Mostrando las entradas para la consulta lo matí ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta lo matí ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas

miércoles, 3 de junio de 2026

Som, Son, ensomiá

Som, Son, s. m., lat. somnum, sommeil, somme.
Tanta fam, tanta set e tan som.
(chap. Tanta fam, tanta set y tanta son.)
Bertrand de Born: Quan la novella.
Si grande faim, si grande soif et si grand sommeil.
 
Joaquim Montclús, Joaquín Monclús, gordo, seboso, gort, gras, craso
 
Ab que dures aissi mos soms.
Arnaud de Marueil: Dona genser.
Pourvu que durât ainsi mon sommeil.
D' al prim son juscas a mieia nueh, deu hom dormir de la dextra partida.
Liv. de Sydrac, fol. 128.
Du premier somme jusqu'à minuit, on doit dormir sur la droite partie.
CAT. Son. ESP. Sueño. PORT. Somno, sono. IT. Sonno. (chap. La son. Sonámbul, sonambuls, sonámbula, sonámbules, de son + ambulá : aná : caminá dormín o están adormit.)
 
2. Somni, s. m., lat. somnus, somme, sommeil.
Loc. Esparvier,
Qu' en nulh albre somni far non l' agensa.
B. Carbonel: Aissi m' a dat.
Épervier, qui en nul arbre faire somme ne lui plaît.
CAT. Somni. (chap. Somni, somnis; v. ensomiá. A la llengua valensiana: Lo somni de Joan Joan, de Jaume Gassull.)
 
3. Sonelh, s. 7. sommeil.
Anc puieis (pueis), pus de vos me parti,
Li mey huels no preiron sonelh. 
Gavaudan le Vieux: L' autre dia.
Oncques après, depuis que de vous je me séparai, les miens yeux ne prirent sommeil.

Somelhos, Somillos, Sonilhos, adj. endormi, assoupi, engourdi.
 
4. Somelhos, Somillos, Sonilhos, adj. endormi, assoupi, engourdi.
Iest de matin somelhos.
(chap. Estás de matí adormit : ensopit; encara que ya te haigues despertat, encara te dure la son.)
Bertrand de Born: Maitolin.
Vous êtes de matin engourdi.
Cant hom se sent pezans e sonilhos. V. et Vert., fol. 12.
Quand on se sent pesant et assoupi.
Fig. Fes l' un regart amoros,
Que non era tan somillos 
Jaufre que tot lo cor no 'l saute.
Roman de Jaufre, fol. 42.
Elle lui fit un regard amoureux, de sorte que n'était pas si endormi Jaufre que tout le coeur ne lui saute.
ANC. FR. D'un pavot sommeilleux
Engourdissant le sens de ce prince orgueilleux.
Les autres au contraire aiment si chèrement 
Le sommeilleux repos.
Du Bartas, p. 412 et 220.
Combien la peste noire aux ailes sommeilleuses.
(chap. adormit, adormits, adormida, adormides; ensopit, ensopits, ensopida, ensopides. Hasta legañós, legañosos, legañosa, legañoses; llegañós, llegañosos, llegañosa, llegañoses, que té llegañes o legañes.)
R. Garnier, Trag. de la Troade, act. 1, sc. 1.
 
Somelhos, Somillos, Sonilhos, adj. endormi, assoupi, engourdi.

 

 
5. Someillar, Sonelhar, Sonilhar, v., sommeiller, reposer, s'assoupir.
Perdutz es qui sonelha,
Pierre de Corbiac: Domna dels.
Est perdu qui sommeille, vu que la mort lui est fort voisine.
Fig. Joven someilla,
Greu penra mais revel.
Marcabrus: Lo vers.
Le plaisir sommeille, difficilement il prendra désormais réveil.
Si be s sonilha ni s clucha
L' amor, qui m fara languir.
Giraud de Borneil: Quan la bruna.
Bien que se repose et se ferme les yeux l'amour, qui me fera languir.
IT. Sonnecchiare.
 
6. Somnolar, v., sommeiller, dormir. 
Son cors somnolet, e desemparet sa arma. Carya Magalon, p. 43.
Son corps sommeilla, et son âme désempara.
 
7. Sompnolent, Sompnolen, adj., lat. somnolentus, somnolent, nonchalant, assoupi.
Flegmatics, sompnolens.
Bestias que han trop gran cervel so mot sompnolentas.
Eluc. de las propr., fol. 185 et 35.
Flegmatiques, nonchalants.
Les bêtes qui ont fort grand cerveau sont moult somnolentes.
CAT. Somnolent. ANC. ESP. Soñolento. ESP. MOD. Soñoliento. PORT. Somnolento. IT. Sonnolento, sonnolente. (chap. Somnolén, somnolens, somnolenta, somnolentes.)
 
8. Sompnolencia, s. f., lat. somnolentia, somnolence, nonchalance, assoupissement.
Per so que non puescon aver deguna escuzation de sompnolencia. 
Regla de S. Benezeg, fol. 38.
Pour cela qu'ils ne puissent avoir nulle excuse de nonchalance.
Stupor..., es una sompnolencia. Eluc. de las propr., fol. 81.
(chap. L'estupor..., es una somnolensia.)
Stupeur..., c'est une somnolence.
CAT. Somnolencia. ESP. Somnolencia, soñolencia. PORT. Somnolencia, sonolencia. IT. Sonnolenzia, sonnolenza. (chap. somnolensia, somnolensies.)
 
9. Asonar, v., dormir, reposer.
D' on veill la nueyt, quant autra gen s' asona.
Giraud de Calanson: Sitot s' esfortz.
D'où je veille la nuit, quand autre gent se repose.
ANC. FR. Un compains estoit assommez
Qui romfloit dessus une escame. 
Eustache Deschamps, p. 179.
ANC. CAT. Assonar. (chap. Tindre son, aná a dormí, reposá, descansá.)
 
