champouirau, chapurriau, chapurriat, chapurreau, la franja del meu cul, parlem chapurriau, escriure en chapurriau, ortografía chapurriau, gramática chapurriau, lo chapurriau de Aguaviva o Aiguaiva, origen del chapurriau, dicsionari chapurriau, yo parlo chapurriau; chapurriau de Beseit, Matarranya, Matarraña, Litera, Llitera, Mezquín, Mesquí, Caspe, Casp, Aragó, aragonés, Frederic Mistral, Loís Alibèrt, Ribagorça, Ribagorsa, Ribagorza, astí parlem chapurriau, occitan, ocsitá, òc, och, hoc
viernes, 22 de mayo de 2026
Sescha, Sesca, Sesqualter, Sesquiterciu, Sestier, Set
sábado, 7 de febrero de 2026
Raditz, Razitz, Raitz - Eradicar, Erradiquar
Raditz, Razitz, Raitz, s. f., lat. radix, racine, souche.
Es arbres senes razitz.
G. Riquier: Aissi pert.
Est arbre sans racines.
Raitz
d' erbas pressiosas. Liv. de Sydrac, fol. 44.
(chap. Arraíls
d'herbes pressioses : medissinals.)
Racines d'herbes précieuses.
Dens... han lors razitz en las mandibulas. Eluc. de las propr., fol. 43.
Les dents... ont leurs racines dans les mâchoires.
Fig. Una falsa deschausida
E raditz de mal linhatge.
B. de Ventadour: La doussa votz.
Une fausse déconsidérée et racine de mauvais lignage.
Vantars, so es la seconda raitz d' orguelh. Liv. de Sydrac, fol. 128.
Le vanter, c'est la seconde racine d'orgueil.
Loc. Il era de tot faiz benestan
Cim e raditz, flors e frutz e semensa.
Lanfranc Cigala: Eu non chant.
Elle était de tout fait bienséant sommet et racine, fleur et fruit et semence.
ANC. FR. De la rais jusques en la cime.
Guill. Guiart. Du Cange, t. IV, col. 125.
ANC. CAT. Razitz. ESP. (raíz) PORT. Raiz. IT. Radice. (chap. Arraíl, arraíls; raíl, raíls tamé són les de la vía, víes, ferrocarril : carril o carrilet de ferro.)
2. Raiseta, s. f. dim., petite racine.
De
rafe penretz raisetas.
(chap. De rabe pendréu arrailetes,
railetes. Vore rabe, rave, rabaneta mes amún.)
Deudes de Prades, Auz. cass.
De raifort vous prendrez petites racines.
3. Racina, Razina, s. f., racine.
Escalfa la testa e art la racina dels cabels. Liv. de Sydrac, fol. 87.
Échauffe la tête et brûle la racine des cheveux.
Fig. Ieu no' n partray a ma vida,
Tant es de bona razina.
P. Raimond de Toulouse: Pos lo.
Je n'en partirai de ma vie, tant elle est de bonne racine.
4. Razigament, s. m., racine.
Per
donar a las dens plus fort razigament. Eluc. de las propr., fol.
42.
(chap. Pera doná a les dens mes fort arrailamén; pl.
arrailamens.)
Pour donner aux dents plus forte racine.
5. Radicar, Razicar, Razigar, v., lat. radicari, enraciner, prendre racine.
Part. pas. Al gra es necessari que prenga humiditat.. e pueys que sia razigat per accio de calor.
Las dens so en las mandibulas razigadas cum en lor fundament.
Eluc. de las propr., fol. 26 et 43.
Au grain il est nécessaire qu'il prenne humidité... et puis qu'il soit enraciné par action de chaleur.
Les dents sont dans les mâchoires enracinées comme en leur fondement.
CAT. ESP. PORT. Radicar. IT. Radicare. (chap. Radicá, arrailá, radicás, arrailás: radico, radiques, radique, radiquem o radicam, radiquéu o radicáu, radiquen; radicat, radicats, radicada, radicades; yo m'arraílo, t'arraíles, s'arraíle, mos arrailem o arrailam, tos arrailéu o arrailáu, s'arraílen.)
- Arracher.
Radica aquela mais que no sia annexa am autra dent.
