Mostrando las entradas para la consulta llum ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta llum ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas

miércoles, 18 de febrero de 2026

Raguarria - Raina, rayna

Raguarria, s. f., du lat. rhagadia, fente, crevasse.

Emorroydas e raguarrias. Trad. d'Albucasis, fol. 35.

Hémorroïdes et crevasses.

(chap. Hemorroides y cribasses o crivasses : talls a la pell, normalmén pel fred o fret, com los sabañons; Azarías dels Sans Inossens en chapurriau se pixabe a les mans pera curás estes feridetes, que poden complicás.)

raguarria, cribasses



Rahusar, v., rogner, ronger, gruger.

Qu'ieu non fos rahuzat l'autr'ier

Que jogava un joc grossier.

Le Comte de Poitiers: Ben vuelh que.

Que je ne fusse grugé l'autre jour que je jouais un jeu grossier.

Els an rahuzatz et aunitz.

Gavaudan le Vieux: Senhors per.

Ils les ont grugés et honnis.

(ESP. Roer; chap. rossegá, ratá, com fan les rates, ratolins y demés roedós.)


Rai, Ray, Raig, Rait, Rach, Rah, s. m. et f., lat. radius, rayon, trait de lumière.

Quan la fuelha sobre l' albre s'espan,

E del solelh es esclarzitz lo rays.

B. de Ventadour: Quan la fuelha.

Quand la feuille sur l'arbre s'épand, et que du soleil est éclairci le rayon.

El rach del solelh engendra diversas colors. Eluc. de las propr., fol. 136.

(chap. Lo rayo del sol engendre diverses colós. Un rach d'oli.)

Le rayon du soleil engendre diverses couleurs.

La cometa... avia motz raitz.

Cat. dels apost. de Roma, fol. 192.

La comète... avait de nombreux rayons.

Fig. Del sieu alen ai begut un dous ray.

Un Troubadour Anonyme: En un vergier.

De la sienne haleine j'ai bu un doux rayon.

ANC. FR. Quan li solaus qui tout aguete

Ses rais en la fontaine giete.

Roman de la Rose, v. 1551.

Od tres lons raiz deverz midi.

Roman de Rou, v. 11463.

En un rai de soleill.

Chr. de Fr., Rec. des Hist. de Fr., t. III, p. 195.

Mais moy, qui suis absent des rays de mon soleil.

Œuvres de Dubellay, fol. 385.

- Soleil.

Quan vei l'alaudeta mover

De joi sas alas contra' l rai.

B. de Ventadour: Quan vei.

Quand je vois l'alouette mouvoir de joie ses ailes contre le rayon.

Fig. Tant es de beutatz ray,

Quan la vey, no sai on so.

Hugues de Saint-Cyr: Aissi cum es.

Tant elle est soleil de beauté, quand je la vois, je ne sais où je suis.

Loc. Ni 'n fo tan bella sotz lo ray. 

(N. E. página cortada a la derecha, escribo ray, pero puede ser otra palabra, ya que no lo veo. Tengo el texto de algún otro pdf.)

P. Raimond de Toulouse: Us novels.

Ni en fut si belle sous le soleil.

- Ligne, direction.

Selh que layssa l' escur e sec lo ray

De la via. 

G. Riquier: No puesc per.

Celui qui laisse l'obscurité et suit la ligne de la voie.

- Fil, filet.

Li fes un raig de sang issir.

(chap. literal: Li va fé un rach de sang eixí (issí, ixí).)

Roman de Jaufre, fol. 28.

Lui fit un filet de sang sortir.

(N. E. El catalán moderno usa sortir, cuando se encuentran muchos textos catalanes con exir y variantes, exida, conjugaciones, isqueren, etc.) 

Loc. Lo sanc del cors s'en yeys *a ray. 

(chap. La sang del cos s'en ix a rach (rachs).) 

Le sang du corps s'en sort à filet.

- Courant, en parlant des ruisseaux et des rivières.

Coma lo peysso que se banha e se noyris els rahs de las aygas.

V. et Vert., fol. 94.

Comme le poisson qui se baigne et se nourrit aux courants des eaux.

CAT. Radio. ESP. PORT. Rayo, radio. (chap. Rayo, rayos; rach, rachs, de sang, d'oli; filet, filets: ix un filet de sang; lo van acribillá a perdigonades y li eixíen mols filets de sang. Es mol raro que, podén triá entre Rai, Ray, Raig, Rait, Rach, Rah, Raynouard trobo en catalá radio, igual ya escoltabe Catalunya ràdio, o ràdio Matarranya, la dels encantats catalanistes valensians de Comarques Nord.)

2. Raia, s. f., rayon, éclat.

La ratapenada non pot vezer * la raia del solelh. V. et Vert., fol. 10.

(chap. La rata penada no pot vore los rayos del sol. Es lo murciélago. Se diu rata penada perque pareix una rata en plomes, ales; ploma se díe pena, y encara se diu en rumano. La portabe Jaime I al casco o helmet.
A Valensia, lo rat penat, assossiassió en defensa de la llengua valensiana.)

A Valensia, lo rat penat, assossiassió en defensa de la llengua valensiana


La rate-pennée ne peut voir le rayon du soleil.

Cum la nivol que s' espan,

Qu' el solels en pert sa raia.

La Comtesse de Die: Fin joi.

Comme la nuée qui s'épand, de manière que le soleil en perd son éclat.

CAT. Raja. ESP. Raya. PORT. Raia, raya.

3. Rajar, Raiar, Rayar, v., lat. radiare, rayonner, briller.

Fay so solelh luzir e raiar sobre bos e sobre mals. V. et Vert., fol. 74.

