: "Ben guarra, (va di lo senescal: be guarirá : sanará)
senner, car ja mal no n aura. (siñó, ya que mal no ne tindrá : haurá)
Mas per la fe que dei a vos,
enantz n'i eron vengut dos,
qu'ieu e Symonz i fon vengutz,
que a cascun par els escutz
que cascuns voides los arsos,
e n'aguem los vestirs terros.
E de totz aquelz de Monbrun
feratz altrestal, un e un,
entro qu'ieu dis que lai anesson
tuit ensems e que us n'amenesson:
adonx cre que aguest paor."
“O ieu, que anc non l'ac maior,"
dis Jaufres, "si m sal Dieus ni fes.
Diable, cugiei, m'aguesson pres,
que sai fosson d'enfern ixitz, (ixits, eixits.)
cant los vi entorn mi garnitz.
Mais quant m'agron sai sus poiat
ni ac am ma donna parlat
e vi son cors, so m fon avis,
que fos ab Dieu en paradis,
c'anc puis non ac de ren temensa;
enantz vos dic per ma cresensa,
que, sol qu'ela's tengues ab me,
res no m pogra nozer, so cre."
E Brunesenz a sospirat
e a tan fichament garat (y ha tan fíxamen guaitat : mirat)
Jaufre e aitan dousament (a Jaufre, y tan dolsamen)
que ls oils ins el cor li deisent;
e a ella puiet el vis
lo sanc del cors, si qu'en rogis.
Amdui son malament nafratz
d'un dart, qu'es d'amor enpennatz,
don om non pot son colp veser,
ni garnimenz no l pot tener;
tant fer prim; mais lo colp es gros,
que no i a mesolla ni os,
vena ni nervi que no l senta.
Aissi nafra, can l'atalenta,
durament e jent e suau,
que non ve om son colp ni l'au,
ni ja mais sanat no n sera,
mais per aquel que l colp fara.
E co l pot ferir ne naffrar
pos puis lo i aven a sanar?
Aco us dirai ieu ben per que.
S'ieu ai naffrat vos e vos me,
s'ambedui nos podem garir,
en fol nos laissarem morir;
car quex es de garir cochos
de son mal, tant es angoissos.
Mais can l'uns nafra solamenz,
aqui a mestier mais de senz,
que l nafratz a obz que enqueira
con cel qui l'aura ferit feira,
qu'estiers non pot per ren guerir.
E dirai vos co l pot ferir:
ab servir et ab gent parlar,
ab blandir, ab humiliar,
e que s gart de far avolesas,
e fassa con poira proesas
e que sia a totas genz
humils, amoros e plasenz,
per so que tuit en digan ben;
e gart si sobra tota ren
d'enueg e de far vilanias,
d'erguil e de sobransarias, (d'orgull)
e sia larcz quan s'escaira
segon lo poder que aura;
e que s tenga asaut e jent
e s gart de pacha d'avol gent,
que non lor sia trop privatz.
Mais de tot si' abandonatz
ves celui que nafrar volra,
e qu'en digua ben, can poira,
e sia finz e vertadiers
e a totz aquels plasentiers
que ab leis li puiran valer;
e cels que l poiran dan tener
am atressi e tengua car;
e que sapcha son cor celar.
E veus cal son li dart d'amor
que nafron suau ab dousor,
ez enaissi pot hom nafrar
lo plus dur que l'er ad amar!
Andui son d'aquest dart ferit
et amdui seran leu garit,
sol qu'ensems sian ajustat,
car cascuns n'a gran voluntat.
El palais tenon lor solatz,
car cascuns conta so que l platz.
Mas Brunesentz non au ni ve
faitz ni ditz, mais cels de Jaufre,
ni en ren al re non enten:
don plaing e sospira soven,
e trasal e fremis e mor (trassal)
e pensa ades en son cor
can poira la sason veser
que l puesca entre sos bratz tener.
E Jaufre plain de l'autra part
e mor et esconpren et art,
can ve son cors gai e cortes,
qu'ades mor car ab lui non es.
Aissi an aquel jorn estat,
e Brunesenz a comandat
c'om fassa leitz aparellar,
qu'ira jazer e repausar; (qu'anirá a jaure, tombás, y reposá)
car la calors que n'es annada
l'a un petit de mal greuiada.
