Mostrando las entradas para la consulta lligí ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta lligí ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas

viernes, 22 de mayo de 2026

Sescha, Sesca, Sesqualter, Sesquiterciu, Sestier, Set

Sescha (Sesca), s. f., jonc.
On anc no calc rauza ni sesca.
P. Vidal: Lai on cobra.
Où oncques ne foula roseau ni jonc.

// Se pot escoltá lo Podcast que ha fet la IA de Wordpress, y lligí lo texto que ha generat. La inteligensia artifissial mos pot ajudá contra la ruquería catalanista. //

La fiesta de nuestro sexto aniversario ha sido un auténtico éxito

Sesqualter, adj., lat. sesquialter, sesquialtère, qui contient une fois et demie autant ou qui est divisé par trois moitiés.
Proporcios numerals, so es sesqualtera. Eluc. de las propr., fol. 264.
Proportion numérale, c'est-à-dire sesquialtère.
CAT. ESP. PORT. Sesquialtero.

Sesquiterciu, adj., lat. sesquitertius, sesquitercif, qui contient une autre chose une fois et demie.
Proporcio sesquitercia. Eluc. de las propr., fol. 264.
Proportion sesquitercive.
ESP. Sesquitercio.

Sestier, s. m., lat. sextarius, setier.
Richartz metra a mueis et a sestiers
Aur et argent.
Bertrand de Born: Miez sirventes.
Richard dépensera à muids et à setiers or et argent.
De nulh blat el mon no avem 1 sestier. Guillaume de Tudela.
De nul blé au monde nous n'avons un setier.
ESP. Sextario. IT. Sestiero, sostiere.

2. Sestairal, s. m., sesterot, sorte de mesure de capacité.
Aion sestairal e menal, cartal e mietz cartal.
Cout. d'Alais. Arch. du Roy., K, 867.
Qu'ils aient sesterot et minel, quartaut et demi-quartaut.
Ieu adrechurarai los sestairals e 'ls eminals.
Cartulaire de Montpellier, fol. 146.
Je redresserai les sesterots et les émines.

3. Sestairada, Sestayrada, s. f., seterée, sorte de mesure d'étendue.
Una sestairada de prat. Tit. de 1244. Arch. du Roy., J, 327.
Une seterée de pré.
Saber quantas sestayradas de bosc.
Trad. du Tr. de l'Arpentage, part. I, c. 28.
Savoir combien de sesterées de bois.

Set, s. f., lat. sitis, soif.
Tanta fam, tanta set e tan som.
(chap. Tanta fam, tanta set y tanta son.)
Bertrand de Born: Quan la novella.
Si grande faim, si grande soif et si grand sommeil.
La setz los destrenh tant qu' els fai malaudejar. Guillaume de Tudela.
La soif les presse tant qu'elle les fait tomber malades.
ANC. FR. De cels es dunc, si cum jeo crei,
Ki al matin muerent de sei.
Samson de Nanteuil, Archeologia brit., t. XII.
CAT. ESP. Sed. PORT. Sede. IT. Sete. (chap. Set, sets; sed, seds.)

CAT. ESP. Sed. PORT. Sede. IT. Sete. (chap. Set, sets; sed, seds.)

2. Sedejar, v., avoir soif, être altéré.
Que m donetz a beure cant me vis sedejar.
Izarn: Diguas me tu.
Qui me donnâtes à boire quand vous me vîtes avoir soif.
Part. prés. subst. Si cum lo beure de l' aiga profeita al sedejant per la calor del soleil. Trad. de Bède, fol. 65.
Ainsi comme le boire de l'eau profite à l'ayant soif pendant la chaleur du soleil.
CAT. Sedejar. (chap. Sedejá, tindre set : yo ting o tinc set, yo sedejo, sedeges, sedege, sedegem o sedejam, sedegéu o sedejáu, sedegen; sedejat, sedejats, sedejada, sedejades; yo sedejaré; yo sedejaría; si yo sedejara buscaría una fon, com faríe Artur Quintana Font.)

si yo sedejara buscaría una fon, com faríe Artur Quintana Font.

3. Cedelar, v., avoir soif, être altéré.
Part. prés. Abeurar los cedelans.
(chap. Abeurá los sedejans : los que tenen set.)
Les sept Œuvres de misér. en prov., fol. 58.
Abreuver les ayants soif.

4. Assedar, Asedar, Acedar, v., avoir soif, être altéré.
Ni de beure ses acedar.
Dialogue de l'Âme et du Corps.
Garde-toi oncques de trop manger et de boire sans avoir soif.
Part. pas. Estomac sec es assedat. Eluc. de las propr., fol. 54.
Estomac sec est altéré.
Can sera freitz, donatz ne pro
Al auzel asedat a beure.
Deudes de Prades, Auz. cass.
Quand il sera froid, donnez-en assez à boire à l'oiseau altéré. 
IT. Assetare.

lloseta, culla

sábado, 7 de febrero de 2026

Raditz, Razitz, Raitz - Eradicar, Erradiquar

Raditz, Razitz, Raitz, s. f., lat. radix, racine, souche.

Es arbres senes razitz.

G. Riquier: Aissi pert.

Est arbre sans racines.

Raitz d' erbas pressiosas. Liv. de Sydrac, fol. 44.
(chap. Arraíls d'herbes pressioses : medissinals.)