Fait son soleil luire et rayonner sur bons et sur méchants.

Tan quan lo sols raya.

Pons de Capdueil: Humils e fis.

Autant que le soleil rayonne. 

Fig. Una clartat me soleilla

D'amor qu'ins al cor me * raia. 

B. de Ventadour: Era *.

Une clarté m'éclaire d'amour qui en dedans du coeur me rayonne.

ANC. FR. Un pou apriès li tans canga,

Coi fist, et li solaus raia.

Roman du Renart, t. IV, p. 348.

Pour la chaleur du soleil...

Qui raioit sur sa face.

Roman de Galyen Rethoré, fol. 52.

- Couler.

D'entr'ambas las partidas ne fan lo sanc raiar. Guillaume de Tudela.

D'entre les deux parties en font le sang couler.

Lo sancs raia de totas partz. V. de S. Honorat.

Le sang coule de toutes parts.

ANC. FR. Parmi la bouche li fist le sanc raier.

Roman de Gérard de Vienne, v. 1368.

CAT. Rajar. ESP. PORT. Radiar. IT. Radiare. (chap. Rajá, la sang, l'oli.)

4. Radios, adj., lat. radiosus, radieux, rayonnant.

La cometa... avia motz raitz, los quals estendia radios.

Cat. dels apost. de Roma, fol. 192.

La comète... avait de nombreux rayons, lesquels elle étendait radieux.

Rach, es difuzio luminoza procedent de cors radios.

Lum intellectual del qual procedissh illuminacio radioza.

(chap. Llum intelectual de la cual prossedix iluminassió radiosa.)

Eluc. de las propr., fol. 120 et 11.

Rayon, c'est diffusion lumineuse procédant de corps radieux.

Lumière intellectuelle de laquelle procède illumination radieuse. 

ESP. IT. Radioso. (chap. Radiós, radiosos, radiosa, radioses.)

5. Raiada, s. f., du lat. raia, raie, poisson de mer.

Non auze vendre... en la peisonaria... raiadas.

(chap. Que no oso vendre a la peixcatería rayes; escrites; raya, escrita.)

De raiadas, la saumada, 1 raiada.

Cartulaire de Montpellier, fol. 175 et 115.

Qu'il n'ose vendre... en la poissonnerie... raies. 

De raies, la charge, une raie.

ANC. CAT. Raja. CAT. MOD. Rajada. ESP. Raya. PORT. Raia, raya. IT. Razza.

(chap. Raya, escrita, rayes, escrites. Es un peix que m'agrade mol, rebossada y fregida; se pot minjá tamé lo cartílago cruixén. Es bastán apegalosa, té mol colágeno. Gamundí de Valderrobres ne portáe a Beseit bastantes vegades.)

6. Rega, s. f., raie, sillon.

Per una rega

Aney vas ley d'un garag.

Leys d'amors, fol. 23.

Par un sillon d'un guéret j'allai vers elle.

(chap. Reng o renc, tros recte de terra, en lo cas de dal: per un tros erm, en guaret (barbecho), anaba cap an ella.)

7. Arrega, s. f., raie, sillon.

Detz et huyt arregas de terra..., seys arregas de terra.

(chap. Devuit rengs o rencs de terra..., sis rencs o rengs de terra.)

Tit. de 1422, Bordeaux. Cab. Monteil.

Dix et huit sillons de terre..., six sillons de terre.

8. Reya, s. f., grille, porte grillée.

Cant a la reya foron tug. V. de S. Honorat.

Quand à la grille ils furent tous.

A un pauc uberta

De sancta sanctorum la reya.

Trad. d'un Evang. apocryphe. 

A un peu ouverte du saint des saints la grille.

(chap. Reixa, porta reixada, en reixes.)

Reixa, porta reixada, en reixes


9. Desrey, s. m., désordre, désarroi, trouble, tourment.

Fora meilhs, per la fe qu' ieu vos dey,

Al rey Felip que mogues lo desrey,

Que pledeyar armat sobre la gleza.

Bertrand de Born: Pus li baron.

Il serait mieux, par la foi que je vous dois, au roi Philippe qu'il mût le désordre, que de disputer armé sur la glèbe.

Sobre me se desreya

Tal desrey.

G. Faidit: Una dolors.

Sur moi se déborde tel désarroi.

Loc. Andronix, lo filz del rey,

Apres la bestia fay desrey.

Van fasent mortal desrey. 

La toza menava desrey.

Quan viron que las serps menavan tal desrey.

V. de S. Honorat.

Andronic, le fils du roi, sur la bête fait désarroi.

Vont faisant mortel désarroi.

La fille menait tourment (se tourmentait).

Quand ils virent que les serpents menaient tel désarroi.

Val pauc rictatz

Qui la mena a desrey.

Giraud de Borneil: Si per mon.

Vaut peu richesse (à) qui la mène à désarroi.

ANC. FR. K'il recummencent les tourneiz

E les gueres e les dereiz.

Marie de France, t. I, p. 354.

S'enfuient tuit à grant desroi.

Roman de Rou, v. 9291.

10. Desreiar, Desreyar, v., tourner, dévier, dérégler, déborder, sortir du rang.

Ben cre que trop desreyar 

M' a faig sos fins pretz cabalos.

B. Calvo: Tant auta.

Bien je crois que trop dévier m'a fait son pur mérite accompli.

Ausit ai dir que vassals, pos desreia,

Deu ponher tant tro fassa colp onrat.

Raimond de Miraval: Dona.

J'ai ouï dire que vassal après qu'il sort du rang, doit tant s'efforcer jusqu'à ce qu'il fasse coup honoré.

A chascuna es anta e desonors,

Pus a un drut, que pueys desrey' alhors.