Trad. d'Albucasis, fol. 21.
Arrache celle-là pourvu qu'elle ne soit annexée avec autre dent.
Part. pas. Si es la dent poyrida, sia razicada.
Collect. de Recettes de médecine.
Si la dent est pourrie, qu'elle soit arrachée. (chap. Arrencá (arrancá): arrenco, arrenques, arrenque, arrenquem o arrencam, arrenquéu o arrencáu, arrenquen; arrencat, arrencats, arrencada, arrencades; sego o arrenco? arrenca!; yo arrencaría; yo arrencaré; si yo arrencara - a corre, com Puigdemont -)
6. Radicacio, s. f., radication, action de prendre racine.
Quand
prendo radicacio. Eluc. de las propr., fol. 50.
(chap. Cuan (ells,
elles) prenen radicassió : cuan ells o elles arraílen, radiquen,
trauen arraíls, com cuan se sembren les pataques a trossos, en un o
mes ulls, que después són grills y arraíls.)
Quand ils prennent radication.
CAT.
Radicació. ESP. Radicación. PORT. Radicação. IT. Radicazione.
(chap. Radicassió, radicassions; arrailamén, arrailamens.)
7. Radical, adj., lat. radicalis, radical.
La humiditat radical que rema en la razitz.
Cor, qui es radical comensament de totas virtutz.
Eluc. de las propr., fol. 26 et 229.
L'humidité radicale qui reste dans la racine.
Le coeur, qui est radical commencement de toutes vertus.
CAT. ESP. PORT. Radical. IT. Radicale. (chap. Radical, radicals.)
8. Razir, v., déraciner, arracher.
Sos murs escravantar, albrez razir,
E sa terra gastar.
Roman de Gerard de Rossillon, fol. 58.
Ses murs renverser, arbres arracher, et sa terre dévaster.
Part.
pas. Entro que los vergiers aurem razis
E las fons amparadas e
'ls pots sazitz.
Roman de Gerard de Rossillon, fol. 58.
Jusqu'à ce que les vergers nous aurons arrachés et les fontaines prises et les puits saisis.
Fig. VII C (700) ch. de chap razis. Roman de Gerard de Rossillon, fol. 74.
Sept cents chevaliers de chef privés.
9. Araigar, Araizar, v., arracher, déraciner.
Fig. Maledicios araiza lor fondamens. Trad. de Bède, fol. 70.
La malédiction déracine leur fondement.
Part. pas. Devunt esser araigat li vice en home.
L' ergoils d' ergolios es araigaz. Trad. de Bède, fol. 44 et 73.
Doivent être arrachés les vices en homme.
L'orgueil d'orgueilleux est arraché.
ANC.
CAT. Arraygar. ESP. Arraigar (desarraigar, arrancar). PORT. Arreigar.
(chap. Desarrailá, arrencá.)
10. Arasignar, v., déraciner, arracher.
Totas las malas herbas no si poden pas arasignar ni ostar de mest las bonas.
Arbre de Batalhas, fol. 142.
Toutes les mauvaises herbes ne se peuvent pas arracher ni ôter du milieu des bonnes.
11. Desrazigament, s. m., déracinement, arrachement.
Desrazigament si deu far ab avizament, quar autrament... le froment desrazigaria. Eluc. de las propr., fol. 228.
Le
déracinement se doit faire avec avisement, car autrement... le
froment il déracinerait.
(chap. Desarrailamén, desarrailamens;
arrencamén, arrencamens. Arrencadissa de abres, arrencadisses de boches.)
12. Desraygar, Desrazigar, v., déraciner, arracher.
Autrament... le froment desrazigaria. Eluc. de las propr., fol. 228.
Autrement... le froment il arracherait.
Fig. Que nos deslivre dels VII peccats mortals e los desrazigue de tot nostre cor. V. et Vert., fol. 37.
Qu'il nous délivre des sept péchés mortels et les déracine de tout notre coeur.
Cum selh desamat amans
Que de joi se desrazigua.
Giraud de Borneil: Quan la bruna.
Comme cet amant dédaigné qui de joie se déracine.
Part.
pas. Coma un albres qui es desraygatz e gitatz de terra.
(chap.
