Mostrando las entradas para la consulta matá ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta matá ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas

sábado, 9 de mayo de 2026

Seguir, Segre - Perseverier

Seguir, Segre, v., lat. sequi, suivre, poursuivre.
Om non deu aisso seguir
Don pot mals ses ben venir.
T. de Guillaume de la Tour et de Sordel: Us amicx.
Ou ne doit pas suivre ce dont peut mal sans bien venir.

acassá (perseguí) - yo te acasso, tú me acasses, ell mos acasse, acassém o acassám, acasséu o acassáu, acássen – acassámos – acassat, acassada – acassaría – si yo te acassára – acassaré

Fes sos mes segre; si 'lz fez metre e preso. Poëme sur Boèce.
Fit ses messagers suivre; il les fit mettre en prison.
Fig. Si lo sec en totas sas folhias. Liv. de Sydrac, fol. 36.
S'il le suit en toutes ses folies. 
Fols que sec sos vas plazers.
B. Carbonel: Tans ricx.
Fou qui suit ses vains plaisirs.
Totz temps sec joy ir' e dolor.
B. de Ventadour: Ja mos chantars.
Toujours tristesse et douleur suit joie.
- Accompagner. 
Seguetz me, e faitz enselar. Roman de Jaufre, fol. 81.
Suivez-moi, et faites seller.
- Parcourir, aller dans, continuer.
Sai segre dreita via.
(chap. Sé seguí (la) dreta vía; lo dret camí.)
Gaubert, Moine de Puicibot: Be s cuget.
Je sais suivre droit chemin.
Fig. Pero no m n' entremetria,
Si mon voler en seguia.
Berenger de Palasol: Totz temeros.
Pourtant je ne m'en entremettrais pas, si ma volonté j'en suivais. 
- Imiter, copier.
Fig. Volon seguir lurs follas companhas, e non podon tener mezura.
V. et Vert., fol. 21.
Ils veulent suivre leurs folles compagnies, et ne peuvent tenir mesure.
Deu hom segre los bos en lor bontat. Liv. de Sydrac, fol. 94.
On doit suivre les bons dans leur bonté.
Subst. Quan sos segres m' es avut saboros.
G. Riquier: Yverns no m.
Quand son suivre m'a été savoureux.
Part. prés. Grans dans es e deshonors
Q' us cortes, de fatz galhartz,
Ses fals genhs e ses mals artz,
Seguen d' amor lo drech cors
Humils, sia per fals cors gualiatz.
Serveri de Girone: Pus semblet.
C'est grand dommage et déshonneur qu'un courtois, de faits distingués, sans fausse tromperie et sans mauvais arts, suivant le droit cours d'amour modeste, soit par faux coeurs trompé.
- Subst. Descendant.
Gazanhet n' a sos obs e a totz sos seguens
Trebals e caitiviers e penas e tormens.
Pierre de Corbiac: El nom de.
Il en gagna pour ses besoins et pour tous ses descendants travaux et sollicitudes et peines et tourments.
ANC. FR. Trop de périlz sont à suir la court.
Eustache Deschamps, p. 45.
Ses gens qui le devoient suivir, point ne se hastoient.
Monstrelet, t. 1, fol. 30.
Voyez Ban, Banera, Sendier, Via. 
CAT. ESP. PORT. Seguir. IT. Seguire. (chap. Seguí, seguís: seguixco o seguixgo, seguixes, seguix, seguim, seguiu, seguixen; seguit, seguits, seguida, seguides;  seguit tamé signifique continuamen, consecutivamen, pun 5, secsec; seguiré; seguiría; si yo seguira.)

2. Sequela, s. f., lat. sequela, conséquence, suite.
Accidens, es sequela de la dita mala dispozicio.
Eluc. de las propr., fol. 79.
Accident, c'est conséquence de ladite mauvaise disposition.
- Séquelle, troupe.
Aygla..., sa cassa no manja sola, mas la partish, per que d' auzels ha granda sequela. Eluc. de las propr., fol. 140.
L'aigle..., sa chasse ne mange seul, mais la partage, c'est pourquoi d'oiseaux il a grande séquelle. 
CAT. ESP. (secuela) PORT. Sequela. IT. Sequela, seguela. (chap. Secuela, secueles; consecuensia, consecuensies; lo que seguix, per ejemple, les secueles de un acsidén.)

3. Sega, Segua, s. f., clôture, barrière.
D' els si fan segas utils a defensa de blatz.
Segua, es defenssa de meyshos..., fayta d' espinas.
Eluc. de las propr., fol. 222 et 223.
D'eux se font clôtures utiles à la défense des blés.
Clôture, c'est défense de moissons..., faite d'épines.

4. Segrier, s. m., suivant, coureur.
Trobadors
Segriers per totas cortz.
G. Riquier: El nom del.
Troubadours coureurs par toutes cours.
(chap. Seguidó, perseguidó, seguidós, perseguidós, seguidora, perseguidora, seguidores, perseguidores; corredó, corredós, corredora, corredores.)

5. Secsec, adv., consécutivement, de suite.
Set jorn secsec lo paiseretz.
Dos jorns secsec vos li donatz.
Deudes de Prades, Auz. cass.
Sept jours de suite vous le nourrirez.
Deux jours consécutivement vous lui donnez.
(chap. Seguit, seguits, seguida, seguides.)

6. Seguentre, prép., à la suite de, immédiatement après.
Nos, seguentre lor e tota l' autra gent. Guillaume de Tudela.
Nous, à la suite d'eux et toute l'autre gent.
Seguentre aquestas paraulas. Trad. de l'Évangile de Nicodème.
Immédiatement après ces paroles.

