El catalán siempre ha sido uno más de los dialectos de esta antiquísima lengua; véanse los Serments de 842 en Estrasburgo.
champouirau, chapurriau, chapurriat, chapurreau, la franja del meu cul, parlem chapurriau, escriure en chapurriau, ortografía chapurriau, gramática chapurriau, lo chapurriau de Aguaviva o Aiguaiva, origen del chapurriau, dicsionari chapurriau, yo parlo chapurriau; chapurriau de Beseit, Matarranya, Matarraña, Litera, Llitera, Mezquín, Mesquí, Caspe, Casp, Aragó, aragonés, Frederic Mistral, Loís Alibèrt, Ribagorça, Ribagorsa, Ribagorza, astí parlem chapurriau, occitan, ocsitá, òc, och, hoc
martes, 27 de enero de 2026
Pur - Espurgatori
El catalán siempre ha sido uno más de los dialectos de esta antiquísima lengua; véanse los Serments de 842 en Estrasburgo.
miércoles, 2 de octubre de 2024
Poeta - Preposteratio
Poeta, s. m., lat. poeta, poëte.
Las ficxios dels poetas. Eluc. de las propr., fol. 114.
(chap. Les ficsions dels poetes.)
Les fictions des poëtes.
Fortunat, poeta, noble hom. Cat. dels apost. de Roma, fol. 72.
Fortunat, poëte, noble homme.
CAT. ESP. PORT. IT. Poeta. (chap. Poeta, poetes.)
Poges, Pogues, s. m,, pougeoise, monnaie du Puy.
Ad IV pougeisses minoris legis, sicut debet fieri moneta.
Tit. de 1253. Hist. de Languedoc, t. III, pr., col. 492.
Ditz hom que, per dos poges,
Sai si logua e lai si ven.
P. d'Auvergne: Chantarai.
On dit que, pour deux pougeoises, ici il se loue et là se vend.
Nég. expl. No us er prezat un pogues.
Marcabrus: Ans que.
Ne vous sera prisé une pougeoise.
2. Pogeza, s. f., pougeoise.
Totz hom que passa aquest mandamen, es tengutz a restitutio entro a 1 pogeza.
Pagar entro a la derieyra pogeza.
(chap. Pagá hasta la radera pugesa.)
V. et Vert., fol. 3 et 53.
Tout homme qui passe ce commandement est tenu à restitution jusqu'à une pougeoise.
Payer jusqu'à la dernière pougeoise.
ANC. FR. Seront li dis deniers à 3 deniers poigeoise.
Charte de 1282. Du Cange, t. V, col. 614.
Poirir, Poyrir, v., lat. putrere, pourrir.
Recemblan lo malvat que vol mays poyrir en la carcer pudenta que aver lo trebalh de montar l' escalier, per issir de la carcer. V. et Vert., fol. 12.
Ils ressemblent au méchant qui veut davantage pourrir dans la prison puante que d'avoir la peine de monter l'escalier, pour sortir de la prison. Part. pas. Sembla frug que par bells e sas deforas, e dins es poyritz.
1 poma poyrida entre las sanas corromp las autras.
(chap. Una poma podrida entre les sanes corrom (podrix, pudrix) les atres.)
V. et Vert., fol. 94 et 85.
Il ressemble à fruit qui paraît beau et sain dehors, et dedans est pourri.
Une pomme pourrie entre les saines corrompt les autres.
Fig. Aisi avols hom ben vestitz
Es bels defors, e dins, poiritz.
Roman de Jaufre, fol. 30.
Ainsi méchant homme bien vêtu est beau dehors, et dedans, pourri.
CAT. ESP. Podrir, pudrir. IT. Putridire. (chap. Pudrí, pudrís, podrí, podrís: yo me pudrixco o pudrixgo, pudrixes, pudrix, pudrim, pudriu, pudrixen; pudrit, pudrits, pudrida, pudrides; podrit, podrits, podrida, podrides. Podrit, pudrit tamé se li diu a un pesat, cansino com Carlos Rallo, que está mol estorbadet per lo catalanisme.)