Pueis venc a Jaufre mantenent
e dis li tot suau e gent:
"Seiner, vos vos n'iretz gaser, (jazer : jaure : yacer)
e Dieus vos don anuit bon ser
e al matin meillor levar,
qu'ieu m'irai atressi pausar.
Mais paor ai que us en fuiatz (la dona de Puigdemont, la rumana)
ancanuit, can serem colgatz,
aissi con l'autra ves feses."
"Non farai ja," so dis Jaufres,
"que, si m'aiut Dieus ni sos sanz,
anz sai istaria detz anz 
que m n'anes senz vostre comjat
ni menz de vostra volontat."
Dis Brunesentz: "En bon aur,
so que ben dormirai plus segur."
E es s'en ab aitant intrada
e fes castiar sa mainada
que non fasson bruida ni nausa
e que laisen dormir en pausa
Jaufre si com pro cavallier,
que ben cre que l'aia mestier.
Jaufre an ricament colgat
en un lieg gent aparellat,
en que pogra suau dormir,
s'amors no l vengues assaillir.
Mas ves amor non pot valer
benestansa de ben jaser;
c'aitan ben dormiria en pailla
totz hom, pueis amors lo trebailla.
E el es ne si treballatz
que cent ves s'es la nueit giratz,
que non sent si jatz mol o dur
ni gaire no n esta segur,
c'ades pensa de la faisson
de Brunesen, c'al cor li fon,
que totz sos faitz e totz sos ditz
l'a sus sagellatz e escritz.
E pensa s'en nulla maniera
puesca conoiser la carriera
co l puesca son cor descobrir
ni l'amor, c'aissi l fai languir.
E cant a pro pensat, no i ve
via mais de clamar merce,
e dis qu'enaissi lo dira
tan tost con veser la poira:
"Donna, la vostra grantz beutatz
e l vostre cors jent faissonatz,
vostre oil, vostra boca plasent
e l gais ditz c'al cor mi deissent
m'a si destreit, pres e lasat
que no m'avetz poder laissat
de neguna ren qu'el mon sia,
que totz es en vostra bailia
mon cor, mon saber e mon sen,
ma proesa, mon ardimen,
mon delieg e ma voluntat.
De tot m'aves poder enblat,
que tot es vostre mielz que mieu.
E si us avia dig: de Dieu,
non o deuria a mal tener,
car el vos a donat poder,
e per s'amor, domna cortesa,
car vos a dat tant de proesa,
de pres, de sen e de beutat,
devetz aver humilitat
de me, c'aissi m'aves conques
e destreit e lassat e pres
que non veg ni entent ni aug
ni puesc aver delieg ni gaug
senz vostr' amor; e si non l'ai,
atrasag vos dic que morai.
E, per Deu, bela domna pros,
non voillatz qu'ieu mora per vos,
car no m podetz mostrar ni dir
rason per que m deiatz aucir,
mais car vos am: veus tot lo tort!
E si per so voletz ma mort,
peccat farez a mon veiaire. (faretz : vos faréu, tú farás)
Mais nuil dreit no m val ab vos gaire,
que tot es en vostre voler.
Mais merces mi degra valer
que us quer, bella domna cortesa."
Ben sui folz e ben dic folesa, (foll, follia, etc.)
car ja cuit s'amistat aver.
Con la i ausaria querer,
qu'eu no sui d'aquela valor
qu'en mi fos be messa s'amor,
qu'el' es riqua e de gran affar
e puis de beutat non a par;
el mon non a nulla persona
que, s'ella s'amistat li dona,
que non s'en tengua per pagatz.
Donx non sui ieu ben estragatz,
can mi cuit que a mi la don,
c'anc mais no m vi ni sap qui m son? -
Tol t'en, que ja non s'avenria.
Vai t'en e ten deman ta via. -
E, Dieus(.) e con o puoc anc dir?
Qu'ieu ja cuiava ades morir,
can son cortes cors non vesia,
e tot jorn plorava e plagnia; (planher, plagner, plañir)
e ara, cant ab ella son,
que m n'anes, non o tenc a bon. -
Adonx e qual consel penrai?
Que quant la veg, lo m dobla mai
mon mal, mon trebal, ma dolor.
Aisso non fo lo (?) anc amor,
anz es lo peier mal del mon,
qu'en totas guisas mi confon
e m'auci e m ten en destreg,