7. Seguimen, s. m., suite, accompagnement. 
En regimen, en seguimen et en obezimen dels cossols.
Cartulaire de Montpellier, fol. 128.
En direction, en accompagnement et en obéissance des consuls.
CAT. Seguiment. ESP. Seguimiento. PORT. Seguimento. (chap. Seguimén, seguimens; acompañamén, acompañamens.)

Luis Companys; Seguimén, seguimens; acompañamén, acompañamens.

8. Asseguir, Assegre, Asegre, v., lat. assequi, poursuivre, suivre, attraper, atteindre.
La scientia de chausas, no s' aperte pas a home a asegre.
Per la pena qui 'l n' asegria.
Perdo pot asegre.
Trad. dè Bède, fol. 83, 15 et 51.
La science des choses, il n'appartient pas à l'homme de poursuivre.
Pour la peine qui l'en atteindrait.
Pardon peut suivre.
Part. pas. Las autras razos... devun esser asegudas per l' evesque.
Trad. du Code de Justinien, fol. 2.
Les autres raisons... doivent être poursuivies par l'évêque.
Non ayan asseguit res de profeyt.
(chap. No haiguen conseguit gens de profit.)
Priv. conc. par les R. d'Angleterre, p. 10.
N'aient attrapé rien de profit.
ANC. ESP. Aseguir (asequir, adj. asequible, conseguir). IT. Asseguire.

9. Cosseguir, Conseguir, Cossegre, Cosegre, Consegre, v., lat. consequi, poursuivre, atteindre.
Miells prenden son e plus isnel,
E leu cosegon lur auzel.
Deudes de Prades, Auz. cass.
Mieux prenants sont et plus prompts, et légèrement poursuivent leur oiseau.
Enchauz so qu' eu non aus conseguir.
Aimeri de Peguilain: De fin' amor.
Je pourchasse ce que je n'ose atteindre.
- Faire valoir.
Deu hom consegre son dreg e sa razo. Trad. du Code de Justinien, fol. 14.
On doit poursuivre son droit et sa raison.
Ieu vuelh mai ses cossegr' encaussar
Que conseguir so don no fos paguatz.
T. d'Aimeri et de Guillaume de Berguedan: En Berguedan.
Je veux plus sans atteindre pourchasser qu'atteindre ce dont je ne fusse pas satisfait.
- Suivre, accompagner. 
Fig. Als valens cui sabers consec.
Pierre d'Auvergne: Abans que il.
Aux méritants que savoir accompagne.
Part. pas.
Ilh talhan e trencan lai on son cosseguitz. Guillaume de Tudela.
Ils taillent et tranchent là où ils sont atteints.
ANC. FR. S'espece tant en li vivra
Que jà mort ne la consivra.
Roman de la Rose, v. 16206.
Il en consuivit l'ung de sa lance.
Hist. de Gérard de Nevers, p. 99.
CAT. ESP. PORT. Conseguir. IT. Conseguire. (chap. Conseguí; se conjugue com seguí, una mica mes amún.)

Conseguí; se conjugue com seguí, una mica mes amún

10. Conseguimen, s. m., poursuite, ressource.
Pueys no y as conseguimen.
P. Cardinal: Jhesum Crist.
Si avant la mort tu ne te corriges pas, puis tu n'y as pas de ressource.
CAT. Conseguiment. ESP. Conseguimiento. IT. Conseguimento. 
(chap. Conseguimén, conseguimens.)

11. Consecutio, s. f., lat. consecutio, conséquence, conclusion.
Derriera consecutio. Trad. d'Albucasis, fol. 46.
(chap. Radera consecussió.)
Dernière conclusion.
CAT. Consecució. ESP. Consecución. (chap. Consecussió, consecussions.)

12. Consequencia, Consequentia, Consequenssa, s. f., lat. consequentia, 
conséquence.
Demostra lo fag de la causa, ses necessitat de consequentia.
No pot hom traire deguna bona consequencia.
Leys d'amors, fol. 101 et 117.
Démontre le fait de la cause, sans nécessité de conséquence.
On ne peut tirer nulle bonne conséquence.
La consequenssa e la maniera de celebrar la messa... fo azordenada.
Cat. dels apost. de Roma, fol. 90.
La conséquence et la manière de célébrer la messe... fut réglée.
CAT. Consequencia. ESP. Consecuencia. PORT. Consequencia. IT. Consequenza. 
(chap. Consecuensia, consecuensies. Insultá als chapurriaus pot portá consecuensies.)

Els idiotas de catalan news - Manel Riu Fillat

13. Consequent, Consequen, adj., lat. consequentem, conséquent.
Adv. comp. Per consequent... es grans esperança. Doctrine des Vaudois.
(chap. Per consiguién... es gran esperansa. Lo chapurriau del Vaud, a Suiza, se entén prou be, inclús los textos del añ 1100 o circa.)
Par conséquent... c'est grande espérance.
Dels noms comparatius, e per consequen de comparatio.
(chap. Dels noms comparatius, y per consiguién de comparassió.)
Leys d'amors, fol. 49.
Des noms comparatifs, et par conséquent de comparaison.
CAT. Consequent. ESP. Consecuente. PORT. IT. Consequente.
(chap. Consecuén, consecuens; adv. per consiguién; consiguiens.)

