champouirau, chapurriau, chapurriat, chapurreau, la franja del meu cul, parlem chapurriau, escriure en chapurriau, ortografía chapurriau, gramática chapurriau, lo chapurriau de Aguaviva o Aiguaiva, origen del chapurriau, dicsionari chapurriau, yo parlo chapurriau; chapurriau de Beseit, Matarranya, Matarraña, Litera, Llitera, Mezquín, Mesquí, Caspe, Casp, Aragó, aragonés, Frederic Mistral, Loís Alibèrt, Ribagorça, Ribagorsa, Ribagorza, astí parlem chapurriau, occitan, ocsitá, òc, och, hoc
jueves, 22 de enero de 2026
Pulvina - Repugnancia
lunes, 24 de noviembre de 2025
Ponch, Pong, Ponh, Punt, Poynh, Point, Puint
CAT. Punteta. (chap. Puncheta, punchetes; punteta, puntetes.)
jueves, 25 de julio de 2024
1. 3. De cóm Pedro Saputo se va ficá mol fort.
Capítul III.
De cóm Pedro Saputo se va ficá mol fort.
A los nou añs se anáe ya arrimán, y encara no parláe de aná a la mostra. Sa mare u sentíe, pero calláe, encomanán a Deu la sort del seu fill y la seua. Les seues diversions eren corre mol, jugá a la pilota y saltá y caminá per bardes y parets, ere tan ligero y sereno, que en la mes gran fassilidat se empináe als tellats mes alts y eixíe y se ficáe dret a un caballó, y miráe al carré y no se ni anáe lo cap. Una vegada, ajudat de atres sagalets, va atravessá un tauló prim desde un tellat al atre y va passá per nell moltes vegades, y balláe al mich y corríe a la coj, coj, y fée atres mil moneríes. Tamé solíe aná en los llauradós als cams, y tot lo día estáe preguntán de les faenes, y terres, plantes y estassions. Ere mol charraire. Aixó, així com atres moltes coses, se u va traure del ventre de sa mare, igual que una careta majíssima, ulls amorosos, mirada expresiva y profunda, y un aire grassiós y noble, tots teníen ficats los ulls an ell, y ell robáe lo cor a tots, pareixíe un encantamén. Un día va arribá en gran pena a casa perque un mosset del seu tems li habíe guañat a reñí, y li va di a sa mare que li diguere per qué li habíe vensut si no ere mes alt y teníen la mateixa edat. Sa pobre mare no sabíe qué contestali; al final se li va ocurrí dili que aixó consistíe en que com l’atre pesolaga ere llauradó y fée aná les forses, se habíe endurit y encara que ere tan chiquet com ell, ere mes fort. Va quedá satisfet de esta raó; y aquell mateix día va aná a casa sa padrina, y li va rogá a son padrí (que no ere mes que lo home de sa padrina, que fée tems que se habíe casat) que li portare en lo carro sing o sis pedres mol grosses, tan grans com un arca; y lo padrí, que lo volíe com si fore fill, li va doná lo gust y va portá en dos tongades set roques, unes mes grosses, y atres menos, y una mol gran, y se les va fé entrá al corral de casa seua, lo quels va costá no pocs esforsos a micha dotsena de guañapans.
Desde aquell día estáe seguit regirán les pedres en una palanca y les minudes en los brassos, volcanles, cambianles de puesto, fen grans esforsos, y suán y jurán com si estiguere condenat an aquell traball del infern. Tamé va fé afilá dos destrals velles que estáen per allí, y com descans del ejercicio dels barroculs agarráe una estral y fée esclops y bades a uns trongs de carrasca que se va fé portá. No contén en aixó va demaná una massa y chafáe y machacáe la roca mes gran. Al cap de tres o cuatre mesos, pera probá les seues forses, va cridá al sagal de marres y li va di que habíen de reñí un atra vegada; lo zagal no volíe, pero ell lo va amenassá que lo arrastraríe com un gat mort, y lo va obligá y van reñí en gran passió y bravura. Va guañá Pedro Saputo, pero en tanta ventaja, que después se probáe a reñí en atres mes granets y tamé los guañáe fassilmen. Y va di a sa mare: ya hay vist, siñora mare, que me va di la verdat cuan la riña de Geronimillo, pos en lo tombá de les roques y lo ejercicio de la destral y la massa, y alguna vegada que me fico a cavá en los llauradós, me hay ficat tan fort que guaño a tots los sagals del meu tems y hasta algúns atres mol mes grans. Bon secreto me va enseñá. Yo li prometixgo que no me guañará datre a luchá ni a pegá puñades, y hasta hay de derrocá y cossejá, encara que sigue a un chagán que se atrevixque a enfrentás en mí. Y així va sé, perque entrenán mol les forses, y en la bona y perfecta complexió y salut del seu cos, va alcansá mol grans bríos, y va sé tan forsut, que después, tan per diversió com per probás agarráe dos o tres homens y jugáe en ells com si foren tochets de fe calseta (palillos de randa).