G. Faidit: Chant e deport.

A chacune c'est honte et déshonneur, après qu'elle a un amant, qu'ensuite elle tourne ailleurs.

Vostr' amors si desreya

Vas mi, e dobla mos chantz.

G. Faidit: Com que mos.

Votre amour se tourne vers moi, et double mes chants.

Sobre me se desreya

Tal desrey. 

G. Faidit: Una dolors.

Sur moi se déborde tel désarroi.

Part. pas. E 'l mazans desreiatz

Que s' er' en fol levatz.

Giraud de Borneil: Joys e chantz.

Et le tapage déréglé qui s'était follement levé.

ANC. FR. Quant il a le bien à bandun

Vers les meillours trop se derroie.

Marie de France, t. II, p. 357.

M'avoient jà ces trois derroyées et sédicieuses deceveresses bestourné le sens.

Œuvres d'Alain Chartier, p. 277.


Raina, rayna, s. f., dispute, querelle, discussion.

Mals hom quier ades raina.

Contensos aparelia raina, raina aparelia batalia. 

Trad. de Bède, fol. 77.

Méchant homme cherche incessamment querelle. 

Contestation apprête dispute, dispute apprête bataille.

Amors creys et a rayna

Ab ric coratge gloto.

Marcabrus: L' yverns.

Amour croît et a querelle avec altier coeur avide.

2. Rainos, Renos, adj., querelleur, hargneux, grognard.

Gui, mon paire, m vol dar espos

Vielh, rainos e ric d' aver.

J. Esteve: El dous temps.

Gui, mon père, me veut donner époux vieux, hargneux et riche d'avoir.

Al ostal son caitiu e renos.

P. Cardinal: * hom.

À l'hôtel ils sont chétifs et hargneux.

3. Rainal, adj., grognard, grondeur.

Rogiers rugish rainal, rainos

Per sa molher, tant es gilos.

Leys d'amors, fol. 110.

Roger rugit grognard, hargneux pour sa femme, tant il est jaloux.

4. Rainar, Renar, v., grogner, se fâcher, disputer, se montrer hargneux.

Non rainar de chausa que no ti fai mal.

Non rainar ab home lenguos, car sa lengua menestra fuoc ades.

Trad. de Bède, fol. 77.

Ne pas grogner de chose qui ne te fait pas de mal.

Ne pas disputer avec homme bavard, car sa langue produit feu sans cesse.

viernes, 6 de febrero de 2026

25 OCTUBRE, 1349. Tomás Aguiló Forteza

EL 25 D'OCTUBRE

1349.

https://es.wikipedia.org/wiki/Batalla_de_Lluchmayor

EL 25 D'OCTUBRE 1349. Asseguda dins la cambra, La cambra de mes endins, Dona Costança, l'esposa D'en Ramon de Sant Martí

Asseguda dins la cambra,

La cambra de mes endins,

Dona Costança, l'esposa

D'en Ramon de Sant Martí,

Pròp d'una taula, ab el colze

Demunt un coxí molt rich,

S'aguantava el front, enveja

Dels llíris de son jardí.

Deu del cel! qui l' hagués vista

Aquell vespre malehit,

En que li estavan devora

Trists com ella els seus dos fills!

 

EL 25 DE OCTUBRE

1349.

Sentada junto a una mesa, en su más apartado retrete, Doña Constanza, la esposa de Ramón de Sant Martí.

Apoyado el codo en riquísima almohada, sosteníase la frente, cuya blancura envidiaran los lirios de su jardín.

Dios del cielo! quién la viera aquella malhadada noche, cuando, como ella tristes, rodeábanla sus dos hijos!


A tres anys un no arribava,

No arribava l'altre a cinch,

Y per cert que tots dos eran

Com dos ángels de garrits.

El mes grandet la tenia

Agafada p'el vestit,

Esglayat la se mirava

Demunt sa falda el petit.

¡Pobre mare que no feya

Jochs y festes als seus nins,

Perque plena d'amargura

Sols pensava en son marit!

Pensava qu'en aquella hora

Se trobava en gran perill,

Y ja a dolses esperançes

No gosava doná' abrig.

Els seus ulls li espiretjavan,

De son cor treya suspirs,

Y per molt que fés esfòrsos

No 'l tenia gens tranquil.

En Gilabert de Centellas

De ciutat havia exit,

Y en son estol, gent valenta,

S'hi contavan molts de mils.


En los tres años frisaba el uno, el otro no llegaba a cinco, y eran los dos tan bellos que semejaban dos ángeles.

Teníala el mayorcito cogida de la falda de su brial, y en su regazo el pequeño mirábala aturdido.

¡Pobre madre, que no hacía mimos ni fiestas a los hijos de su amor, porque llena de amargura pensaba sólo en su marido!

Pensaba que en aquellos instantes hallábase en terrible riesgo, y no osaba dar albergue a lisonjeras esperanzas.

Asomó el llanto a sus ojos, exhalaba dolientes gemidos, y a pesar de sus esfuerzos no conseguía recobrar el perdido sosiego.

Gilaberto de Centellas había salido de la ciudad, y componíase su mesnada de muchos millares de valientes.


La llum del sol apagada,

S'anava el cel enfosquint,

Y a la cambra un esclau mòro

Ab un ciri entra summís.

- No guaytavas a la torre?

- En vench, senyora.- ¿Y qu'has vist?

- Ran de mar fòchs que servexen

Per doná' a ciutat avís.

- ¿Y res mes?- Fayes enceses

De Lluchmajor p'el camí.

- Y dius ver? Mon còr s'esclata,

Mon còr no'm cab dins el pit.

