champouirau, chapurriau, chapurriat, chapurreau, la franja del meu cul, parlem chapurriau, escriure en chapurriau, ortografía chapurriau, gramática chapurriau, lo chapurriau de Aguaviva o Aiguaiva, origen del chapurriau, dicsionari chapurriau, yo parlo chapurriau; chapurriau de Beseit, Matarranya, Matarraña, Litera, Llitera, Mezquín, Mesquí, Caspe, Casp, Aragó, aragonés, Frederic Mistral, Loís Alibèrt, Ribagorça, Ribagorsa, Ribagorza, astí parlem chapurriau, occitan, ocsitá, òc, och, hoc
Puis lui laisse sa femme enceinte d'un petit vaurien, fils de vaurien.
Que cornes una egua prenh.
Raimond de Durfort: Turcmalecs.
Qu'il cornât une jument pleine.
Sancta Maria fo prens del Sant Esprit.
Hist. de la Bible en prov., fol. 48.
Sainte Marie fut enceinte du Saint-Esprit.
ANC. FR. Une truye prains, laquelle fut... avortée de cinq gorretz.
(chap. Una gorrina (truja) preñada, la que va sé... abortada de sing (sinc, 5) gorrinets.)
Lett. de rém., 1480. Carpentier, t. III, col. 378.
La montaigne estoit prains,
Si a geté grant plains,
Et puis a enfanté.
Ysopet, II, fables 34. Robert, t. I, p. 329.
(N. E. Esopo, Parturient montes, el parto de los montes. La fábula, muy breve, relata cómo los montes dan terribles signos de estar a punto de dar a luz, infundiendo pánico a quienes los escuchan. Sin embargo, después de señales tan asombrosas, los montes paren un pequeño ratón. La fábula, y la expresión "el parto de los montes", se refieren por lo tanto a aquellos acontecimientos que se anuncian como algo mucho más grande o importante de lo que realmente terminan siendo. Algo así como la declaración de independencia de Cataluña por Carlitos Puigdemont, Podiomontibus, Podio de monte.)
IT. Impregnare. (chap. preñá : preño, preñes, preñe, preñem o preñam, preñéu o preñáu, preñen; impregná en un líquit.)
5. Enpregnatiu, Inpregnatiu, adj., fécondatif, fertilisatif, propre à féconder, à fertiliser.
Vent... de aybres enpregnatiu et nutritiu.
Virtut fecondativa et inpregnativa.
Eluc. de las propr., fol. 134 et 116.
Vent... des arbres fécondatif et nutritif.
Puissance fécondative et fertilisative.
(chap. Impregnatiu, impregnatius, impregnativa, impregnatives : fecundatiu, fecundatius, fecundativa, fecundatives; fertilisadó, fertilisadós, fertilisadora, fertilisadores. La merda del empreñadó aragonés catalaniste Ignacio Sorolla Vidal cagán daball de un olivé o una olivera del mas del Moliná de Peñarroija de Tastavins es mol fertilisadora.)
Las cervias..., apres la part, manjan las herbas camo e sizolis; si reenprenho, el suc de las ditas herbas lor dona copia de layt.
Eluc. de las propr., fol. 245.
Les biches..., après la portée, mangent les herbes camomille et sison; si elles redeviennent pleines, le suc desdites herbes leur donne abondance de lait. (chap. Repreñá, torná a preñá, a quedás preñada. No sé si sizolis, sison es lo sisallo, sissallo.)
7. Impregnacio, Enpregnacio, Enprengnacio, s. f., grossesse.
Per razo de impregnacio. Eluc. de las propr., fol. 22.
Par raison de grossesse.
Alratica... prohibeys de cuoyt, de enprengnacio et de enfantamens.
Trad. d'Albucasis, fol. 35.
Alratica... préserve de coït, de grossesse et d'enfantement.
Prepuci, Perpuci, s. m., lat, praeputium, prépuce.
Si lo prepucis garda la drechura de la ley.
(chap. Si lo prepussio guarde la observansa de la ley; drechura : que es de dret. Se deuen referí a la circuncissió, la ley cristiana VS islámica.)
Trad. de l'Épître de S. Paul aux Romains.
(chap. Traducsió en ocsitá de la Carta de San Pablo, Paul, Pol, als Romanos o Romans. Cuan vach fé la comunió vach lligí un tros de la primera carta als Corintios, los de Corinto.)
Se prennent tous les seigneurs à dresser les perches..., puis mettent la tente dessus.
Perga de sauze sera.
Deudes de Prades, Auz. cass.
La perche sera de saule.
Sobre 'l punh es portat belament, sobre perja pauzat.
Eluc. de las propr., fol. 141.
Sur le poing il est porté bellement, sur perche posé.
CAT. Perca. ESP. PORT. Percha. IT. Pertica.
(chap. Percha, perches : per a dixá la roba, o la del duc (búho real), chuta, caro, falcó, esparvé, etc.; de la mateixa arraíl ve: pértiga, pértigues : eren armes, no les que ara se fan aná per al salt d' altura.)
2. Pergueta, s. f, dim., petite perche, baguette.
Far lui deu hom pergueta bassa.
Deudes de Prades, Auz. cass.
Faire lui doit-on petite perche basse.
(chap. Percheta, perchetes.)
Perifrasis, s. f., grec *gr, périphrase.
Perifrasis, es circumlocutios, e vol dire circumlocutios, circonstancia de paraulas quaysh semblans ad aquelas que hom enten.
Leys d'amors, fol. 132.
Périphrase, c'est circonlocution, et veut dire circonlocution, circonstance de paroles quasi semblables à celles qu'on entend.
CAT. ESP. (perífrasis) Perifrasis. PORT. Periphrasis. IT. Perifrasi.
(chap. Perífrassis : sircunlocussió.)
Peril, Perilh, s. m., lat. periculum, péril, danger.
Laissarai en guerra mon filh,
En gran paor et en perilh.
Le Comte de Poitiers: Pus de chantar.
Je laisserai en guerre mon fils, en grande peur et en péril.
Ilh seran escapat d' aquel perilh en qual ilh ero.
Trad. du Code de Justinien, fol. 10.
Ils seront échappés à ce péril dans lequel ils étaient.
Tas filas garda de perils. Libre de Senequa.
(chap. Les teues filles guarda de perill. Ta : la teua; tes : les teues.)