2. Poyre, s. m., lat. putrorem, pus, humeur purulente, virus.
Quan es corromput, de leu se transmuda en poyre venenos.
Aquels qui escupo sanc et poyre.
(chap. Aquells que escupiñen sanc o sang y pus - carcassos de humor purulenta, flema, flemes.)
Eluc. de las propr., fol. 29 et 52.
Quand il est corrompu, facilement il se change en pus vénéneux.
Ceux qui crachent sang et pus.
3. Poiridura, Puiridura, Puridura, s. f., pourriture.
Si vostr' auzel a poiridura.
Deudes de Prades, Auz. cass.
Si votre oiseau a pourriture.
A la puiridura de la charn a at fers e coitura. Trad. de Bède, fol. 50.
Pour la pourriture de la chair, il est besoin de fer et de brûlure.
Fig. Terga las puriduras de las malas obras. Trad. de Bède, fol. 29.
Nettoie les pourritures des mauvaises œuvres.
CAT. Podridura, pudridura. (ESP. Podredumbre. Chap. Podridura, podridures; pudridura, pudridures.)
4. Poiridier, s. m., pourriture, saleté.
Be sera bos lo metges, e ricx lo despessiers,
Si sap donar metzina que n' iesca 'l poiridiers.
Izarn: Diguas me tu.
Bien sera bon le médecin, et riche le droguiste, s'il sait donner une médecine pour qu'en sorte la pourriture.
Pel poiridier d'aquestas bestias, tot l' aer ne fo corromputz.
Cat. dels apost. de Roma, fol. 74.
Par la pourriture de ces bêtes, tout l'air en fut corrompu.
5. Poyrimen, Puirimen, s. m., pourriture.
Tola cauza apta a poyriment. Eluc. de las propr., fol. 276.
Toute chose apte à pourriture.
Vida de las charns es sandaz del cors, e puirimens dels os, enveia.
Trad. de Bède, fol. 33.
La vie des chairs est santé du corps, et pourriture des os, l'envie.
CAT. Podriment. ESP. Podrimiento, pudrimiento.
(chap. Podrimén, podrimens; pudrimén, pudrimens.)
6. Poyregos, adj., formé de pourriture.
Eruca... verm es mol et poyregos. Eluc. de las propr., fol. 250.
Chenille... est ver mou et formé de pourriture.
7. Putrid, adj., lat. putridus, putride.
D' humors putridas consumptiva.
Especia de febre... la segunda... es dita putrida.
Eluc. de las propr., fol. 193 et 87.
D' humeurs putrides consomptive.
Espèce de fièvre... ia seconde... est dite putride.
CAT. Pudrite. ESP. (pútrido, pútridos, pútrida, pútridas) PORT. IT. Putrido.
(chap. Podrit, podrits, podrida, podrides; pútrid, putrids, pútrida, pútrides. Tomás Bosque y José Miguel Gracia Zapater, aragonesos catalanistes analfabetos de La Codoñera, tenen codoñs pudrits a la punta dels dits.)
8. Putrefaccio, Putrefactio, s. f., putréfaction.
Si atrobaz en la codena putrefactio.
Lepra, que es fayta per putrefaccio de flecma.
Trad. d'Albucasis, fol. 41 et 10.
Si vous trouvez dans la couenne putréfaction.
Lèpre, qui est causée par putréfaction de flegme.
Per putrefaccio... de membre mort. Eluc. de las propr., fol. 17.
(chap. Per putrefacsió... de membre mort.)
Par putréfaction... de membre mort.
CAT. Putrefacció. ESP. Putrefacción. PORT. Putrefacção. IT. Putrefazione.
(chap. Putrefacsió, putrefacsions.)
9. Putrefact, adj., lat. putrefactus, putréfié.
Febre... simpla es la que si engendra de una materia, en un loc, putrefacta. Eluc. de las propr., fol. 90.
Fièvre... simple est celle qui s'engendre d'une matière, en un lieu, putréfiée.
PORT. (ESP.) Putrefacto. IT. Putrefatto.
(Chap. Putrefacto, putrefactos, putrefacta, putrefactes : podrit, podrits, podrida, podrides; corromput, corromputs, corrompuda, corrompudes.)