14. Acosseguir, Aconseguir, Aquosseguir, Acossegre, Aconsegre, v., poursuivre, atteindre, attraper, empresser.
Lai on non pot aconsegre.
E. Cairels: Freis ni neus.
Là où il ne peut atteindre.
Espessegan e auzisen celhs que podian aquosseguir. Philomena.
(chap. Despedassán y matán an aquells que podíen pessigá, atrapá, agarrá, conseguí.)
Mettant en pièces et tuant ceux qu'ils pouvaient atteindre.
Fig. En l' altre acossec sacietat. Trad. de Bède, fol. 11.
En l'autre il atteint satiété.
Part. pas. 
Dels Frances qu' en la vila foro aconsegutz. Guillaume de Tudela.
Des Français qui dans la ville furent atteints.
M' en anava er acossegut. Roman de Jaufre, fol. 94.
Je m'en allais hier empressé.
ANC. FR. Le moine et la fame aconsurent.
Nouv. rec. de fabl. et cont. anc., t. II, p. 420.
Suivirent bien roidement et en grand haste iceux François, et les accosuivirent au passaige de l'eaüe. Monstrelet, t. II, fol. 81.
CAT. Aconseguir. (N. E. Entre los verbos: acosseguir, aconseguir, aquosseguir, acossegre, aconsegre, el dialecto occitano catalán ha preferido aconseguir, con sus típicas conjugaciones, como aconsegueix.)

Ignacio Sorolla Vidal; Entre los verbos: acosseguir, aconseguir, aquosseguir, acossegre, aconsegre, el dialecto occitano catalán ha preferido aconseguir, con sus típicas conjugaciones, como aconsegueix.

15. Deseguentre, adv., ensuite, après.
Deseguentre, dol menan,
Venc Galvans am sos companos.
Roman de Jaufre, fol. 4.
Ensuite, en menant affliction, vint Gouvain avec ses compagnons.
Prép.
Deseguentre lui, manj' en lo reys frances.
Sordel: Planher vuelh.
Après lui, que le roi français en mange.
IT. Diseguente. (chap. De seguida, enseguida.)

16. Enseguir, Esseguir, Ensegre, Essegre, v., lat. insequi, ensuivre.
La perda e domage que s' en ensegria. Chronique des Albigeois, col. 9.
La perte et dommage qui s'en ensuivrait.
Part. prés. Los capytols e las quistios esseguens. Liv. de Sydrac, fol. 8.
Les chapitres et les questions ensuivantes.
ANC. FR. Et retourner l'année ensuivant faire la guerre.
Amyot, trad. de Plutarque. Vie de Timoléon.
De son divin ouvrier ensuit la volonté.
Ronsard, t. II, p. 1380.
ANC. CAT. Enseguir. (N. E. De los verbos enseguir, esseguir, ensegre, essegre, el dialecto occitano catalán ha preferido enseguir. Cualquier párvulo de un colegio de Cataluña puede ver que son una misma lengua, occitano - plana lengua romana - y catalán.)

17. Executar, v., du lat. exsequi, exécuter, actionner, poursuivre.
Far executar los habitans... per so que deuvrian.
Tit. de 1424. Hist. de Languedoc, t. IV, pr., col. 423.
Faire exécuter les habitants... pour ce qu'ils devraient.
Part. pas. Esser executat sens deguna merce.
Tit. de 1412. Hist. de Nîmes, t. III, pr., p. 209.
Être exécuté sans nulle merci.
CAT. Executar. ESP. Ejecutar. PORT. Executar. IT. Esecutare. (chap. Ejecutá : ejecuto, ejecutes, ejecute, ejecutem o ejecutam, ejecutéu o ejecutáu, ejecuten; ejecutat, ejecutats, ejecutada, ejecutades; ejecutaré; ejecutaría; si yo ejecutara. No sempre es matá, sinó fé valdre una sentensia, ley, embarg, pagaré (si puc, sinó que pago Rita la cantadora), etc. La j se pronunsie com a jota, jaula, jabalí, Javier.)

Javier Giralt Latorre; Ejecutá : ejecuto, ejecutes, ejecute, ejecutem o ejecutam, ejecutéu o ejecutáu, ejecuten; ejecutat, ejecutats, ejecutada, ejecutades; ejecutaré; ejecutaría; si yo ejecutara

18. Executio, Execution, s. f., lat. exsecutionem, exécution, poursuite, action en justice.
L' execution de la ley. Doctrine des Vaudois.
L'exécution de la loi.
Ont auran fac la dariera execution.
Statuts de Provence. Bomy, p. 218.
Où ils auront fait la dernière poursuite.
Que las vilas ont se faria la execution, paguan lo salari d' ung serven tan solament. Tit. de 1424. Hist. de Languedoc, t. IV, pr., col. 423.
Que les villes où se ferait l'exécution... paient le salaire d'un servant tant seulement.
CAT. Execució. ESP. Ejecución. PORT. Execução. IT. Esecuzione.
(chap. Ejecussió, ejecussions.)
- Expédition.
Se fetz executio contra Matfre, segon que era azordenat per papa Honori.
Cat. dels apost. de Roma, fol. 193.
Se fit expédition contre Matfre, selon qu'il était ordonné par le pape Honorius.

19. Exequtor, Executor, Execudor, s. m., lat. exsecutor, exécuteur, qui exécute.
Exequtors dels divinals juggamens.
Si no es execudor de sa voluntat. Eluc. de las propr., fol. 9.
Exécuteurs des divins jugements.
S'il n'est exécuteur de sa volonté.
Executors de testamens. V. et Vert., fol. 15.
(chap. Ejecutó de testamens.)
Exécuteur de testaments.
CAT. Executor. ESP. Ejecutor. PORT. Executor. IT. Esecutore, eseguitore.
(chap. Ejecutó, ejecutós, ejecutora, ejecutores; ejecutadó, ejecutadós, ejecutadora, ejecutadores.)