- De pols una nigulada

S'hi veya abans, y ferits

Del sòl los férros de llansa

Hi llambretjavan sovint.

- Ah! son ells, son ells que tornan,

Son els nostres inimichs;

¿Es que venen victoriosos

O s'en venen fugitius.

Y, digués, ¿son lluny encara?

- A retronar fins aquí

No 's tardará moltes hores

La remor del seus clarins.


Apagada ya la luz del sol, ennegrecíase el cielo; y con una vela en la mano entró humildemente en la cámara un esclavo moro.

- ¿No velabas en la torre? - De allí vengo señora. - ¿Y qué viste? - Orillas del mar grandes hogueras que deben ser aviso para los de la ciudad.

- ¿Nada más? - Antorchas encendidas camino de Lluchmayor. -

¿Es cierto? Se me rompe el corazón que no cabe, no, dentro mi pecho.

- Descubríase antes espesa nube de polvo, y los hierros de las lanzas reflejaban los rayos del sol poniente.

- Ah! son ellos los que vuelven; son sin duda nuestros enemigos: mas ¿es que vienen victoriosos o es que huyen derrotados?

Y, di, ¿están lejos todavía? - Dentro de breves horas se oirá desde aquí el sonido atronador de sus clarines.


- Vés, puja, puja a la torre,

Y si 's cumpleix mon desitj,

Si mon plant el cel escolta,

No serás ja mes catiu. -


D'exir lo esclau acabava,

Quant la dama exhala un crit,

Perque 's veu devant un frare

Que l'abrassa ab frenesí.

De fèrro una cervellera,

Un arnés mitj desguarnit,

Uns esperons sanguinosos,

Cubria el ropatje humil.

Espassada la sorpresa:

- Ramon! Esposa! qu'estim...

- ¿Y el Rey? - Amor de ma vida,

¿No estavas pensant en mí?

- El Rey?... Callas, y a la boca

l'' acòstas plorant el dit?

- En Centellas comandava

No soldats, sino botxins.

- ¿Qué vols dir? - Caygut en terra...

- ¡Pobre Don Jaume! Felis,

Qu'entre el desterro o l'afronta

No ha tengut temps d'elegir.



- Ve, sube, sube a la torre, y si mis anhelos se cumplen, si escucha el cielo mis suspiros, no seras ya cautivo. -

Acababa de salir el esclavo cuando lanzó la dama un grito de terror, al ver entre sus brazos a un fraile que la estrechaba con frenesí.

Cubría el humilde ropaje un acerado yelmo, un arnés desguarnecido y unas espuelas mojadas en sangre.

- Ramón! exclamó la dama, desvanecida su sorpresa. - Esposa adorada!.... - ¿Y el rey? - Amor de mi vida, ¿no estabas pensando en mí?

- El rey... Callas y llorando me impones silencio? - Los de Centellas no eran soldados sino verdugos.

- ¿Qué dices?- Caído en tierra... - Pobre Don Jaime! - Feliz, pues no pudo escoger entre el destierro y la afrenta.



- Deu etern! ¿y la justicia

Consent tan horrible crim?

- ¿Y ha de viure sens corona

Qui en son cap corona ha vist?

- Ingrata, ingrata Mallorca!

Y l'infant? - Está ferit.

- Tot perdut! - Tot, fòra l'honra

Guanyada aquex dematí.

- Els traydors tan valerosos!

Y els faels...- Mes qu'ells ardits,

Y per cada tres dels nostres

Ne duya en Centellas vint!

Tres llansades he rebudes...

- Ah!... - Mon cavall mes de sis.

Còps d'espasa, ¿quí los conta?

Sols sé que masell n'estich.

De la sang qu'ara 'm degota

N'está aquex trispol homit;

Ja 'l veurás com vermeyetja,

Ja 'l veurás demá matí.

Venturós si a les galeres

Viu encara jo hi arrib,

Y un poch de terra sagrada

Pot esser mon derrer llit. -

- Dios eterno! ¿y tu justicia consiente tan horrible crimen? - ¿Y puede vivir sin corona quién la llevó en su cabeza?

 

- Ingrata, ingrata Mallorca! ¿Y el infante? - Está herido. - Perdióse todo! - Todo, menos la honra alcanzada en este día.

- Los traidores tan valientes! y los leales... - Más esforzados que ellos; por cada uno de los nuestros llevaba Centellas veinte!


Tres lanzadas recibí... - Ah! - Mi caballo más de seis. Golpes de espada, ¿quién pudo contarlos?

Con la sangre que mana mi cuerpo humedécese el pavimento, a la luz de la mañana le verás todo enrojecido.

Dichoso si puedo llegar con vida a las galeras, y cubre mis huesos un puñado de tierra bendecida! -


Dona Costança esmortida

No sent ja lo que li diu,

Y als nins, Don Ramon abrassa

Plorant també com un nin.

El front gelat de sa esposa

Besa ja p'el derrer pich,

Y sortint d'aquella cambra

De sang dexa un regalim.

___

Desvanécese Doña Constanza y no oye ya la voz de su marido. Don Ramón estrecha contra su corazón a sus hijos llorando como un niño.

Besa por última vez la frente helada de su esposa, y al salir de aquella cámara deja en el suelo un reguero de sangre.

Adios. Tomás Aguiló Forteza.

ADIOS! (Tomás Aguiló Forteza.)


Tomás Aguiló Forteza; Adios; ¡Cóm se mostían y cauen, Esfullades baix dels brots,


¡Cóm se mostían y cauen,

Esfullades baix dels brots,

Les flors qu'eran l'alegría

D'aquest jardí tan hermós!