Pois, Puois, Pueis, Pos, Pus, adv., lat. post, puis, après, ensuite, depuis.
Pens e repens, e pueis sospir,
E pueis me levi en sezens.
Arnaud de Marueil: Dona genser.
Je pense et repense, et puis je soupire, et puis je me lève en séant.
Quar si fai mal, pois abena.
T. de Pierre d'Auvergne et de B. de Ventadour: Amic.
Car s'il fait mal, ensuite il améliore.
Cui encubit al prim vezer e puois.
A. Daniel: Sols sui que.
Qu'il convoita au premier voir et depuis.
Adv. comp. Pois apres de gra en gra dissen.
(chap. Después de grasó en grasó (o graó) dessén : baixe.)
Sordel: Qui be s membra.
Puis après de degré en degré descend.
- Conj. Puisque.
Pos vas me s' orguelha
Cilh qu'ieu plus volgr' aver.
B. de Ventadour: Lanquan vey.
Puisque vers moi s'enorgueillit celle que plus je voudrais avoir.
Pus de chantar m' es pres talens,
Farai un vers.
(chap. Pos de cantá m' han entrat ganes, faré un vers : cansó.)
Le Comte de Poitiers: Pus de chantar.
Puisque de chanter il m'est pris désir, je ferai un vers.
Conj. comp. Pos que del tort no s' afraing
Ni s pentis del faillimen.
La Dame Almuc de Châteauneuf: Domna.
Puisque du tort il ne se soumet pas et ne se repent pas de la faute.
De son bec dese adeza
Sus en la carn pueis que l' a presa.
Deudes de Prades, Auz. cass.
De son bec incessamment il frappe sus en la chair après qu'il l'a prise.
Anc pueys, pos que la vi,
Sa fina fresca color,
Non dezirei autr' amor.
Paulet de Marseille: Er que 'l jors.
Oncques après, depuis que je la vis, sa fine fraîche couleur, je ne désirai autre amour.
ANC. FR. Unkes nus homs poiz ne avant
N'en eustrent ne cunquistrent tant. Roman de Rou, v. 49.
Car onques mais puis que fuz né
Je ne fuz tant enamouré.
Roman de la Rose, v. 961.
ANC. CAT. Puys. CAT. MOD. Pus. ESP. Pues. IT. Poi. (chap. Pos : ya que. Después, mes abán, post, del latín post.)
2. Despuois, Depueis, Depos, conj., puisque, depuis que.
Ben es dreig qu'ieu fass' ueimai
Un vers, depos talans m' en ve.
(N. E. Aquí arriba leemos al conde de Poitiers:
Pus de chantar m' es pres talens,
Farai un vers.)
B. Martin: Ben es dreitz.
Il est bien juste que je fasse désormais un vers, puisque l'envie m'en vient.
Tos temps me suy per sieu tengutz
Depos la vi.
(chap. Tots tems (sempre) me soc per seu tengut o tingut, después de que la vach vore.)
Giraud d'Espagne: Qui en pascor.
Toujours je me suis tenu pour sien, depuis que je la vis.
Despuois vos vi, ai fag vostre coman.
La Dame Castelloze: Ja de chantar.
Depuis que je vous vis, j'ai fait votre commandement.
ANC. CAT. Depus, depuys, depux (N. E. ¿Dónde está el catalán inventado després, no lo encontró Raynouard? Pero sí que encontró variantes de la lengua valenciana (p. ej. Ausiàs March) que creía que eran catalanas). ESP. Después. PORT. Depois. IT. Dopo. (chap. Después.)
3. Poissas, Pueissas, Pueyssas, Poisas, adv., depuis, ensuite.
Cum poisas cuida montar per l' eschalo. Poëme sur Boèce.
Lorsqu' ensuite il pense monter par l' échelon.
Cantarai, a mon escien,
D' aquels que pueissas an trobat.
Le moine de Montaudon: Pus Peyre.
Je chanterai, à mon escient, de ceux qui depuis ont trouvé.
Apres sant Vincent
E pueyssas sant Amanz.
V. de S. Honorat.
Après saint Vincent et ensuite saint Amant.