jueves, 9 de mayo de 2024
Lor, Lhor, Lur - Luchar, Lochar, Loitar
Lor, Lhor, Lur, pron. pers. m. et f. pl., lat. illorum, eux, elles.
Rég. dir. Mout mi tenon a gran honor
Totz selhs cuy ieu n' ey obeditz,
Quar a mon joy suy revertitz;
Et laus en lieys e Dieu e lhor.
G. Rudel: Belhs m'es l' estius.
Moult me tiennent en grand honneur tous ceux à qui j'en ai obéi, car à ma joie je suis retourné; et j'en loue elle et Dieu et eux.
Elas nos feiran tan d'onor
Qu'ans nos preguaran que nos lor.
T. de P. d'Auvergne et de B. de Ventadour: Amicx.
Elles nous feront tant d'honneur qu'elles nous prieront avant que nous elles.
ANC. FR. Li rois Richart qui près leur ière. G. Guiart, t. I, p. 95.
Rég. indir. A eux, à elles, leur.
Destriers ferrans e bays
Trameton als Mors per paor,
Que lor orguelh lor an doblat.
P. Vidal: A per pauc.
Destriers gris et bais ils transmettent aux Maures par peur, vu que leur orgueil ils ont doublé à eux.
S' elhas se genson, no vos tir;
Abans lur o devetz grazir.
Le Moine de Montaudon: Autra vetz.
Si elles s'embellissent, qu'il ne vous peine; avant vous le devez agréer à elles.
ANC. FR. Andouz ses brais lor ait à col pendus.
Roman de Gerard de Vienne, Bekker, p. 13.
Li freres lor jurerent e lor fei lor plevirent.
Roman de Rou, v. 813.
- Pron. poss. m. et f., leur, d'eux, d'elles, à eux, à elles.
Suj. Ab totas mas vey clergues assaiar,
Que totz lo mons es lurs.
P. Cardinal: Un sirventes.
De toutes mains je vois les clercs éprouver, vu que tout le monde est leur.
Trazon prim
L' arquier melhor
Nostri e lor.
Guillaume de Montagnagout: Belh m'es.
Tirent menu les archers meilleurs nôtres et leurs.
Par ben que sens li falha
Qui donas joves engalha,
Ab las vielhas, que an pretz ses baralha,
Quar...
Lur companha es gazanha.
Alb. Caille ou B. Zorgi: Aras quan plou.
Il paraît bien que sens manque à celui qui les jeunes dames égale aux vieilles, qui ont prix sans contestation, car... leur compagnie est profit. ANC. FR. Li primier colp deit estre lor.
Roman de Rou, v. 12960.
Criants que tout estoit leur, et qu'ils vinssent au gain.
Comines, liv. I, p. 327.
ANC. CAT. La lur gola es vas ubert.
Trad. des Ps. en lang. cat., ps. 5. (N. E. Salmos en lengua catalana. ¿Alguien sabe diferenciar el dialecto occitano catalán de la lengua catalana?
ANC. IT. Li padri e le madri i figliuoli, quasi loro non fossero, di visitare e di servire schifavano. Boccaccio, Decameron, I, proemio.
Rég. dir. Car lor Artus demandon frevolmen.
Bertrand de Born: Gent fai nostre.
Car ils demandent frivolement leur Artus.
Car li sen e li joc
An lur temps e lur loc.
Arnaud de Marueil: Razos es.
(chap. Ya que los señs y los jocs tenen lo seu tems y lo seu puesto.)
Car les sens et les jeux ont leur temps et leur lieu.
De las domnas, que natura
Es que lur cara tenguon gen.
Le Moine de Montaudon: Autra vetz.
Des dames, de qui la nature est que leur face elles tiennent gentiment.
Pois lo reys e 'l coms Richartz
M' an perdonat lurs mals talans.