20. Executori, adj., exécutoire.
Letra executoria de mossen lo prince.
Rég. des États de Provence, 1401.
Lettre exécutoire de monseigneur le prince.
ESP. Ejecutorio. PORT. Executorio. (chap. Ejecutori, ejecutoris, ejecutoria, ejecutories.)

21. Exequtiu, adj., exécutif.
Exequtiva potestat. Eluc. de las propr., fol. 9.
Puissance exécutive.
CAT. Executiu. ESP. Ejecutivo. PORT. Executivo. IT. Esecutivo. 
(chap. Ejecutiu, ejecutius, ejecutiva, ejecutives.)

22. Perseguir, Persegre, v., lat. persequi, poursuivre, parcourir.
Qui non pot son enemic persegre ab glai, lo persec per paraulas.
(chap. Qui no pot son enemic perseguí en gaviñet, lo perseguix en paraules.)
Trad. de Bède, fol. 75.
Qui ne peut poursuivre son ennemi avec glaive, le poursuit en parole.
Quascun membre perseguen. Brev. d'amor, fol. 54.
Parcourant chaque membre.
Part. prés. subst.
Era fugit sa oltra, per penre gandimen
Del pobol de Rhodes, que va 'n far perseguen.
V. de S. Amant.
Il était (avait) fui çà outre, pour prendre garantie du peuple de Rhodez, qui va (s') en faire poursuivant.
ANC. FR.
Cesse de poursuivir le chemin commencé.
Premières Œuvres de Desportes, fol. 90.
Espoir m' admonesta
De poursuivir.
Cl. Marot, t. 1, p. 167.
CAT. ESP. PORT. Perseguir. IT. Perseguire. (chap. Perseguí, acassá, encorre : perseguixco o perseguixgo, perseguixes, perseguix, perseguim, perseguiu, perseguixen; perseguit, perseguits, perseguida, perseguides; perseguiré; perseguiría; si yo perseguira.)

23. Persecucio, s. f., lat. persecutio, persécution.
Volc sofrir persecucios. Brev. d'amor, fol. 85.
(chap. Va voldre patí persecussions.)
Il voulut souffrir persécutions.
CAT. Persecució. ESP. Persecución. pont. Persequição. IT. Persecuzione.
(chap. Persecussió, persecussions.) (N. E. Se habrá dado alguien cuenta de que el occitano persecucio, sin tilde pero con acento, es la misma palabra que la del dialecto occitano catalán persecució. De hecho, en los textos antiguos de Cataluña aparecen muy pocas tildes. Raynouard escribía la mayoría de palabras en castellano sin tilde, y así las podía encontrar; yo he añadido las tildes más que nada para no luchar con el corrector del Openoffice que uso.)

Pros, Desideri o Desiderio Lombarte Arrufat, de Peñarroija de Tastavins

24. Prosequtio, s. f., lat. prosecutio, poursuite.
A la dicha apellation et a la prosequtio d' ela.
Tit. de 1286. DOAT, t. X, fol. 285.
A ladite appellation et à la poursuite d'elle.
CAT. Prosecució. ESP. Prosecusion (sic; prosecución). PORT. Prosecução.

25. Perseguieyre, Persecutor, Persequedor, s. m., lat. persecutor, persécuteur.
Maldizeire e perseguieyre.
Trad. de la 1re Épître de S. Paul à Timothée (N. E. Leo Thimothée).
Médisant et persécuteur. 
Orar per sos persecutors. Brev. d'amor, fol. 98.
(chap. Orá, resá per sons perseguidós o persecutós.)
Prier pour ses persécuteurs.
Lo qual era persequedor de la fe e de la Glyeia.
Fo lo VIII persequedor de crestias apres Nero.
Cat. dels apost. de Roma, fol. 85 et 27.
Lequel était persécuteur de la foi et de l'Église.
Fut le huitième persécuteur des chrétiens après Néron.
CAT. Persecutor, perseguidor. ESP. (persecutor) PORT. Perseguidor.
IT. Persecutore, perseguitore. (chap. Perseguidó, perseguidós, perseguidora, perseguidores; persecutó, persecutós, persecutora, persecutores.)

26. Subseguir, Subsequir, Subsecre, v., lat. subsequi, exposer, énoncer, rapporter.
Part. pas. De jus son subsequitz.
Priv. conc. par les R. d'Angleterre, p. 13.
Dessous sont rapportés.
CAT. ESP. Subseguir. (chap. Subseguí, subseguís.)

27. Subsequent, Subsequen, adj., lat. subsequentem, subséquent.
L' autra sillaba precedens o la subsequens. Leys d'amors, fol. 110.
(chap. L'atra sílaba pressedén o la subsecuén o subsiguién, que seguix mes aball.)  
L'autre syllabe précédente ou la subséquente.
Las autras cauzas subsequens.
Tit. du XIIIe siècle. DOAT, t. CXVIII, fol. 88.
Les autres choses subséquentes.
CAT. Subsequent. ESP. Subsecuent (subsiguiente, subsecuente). PORT. Subsequente. IT. Sussequente. (chap. Subsecuén, subsecuens, subsecuenta, subsecuentes; subsiguién, subsiguiens, subsiguienta, subsiguientes : que seguix mes aball a un texto.)

28. Obsequias, s. f. pl., lat. obsequias, obsèques, funérailles.
Del sebelir an ja pensat;
Noblament an lo cors onrat,
Si com taing a moyller de rey,
Am granz obsequias de sa ley.
V. de S. Honorat.
A l'ensevelir ils ont déjà pensé; noblement ils ont le corps honoré, ainsi comme il convient à femme de roi, avec grandes obsèques selon sa loi.
ESP. PORT. Obsequias. (chap. Obsequies, exequies, funeral.)