atrestan ben can non la veg
con can puesc ab ella parlar.
E aisso con puesc ieu durar? -
Tot m'er a soffrir o morai:
mas merce cre que trobarai,
que ja m fes ella bel senblant
e m'a servit et onrat tant,
jent acullit e jent profert
que ben posc conoiser apert
que per entendensa d'amor
o fetz c'a mi donet la flor. -
aissi vai de la folla gen,
que moutas sasons s'esdeven
c'uns folz hom si cuiara ben,
s'una pros domna l vol servir,
que de s'amor aia desir
e cuia ben esser amatz,
e aquo es fina foudatz.
De me puesc atrestal veser,
que s'aquesta m'a fait plaser
ni gent aculit ni onrat,
mi fas segur de s'amistat.
Per qual valor, per qual proesa,
per qual beutat, per qual riquesa,
que aia ni que en me sia,
aurai s'amor? - No i conosc via,
mais aquesta c'om ditz d'amor,
que non vol ergoil ni ricor:
donx l'aurai eu, que non son ricx,
mais ben serai verais amicx
senz erguel e senz tot engan
e ll servirai de bon talan. (y la serviré de bon talán)
Aissi tota la nuit si plais
e estet en aquel pantais
que anc de sos oils non dormi.
E Brunesenz plang atressi
e sospira soven e greu
e prega Amor e puis Deu
que d'aquel mal consel li don, (que li dono consell d'aquell mal)
c'aissi l'auci contra rason.
“Car outra rason m'ausi ben
Amors, qu'en me no faill de ren,
qu'ieu fas tot so que m manda far
e am cel cui mi mand' amar.
E s'ieu fas son comandament,
a tort m'auci mon escient. -
A tort? - No fa, anz a gran dreg,
qu'ieu non o faz si con far deg. -
Si fas: non am ieu donx Jaufre? -
Non ieu, car ren no l fas. Per que? -
De tot so que tain ad amic
cuig lo ben amar, car o dic. -
Non fas ges, als i a mestier.
mon parlar non val un denier. -
Si fai. - Non fai; ans dic follor
e n'ai l'enemistat d'amor;
car s'ieu l'ai convengut que l'am,
e non o fas, a tort m'en clam
que si m'auci ni m dona mort,
el aura dreit es ieu n'ai tort. - (es : e : y)
E donx, lassa, que m'en farai,
s'amors no m conseilla? - Non sai;
del tot mi met en sa comanda
e farai tot so qu'ela m manda. -
Amors manda que a Jaufre
renda m'amor, mon cor e me,
e tot lo meta en abandon
per far so que li sia bon,
que ja de ren non l'en desdiga,
qu'enaissi o deu far amiga.
Aquo farai ieu volonteira,
sol que l plassa que m'o enqueira,
car amors non deu jes voler
qu'ieu l'an pregar ni enquerer,
que mos pretz s'en abaissaria.
Donna deu aver seinoria
d'aitant que hom la deu pregar,
e ela deu o escoutar.
E s'aquell' amor non l'agrada,
non l'escout mas una vegada,
que no l deu jes so far entendre
que non l'a en cor as atendre.
E si l'agrada ni tant es,
fassa s'en apregar tres ves,
car ja vergoigna non sera
a aquel que l'amor querra,
s'ella s'en fa tres ves preguar,
ans la'n deura tenir plus car;
c'ades es om plus envegos, (mes envejós)
plus cobes e plus volontos
de causa que l ven a plaser,
can ve que non la pot aver;
e puis, can l'a, es miels garada
que cela que non es presada;
car causa vil non es trop bona:
per que domna, se s'amor dona
ses querre, non es tant honrada
con es cella que n'es pregada.
E per so es dreit qu'ieu esper
qu'el me vengua m'amor querer,
E si non la m quer, con sera? -
Laissarai me morir? - Non ja. -
E annarai l'en pregar eu? - (y aniré a demanálay yo)
Hoc, ans que m lais morir, per Deu. - (Sí, antes de que me dixa morí,)
Donx i aurai eu desonor? -
Non aurai, que forsa d'amor
m'en destreing, que m'en pot forsar,
es ieu non la puesc contrastar,
car en me vol far aparer
sa seinoria e son poder."

