Mostrando las entradas para la consulta luchá ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta luchá ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas

jueves, 22 de enero de 2026

Pulvina - Repugnancia

Pulvina, s. f., lat. pulvinus, coussin.
Estreyssec la fractura sobre la plaga am pulvinas.
Trad. d'Albucasis, fol. 1.
Étreignit la fracture sur la plaie avec coussins.
2. Pulvil, Polvilh, s. m., lat. pulvillus, petit coussin, coussinet.
Que tu pauses pulvils embegutz am aigua et oli.
Pausa dejos la palpebra polvilhs petits de coto.
Trad. d'Albucasis, fol. 24 et 16.
Que tu poses coussinets imbibés avec eau et huile.
Pose dessous la paupière coussinets de coton.
(chap. Cuixí, cuixins; cuixinet, cuixinets : com los que se fan aná per a punchá les agulles y les agulles de cap o alfilers. ESP. Cojín, almohada.)

Pulvina, pulvinus, coussin, cuixí, cuixins, cojín, cojines, almohada, almohadas



Punh, Poing, Poinh, Ponh, s. m., lat. pugnus, poing.
L' estrenh tan el punh tro que l' aussi.
Folquet de Marseille: Aytan gent.
L'étreint tant au poing jusqu'à ce qu'il l'occit.
Tans ponhs trencatz e tanta testa. V. de S. Honorat.
Tant de poings coupés et tant de têtes.
La lansa al punch. Roman de Blandin de Cornouailles, etc.
(chap. La llansa al puñ.)
La lance au poing.
- Poignée. 
Nég. expl. El non val un poing de cendre. 
B. Zorgi: S'ie us trobes. 
Il ne vaut pas une poignée de cendres.
Loc. Ple ponh de linos solamen
Faretz fort cozer e buillir.
Deudes de Prades, Auz. cass. 
Pleine poignée de graine de lin seulement vous ferez cuire et bouillir fort.
Del ple ponh de terra, si engendro X ponhatz d'ayga, de X d'ayga, cent d'ayre, de C d'ayre, mil de foc. Eluc. de las propr., fol. 105. 
De pleine poignée de terre, s'engendrent dix poignées d'eau, de dix d'eau, cent d'air, de cent d'air, mille de feu.
ANC. FR.
E çaint l'espée au pont d'or flamboiant
Roman d'Agolant, v. 814.
CAT. Puny. ESP. Puño. PORT. Punho. IT. Pugno. (chap. Puñ, puñs; cop: puñada, puñades; puñeteo; los de Queretes, gen de puñetes.)
2. Pogalh, s. m., poignet. 
L'escut lhi trenquet sot lo pogalh.
Roman de Gerard de Rossillon, fol. 55.
L'écu lui coupa sous le poignet.
3. Ponhat, s. m., poignée, ce que peut contenir la main.
Del ple ponh de terra, si engendro X ponhatz d'ayga, de X d' ayga, cent d' ayre, de C d'ayre, mil de foc. Eluc. de las propr., fol. 105.
De pleine poignée de terre, s'engendrent dix poignées d'eau, de dix d'eau, cent d'air, de cent d'air, mille de feu.
CAT. Punyat. ESP. Puñado. PORT. Punhado. IT. Pugneto. (chap. lo que cap a dins del puñ tancat es un grapat, de garra, carpe, no una puñada.)
4. Ponhada, Punchada, s. f., poignée, ce que peut contenir la main.
Una ponhada d'arena.
Liv. de Sydrac, fol. 56.
Une poignée de sable.
(chap. Un grapat d'arena o de sauló, - com lo fransés sable, sablon - que es una arena fina que se fee aná per a rentá cacharros, les mans, etc.)

Un grapat d'arena o de sauló, - com lo fransés sable, sablon - que es una arena fina que se fee aná per a rentá cacharros, les mans


