champouirau, chapurriau, chapurriat, chapurreau, la franja del meu cul, parlem chapurriau, escriure en chapurriau, ortografía chapurriau, gramática chapurriau, lo chapurriau de Aguaviva o Aiguaiva, origen del chapurriau, dicsionari chapurriau, yo parlo chapurriau; chapurriau de Beseit, Matarranya, Matarraña, Litera, Llitera, Mezquín, Mesquí, Caspe, Casp, Aragó, aragonés, Frederic Mistral, Loís Alibèrt, Ribagorça, Ribagorsa, Ribagorza, astí parlem chapurriau, occitan, ocsitá, òc, och, hoc
domingo, 26 de abril de 2026
Riu
miércoles, 8 de mayo de 2024
Logar, Loguar, Lojar - Perlongar, Perlonjar, Prolonguar
Logar, Loguar, Lojar, v., lat. locare, louer, donner ou prendre en location, mettre à louage.
Albergar los viandans paubres que no podon logar ostal.
(chap. Albergá als vianans o caminans pobres que no poden llogá (cap) hostal.)
V. et Vert., fol. 79.
Héberger les voyageurs pauvres qui ne peuvent louer gîte.
Ditz hom que, per dos poges,
Sai si logua, e lai si ven.
Pierre d'Auvergne: Chantarai.
On dit que, pour deux pougeois, ici il se loue, et là se vend.
Se vol de veilla logar.
T. de Bertrand et de Jausbert: Jausbert.
Se veut donner en location à vieille.
Part. pas. Ieu soi de parlar logatz...
Lengua logada non lassa.
P. Cardinal: De paraulas.
Je suis mis à louage pour parler...
Langue mise à louage ne se lasse.
Loc. Homicidi e lauzengier,
Lengua loguat, creba mostier.
Marcabrus: Pus mos coratges.
Homicides et médisants, mis à louage pour la langue, renverseurs de monastères.
CAT. Llogar. ANC. ESP. Logar (MOD. Alquilar). ANC. IT. Locare. (chap. Llogá: llogo, llogues, llogue, lloguem o llogam, lloguéu o llogáu, lloguen; llogat, llogats, llogada, llogades.)
2. Logaire, Logador, s. m., lat. locator, loueur, qui prend ou donne à loyer.
Lo senher o 'l logaire de la maio.
Tit. du XIIIe siècle. DOAT, t. CXVIII, fol. 42.
Le seigneur ou le locataire de la maison.
Apres dels tres ans esta hom al sagrament del logador.
Statuts de Montpellier, de 1212.
Ensuite des trois ans on est au serment du loueur.
CAT. Llogador. (chap. Llogadó, llogadós, llogadora, llogadores.)
3. Logadier, Logatier, Locadier, s. m., mercenaire, salarié, journalier.
Els atendon la mort, co fay lo logadier la hora de sa paga.
V. et Vert., fol. 33.
Ils attendent la mort, comme fait le mercenaire l'heure de sa paye.
- Locataire.
Dengun home que sera estranh no manjara del anhel, ni degun logatier ni oste. Hist. abr. de la Bible, fol. 28.
Nul homme qui sera étranger ne mangera de l'agneau, ni nul locataire ni hôte.
Negun hoste ni negun locadier.
Abr. de l'A. et du N.-T., fol. 10.
Nul hôte ni nul locataire.
ANC. FR. Y a-t-il différence de demourer en une maison, où il y ait plusieurs louagiers, ou en celle où jamais personne n'ait habité?
Macault, Trad. des Apopht., fol. 134.
CAT. Llogater. ANC. ESP. Logadero (MOD. inquilino, el que alquila.
Chap. Llogaté, llogatés, llogatera, llogateres; inquilino, inquilinos, inquilina, inquilines).
4. Loguier, Loguer, s. m., loyer, prix, salaire, récompense.
Bos er lo gazardo e meilher lo loguiers.
Izarn: Diguas me tu.
Bon sera le guerdon et meilleur le salaire.
Cels que retenon a tort los loguiers de lurs messatge e dels obriers que fan lur obras. V. et Vert., fol. 15.
Ceux qui retiennent à tort les salaires de leurs messages et des ouvriers qui font leurs ouvrages.
De vesoa ni d' orfe enfant,
Non pris loguier petit ni grant.
Trad. d'un Évangile apocryphe.
De veuve ni d'enfant orphelin, je ne pris salaire petit ni grand.
No perdra so loguer. Trad. du N.-Test., S. Mat., ch. 10.
Ne perdra pas sa récompense.
ANC. ESP.
Tu en loguer prometes me asaz mala sollada.
V. de S. Domingo de Silos, cop. 144.
CAT. Loguer. ESP. MOD. Loguero. (chap. Llogué, llogués : preu que se pague per a llogá, alquilá, alquiler, alquilers. Premio, salari, recompensa, jornal.)
5. Logation, s. f., lat. locationem, location, louage.
Instrumens de locations de maizons.
Statuts de Montpellier, du XIIIe siècle.
Actes de locations de maisons.
ESP. Locación. PORT. Locação. IT. Locazione.
6. Logazo, s. f., louage.
Si cum es de vendezo e de logazo e de totas causas que son de bona fe.
Trad. du Code de Justinien, fol. 34.
Ainsi comme il est de vente et de louage et de toutes choses qui sont de bonne foi.
7. Conlogation, s. f., sous-location.
Instrumens de logations..., de conlogations.
Statuts de Montpellier, du XIIIe siècle.
Actes de locations..., de sous-locations.
(chap. Colloga, collogues; v. collogá : llogá entre mes de un, normalmén dos, un terreno per a treballál. Collogo, collogues, collogue, colloguem o collogam, colloguéu o collogáu, colloguen; collogat, collogats, collogada, collogades.)
8. Loguadaria, s. f., louage, location.
En loguadaria de mayos. Tit. du XIIIe siècle. DOAT, t. CXVIII, fol. 41.
En location de maisons.
9. Logadit, Loguadit, Lojadit, adj., salarié, stipendié, mercenaire.
Sabia com era vengutz al rei Henric esser soudadiers logaditz.
V. de Bertrand de Born.
Savait comment il était venu au roi Henri (pour) être soudart stipendié.
Per messatge loguaditz.
Un troubadour anonyme: Seinor vos que.
Par message salarié.
Lojadiz, es cel que ten luoc de pastor, e non quer... salut de las armas.
Trad. de Bède, fol. 56.
Mercenaire, c'est celui qui tient lieu de pasteur, et ne cherche pas... le salut des âmes.
10. Alogar, v., louer, prendre à gages, allouer, assigner.
Aquels liais obriers
Que Dieus mes en la vinha, c' aitan det als derriers,
Can los ac alogatz, coma fetz als premiers.