miércoles, 2 de septiembre de 2026

Ventre, Ventrada, Ventralha, Ventrilh, Venus, Ver, Veramen, Veiramen, Verai, Veray - Foravertat

Ventre, s. m., lat. ventrem, ventre.
Ventre es dit quar d' el va la vianda, et es trameza a tot le corrs.
Eluc. de las propr., fol. 58.
Ventre est dit parce que de lui va la nourriture, et est transmise à tout le corps.
Per la dolor que a el ventre.
Deudes de Prades, Auz. cass.
Par la douleur qu'il a au ventre.
Loc. fig. Qui en manjar non met tempre,
E fai son Dieu de son ventre.
P. Cardinal: Jhesum Crist.
Qui à manger ne met tempérance, et fait son Dieu de son ventre.
CAT. Ventre. ESP. Vientre. PORT. IT. Ventre. (chap. Ventre, ventres; pancha, panches, com la de Juaquinico Monclús, presidén de la Ascuma, peix gort del catalanisme.)

Joaquim Montclús, Joaquín Monclús, gordo, seboso, gort, gras, craso

2. Ventrada, s. f., ventrée, portée.
La femna pot portar en una ventrada set efans. Liv. de Sydrac, fol. 26.
La femme peut porter en une ventrée sept enfants.
ANC. ESP. Ventrada. IT. Ventrata. (chap. Ventrada, ventrades; la dona pot portá en una ventrada set o sat infans, chiquets o chiquetes, fetos, bebés.)

3. Ventralha, s. f., entraille.
Per tot lo cors et per los nervis et per las ventralhas.
(chap. Per tot lo cos y per los ñirvis y per les entrañes o ventralles.)
Es de cauda alena e de caudas ventralhas. 
Liv. de Sydrac, fol. 79.
Par tout le corps et par les nerfs et par les entrailles.
Est de chaude haleine et de chaudes entrailles.
ANC. FR. 
Si que de luy les boiaulx et ventrailles 
Cheurent en terre.
Foucqué, V. de J.-C., p. 464.
(chap. Ventralla, ventralles; entraña, entrañes; budell, budells : intestino, intestinos.)

4. Ventrilh, s. m. dim., ventricule.
Le ventrilh del cervel... d' on parto las mezolhas e 'spondils e 'ls nervis, ministrans a movement voluntari.
Arteria, la qual geyssh del sinestre ventrilh del cor.
(chap. Arteria, la cual ix del esquerro ventrícul del cor.)
Eluc. de las propr., fol. 34 et 20.
Le ventricule du cerveau,... d'où partent les moëlles et vertèbres et les nerfs, servant à mouvement volontaire.
Artère, laquelle sort du ventricule gauche du coeur.
CAT. Ventrell. IT. Ventriglio. (chap. Ventrícul, ventriculs. ESP. Ventrículo.)

Venus, s. f. et m., lat. Venus, Vénus, planète.
Las planetas,... salvat Venus. Liv. de Sydrac, fol. 55.
Les planètes,... excepté Vénus.
Venus, entre las autras planetas,... es... pres del solelh,... e quant li va denant, es dit Lucifer; quan va apres, es apelat Vesper. Eluc. de Las propr., fol. 115.
Vénus,... entre les autres planètes,... est... près du soleil,... et quand elle lui va devant, elle est dite Lucifer; quand elle va après, elle est appelée Vesper.
CAT. ESP. Venus. (chap. Venus; vore Divendres y Planeta.)