4. Apost, adv., après.
O apost tot en seria afolada. Trad. du Code de Justinien, fol. 18.
Ou après entièrement elle en serait dissipée.
5. Posteritat, s. f., lat. posteritatem, postérité.
A tota ta posteritat.
(chap. A tota ta (la teua) posteridat.)
Tit. de 1185. Arch. du Roy., J. 326.
A toute ta postérité.
CAT. Posteritat (N. E. Algún catalanoparlante avispado o catalanista superdotado se dará cuenta de que posteritat catalán es igual a posteritat occitano, plana lengua romana, provenzal, romance, romans, lemosín, gascón, etc).
ESP. Posteridad. PORT. Posteridade. IT. Posterità, posteritate, posteritade. (chap. Posteridat, posteridats. Yo traduíxco y lucho pera que lo chapurriau se quedo pera la posteridat, encara que ella no ha fet res per mí.)
6. Preposteratio, s. f., ordre renversé, confusion, terme de rhétorique.
La preposteratio, so es la dezordenatio d'aytal oratio o d' aytal sentensa.
Leys d'amors, fol. 134.
La confusion, c'est-à-dire le défaut d'ordre de tel discours ou de telle pensée.
ESP. Preposteración. (chap. Preposterassió, preposterassions : desorden o desorde de orassions o frasses; confusió, terme de retórica. De Pre : abans, antes y Post : después.)
miércoles, 15 de noviembre de 2023
Verbo habé, auxiliar
Lo verbo habé: auxiliá + partissipi O equivalén a tindre.
Yo hay - o hai - begut.
Tú has trascolat.
Ell, ella, vosté ha dinat.
Natros, natres ham (habem) minjat.
Vatros, vatres hau (habéu) sopat.
Ells, elles, vostés han amorsat.
Yo hauría
Tú hauríes
Ell hauríe
Natros hauríem
Vatros hauríeu
Ells hauríen
Yo hauré
Tú haurás
Ell haurá
Natros haurem
Vatros hauréu
Ells haurán
Si yo haguera
Si tú hagueres
Si ell haguere
Si natros haguerem
Si vatros haguereu
Si ells hagueren
Que yo haiga fet
Que tú haigues minjat
Que ell haigue sopat
Que natros haigam o haiguem conquistat
Que vatros haigáu o haiguéu cagat
Que ells haiguen baixat
Etc.
Curiosidats que trobo al dicsionari de F. Mistral, Lou Tresor dóu Felibrige.
Ague, Àgui (m.), Àigui (niç.), Age (l.), Atge (auv.), Àgi (bord.), Àugi, Àugei (g.), Aie (a. Lim.), Àyi (b.), Ave, Avo (viv. d.), (rom. ag, aig, cat. haja, it. abbia, lat. habeam), que j' aie, v. avé. (chap. que yo haiga + partissipi, ejemple, que yo haiga minjat. Se apareix mes al de Niza, sigue en h o sense.)
Ague, Aigue (niç.), Age (l.), Àgi, Ayi (bord), Ajo (rouerg.), Atjo (auv.), Auge, Aujo (g.), Aie, Aio (a. Lim.), Aye (b.), Ave (d.), (rom. ag, ac, aga, aia, aya, aye, cat. haja, it. abbia, lat. habeat), qu' il ou qu' elle ait. v. avé. (chap. que ell o que ella haigue + partissipi, ejemple, haigue fet. Coinsidix en lo de Niza, sigue en h o sense.)
Agué, Aguer (a.), Aguedre, Agudre, Agure (l.), Agé, Augé, Augué (g.), (rom. aguer, auer, cat. aver, haber, goth. aigan, lat. habere), v. aux. Avoir, v. avé plus usité. (chap. verbo auxiliá habé. Presén del infinitiu: yo hay, tú has, ell o ella ha, natros o natres ham o habem, vatros o vatres hau o habéu, ells o elles han.)
Aguè, Aguèt (l.), Aiguèt (niç.), Aguèc, Aguit (a. D.), Agèt, Augèt (toul.), Atgèt (querc.), Auguèt (b. lim.), Auguèc, Auèc, Augouc, Auouc, Augout, Agout, Aouc, Aout, Augut (g.), Auut, Auu (bord.), Abou (b.), At (Velay), (rom. aguet, ago, ag, ac, cat. haguè, lat. habuit), il ou elle eut, v. avé.