10. Insompnietat, s. f., lat. insomnietatem, insomnie. 
Insompnietat, es exces de velhar.
Vigilia no natural, o insompnietat.
Eluc. de las propr., fol. 77 et 81.
Insomnie, c'est excès de veiller.
Veille von naturelle, ou insomnie.
(chap. Insomnio, insomnios : no pugué o podre dormí, velá.)
 
11. Somnhe, Songe, Somje, Somni, s. m., lat. somnium, songe, rêve.
E 'l somnhe ten a gran folhor,
E non crei que puesc' avenir.
Crey qu' el somjes sera vertatz.
Giraud de Borneil: No pues.
Et le songe je tiens pour grande folie, et je ne crois pas qu'il puisse advenir.
Je crois que le songe sera vérité.
La nuh somjet un somni en son durmen.
(chap. A la nit va ensomiá un somni al seu dormí : mentres dormíe.)
Roman de Gerard de Rossillon, fol. 109.
La nuit il songea un songe pendant son dormant (sommeil).
Un songe qu' ieu sognava.
(chap. Un somni que yo ensomiaba.)
T. de Jean d'Aubusson et de Nicolet: En Nicolet.
Un songe que je songeais.
ANC. CAT. Sompni. CAT. MOD. Somni. ESP. Sueño. PORT. Sonho. IT. Sogno.
(chap. Somni, somnis, lo producte de ensomiá. Algunes persones sen enrecorden de lo que han ensomiat.)
 
12. Sog, s. m., songe, rêve. 
Me fe saber per sog 1 angils que elh lo vendra sagrar de sa ma. Philomena.
Un ange me fit savoir par songe qu'il le viendra sacrer de sa main.
 
13. Sonjamen, s. m., songe.
Vi sonjamens 
Don Daniel li dis los ponhs e 'ls erramens.
Pierre de Corbiac: El nom de.
Vit songes dont Daniel lui dit les points et les errements.
 
14. Sumjos, adj., lat. somniosus, soucieux, irrésolu, inquiet. 
Tan non esguart ab mos huels sumjos
Que de beutat puesca trobar eguansa.
G. Faidit: Be m cugei.
Tant je ne regarde avec mes yeux inquiets que de beauté je puisse trouver égalité.
 
15. Somjar, Sognar, Sompnhar, Sompiar, v., lat. somniare, songer, rêver.
Yeu somjava vezer.
Guillaume de Saint-Didier: Estat aurai.
Je songeais voir.
Fan sompnhar malvatz sompnhes de diables e de dragos.
(chap. Fan ensomiá malvats somnis (malsons) de diables (dimonis) y de dragons.)
Liv. de Sydrac, fol. 77.
Font songer de mauvais songes de diables et de dragons.
Un songe qu' ieu sognava.
T. de Jean d'Aubusson et de Nicolet: En Nicolet.
Un songe que je songeais.
Home avar sompnia d' aur. Eluc. de las propr., fol. 78.
Homme avare rêve d'or.
Part. prés. Veillan e pueis sompnhan durmen.
G. Rudel: Quan lo rossinhols.
Veillant et puis songeant en dormant.
Com selui qi s vai joi sognan.
Pierre d'Auvergne: Eu non laudarai.
Comme celui qui se va rêvant plaisir.
Subst. Mais m' en platz un somjatz
De vos, quan sui colguats.
Arnaud de Marueil: Ses joi.
Davantage m'en plaît un songe de vous, quand je suis couché.
CAT. Somiar. ESP. Soñar. PORT. Sonhar. IT. Sognare. (chap. Ensomiá : ensomio, ensomies, ensomie, ensomiem o ensomiam, ensomiéu o ensomiáu, los catalanistes ensomien truites o truches; ensomiat, ensomiats, ensomiada, ensomiades; ensomiaré; ensomiaría; si yo ensomiara en tú.)
 
sompo, sompa, assompat, assompada,
 
16. Somniador, adj., lat. somniator, songeur, rêveur.
Fig. Son vengutz en error
Mant home pec, somniador.
Brev. d'amor, fol. 56.
Sont venus en erreur maints hommes niais, rêveurs.
CAT. Somiador. ESP. Soñador. PORT. Sonhador. IT. Sognatore.
(chap. Ensomiadó, ensomiadós, ensomiadora, ensomiadores; ensomiatruites = catalanista sense ous o independentista. Sompo, sompos, sompa, sompes : que pareix que ensomio o ensomion despert, desperts, desperta, despertes.)
 
 
//
 

sábado, 23 de mayo de 2026

Si - sí

Si, conj., lat. si, si.
Farai gaya chanso,
Si far la sai.
(chap. Faré gaya (alegre) cansó, si fé la sé. Siensia gaya. La segalla no.)