Izarn: Diguas me tu.
Ces loyaux ouvriers que Dieu mit dans la vigne, vu qu'autant il donna aux derniers, quand il les eut loués, comme il fit aux premiers.
Part. pas. fig. Quar aqui es alogada
L' amor desobre nompnada.
Brev. d'amor, fol. 7.
Car là est assigné l'amour dessus nommé.
ANC. FR. Le seigneur peut saisir pour sa rente les bestes pasturantes sur son fonds, encore qu'elles n' appartiennent à son vassal, ains à ceux... qui ont alloué lesdites bestes.
Coutumes de Normandie, art. 67.
ANC. ESP. Alogar. IT. Allogare.
Logre, s. m., lat. lucrum, lucre, gain, profit.
Sans deception et sans logre d' aver. Titre de 1059.
Sans déception et sans lucre d'argent.
ANC. CAT. Llogre. ESP. Lucro, logro. PORT. IT. Lucro. (chap. Lucro, profit, guañ.)
2. Lograr, v., lat. lucrari, gagner, obtenir, acquérir.
Logra
Tals morcels que pueis l' amarga.
Gavaudan le Vieux: Lo mes.
Acquiert morceaux tels que puis (cela) lui cause amertume.
CAT. ESP. Lograr (lucrar, lucrarse). PORT. Lucrar. IT. Lucrare.
(chap. Lucrá, lucrás: yo me lucro, lucres, lucre, lucrem o lucram, lucréu o lucráu, lucren; lucrat, lucrats, lucrada, lucrades. Lográ : conseguí.
En rumano diuen lucru : treballá: conseguí un profit : lucrás.)
3. Lucrier, adj., riche, opulent, puissant.
Mas lai on sap baro que es lucriers,
Que a IIII castels ni V entiers.
Roman de Gerard de Rossillon, fol. 21.
Mais là où il sait baron qui est riche, qui a quatre et cinq châteaux entiers.
ANC. CAT. Logrer. ESP. Logrero. (chap. Ric, potén, opulén.)
Loire, s. m., leurre, appât.
Can lo veira apropchar,
Lo loire deu hom lai gitar;
Pero tota hora li sovenha
Qu' el loire per la corda tenha.
Deudes de Prades, Auz. cass.
Quand on le verra approcher, le leurre on doit là jeter; pourtant qu'à toute heure on se souvienne qu'on tienne le leurre par la corde.
ANC. FR. Et fist tornoiement ès nues
D' ostoirs, de faucons et de grues,
Et les fist au loirre venir.
Roman de la Rose, v. 20351.
On trouve, en ANC. CAT., Loyra.
2. Loirar, v., leurrer, attirer au leurre.
Fig. Ma domn' es tan bell' e cortes' e pros
Que m fai loirar plus que falcos lanier.
G. Rainols d'Apt: Quant aug.
Ma dame est si belle et courtoise et méritante qu'elle me fait leurrer plus que faucon lanier.
ANC. CAT. Loyrar.
3. Aloirar, v., leurrer, allécher, attirer.
Aloirar coma falco
Et adobar.
Deudes de Prades, Auz. cass.
Leurrer et arranger comme faucon.
Fig. Per lo peccador aloyrar. Brev. d'amor, fol. 130.
Pour leurrer le pécheur.
Part. pas. Can lo falx es fort be aloiratz,
E ben maniers e ben privatz.
Deudes de Prades, Auz. cass.
Quand le faucon est fort bien leurré, et bien maniable et bien privé.
ANC. CAT. Aloyrar. (chap. Pasturá, doná minjá, empapussá, alimentá.)
Lom, Lomp, s. m., lat. lumbus, lombe, rein, longe, filet.
Als ronhos et als loms. Eluc. de las propr., fol. 95.
(chap. Als riñons y als lloms.)
Aux rognons el aux reins.
Vostre lombe seint. Trad. de Bède, fol. 40.
Vos reins ceints.
Dieus comandet ad aquells que sacrifiarian l' anhell pascal que senchesson be lurs loms. V. et Vert., fol. 97.
Dieu commanda à ceux qui sacrifieraient l'agneau pascal qu'ils ceignissent bien leurs reins.
Son porc... vendre fara; deu vendre los lomps als senhors.
Cout. de Tarraube, de 1284.
Son porc... il fera vendre; il doit vendre les filets aux seigneurs.
CAT. Llom. ESP. Lomo. PORT. IT. Lombo. (chap. Llom, lloms; llomillo, llomillos; solomillo, solomillos; desllomat, desllomats, desllomada, desllomades. Acachá lo llom : belcás per a treballá.)
Lombric, Lumbric, s. m., lat. lumbricus, lombric, sorte de ver.
Quan l' arma siec lai los camis estretz,
E 'l cors es sai vianda dels lombrics.
P. Cardinal: D' un sirventes far.
Quand l'âme suit là les chemins étroits, et le corps est ici la pâture des vers.
Lombrix de terra qui so esca a pescar ab hams.
(chap. Papaterra que son sebo per a peixcá en hams.)
Eluc. de las propr., fol. 262.
Vers de terre qui sont amorce à pêcher avec hameçons.
- Ver d'intestin.
(chap. Cuc dels budells, tripes, intestinos. Alguns com la solitaria o tenia se poden fé mol llargs y sé perillosos.)
Verms... alcus so en bestias cum lumbrix.
Auci lumbrics et verms d'aurelhas.
Eluc. de las propr., fol. 262 et 200.
Vers... aucuns sont dans les animaux comme les lombrics.
Détruit lombrics et vers d'oreilles.
ESP. Lombriz. PORT. Lombriga. IT. Lombrico. (chap. Papaterra, papaterres: que minge o pape terra. Papatiarra, papatiarres a Valjunquera.)
2. Lombec, s. m., lombex, sorte de ver à soie.
Lombex es verm nayshent els rams de cipres, de fraishe..., e ministra seda per sa egestio. Eluc. de las propr., fol. 241.
(chap. Cuc de seda. Fique que naix a les rames o branques de siprés, o de freixa, fresno, y que “cague” seda.)
Lombex est ver naissant aux branches de cyprès, de frêne..., et il fournit soie par son évacuation.
Lona, s. f., lagune, mare, flaque.
(N. E. ESP. Laguna, lago, estanque, estanca; latín lacu, lacuna; alemán See; Escocia loch, lake. Chap. Laguna, lagunes; lago, lagos. CAT. Llach, llac, llacuna, estany.)
Una granda lona o 'stanh d' ayga dousa o salada.
En la terra essucha que sera entre los senhals e la lona o l' estanh o l' aiga.
Trad. du Tr. de l'Arpentage, 1re part., ch. 30.