De mieia punchada de sal. Tit. de 1285. DOAT, t. X, col. 191. 
De demi-poignée de sel.
(chap. De mich grapat de sal.)
5. Punhadiera, s. f., pougnadière, sorte de mesure.
Del moli d' al pont, VIII punhadieras de froment.
Cartulaire du Bugue, fol. 1.
Du moulin du pont, huit pougnadières de froment.
(chap. Del molí del pon, vuit “punhadieras” de fromén : blat candeal o tardá, com lo que se sembrabe a Formenta, masos de Beseit a Fredes, y a la isla Formentera.)
ANC. FR. Item en seigle quatre sextiers,... quarteranche de ponhardière.
Tit. de 1464, Carpentier, t. III, col. 345.
6. Ponhal, adj., gros comme le poing.
Gran quantitat de peiras ponhals per lansar am fondas.
(chap. Gran cantidat de pedres - grosses - com lo puñ per a llansá en fones. Se diu tamé de alguna pedregada o granisada, pedres com lo puñ, com a ous de gallina; com a ous de avestrús espero no vóreu.)
Tit. du XVe siècle. DOAT, t. CXLVII, fol. 283.
Grande quantité de pierres grosses comme le poing pour lancer avec frondes.
7. Pognador, Poingnador, Ponhedor, s. m., lat. pugnator, combattant, guerrier.
En Antioch' als poingnadors.
Hugues de Pena: cora que m.
Dans Antioche aux combattants. 
Rotlan ab sos ponhedors
No saubron tan gen conquerir. 
Rambaud de Vaqueiras: No m' agrad' iverns.
Roland avec ses guerriers ne surent si gentiment conquérir.
Adoncx viratz plurar man gentil ponhedor.
E vic venir Richart lo noble ponhedor.
Roman de Fierabras, v. 3904 et 3908.
Alors vous verriez pleurer maint gentil combattant.
Et vit venir Richard le noble combattant.
ANC. FR. Li queus de vos conoist cest poigneor,
Qui tel damage nus a fait hui ce jor.
Roman d'Aubri. Bekker, p. 172.
IT. Pugnatore. (chap. Pugnadó : luchadó, pugnadós : luchadós, pugnadora : luchadora, pugnadores : luchadores. Los catalans tenen la lluita per la truita.)
8. Pugnar, v., lat. pugnare, combattre, guerroyer.
Voyez Denina, t. I, p. 285; Aldrete, p. 181.
Pugnaran matin e ser.
(chap. Pugnarán matí y tarde; lucharán; combatirán.)
Deudes de Prades: En un sonet. 
Combattront matin et soir.
Part. pas. fig.
Molt a pugnat Amors en mi delir.
G. Faidit: Molt a. 
Moult a combattu Amour à me détruire.
ANC. CAT. ESP. PORT. Pugnar. IT. Pugnare. (chap. Pugná: pugno, pugnes, pugne, pugnem o pugnam, pugnéu o pugnáu, pugnen; yo pugnaré; yo pugnaría; si yo pugnara.)
9. Impugnar, Enpugnar, Empunhar, v., lat. impugnare, impugner, combattre.
Per enpugnar los Sarrazis. Cat. dels apost. de Roma, fol. 219.
(chap. Pera impugná - combatre, luchá contra - los sarracenos o sarraíns : moros, mahometans, musulmans, agarenos.)
Pour combattre les Sarrasins.
Angels... malignes impugno vigorozament. 
Eluc. de las propr., fol. 12. 
Anges... les diables ils combattent vigoureusement.
En re empunhar.
Tit. de 1319. DOAT, t. CXXXII, fol. 336.
En rien impugner.
CAT. ESP. PORT. Impugnar. IT. Impugnare. (chap. Impugná : impugno, impugnes, impugne, impugnem o impugnam, impugnéu o impugnáu, impugnen; yo impugnaré; yo impugnaría; si yo impugnara.)
10. Inpugnador, s. m., lat. impugnator, attaquant, assiégeant, qui impugne.
Dels inpugnadors defensar. Eluc. de las propr., fol. 50.
Défendre des assiégeants.
CAT. ESP. PORT. Impugnador. IT. Impugnatore.
(chap. impugnadó, impugnadós, impugnadora, impugnadores.)
11. Impugnacion, s. f., lat. impugnationem, attaque, opposition. Renuncian... a impugnacion d' aquesta present carta.
(chap. Renunsián... a la impugnassió d'esta presén carta.) 
Tit. de 1402, Bordeaux. Cab. Monteil.
Renonçant... à l'attaque de ce présent titre.
CAT. Impugnació. ESP. Impugnación. PORT. Impugnação. 
IT. Impugnazione. (chap. Impugnassió, impugnassions.)
12. Repugnar, v., lat. repugnare, répugner, contredire.
La qual causa repugna al drech. Statuts de Provence. BOMY, p. 227.
(chap. La cual cosa repugne al dret: lo contradiu.)
Laquelle chose répugne au droit.
Part. prés. Paraula mot estranha e repugnan al entendemen d' ome.
(chap. Paraula mol estraña y repugnán al entenimén d' home; del home, pero tamé de la dona.)
Leys d'amors, fol. 106.
Parole moult étrange et répugnant à l'entendement d'homme.
CAT. ESP. PORT. Repugnar. IT. Repugnare. (chap. Repugná: repugno, repugnes, repugne, repugnem o repugnam, repugnéu o repugnáu, repugnen; repugnat, repugnats, repugnada, repugnades; repugnán, repugnans; yo repugnaré; yo repugnaría; si yo repugnara.)
13. Repugnancia, s. f., lat. repugnantia, répugnance, opposition, contradiction.
Implicans repugnancia. Eluc. de las propr., fol. 5.
Impliquant opposition.
CAT. ESP. PORT. Repugnancia. IT. Repugnanza.
(chap. Repugnansia, repugnansies; la Repu de José Mota fa menos repugnansia que consevol ascumita, sossio o sossia de la Ascuma, la assossiassió catalanista del Matarraña, disfrassada de cultural, y sol es una sucursal del IEC a Calaseit.)

la Repu de José Mota fa menos repugnansia que consevol ascumita, sossio o sossia de la Ascuma, la assossiassió catalanista del Matarraña, disfrassada de cultural, y sol es una sucursal del IEC a Calaseit