La lleit de la cabra

Platz mi mais viure desesperatz
Que si ieu fos per altra domn' amatz.
Rambaud d'Orange: Si de trobar.
Je ferai gaie chanson, si faire je la sais.
Il me plait plus vivre désespéré que si je fusse aimé par autre dame.
L'I s'élidait parfois devant une voyelle.
S' aguem paor, no ns o cal demandar.
Rambaud de Vaqueiras: Honrat marques.
Si nous eûmes peur, il ne vous le faut demander.
Ara sabrai s' a ges de cortesia
En vos, dona.
Giraud le Roux: Ara sabrai.
Maintenant je saurai s'il (n') y a point de courtoisie en vous, dame.
Loc. Conduytz e deportz, joys e dos
Son tornat en si t fas, faras.
B. de Venzenac: Iverns vay.
Festins et réjouissances, plaisirs et dons sont tournés en si tu fais, tu feras.
ANC. FR. L'ancien français a long-temps employé la conjonction SE.
Bien set que il est mal venuz
Se il pooit estre tenuz...
Se plus n'i vaut engin que force.
Roman du Renart, t. 1, p. 71.
Car vous perdez soudainement
Vostre cueur se la regardez.
Charles d'Orléans, p. 62.
Por Dieu se vos vient à plaisir,
Dites-moi, s'il vos puet membrer,
S'avez oï d'aucun conter
Qui éust un antier ami.
Fabl. et cont. anc., t. II, p. 51.
Dans l'exemple précédent on a vu que l'E de SE pouvait être élidé, quoiqu'il ne le fut pas toujours quand le mot suivant commençait par une voyelle.
Depuis que la langue française a adopté le SI conjonctif latin et roman, l'I de SI ne s'est plus élidé, comme l'E de SE s'élidait jadis, à moins qu'il ne se trouve devant IL, et alors même on peut dire que c'est l'ancienne forme conservée.
Conj. comp. No s pot sillabicar ni ajustar sino ab vocal.
(chap. No se pot silabisá ni ajuntá mes que en vocal.)
Leys d'amors, fol. 60.
Ne se peut syllaber ni ajuster sinon avec voyelle.
Non agui m' intensio
En autra si en vos no.
Hugues de Saint-Cyr: Longamen.
Je n'eus mon intention en autre sinon en vous.
ANC. FR. Seingneur, ne lur font se mal nun. Roman de Rou, v. 5993.
CAT. ESP. Si. PORT. IT. Se. (chap. Si, conjunsió. Si yo faiguera, si tú faigueres, si ell o ella faiguere, si natros o natres faiguerem, si vatros o vatres faiguereu, si ells o elles faigueren.)

2. Aissi, Ayssi, Aici, adv., ainsi, de cette manière.
Quant aissi auzetz esbaudir
Lo rossinhol nueit et jorn.
B. de Ventadour: Amics.
Quand ainsi vous entendez s'égayer le rossignol nuit et jour.
Loc. Amen, Dieus, aissi sia.
(chap. Amén, Deu, així (aixina) sigue.)
Folquet de Marseille: Vers Dieus.
Amen, Dieu, ainsi soit-il.
ESP. Así. PORT. Assim. (chap. Així, aixina (que), aixines; aissí - Luis Arrufat.)

- Adv. de lieu. Ici.
Aytan cavalier son ayssi cum aqui. Leys d'amors, fol. 69.
(chap. Tans caballés están (ñan) aquí com allí o allá. A la frasse anterió, “aqui” signifique “allí, allá”, no aquí : astí, açí.)
Autant de cavaliers sont ici comme là.
Conj. comp. Dregz es, en leial fe,
C' aissi com hom compra venda.
Hugues de Saint-Cyr: Estat ai fort.
Il est juste, en loyale foi, qu'ainsi comme on achète on vende.
Et en aissi cum il a beutat gran...
Et en aissi cum es de belh paratge.
Cadenet: Longa sazo.
Et de même comme elle a grande beauté. Et de même comme elle est de belle race.
ESP. Al otro dia (día) mañana asi (así) como salió el sol.
(chap. Al atre día pel matí (de matinada) aixina com va eixí lo sol.)
Poema del Cid, v. 2078.
Adv. comp. Aissi cum las suelh captener,
En aissi las descaptenrai.
(chap. Aixina com les solgo elevá (eixecá, alsá), aixina les baixaré.)
B. de Ventadour: Quan vei.
Ainsi comme j'ai coutume de les élever, de même je les abaisserai.
Auzen de totz parla en ayssi. Trad. de l'Évangile de Nicodème.
A l'oyant de tous il parle par ainsi.
CAT. Assi. (chap. Aixina, aixines, així, aissí. Aquí, astí, açí, assí. La ç y la ss sonaben igual, y se troben textos en les dos varians; sense tildes als textos antics.)