Planeta, planetes, Mercurio, Venus, la Terra, Marte, Júpiter, Saturno, Urano, Neptuno, Plutón, Haumea, Makemake, Eris Ceres

Ver, adj., lat. verus, vrai, véritable.
Vers Dieus, vers hom, vera vida, merces.
G. Faidit: Fortz chauza.
Vrai Dieu, vrai homme, vraie vie, merci.
Subst. S' ieu en volgues dire lo ver.
B. de Ventadour: Chantars.
Si j'en voulais dire le vrai.
Adv. comp. Domna, s' ieu quezi secors
Vas vos, non o fi de ver.
Bertrand de Born: Ges de far.
Dame, si je cherchai secours contre vous, je ne le fis pas de vrai (tout de bon). 
Bels dous amicx, ben vos puesc en ver dir.
La Dame Tiberge: Bels dous.
Beau doux ami, bien je vous puis en vrai (vraiment) dire.
Merces es perduda pen ver.
B. de Ventadour: Quan vey.
Merci est perdue pour vrai (en vérité).
ANC. FR. E Deus! peot c'estre vers!
Roman de Horn, fol. 20.
Donc sot il bien que veirs esteit 
Co que de lui pensez aveit.
G. Gaimar, Poëme d'Haveloc, v. 641.
L'estoire le tesmoigne à vraie.
Roman du Renart, t. II, p. 212.
Prenez, mangez, c'est cy mon corps de vray.
(chap. Prenéu, mingéu, este es mon cos de verdat : verdadé : ver.)
La Boderie, Hymn. ecclés., fol. 145.
ANC. CAT. Ver. ANC. ESP. PORT. IT. Vero. (chap. Ver, vers, vera, veres; verdadé, verdadés, verdadera, verdaderes.)

2. Veramen, Veiramen, adv., vraiment, sincèrement.
Morrem tug, so sabem veramen.
(chap. Morirem tots, aixó u sabem veramen : verdaderamen.)
Folquet de Romans: Quan lo.
Nous mourrons tous, cela nous savons vraiment.
Blacas, ben dic veiramen
Qu' ieu am mais trop fruit que flor.
T. de Blacas et de Rambaud: En Raymbaut.
Blacas, bien je dis sincèrement que j'aime beaucoup davantage fruit que fleur.
CAT. Verament. ANC. ESP. IT. Veramente. (chap. Veramen; verdaderamen.)

3. Verai, Veray, adj., vrai, sincère, véritable.
Senher, verays Jhesus, cuy soy aclis.
G. Figueiras: Totz hom qui.
Seigneur, vrai Jésus, à qui je suis soumis.
Pois ieu li sui veraia
Be i s taing qu' el me sia verays.
La Comtesse de Die: Ab joy et ab.
Puisque je lui suis sincère, bien il y convient qu'il me soit sincère.
ANC. FR. Esprove se il sont verai. 
2e Trad. du Castoiement, cont. 1.
Si cum nus dit la verai' estoire.
G. Gaimar, Poëme d'Haveloc, v. 758.
Voyez Moniment.

4. Veraiamen, Verayamen, adv., véritablement, vraiment.
Mostrar
Com ieu vos am veraiamen.
Arnaud de Marueil: Dona sel.
Montrer comme je vous aime véritablement.
Verayamen, el fo lo primier emperayre, que jamays fos a Roma.
L' Arbre de Batalhas, fol. 63.
Vraiment, il fut le premier empereur, qui jamais fût à Rome.

5. Veritat, Vertat, s. f., lat. veritatem, vérité.
Contra menzonga sun fait de veritat. Poëme sur Boèce.
Contre mensonge ils sont faits de vérité.
Ges non ditz vertatz aicel que men.
Bertrand de Born: Gent fai.
Point ne dit vérité celui qui ment.
Adv. comp. En veritat vos dic. Liv. de Sydrac, fol. 66.
(chap. En verdat vos (tos) dic. Frasse típica de Jessús de Nazaret.)
En vérité vous dis.
Aras sai per veritat.
B. de Ventadour: Acosselhatz.
Maintenant je sais en vérité.
ANC. FR. Vérités est, il mesparla. Marie de France, t. 1, p. 532.
La vertet de lui. Anc. trad. du Ps., Ms. n° 1, ps. 90.
CAT. Veritat. ESP. Verdad. PORT. Verdade. IT. Verità, veritate, veritade. 
6. Vertan, adj., vrai, véritable.
Jurarai suls sanhs vertans. Roman de Gerard de Rossillon, fol. 88.
Je jurerai sur les saints véritables.