lunes, 24 de noviembre de 2025

Ponch, Pong, Ponh, Punt, Poynh, Point, Puint

Ponch, Pong, Ponh, Punt, Poynh, Point, Puint, s. m., punctum, point, terme de géométrie.
A ponch del escayre.
Trad. du Tr. d' Arpentage, part. 1re, c. 18.
A point de l'équerre.
- Pôle.
Ponchtz arthic et anthartic.
Eluc. de las propr., fol. 119.
(chap. Polos ártic y antártic.)
Point arctique et antarctique.
- Terme de grammaire, signe qui sert à déterminer une phrase. 
Li denan dig ponch han diverses noms, quar coma... ha nom ponch suspensiu, e colum ponch mejancier, e periodus ponch pla.
Leys d'amors, fol. 144. 
Les devant dits points ont divers noms, car coma... a nom point suspensif, et colum point moyen, et périodus point simple.
- Instant, moment, une des divisions du temps.
Us pong es d' ora quarta partz.
(chap. Un pun es la cuarta part de un hora: 15 minuts, un cuart.)
Brev. d'amor, fol. 43.
Un point est d'heure la quatrième partie. 
Foron al ponh que foron batejatz.
V et Vert., fol. 28.
Ils furent au moment qu'ils furent baptisés.
- Terme d'astrologie.
En plus greu point non pot nuills esser natz.
Sordel: Qui be s membra. 
En plus difficile point nul ne peut être né.
L' art de l' austronomia e de las planetas e dels signes e dels ponhs e de las oras. Liv. de Sydrac, fol. 44.
L'art de l'astrologie et des planètes et des signes et des points et des heures.
Era tals ora e tals poinz que, segon la razon dels agurs ni de poinz e d' estrolomia, non era bon comensar negun gran faich.
V. de Bertrand de Born. 
Il était telle heure et tel point que, selon la raison des augures et des points et de l'astrologie, il n'était pas bon de commencer nul grand fait.
- A divers jeux, en parlant des nombres.
Neis si m doblava 'l mals d' aital faisso
Com dobla 'l poins del taulier per razo. 
Folquet de Marseille: En chantan.
Même si me doublait le mal de telle façon comme double le point de l'échiquier par raison.
Aysso son los XVIII poynhs dels datz que gieta lo dyable sobre l' arma d'  home accidios. V. et Vert., fol. 13.
Ce sont les dix-huit points des dés que le diable jette sur l'âme de l'homme paresseux.
- Partie d'un tout, d'une science.
Especialmens els articles et els ponhs de la fe.
V. et Vert., fol. 102. 
Spécialement aux articles et aux points de la foi.
- État, position, situation.
Aissi par issida del ponh
Ab mal parlier, dona prezans.
R. Vidal de Bezaudun: En aquel. 
Ainsi paraît sortie du point avec méchant parleur, dame méritante.
- Le moment où commence le jour ou la nuit.
En aquel ponh que lo solelhs apar es ponhs del jorn, et en aquel ponh qu' el nos falh, el es ponhs de la nueh. Liv. de Sydrac, fol. 71.
A ce point que le soleil apparaît est point du jour, et à ce point qu'il nous manque, il est point de la nuit.
Del ponh del jorn.
Cat. dels apost. de Roma, fol. 58. 
Du point du jour.
- Terme de musique.
Cantar en sancta gleysa per ponhs e per accens.
Pierre de Corbiac: El nom de. 
Chanter en sainte église par points et par accents. 
Loc. Disen qu' el era malaute, e si era sus en bon puint.
Arbre de Batalhas, fol. 95. 
Disant qu'il était malade, et il était sur (pied) en bon point.
La nobla ciptatz, 
Per los nostres peccatz, 
A mal pong fora messa.
V. de S. Honorat.
La noble cité, par les notres péchés, à mauvais point serait mise.
Adv. comp. Cant la lun' es pauzada ponh e ponh drechamens.
Pierre de Corbiac: El nom de. 
Quand la lune est posée point à point directement. 
Chansos, si t plai, a point t' en vai coren.
Giraud de Borneil: Toi aissi m pren. 
Chanson, s,'il te plaît, à point va-t'en courant. 
Volem que sian de punt en punt... observadas e gardadas. 
Statuts des tailleurs de Bordeaux. Ord. des R. de Fr., 1462, t. XV, p. 475.
(N. E. Ahora comparad textos de Cataluña de las mismas fechas, y veréis cuánto se parecen. Por ejemplo, textos que editó Bofarull en los tomos de la Colección de documentos inéditos del Archivo de la Corona de Aragón; en esta fecha hay muchos de cuando la guerra de los catalanes contra su rey Juan II, padre del futuro Fernando II el católico.)
Voulons qu'elles soient de point en point... observées et gardées.
(chap. Volem que siguen de pun en pun... observades y guardades.)
Car de totz ponhs lo dessena.
Brev. d'amor, fol. 25.
Car de tous points elle le rend fou.
CAT. Punt. ESP. Punto. PORT. Ponto. IT. Punto.
2. Ponh, Point, adv. de nég., point, pas.
Aissi com lo solelhs intra pel veire e no 'lh fai ponh de dampnage.
Liv. de Sydrac, fol. 14.
Ainsi comme le soleil entre par le verre et ne lui fait point de dommage.
(chap. Aixina com lo sol entre per lo vidre y no li (ni pun) gens de mal.)
Point no us en sove.
Rambaud d'Orange: Dona si.
Point ne vous en souvient.
3. Punctal, adj., ponctuel, exact, certain, déterminé par un point.
En una punctal partida de miral.
Eluc. de las propr., fol. 264.
En une certaine partie de miroir. 
CAT. ESP. (chap.) Puntual. PORT. Pontual. IT. Puntuale.
4. Poncha, Punta, s. f., pointe. 
Mes l' espaza, per la poncha, sotz la tetina.
Roman de la Prise de Jérusalem, fol. 17. 
Mit l'épée, par la pointe, sous le téton. 
Punta de lansa.
Arbre de Batalhas, fol. 238. 
Pointe de lance. 
(chap. Punta de llansa, puntes de llanses.)
Fig. Ab poncha d'amor que m sostra 
Lo cor.
G. Rudel: No sap. 
Avec pointe d'amour qui m'arrache le coeur.
(chap. En puncha d'amor que m'arrenque lo cor.)  
Loc. Aissi coma gales ben oncha
Fai en la mar plus leu sa poncha. 
Deudes de Prades, Poëme des Vertus. 
Ainsi comme galère bien enduite fait en la mer plus facilement sa pointe.
CAT. Punxa. ESP. Punta. PORT. Ponta. IT. Punta. (chap. Puncha, punches; v. punchá: puncho, punches, punche, punchem o puncham, punchéu o puncháu, punchen; punchat, punchats, punchada, punchades.)
- Pioche.
Donavan am ponchas 
Et am pics sus l' escueyll.
V. de S. Honorat. 
Donnaient avec pioches et avec pics sur le roc.
(chap. Pica, piques; pic, pics; v. picá: pico, piques, pique, piquem o picam, piquéu o picáu, piquen; picat, picats, picada, picades.)
5. Ponchia, s. f., pointe, sorte de clou. 
Tota saumada de ponchias.
Cartulaire de Montpellier, fol. 105. 
Toute charge de pointes.