Si, adv., lat. sic, ainsi.
E tuich aquist si l' abandoneron e feiron patz ses lui, e si se perjureron vas lui. 
V. de Bertrand de Born.
Et tous ceux-ci ainsi l'abandonnèrent et firent paix sans lui, et ainsi se parjurèrent envers lui.
Si s fa 'l jays e l' auriola.
Marcabrus: Quan la fuelha.
Ainsi se fait le geai et le loriot.
ANC. FR.
Sire, ce dist li dus, si seit com vos voldrez.
Richart si creut l' eveske, traïson ne dobta.
Roman de Rou, v. 2441 et 4352.
- Certainement, assurément.
Lo coms de Peitieus si fo uns dels maiors cortes del mon.
V. du comte de Poitiers.
Le comte de Poitiers certainement fut un des plus grands courtois du monde.
Vos etz lo meus jois premiers,
E si seretz vos lo derriers
Tan quant la vida m' er durans.
B. de Ventadour: Pel dols chant.
Vous êtes le mien bonheur premier, et assurément vous serez le dernier autant que la vie me sera durant.
ANC. FR. Cumbatez-vos è si veincrez.
Roman de Rou, v. 12620.
- Pourtant, toutefois.
Can qu' el sia misericordios, si es drechuriers. Liv. de Sydrac, fol. 129.
Combien qu'il soit miséricordieux, pourtant il est juste.
Sitot no m suy amaire,
Si vuelh ieu esser chantaire.
Pons Fabre d'Uzès: Luecx es.
Quoique je ne sois pas amant, pourtant je veux être chanteur.
ANC. FR. Tu vois en l'amande trois choses: l'escorce, la coquille et le nouel, et si est une seule amande. Chr. de Fr. Rec. des Hist. de Fr., t. V, p. 295.
Bref, je ne puis mourir, et si je ne puis vivre.
Premières Œuvres de Desportes, p. 4.
Quer mult le redotoent e si l' amoent tuit. Roman de Rou v. 2294.
- Aussi, pareillement.
On es gaains si es dampnatges. Trad. de Bède, fol. 80.
Où est profit aussi est dommage.
Sabes be que ieu soi gentils et auta de riqueza e jove d' ans, e si dis hom que ieu soi fort bela. V. de G. Faidit.
Vous savez bien que je suis gentille et haute de noblesse et jeune d'ans, et pareillement dit-on que je suis fort belle.
Loc. Si franqueza no m socor,
No sai negun cosselh de me;
Si fatz ! que 'l clamarai merce.
Arnaud de Marueil: Lo gens temps.
Si franchise ne me secourt, je ne sais nul conseil pour moi; si fais ! vu que je lui crierai merci.
Toza, si fa, mai que no fas semblan.
Giraud Riquier: L'autr'ier trobei.
Fillette, si fait, plus que je ne fais semblant.
Conj. comp.
Guiraut Riquier, si be us es luenh de nos,
Cosselh us quier e donatz lo m breumens.
T. de P. Torat et de G. Riquier: Guiraut.
Giraud Riquier, bien que vous soyez loin de nous, je vous demande conseil et donnez-le-moi brièvement.
Per tot lo cors m' intra l' amors,
Si com fai l' aigua en la 'sponja.
(chap. Per tot lo cos m'entre l'amor, tal (aixina) com fa l'aigua a l'esponja.)
P. d'Auvergne: Manta gen.
Par tout le corps m'entre l'amour, ainsi comme fait l'eau dans l'éponge.
ANC. FR. Si kome les mena fortune. Roman de Rou, v. 476.
Si com je sais et com je croi. Fabl. et cont. anc., t. II, p. 314.
(chap. Aixina com yo sé y com yo crec.)
Il m' a conquis e m ten en sa bailia,
Si que, mon grat, partir no m' en volria.
Perdigon: Anc no cugei.
Elle m'a conquis et me tient en sa puissance, tellement que, de mon gré, séparer je ne m'en voudrais.
Si m destreignetz, domna, vos et Amors,
Qu' amar no us aus, ni no m' en puesc estraire.
Arnaud de Marueil: Si m destreignetz.
Tellement vous m'étreignez, dame, vous et Amour, que je n'ose vous aimer ni ne puis m'en arracher.
ANC. FR.
Puis çà, puis là comme dure tourmente
La faict tourner à force véhémente,
Si que souvent cordage, mast et hune
Sont desrompuz par diverse fortune.
Cretin, p. 249.

2. SI, adv. d'affirmation, lat. sic, si, oui.
L' us dis al autre: Si sera. - Non sera. - Si es. - Non es. - Si fo. - Non fo.
V. et Vert., fol. 25.
L'un dit à l'autre: Si, ce sera. - Ce ne sera pas. - Si, c'est. - Ce n'est pas. - Si, ce fut. - Ce ne fut pas.
ANC. FR. Où est-il? ne l'avez-vous point trouvé? Si avons.
H. Estienne, Apologie pour Hérodote, t. II, p. 64.
Subst. Beill si e il plazen no.
Hugues de Saint-Cyr: En aissi.
Beaux si et les agréables non.
ANC. FR. Celle où les méchants n'ont point authorité de commander et les bons si. Amyot, Trad. de Plutarque. Morales, t. III, p. 66.
(chap. . Pera di lo contrari se diu no, o sí, los collons!)
(N. E. Raynouard NO explica en este apartado que en occitano, sí afirmativo se decía y escribía: oc, hoc, och; òc, de ahí el nombre de la lengua occitana. Todavía se usa en Cataluña, en la Vall d'Aran, en aranés, y se usaba en los textos catalanes, por ejemplo uno de 1505, sentencia a Jacme de Casafranca, lugarteniente del tesorero real, por judaizar, herejía. El catalán siempre fue uno más de los dialectos occitanos.)

Senyora Reyna final resposta de hoc o de no e ab aquella expedirnos de continent los dits consellers digueren hirien fer de tot aço a la dita Senyora Reyna relacio.

lunes, 27 de abril de 2026

Ros, Rosada

Ros, s. m., lat. ros, rosée.
Ros, es pauca ploia.
Temps de ros et de pluvial irrigacio.
Eluc. de las propr., fol. 127 et 129.
Rosée, c'est petite pluie.
Temps de rosée et de pluvial arrosement. 
El mati, ab lo ros, cant l' alba dousa brolha.
Guillaume de Tudela.
Au matin, avec la rosée, quand l'aube douce surgit.
ESP. (rocío) PORT. Rocio. (chap. La rosada del matí, rosades.)

La rosada del matí, rosades; châtelain, catalán, català, catalá, catalan, castell, castellán, castellano, castlà, castla,

2. Rosada, Rozada, s. f., rosée.
El pregava Dieu que li dones de la rosada del cel.
L'Arbre de Batalhas, fol. 159.
Il priait Dieu qu'il lui donnât de la rosée du ciel.
Nenguna rozada non cazia sobre terra.
Hist. de la Bibl. en prov., fol. 21.
Nulle rosée ne tombait sur terre.
CAT. Rosada. IT. Rugiada. (chap. Rosada, rosades; paregut a arruixada, arruixades (pun 6); l'aigua pot está gelada (gebra, gebrada), o no. Vore: Broma, boira, dorondón, paora : niebla.)

3. Rosal, s. m., rosée.
1 gota de rosal. V. et Vert., fol. 35.
(chap. Una gota de rosada; si acursem: “rosá”.)
Une goutte de rosée.
Maire de rozal e d' umor, 
Quar en terra tramet rozal
La nueg, et humor natural.
Brev. d'amor, fol. 32.
Mère de rosée et d'humidité, car en terre elle transmet rosée la nuit, et humidité naturelle.
Par ext. Los albres rendran de sanc rozal. 
Contricio e penas infernals.
Les arbres rendront rosée dé sang.