Racines d'herbes précieuses.

Dens... han lors razitz en las mandibulas. Eluc. de las propr., fol. 43.

Les dents... ont leurs racines dans les mâchoires.

Fig. Una falsa deschausida

E raditz de mal linhatge.

B. de Ventadour: La doussa votz.

Une fausse déconsidérée et racine de mauvais lignage.

Vantars, so es la seconda raitz d' orguelh. Liv. de Sydrac, fol. 128.

Le vanter, c'est la seconde racine d'orgueil.

Loc. Il era de tot faiz benestan

Cim e raditz, flors e frutz e semensa.

Lanfranc Cigala: Eu non chant.

Elle était de tout fait bienséant sommet et racine, fleur et fruit et semence.

ANC. FR. De la rais jusques en la cime.

Guill. Guiart. Du Cange, t. IV, col. 125.

ANC. CAT. Razitz. ESP. (raíz) PORT. Raiz. IT. Radice. (chap. Arraíl, arraíls; raíl, raíls tamé són les de la vía, víes, ferrocarril : carril o carrilet de ferro.)

Raditz, Razitz, Raitz, radix, arraíl, arraíls, raíces, raíz


2. Raiseta, s. f. dim., petite racine.

De rafe penretz raisetas.
(chap. De rabe pendréu arrailetes, railetes. Vore rabe, rave, rabaneta mes amún.)

Deudes de Prades, Auz. cass.

De raifort vous prendrez petites racines.

3. Racina, Razina, s. f., racine.

Escalfa la testa e art la racina dels cabels. Liv. de Sydrac, fol. 87.

Échauffe la tête et brûle la racine des cheveux.

Fig. Ieu no' n partray a ma vida,

Tant es de bona razina.

P. Raimond de Toulouse: Pos lo.

Je n'en partirai de ma vie, tant elle est de bonne racine.

4. Razigament, s. m., racine.

Per donar a las dens plus fort razigament. Eluc. de las propr., fol. 42.
(chap. Pera doná a les dens mes fort arrailamén; pl. arrailamens.)

Pour donner aux dents plus forte racine.

5. Radicar, Razicar, Razigar, v., lat. radicari, enraciner, prendre racine.

Part. pas. Al gra es necessari que prenga humiditat.. e pueys que sia razigat per accio de calor.

Las dens so en las mandibulas razigadas cum en lor fundament.

Eluc. de las propr., fol. 26 et 43.

Au grain il est nécessaire qu'il prenne humidité... et puis qu'il soit enraciné par action de chaleur.

Les dents sont dans les mâchoires enracinées comme en leur fondement.

CAT. ESP. PORT. Radicar. IT. Radicare. (chap. Radicá, arrailá, radicás, arrailás: radico, radiques, radique, radiquem o radicam, radiquéu o radicáu, radiquen; radicat, radicats, radicada, radicades; yo m'arraílo, t'arraíles, s'arraíle, mos arrailem o arrailam, tos arrailéu o arrailáu, s'arraílen.)

- Arracher.

Radica aquela mais que no sia annexa am autra dent.

Trad. d'Albucasis, fol. 21.

Arrache celle-là pourvu qu'elle ne soit annexée avec autre dent.

Part. pas. Si es la dent poyrida, sia razicada.

Collect. de Recettes de médecine.

Si la dent est pourrie, qu'elle soit arrachée. (chap. Arrencá (arrancá): arrenco, arrenques, arrenque, arrenquem o arrencam, arrenquéu o arrencáu, arrenquen; arrencat, arrencats, arrencada, arrencades; sego o arrenco? arrenca!; yo arrencaría; yo arrencaré; si yo arrencara - a corre, com Puigdemont -)

Puigdemont, Waterloo, Napoleón, pañales

6. Radicacio, s. f., radication, action de prendre racine.

Quand prendo radicacio. Eluc. de las propr., fol. 50.
(chap. Cuan (ells, elles) prenen radicassió : cuan ells o elles arraílen, radiquen, trauen arraíls, com cuan se sembren les pataques a trossos, en un o mes ulls, que después són grills y arraíls.)

Quand ils prennent radication.

CAT. Radicació. ESP. Radicación. PORT. Radicação. IT. Radicazione.
(chap. Radicassió, radicassions; arrailamén, arrailamens.)

7. Radical, adj., lat. radicalis, radical.

La humiditat radical que rema en la razitz.

Cor, qui es radical comensament de totas virtutz.

Eluc. de las propr., fol. 26 et 229.

L'humidité radicale qui reste dans la racine.

Le coeur, qui est radical commencement de toutes vertus.

CAT. ESP. PORT. Radical. IT. Radicale. (chap. Radical, radicals.)

Loís Alibèrt, occitans, catalan comprès

8. Razir, v., déraciner, arracher.

Sos murs escravantar, albrez razir,

E sa terra gastar.

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 58.

Ses murs renverser, arbres arracher, et sa terre dévaster.

Part. pas. Entro que los vergiers aurem razis
E las fons amparadas e 'ls pots sazitz.

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 58.

Jusqu'à ce que les vergers nous aurons arrachés et les fontaines prises et les puits saisis.

Fig. VII C (700) ch. de chap razis. Roman de Gerard de Rossillon, fol. 74.

Sept cents chevaliers de chef privés.