6. Punccio, Puncio, s. f., lat. punctio, douleur poignante, élancement.
Punccio et arsura.
Eluc. de las propr., fol. 60.
Douleur poignante et brûlure.
Sentia puncio de jos la aurelha dreyta.
(chap. Ell o ella sentíe (o yo sentía) punchades deball de la orella dreta.)
Trad. d'Albucasis, fol. 49. 
Sentait élancement dessous l'oreille droite.
ESP. Puncion (punción, dolor punzante). IT. Punzione. (chap. Punsió, punsions : punchada, punchades; se fa aná sobre tot en medissina, punsió lumbar, biopsia, injecsió, vacuna.)
7. Punctatio, Ponctacio, Punctacio, s. f., aspérité d'un corps pointu, ou hérissé de pointes. 
Per punctatio de lima.
Trad. d'Albucasis, fol. 18. 
Par aspérité de lime.
- Douleur poignante, élancement.
Ponctacio de dolor de aurelhas.
Trad. d'Albucasis, fol. 6. 
Élancement de douleur d'oreilles. 
ESP. Puntacion (“puntación”, puntada). PORT. Pontuação.
8. Ponchamen, s. m., pointement. 
De los XV cans los XV ponchamens.
P. de Corbiac: El nom de.
Des quinze chants les quinze pointements.
9. Ponchor, s. f., pointe.
L' espic que geta es talment dit, quar spiclum (spiculum) es ponchor, et el es agut et pongent.
Eluc. de las propr., fol. 223.
L'épi qu'il produit est ainsi dit, parce que spiculum c'est pointe, et il est aigu et piquant.
10. Ponchet, s. f. dim., petit point, globule.
I bassinet... un ponchet dessus... et al pe del cordon un autre ponchet.
Tarif des monnaies en provençal. 
Un bassinet... un petit point dessus.... et au pied du cordon un autre petit point.
(chap. Puntet, puntets; puntadeta, puntadetes si se parle de cusí, bordá.)
11. Ponchadamen, adv., à la suite, consécutivement.
Pauzadas ponchadamen ses tota conjunctio.
Leys d'amors, fol. 126. 
Posées à la suite sans aucune conjonction. 
IT. Puntatamente.
12. Poncheta, s. f. dim., petite pointe. 
Aitan can levar en poiretz 
Ab la poncheta d'un coutel.
Deudes de Prades, Auz. cass.
Autant que vous pourrez en lever avec la petite pointe d'un couteau.
CAT. Punteta. (chap. Puncheta, punchetes; punteta, puntetes.)
13. Ponchura, Punctura, s. f., lat. punctura, piqûre.
Se sentira ponhs de las ponchuras del verinos serpens de yfern.
V. et Vert. fol. 84.
Se sentira point par les piqûres du serpent venimeux d'enfer.
Contra punctura d' escorpio.
(chap. Contra picotada, fisonada d' arreclau o arraclau.)
Eluc. de las propr., fol. 155.
Contre piqûre de scorpion.
ANC. FR. La moindre pointure d'une simple cholique. 
Les vives pointures de celle-cy nous donnent de bien plus vertes entorses.
Camus de Belley. Diversités, t. 1, fol. 388. 
ESP. PORT. IT. Puntura.
14. Ponchaire, s. m., pointeur, terme d'église.
Y a ordonnats de ponchaires los quals an jurat et promes de far l' ufici justamen. 
Tit. de 1409. Bosc, Mémoires du Rouergue, t. III, p. 250. 
Y a ordonné des pointeurs, lesquels ont juré et promis de faire l'office justement. 
ESP. Puntador.
15. Poncharia, s. f., pointage, l'action de pointer les absents. 
A facha la taula de poncharia.
Tit. de 1409. Bosc, Mémoires du Rouergue, t. III, p. 250. 
A fait la table de pointage. 
PORT. Pontaria.
16. Ponticitat, s. f., pointicité, qualité de ce qui est pointu, piquant.
Fig. Mixtio de ponticitat am dossor.
Carn de buou per so es plazent et de cervi quar han ponticitat.
Stiptica sabor es comtada entre ponticas... quar ponticitat no es mas intenssa et fort stipticitat.
Eluc. de las propr., fol. 271.
Mixtion de pointicité avec douceur.
Chair de boeuf pour cela est agréable et (celle) de cerf parce qu'elles ont pointicité.
Saveur astringente est comptée entre les piquantes... parce que pointicité n'est qu'intense et fort resserrement.
17. Pontic, adj., pointu, piquant. 
Sabor... pontica.
(chap. Sabor, gust picán.)
Eluc. las propr., fol. 271. 
Saveur... piquante.
18. Ponhemen, Ponjement, s. m., piqûre, élancement.
Per lo ponjement de la cheira.
Trad. de Bède, fol. 51.
Par la piqûre du cilice. 
Fig. Ponhemen de gran dolor.
Passio de Maria. 
Élancement de grande douleur. 
ANC. CAT. Punyiment. ESP. Pungimiento. IT. Pungimento, pugnimento.
19. Ponchut, adj., pointu.
A las aurelhas ben ponchudas.
(chap. Té les orelles ben puntiagudes; en punta.)
Roman de Blandin de Cornouailles, etc.
A les oreilles bien pointues.
20. Punchier, s. m., pioche.
Pogues passar ab son punchier, et qu' ell punchiers foz d'una canna d'alt e d' un' altra d' ample.
(chap. Que puguere passá en sa (la seua) pica, y que la pica fore d'una caña d'alt y d'un atra d'ample. Caña : antiga mida.)
Régl. sur les mines d'Hierle. Hist. de Nîmes., t. I, pr., p. 72. 
Pût passer avec sa pioche, et que la pioche fût d'une canne de haut et d'une autre de large.
21. Ponctalment, adv., ponctuellement, exactement.
Auteza... de torr... si pot saber de lonh, per artifici de mezurar...; deves pendre una post, o fust...; entro que pel somelh del fust veia lo somelh de la torr ponctalment.
Eluc. de las propr., fol. 280.
Hauteur... de tour... se peut savoir de loin, par artifice de mesurer...; vous devez prendre une planche, ou fût...; jusqu'à ce que par le sommet du fût il voie le sommet de la tour exactement. 
CAT. Pontualment. ESP. Puntualmente. PORT. Pontualmente. IT. Puntualmente. (chap. Puntualmen, exactamen.)
22. Punger, Ponjer, Poigner, Ponher, v., lat. pungere, piquer, aiguillonner, stimuler, exciter, poindre.
(chap. Punchá, picá, agulloná, estimulá, exitá.)
Aguilla sembla qu'el ponga.
Deudes de Prades, Auz. cass.
Il semble qu'une aiguille le pique.
Fig. En aquel sirventes el poins fort lo rei Felip qu'el degues comensar la guerra.
V. de Bertrand de Born.
Dans ce sirvente il stimule fort le roi Philippe (pour) qu'il dût commencer la guerre.
Tem que la dolor me ponja.
Le Comte de Poitiers: Farai chansoneta. 
Je crains que la douleur me poigne. 
Aissi m punh al cor e m toca 
E m tolh manjar e dormir.
Hugues de La Bachelerie: Per grazir. 
Ainsi m'aiguillonne au coeur et me touche et m'ôte le manger et le dormir.
Amors...
Plus suau ponh qu'una mosca.
Marcabrus: Dirai vos.
Amour... plus doucement pique qu'une mouche.
- Donner des éperons à un cheval, s'élancer.
(chap. Punchá a un caball en los espolons; espoloná.)
Punhetz avant, baro, no 'ls ne laychem anar.
Roman de Fierabras, v. 3420. 