Floretes blanques y blaves,

Floretes de cent colors,

Ramells no faré de voltros

Ni vendré ja a regarvos:

Adios, floretes, adios!


De lluny s'en venen les ones,

De lluny les du la maror,

Y cap n'arriba a la platja

Que totduna no s'en torn.


ADIÓS!

¡Cómo se marchitan y caen, deshojadas bajo del tronco, las flores que eran la alegría de este jardín tan bello! Florecillas blancas y azules, florecillas de cien colores, ramos no haré de vosotras, ni vendré ya a regaros. Adiós, florecillas, adiós!

De lejos vienen las olas, de lejos las lleva el temporal; ninguna hay que no se vuelva en el momento de tocar en la playa. ¿Es que buscan


¿Es que cerquen altre terra?

¿O 's qu'es perden dins els fons?

Si sabeu, mare, d'hont venen,

¿Ahont van ho sabeu vos?

Ay! ones, adios, adios!


Ja s'en van les oronelles,

Que de prest vendrán els tords,

Y aquests dias tan alegres

Serán dias de tristor!

Els penyals de neu blanquetjan,

El mestral despulla els tronchs,

Y a n'el cor també 'l despullan,

També 'l gèlan les fredors.

Adios, alegría, adios!

Aquells qui tasten la vida

Li troban un gust tan dols!

Y quant menos ho esperan

¡Qu'es d'amarch el derrer glop!

Si d'entre les mans mos fujen

Les esperançes del mon,

¿Per qué el cor d'un ple qui 'l mata

N'está sempre desitjos?

Adios, esperança, adios!

¿Per qué hi ha flors que matzinan

Quant tenen tan bon olor?

¿Per qué en lo blau de les ones

El blau del cel se confon?

¿Per qué tot crestall s'entela?


otras tierras, o es que se pierden en el fondo? Si sabéis, madre, de dónde vienen, ¿sabéis quizás a dónde van? Ay! adiós, olas, adiós!

Ya se van las golondrinas, asaz presto llegarán los tordos, y esos días tan alegres serán días de amargura! La nieve blanquea las cimas, el huracán despoja los troncos, y también al corazón despojan, también le hielan los rigores del otoño. Adiós, alegría, adiós!

Es dulce el sabor de la vida para aquellos que liban su copa, y cuando menos lo esperan, ¡cuán amargo es su último sorbo! Si de entre las manos huyen las esperanzas del mundo, ¿Por qué de un placer que le mata está siempre ansioso el corazón? Adiós, esperanza, adiós!,

¿Por qué hay flores de suavísimo olor que envenenan? ¿Por qué se parece tanto el azul de las olas al azul del cielo? ¿Por qué todo cristal se empaña?


¿Per qué tot mirall se romp?

¿Per qué han de venir les ditxes

Si venen per deixarmos?

Adios, ditxa meua, adios!

Del seu cavall que s'allunya

El trapitx qu'es ja de sórd!

Y encara derrera els àrbres

Axeca un nigul de pols.

El nigul s'escampa al ayre,

El trapitx es perd del tot;

Ja may mes sobre la terra

Tornarém a veuremós.

Adios, pera sempre, adios!

Sentiu, mare? sentiu, mare?

Aquests aglapits, qué son?

El meu còs tot s'escarrufa;

Ay, mare, quín tremoló!

¿Será ver axó que diuen,

Qu'el cá del nostre pastor,

Cada pich qu'el fosser passa,

Se pòsa a lladrar furiós?

Adios, vida meua, adios!

Allá demunt la muntanya

S'axeca una vermelló;

Si 's el sol que ja 's vol pondre,

¿Cóm axí 's pòn tan dejorn?

Els niguls vermells s'apagan:

¡Quín nigul s'en vé tan fosch!

¿Por qué se rompe todo espejo? ¿Por qué han de venir las dichas, si vienen para dejarnos? Adiós, dicha mía, adiós!

Cuán sordas llegan ya las pisadas de su caballo que se aleja! y todavía tras de los árboles levanta una nube de polvo. El polvo se esparrama por los aires, y piérdese del todo el rumor de su carrera: ya no le veré más en este mundo. Adiós, dicha mía, adiós!

Oís, madre? oís, madre? ese ruido ¿qué significa? Se estremece todo mi cuerpo. Ay! qué susto, madre! ¿Será verdad lo que dicen? ¿será verdad que el perro de nuestro pastor, lanza furiosos ladridos cada vez que pasa el sepulturero? Adiós, vida mía, adiós!

Por encima de la montana resplandece una luz roja: si es el sol que va a ponerse,
¿por qué se pone tan temprano? Las nubes arreboladas se apagan; ¡cuán negra es la que se acerca! Tan oscuro está el cielo como a la media noche. Adiós, luz del cielo, adiós!


Tot el cel es ja tan negre

Com si mitja nit ja fos!

Adios, llum del cel, adios!

Ay, mare, es meus ulls s'aclucan!

Ay, mare, preniume el pols;

¿No 's un ángel d'ales negres

Aquest qu'are m' besa el front?

Vetx una paloma blanca,

Darrera hi vola un falcó;

Y s'en pujan, y s'en pujan,

Ja no vetx a cap dels dos.

Adios, mare meua, adios!

____

Ay, madre, mis ojos se cierran! Tomadme el pulso, madre; ¿no es un ángel de alas negras el que ahora me besa en la frente? Veo una paloma blanca, y tras de ella volando un halcón; y suben, y suben, y suben; a ninguno de los dos veo ya.
Adiós, madre mía, adiós.