9. Araigar, Araizar, v., arracher, déraciner.

Fig. Maledicios araiza lor fondamens. Trad. de Bède, fol. 70.

La malédiction déracine leur fondement.

Part. pas. Devunt esser araigat li vice en home.

L' ergoils d' ergolios es araigaz. Trad. de Bède, fol. 44 et 73.

Doivent être arrachés les vices en homme.

L'orgueil d'orgueilleux est arraché.

ANC. CAT. Arraygar. ESP. Arraigar (desarraigar, arrancar). PORT. Arreigar.
(chap. Desarrailá, arrencá.)

10. Arasignar, v., déraciner, arracher.

Totas las malas herbas no si poden pas arasignar ni ostar de mest las bonas.

Arbre de Batalhas, fol. 142.

Toutes les mauvaises herbes ne se peuvent pas arracher ni ôter du milieu des bonnes.

11. Desrazigament, s. m., déracinement, arrachement.

Desrazigament si deu far ab avizament, quar autrament... le froment desrazigaria. Eluc. de las propr., fol. 228.

Le déracinement se doit faire avec avisement, car autrement... le froment il déracinerait.
(chap. Desarrailamén, desarrailamens; arrencamén, arrencamens. Arrencadissa de abres, arrencadisses de boches.)

12. Desraygar, Desrazigar, v., déraciner, arracher.

Autrament... le froment desrazigaria. Eluc. de las propr., fol. 228.

Autrement... le froment il arracherait.

Fig. Que nos deslivre dels VII peccats mortals e los desrazigue de tot nostre cor. V. et Vert., fol. 37.

Qu'il nous délivre des sept péchés mortels et les déracine de tout notre coeur.

Cum selh desamat amans

Que de joi se desrazigua.

Giraud de Borneil: Quan la bruna.

Comme cet amant dédaigné qui de joie se déracine.

Part. pas. Coma un albres qui es desraygatz e gitatz de terra.
(chap. Com un abre (albre) que es desarrailat (arrencat) y gitat de la terra (gitat, de gitá: expulsat, tret; verbo foragitá: gitá fora, expulsá, fotre fora; tamé gitá ere vomitá, potá, bossá, se díe als masos de Beseit - Arnes.)

Liv. de Sydrac, fol. 42.

Comme un arbre qui est déraciné et mis hors de terre.

Zizania.… naysh entre froment... et es a el mot dampnoza, si no es desrazigada. Eluc. de las propr., fol. 228.
(chap. La cañota (sissaña, lolium temulentum) ... naix entre lo formén (blat - tardá -) ... y li es an ell mol maligna, si no es desarrailada (arrencada). Sobre tot es mol perillosa pera los bous y vaques, que se unflen si ne mingen, poden morí de cólic; lligí lo cuento del “meche y menescal de Valderrobres.”)

L'ivraie.… naît entre le froment... et est à lui moult dommageable, si elle n'est arrachée.

cañota, sissaña, zizania, cizaña


ANC. CAT. Desraygar, desreygar. ESP. Desraigar (desarraigar). IT. Disradicare.
(chap. Desarrailá, arrencá : desarraílo, desarraíles, desarraíle, desarrailem o desarrailam, desarrailéu o desarrailáu, desarraílen; desarrailat, desarrailats, desarrailada, desarrailades; yo desarrailaré; yo desarrailaría; si yo desarrailara.)

13. Darradigar, v., déraciner, arracher.

Part. pas. La vinha... sia tota darradigada. Cout. de Condom.

Que la vigne. .. soit toute arrachée.

14. Enrazigar, v., enraciner.

Fig. Mot fan l'amor enrazigar. Brev. d'amor, fol. 5.

Moult font l'amour enraciner.

Enrazigans la vostra fe. Trad. de l'Épître de S. Paul aux Colossiens.
(chap. Arrailán la vostra fe; radicán.)

Enracinant la votre foi.

Part. pas. Es l' albre de vida plantatz

Sobre lieys et enrazigatz.

Brev. d'amor, fol. 64.

Est l'arbre de vie planté sur elle et enraciné.

Es aissi enrazigatz,

Que greu er jamais abatutz,

Que la razitz es malvestatz.

Marcabrus: Pois l'inverns.

Il est ainsi enraciné, que difficilement il sera jamais abattu, vu que la racine est méchanceté.

15. Enraigar, v., enraciner.

Part. pas. Enraigat e fundat en caritat.

Trad. de l'Épître de S. Paul aux Éphésiens.

Enracinés et fondés en charité.

16. Esraigar, v., déraciner, arracher.

Fig. Nostra nonsabensa

E romp e 'sraig.

Lantelm: Lanfranc de.

Notre ignorance et rompt et déracine.

ANC. FR. Tot en esrache et poil et cuir.

Roman du Renart, t. III, p. 318.

Lors comence ses puins à batre

Et ses cheveus à esragier.

Roman de la Violette, p. 172.

Et maint chevels esraigié dou chief fort.

Roman de Roncevaux.

IT. Sradicare. (ESP. Erradicar.)

17. Eradicacio, s. f., lat. eradicatio, déracinement, arrachement.

Que tu cures la dent... e tardes en tota eradicacio.

Trad. d'Albucasis, fol. 20.

Que tu cures la dent... et tardes en tout arrachement.
(chap. Erradicassió, erradicassions : arrencamén, desarrailamén.)