Piquez en avant, barons, ne les en laissons pas aller.
Fig. Amor pung vas mi e desreia
Si que, ses leis, no m pot vida valer.
G. Faidit: Molt mi. 
Amour pique vers moi et déborde de telle sorte que, sans lui, ne me peut la vie valoir. 
Subst. et loc. fig.
Car vei c' al poigner d' esperos, 
Non puosc far tant que joi cobres.
Giraud de Borneil: A ben chantar. 
Car je vois qu'au piquer d'éperons, je ne puis pas faire tant que joie je recouvrasse. 
Part. prés. De ponhens espinas coronat.
(chap. De punchans espines coronat; que punchen.)
Folquet de Romans: Quan lo.
De poignantes épines couronné. 
Fig. El sieu dobl' esgard poingnen.
Lanfranc Cigala: Un avinen ris. 
Le sien double regard poignant.
Part. pas. Car en sui poingz de l' espina.
Lanfranc Cigala: Gloriosa sainta. 
Car j'en suis piqué par l'épine.
Se sentira ponhs de las ponchuras del verinos serpens de yfern.
V. et Vert., fol. 84.
Se sentira point par les piqûres du serpent venimeux d'enfer.
CAT. Punyir. ESP. PORT. Pungir. IT. Pungere, pugnere.
23. Pungitiu, adj., excitatif, poignant, stimulatif.
Pungitiva dolor.
Eluc. de las propr., fol. 94.
Douleur poignante.
ESP. Pungitivo. IT. Pungitivo, pugnitivo. (chap. Punchán, punchans; pugnitiu, pugnitius, pugnitiva, pugnitives.)
24. Ponhar, Poignar, Poingnar, Punhar, Pungnar, Ponchar, Punchar, v., tâcher, s'efforcer, se hâter, s'empresser, se peiner.
(chap. Pugná, luchá, esforsás, empeñás, donás pressa, empendre, etc. Pugno, pugnes, pugne, pugnem o pugnam, pugnéu o pugnáu, pugnen; pugnat, pugnats,  pugnada, pugnades.)
Ben deuria
Chascus ponhar, qui bon pretz vol aver, 
De fin' amor leialmen mantener.
G. Faidit: Tug cilh.
Bien devrait chacun, qui bon mérite veut avoir, tâcher de maintenir loyalement fidèle amour. 
Degra poignar al finir.
Hugues de Saint-Cyr: Anc enemics.
Devrait se hâter au finir.
Qui no poingna que vailla
Mais qu' enans non ha valgut?
T. de Cadenet et de Guionet: Cadenet pro. 
Qui ne s'efforce qu'il vaille plus qu'auparavant il n' a valu?
Om se pung de Deu servir.
Folquet de Romans: Can ben me. 
On s'empresse de servir Dieu. 
ANC. FR. Del chevalier ki apoignoit vers ti?
Roman de Gérard de Vienne, v. 1665.
- Pointer, marquer.
Segon que vezets ponchar algunas vetz una letra.
Leys d'amors, fol. 144.
Selon que vous voyez pointer aucunes fois une lettre.
Part. pas. Qui be no sapcha que ditz p
Ponchat, et en apres .I. (1) g.
B. Carbonel: Un sirventes de.
Qui ne sache bien que signifie p pointé, et par après un g.
CAT. Punxar. ESP. Punzar. IT. Puntare. (chap. Punchá.)
25. Poigna, Ponha, s. f., empressement, soin, effort, peine.
Ai perdut ma poigna
E mon sirventes.
Tomiers et Palazis: De chantar. 
J'ai perdu mon effort et mon sirvente.
Hi ai tota ma ponha meza.
Peyrols: Be m cuiava.
J'y ai mis tout mon soin.
ANC. CAT. Punya. (chap. Pugna, pugnes; esfors, pena.)
26. Apontamen, s. m., traité; accord, arrangement, accommodement.
Parlementar an els de qualque apontamen. 
Dit e declarat lo dit apontamen al dit abat. 
Chronique des Albigeois, col. 16 et 3. 
Parlementer avec eux de quelque accommodement. 
Dit et déclaré ledit accommodement audit abbé. 
CAT. Apuntament. ESP. Apuntamiento. PORT. Apontamento. 
IT. Appuntamento. (chap. Apuntamén, apuntamens; acord o acuerdo, acords o acuerdos, tratat, tratats.)
27. Apontar, Apointar, v., convenir, régler.
Part. pas. Dit et apontat que lo dit abat de Cisteaux. 
(N. E. Se encuentra en un texto de Cataluña: Cistell por Císter.)
Chronique des Albigeois, col. 3.
Dit et convenu que ledit abbé de Cîteaux.
- Appuyer.
Sus son espieut s' apunta per denant so mento.
Roman de Fierabras, v. 4516. 
Sur son épieu s'appuie par devant son menton. 
Part. pas. Apointat era entr' els.
Chronique des Albigeois, col. 7. 
Il était convenu entr'eux.
CAT. ESP. Apuntar. PORT. Apontar. IT. Appuntare. (chap. Apuntá, acordá, tratá; apoyá, apuntalá.)
28. Esponchar, v., épointer.
Aygla, quan si repausa, plega sas unglas per que no si esponcho.
Eluc. de las propr., fol. 49.
L'aigle, quand il se repose, ploie ses ongles pour qu'ils ne s'épointent pas. CAT. Espuntar. IT. Spuntare. (chap. Espuntá, espuntás: pedre la punta. Des passe a ES, com a escamochá, escapsá, estossolá, etc.)
29. Compunctio, Compuncio, s. f., lat. compunctio, componction. Thesaurs es bona compunctios. 
Si 'l cors n' a compunctio. 
Compuncios, o dolors de son pechat.
Trad. de Bède, fol. 26, 50 et g. 
Bonne componction est trésor.
Si le coeur n' a componction. 
Componction, ou douleur de son péché.
ESP. Compunción (añado tilde donde no la había). PORT. Compunção. 
IT. Compunzione. (chap. Compunsió, o dolor (pena, mal) de son pecat.)
30. Compong, adj., affligé, peiné, attristé, contrit.
Auzidas aquestas causas, foron compong en lur cor.
Trad. des Actes des Apôtres, ch. 2.
Ces choses ouïes, ils furent attristés dans leur coeur. 
ESP. PORT. Compungido. IT. Compunto. (chap. Compungit, compungits, compungida, compungides; afligit, apenat, triste.)
31. Perpong, Perpoing, Perponh, Perpunh, s. m., pourpoint. 
Perpong falsat e romput.
Bertrand de Born: Lo coms.
Pourpoint faussé et rompu.
Contra l' ausberc e 'l perpoing e 'l bleso. 
Gausseran de Saint-Leidier: Puois.
Contre le haubert et le pourpoint et la tunique. 
Als us viratz vestir ausbercx, 
Als autres perpunhs et escutz.
R. Vidal de Bezaudun: Unas novas. 
Aux uns vous verriez revêtir hauberts, aux autres pourpoints et écus.
ANC. FR. Je sais où mon pourpoint m'estraint. 
Charles d'Orléans, p. 274. 
Un pourpoint de trois paroices; car le corps estoit de demie ostade, le haut de manches de cuir, et le bas de velour.
Henri Estienne, Apologie pour Hérodote, t. II, p. 22. 
ESP. Perpunte. (N. E. Jubón fuerte, acolchado y pespuntado, que se usaba para proteger el cuerpo de las armas blancas.)
32. Perponta, s. f., pourpoint.
Ausberc ni perponta 
No vol, e vai ferir.
Rambaud de Vaqueiras: Truan mala.
Haubert ni pourpoint ne veut, et va combattre.
33. Contraponchamen, s. m., contrepoint, terme de musique.
Triplar sons, agnus e contraponchamens.
P. de Corbiac: El nom de. 
Tripler sons, agnus et contrepoints.
(chap. Contrapún, contrapuns. ESP. Contrapunto.)