Une grande lagune ou étang d'eau douce ou salée.
En la terre sèche qui sera entre les signaux et la mare ou l'étang ou l'eau.
Long, Lonc, Loing, adj., lat. longus, long, désignant l'étendue.
La pecairis s' estent aitant longa cant fon.
(chap. La pecadora se va estendre tan llarga com ere. Ocsitá pecairitz, pecairis. S'ha estés tot lo llarg qu'es.)
V. de S. Madeleine.
La pécheresse s'étend autant longue qu'elle fut.
Substantiv. Aitan a de lonc coma de larc. Liv. de Sydrac, fol. 45.
Autant a de long comme de large.
Adv. comp. Vi per un gran paviment
De lonc en lonc la gran serpent.
Roman de Blandin de Cornouailles.
Vit sur un grand pavé de long en long le grand serpent.
- Désignant la durée.
Lanquan li jorn son lonc en mai.
G. Rudel: Lanquan.
Lorsque les jours sont longs en mai.
Aissi finira ma chanso,
E no vuelh pus longa sia.
Berenger de Palasol: S'ieu sabi' aver.
Ici finira ma chanson, et je ne veux pas qu'elle soit plus longue.
Adv. comp. Longa sazo ai estat vas amor
Humils e francs, et ai fait son coman.
Cadenet: Longa sazo.
Longtemps j'ai été envers amour humble et franc, et j'ai fait son commandement.
- Différé.
Longua paraula d'amar
Es grans enueitz, e par enjans.
B. de Ventadour: Quant erba.
Longue parole d'aimer est grand ennui, et paraît tromperie.
Ieu no 'n trob ges doas en mil
Ses falsa paraula loigna.
A. Daniel: Lancan son passat.
Je n'en trouve pas deux en mille sans fausse parole différée.
Prép. L'autr'ier lonc un bosc fulhos.
Cadenet ou Thibaud de Blizon: L'autr'ier.
L'autre jour le long d'un bois feuillu.
Si uns si presenta
Qu'ill denh lonc se assire.
P. Rogiers: Tan no plou.
Si un se présente qu'elle daigne à côté de soi faire asseoir.
Prép. comp. De lonc celui qui plus li plai.
T. de Peyrols et de Gaucelm: Gaucelm.
A coté de celui qui plus lui plaît.
Jaufre, com ben ensegnhatz,
Vai de lonc Brunezen sezer.
Roman de Jaufre, fol. 88.
Jaufre, comme bien appris, va auprès de Brunesent s'asseoir.
ANC. CAT. Llonch. ANC. ESP. Luengo. PORT. Longo. IT. Lungo.
(chap. Llarg o llarc; llargs o llarcs; llarga, llargues.)
Compar. D' un sirventes no m qual far longor ganda.
Bertrand de Born: D' un sirventes.
D'un sirvente il ne me faut pas faire plus long délai.
Aissi vai lo vers definen,
Et ieu no 'l puesc far lonjor.
(chap. Aquí va lo vers acabán, y yo no lo puc fé mes llarg. Lonjor : mes llarg o llarc.)
Pierre d'Auvergne: Belha m' es la.
Ici va le vers finissant, et je ne le puis faire plus long.
2. Sobrelonc, adj., très long.
Jorns sobreloncs. Eluc. de las propr., fol. 109.
Jours très longs.
(chap. Sobrellarg, sobrellarc : massa llarg, mol llarg.)
3. Long, Loing, Lonh, Lung, Luenh, Lunh, adv., loin.
No m sai quora mais la veyrai,
Quar tan son nostras terras lonh.
(chap. literal: No me sé cuán mes la voré, ya que tan están les nostres terres llun, lluñ.)
G. Rudel: Lanquan li jorn.
Je ne sais quand plus je la verrai, car tant sont nos terres loin.
Cug esser loing en Espanha,
Preon entre Sarazis.
Folquet de Marseille: Ja non volgra.
Je crois être loin en Espagne, bien avant parmi les Sarrasins.
Luenh es lo castelhs e la tors
Ont elha jay e son maritz.
G. Rudel: Pro ai.
Loin est le château et la tour où elle gît et son mari.
D' aquest' amor son lung forsdutz.
A. Daniel: Lanquan vei.
Je suis éconduit loin de cet amour.
Loc. Anc tan non amey luenh ni prop.
Arnaud de Marueil: Dona sel.
Oncques tant je n'aimai loin ni près.
Mielhor ni gensor non sai
Ves nulha part, ni pres ni lonh.
G. Rudel: Lanquan li jorn.
Meilleure ni plus belle je ne sais vers nulle part, ni près ni loin.
Adv. comp. M' es belhs dous chans d' auzelhs de lonh.
G. Rudel: Lanquan li jorn.
Le doux chant d'oiseaux m'est beau de loin.
Pres e valor vezem pauc en luenh enantir.
G. Fabre de Narbonne: On mais vey.
Mérite et valeur nous voyons peu s'avancer au loin.
Prép. comp. Menet lo ab si foras lonh del castel.
V. de G. de Cabestaing.
Le mena avec soi dehors loin du château.
Las serisias vi loing de se.
(chap. Va vore les sireres lluñ de sí : d'ell, d'ella.)
T. de B. de Ventadour et de Peyrols: Peirols.
Les cerises vit loin de soi.
Fig. Lo cor de lor es long de mi. Doctrine des Vaudois.
Le coeur d'eux est loin de moi.
CAT. Lluny. ANC. ESP. Luene (MOD. lejos). PORT. Longe IT. Lungi.
(chap. Lluñ, llun; alluñat, alluñats, alluñada, alluñades; apartat, apartats, apartada, apartades; a la quinta biscuerna; al quinto pi; allá aon nostre Siñó va pedre les abarques; alló está a pendre pel cul.)
4. Longa, s. f., longue, délai.
Adv. comp.
Be sabon qu'a la longa no i poiran pas durar. Guillaume de Tudela.
(chap. Be saben que a la llarga no hi podrán aguantá, durá, permaneixe.)
Ils savent bien qu'à la longue ils n'y pourront pas durer.
ESP. Luenga. (chap. A la llarga. Conec algú de Valderrobres en apellit Llonga, se va casá a Beseit, té dos filles mol guapes. Encara fa vi a la manera tradissional, com u fée son sogre “lo sistellé”.)
5. Longueza, Longuessa, Longesa, s. f., longueur.
La largueza, la longueza, l' auteza e la pregundeza.
Trad. de l'Ép. de S. Paul aux Éphésiens.
La largeur, la longueur, la hauteur et la profondeur.
Mesurec la longuessa de 1 peyra entro l' autra. Philomena, fol. 22.
Mesura la longueur d'une pierre jusqu'à l'autre.