18. Eradicar, Erradiquar, v., lat. eradicare, déraciner, arracher, enlever.

Es forsat aquela dent eradicar.

Entro que erradiques tota la corrossio.

Trad. d'Albucasis, fol. 20 et 11.

Est forcé de cette dent déraciner.

Jusqu'à ce que tu enlèves toute la corrosion.

Part. pas. Sia eradicatz de la sua razit.

Quan es eradicada.

Trad. d'Albucasis, fol. 40 et 20.

Soit déraciné de la sienne racine.

Quand elle est déracinée.

ANC. FR. Des vents alpins qui tâchent à l'envi... L'éraciner.

Desmazures, Trad. de l'Énéide, liv. IV, p. 188.

IT. Eradicare. (ESP. Erradicar. chap. Erradicá - desarrailá, arrencá - acabá en algo, per ejemple la Ascuma y algún cap dels catalanistes, sobre tot los pancatalanistes aragonesos : erradico, erradiques, erradique, erradiquem o erradicam, erradiquéu o erradicáu, erradiquen; erradicat, erradicats, erradicada, erradicades.)

martes, 27 de enero de 2026

Pur - Espurgatori

Pur, adj., lat. purus, pur, nel, propre.
De bon vi pur a beure assatz.
Deudes de Prades, Auz. cass. 
De bon vin pur à boire assez.
Pura cum la pupilla. Eluc. de las propr., fol. 69.
(chap. Pura com la pubilla : verge, virgen, no casada. No crec que se traduíxque en fransés “prunelle”, que es la nina del ull.)
Pure comme la prunelle.
Moral. Tal cuia esser purs e netz de peccatz.
Hom leva puras mas en oratio.
V. et Vert., fol. 41 et 90.
Tel pense être pur et net de péché. 
On lève pures mains en oraison.
CAT. Pur. ESP. PORT. IT. Puro. (chap. Puro, pur, puros, pura, pures.)

Pur, adj., lat. purus, pur, nel, propre. Oro, or, aurum, aur


2. Purament, adv., purement, simplement.
Heres pot esser instituitz alcus hom e purament e sotz condicion.
Trad. du Code de Justinien, fol. 63.
Héritier peut être institué aucun homme et purement et sous condition.
CAT. Purament. ESP. PORT. IT. Puramente. (chap. Puramen, púramen si se vol ficá tilde aon está lo acento, que es lo correcte segons la ortografía del chapurriau.)

3. Puritat, Puretat, Purtat, s. f., lat. puritatem, pureté, netteté. 
L' abitacols dels peissos 
Non es de puritat tan gran
Cum l' aires on l' aucel estan.
Brev. d'amor, fol. 52.
(chap. L'habitácul dels peixos no es de puresa tan gran com l'aire aon los muixons están.)
Le séjour des poissons n'est pas de pureté si grande comme l'air où les oiseaux sont.
Car de purtat nasquet et mor. Libre de Senequa.
Car de pureté naquit et meurt.
Moral. Aquels que fan vida d' angel en terra per puritat de sancta vida.
V. et Vert., fol. 103. 
Ceux qui font vie d'ange sur la terre par pureté de sainte vie.
ANC. FR. Aimant d'un cueur rempli de purité.
CL. Marot, t. IV, p. 346.
Amyot, trad. de Plutarque. Morales, t. II, p. 225.
La cape blanche signifie purité et virginité.
H. Estienne, Apologie pour Hérodote, t. II, p. 214.
CAT. Puritat. ESP. Puridad (pureza). PORT. Puridade. IT. Purità, puritate, puritade. (chap. Puresa, pureses; impuresa, impureses; valensiá: purea, nedea.)

4. Puracio, s. f., purification.
Puracio de la plaga. Trad. d'Albucasis, fol. 12.
(chap. Purificassió de la llaga : ferida; llimpiesa.)
Purification de la plaie.

5. Purificar, v., lat. purificare, purifier.
Purifica la mia arma. Lo Payre eternal.
(chap. Purifique la meua alma o ánima. Vore l'agüelo sebeta : ting presa, ting pressa. La meua ánima té pressa. - Pedro Salinas.)

“LA MEUA ÁNIMA TÉ PRESA". Carambelos. Ting Presa, Pedro Salinas; Luis Arrufat

Purifie la mienne âme.
Part. pas. Adonc Paul pres II barons purificatz.
(chap. Entonses Pablo, Paúl, Pol va pendre o prendre dos barons purificats. Traducsió dels Actes dels Apostols al ocsitá, antic chapurriau.)
Trad. des Actes des Apôtres, ch. 21.
Alors Paul prit deux hommes purifiés.
CAT. ESP. PORT. Purificar. IT. Purificare. (chap. Purificá : purifico, purifiques, purifique, purifiquem o purificam, purifiquéu o purificáu, purifiquen; purificat, purificats, purificada, purificades; yo purificaré; yo purificaría; si yo purificara; si yo tinguera una purificadora, cuánta aigua purificaría; o pixum de gorrino, purín, purins.)