jueves, 25 de julio de 2024

1. 3. De cóm Pedro Saputo se va ficá mol fort.

Capítul III.

De cóm Pedro Saputo se va ficá mol fort.

Eixecacóduls, haciendo escuela, Moncho, pedrolo, piedra, roca

A los nou añs se anáe ya arrimán, y encara no parláe de aná a la mostra. Sa mare u sentíe, pero calláe, encomanán a Deu la sort del seu fill y la seua. Les seues diversions eren corre mol, jugá a la pilota y saltá y caminá per bardes y parets, ere tan ligero y sereno, que en la mes gran fassilidat se empináe als tellats mes alts y eixíe y se ficáe dret a un caballó, y miráe al carré y no se ni anáe lo cap. Una vegada, ajudat de atres sagalets, va atravessá un tauló prim desde un tellat al atre y va passá per nell moltes vegades, y balláe al mich y corríe a la coj, coj, y fée atres mil moneríes. Tamé solíe aná en los llauradós als cams, y tot lo día estáe preguntán de les faenes, y terres, plantes y estassions. Ere mol charraire. Aixó, així com atres moltes coses, se u va traure del ventre de sa mare, igual que una careta majíssima, ulls amorosos, mirada expresiva y profunda, y un aire grassiós y noble, tots teníen ficats los ulls an ell, y ell robáe lo cor a tots, pareixíe un encantamén. Un día va arribá en gran pena a casa perque un mosset del seu tems li habíe guañat a reñí, y li va di a sa mare que li diguere per qué li habíe vensut si no ere mes alt y teníen la mateixa edat. Sa pobre mare no sabíe qué contestali; al final se li va ocurrí dili que aixó consistíe en que com l’atre pesolaga ere llauradó y fée aná les forses, se habíe endurit y encara que ere tan chiquet com ell, ere mes fort. Va quedá satisfet de esta raó; y aquell mateix día va aná a casa sa padrina, y li va rogá a son padrí (que no ere mes que lo home de sa padrina, que fée tems que se habíe casat) que li portare en lo carro sing o sis pedres mol grosses, tan grans com un arca; y lo padrí, que lo volíe com si fore fill, li va doná lo gust y va portá en dos tongades set roques, unes mes grosses, y atres menos, y una mol gran, y se les va fé entrá al corral de casa seua, lo quels va costá no pocs esforsos a micha dotsena de guañapans.

roquerols, Cristian Laborda Lombarte, Valderrobres

Desde aquell día estáe seguit regirán les pedres en una palanca y les minudes en los brassos, volcanles, cambianles de puesto, fen grans esforsos, y suán y jurán com si estiguere condenat an aquell traball del infern. Tamé va fé afilá dos destrals velles que estáen per allí, y com descans del ejercicio dels barroculs agarráe una estral y fée esclops y bades a uns trongs de carrasca que se va fé portá. No contén en aixó va demaná una massa y chafáe y machacáe la roca mes gran. Al cap de tres o cuatre mesos, pera probá les seues forses, va cridá al sagal de marres y li va di que habíen de reñí un atra vegada; lo zagal no volíe, pero ell lo va amenassá que lo arrastraríe com un gat mort, y lo va obligá y van reñí en gran passió y bravura. Va guañá Pedro Saputo, pero en tanta ventaja, que después se probáe a reñí en atres mes granets y tamé los guañáe fassilmen. Y va di a sa mare: ya hay vist, siñora mare, que me va di la verdat cuan la riña de Geronimillo, pos en lo tombá de les roques y lo ejercicio de la destral y la massa, y alguna vegada que me fico a cavá en los llauradós, me hay ficat tan fort que guaño a tots los sagals del meu tems y hasta algúns atres mol mes grans. Bon secreto me va enseñá. Yo li prometixgo que no me guañará datre a luchá ni a pegá puñades, y hasta hay de derrocá y cossejá, encara que sigue a un chagán que se atrevixque a enfrentás en mí. Y així va sé, perque entrenán mol les forses, y en la bona y perfecta complexió y salut del seu cos, va alcansá mol grans bríos, y va sé tan forsut, que después, tan per diversió com per probás agarráe dos o tres homens y jugáe en ells com si foren tochets de fe calseta (palillos de randa).

jueves, 9 de mayo de 2024

Lor, Lhor, Lur - Luchar, Lochar, Loitar

Lor, Lhor, Lur, pron. pers. m. et f. pl., lat. illorum, eux, elles.

Rég. dir. Mout mi tenon a gran honor

Totz selhs cuy ieu n' ey obeditz, 

Quar a mon joy suy revertitz; 

Et laus en lieys e Dieu e lhor. 

G. Rudel: Belhs m'es l' estius. 

Moult me tiennent en grand honneur tous ceux à qui j'en ai obéi, car à ma joie je suis retourné; et j'en loue elle et Dieu et eux.

Elas nos feiran tan d'onor 

Qu'ans nos preguaran que nos lor. 