Com un abre (albre) que es desarrailat (arrencat) y gitat de la terra
(gitat, de gitá: expulsat, tret; verbo foragitá: gitá fora,
expulsá, fotre fora; tamé gitá ere vomitá, potá, bossá, se díe
als masos de Beseit - Arnes.)
Liv. de Sydrac, fol. 42.
Comme un arbre qui est déraciné et mis hors de terre.
Zizania.…
naysh entre froment... et es a el mot dampnoza, si no es desrazigada.
Eluc. de las propr., fol. 228.
(chap. La cañota (sissaña, lolium temulentum) ...
naix entre lo formén (blat - tardá -) ... y li es an ell mol
maligna, si no es desarrailada (arrencada). Sobre tot es mol
perillosa pera los bous y vaques, que se unflen si ne mingen, poden
morí de cólic; lligí lo cuento del “meche y menescal de Valderrobres.”)
L'ivraie.… naît entre le froment... et est à lui moult dommageable, si elle n'est arrachée.
ANC.
CAT. Desraygar, desreygar. ESP. Desraigar (desarraigar). IT. Disradicare.
(chap.
Desarrailá, arrencá : desarraílo, desarraíles, desarraíle,
desarrailem o desarrailam, desarrailéu o desarrailáu, desarraílen;
desarrailat, desarrailats, desarrailada, desarrailades; yo
desarrailaré; yo desarrailaría; si yo desarrailara.)
13. Darradigar, v., déraciner, arracher.
Part. pas. La vinha... sia tota darradigada. Cout. de Condom.
Que la vigne. .. soit toute arrachée.
14. Enrazigar, v., enraciner.
Fig. Mot fan l'amor enrazigar. Brev. d'amor, fol. 5.
Moult font l'amour enraciner.
Enrazigans
la vostra fe. Trad. de l'Épître de S. Paul aux Colossiens.
(chap.
Arrailán la vostra fe; radicán.)
Enracinant la votre foi.
Part. pas. Es l' albre de vida plantatz
Sobre lieys et enrazigatz.
Brev. d'amor, fol. 64.
Est l'arbre de vie planté sur elle et enraciné.
Es aissi enrazigatz,
Que greu er jamais abatutz,
Que la razitz es malvestatz.
Marcabrus: Pois l'inverns.
Il est ainsi enraciné, que difficilement il sera jamais abattu, vu que la racine est méchanceté.
15. Enraigar, v., enraciner.
Part. pas. Enraigat e fundat en caritat.
Trad. de l'Épître de S. Paul aux Éphésiens.
Enracinés et fondés en charité.
16. Esraigar, v., déraciner, arracher.
Fig. Nostra nonsabensa
E romp e 'sraig.
Lantelm: Lanfranc de.
Notre ignorance et rompt et déracine.
ANC. FR. Tot en esrache et poil et cuir.
Roman du Renart, t. III, p. 318.
Lors comence ses puins à batre
Et ses cheveus à esragier.
Roman de la Violette, p. 172.
Et maint chevels esraigié dou chief fort.
Roman de Roncevaux.
IT. Sradicare. (ESP. Erradicar.)
17. Eradicacio, s. f., lat. eradicatio, déracinement, arrachement.
Que tu cures la dent... e tardes en tota eradicacio.
Trad. d'Albucasis, fol. 20.
Que
tu cures la dent... et tardes en tout arrachement.
(chap.
Erradicassió, erradicassions : arrencamén, desarrailamén.)
18. Eradicar, Erradiquar, v., lat. eradicare, déraciner, arracher, enlever.
Es forsat aquela dent eradicar.
Entro que erradiques tota la corrossio.
Trad. d'Albucasis, fol. 20 et 11.
Est forcé de cette dent déraciner.
Jusqu'à ce que tu enlèves toute la corrosion.
Part. pas. Sia eradicatz de la sua razit.
Quan es eradicada.
Trad. d'Albucasis, fol. 40 et 20.
Soit déraciné de la sienne racine.
Quand elle est déracinée.
ANC. FR. Des vents alpins qui tâchent à l'envi... L'éraciner.
Desmazures, Trad. de l'Énéide, liv. IV, p. 188.