Aguènt, Agent (g.), Aient (a. L.), Ajant (périg.), Aiant (lim. d.), (rom. avent, ayan), ayant, v. avent. R. aguè. (chap. habén + partissipi, ejemple: Habén suspés este examen, - tú - no passarás de curs.)
Aguère, Aguèri (m.), Aiguèri (niç.), Aguèro (d.), Aguèi, Agui, (lim.), Agère, Agèri, Agèi (toul.), Auguère, Auguèi (b. Lim.), Agóuri, Augoui, Augùri, Augu (g.), Auùri (bord.), Aboui (b.), (rom. agui, agra, cat. hagui, lat. habui, habueram), j' eus, v. avé. (chap. yo haguera + partissipi; haguera, hagueres, haguere, haguerem, haguereu, hagueren.)
Aguères, Aiguères (niç.), Aguèreis (d.), Aguèrei (d. Lim.), Aguèra, Auguèras (lim.), Agères, Agèros (l. toul.), Auures (bord.), Augous (g.), Abous (b.), (rom, aguist, agras, cat. haguères, lat. habuisti, habueras), tu eus, v. avé. (chap. Si tú hagueres + partissipi. Coinsidix sense la h en lo de Niza y Tolosa: Toulouse, y en lo catalá segons Mistral. Lo catalá normatiu ha modificat lo hagueres per haguesses, haguessis.)
Aguerian, Agueian (rh.), Aiguerian (niç.), Aguèren, Aguren (alb.) Aguèrem, Aguèbam (lim.), Auguèram, Auguèm (b. Lim.), Aguèrim, Aguèron (d.), Aguen, Agerian, Agèren, Agèen (l.), Augùren, Augoum (g), Auùrem (bord.), Aboum (b.), (rom. agram, cat. haguèrem, it. avemmo, lat. habueramus, habuimus), nous eûmes, v. avé.
(chap. natros o natres haguerem + partissipi. Coinsidix en lo lemosín, treta la h. Lo catalá normatiu ha modificat haguèrem per nosaltres haguessem o haguessim.)
Aguerias, Agueia (rh.), Aiguerias, (niç.), Agerias (toul.), Aguerèts, Aguèrit (d.), Agères, Aguères, Aguèrets (l.), Aguèrei, Aguèra (lim.), Auguerats, Auguets (b. lim.) Auurèts (bord.), Augouts (g.), Abouts (b.), (rom. agratz, cat. haguèreu, lat. habueratis, habuitis), vous eûtes, v. avé. (chap. Vatros o vatres haguereu + partissipi.
El català subnormalitzat ha modificat lo haguèreu per haguesseu o haguessiu.)
Aguèro, Aguèros, Aguèro, Agueram, Aguerats, Aguèrou (rom. agra, agras, agra, agram, agratz, agron, lat. habueram, habueras, habuerat, habueramus, habueratis, habuerant), 2e imp. du subj. usité en Albigeois et Limousin: j' eusse, tu eusses, il eût, nous eussions, vous eussiez, ils eussent, v. aguèsse, auriéu.
(chap. haguera, hagueres, haguere, haguerem, haguereu, hagueren.)
Aguèron, Aiguèron et Auguèron (niç.), Aguèrou, Agèrou (l.), Aguèren, Augueron (lim.), Auguèren, Augèbon (toul.), Augoun, Auoun, Aoun (g.), Auùren (bord.), Aboun (b.), Aguiron, Aguèrant (d.),
(rom. agron, agro, agren, agran, cat. haguèren, lat. habuerunt, habuerant), ils ou elles eurent, v. avé. (chap. ells o elles hagueren + partissipi. En lo cas de habé : tindre : tingueren.)