T. de P. d'Auvergne et de B. de Ventadour: Amicx. 

Elles nous feront tant d'honneur qu'elles nous prieront avant que nous elles.

ANC. FR. Li rois Richart qui près leur ière. G. Guiart, t. I, p. 95.

Rég. indir. A eux, à elles, leur. 

Destriers ferrans e bays 

Trameton als Mors per paor, 

Que lor orguelh lor an doblat. 

P. Vidal: A per pauc. 

Destriers gris et bais ils transmettent aux Maures par peur, vu que leur orgueil ils ont doublé à eux.

S' elhas se genson, no vos tir; 

Abans lur o devetz grazir.

Le Moine de Montaudon: Autra vetz. 

Si elles s'embellissent, qu'il ne vous peine; avant vous le devez agréer à elles.

ANC. FR. Andouz ses brais lor ait à col pendus. 

Roman de Gerard de Vienne, Bekker, p. 13. 

Li freres lor jurerent e lor fei lor plevirent. 

Roman de Rou, v. 813.

- Pron. poss. m. et f., leur, d'eux, d'elles, à eux, à elles. 

Suj. Ab totas mas vey clergues assaiar, 

Que totz lo mons es lurs.

P. Cardinal: Un sirventes. 

De toutes mains je vois les clercs éprouver, vu que tout le monde est leur. 

Trazon prim 

L' arquier melhor 

Nostri e lor. 

Guillaume de Montagnagout: Belh m'es.

Tirent menu les archers meilleurs nôtres et leurs.

Par ben que sens li falha

Qui donas joves engalha,

Ab las vielhas, que an pretz ses baralha,

Quar...

Lur companha es gazanha.

Alb. Caille ou B. Zorgi: Aras quan plou.

Il paraît bien que sens manque à celui qui les jeunes dames égale aux vieilles, qui ont prix sans contestation, car... leur compagnie est profit. ANC. FR. Li primier colp deit estre lor.

Roman de Rou, v. 12960. 

Criants que tout estoit leur, et qu'ils vinssent au gain.

Comines, liv. I, p. 327. 

ANC. CAT. La lur gola es vas ubert.

Trad. des Ps. en lang. cat., ps. 5. (N. E. Salmos en lengua catalana. ¿Alguien sabe diferenciar el dialecto occitano catalán de la lengua catalana?

14.6.1461, de hoc o de no


ANC. IT. Li padri e le madri i figliuoli, quasi loro non fossero, di visitare e di servire schifavano. Boccaccio, Decameron, I, proemio.

Rég. dir. Car lor Artus demandon frevolmen. 

Bertrand de Born: Gent fai nostre. 

Car ils demandent frivolement leur Artus. 

Car li sen e li joc

An lur temps e lur loc.

Arnaud de Marueil: Razos es. 

(chap. Ya que los señs y los jocs tenen lo seu tems y lo seu puesto.)

Car les sens et les jeux ont leur temps et leur lieu.

De las domnas, que natura 

Es que lur cara tenguon gen.

Le Moine de Montaudon: Autra vetz.

Des dames, de qui la nature est que leur face elles tiennent gentiment.

Pois lo reys e 'l coms Richartz 

M' an perdonat lurs mals talans.

Bertrand de Born: Ges de far. 

Puisque le roi et le comte Richard m'ont pardonné leurs mauvaises volontés.

CAT. Lur. IT. Loro. (chap. Lo seu, los seus, la seua, les seues; an ell, an ells, an ella, an elles. ESP. Su, sus; a él, a ella, a ellos, a ellas.)

Substantiv. Conquistan, defenden lo lor.

Paulet de Marseille: L' autr' ier.

Conquièrent, en défendant le leur.

Silh que aucio la gen per aver lo lor. Liv. de Sydrac, fol. 68.

(chap. Aquells que mataben a la gen per a tindre lo seu. Aucir : matá, latín occidere.)

Ceux qui tuent la gent pour avoir le leur. 

Ai! Seigner Dieus, cui non platz 

Mortz de negun peccador, 

Ans per aucire la lor, 

Sofritz, vos, la vostra en patz.

Folquet de Marseille: Si cum sel.

Ah! Seigneur Dieu, à qui ne plaît mort de nul pécheur, mais (qui) pour détruire la leur, souffrîtes, vous, la vôtre en paix.

Ab las autruis van aprenden

Engienhs, ab que gardon las lor.

Pierre d'Auvergne: Belha m' es la. 

Avec celles d'autrui vont apprenant engins, avec quoi ils gardent les leurs. 

ANC. FR. Quant issi perdent la lor,

Cument querrez altrui enor?

Roman de Rou, v. 12435. 

ANC. IT.

Faillirono i maggiori mercatanti d'Italia, 

E la cagione fu ch' ellino avien messo 

Il loro re Adoardo.

Villani, XII, 54.

Loc. Tan no m'a sabor

Manjars ni beure ni dormir,

Cum a quant aug cridar: A lor!

Bertrand de Born: Be m play lo.

Tant ne m'a saveur manger ni boire ni dormir comme a quand j'entends crier: A eux!

(chap. No me agrade tan ni minjá ni beure ni dormí com cuan séntigo cridá: an ells! : guerra.)

Losc, adj., lat. luscus, borgne, louche.

Enans fos orba o losca,

Qu'ieu perdes ma virginitat!

Trad. d'un Évangile apocryphe. 

Que je fusse aveugle ou borgne, avant que je perdisse ma virginité

Fig. Cuiatz vos qu'ieu non conosca, 

D'amor, si 's orba o losca?

Marcabrus: Dirai vos. 

Croyez-vous que je ne connaisse pas, touchant amour, s'il est aveugle ou borgne? 

CAT. Llusco. ANC. ESP. Lusco. ESP. MOD. Bizco. PORT. Vesgo

(chap. Garcho, garchos, garcha, garches, com Oriol Junqueras, Trueba, El Dioni.)

Garcho, garchos, garcha, garches, com Oriol Junqueras, Trueba, El Dioni

Lot, adj., lent, indolent, lourd.

Non es lotz ni coartz.

Raimond de la Tour: Ar es dretz.

N' est indolent ni lâche. 

N' osta, vos non es ges lota? 

Ben o conosc al montar. 

Guillaume de la Tour: Unas doas.