IT. Eradicare. (ESP. Erradicar. chap. Erradicá - desarrailá, arrencá - acabá en algo, per ejemple la Ascuma y algún cap dels catalanistes, sobre tot los pancatalanistes aragonesos : erradico, erradiques, erradique, erradiquem o erradicam, erradiquéu o erradicáu, erradiquen; erradicat, erradicats, erradicada, erradicades.)
martes, 27 de enero de 2026
Pur - Espurgatori
El catalán siempre ha sido uno más de los dialectos de esta antiquísima lengua; véanse los Serments de 842 en Estrasburgo.
domingo, 30 de noviembre de 2025
Prenh, Preing, Pren - Prepuci, Perpuci
Prenh, Preing, Pren, adj. f., du lat. praegnans, grosse, enceinte, pleine.
Pueys li laissa sa molher prenh
D' un girbaudo, filh de girbau.
Pierre d'Auvergne: Bella m'es.
Puis lui laisse sa femme enceinte d'un petit vaurien, fils de vaurien.
Que cornes una egua prenh.
Raimond de Durfort: Turcmalecs.
Qu'il cornât une jument pleine.
Sancta Maria fo prens del Sant Esprit.
Hist. de la Bible en prov., fol. 48.
Sainte Marie fut enceinte du Saint-Esprit.
ANC. FR. Une truye prains, laquelle fut... avortée de cinq gorretz.
(chap. Una gorrina (truja) preñada, la que va sé... abortada de sing (sinc, 5) gorrinets.)
Lett. de rém., 1480. Carpentier, t. III, col. 378.
La montaigne estoit prains,
Si a geté grant plains,
Et puis a enfanté.
Ysopet, II, fables 34. Robert, t. I, p. 329.
(N. E. Esopo, Parturient montes, el parto de los montes. La fábula, muy breve, relata cómo los montes dan terribles signos de estar a punto de dar a luz, infundiendo pánico a quienes los escuchan. Sin embargo, después de señales tan asombrosas, los montes paren un pequeño ratón. La fábula, y la expresión "el parto de los montes", se refieren por lo tanto a aquellos acontecimientos que se anuncian como algo mucho más grande o importante de lo que realmente terminan siendo. Algo así como la declaración de independencia de Cataluña por Carlitos Puigdemont, Podiomontibus, Podio de monte.)
CAT. Prenys. PORT. Prenhe. (ESP. Preñada, Preñadas.)
(chap. Preñada, preñades.)
2. Prenhat, s. m., foetus, portée.
Orites..., quant femna lo porta pendut, fai que no pot emprenhar, e, si tant es que enprenhe, ades gieta lo prenhat.
Trad. du Lapidaire de Marbode.
L'orite..., quand femme le porte suspendu, fait qu'elle ne peut concevoir, et, si tant est qu'elle conçoive, incontinent elle rejette le foetus.
(N. E. Y la gente comprando anticonceptivos, condones y pastillas, teniendo orites, orite; puede ser la pirita, que se asemeja al oro.)
(chap. A Calandrino, Decamerón, li fan creure que está preñat a una de les sen (100) noveletes; Jornada Novena, novela tersera.
Pa preñat, pans preñats, en churís, rellenos, farsits; feto, fetos, lat. foetus.)
3. Prenheza, s. f., grossesse, portée.
Cabras... en mantas regios han layt ses prenheza.
(chap. (les) cabres... a moltes regions tenen (donen) lleit sense está preñades.)
Eluc. de las propr., fol. 242.
Chèvres... en maintes régions ont lait sans portée.
4. Emprenhar, Enpreinhar, Empregnar, Empreinar, v., engrosser, rendre, devenir enceinte, concevoir.
Las femnas maridadas que se fan emprenhar en adulteri.
(chap. Les dones (fémines) casades (maridades) que se fan preñá en adulteri.)
V. et Vert., fol. 14.
Les femmes mariées qui se font engrosser en adultère.
Poc la pieuzela Maria...
Empregnar.
(chap. La pubilla María... va pugué quedás preñada.
Lo verbo empreñá en chapurriau vol di molestá, estorbá, etc.)
Brev. d'amor, fol. 84.
La pucelle Marie put... devenir enceinte.
- Féconder, fertiliser.