Li longesa de la terra non part pas aquels que charitaz ajostet.
Trad. de Bède, fol. 20.
La longueur de la terre ne sépare pas ceux que charité réunit.
ANC. FR. Les bons usages... se refroidissent par longuesse de temps. Not. des Mss. de la bibl. dite de Bourgogne, p. IG.
ANC. CAT. ANC. ESP. Longueza. IT. Lunghezza. (chap. Llargaria, llargaries, tan de mida com de tems.)
6. Longeitz, Longeis, adv. de compar., plus longuement, plus longtemps.
Tot atressi cum Duransa
Pert en mar major
Son nom, que longeis non cor.
Richard de Barbezieux: Lo nous mes.
Tout ainsi comme la Durance perd en haute mer son nom, vu qu'elle ne court pas plus longtemps.
Si 'l mals longeitz li dura,
Pauc viura.
(chap. Si lo mal mes tems li dure, poc viurá. En inglés, long, longer : alemán lang : länger : llarg de tems, mes llarg de tems : mes tems.)
P. Rogiers: Al pareissen. Var.
Si le mal plus longuement lui dure, il vivra peu.
7. Longas, Longuas, Lonjas, adv., longtemps.
Las! ges longas non posc sofrir l' afan.
Raimond de Salas: Si m fos.
Hélas! longtemps je ne peux point souffrir la peine.
Adv. comp. A lonjas n'ay sufert lo fays.
Jordan de Cofolen: Non estarai.
Dès longtemps j'en ai supporté le faix.
8. Longamen, Longuamen, Lonjamen, adv., longuement, longtemps. Aissi com hom longuamen
Non pot viure ses vianda.
B. Zorgi: Atressi.
Ainsi comme on ne peut vivre longtemps sans nourriture.
S'ieu n' ai lonjamen
Gran ben dig, no m desplatz.
Arnaud de Marueil: Ja non er.
Si j'en ai longtemps dit grand bien, il ne me déplaît pas.
Adv. comp. La carta 'l porto VII Juzieu,
De longamen bon amic sieu.
Trad. de l'Évangile de Nicodème.
La charte lui portent sept Juifs, de longtemps ses bons amis.
ANC. CAT. Llongament. ANC. ESP. Luengamente. PORT. Longamente.
IT. Lungamente. (chap. Llargamen.)
9. Sobrelongament, adv., très longuement.
Viu sobrelongament. Eluc. de las propr., fol. 232.
Vit très longuement.
10. Longitut, s. f., lat. longitudo, longueur.
Fig. Per longitut... d' estudi. Trad. d'Albucasis, fol. 2.
Par longueur... d'étude.
CAT. Longitut. ESP. Longitud. PORT. Longitude. IT. Longitudine.
(chap. Longitut, longituts : llargaria, llargaries.)
11. Longinc, adj., lat. longinquus, éloigné, distant, lointain.
El loc de la seccio, sobre peyra, en las femnas, es longinc del loc de la peyra.
Fig. Aquesta operacio es pus salva e pus longinqua de flux de sanc.
Trad. d'Albucasis, fol. 32, et 33.
Le lieu de la section, sur la pierre, dans les femmes, est distant du lieu de la pierre.
Cette opération est plus sûre et plus distante de flux de sang.
ESP. Longincuo. PORT. IT. Longinquo. (chap. Alluñat, longincuo, distán, apartat.)
12. Longansa, s. f., retard, prolongation, ajournement.
Ab brau respos et ab longansa.
Aimeri de Peguilain: S'ieu fui.
Avec dure réponse et avec ajournement.
13. Lonhdan, Lunhdan, Loindan, adj., lointain, éloigné.
Voyez Muratori, Diss, 33.
Ja negus non er tan plazentiers,
... Ni lunhdas ni vezis,
Que ja sia de mos afars devis.
Arnaud de Marueil: Anc vas amors.
Jamais nul ne sera si agréable... ni éloigné ni voisin, que jamais il soit médisant de mes affaires.
Una non sai loindana ni vezina,
Si vol amar, vas vos no si' aclina.
La Comtesse de Die: A chantar m' er.
Je n'en sais pas une éloignée ni voisine, si elle veut aimer, qui envers vous ne soit soumise.
Fin' amors jonh e lia
Dos cors de lonhdan pais.
Peyrols: Quoras que.
Amour pur rapproche et unit deux coeurs de lointain pays.
- Adverbial. Longuement.
Si 'l mals loindans li dura,
Pauc viura.
P. Rogiers: Al pareissen.
Si le mal longuement lui dure, peu il vivra.
IT. Lontano. (ESP. en lontananza, alejado.)
14. Longar, Loingnar, Lonhar, Luenhar, Lunhar, v., éloigner, renvoyer, écarter, reculer, s'éloigner.
Assatz par
Que loingnar
Me volc de sa reio.
V. de Pierre Vidal.
Il paraît assez qu'elle voulut m'éloigner de son pays.
Partic lo de si e 'l lonhet, e no 'l vesti ni l' armet. V. de Peyrols.
Le sépara de soi et le renvoya, et ne le vêtit ni l'arma.
Que joi mi renda,
E m luenh sospirs e plors.
Guillaume de Cabestaing: Lo dous.
Qu'elle me rende joie, et écarte de moi soupirs et pleurs.
S'era reys d' Englaterr' o de Fransa,
Lonhera m'en per far totz sos comans.
Rambaud de Vaqueiras: Era m requier.
Si j'étais roi d'Angleterre ou de France, je m'en éloignerais pour faire tous ses commandements.
A doas legas lonhet d' aqui.
(chap. A dos legües se va alluñá d'aquí, assí, açí, astí.)
R. Vidal de Bezaudun: Unas novas.
A deux lieues il s'éloigna de là.
- Séparer.
Tro lauzengiers crois e savais
Nos longeran ab lors fals brais.
Rambaud d'Orange: Entre gel.
Jusqu'à ce que médisants méchants et lâches nous séparèrent avec leurs faux cris.
Part. prés. L' esperitz
Es de lieis privatz et aizitz,
Sitot lo cors s' en es lonhans.
B. de Ventadour: Pel dols.
L'esprit est d'elle familier et accueilli, quoique le corps s'en est éloignant. Fig. Que s' an' ades loinhan
Per mielhs salhir enan.
B. de Ventadour: Pus mi preiatz.
Qu'il s'en aille incontinent reculant pour mieux sauter en avant.
Part. pas. fig. Anc no fuy tan lunhat d'amor.
G. Rudel: Belh m' es.
Oncques je ne fus si éloigné d'amour.
Annet en pellerinatge en lunhada terra.
Trad. du N.-Test., S. Luc, ch. 15.
Alla en pélerinage en terre éloignée.