4. Rozenc, adj., humide de rosée.
On mays las conchas recebo d' ayre rozenc. Eluc. de las propr., fol. 189.
Où plus les conques reçoivent d'air humide de rosée.

5. Rozament, s. m., rosée.
De ploia e de rozament. Eluc. de las propr., fol. 161.
De pluie et de rosée.

6. Arrosar, Arrozar, Arosar, v., arroser, mouiller.
Per arrosar los albres que porton frug. V. et Vert., fol. 37.
Pour arroser les arbres qui portent fruit.
Per arosar aicelas herbas. Liv. de Sydrac, fol. 3.
Pour arroser ces herbes.
Fig. Gracia que arroza lo cor.
Los arroza de la fon de sa gracia.
V. et Vert., fol. 44 et 37.
Grâce qui arrose le coeur.
Les arrose de la fontaine de sa grâce.
(chap. Arruixá, bañá: arruixo, arruixes, arruixe, arruixem o arruixam, arruixéu o arruixáu, arruixen; arruixat, arruixats, arruixada, arruixades; arruixadó, arruixadós, arruixadora (regadora; ESP. regadera), arruixadores; yo arruixaré; yo arruixaría; si yo arruixara.)

7. Enrosar, v., arroser.
Part. pas. Per Dieu lo payre fo mulhatz
Et enlenitz et enrozatz...
Del oli de cel glorios.
Leys d'amors, fol. 135.
Par Dieu le père il fut mouillé et oint et arrosé... de l'huile du ciel glorieux.

Ros, adj., lat. rufus, roux, jaune.
Aportatz lo nostre cat ros.
Le Comte de Poitiers: En Alvernhe.
Apportez le notre chat roux.
Aguem vis clar e ros.
(chap. Vam tindre vi cla y ros : rosat : clarete.)
Amanieu des Escas: El temps de.
Nous eûmes vin clair et roux.
Barba rossa, auras roja,
Don ti poiras totz revestir.
Giraud de Calanson: Fadet joglar.
Barbe rousse, rouge tu auras, dont tu te pourras tout revêtir.
Subst. Totz hom si deu gardar de nos vaire. Liv. de Sydrac, fol. 126.
Tout homme doit se garder de roux tacheté.
D' un hueu cueit la una part,
So es lo ros.
Deudes de Prades, Auz. cass.
D'un oeuf cuit l'une partie, c'est-à-dire le jaune.
Loc. Qui m' apella de nonfei
No l' en soan negre ni ros.
Guillaume de Berguedan: Ar el mes.
Qui m'appelle de non-foi ne l'en méprise noir ni roux (qui que ce soit).
Bais e brun, e blanc e ros
An tan ros.
P. Cardinal: De sirventes.
Bai et brun, et blanc et roux (tous en général) ont tant rongé.
ANC. FR. Ulien monte desus un cheval ros.
Roman d'Agolant, fol. 188.
CAT. Ros. ESP. Rufo (rosado, rojo). PORT. Ruço, ruivo. IT. Rosso.
(chap. Ros, rossos, rossa, rosses; rosat, rosats, rosada, rosades; en lo cas del ou : robell, robells; rubio, rubios, rubia, rubies; roch, rubor, etc.)

LACTARIUS VINOSUS Y SANGUIFLUUS, chapurriau, bolets, robelló, robellons

2. Rossor, s. f., rousseur.
Aissi perdra cella rossor.
Deudes de Prades, Auz. cass.
Ainsi il perdra cette rousseur.
ANC. CAT. Rossor.

3. Subros, adj., sous-roux, faiblement roux.
Color subcitrina, subrossa. Eluc. de las propr., fol. 58.
Couleur sous-citrine, sous-rousse.

4. Rosseza, Roceza, s. f., rousseur, couleur rousse.
Agathes... glauca... declinant a rosseza.
Los pels... declinans a roceza.
Eluc. de las propr., fol. 188 et 31.
Agate... glauque... inclinant à rousseur.
Les cheveux... inclinant à rousseur.
(chap. Rossesa, rosseses : coló ros, rubiesa; roch, roijó.)

Rosseza, Roceza, s. f., rousseur, couleur rousse.

viernes, 24 de abril de 2026

Repairar - Reptar

Repairar, v., retourner, revenir, rentrer, se retirer.
A Moncug repaireron, mati a la dinnea. 
(chap. A Moncug, Montcuc, van arribá, se van retirá, pel matí al amorsá; a la dinada.)
Guillaume de Tudela.
A Moncug ils se retirèrent, le matin à la dînée.
Lo cors es faihtz de terra, et en terra deu retornar e repairar.
Liv. de Sydrac, fol. 16.
Le corps est fait de terre, et en terre il doit retourner et rentrer.
Fig. Esta chansos, vuelh que tot dreg repaire
En Arago, al rey, cuy Dieus ajut.
P. Raimond de Toulouse: No m puesc.
Cette chanson, je veux que tout droit elle se retire en Aragon, au roi, à qui Dieu aide.
Subst. Mi es salvatge essils
E 'l repairars m' es afans.
(N. E. Parece una frase de Carlos Puigdemont o de los otros prófugos catalanes dicha muchos siglos atrás.)
Giraud de Borneil: No m platz.
M'est affreux l'exil et le retourner m'est peine.

Puigdemont, Waterloo, Napoleón, pañales; Mi es salvatge essils E 'l repairars m' es afans.