___



Nat en Palma de Mallorca, en l'any 1812, de D. Tomás Aguiló Cortés, també distingit poeta mallorquí, ja en sa jovenesa se dexá conduir per una extraordinaria afició a les Belles lletresy a aquesta es deu sens dupte que fós el qui iniciás en Mallorca la moderna poesia castellana, contribuint a formar ab son exemple la distingida córt de poetas qu' avuy l'honra. En l'any 1840, juntament ab D. Joseph Maria Quadrado y D. Antoni Móntis, publica la revista anomenada La Palma, primer periódich literari que ha vist la llum en aquesta illa; y en lo de 1844 fou un dels principals redactors de La Fé, revista mensual relligiosapolítica y literaria que es vá publicar per espay d'algun temps també en la capital de las Balears.

Entre les obres que 'n llengua nacional té publicades en Tomás Aguiló, son las principals: Rimas varias, colecció de poesies, en tres volums in 8.°, estampats en lo establiment tipografich de D. Felip Guasp; La agonia del Redentor, poema relligiós, un petit volum in 16; Á la sombra del ciprés, cuentos y fantasías, un altre volum in 4.°; y la are derrerament impresa que té per titol Escenas episódicas y es aplech de quadros de la passió de Jesucrist, totes eixes obres estampades en lo mateix establiment.

En aquests ultims anys ha sigut un dels mes constants y eloquents redactors de la Unidad católica, periódich que defensava la unidad relligiosa en nostra patria. En diferents revistes y calendáris poden llegirse moltes de ses poesies escrites en la materna llengua, y ja en 1852 en publicá un tomét titolat Poesies fantásticas en mallorquí, qu'es tal vegada la flor millor de sa corona de poeta. En los Jochs florals de Barcelona del any 1865 fou adjudicat lo primer accéssit de l'englantina d'òr a sa poesia El 25 d'octubre, y en los de 1867 guanyá la viola d'or y argent per la qui s'anomena Constança d'Aragó.

Regí aquest poeta per espay de tres anys la cátedra de Historia del Institut de Tarragona, y viu en el dia en Palma entregat a ses ocupacions literaries.

___

domingo, 11 de agosto de 2024

Orbs


Orbs, adj., lat. orbus, aveugle.

Car qui d'aquesta es tacatz ell es totz orbs. V. et Vert., fol. 84.

Car qui est taché de celle-ci il est tout aveugle.

Cuiatz vos qu' ieu non conosca,

D' Amor, si 's orba, o losca.

Marcabrus: Dirai vos.

Croyez-vous que je ne connaisse pas, touchant Amour, s'il est aveugle, ou louche.

Fig. Tuit segon orba via.

G. Figueiras: No m laissarai.

Tous suivent voie aveugle.

Substantiv. Doncs si l'uns orbs l'autre guia

G. Figueiras: No m laissarai.

Donc si un aveugle guide l'autre.

Ab fols et ab orbs es tota sa guirenssa.

Guillaume de la Tour: Un sirventes.

Avec fous et avec aveugles est tout son appui.

Adv. comp. Aissi cum sel qu' a orbas si defen,

Ai tot perdut la forsa e l' ardimen.

P. Vidal: Anc no mov.

Ainsi comme celui qui se défend à l' aveuglette, j'ai tout perdu la force et la hardiesse.

ANC. FR. Donnant des coups orbes à droite et à gauche.

Hist. Macar., t. I, p. 299.

Et les muez parler et les orbs esclerier.

Helinand ou Thibaud de Malli, vers sur la Mort.

ANC. CAT. Orb. IT. Orbo. (chap. Sego, segos, sega, segues; ciego, ciegos, ciega, ciegues; a Tortosa está Quico lo cèlio, que cante en lo noi y lo mut de Ferreríes. A mí tamé m' agrade mol lo vi de Batea.)

Quico lo Cèlio, lo Noi y lo Mut de Ferreríes

2. Orbar, v., lat. orbare, aveugler.

Fig. Lo demoni lor orba l'olh del entendement. Lo novel confort.

Le démon leur aveugle l'oeil de l'entendement.

ANC. CAT. Orbar. IT. Orbare. (chap. Segá, dixá sego (igual que segá en una fals o dalla): sego, segues, segue, seguem o segam, seguéu o segáu, seguen; segat, segats, segada, segades. Espero que a Arturo Gaya Iglesias no li sego lo dimoni l' ull del entenimén : señ.
Per sert, hauríe de lligí cóm se diu iglesia o iglesies en ocsitá, la llengua que parlabe Ramón Berenguer IV cuan va reconquistá TortosaDertusaDertosa.)

Códices Catedral Tortosa

3. Orbamen, adv., aveuglément.

Adonc queretz gierdon orbamen. V. de Pierre Pelissier.

Alors recherchez profit aveuglément.

4. Eissorbar, Eyssorbar, Yssorbar, Ichorbar, v., aveugler, ôter la lumière, perdre la vue.

(chap. Segá, pedre la llum, pedre la vista.)

Om l' espeza e l' eissorba e l' art e 'l pen.

T. d' Augier et de Bertrand: Bertran.

On le met en pièces et l' aveugle et le brûle et le pend.

Li creberon los huelhs de la testa, e lo yssorberon. V. et Vert., fol. 72.

Lui crevèrent les yeux de la tête, et l' aveuglèrent.

Fig. Aissi 'ls eyssorba cobeitatz.

Folquet de Romans: Quan cug.

Ainsi les aveugle convoitise.

Amors eyssorba selh que ve.

P. Cardinal: Ben tenh per.

Amour aveugle celui qui voit. 

Coma huells malautes ni cassidos e laganhos no pot gardar lo lum, ans eyssorba pus... ont plus clars es lo lums. V. et Vert., fol. 83. 