Exequies, sepultura, Juan II de Aragó (son pare de Fernando II de Aragó, lo Católic)

29. Perseverar, v., lat. perseverare, persévérer.
Estudiem nos en ben perseverar. V. et Vert. fol. 96.
Étudions-nous à bien persévérer.
Si el vol perseverar en aquela contumacia. Trad. du Code de Justinien, fol. 14.
S'il veut persévérer dans cette contumace.
Perseveraran tro a lurs jorns derriers.
(chap. Perseverarán hasta los seus radés díes. Per ejemple, los catalanistes, y no vorán may la ensomiada republiqueta catalana.)
Izarn: Diguas me tu.
Persévéreront jusqu'à leurs jours derniers.

ocho segundos república, Qué república ni qué cojones ! La república no existe, idiota !

CAT. ESP. PORT. Perseverar. IT. Perseverare. (chap. Perseverá : persevero, perseveres, persevere, perseverem o perseveram, perseveréu o perseveráu, perseveren; perseverat, perseverats, perseverada, perseverades; perseveraré; perseveraría; si yo perseverara; perseverán (g). Mon cusí “Severo” perseverará a la alcaldía de Beseit hasta que ne voton a un atre.)

JECG, Juan Enrique Celma Guimerá, alcalde de Beceite, Beseit, PP, partido popular, severo, SEPA

30. Perseveranmens, adv., persévéramment, avec persévérance.
Obeziss vigorozamens et perseveranmens. V. et Vert., fol. 54.
(chap. Obeíx vigorosamen y perseveranmen; vigorósamen.)
Obéit vigoureusement et persévéramment.
ESP. PORT. IT. Perseverantemente. (chap. perseveranmen, en perseveransia, com solgo editá alguns llibres mol llargs y pesats, com este mateix que estéu lligín.)

31. Perseverador, s. m., persévérant, constant.
Loguiers non es pas promes als comensadors mas als perseveradors.
(chap. La recompensa no está prometuda als escomensadós sino als perseveradós o perseverans.)
Trad. de Bède, fol. 42.
Récompense n'est pas promise aux commençants, mais aux persévérants.
(chap. Perseveradó, perseveradós, perseveradora, perseveradores;  perseverán, perseverans, perseveranta, perseverantes.)

32. Perseveransa, Perseverancia, s. f., lat. perseverantia, persévérance.
Perseverancia, so es ferm perpauzamen de gardar so que hom a promes a Dieu.
Magnificencia..., Jhesu Crist, nostre gran filozofe, l' apella perseveransa.
Sola perseverancia posseziss la corona de gloria.
V. et Vert., fol. 95, 66 et 96.
Persévérance, c'est ferme résolution de garder ce qu'on a promis à Dieu.
Magnificence..., Jésus-Christ, notre grand philosophe, l'appelle persévérance.
La seule persévérance possède la couronne de gloire.
CAT. Perseverancia. ANC. ESP. Perseveranza. ESP. MOD. Perseverancia. PORT. Perseverança. IT. Perseveranza, perseveranzia.
(chap. Perseveransia, perseveransies.)

amics del chapurriau; Perseveransia, perseveransies

33. Perseverier, s. m., persévérant.
Als sieus perseveriers
Que perseveraran tro a lurs jorns derriers.
Izarn: Diguas me tu.
Aux siens persévérants qui persévéreront jusqu'à leurs jours derniers.

viernes, 21 de noviembre de 2025

Mon yayo va arribá als 104 añs

 - Mon yayo va arribá als 104 añs y fumabe 2 habanos cada día, bebíe whisky importat totes les nits, minjabe marisco (clasqueta) 3 vegades a la semana, visitabe a la seua jove y maja amán asíduamen.

- Y de qué va morí?

- Lo vam tindre que matá, mos eixíe caríssim!

Traducsió del castellá:

Mi abuelo llegó a los 104 años

martes, 24 de septiembre de 2024

Planeta - Playa

Planeta, s. m. et f., lat. planeta, planète.

Dieus a fachas VII planetas que governo lo mon. Liv. de Sydrac, fol. 30.

Dieu a fait sept planètes qui gouvernent le monde.

Jupiter, segon planetas. Brev. d'amor, fol. 30.

(chap. Júpiter, lo segón planeta; allacuanta no se contáen igual que ara; tampoc los mesos eren los mateixos.)

Jupiter, seconde planète.

En bon pon fon natz et en bona planeta.

G. Figueiras: Un nou.

En bon point il fut né et en bonne planète.

Can lo dig planeta renha. Brev. d'amor, fol. 30. 

Quand ladite planète règne.

CAT. ESP. PORT. IT. Planeta. (chap. Planeta, planetes; tradissionalmen: Mercurio, Venus, la Terra, Marte, Júpiter, Saturno, Urano, Neptuno, Plutón. Planetes enanos: Plutón, Haumea, Makemake, Eris Ceres.)

Planeta, planetes, Mercurio, Venus, la Terra, Marte, Júpiter, Saturno, Urano, Neptuno, Plutón, Haumea, Makemake, Eris Ceres



Planites, s. f., plainte, aérolithe.

Planites, es peyra..., ajuda donas prens. Eluc. de las propr., fol. 191.

Planite, c'est pierre..., elle aide dames enceintes.


Planta, s. f., lat. planta, plante, nom générique du genre végétal.

Fay fructificar las plantas en la terra. V. et Vert., fol. 94. 

Fait fructifier les plantes dans la terre. 

Prov. En brau loc fon plantada

Planta qu' el frug pejura.

Serveri de Girone: En mal punh. 

En méchant lieu fut plantée la plante qui empire le fruit.

- La plante des pieds.

Planta es la extremiera partida del pe. Eluc. de las propr., fol. 61.