Agues, Aigues (niç.), Ages, Atges, Ajo (l.), Àtgei (auv.), Àgis, Àyis (bord.), Auges, Ajos (g.), Ayes (b.), Aies (a.), Àieis (d.), Àiei, Àia, Aio (lim.), (rom. aias, cat. hàjas, it. abbi, lat. habeas), impér. et subj. s. du v. avé, aie, que tu aies. (chap. que tú haigues + partissipi; en lo cas del verbo tindre, que tú tingues.)
Agués, Aigués et Augués (niç.), Agés, Agets, Atgets, Agas (l.), Atjas (auv.), Agits, Àyits (bord.), Augets, Ajats, Ajas (g.), Ayats (b.), Aies (a.), Aiei, Aia (lim.), Avit (d.), (rom. aiatz, aias, cat. hajau, it. abbiate, lat. habeatis), impér. et subj. plur. du v. avé, ayez, que vous ayez.
(chap. que vatros o vatres haigáu o haiguéu + partissipi.)
Aguessac, v. agassa.
Aguèsse, Aguèssi (m.), Aiguèssi, Auguèssi (niç.), Agèsse, Agèssi (l.), Aguèsso, Aguèi, Aguè (lim.), Auèsse (toul.), Auguèsse (b. Lim.), Auguès (alb.), Agóussi, Óussi, Augóussei, Augusse (g.), Auùssi (bord.), Abóussi (b.), Aguèsso, Ausso, Ousso (d.), (rom. aguès, aguessa, cat. haguès, it. avessi, lat. habuissem), que j' eusse, v. avé. (chap. que yo haguera; en lo cas del verbo tindre: tinguera.)
Aguèsse, Aguesso (m.), Aiguèsse, Auguèsse (niç.), Agèsso, Agèsse, Agès (l.), Aguèsso, Aguè (lim.), Auèsso (toul.), Agousso, Agous, Augousse, Augusse, Augousso, Aousso, Ausso, Ousse (g.), Auùssi (bord.), Abousse, Aboussie (b.), Aièisse, Ausse, Eusse, Usse (d.), (rom. aguès, cat. haguès, it. avesse, lat. habuisset), qu' il ou qu' elle eût, v. avé. (chap. Que ell o ella haguere; en lo cas del verbo tindre: tinguere.)
Aguèsses, Aguèsseis et Aguèssei (d.), Aiguèsses, Auguèsses (niç.), Agèsses (l.), Aguèssa, Auguèssas (lim.), Auèsses (toul.), Augousses, Agousses, Aoussos, Ousses (g.), Auùssis (bord.), Abousses, Abóussis (b.), (rom. aguesses, cat. haguesses, it. avesti, lat. habuisses), que tu eusses, v. avé.
Aguessian, Aiguessian (niç.), Aguessam (lim.), Agaschan (auv.), Agèssen (l.), Augóussem, Óussem (g.), Aguèssim (d.), Auùssim (bord.), Abóussem, Abóussim (b.), (rom. aguessem, agossam, cat. haguèssem, it. avessimo, lat. habuissemus), que nous eussions, v. avé.
(chap. Que natros o natres haguerem.)
Aguessias, Aguessia (rh.), Aiguessias (niç.), Agaschas (auv.), Aguessas, Aguessa (lim.), Aguèsses, Aguèssets (l.), Agussets, Auguessets (alb.), Augoussets, Oussets, Augoussots (g.), Auùssits (bord.), Abóussets, Abóussits (b.), Aguèssit, Eussia, Ussia, Aussia, Oussia (d.), (rom. aguessatz, aguessas, aguessetz, cat. haguèsseu, it. aveste, lat. habuissetis), que vous eussiez, v. avé.
(chap. Que vatros o vatres haguereu.)
Aguèsson, Aguesson (m.), Aiguèsson (niç.), Agèsson, Agèssou (l.), Aguèssou, Aguèssan (lim.), Aguèssen, Agousson, Augóussen, Óussen (g.), Auùssin (bord.), Abóussen, Abóussin (b.), Aguèssant, Eussion, Ussion, Oussian (d.), (rom. aguesson, aguessen, aguessan, cat. haguèssen, it. avessero, lat. habuissent), qu' ils ou qu' elles eussent, v. avé. (chap. Que ells, elles, vostés hagueren.)
lunes, 9 de octubre de 2023
Guiraud, Giraud, Guiraut, Giraut, Girautz ; Borneil, Bornelh, Bornelh, Borneill, Bornell, Borneil, Borneyll, 1138 - 1215
Guiraud de Borneil.