Comme oeil malade et chassieux et plein d'humeurs ne peut regarder la lumière, mais perd la vue davantage... où plus claire est la lumière.

Part. pas. O vezian am lurs huels yssorbatz.

V. et Vert., fol. 51. 

Le voyaient avec leurs yeux aveuglés.

Fig. Volon comparar lur sen yssorbat a la savieza de Dieu.

V. et Vert., fol. 51.

Veulent comparer leur sens aveuglé à la sagesse de Dieu.

Theodoric... ichorbatz de la heretguia. Cat. dels apost. de Roma, fol. 67. Théodoric... aveuglé de l'hérésie.

ANC. FR. Pendre as forche, ou noier en mer, 

Ardoir en feu, ou essorber.

Roman du Renart, t. III, p. 293.

samaruc, teatre, ONCE

5. Issorbamen, Yssorbamen, Ychorbamen, s. m., aveuglement, perte de la vue.

Lo ychorbamen que la emperairitz avia fach a son filh.

(chap. Lo segamén que la emperatrís (Irene) habíe fet a son fill: lo va dixá sego: li va traure los ulls pera que no li prenguere lo reino o regne de Bizancio : Constantinopla : EstambulIstambul.)

Cat. dels apost. de Roma, fol. 109.

La perte de la vue que l' impératrice avait causée à son fils.

Fig. Lo yssorbamen en que peccat met persona.

Amb aquest issorbamen espenh lo en peccat.

V. et Vert., fol. 49 et 11.

L' aveuglement en quoi le péché met la personne.

Avec cet aveuglement il le pousse en péché.

martes, 30 de julio de 2024

Noit, Noich, Noig, Nuech, Nueg, Nuoit, Nuot, Nueh, Nuh

Noit, Noich, Noig, Nuech, Nueg, Nuoit, Nuot, Nueh, Nuh, s. f., lat.

noctem, nuit. (N. E. Aragonés nuey, nuei.)

cheso, nuey, nuei, feito, aragonés, Hecho, Noit, Noich, Noig, Nuech, Nueg, Nuoit, Nuot, Nueh, Nuh


De beutatz elugora

Bel jorn, e clarzis noit negra.

B. de Ventadour: Amors enquera.

De beautés elle illumine le beau jour, et rend claire la nuit noire.

Enca nuh la reina en cercha vai.

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 89. 

Cette nuit la reine va en recherche.

Loc. Fan de la nueg jorn, et del jorn nueg.

V. et Vert., fol. 20. 

Font de la nuit le jour, et du jour la nuit.

Ni noit ni dia no faz que mal pensar. Poëme sur Boèce.

(chap. Ni nit ni día no fach mes que malpensá o mal pensá o pensá mal. Estes negassions ya no se fan aná, se diu: Tan de nit com de día no fach mes que malpensá.)

Ni nuit ni jour je ne fais que mal penser.

Nuech e jorn planc, sospir e plor.

Gavaudan le Vieux: Crezens. 

Nuit et jour je gémis, soupire et pleure. 

Tota nuoit chanta sotz la flor. 

T. de Pierre d'Auvergne et de B. de Ventadour: Amicx Bernatz. 

Toute la nuit il chante sous la fleur.

CAT. Nit. ESP. Noche. PORT. Noite. IT. Notte. (chap. Nit, nits.)

- Adv. comp. Aujourd'hui.

Tant colps a a noit receubut. Roman de Jaufre, fol. 47. 

Tant de coups il a reçu aujourd'hui.

A nueh li rei d' aquesta encontrada son vengut a mon comandamen.

Liv. de Sydrac, fol- 2. 

Aujourd'hui les rois de cette contrée sont venus à mon commandement.

ANC. FR. Se ta beauté te délecte, c'est annuit herbe, demain foin.

Œuvres d'Alain Chartier, p. 340.

Tous les jours ne fait que acquerre...

Anuit chasteau et demain terre.

Poëme à la louange de la dame de Beaujeu.

Messeigneurs, oyez l'apointement 

Ennuyt donné en nostre court.

Farce de Pathelin, p. 116.

Chevalier vous feray ou ennuit ou demain.

Poëme d'Hugues Capet, fol. 17.

2. Meia Nuech, Mieia Nueh, s. f., mie nuit, minuit.

D' al prim som jusquas a mieia nueh. Liv. de Sydrac, fol. 128.

D'au premier sommeil jusques à la mie nuit. 

Lay ves la mieia nuech. V. de S. Honorat.

Là vers la mie nuit.

D' a mieia nueh en lay.

Dissendra pueis en yffern a meia nueh de sa resurrectio.

Liv. de Sydrac, fol. 128 et 120.

De la mie nuit en avant.

Il descendra après en enfer à la mie nuit de sa résurrection.

ANC. FR. Après mie nuit. 

Chr. de Fr., Rec. des Hist. de Fr., t. V, p. 289.

Je ne verrai la mie nuit.

Fables et cont. anc., t. IV, p. 113.

Un soir à la mie nuit. Villehardouin, p. 89.

ESP. Media noche. PORT. Meia noite. IT. Mezza notte. (chap. Mija nit, mijanit.)

3. Nuiteia, s. f., nuitée.

Trastota una nuiteia.

T. de Peyrols et de Gaucelm: Gaucelm.

Toute une nuitée.

IT. Nottata.

4. Nocturn, adj., lat. nocturnus, nocturne, de nuit.

Beceite nocturno. Mi casa enfrente de la panadería Bosque Caballé.

Taur es signe... nocturn. 

Val contra temors nocturnas. 

Auzels nocturns com so nucholas.

(chap. Muixons nocturns com son los mussols, chutes, chólipes, caros, ducs.)