La plante est la partie extrême du pied. 

Loc. Sieus es Arnautz del sim tro en la planta. 

A. Daniel: Ans qu' els. 

Sien est Arnaud de la cime jusqu'à la plante.

CAT. ESP. PORT. Planta. IT. Pianta. (chap. Planta, plantes.)

2. Plantier, s. m., pépinière.

Conte en se molteza, coma plantier. Leys d'amors, fol. 49.

Contient en soi multiplicité, comme pépinière.

Per los plantiers, XV deners. Tit. du XIIIe siècle. Arch. du Roy., J, 311. 

Pour les pépinières, quinze deniers.

CAT. Planter. (chap. Planté, plantés : pera plantá.)

3. Planso, s. f., tige, rejeton, arbrisseau.

Algus plansos... ab brancas et ramels.

Cum aybre, planso et razitz, atyro humor de terra per lor noyriment.

Eluc. de las propr., fol. 240 et 58. 

Aucuns arbrisseaux... avec branches et rameaux. 

Comme arbre, tige et racine, attirent l'humeur de terre pour leur nourriture. 

ANC. FR. Li autres ars fu d' un plançon 

Longuet et de gente façon.

Roman de la Rose, v. 919.

CAT. Planso. (chap. Plansó, plansons.)

- Plançon, sorte d'arme.

Arc manal o balesta o bon bran de planso. Guillaume de Tudela.

Arc manuel ou arbalète ou bon glaive de plançon.

ANC. FR. Se combatirent avec eulx de massues et d'un baston appellé planchon ou pique de Flandres.... Ung plançon esquartelé de grans broches de fer. Lett. de rém. de 1374. Carpentier, t. III, col. 306.

4. Plantada, s. f., plant, ce qu'on replante.

Can Noe plantet vinha prumieiramen el mon, de la plantada que demoret apres lo dulivi, volc far vi per la voluntat de Dieu. 

Liv. de Sydrac, fol. 115. 

Quand Noé planta la vigne premièrement au monde, du plant qui demeura après le déluge, il voulut faire du vin par la volonté de Dieu.

5. Plantacio, s. f., lat. plantatio, plantation.

Aybre naysh alcunas vetz per semenacio, autras, per plantacio.

(chap. L' abre naix algunes vegades per sembra (seminassió, llaó), atres, per plantassió.) 

Eluc. de las propr., fol. 220.

Arbre naît aucunes fois par semence, d'autres, par plantation.

ESP. Plantación. PORT. Plantação. IT. Plantazione, piantagione. 

(chap. Plantassió, plantassions.)

6. Plantio, s. f., plantation.

Algus aybres... si engendro.. per plantio de razitz o de verga.

Eluc. de las propr., fol. 196.

(chap. Alguns abres... se engendren... per plantassió d' arraíl o de verga : plansó, rechito, empel.)

Aucuns arbres... s'engendrent... par plantation de racines ou de bouture. ESP. Plantio.

7. Plantamen, s. m., plantement, action de planter, de mettre en terre.

Per lo plantamen de las forcas que fes far. 

Cartulaire de Montpellier, fol. 203.

Pour le plantement des fourches qu'il fit faire.

ANC. CAT. Plantament. ANC. ESP. Plantamiento. IT. Piantamento.

(chap. Plantamén, plantamens.)

8. Plantados, adj., fécond, abondant, fertile.

Fig. Ont plus seras assiduos en divis parlamens, ont plus i penras plantadosa entensio. Trad. de Bède, fol. 83. 

Où plus tu seras assidu en divins entretiens, où plus tu y prendras féconde application. 

IT. Piantadoso.

9. Plantadiu, adj., plantureux, productif.

Ab sa natural humor, 

Fai la terra plantadiva.

Brev. d'amor, fol. 38.

Avec son humeur naturelle, rend la terre plantureuse. 

Fig. De totz plazers plantadiva.

Folquet de Lunel: E nom del. 

De tous les plaisirs productive.

ANC. FR. Jachières non pas perreuses, 

Mes plantéives et herbeuses.

Roman de la Rose, v. 19749.

10. Plantayritz, s. f., planteuse, qui fait pousser.

Par ext. Infancia... que es plantayritz de dens. Eluc. de las propr., fol. 66.

L'enfance... qui est planteuse de dents.

11. Plantar, v., lat. plantare, planter.

Plantar una vinha o autres albres. Trad. du Code de Justinien, fol. 18. Planter une vigne ou d'autres arbres. 

Fig. Semena e planta el cor un dezirier clar e net de viure en puritat.

V. et Vert., fol. 84. 

Sème et plante au coeur un désir clair et net de vivre en pureté.

- Arrêter, fixer.

Fes plantar lo carre. Trad. des Actes des apôtres, ch. 8.

Fit arrêter le char.

Fig. Ins el Carcasses te planta.

Raimond de Miraval: A Dieu me.

En dedans au Carcassès fixe-toi.

- Garnir, remplir.

Dieus plantet paradis terrestre de bos albres e de bos frutz.

V. et Vert., fol. 36.

Dieu garnit le paradis terrestre de bons arbres et de bons fruits. 

CAT. ESP. PORT. Plantar. IT. Piantare. 

(chap. Plantá: planto, plantes, plante, plantem o plantam, plantéu o plantáu, planten; plantat, plantats, plantada, plantades.)

12. Plantage, s. f., lat. plantago, plantain.

Que trusetz verbena e milfueilh

E plantage e salsifranha.

Deudes de Prades, Auz. cass.

Que vous écrasiez verveine et millefeuille et plantain et saxifrage.

Es bona ...

.... La plantages atressi.

Brev. d'amor, fol. 50. 