7. Vertadier, Vertader, adj., véridique, vrai.
Ieu sai mentir, e remanc vertadiers.
Arnaud de Marueil: Anc vas.
Je sais mentir, et je reste véridique.
S' ilh volgues esgardar mon semblan,
Ja no 'l calgra plus vertader messatge.
Peyrols: D' un bon vers.
Si elle voulait regarder mon apparence, jamais il ne lui faudrait plus véridique message.
CAT. Vertader. ESP. Verdadero. PORT. Verdadeiro. (chap. Verdadé, verdadés, verdadera, verdaderes.)

8. Vertadierament, adv., vraiment, véridiquement.
Ajustant vertadierament una semlansa ab autre (: autra). 
Eluc. de las propr., fol. 17.
Ajustant vraiment une ressemblance avec une autre.
ESP. Verdaderamente. PORT. Verdadeiramente. (chap. Verdaderamen o verdadéramen; verídicamen.)

9. Verificar, v., vérifier.
Part. pas. Prophecias verificadas. L'Arbre de Batalhas, fol. 1.
(chap. Professíes verificades.)
Prophéties vérifiées.
CAT. ESP. PORT. Verificar. IT. Verificare. (chap. Verificá, verificás : verifico, verifiques, verifique, verifiquem o verificam, verifiquéu o verificáu, verifiquen; verificat, verificats, verificada, verificades; verificaré; verificaría; si yo verificara les mentires dels catalanistes, me se enfadaríen.)

Calsonsillos, cansonsillos, gigans, siglo XIII, catalanistes

10. Averar, Aveirar, v., avérer, certifier, garantir, déclarer véridique. 
Cuion ben lur mentir averar
Ab afortir.
G. Anelier de Toulouse: El nom de.
Ils pensent bien leur mentir avérer avec le fortifier.
Per aver, avera 'ls messongiers.
G. Riquier: Fortz guerra.
Pour de l'argent, il déclare véridiques les menteurs.
En que se avera be so que dis S. Paul. V. et Vert., fol. 75.
En quoi s'avère bien ce que dit saint Paul.
Lo somi s' averet, mala fos l' encontrada. Roman de Fierabras, v. 5080.
Le songe s'avéra, male fut la rencontre.
Quan le cuiars s' aveirara. Roman de Flamenca, fol. 16.
Quand le soupçonner s'avérera.
Part. pas. Es la paraula ecricha (escricha)
Per prophetas, et averada. Trad. d'un Évang. apocr.
Est la parole écrite par les prophètes, et avérée.
ANC. FR. L' estoire le tesmoigne à vraie,
Uns bons conterres l'avéraie.
Roman du Renart, t. II, p. 212.
CAT. ESP. PORT. Averiguar. IT. Avverare. (chap. Averiguá; averá, averás : demostrá que es verdat; convertís en verdat, com un somni.)

11. Adveration, s. f., vérification.
Despensa facha per occasion de escripturas et adverations.
Tit. de 1428. Hist. de Nîmes, t. III, pr., p. 227.
Dépense faite par occasion d'écritures et vérifications.
CAT. Averiguació. ESP. Averiguación. PORT. Averiguação. (chap. Averiguassió, averiguassions; adverassió, adverassions : verificassió, verificassions.) 

12. Foravertat, s. f., outre-vérité.
Foravertat, es cant hom ditz una causa que non es vertatz ni semblansa.
Outre-vérité, c'est quand on dit une chose qui n'est vérité ni apparence.
(chap. Foraverdat, foraverdats : mentira grossa, mentires grosses, com les que diu lo cap gros de Juaquinico Monclús, ascumita en cap, que estaríe milló sense cap.)

La Franja del meu cul