6. Purificacio, Purificatio, s. f., lat. purificatio, purification.
Lo complimens de lur purificacio.
Trad. des Actes des Apôtres, ch. 21. 
L'accomplissement de leur purification.
La purificatio de sancta Maria. Calendrier provençal.
(chap. La purificassió de Santa María.)
(N. E. Supongo que cualquier catalanoparlante, escribiente u oyente entenderá esta corta frase en provenzal, uno de los dialectos de la lengua occitana, de òc, Languedoc, lenga d'òc, och, hoc, oc : sí afirmativo.
El catalán siempre ha sido uno más de los dialectos de esta antiquísima lengua; véanse los Serments de 842 en Estrasburgo
El vocablo catalán purificació, con tilde, es el mismo que purificacio sin tilde, se encuentran palabras en textos catalanes sin tilde, y son las mismas que las occitanas. ¿Òc o no?)
La purification de sainte Marie.
CAT. Purificació. ESP. Purificación. PORT. Purificação. IT. Purificazione.
(chap. Purificassió, purificassions.)

Retrato imaginario de Martín I de Aragón, de Manuel Aguirre y Monsalbe. Ca. 1851-1854. (Diputación Provincial de Zaragoza).

7. Purificatiu, adj., purificatif, propre à purifier.
Es del sanc purificatiu.
Solelh... ha virtut purificativa.
(chap. Es de la sang purificatiu : purifique la sang. Lo sol … té virtut purificativa.)
Eluc. de las propr., fol. 20 et 116.
Il est du sang purificatif.
Soleil... a faculté purificative.
(chap. Purificatiu, purificatius, purificativa, purificatives.)

8. Impuritat, s. f., lat. impuritatem, impureté.
Ab infeccio et impuritat. Eluc. de las propr., fol. 133.
Avec infection et impureté.
CAT. Impuritat. ESP. Impuridad (impureza). IT. Impurità, impuritate, impuritade. (chap. Impuresa, impureses; impuridat, impuridats.)

9. Depurar, v., lat. depurare, épurer, rendre pur, clarifier. 
Vens... l' ayre pestilencial depuron. Eluc. de las propr., fol. 134-135.
(chap. Los vens... l'aire pestilén o pestilensial depuren; lo ven depure l'aire pestilén. Lligí Lo Decamerón en chapurriau.)
Vents... l'air pestilentiel épurent.
Part. pas. La clartat depurada.
Perilhos, Voy. au Purgatoire de S. Patrice. 
La clarté épurée.
CAT. ESP. Depurar. IT. Depurare. (chap. Depurá: depuro, depures, depure, depurem o depuram, depuréu o depuráu, depuren; depurat, depurats, depurada, depurades; yo depuraré; yo depuraría; si yo depurara; si yo tinguera una depuradora, cuánta aigua depuraría. 
A Beseit fa tems que depurem les aigües residuals, fecals, pixarrades, caguerades, lo safarech, la de escurá o fregá, y tota l'aigua bruta que vullgues. Al cárcol, toll de les madrilles, abans baixabe molta gorrinada.)

10. Depuracio, s. f., dépuration, épurement.
Ayga... per accio del foc pren depuracio. Eluc. de las propr., fol. 75.
(chap. L'aigua... per la acsió del foc se depure - pren depurassió -) 
L'eau... par action du feu prend épurement. 
CAT. Depuració. ESP. Depuración. IT. Depurazione. 
(chap. Depurassió, depurassions.)

11. Depurament, s. m., épurement, purification.
Depuro l'ayre..., dono depurament. Eluc. de las propr., fol. 38. 
Épurent l'air..., donnent épurement.
(chap. Depuren l'aire..., donen depuramén o depurassió : purifiquen.) 

12. Depuratiu, adj., dépuratif, propre à épurer.
Del ayre... depuratiu.
Depurativa... de superfluitatz d' humors.
Eluc. de las propr., fol. 52 et 25.
De l'air... dépuratif.
Dépurative... de superfluités d'humeurs.
(chap. menjunje depuratiu, depuratius, beguda depurativa, herbes depuratives com lo gitam, timó, saduricha, ruda, mansanilla, ortiga, herba de san Juan, herba fechera, herba del riñó, etc.)

saduricha
13. Purgar, v., lat. purgare, purger, purifier, nettoyer.
Bona sirventa que purga be lo ostal.
Coma aquell que purga la pura farina del bren.
V. et Vert., fol. 68 et 35.
Bonne servante qui nettoie bien l'hôtel.
Comme celui qui purge la pure farine du son.
Moral. Per purgar los peccatz... e per conquerre las virtutz.
Purgar lur consciencia.
(chap. Pera purgá los pecats... y pera conquistá les virtuts. Purgá la seua consiensia. Lur : llur; lurs : llurs : seu, seua, seus, seues.)
V. et Vert., fol. 66 et 33. 
Pour purger les péchés... et pour conquérir les vertus.
Purifier leur conscience.
- Terme de médecine.
El cap e 'l cors tot eisamen
Li purga fort be et adoba.
Deudes de Prades, Auz. cass. 
La tête et le corps tout pareillement il lui purge fort bien et arrange.
Subst. Ab purgar o ab sagnia. Brev. d'amor, fol. 37.
(chap. En purga (sust.) o en sangría; en lo purgá o en sangría. Lligí a Pedro Saputo cuan se va fé dotó o meche.)
Avec le purger ou avec saignée.
- Polir, affiner.
La lima esmera e purga lo fer. V. et Vert., fol. 77.
(chap. La llima esmerille (esmole, pulix) y purgue lo ferro.)
La lime polit et affine le fer.
Part. pas. Aprop de mel ben escumat
E del bel oli ben purgat
Deudes de Prades, Auz. cass.
Après du miel bien écumé et de belle huile bien purifiée sis gouttelettes.
- Terme de pratique.
Premeirament se deu esser purgatz d' aquel crim.
Trad. du Code de Justinien, fol. 4.
Premièrement il doit s'être purgé de ce crime.
CAT. ESP. PORT. Purgar. IT. Purgare. (chap. Purgá; porgá, cribá, ventá; purgo, purgues, purgue, purguem o purgam, purguéu o purgáu, purguen; purgat, purgats, purgada, purgades; yo purgaré; yo purgaría; si yo purgara; porgo, porgues, porgue, porguem o porgam, porguéu o porgáu, porguen; porgat, porgats, porgada, porgades; porgadora, porgadores; ventadó, ventadós; criba, cribes; aré, arés; sedás, sedassos.)