ANC. IT. Si forte esso longiando. Guittone d'Arezzo, Lett. 30.
ANC. CAT. Lunyar. (chap. Alluñá, alluñás, anassen lluñ o llun: yo m' alluño, alluñes, alluñe, alluñem o alluñam, alluñéu o alluñáu, alluñen.
Yo m' en vach lluñ; yo m' aparto.)
15. Alongament, Alonhament, s. m., éloignement.
Per gran alonhament del solelh. Eluc. de las propr., fol. 134.
Par grand éloignement du soleil.
- Retard, prolongation, délai.
En breu d' ora y ven alongamens.
H. Brunet: Cuendas razos.
En peu de temps y vient retard.
Ses plus d' alongamen.
Roman de la Prise de Jérusalem, fol. 2 bis.
Sans plus de retard.
Queron inducias, so es respech e alongamen.
Trad. du Code de Justinien, fol. 14.
Demandent renvois, c'est-à-dire répit et prolongation.
ANC. ESP. Alongamiento. PORT. Alongamento. IT. Allungamento.
(chap. Allargamén, allargamens; prolongassió, prolongassions; prórroga, prórrogues; atrasamén, atrasamens de un juissi, retrás, retrasos.)
16. Alongui, s. m., délai, prolongation.
Paubres deu atrobar perdo
Et alongui, cant falh promessio.
B. Carbonel de Marseille, Coblas triadas.
Le pauvre doit trouver excuse et délai, quand promesse manque.
Alonguis de IIII mes non sia autreiatz.
Cout. d'Alais. Arch. du Roy., K, 714.
Qu'un délai de quatre mois ne soit pas octroyé.
(chap. Retrás, prolongassió, prórroga, atrasamén.)
17. Alonguier, s. m., retard, retardement, délai, prolongation.
Dama, ditz En Lucatz, no fassam alonguier. Guillaume de Tudela.
Dame, dit le seigneur Lucas, ne faisons point retardement.
No quieyras alonguier ni definida de jorn.
No lur permet alonguier entro a dema.
V. et Vert., fol. 68 et 71.
Ne requiers prolongation ni assignation de jour.
Ne leur permet délai jusqu'à demain.
18. Allongansa, Aloingnansa, s. f., prolongation, délai, allongement.
Val mais us cortes nos,
Quant ocs non trob' abondansa,
Que s'om ditz per allongansa:
Si farai.
Azemar le Noir: Era m don.
Mieux vaut un non courtois, quand oui n'y trouve suffisance, que si on dit pour délai: Si ferai.
Un manuscrit porte aloingnansa.
ANC. ESP. Alonganza.
19. Alongar, Alonguar, Alonjar, Alunhar, v., allonger, prolonger.
- Désignant l'étendue.
Regnas breus qu' om non puesc' alonguar.
Bertrand de Born: Ieu m' escondisc.
Rênes courtes qu'on ne puisse allonger.
(chap. Riendes curtes que no se puguen allargá.)
Las regnas alonguet al seu bausan destrier.
Roman de Fierabras, v. 170.
Les rênes allongea à son destrier bauçant.
S' alonjan e s' abrevian cum li masculin. Gramm. provençal.
S'allongent et s'abrègent comme les masculins.
- Désignant la durée.
Ab deniers dels mortz alonga al rei sa guerra.
Le Dauphin d'Auvergne: Vergoigna.
Avec deniers des morts il prolonge au roi sa guerre.
Alongon las causas, e fan far grans dampnatges. V. et Vert, fol. 15.
Prolongent les causes, et font faire grands dommages.
- Retarder, différer.
Mas si m' alongues de morir,
Ma vida for' el sieu servir.
P. Raimond de Toulouse: Enquera.
Mais si elle me retardait de mourir, ma vie serait au sien servir.
Part. pas. Mandet que la sagrassio fos alongada entro lendema mati.
(chap. Va maná que la consagrassió fore diferida, allargada hasta en son demá de matí.)
Philomena.
Ordonna que la consécration fût différée jusqu'au lendemain matin.
L' alonga sol meig an,
E fa carta novela.
G. Riquier: Si m fos.
Le diffère seulement d'un demi-an, et fait titre nouveau.
- Éloigner.
Si nos de las tendas no 'ls podem alunhar. Guillaume de Tudela.
Si nous ne les pouvons éloigner des tentes.
ANC. CAT. ANC. ESP. PORT. Alongar. IT. Allungare. (chap. Alluñá de lluñ, allargá de llarg.)
20. Deslongar, Deslonhar, Deslonjar, Desluenhar, Deslunhar, v., éloigner, écarter.
Plus que serps de sicomor
M' en deslong.
Guillaume de Cabestaing: Ar vei qu'em.
Je m'en éloigne plus que serpent de sycomore.
Per descassar e per deslonhar lo diable. V. et Vert., fol. 70.
Pour chasser et pour éloigner le diable.
En la sua desmesura,
Mi part de si, e m desluenha.
Guillaume de Saint-Didier: Bel m' es.
Dans son mauvais procédé, elle me sépare de soi, et m'éloigne.
No s pot sebrar ni deslunhar de vos.
P. Raimond de Toulouse: Tos temps aug.
Ne se peut séparer ni éloigner de vous.
Fig. De tota joia m deslonja
Ma dona.
Peyrols: Manta gens.
De tout plaisir ma dame m'écarte.
21. Esloignar, Eslueingnar, Eslonhar, v., éloigner, éviter.
Fig. Eslueingna de turmen
Los las.
B. Zorgi: On hom plus.
Éloigne de tourment les malheureux.
Doncx per que s' en vai negus tarzan
Ni eslonhan d' aquelh senhor servir?
Elias de Barjols: Qui saubes.
Donc pourquoi nul s'en va tardant et évitant de servir ce seigneur?
Que d' afan
Lo puosca anar esloignan.
B. Zorgi: Sitot.
Que de peine je puisse aller l' éloignant.
ANC. CAT. Elongar. (chap. Evitá, apartás de, alluñás de los capsots catalanistes, aragonesos incluíts.)
22. Perlongamen, Prolongament, s. m., prolongation, délai.
Dilacio... vol dire perlongamen. V. et Vert., fol. 12.
(chap. Dilassió... vol di prolongamén.)
Dilatation... veut dire prolongation.
Senes prolongament, devon enquerir e cercar lo tort.
Cout. de Tarraube, de 1284.
Sans délai, ils doivent enquérir et chercher le tort.
ANC. CAT. Prolongament. ESP. Prolongamiento. PORT. Prolongamento.
IT. Prolungamento. (chap. Prolongamén, prolongamens; prolongassió, retrás, prórroga, etc.)
23. Prolongacio, s. f., prolongation, allongement.
Abreviament et prolongacio.