Est bon... le plantain pareillement.

CAT. Plantatge. ESP. Plantage (plantaje; plantago, llantenes, plantaginaceae).

plantaje; plantago, llantenes, plantaginaceae

13. Sosplantar, v. supplanter, détourner, dévier, subverser.

Fig. Folia d' ome sosplanta sos anamens. Trad. de Bède, fol. 43. 

Folie de l'homme dévie ses penchants.

Part. pas. Sosplantat per lor perversitat. Trad. de Bède, fol. 79.

Subversé par leur perversité.

CAT. Supplantar. ESP. Suplantar. PORT. Supplantar. IT. Soppiantare.

(chap. Suplantá: suplanto, suplantes, suplante, suplantem o suplantam, suplantéu o suplantáu, suplanten; suplantat, suplantats, suplantada, suplantades.)

14. Sosplantamen, s. m., subversion, ruine, bouleversement, substitution.

De Jacob sai ieu be per cals sosplantamens

Ac la benedictio.

Pierre de Corbiac: El nom de.

De Jacob je sais bien par quelles substitutions il eut la bénédiction.

Prov. Lengua del fol es sos sosplantamens. Trad. de Bède, fol. 73.

La langue du fou est sa ruine.

(chap. suplantamén, suplantamens; subversió, subversions; ruina, ruines; sustitussió, sustitussions.)

15. Transplantar, v., lat. transplantari, transplanter, transformer, rendre.

Part pas. Varaire negre transplantat.

Deudes de Prades: Auz. cass.

Ellébore blanc rendu noir.

CAT. ESP. Trasplantar. PORT. Transplantar. IT. Traspiantare.

(chap. Trasplantá; se conjugue com plantá.)

16. Transplantacio, s. f., transplantation.

Aybre melhora... per transplantacio. Eluc. de las propr., fol. 220.

L'arbre s'améliore... par transplantation.

PORT. Transplantação. IT. Traspiantazione.

(chap. Trasplantassió, trasplantassions; trasplante, trasplantes.)


Plap, s. m., tache.

Ses tot plap negre.

(chap. Sense cap taca negra.)

Ha cap de camel et plaps de part.

(chap. Té cap de camello y taques de leopardo.)

Eluc. de las propr., fol. 234 et 241.

Sans aucune tache noire.

A tête de chameau et taches de léopard.

2. Plapar, v., tacheter, moucheter.

Part. pas. De diversas tacas... so per tot plapatz.

Plapat de blanc, a guiza de leopart.

Eluc. de las propr., fol. 99 et 241. 

De diverses taches... ils sont partout mouchetés. 

Tacheté de blanc, à guise de léopard.

(chap. Tacá: taco, taques, taque, taquem o tacam, taquéu o tacáu, taquen; tacat, tacats, tacada, tacades. Si agarres una sitera y la hi arrimes an algú, li pots di: que te taco o que t' ataco, y casi sone igual. 

Tacat tamé vol di dolén, en alguna ferida interió, fístula, o cáncer.)

Plassa, s. f., lat. platea, place, lieu, endroit.

Guigonet saut en la plassa

Sans e vius.

V. de S. Honorat. 

Guionet saute sur la place sain et vivant.

Loc. fig. No us pessetz qu' en una plassa

Merces ab gran aver jassa.

P. Cardinal: Jhesum Crist.

Ne vous imaginiez pas qu'en même place merci gise avec grande richesse.

- Espace de terrain, dans les villes, entouré de bâtiments.

Per ostals e per plassas. V. de S. Honorat. 

Par demeures et par places.

Loc. Ricx hom mals quan vai en plassa,

Que cuiatz vos que lai fassa?

P. Cardinal: Qui ve gran.

Puissant homme méchant quand il va en place, que croyez-vous que là il fasse?

- Lieu fortifié.

Que metan per totas las terras e plassas bonas garnisos.

Lo dit comte de Montfort avia una plassa forta.

Chronique des Albigeois, col. 5 et 22.

Qu'ils mettent par toutes les terres et places bonnes garnisons.

Ledit comte de Montfort avait une place forte.

Adv. comp. A totz o dic en plassa.

Bertrand de Born: Rassa tant. 

Je le dis à tous publiquement. 

CAT. Plassa (plaça). ESP. Plaza. PORT. Praça. IT. Piazza. 

(chap. Plassa, plasses; plasseta, plassetes.)

calle Villaclosa, La Botera, Beceite, Beseit,10

2. Placier, adj., coureur de places, désoeuvré.

Per plazer als homes placiers. V. et Vert., fol. 22.

Pour plaire aux hommes désoeuvrés.

3. Plasseiayre, s. m., celui qui fréquente les places, qui se tient sur les places, désoeuvré. 

Taulas tenens e plasseiayres. Cartulaire de Montpellier, fol. 45.

Tenant tables et désoeuvrés.

- Commissionnaire.

De l' escala del divenres son placeiayres.

Cartulaire de Montpellier, fol. 45. 

De la garde du vendredi sont les commissionnaires.

4. Plasseiar, v., être sur la place, se tenir sur la place.

Part. prés. Can ditz las plassas de Tholoza, so es los homes plasseians.

Leys d'amors, fol. 130.

Quand il dit les places de Toulouse, cela est les hommes étant sur les places.


Plastre, s. m., plâtre.

Plastre, o geysh qui, exust et destemprat ab ayga, es util a far paretz.

Eluc. de las propr., fol. 169.

Plâtre, ou gypse qui, calciné et détrempé avec eau, est utile pour faire murailles.

(chap. Ges, alchés. ESP. Yeso.)


Plat, adj., grec *gr, plat, uni, lisse, effilé.