Part. prés. En fust en t' onor ben repairans.
Roman de Gerard de Rossillon, fol. 113.
Tu en fus dans ton domaine bien rentrant.
Part. pas. Romieu, que son repayrat, 
L' esurier son annat vezer.
V. de S. Honorat.
Les pélerins, qui sont rentrés, l'usurier sont allés voir.
Qui m' enqer en digz de cortezia
De cal part soi repairatz ni mogutz.
P. Vidal: No m fay.
Qui me demande avec paroles de courtoisie de quelle part je suis retourné et mu.
ANC. FR. Cel à son ostel repaira,
Et li jovenceax s'en torna.
Fabl. et cont. anc., t. II, p. 96.
De chevaliers et de serjans qui repairoient de Syrie.
Villehardouin, p. 46.
Ainz prist congié, si s'en repere.
Fabl. et cont. anc., t. 1, p. 175.
Quan li estés fu repairiez, li rois esmut ses oz derechief.
Gestes de Louis-le-Débonnaire, Rec. des Hist. de Fr., t. VI, p. 133.

2. Repaire, s. m., repaire, retraite, asyle, demeure.
Rossinhol, en son repaire
M' iras ma dona vezer.
Pierre d'Auvergne: Rossinhol.
Rossignol, en sa retraite tu m'iras ma dame voir.
Ben sembla 'l rey Daire,
Que sos baros gitet de lor repaire.
E. Cairel: Pus chai la.
Bien il ressemble au roi Darius, qui ses barons chassa de leur demeure.
Fig. Per vos ab cui tug bon ayp an repaire.
Perdigon: Aissi cum.
Pour vous avec qui toutes bonnes qualités ont asyle.
Loc. fig. Fina canso, dreg vas leys fas repaire.
Arnaud de Marueil: En mon cor.
Pure chanson, droit vers elle fais retraite.
ANC. FR. Si croy que Dieu l'a voulu traire
Vers luy pour parer son repaire
De paradis, où sont les saints.
Charles d'Orléans, p. 238.
Et vivre mieulx au céleste repaire.
Hist. de Anne Boleyn.
(chap. Retiro, retiros; assilo, assilos; aon se viu; inclús amagatall, amagatalls.)

3. Repairazon, s. f., retraite, retour.
Mon trahut degr' aver a la repairazon.
Roman de Fierabras, v. 4039.
Mon tribut devra avoir à la retraite.

4. Repeis, s. m., demeure, retraite.
La reina alberguet en un repeis.
(chap. La reina se va albergá a un retiro; retiret, retirets.)
Roman de Gerard de Rossillon, fol. 94.
La reine hébergea dans une demeure.

Repazimar, Repaimar, v., apaiser, cesser, délaisser, se désister.
Us d' engan non repazima.
(chap. Un d'engañ no pare; no desistix; no cesse. Per ejemple, Ignacio Sorolla Vidal, Carlos Rallo Badet; Artur Quintana Font pronte dixará de engañá, pero queden los seus llibres y escrits. Quedará la paraula, per ejemple les paraules del añ 842 en antic chapurriau.)
Pierre d'Auvergne: Abans que il.
Un de tromperie ne se désiste.
Un Ms. porte repaima.


Reper, v., lat. repere, ramper, raser, se trainer.
Part. pres. Bestias... so ditas repens, quals so lauzertz.
Eluc. de las propr., fol. 229.
Bêtes... sont dites rampantes, tels sont lézards.

2. Rapar, v., ramper, raser, se trainer.
Serpent... si movo rapan. Eluc. de las propr., fol. 238.
Les serpents... se meuvent en rampant.

3. Reptil, s. m., lat. reptilis, reptile.
Reptils so bestias si moven per dilatatio et restrictio.
Adjectiv. Bestias... algunas apelam... reptils o reptans.
Eluc. de las propr., fo. 229.
Les reptiles sont bêtes se mouvant par dilatation et restriction.
Bêtes... aucunes nous appelons reptiles... ou rampantes.
CAT. ESP. Reptil. PORT. Reptil, reptile. IT. Rettile. (chap. Reptil, reptils.)

4. Reptilia, s. f., reptile.
Totas las reptilias que graponan sobre la terra.
Hist. de la Bible en provençal, fol. 1.
Tous les reptiles qui se trainent sur la terre.
(chap. Reptilia es la familia dels reptils. Serp, serps, fardacho, fardachos, esfardacho, esfardachos, sargantana, sargantanes, salamanquesa, salamanqueses, tritó o tritón, tritons; etc. Lo fardachet de Comodo o Komodo té la llengua com lo grillat de Manel Riu Fillat, o com la de Quintaneta.)

Artur Quintana i Font, Arturico Quintanilla y Fuentecica

5. Reptar, v., lat. reptare, ramper, raser.
Part. prés. Bestias... algunas apelam... reptils o reptans.
Eluc. de las propr., fol. 229.
Bêtes... aucunes nous appelons... reptiles ou rampantes.
(chap. Reptá : repto, reptes, repte, reptem o reptam, reptéu o reptáu, repten; reptat, reptats, reptada, reptades. L'ou de la serp, de Juaquinico Monclús. Pronte haurá de reptá, perque no podrá caminá, de gort que está. ESP. Reptar.)

Temps de Franja, 2010, número 97, L'ou de la serp, Juaquinico Monclús (presidén de la Ascuma, catalaniste com ell sol).

Repetnar, v., ruer, se regimber.
El mezel aissi repetnet
Que tal del pe el li donet
C' a una part lo fes anar.
Roman de Jaufre, fol. 28.
Le lépreux ainsi rua que tel (coup) du pied il lui donna que d'un côté il le fit aller.

2. Repenada, s. f., ruade, riposte.
Apres comensarai tal repenada.
T. d'une Dame et de Montant: Ieu venc.
Après je commencerai telle ruade.