ventadó
14. Purgatori, Porguatori, s. m., lat. purgatorium, purgatoire.
Si es en purgatori, lai si purgara. Liv. de Sydrac, fol. 16. 
(chap. Si está (ell, ella) al purgatori, allí se purgará : purificará.)
S'il est en purgatoire, là il se purifiera. 
Tu intraras en porguatori.
(chap. Tú entrarás al purgatori.)
Tu entreras en purgatoire. 
Pensa d' yfern e de paradis e de purgatori.
V. et Vert., fol. 28.
Pense d'enfer et de paradis et de purgatoire.
CAT. Purgatori. ESP. PORT. IT. Purgatorio. (chap. Purgatori.)

15. Purgatori, adj., du purgatoire, qui appartient au purgatoire. 
Tres penas son: Las temporals, purgatorias et ifernals.
Brev. d'amor, fol. 108.
Trois peines sont: Les temporelles, du purgatoire et infernales.
(chap. Purgatori : purgán; purgatoris : purgans; purgatoria, purgatories.)

16. Purgatio, Purgacion, s. f., lat. purgationem, purgation, purification. Una vetz l' an prenga purgatio.
(chap. Que una vegada al añ prengue purgassió : se purgo dels pecats.)
Liv. de Sydrac, fol. 73.
Qu'une fois l'an il prenne purgation. 
Fig. Lo don del S. Esperit, don nos parlam ayssi, complis e perfay aquesta purgatio et aquesta neteza de l'arma.
V. et Vert., fol. 83.
Le don du Saint-Esprit, dont nous parlons ici, accomplit et parfait cette purification et cette netteté de l'âme.
Dona salut et purgacion de l' arma.
Hist. de la Bible en provençal., fol. 81.
Donne salut et purification de l'âme.
(N. E. Habría que comparar una Biblia provenzal con una catalana del mismo tiempo, incluso una traducción de Limoges (en verdadero lemosín) con una de Tortosa, a ver las grandes diferencias. La Biblia en valenciano de Bonifaci o Bonifacio Ferrer lamentablemente no se puede comparar, sólo la última página donde está especificado que está traducido a la lengua valenciana.)
CAT. Purgació. ESP. Purgación. PORT. Purgação. IT. Purgazione.
(chap. Purgassió, purgassions : purga, purgues.)

17. Purgament, s. m., purification.
Jorn del purgament de la Verge.
(chap. Lo día del purgamén o purificassió de la virgen, verge; pubilla.)
Trad. du N.-Test., S. Luc, ch. 7.
Jour de la purification de la Vierge.
ANC. ESP. Purgamiento. IT. Purgamento. (chap. purgamén, purgamens.)

18. Purgador, s. m., purgatif, purgation.
Non deu hom penre purgador
Voluntiers ni far sagnia. (N. E. A veces se encuentra volontiers.)
Brev. d'amor, fol. 37. 
On ne doit pas prendre purgatif volontiers ni faire saignée.
- Purgatoire.
Las penas del purgador.
Gui Folquet: Escrig trop. 
Les peines du purgatoire.
(chap. Purgadó, purgadós, purgadora, purgadores; porgadó, porgadós, porgadora, porgadores.)

19. Purgatiu, adj., lat. purgativus, purgatif, purificatif, propre à purger, propre à purifier. 
Ha virtut purgativa. Eluc. de las propr., fol. 150. 
A propriété purgative.
CAT. Purgatiu. ESP. PORT. IT. Purgativo. (chap. purgatiu, purgatius, purgativa, purgatives.)

20. Depurgar, v., lat. depurgare, purger, purifier.
Trulhat se depurga colan. Leys d'amors, fol. 36.
(chap. Lo prensat (la prensada: trullat : que va al trull) se purgue colán. En efecte, antes de que lo suc de raím, mosto, o l'oli vaigue al trull, convé colál, depurál, purgál, porgál.)
Pressé il se purifie en coulant.