(chap. Abreviamén y prolongassió.)
Eluc. de las propr., fol. 126.
Abrégement et prolongation.
CAT. Prolongació. ESP. Prolongación. PORT. Prolongação.
IT. Prolongazione, prolungazione. (chap. Prolongassió, prolongassions.)
24. Perloinjansa, s. f., retard, prolongation.
Que om la reda ses tota perloinjansa.
Traité de la Pénitence, en prov., fol. 59.
Qu'on la rende sans aucun retard.
25. Perlongar, Perlonjar, Prolonguar, v., lat. prolongare, prolonger, différer, retarder.
Perlonga de jorn en jorn d' enansar sa via. Liv. de Sydrac, fol. 128. Diffère de jour en jour d'avancer son chemin.
Non perlongues ton do als frachuros. V. et Vert., fol. 81.
Que tu ne diffères pas ton don aux indigents.
Part. pas. Per so car lo cosselh era prolonguat.
Tit. de 1428. Hist. de Nîmes, t. III, pr., p. 226.
Parce que le conseil était prolongé.
Esperansa perlonjada. Trad. de Bède, fol. 58.
Espérance prolongée.
ANC. CAT. Perlongar. CAT. MOD. Prolongar. ESP. PORT. Perlongar, prolongar. IT. Prolungare. (chap. Prolongá: prolongo, prolongues, prolongue, prolonguem o prolongam, prolonguéu o prolongáu, prolonguen; prolongat, prolongats, prolongada, prolongades.)
jueves, 5 de octubre de 2023
Esfendemos as luengas, amigos del loco Manuelico Río Hijado
La plataforma de alucinados fablantes Esfendemos as luengas (esfender : defender) denuncia la presencia de "elementos extremistas de mano de la organización FACAO" en la XX edición de la Feria del libro aragonés de Monzón. "Organización ésta de perfil anticatalán y con vínculos con la extrema derecha", afirma Esfendemos recordando que su aparición "ya hizo hace algunos años que algunas asociaciones de defensa del catalán dejaran de acudir y otras muchas se quejasen".
"A los muyt reverendes egregios nobles et honorables senyores el parlament general del principado de Cathalunya..." (1412)
"No obstante la organización de la Feria, lejos de corregir el error continua invitando a FACAO mediante Marisa Mur, actual concellera del PP en Monzón y presidenta del Patronato de la Institución Ferial y directora de la 'Feria del libro aragonés”, lamenta la plataforma.
A juicio de Esfendemos as luengas, "este año, y después de las controversias creadas en la Ponencia y Creación de la Ley de Lenguas por parte del gobierno PP-PAR, solo apoyada por FACAO, y la exclusión del premio literario de la Feria de Monzón, a solamente la lengua castellana, la situación no ha cambiado".
A todos esos aragoneses y aragonesas alucinados y alucinadas que esfendéis el dialecto occitan catalan y la fabla batúa Frankenstein a la que llamáis aragonés o lengua o luenga aragonesa, os dedico la conocida frase de Labordeta, ex miembro del partido Chunta aragonesista.
La culpa fue de la CHA.
http://manelriu.blogspot.com/2011/10/post-del-post.html
"Las reuniones de esta organización con partidos de ultraderecha, vínculos con otras organizaciones, la militancia y discurso de sus miembros o sus acciones son todo un ejemplo", asevera la plataforma.
"Las querellas de la organización contra afamados filólogos y estudiosos del catalán como Arturico Quintanica y Fuentecica no les sirvió para nada y la acción más representativa de su presidente Ángel Hernández tuvo lugar cuando estuvo pillado por la policía local de Fraga mientras pegaba pegatinas por las calles de Fraga con el lema 'Fraga catalana", concluyen.
https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=2269852
Si quieres ayudarle, cómprale esto.
(Nota: Aragon aparece sin tilde, pero lo escribo Aragón en la mayoría de los casos).
XX.
Perg. N° 1339. Jaime I. 1 agosto 1253.
II. 4 de mayo.
Capítulos de paz y alianza ajustados por los reyes don Martín de Aragón y don Martín de Sicilia, padre e hijo, con el rey moro de Granada don Mafomat, hijo del rey Abolageig, en que estipularon el mutuo comercio, la ayuda que debían darse, la devolución de cautivos y otras cosas que resultan de este tratado.
II.
Reg. 2345 (o 2315), fol. 79. 4 de mayo de 1403.
En el nombre de Nuestro Senyor Dios sea a todos manifiesto quantos esta carta veran que nos don Martin por la gracia de Dios rey Daragon de Valencia de Mallorquas de Cerdenya e de Corcega e comte de Barchinona de Rossellon e de Cerdanya e nos don Martin por aquella mesma gracia rey de Sicilia e duch de Athenas e de Neopatria e del dito muyt excellent princep et senyor don Martin rey Daragon primogenito et en todos sus regnos et tierras governador general: Considerantes que vos muyt alto princep don Mafomat filio del rey Abolageig filio del rey Abiabdile Abolageig filio del rey Abilhualit Abenatany rey de Granada de Malica de Codeix Dalmaria de Ronda de Basca e de Gibaltar havedes enviado a nos dito rey Daragon por mandadero vuestro Albucacim filio del alcayde de Malica cavallero et consellero vuestro por tractar et fazer que entre nos ditos reyes et los vassallos e subditos nuestros e de cada uno de nos e vos dito rey don Mafomat e los vassallos et subditos vuestros haya buena paz e amistanza: por aquesto querientes pues vos lo queredes haver paz e amistat con vos por tenor de la present carta femos e firmamos paz e amistat con vos dito rey de Granada segund en la forma e manera concordada entre nos e vos en ciertos capitoles del tenor siguient:
- Primerament que entre nos ditos reyes Daragon e de Sicilia e vos dito rey de Granada e districtuales e sotsmesos de cadauno de nos se faga buena et firme paz e amistanza duradera a beneplacito de nos ditos reyes el qual beneplacito dure tanto e tan luengament entro a que sia revocado por nos ditos reyes qui el dito beneplacito querra revocar al otro rey con letra signada de nuestra mano e con nuestro siello segellada. E la dita intimacion se haya fazer por part de nos ditos reyes Daragon e de Sicilia en la ciudat de Barchinona: e por part de vos dito rey de Granada en la ciudat de Granada con voz de crida publica fazedera en los lugares acostumbrados de cada una de las ditas ciudades (1). — Item que todos e cadaunos mercaderos et otros sotsmesos de nosotros rey Daragon e rey de Sicilia puedan por todo el tiempo de la dita paz et aquella durant entrar et star comprando vendiendo et mercadiando et en otra manera franchament e segura et salva sines contraste o embargo toda vegada que bien visto les sera con todos et cadaunas fustas mercaderias monedas ropas et otras cosas et bienes en et por todos et cadaunos castiellos ciudades villas et lugares et senyoria de vos dito rey de Granada por tierra e por mar e por agua dolz: e daquellos exir et sacarne oro et todas et cadaunas mercaderias cosas e bienes suyos et tornar en la senyoria de cadauno de nos ditos reyes Daragon e de Sicilia e en aquellas otras partidas ques querran a su francha e libera voluntat.