Reputar, v., lat. reputare, réputer, considérer, tenir.
Non se puesca dire ni reputar ciutadin.
(chap. No se pugue di ni reputá siudadá.)
Statuts de Provence. Julien, t. 1, p. 525.
Qu'il ne se puisse dire ni réputer citadin.
Aytal locutio reputariam a vici.
Cel a cui hom o diria se reputaria per injuriat.
Leys d'amors, fol. 132 et 54.
Pareille locution nous réputerions à vice.
Celui à qui on dirait cela se tiendrait pour injurié.
Part. pas. Per bon cavaliers reputat.
(chap. Per bon caballé reputat.)
Roman de Blandin de Cornouailles, etc.
Pour bon chevalier réputé.
Nobles homs, et per tal era tengut e reputat.
Tit. de 1404. Justel, Hist. de la maison de Turenne, p. 136.
Noble homme, et pour tel était tenu et réputé.
CAT. ESP. PORT Reputar. IT. Riputare. (chap. Reputá: reputo, reputes, repute, reputem o reputam, reputéu o reputáu, reputen; reputat, reputats, reputada, reputades; yo reputaré; yo reputaría; si yo reputara. Si una dona es mol puta, es reputa, y té mala reputassió, com aquella de La Venteta que anabe a vore Carlos Sancho Meix.)

Si una dona es mol puta, es reputa, y té mala reputassió, com aquella de La Venteta que anabe a vore Carlos Sancho Meix.

2. Reputatio, s. f., lat. reputatio, considération, réputation.
Aur ni argent no havio valor, qui ara so en major reputatio.
Eluc. de las propr., fol. 186.
Or ni argent n'avaient valeur, qui sont maintenant en plus grande réputation.
CAT. Reptatió (reputació). ESP. Reputación. PORT. Reputação.
IT. Riputazione.
(chap. Reputassió, reputassions.)

3. Reptar, v., imputer, accuser, blâmer, reprocher.
Lo reis lo pres de felnia reptar. Poëme sur Boèce.
Le roi l'entreprit de félonie accuser.
Mal a partit qui reptar l' en volgues.
Bernard de Rovenac: D' un sirventes.
Mal a partagé qui voudrait l'en accuser.
No m' o reptes nien.
R. Jordan: No puesc.
Que vous ne me le reprochiez nullement.
Substantiv. Vostre reptars m' es sabors.
Bertrand de Born: S' abrils.
Votre reprocher m'est saveur.
Part. pas. De vos e de totz autres
En deg esser reptatz.
V. de S. Honorat.
De vous et de tous autres j'en dois être accusé.
ANC. FR. Ne nuls ne lait sum hum de li partir, pus que il est reté.
Lois de Guillaume-le-Conquérant.
De criesme les reta et les prist.
Chr. de Fr., Rec. des Hist. de Fr., t. III, p. 160.
CAT. ANC. ESP. Reptar. ESP. MOD. Retar. PORT. Reptar, retar.
(chap. Retá: yo te reto, tú me retes, ell mos rete, natros tos retem o retam, vatros mos retéu o retáu, ells o elles mos reten; retat, retats, retada, retades; yo retaré; yo retaría; si yo te retara te fotría una guantada que te hauríen de plegá d'enterra. Reto, retos.)

viernes, 6 de febrero de 2026

25 OCTUBRE, 1349. Tomás Aguiló Forteza

EL 25 D'OCTUBRE

1349.

https://es.wikipedia.org/wiki/Batalla_de_Lluchmayor

EL 25 D'OCTUBRE 1349. Asseguda dins la cambra, La cambra de mes endins, Dona Costança, l'esposa D'en Ramon de Sant Martí

Asseguda dins la cambra,

La cambra de mes endins,

Dona Costança, l'esposa

D'en Ramon de Sant Martí,

Pròp d'una taula, ab el colze

Demunt un coxí molt rich,

S'aguantava el front, enveja

Dels llíris de son jardí.

Deu del cel! qui l' hagués vista

Aquell vespre malehit,

En que li estavan devora

Trists com ella els seus dos fills!

 

EL 25 DE OCTUBRE

1349.

Sentada junto a una mesa, en su más apartado retrete, Doña Constanza, la esposa de Ramón de Sant Martí.

Apoyado el codo en riquísima almohada, sosteníase la frente, cuya blancura envidiaran los lirios de su jardín.

Dios del cielo! quién la viera aquella malhadada noche, cuando, como ella tristes, rodeábanla sus dos hijos!


A tres anys un no arribava,

No arribava l'altre a cinch,

Y per cert que tots dos eran

Com dos ángels de garrits.

El mes grandet la tenia

Agafada p'el vestit,

Esglayat la se mirava

Demunt sa falda el petit.

¡Pobre mare que no feya

Jochs y festes als seus nins,

Perque plena d'amargura

Sols pensava en son marit!

Pensava qu'en aquella hora

Se trobava en gran perill,

Y ja a dolses esperançes

No gosava doná' abrig.

Els seus ulls li espiretjavan,

De son cor treya suspirs,

Y per molt que fés esfòrsos

No 'l tenia gens tranquil.

En Gilabert de Centellas

De ciutat havia exit,

Y en son estol, gent valenta,

S'hi contavan molts de mils.


En los tres años frisaba el uno, el otro no llegaba a cinco, y eran los dos tan bellos que semejaban dos ángeles.

Teníala el mayorcito cogida de la falda de su brial, y en su regazo el pequeño mirábala aturdido.

¡Pobre madre, que no hacía mimos ni fiestas a los hijos de su amor, porque llena de amargura pensaba sólo en su marido!

Pensaba que en aquellos instantes hallábase en terrible riesgo, y no osaba dar albergue a lisonjeras esperanzas.

Asomó el llanto a sus ojos, exhalaba dolientes gemidos, y a pesar de sus esfuerzos no conseguía recobrar el perdido sosiego.