trull, trujal, trullo, cup, fe vi, hacer vino


21. Espurgar, Espurjar, v., lat. expurgare, purger, purifier.
Enquera per ben espurgar,
La flor del' api faitz secar.
Deudes de Prades, Auz. cass. 
Encore pour bien purger, la fleur du céleri faites sécher.
Moral. Celui que s vol de pechat espurjar. Trad. de Bède, fol. 50.
Celui qui veut se purifier du péché.
Part. pas. Lendema, cant ser' espurgatz.
(chap. En son demá, cuan estará purgat : purificat : llimpio.)
Deudes de Prades, Auz. cass.
Le lendemain, quand il sera purgé.
ANC. FR. Espurgier soi parfaitement.
Helinand ou Thibaud de Marly, Vers sur la Mort.
L'or ou l'argent se espurge et afine au feu.
Livre de la Loi au Sarrasin, p. 115.
(N. E. No es extraño que un libro de la ley para los sarracenos, moros, mahometanos, musulmanes se encuentre escrito o traducido en romance, provenzal, occitano, ya que esta población usaba el romance (ladino) desde siglos bien tempranos, no sólo el árabe. Pedro IV en sus Ordonacions tiene una donde especifica que a los príncipes moros hay que escribirles en romance, romans.)
CAT. Expurgar, espurgar, esporgar. ESP. PORT. Expurgar. IT. Spurgare.
(chap. Esporgá: esporgo, esporgues, esporgue, esporguem o esporgam, esporguéu o esporgáu, esporguen; esporgat, esporgats, esporgada, esporgades; yo esporgaré; yo esporgaría; si yo esporgara; si yo tinguera un serrucho en mánec llarc, cuáns olivés u oliveres esporgaría!)

Beceite lanza olivos mandarinos al mercado

22. Espurgamen, Espurjamen, s. m., purgation, médecine, purification.
Vos li daretz espurgamen.
Deudes de Prades, Auz. cass.
Vous lui donnerez purgation.
Fig. Lo batemens de Deu, es espurjamens de presens vida.
Trad. de Bède, fol. 68.
Le battement de Dieu, c'est purification de la présente vie.
IT. Spurgamento. (chap. Esporgamén, espurgamén, esporgamens, espurgamens; esporgamenta, esporgada; espurgamenta, espurgada.)

23. Espurgatori, s. m., purgatoire.
Si non passa per espurgatori.
Liv. de Sydrac, fol. 89.
S'il ne passe pas par purgatoire.
ANC. FR. Et toutes les armes ploroient
Qui erent en espurgatoire.
(chap. Y totes les almes (ánimes) ploraben, (per) que estaben al expurgatori o purgatori.)
Fables et cont. anc., t. III, p. 144.
CAT. Expurgatori. ESP. PORT. Expurgatorio. (chap. expurgatori :  purgatori; esporgadó, esporgadós, esporgadora, esporgadores.)

domingo, 30 de noviembre de 2025

Prenh, Preing, Pren - Prepuci, Perpuci

Prenh, Preing, Pren, adj. f., du lat. praegnans, grosse, enceinte, pleine.

Pueys li laissa sa molher prenh

D' un girbaudo, filh de girbau.

Pierre d'Auvergne: Bella m'es.

Puis lui laisse sa femme enceinte d'un petit vaurien, fils de vaurien.

Que cornes una egua prenh.

Raimond de Durfort: Turcmalecs. 

Qu'il cornât une jument pleine. 

Sancta Maria fo prens del Sant Esprit.

Hist. de la Bible en prov., fol. 48.

Sainte Marie fut enceinte du Saint-Esprit.

ANC. FR. Une truye prains, laquelle fut... avortée de cinq gorretz

(chap. Una gorrina (truja) preñada, la que va sé... abortada de sing (sinc, 5) gorrinets.)

Lett. de rém., 1480. Carpentier, t. III, col. 378.

La montaigne estoit prains,

Si a geté grant plains,

Et puis a enfanté.

Ysopet, II, fables 34. Robert, t. I, p. 329.

(N. E. Esopo, Parturient montes, el parto de los montes. La fábula, muy breve, relata cómo los montes dan terribles signos de estar a punto de dar a luz, infundiendo pánico a quienes los escuchan. Sin embargo, después de señales tan asombrosas, los montes paren un pequeño ratón. La fábula, y la expresión "el parto de los montes", se refieren por lo tanto a aquellos acontecimientos que se anuncian como algo mucho más grande o importante de lo que realmente terminan siendo. Algo así como la declaración de independencia de Cataluña por Carlitos Puigdemont, Podiomontibus, Podio de monte.)

Cataluña ha sigut independén entre les 19:39:44 y les 19:39:52 del 10-10-2017

CAT. Prenys. PORT. Prenhe. (ESP. Preñada, Preñadas.) 

(chap. Preñada, preñades.)

2. Prenhat, s. m., foetus, portée.

Orites..., quant femna lo porta pendut, fai que no pot emprenhar, e, si tant es que enprenhe, ades gieta lo prenhat.

Trad. du Lapidaire de Marbode.

L'orite..., quand femme le porte suspendu, fait qu'elle ne peut concevoir, et, si tant est qu'elle conçoive, incontinent elle rejette le foetus.

(N. E. Y la gente comprando anticonceptivos, condones y pastillas, teniendo orites, orite; puede ser la pirita, que se asemeja al oro.)

orites, orite; puede ser la pirita, que se asemeja al oro

 

(chap. A Calandrino, Decamerón, li fan creure que está preñat a una de les sen (100) noveletes; Jornada Novena, novela tersera.
Pa preñat, pans preñats, en churís, rellenos, farsits; feto, fetos, lat. foetus.)

3. Prenheza, s. f., grossesse, portée.

Cabras... en mantas regios han layt ses prenheza.