Bertrand de Born: Ges de far.
Puisque le roi et le comte Richard m'ont pardonné leurs mauvaises volontés.
CAT. Lur. IT. Loro. (chap. Lo seu, los seus, la seua, les seues; an ell, an ells, an ella, an elles. ESP. Su, sus; a él, a ella, a ellos, a ellas.)
Substantiv. Conquistan, defenden lo lor.
Paulet de Marseille: L' autr' ier.
Conquièrent, en défendant le leur.
Silh que aucio la gen per aver lo lor. Liv. de Sydrac, fol. 68.
(chap. Aquells que mataben a la gen per a tindre lo seu. Aucir : matá, latín occidere.)
Ceux qui tuent la gent pour avoir le leur.
Ai! Seigner Dieus, cui non platz
Mortz de negun peccador,
Ans per aucire la lor,
Sofritz, vos, la vostra en patz.
Folquet de Marseille: Si cum sel.
Ah! Seigneur Dieu, à qui ne plaît mort de nul pécheur, mais (qui) pour détruire la leur, souffrîtes, vous, la vôtre en paix.
Ab las autruis van aprenden
Engienhs, ab que gardon las lor.
Pierre d'Auvergne: Belha m' es la.
Avec celles d'autrui vont apprenant engins, avec quoi ils gardent les leurs.
ANC. FR. Quant issi perdent la lor,
Cument querrez altrui enor?
Roman de Rou, v. 12435.
ANC. IT.
Faillirono i maggiori mercatanti d'Italia,
E la cagione fu ch' ellino avien messo
Il loro re Adoardo.
Villani, XII, 54.
Loc. Tan no m'a sabor
Manjars ni beure ni dormir,
Cum a quant aug cridar: A lor!
Bertrand de Born: Be m play lo.
Tant ne m'a saveur manger ni boire ni dormir comme a quand j'entends crier: A eux!
(chap. No me agrade tan ni minjá ni beure ni dormí com cuan séntigo cridá: an ells! : guerra.)
Losc, adj., lat. luscus, borgne, louche.
Trad. d'un Évangile apocryphe.
Que je fusse aveugle ou borgne, avant que je perdisse ma virginité!
Fig. Cuiatz vos qu'ieu non conosca,
D'amor, si 's orba o losca?
Marcabrus: Dirai vos.
Croyez-vous que je ne connaisse pas, touchant amour, s'il est aveugle ou borgne?
CAT. Llusco. ANC. ESP. Lusco. ESP. MOD. Bizco. PORT. Vesgo.
(chap. Garcho, garchos, garcha, garches, com Oriol Junqueras, Trueba, El Dioni.)
Lot, adj., lent, indolent, lourd.
Non es lotz ni coartz.
Raimond de la Tour: Ar es dretz.
N' est indolent ni lâche.
N' osta, vos non es ges lota?
Ben o conosc al montar.
Guillaume de la Tour: Unas doas.
Dame hôtesse, vous n'êtes point lourde, bien je le connais au monter.
Per so l'apelam lenta o lota.
Leys d'amors, fol. 111.
Pour cela nous l'appelons lente ou lourde.
2. Lotamens, adv., lourdement.
Dizo que lentamens o lotamens... sono las dichas letras.
Leys d'amors, fol. 111.
Disent que lentement ou lourdement... sonnent lesdites lettres.
(chap. Lento, lentos, lenta, lentes; adv. lentamen; indolén, indolens, indolenta, indolentes : fluix, gos, que té perea, que porte una manta, dixat, apátic, abúlic, collonassos, gandul, dropo, descuidat, negligén, abandonat, dessidiós.)
Lot, s. m., lat. lutum, limon, boue, vase, fange.
Cel que cercha l'aur, tant lava
Lo lot, e trastorna la grava
Tro que trueba lo luzent aur.
Un troubadour anonyme: Seinor vos que.
Celui qui cherche l'or, tant lave la vase et retourne le sable jusqu'à ce qu'il trouve l'or luisant.
Si no o fai, es porc que se fueilla
Volontier en fanc e en lot.
Deudes de Prades, Poëme sur les Vertus.
S'il ne le fait, il est porc qui fouille volontiers dans la fange et dans la boue.
CAT. Llot. ESP. PORT. Lodo. IT. Loto. (ESP. + limo, barro, tarquín.
Chap. Fang, tarquí; fangucheral, fangucherals.)