Fig. Ayga pluvial... entre totas aygas may util es ad emprenhar la terra.
Eluc. de las propr., fol. 150.
Eau pluviale... entre toutes eaux est plus utile pour fertiliser la terre. Part. pas. Ieu o sai veramen
Qu' empreinatz n' a mais de cen.
(chap. Yo u sé (verdaderamen) veramen, que ne ha preñat mes de sen.)
Guillaume de Berguedan: Un sirventes.
Je sais cela véritablement qu'il en à engrossé plus de cent.
Los VII Gaugs de Maria.
Élisabeth qui est engrossée.
CAT. Emprenyar. ESP. Empreñar (preñar). PORT. Emprenhar.
IT. Impregnare. (chap. preñá : preño, preñes, preñe, preñem o preñam, preñéu o preñáu, preñen; impregná en un líquit.)
5. Enpregnatiu, Inpregnatiu, adj., fécondatif, fertilisatif, propre à féconder, à fertiliser.
Vent... de aybres enpregnatiu et nutritiu.
Virtut fecondativa et inpregnativa.
Eluc. de las propr., fol. 134 et 116.
Vent... des arbres fécondatif et nutritif.
Puissance fécondative et fertilisative.
(chap. Impregnatiu, impregnatius, impregnativa, impregnatives : fecundatiu, fecundatius, fecundativa, fecundatives; fertilisadó, fertilisadós, fertilisadora, fertilisadores. La merda del empreñadó aragonés catalaniste Ignacio Sorolla Vidal cagán daball de un olivé o una olivera del mas del Moliná de Peñarroija de Tastavins es mol fertilisadora.)
6. Reenprenhar, v., réengrosser, redevenir grosse, pleine.
Las cervias..., apres la part, manjan las herbas camo e sizolis; si reenprenho, el suc de las ditas herbas lor dona copia de layt.
Eluc. de las propr., fol. 245.
Les biches..., après la portée, mangent les herbes camomille et sison; si elles redeviennent pleines, le suc desdites herbes leur donne abondance de lait. (chap. Repreñá, torná a preñá, a quedás preñada. No sé si sizolis, sison es lo sisallo, sissallo.)
7. Impregnacio, Enpregnacio, Enprengnacio, s. f., grossesse.
Per razo de impregnacio. Eluc. de las propr., fol. 22.
Par raison de grossesse.
Alratica... prohibeys de cuoyt, de enprengnacio et de enfantamens.
Trad. d'Albucasis, fol. 35.
Alratica... préserve de coït, de grossesse et d'enfantement.
(chap. Himen. La vulva, vagina, chona de la dona no perforada, o forat menut. “Alratica est, ut sit uulua mulieris non perforata, aut sit foramen paruum”.
https://www.arabic-latin-corpus.philosophie.uni-wuerzburg.de/text/Albucasis_Chirurgia_la.xhtml#214_15 Universidad de Würzburg)
Prepuci, Perpuci, s. m., lat, praeputium, prépuce.
Si lo prepucis garda la drechura de la ley.
(chap. Si lo prepussio guarde la observansa de la ley; drechura : que es de dret. Se deuen referí a la circuncissió, la ley cristiana VS islámica.)
Trad. de l'Épître de S. Paul aux Romains.
(chap. Traducsió en ocsitá de la Carta de San Pablo, Paul, Pol, als Romanos o Romans. Cuan vach fé la comunió vach lligí un tros de la primera carta als Corintios, los de Corinto.)
Si le prépuce conserve l'observance de la loi.
Del loc del perpuci.
Trad. d'Albucasis, fol. 29.
De l'endroit du prépuce.
CAT. Prepuci. ESP. PORT. Prepucio. IT. Prepuzio.
(chap. Prepucio o prepussio, prepucios o prepussios: lo cap de la sigala, polla, pene, la punteta o puntota, segons quí; lo que li chupe Natxo Sorolla, lo doctoret de sossiolingüística, al grillat de Manel Riu Fillat de Benavarre - Benavarri, professó de llengua castellana - en dialecte ocsitá catalá - a Tremp. Aixó ya no es inmersió lingüística, es baixá a la fossa de les Marianes a pulmó. Ya sabéu lo resultat.)

