Voy. Muratori, Diss. 33; Denina, t. III, p. 58.

Un vaisel plat, non de bel fust.

Deudes de Prades, Auz. cass. 

Un vaisseau plat, non de beau bois.

E 'ls vostres detz grailes e platz.

Arnaud de Marueil: Dona genser.

Et les vôtres doigts délicats et effilés. 

Testa longa, plat', aiglantina.

Deudes de Prades, Auz. cass. 

Tête longue, plate, d'aigle.

Sul destrier c' a la silha 

Negr' e 'l pel plat.

Rambaud de Vaqueiras: El so que. 

Sur le destrier qui a la paupière noire et le poil uni.

Fig. Fara sa voluntat,

Si no 'l ditz lauzenga plata.

Rambaud d'Orange: Als durs crus. 

Fera sa volonté, s'il ne lui dit louange plate. 

Substantiv. A l' en las ancas donat

De l' espaza un colp de plat.

Roman de Jaufre, fol. 2.

Lui a donné sur les hanches de l'épée un coup de plat.

ESP. PORT. Chato. IT. Piato. (chap. Chato, chatos, chata, chates.)

2. Plat, s. m., plat, sorte de vaisselle.

Faire vaysela, platz, escudelas.

Tit. de 1438, Hist. de Nîmes, t. III, pr., p. 257. 

Faire vaisselle, plats, écuelles.

CAT. Plat. ESP. Plato. PORT. Plato, prato. IT. Piatto. 

(chap. Plat, plats; plateret, platerets.)

3. Plata, s. f., plaque, lame, lingot.

D' una plata d' aur o d' argen volra far un aurevelhier una bella copa a la taula del rey. V. et Vert., fol. 66.

D'une plaque d'or ou d'argent un orfèvre voudra faire une belle coupe pour la table du roi.

Incorporar lamina d'aur ab plata d'argent. Eluc. de las propr., fol. 184.

Incorporer lame d'or avec plaque d'argent.

- Argent.

L' avers e la plata er al nostre promes. Guillaume de Tudela.

L'avoir et l'argent sera au nôtre promis.

ANC. FR. Nul argent en plate quel que il soit. 

Rec. des Ord. des R. de Fr., 1313, t. I, p. 521. 

Le trésor de mon père est céans qui est en grosses plates d'or et billon.

Roman de Fierabras, liv. II, part. II, ch. 17.

- Plastron, partie de l' armure.

De gonios, elmes, platas o d'autres arnes. Leys d'amors, fol. 131. 

De casaques, heaumes, plastrons ou d'autres harnois. 

ANC. FR. Armez furent de plates. Combat des Trente, p. 20.

Et sera armé de plates, de crevellière, de gorgerette.

Stat., an. 1351. Carpentier, t. III, col. 311.

CAT. ESP. Plata. PORT. Prata. (chap. Plata, plates; argén : AU; 

placa, plaques, plaqueta, plaquetes.)

4. Platina, s. f., platine, plastron, partie de l'armure. 

Trencar elmes e platinas. Leys d'amors, fol. 131. 

Trancher heaumes et platines.

ANC. FR. Plateinnes d'argent à mettre dessoubz clous de ceinture.

Registre de la Chambre des Comptes. Carpentier, t. III, col. 311.

5. Aplatir, v., aplatir, unir, lisser.

Fols no s' aplat lo cabelh.

Bernard de Venzenac: Hueimais pus.

Le fou ne se lisse pas le cheveu. 

Part. pas. Lo nas fonc aplatit coma nas de buou. Carya Magalon., p. 2.

Le nez fut aplati comme nez de boeuf.

(chap. Aplaná: aplano, aplanes, aplane, aplanem o aplanam, aplanéu o aplanáu, aplanen; aplanat, aplanats, aplanada, aplanades.)

6. Aplatar, Applatar, v., aplatir, coucher, cacher.

Voyez Muratori, Diss. 33.

Troban una balma on si van aplatar. V. de S. Honorat.

(chap. Troben una balma aon sen van aplatá.)

Trouvent une caverne où ils se vont cacher.

Drutz que lonc si s' aplata.

Ogiers: Era quan l' ivern. 

Galant qui le long de soi se couche.

Part. pas. A lur ensegnat los deniers aplatat.

Perduda et applatada 

Tro Dieus, per sa merce, la nos a revelada.

V. de S. Honorat. 

Leur a enseigné les deniers cachés.

Perdue et cachée jusqu'à ce que Dieu, par sa merci, nous l'a révélée. 

IT. Appiatare. (chap. aplatá, aplatás : ficás plato, platos, plata, plates : gitás : tombás; amagás, refugiás.)

7. Aplatadamens, adv., en cachette, secrètement.

Fesis lo aucire aplatadamens.

(chap. Lo vas fé matá amagadamen, d' amagatons, amagatontes; secretamen.) 

Hist. de la Bible en prov., fol. 40. 

Tu le fis tuer en cachette.


Platani, s. m., lat. platanus, plane, platane. 

Platani... sas fuelhas so platas et amplas. Eluc. de las propr., fol. 217.

Platane,... ses feuilles sont plates et amples.

CAT. ESP. (plátano) PORT. IT. Platano. (chap. platané, platanés; 

lo plátano, plátanos es la fruita de la palmera platanera.)

platané, platanés, plátano



Playa, s. f., lat. plaga, plage, bord de la mer.

Am tant viron mot tost venir 

Un antic moyne per la playa.

V. de S. Honorat. 

En même temps ils virent moult tôt venir un vieux moine par la plage.

CAT. Platja. ESP. Playa. PORT. Praia, praya. IT. Piaga.

(chap. Playa, playes; playeta, playetes.)