Eluc. de las propr., fol. 100, 186 et 127.

Le taureau est signe... nocturne. 

Vaut contre frayeurs nocturnes. 

Oiseaux de nuit comme sont hiboux.

CAT. ESP. PORT. Nocturno. IT. Notturno. (chap. Lo caro es nocturn o nocturno, los ducs són nocturns o nocturnos, la chuta es nocturna, les chólipes són nocturnes.)

5. Nocturnal, Noitornal, adj., nocturne, de nuit.

Las nocturnals vigilias sian dichas. Regla de S. Benezeg, fol. 32.

(chap. Les vigilies nocturnals o nocturnes siguen dites.)

Les veilles de nuit soient dites. 

Per la noitornal illusio. Trad. de Bède, fol. 81. 

Par l'illusion nocturne.

CAT. ESP. (chap.) Nocturnal.

6. Noytal, adj., nocturne, de nuit.

Despolhadors noytals de ostals et de camps.

Priv. concéd. par les R. d'Angleterre, p. 17. 

Spoliateurs nocturnes d'hôtels et de champs.

7. Noctiluca, s. f., ver luisant.

Ugutio noctilucam vermem esse ait sic dictum quod noctu luceat.

Du Cange, t. IV, col. 1195.

Noctiluca... es pauca bestiola. Eluc. de las propr., fol. 255. 

(chap. Lo cuc de llum... es una bestiola menuda; en castellá luciérnaga : que luce en la noche.)

Le ver luisant... est petite bestiole.

8. Noctilipe, s. m., lat. nictalopem, nyctalope, qui voit mieux la nuit que le jour.

Sana noctilipes clarifican lor vista. Eluc. de las propr., fol. 230. 

Guérit nyctalopes en éclaircissant leur vue.

9. Noctilepa, s. f., nyctalopie.

Val contra noctilepa. Eluc. de las propr., fol. 194. 

Vaut contre nyctalopie.

10. Nuchola, s. f., chouette, hibou. 

Auzels nocturns com so nucholas.

Autrament es dit nuchola, quar la nuech ve... mas no de jorn.

Eluc. de las propr., fol. 127 et 147.

Oiseaux de nuit comme sont hiboux.

Autrement est dit chouette, car il voit la nuit... mais non de jour.

11. Niticorac, s. m., chouette, hibou. 

Uous de niticorac... a uous de corp so semlans, e dizo que valo a epilentics.

Niticorac o nuchola... la nuech quer sa vianda.

Eluc. de las propr., fol. 278 et 147.

Oeufs de chouette... à oeufs de corbeau sont semblables, et ils disent qu'ils valent à épileptiques.

La chouette ou hibou... cherche sa nourriture la nuit.

12. Nuachol, adj., qui n'y voit que la nuit.

Subst. Lo solelh clar

No pot lo nuachols remirar,

Ni ve re tro que s' anuchis.

Brev. d'amor, fol. 77.

Celui qui n'y voit que la nuit ne peut admirer le soleil brillant, ni ne voit rien jusqu'à ce qu'il fait nuit.

13. Equinocci, s. m., lat. aequinoctium, équinoxe.

Equinocci vernal... equinocci autumpnal.

Dos solsticis, dos equinoccis.

Eluc. de las propr., fol. 109 et 121.

Équinoxe du printemps... équinoxe d'automne.

Deux solstices, deux équinoxes.

CAT. Equinocci. ESP. PORT. Equinoccio. IT. Equinozio. (chap. Equinocci o Equinoccio, equinoccis, equinoccios. A Valldesgorfa, Valdealgorfa, se veu lo sol a través del túnel.) 

https://www.escapadarural.com/blog/el-tunel-de-valdealgorfa-teruel-por-donde-cruza-el-sol/

14. Equinoccial, Equinoxial, adj., lat. aequinoctialis, équinoxial.

La linha equinoccial. 

Prumier apelam equinoxial.

Eluc. de las propr., fol. 22 et 108. 

La ligne équinoxiale. 

Nous appelons le premier équinoxial. 

CAT. ESP. PORT. Equinoccial. IT. Equinoziale. (chap. Equinocsial, equinoxial.)

15. Anuchir, v., anuiter, faire nuit. 

Lo solelh clar 

No pot lo nuachols remirar, 

Ni ve re tro que s' anuchis.

Brev. d'amor, fol. 77. 

Celui qui n'y voit que la nuit ne peut admirer le soleil brillant, ni ne voit rien jusqu'à ce qu'il fait nuit.

ANC. FR. Si i fu tot le jor entier

Tant que ce vint à l' anuitier.

Roman du Renart, t. III, p. 120. 

Al seir quant fu anuitié. Roman de Rou, v. 6833.

(chap. Fés de nit. ESP. Anochecer.)

16. Anoitar, v., anuiter. 

Substantiv. C' abans del anoitar

Veirem be cals s' ira darriers al camp levar.

Guillaume de Tudela.

Qu'avant de l' anuiter nous verrons bien quel s'en ira le dernier à lever le camp.

17. Trasnuechar, Trasnuchar, veiller, passer les nuits blanches.

Per gerra, vey las nueigz trasnuechar.

Blacasset: Gerra mi play.

Pour guerre, je vois les nuits veiller.

Subst. Penrai invern per pascor,

E 'l trasnuchar per pro dormir.

Dalfinet: Del mieg. Var.

Je prendrai hiver pour printemps, et le veiller pour assez dormir.

(chap. Trasnochá : passá la nit sense dormí : empalmá; ESP. Trasnochar.)

Las quintas de Beceite, Fernando Tejedor Giró, José Miguel Adell, Raboseta, Ramón Barberán Abella, pelu, sivilet