Dame hôtesse, vous n'êtes point lourde, bien je le connais au monter.

Per so l'apelam lenta o lota.

Leys d'amors, fol. 111.

Pour cela nous l'appelons lente ou lourde.

2. Lotamens, adv., lourdement.

Dizo que lentamens o lotamens... sono las dichas letras.

Leys d'amors, fol. 111. 

Disent que lentement ou lourdement... sonnent lesdites lettres.

(chap. Lento, lentos, lenta, lentes; adv. lentamen; indolén, indolens, indolenta, indolentes : fluix, gos, que té perea, que porte una manta, dixat, apátic, abúlic, collonassos, gandul, dropo, descuidat, negligén, abandonat, dessidiós.)

Juaquinico Monclús, Lento, lentos, lenta, lentes; adv. lentamen; indolén, indolens, indolenta, indolentes : fluix, gos, que té perea, que porte una manta, dixat, apátic, abúlic, collonassos, gandul, dropo, descuidat, negligén, abandonat, dessidiós


Lot, s. m., lat. lutum, limon, boue, vase, fange.

Cel que cercha l'aur, tant lava

Lo lot, e trastorna la grava

Tro que trueba lo luzent aur.

Un troubadour anonyme: Seinor vos que.

Celui qui cherche l'or, tant lave la vase et retourne le sable jusqu'à ce qu'il trouve l'or luisant. 

Si no o fai, es porc que se fueilla

Volontier en fanc e en lot. 

Deudes de Prades, Poëme sur les Vertus. 

S'il ne le fait, il est porc qui fouille volontiers dans la fange et dans la boue.

CAT. Llot. ESP. PORT. Lodo. IT. Loto. (ESP. + limo, barro, tarquín. 

Chap. Fang, tarquí; fangucheral, fangucherals.)

Fang, tarquí; fangucheral, fangucherals

2. Lutos, adj., lat. lutosus, boueux, fangeux.

Ploia... las vias fa lutozas. Eluc. de las propr., fol. 137.

La pluie... rend les chemins boueux.

CAT. Llotos. ESP. (fangoso, barroso) PORT. Lodoso. IT. Lotoso.

(chap. Fangós, fangosos, fangosa, fangoses.)


Lubric, adj., lat. lubricus, glissant, lubrique, lascif.

Per causa de humiditats lubricas. Trad. d'Albucasis, fol. 6. 

Par cause d'humidités glissantes.

ESP. (lúbrico) PORT. IT. Lubrico. (chap. Lúbric, lasciu, calén, mogut, cachondo, ruén.)

ESP. (lúbrico) PORT. IT. Lubrico. (chap. Lúbric, lasciu, calén, mogut, cachondo, ruén.)

2. Lubricitat, s. f., lubricité.

Per lubricitat... pert la tutela. Fors de Béarn, p. 1087.

Par lubricité... il perd la tutelle.

ESP. Lubricidad. IT. Lubricità, lubricitate, lubricitade. (chap. Lubrissidat, calentura; está mogut, calén, cachondo, ruén. Cuan un choto se encorre se li té que refregá la barba en les mans un ratet.)


Lucha, Locha, Loita, s. f., lat. lucta, lutte, résistance, effort.

Tal m'avetz tornat, qu' a lucha 

No m defendria d' un manc.

(chap. Tal me habéu tornat, que a la lucha no me defendría de un manco.)

Giraud de Borneil: Quan la bruna.

Vous m'avez rendu tel, qu'à la lutte je ne me défendrais pas d'un manchot.

Fig. Li nais en son cor una novella lucha. V. et Vert., fol. 71.

Lui naît en son coeur une nouvelle lutte. 

En mans locx val mais tarda que cocha, 

Sol contra Dieu no s fassa la locha.

G. Olivier d'Arles, Coblas triadas. 

En maintes circonstances mieux vaut retard que presse, seulement que contre Dieu ne se fasse la résistance.

Loc. prov. Mas res no m'ajuda, 

Ans es lucha perduda.

Pierre d'Auvergne: Pois de mon. 

Mais rien ne m'aide, au contraire c'est lutte perdue.

ANC. FR. L' escrime des poings représente le charger de l'ennemi et se couvrir de lui; la luicte, le harper et le terrasser.

Amyot, Trad. de Plutarque, Morales, t. 1., p. 102.

ANC. CAT. Luyta, lluyta (MOD. Lluita). ESP. Lucha. PORT. Luta.

IT. Lutta, lotta. (chap. Lucha, luches.)

2. Loitamen, s. m., lutte, combat.

Fig. Cant nausa de vices e loitamens de passio es els abitadors.

Trad. de Bède, fol. 35.

Quand noise de vices et lutte de passion est chez les habitants.

3. Luchador, Loitador, s. m., lat. luctator, lutteur, adversaire.

Confondem nostre loitador e 'l sobremontem. Trad. de Bède, fol. 65.

Nous confondons notre adversaire et le surmontons.

Del frug... uzavo luchadors, prumier que luchesso.

(chap. Del frut... usaben (féen aná, empleaben) los luchadós, abans de que lucharen : abans o antes de luchá.)

Eluc. de las propr., fol. 207.

Du fruit... faisaient usage les lutteurs, avant qu'ils luttassent.

ESP. Luchador. PORT. Lutador. IT. Lottatore. (chap. Luchadó, luchadós, luchadora, luchadores; adversari, adversaris, adversaria, adversaries. CAT. Lluitador, lluitadors, lluitadora, lluitadoras o lluitadores.)

8M Valderrobres , si natros o natres mos aturem

4. Luchar, Lochar, Loitar, v., lat. luctari, lutter, résister, combattre.

Escomes lo de luchar, e lucheron amdos. Abr. de l'A. et du N. T., fol. 5.

Le défia de lutter, et ils luttèrent tous deux.

Si 'l sieus cors ab lo mieu locha.

Hameus de la Broquerie: Quan.

Si le sien corps avec le mien lutte. 

Si l' auzel loita e ponha.

Deudes de Prades, Auz. cass. 

Si l'oiseau résiste et s'efforce.

ANC. CAT. Lluytar (MOD. Lluitar). ESP. Luchar. PORT. Lutar. IT. Lottare.

(chap. Luchá: lucho, luches, luche, luchem o lucham, luchéu o lucháu, luchen; luchat, luchats, luchada, luchades.)