2. Lutos, adj., lat. lutosus, boueux, fangeux.
Ploia... las vias fa lutozas. Eluc. de las propr., fol. 137.
La pluie... rend les chemins boueux.
CAT. Llotos. ESP. (fangoso, barroso) PORT. Lodoso. IT. Lotoso.
(chap. Fangós, fangosos, fangosa, fangoses.)
Lubric, adj., lat. lubricus, glissant, lubrique, lascif.
Per causa de humiditats lubricas. Trad. d'Albucasis, fol. 6.
Par cause d'humidités glissantes.
ESP. (lúbrico) PORT. IT. Lubrico. (chap. Lúbric, lasciu, calén, mogut, cachondo, ruén.)
2. Lubricitat, s. f., lubricité.
Per lubricitat... pert la tutela. Fors de Béarn, p. 1087.
Par lubricité... il perd la tutelle.
ESP. Lubricidad. IT. Lubricità, lubricitate, lubricitade. (chap. Lubrissidat, calentura; está mogut, calén, cachondo, ruén. Cuan un choto se encorre se li té que refregá la barba en les mans un ratet.)
Lucha, Locha, Loita, s. f., lat. lucta, lutte, résistance, effort.
Tal m'avetz tornat, qu' a lucha
No m defendria d' un manc.
(chap. Tal me habéu tornat, que a la lucha no me defendría de un manco.)
Giraud de Borneil: Quan la bruna.
Vous m'avez rendu tel, qu'à la lutte je ne me défendrais pas d'un manchot.
Fig. Li nais en son cor una novella lucha. V. et Vert., fol. 71.
Lui naît en son coeur une nouvelle lutte.
En mans locx val mais tarda que cocha,
Sol contra Dieu no s fassa la locha.
G. Olivier d'Arles, Coblas triadas.
En maintes circonstances mieux vaut retard que presse, seulement que contre Dieu ne se fasse la résistance.
Loc. prov. Mas res no m'ajuda,
Ans es lucha perduda.
Pierre d'Auvergne: Pois de mon.
Mais rien ne m'aide, au contraire c'est lutte perdue.
ANC. FR. L' escrime des poings représente le charger de l'ennemi et se couvrir de lui; la luicte, le harper et le terrasser.
Amyot, Trad. de Plutarque, Morales, t. 1., p. 102.
ANC. CAT. Luyta, lluyta (MOD. Lluita). ESP. Lucha. PORT. Luta.
IT. Lutta, lotta. (chap. Lucha, luches.)
2. Loitamen, s. m., lutte, combat.
Fig. Cant nausa de vices e loitamens de passio es els abitadors.
Trad. de Bède, fol. 35.
Quand noise de vices et lutte de passion est chez les habitants.
3. Luchador, Loitador, s. m., lat. luctator, lutteur, adversaire.
Confondem nostre loitador e 'l sobremontem. Trad. de Bède, fol. 65.
Nous confondons notre adversaire et le surmontons.
Del frug... uzavo luchadors, prumier que luchesso.
(chap. Del frut... usaben (féen aná, empleaben) los luchadós, abans de que lucharen : abans o antes de luchá.)
Eluc. de las propr., fol. 207.
Du fruit... faisaient usage les lutteurs, avant qu'ils luttassent.
ESP. Luchador. PORT. Lutador. IT. Lottatore. (chap. Luchadó, luchadós, luchadora, luchadores; adversari, adversaris, adversaria, adversaries. CAT. Lluitador, lluitadors, lluitadora, lluitadoras o lluitadores.)
4. Luchar, Lochar, Loitar, v., lat. luctari, lutter, résister, combattre.
Escomes lo de luchar, e lucheron amdos. Abr. de l'A. et du N. T., fol. 5.
Le défia de lutter, et ils luttèrent tous deux.
Si 'l sieus cors ab lo mieu locha.
Hameus de la Broquerie: Quan.
Si le sien corps avec le mien lutte.
Si l' auzel loita e ponha.
Deudes de Prades, Auz. cass.
Si l'oiseau résiste et s'efforce.
ANC. CAT. Lluytar (MOD. Lluitar). ESP. Luchar. PORT. Lutar. IT. Lottare.
(chap. Luchá: lucho, luches, luche, luchem o lucham, luchéu o lucháu, luchen; luchat, luchats, luchada, luchades.)