(1) El tratado de paz que aquí transcribimos está también continuado a fol. 89 y sig. del mismo registro, pero allí este artículo 1.° se halla redactado en los siguientes términos: «Primerament que entre nos ditos reyes Daragon et de Sicilia et vos dito rey de Granada et districtuales et sotsmesos de cada uno de nos se faga buena paz et firme amistança duradera por cinquo anyos primero vinientes contaderos del dia adelant que vos dito rey de Granada havredes feyta et firmada semblant paz et amistança de aquesta. » Por lo demás en todo el contesto del documento no se observa ninguna otra variante digna de notarse, y llevan ambos la misma fecha de 4 de mayo. Parece sin embargo que de ninguno de los dos modos tuvo por entonces lugar el tratado, sino más adelante; pues a fol. 82 y. del propio registro se halla el poder que a 8 de junio del mismo año 1405 dio don Martín al baile de Valencia, para que fuese a firmar por cincho anyos ó á beneplacito las paces con aquel rey, que antes no habian podido firmarse en Barcelona por tal quel dito su missatgero no havia del dito rey de Granada aquella potestat que devia ...
E semblantment puedan fer aquello mismo los subditos de vos dito rey de Granada en e por los castiellos ciudades villas lugares et senyoria de nos ditos reyes Daragon e de Sicilia. - Item que si vos dito rey de Granada demandaredes a nos ditos reyes Daragon e de Sicilia ayuda ni socorro de gentes que nos siamos tenidos durant la dita paz ayudar por mar a vos dito rey de Granada cuentra vuestros enemigos empero que no sian amigos de nos ditos reyes Daragon e de Sicilia de quatro en cinquo galeras armadas et exerciadas en cadauna de las quales haja XXXta ballesteros e con aquellos complimiento a dozientos vint hombres pagando empero
adaquellos vos dito rey de Granada su sueldo complidament a razon de DCCCC doblas doro por cada mes a cadauna galera de tanto tiempo como servira. E assin mismo vos dito rey de Granada siades tenido fer ayuda a nos ditos reyes Daragon e de Sicilia si la demandaremos cuentra enemigos nuestros empero que no sian vuestros amigos de CCCCtos o de Dtos hombres de cavallo pagando adaquellos su sueldo integrament yes a saber al capitan XXXXta doblas doro et a cadaun hombre de cavallo VII doblas por cada mes de tanto tiempo como serviran: entendido et declarado empero que la dita ayuda fagamos nos ditos reyes Daragon e de Sicilia de las ditas galeras nos no haviendolas menester por razon de guerra o de otra necesidat: e vos dito rey de Granada la fagades de los ditos hombres de cavallo no haviendolos menester por guerra o por otra razon necesaria o urgent. - Item que durant la dita paz nos ditos reyes Daragon e de Sicilia o algunos vassallos o
sotsmesos nuestros no fagamos valença o ayuda a algun rey o princep cuentra vos dito rey de Granada en alguna manera. E semblantment vos dito rey de Granada no podades fazer valença o ayuda a algun rey o princep en alguna manera cuentra nos ditos reyes Daragon e de Sicilia.
- Item que todas fustas de cossarios vassallos de nos qui arribaran en las mares puertos o playas de vos dito rey de Granada sian bien acullidas en aquellos e no les sia vedado en alguna manera allí arribar et star antes puedan prenderhi aguas et comprar todas vituallas et otras cosas e sian alli emparados mantenidos et defendidos cuentra todos enemigos nuestros: et aquesto mismo sia servado a los vassallos et sotsmesos de vos dito rey de Granada en las mares puertos et playas de nos ditos reyes Daragon et de Sicilia.
- Item que algunas fustas maritimas de nos ditos reyes e de nostros vassallos o sotsmesos no dampnifiquen algunas fustas en algunos puertos playas o maritimas de vos dito rey de Granada. E semblantment sia feyto e servado en los puertos playas e maritimas de la senyoria de nos ditos
reyes Daragon e de Sicilia de las fustas de vos dito rey de Granada e de vasallos vuestros.
- Item que en caso que por encalç de enemigos o por fortuna de tiempo algunas fustas de nos ditos reyes Daragon e rey de Sicilia o de cadauno de nos o de vasallos o sotsmesos nuestros en qualquiere manera ferissen o crebassen en qualquiere playa o puerto o maritima de la senyoria de vos dito rey de Granada sian las ditas fustas con las personas et bienes quey seran salvas et segurament guardades et conservadas et puedan si querran alli vender sus mercaderias e cosas et los de aquella tierra sian tenidos darles toda favor a cobrar aquello que perdido havran por crebamiento de las fustas e los precios de las cosas vendidas e dalli se puedan partir et yr con todo lo suyo salvament et segura, sines pagar algun dreyto por la dita razon, e sines otra vexacion et no res menos puedan alli comprar por precios razonables e levarsen arboles antenas goviernos ancoras velas ruxones et
otras cosas necessarias adaquellas fustas e las mercaderias et otras cosas que bien visto les sera franchas et quitias de todos dreytos. E aquestas mismas cosas sian servadas a las fustas de vos dito rey de Granada et de vassallos et sotsmesos vuestros en las playas puertos e maritimas de la
senyoria de nos ditos reyes Daragon et de Sicilia.
- Item que si enemigos de vos dito rey de Granada havran apresonados et querran vender algunos vassallos vuestros en algunos puertos playas o maritimas de nuestra senyoria que nos o algunos vassallos nuestros no podamos comprar ne fer comprar en alguna manera los ditos cativos robas o mercaderias o cosas algunas de aquellos. E aquesto mismo sia servado en vassallos de nos ditos reyes por vos dito rey de Granada e vassallos vuestros.
- Item que si durant la dita paz se esdevendra que nos o vassallos nuestros conquistemos alguna ciudat castiello villa o lugar o prengamos alguna fusta de rimos o otro de qualquiere nacion de gentes et en aquella preson o conquesta seran trobadas algunas personas de vos dito rey de
Granada o bienes de aquellos que aquellas todas personas et bienes sian et finquen assegurados et sueltos et deliurados et sen puedan hir las personas e seyer levados los bienes en qualquiere lugar salvament et segura. E aquesto mismo sia feyto e servado en las personas de la senyoria de nos ditos reyes Daragon e de Sicilia en caso de semblant conquesta o presion por vos dito rey de Granada.