Gilaberto de Centellas había salido de la ciudad, y componíase su mesnada de muchos millares de valientes.


La llum del sol apagada,

S'anava el cel enfosquint,

Y a la cambra un esclau mòro

Ab un ciri entra summís.

- No guaytavas a la torre?

- En vench, senyora.- ¿Y qu'has vist?

- Ran de mar fòchs que servexen

Per doná' a ciutat avís.

- ¿Y res mes?- Fayes enceses

De Lluchmajor p'el camí.

- Y dius ver? Mon còr s'esclata,

Mon còr no'm cab dins el pit.

- De pols una nigulada

S'hi veya abans, y ferits

Del sòl los férros de llansa

Hi llambretjavan sovint.

- Ah! son ells, son ells que tornan,

Son els nostres inimichs;

¿Es que venen victoriosos

O s'en venen fugitius.

Y, digués, ¿son lluny encara?

- A retronar fins aquí

No 's tardará moltes hores

La remor del seus clarins.


Apagada ya la luz del sol, ennegrecíase el cielo; y con una vela en la mano entró humildemente en la cámara un esclavo moro.

- ¿No velabas en la torre? - De allí vengo señora. - ¿Y qué viste? - Orillas del mar grandes hogueras que deben ser aviso para los de la ciudad.

- ¿Nada más? - Antorchas encendidas camino de Lluchmayor. -

¿Es cierto? Se me rompe el corazón que no cabe, no, dentro mi pecho.

- Descubríase antes espesa nube de polvo, y los hierros de las lanzas reflejaban los rayos del sol poniente.

- Ah! son ellos los que vuelven; son sin duda nuestros enemigos: mas ¿es que vienen victoriosos o es que huyen derrotados?

Y, di, ¿están lejos todavía? - Dentro de breves horas se oirá desde aquí el sonido atronador de sus clarines.


- Vés, puja, puja a la torre,

Y si 's cumpleix mon desitj,

Si mon plant el cel escolta,

No serás ja mes catiu. -


D'exir lo esclau acabava,

Quant la dama exhala un crit,

Perque 's veu devant un frare

Que l'abrassa ab frenesí.

De fèrro una cervellera,

Un arnés mitj desguarnit,

Uns esperons sanguinosos,

Cubria el ropatje humil.

Espassada la sorpresa:

- Ramon! Esposa! qu'estim...

- ¿Y el Rey? - Amor de ma vida,

¿No estavas pensant en mí?

- El Rey?... Callas, y a la boca

l'' acòstas plorant el dit?

- En Centellas comandava

No soldats, sino botxins.

- ¿Qué vols dir? - Caygut en terra...

- ¡Pobre Don Jaume! Felis,

Qu'entre el desterro o l'afronta

No ha tengut temps d'elegir.



- Ve, sube, sube a la torre, y si mis anhelos se cumplen, si escucha el cielo mis suspiros, no seras ya cautivo. -

Acababa de salir el esclavo cuando lanzó la dama un grito de terror, al ver entre sus brazos a un fraile que la estrechaba con frenesí.

Cubría el humilde ropaje un acerado yelmo, un arnés desguarnecido y unas espuelas mojadas en sangre.

- Ramón! exclamó la dama, desvanecida su sorpresa. - Esposa adorada!.... - ¿Y el rey? - Amor de mi vida, ¿no estabas pensando en mí?

- El rey... Callas y llorando me impones silencio? - Los de Centellas no eran soldados sino verdugos.

- ¿Qué dices?- Caído en tierra... - Pobre Don Jaime! - Feliz, pues no pudo escoger entre el destierro y la afrenta.



- Deu etern! ¿y la justicia

Consent tan horrible crim?

- ¿Y ha de viure sens corona

Qui en son cap corona ha vist?

- Ingrata, ingrata Mallorca!

Y l'infant? - Está ferit.

- Tot perdut! - Tot, fòra l'honra

Guanyada aquex dematí.

- Els traydors tan valerosos!

Y els faels...- Mes qu'ells ardits,

Y per cada tres dels nostres

Ne duya en Centellas vint!

Tres llansades he rebudes...

- Ah!... - Mon cavall mes de sis.

Còps d'espasa, ¿quí los conta?

Sols sé que masell n'estich.

De la sang qu'ara 'm degota

N'está aquex trispol homit;

Ja 'l veurás com vermeyetja,

Ja 'l veurás demá matí.

Venturós si a les galeres

Viu encara jo hi arrib,

Y un poch de terra sagrada

Pot esser mon derrer llit. -

- Dios eterno! ¿y tu justicia consiente tan horrible crimen? - ¿Y puede vivir sin corona quién la llevó en su cabeza?

 

- Ingrata, ingrata Mallorca! ¿Y el infante? - Está herido. - Perdióse todo! - Todo, menos la honra alcanzada en este día.

- Los traidores tan valientes! y los leales... - Más esforzados que ellos; por cada uno de los nuestros llevaba Centellas veinte!


Tres lanzadas recibí... - Ah! - Mi caballo más de seis. Golpes de espada, ¿quién pudo contarlos?

Con la sangre que mana mi cuerpo humedécese el pavimento, a la luz de la mañana le verás todo enrojecido.

Dichoso si puedo llegar con vida a las galeras, y cubre mis huesos un puñado de tierra bendecida! -


Dona Costança esmortida

No sent ja lo que li diu,

Y als nins, Don Ramon abrassa

Plorant també com un nin.

El front gelat de sa esposa

Besa ja p'el derrer pich,

Y sortint d'aquella cambra

De sang dexa un regalim.

___

Desvanécese Doña Constanza y no oye ya la voz de su marido. Don Ramón estrecha contra su corazón a sus hijos llorando como un niño.

Besa por última vez la frente helada de su esposa, y al salir de aquella cámara deja en el suelo un reguero de sangre.