(chap. (les) cabres... a moltes regions tenen (donen) lleit sense está preñades.)

Eluc. de las propr., fol. 242.

Chèvres... en maintes régions ont lait sans portée.

4. Emprenhar, Enpreinhar, Empregnar, Empreinar, v., engrosser, rendre, devenir enceinte, concevoir. 

Las femnas maridadas que se fan emprenhar en adulteri.

(chap. Les dones (fémines) casades (maridades) que se fan preñá en adulteri.)

V. et Vert., fol. 14.

Les femmes mariées qui se font engrosser en adultère.

Poc la pieuzela Maria...

Empregnar.

(chap. La pubilla María... va pugué quedás preñada.

Lo verbo empreñá en chapurriau vol di molestá, estorbá, etc.)

Brev. d'amor, fol. 84.

La pucelle Marie put... devenir enceinte.

- Féconder, fertiliser.

Fig. Ayga pluvial... entre totas aygas may util es ad emprenhar la terra.

Eluc. de las propr., fol. 150. 

Eau pluviale... entre toutes eaux est plus utile pour fertiliser la terre. Part. pas. Ieu o sai veramen

Qu' empreinatz n' a mais de cen.

(chap. Yo u sé (verdaderamen) veramen, que ne ha preñat mes de sen.)

Guillaume de Berguedan: Un sirventes. 

Je sais cela véritablement qu'il en à engrossé plus de cent.

Helizabeth qu' es emprenhada.

Los VII Gaugs de Maria. 

Élisabeth qui est engrossée.

CAT. Emprenyar. ESP. Empreñar (preñar). PORT. Emprenhar. 

IT. Impregnare. (chap. preñá : preño, preñes, preñe, preñem o preñam, preñéu o preñáu, preñen; impregná en un líquit.)

5. Enpregnatiu, Inpregnatiu, adj., fécondatif, fertilisatif, propre à féconder, à fertiliser.

Vent... de aybres enpregnatiu et nutritiu.

Virtut fecondativa et inpregnativa.

Eluc. de las propr., fol. 134 et 116. 

Vent... des arbres fécondatif et nutritif. 

Puissance fécondative et fertilisative.

(chap. Impregnatiu, impregnatius, impregnativa, impregnatives : fecundatiu, fecundatius, fecundativa, fecundatives; fertilisadó, fertilisadós, fertilisadora, fertilisadores. La merda del empreñadó aragonés catalaniste Ignacio Sorolla Vidal cagán daball de un olivé o una olivera del mas del Moliná de Peñarroija de Tastavins es mol fertilisadora.)

6. Reenprenhar, v., réengrosser, redevenir grosse, pleine.

Las cervias..., apres la part, manjan las herbas camo e sizolis; si reenprenho, el suc de las ditas herbas lor dona copia de layt.

Eluc. de las propr., fol. 245.

Les biches..., après la portée, mangent les herbes camomille et sison; si elles redeviennent pleines, le suc desdites herbes leur donne abondance de lait. (chap. Repreñá, torná a preñá, a quedás preñada. No sé si sizolis, sison es lo sisallo, sissallo.)

sisallá, sissallá, terreno aon abunde lo sisallo, sissallo :

7. Impregnacio, Enpregnacio, Enprengnacio, s. f., grossesse. 

Per razo de impregnacio. Eluc. de las propr., fol. 22.

Par raison de grossesse.

Alratica... prohibeys de cuoyt, de enprengnacio et de enfantamens.

Trad. d'Albucasis, fol. 35.

Alratica... préserve de coït, de grossesse et d'enfantement.

(chap. Himen. La vulva, vagina, chona de la dona no perforada, o forat menut. “Alratica est, ut sit uulua mulieris non perforata, aut sit foramen paruum”.

https://www.arabic-latin-corpus.philosophie.uni-wuerzburg.de/text/Albucasis_Chirurgia_la.xhtml#214_15 Universidad de Würzburg)

 

Prepuci, Perpuci, s. m., lat, praeputium, prépuce.

Si lo prepucis garda la drechura de la ley.

(chap. Si lo prepussio guarde la observansa de la ley; drechura : que es de dret. Se deuen referí a la circuncissió, la ley cristiana VS islámica.)

Trad. de l'Épître de S. Paul aux Romains.

(chap. Traducsió en ocsitá de la Carta de San Pablo, Paul, Pol, als Romanos o Romans. Cuan vach fé la comunió vach lligí un tros de la primera carta als Corintios, los de Corinto.)

Cuan vach fé la comunió vach lligí un tros de la carta als Corintios, los de Corinto

 

Si le prépuce conserve l'observance de la loi.

Del loc del perpuci.

Trad. d'Albucasis, fol. 29.

De l'endroit du prépuce.

CAT. Prepuci. ESP. PORT. Prepucio. IT. Prepuzio.

(chap. Prepucio o prepussio, prepucios o prepussios: lo cap de la sigala, polla, pene, la punteta o puntota, segons quí; lo que li chupe Natxo Sorolla, lo doctoret de sossiolingüística, al grillat de Manel Riu Fillat de Benavarre - Benavarri, professó de llengua castellana - en dialecte ocsitá catalá - a Tremp. Aixó ya no es inmersió lingüística, es baixá a la fossa de les Marianes a pulmó. Ya sabéu lo resultat.)


PRES