- Item que por mayor tranquilitat de la dita paz et esquivar toda ocasion de lesion de aquella todos los cativos de la tierra et senyoria de nos ditos reyes Daragon et de Sicilia de qualquiera ley o secta que entro al dia que la dita paz sera firmada con todo acabamiento seran estados presos o encativados por quisquiere en qualsiquiere partidas et en qualquiere manera assin en tiempo de guerra como de paz et sian e esten presos en qualsequiere manera en poder de vos dito rey de Granada sian incontinent et de feyto que demandados seran restituidos et liurados a los amigos de aquellos yes a saber cadauno de los ditos cativos por cient doblas. E los que seran presos en poder
de vassallos de vos dito rey de Granada sian encontinent et de feyto que demandados seran restituhidos et liurados a los amigos de cada uno de los ditos cativos por el precio que costado havran a sus senyores sines toda dilacion cessantes toda frau e ficcion. E aquesto mismo en semblant manera sia feyto e servado per nos ditos reyes Daragon et de Sicilia et nuestros vassallos et sotsmesos en los cativos suyos vassallos de vos dito rey de Granada. E a fueragitar toda frau collusion e calumpnia que fer o seguir se podiessen sobre la manifestacion fazedera de cadauno de los ditos cativos et sobre los verdaderos precios de aquellos sia estreytament provehido por nos ditos reyes e vos dito rey de Granada yes a saber por cadauno en su cierta senyoria que alguno de los ditos cativos en alguna manera directa o indirecta ficta o verdadera manifiesta o escondida
no sia sacado fuera del regno en el qual yes de present ni encara vendido o trasportado por nos ditos reyes Daragon e de Sicilia o vassallos o subditos nuestros ne por vos dito rey de Granada o vassallos o subditos vuestros ad alguna persona dentro o fuera los regnos por tal que firmada la
dita paz sian trobados todos e cadauno dellos ditos cativos en la manera que son de present en poder de aquellos qui los possedescen e tienen.
- Item que si durant la dita paz algunos almogavares o collarados de la senyoria de vos dito rey de Granada entraran en la senyoria de nos ditos reyes e cativaran algunas personas et aquellos sen levaran en Granada o en otro qualquiere lugar de vuestra senyoria que vos dito rey de Granada siades tenido mandar a los vuestros alcaydes de Bera e de Beliz el Mayor e a sus lugares tenientes e a cadauno de ellos que prengan e hayan a su mano e poder aquellos ditos collerados o almogavares e liuren aquellos de continent a muert corporal e restituescan al gobernador Doriola o lugartenient de aquell o a aquellos qui deputados hi seran por el consello de aquella villa realment et de feyto encontinent que requeridos ne seran todos los ditos christianos que sian estados cativados con todos sus bienes e cosas. E semblantment sia feyto e servado por nos ditos
reyes Daragon e de Sicilia en los vassallos de vos dito rey de Granada mandando al dito gobernador nuestro de Oriola o lugartenient de aquell et a los deputaderos a aquesto por el consello de Oriola la punicion de los ditos malfeytores vassallos nuestros e restitución de los cativos e bienes
dellos a los ditos alcaides de Beliz el Mayor e de Bera.
- E por tal que la dita paz segund los capitoles preinsertos valga tenga et haya toda firmeza efficacia e valor por todo el tiempo del dito beneplacito (1) con la present carta nuestra nos ditos reyes en quanto a cadauno de nos sesguarda loamos e firmamos la dita paz segund que desuso se contiene e prometemos en nuestra fe reyal en mano e poder del notario e secretario nuestro dius escripto recibient aquestas cosas por vos et por cualesquiere otros daqui sea o pueda seyer interes que la dita paz e la dita ayuda con todas e cadaunas cosas en los ditos capitoles contenidas tenremos e observaremos tener e observar faremos e no cuentravenremos ne alguno contravenir lexaremos por alguna causa o razon. En testimonio de la qual cosa mandamos seyer feyta la present carta nuestra publica sellada con el siello de la magestat de nos dito rey Daragon e con el siello comun de nos dito rey de Sicilia en pendient e signada de nuestras manos: e no res menos mandamos
seyerne feyta una otra carta semblant de aquesta por tal que nos tengamos la una e vos la otra e es tal la una como la otra en christianisco et en morisco.
(1) Véase la nota puesta al capítulo primero de este tratado, pues se observa aquí la misma variante. El original que se conserva también en este archivo, y está escrito a dos colunas, una en castellano y otra en árabe (Número 292 de la colección de pergaminos del rey don Martín) dice asimismo
por cinco años, y es enteramente tal como se halla registrado a fol. 89.
Feyto fue aquesto en la ciudad de Barchinona a quatro dies del mes de mayo en el anyo de la natividat de Nuestro Senyor MCCCCV (1405) e del regno de nos dito rey Daragon dezeno, e de nos dito rey de Sicilia quatorzeno. - Signo + de don Martin por la gracia de Dios rey Daragon de Valencia de Mallorquas de Serdenya e de Corcega et comta de Barchinona de Rossellon e de Cerdanya qui aquesto otorgamos e firmamos. REX MARTINUS. - Signo de don Martin por aquella misma gracia rey de Sicilia et duch de Athenas e de Neopatria e del dito muyt excellent princep e senyor don Martin rey Daragon primogenito e en todos sus regnos e tierres governador general qui assin mismo aquesto otorgamos. REX MARTINUS. - Testimonios qui fueron presentes a la firma de dito senyor rey Daragon son legregio don Jaime fillo del comte Durgell e don Jaime de Prades e mossen Guerau Alamany de Cervello gobernador de Catalunya conselleros del
senyor rey Daragon. - Testimonios qui fueron presentes a la firma del dito senyor rey de Sicilia son legregio don Jayme de Prades e mossen Johan Ferrandez Deredia e mossen Sancho Roiz de Liori conselleros e camarlenques del dito senyor rey de Sicilia. - Sig + no de mi Johan de Tudela
de los ditos muyt excellentes principes et senyores rey Daragon et rey de Sicilia secretario et por auctoritat reyal notario publico por todas las tierras et senyorias suyas qui de mandamiento de los ditos senyores a las cosas sobreditas present fue et aquellas escrivir fiz con razos et enmendados en la IXa linea do se dize amistad con vos con tenor de la present carta femos et firmamos paz et amistat con vos dito rey de Granada segunt en la forma concordada et en la XVa linea do se dize rey e cerre. - Dominus rex Aragonum et dominus rex Sicilie mandaverunt michi Johanni de Tudela in cujus posse firmarunt.
Hay muchos más en blog historia Aragón