I.
Ar ai gran joy quant remembri l'
amor
Que ten mon cor ferm en sa fezeutat;
Que l' autr' ier vinc
en un vergier de flor
Tot gent cubert ab chan d' auzels mesclat,
E
quant estei en aquels bels jardis,
Lai m' aparec la bella flors de
lis,
E pres mos huels e sazic mon coratge,
Si que anc pueis
remembransa ni sen
Non aic mas quant de lieys en cui m' enten.
Ilh
es selha per cui ieu chant e plor;
Tant ai ves lieys mon talant
esmerat,
Soven sospir e soplei et azor
Ves lai on vi resplandir
sa beutat;
Flors de domnas, c' om acli e grazis,
Es aissella
que tan gen m' a conquis,
Dous' e bona, humil, de gran paratge,
En
faitz gentils ab solatz avinen,
Agradiva vas tota bona gen.
Ben
fora ricx, s' auzes dir sa lauzor,
Qu' a tota gen vengra l' auzirs
en grat;
Mas paor ai que fals lauzenjador,
Felh et esquiu,
sobredesmezurat
M' entendesson, et ai trops d' enemis:
A mi non
play qu' om se fassa devis;
Mas quan veirai home de son
linhatge,
Lauzar l' ai tan tro que la boca m fen,
Tan d' amor
port al sieu bel cors jauzen.
Ja
non laissetz per mi ni per amor
Fals lauzengiers complitz de
malvestat,
E demandatz cui ni quals es l' onor,
S' es loing o
pres, qu' aisso us ai ben emblat,
Qu' ans fos ieu mortz qu' en
aital mot falhis:
Qu' amic non ai ben d' aisso no 'l trais;
Quar
hom non es non aia per usatge
Us fols vezis que 'l vai mal
enqueren,
Per q' us no s fi en fil ni en paren.
Ara diran
de mi escarnidor:
Ai! ai! fant il, cum ten sos huels en fat
E
sa gamba d' orguelh e de ricor!
Qu' ieu non cossir, s' er' en un
gran mercat,
Mas quant de lieys on mos cors s' es assis,
E ten
los huels viratz vas lo pais
On ilh estai, e parl' en mon
coratge
Ades de lieis on mon fin cor s' aten,
Car non ama qui
non o fai parven.
II.
Ja m vai
revenen
D' un dol e d' un' ira
Mos cors, quar aten
Per sol
bon coven
Avinen e jai;
Per qu' ieu chantarai:
Qu' ogan non
chantera,
Pos vergiers, ni pratz,
No m' adui solatz,
Ni
chans per plaissatz
Que l' auzelet fan
Vas lo torn de l'
an.
Ni ja l' avol gen
En patz no sofrira,
Qu'
apessadamen
Van ves valor len,
Per que pretz dechai;
Ren als
no us en sai,
Mas ja non cuidera
Fos aitan viatz
Joys
dezamparatz;
Vos m' en conortatz,
Domna, per cui chan,
E m
vau alegran.
E per vos defen
So que plus me tira,
Que no m'
espaven
Per bon covinen
Que n' agui e n' ai,
Mas plus no m'
eschai;
Qu' assatz miels chantera,
Si 'l gens cors honratz
Mi
fos plus privatz;
Empero, si us platz,
No y dei aver dan
Si
us repren chantan.
Qu' ab plus d' ardimen
Mos fatz cors no
s vira,
Ta fort m' espaven;
Ans me ditz soven
Qu' a mon dan
serai,
Quan vos preiarai,
Pos aissi m' es fera,
Quar sol o
cuiatz
Ans que ren sapchatz;
Si plus n' auziatz,
Paor mi
faitz gran
Que m dobles l' afan.
Mas mon escien
Tot'
autra m sufrira
Plus d' envazimen.
Parlem bellamen;
Diguatz,
o dirai;
Qual tort vos aurai
Si us am, o enquera
Vos en prec
forsatz?
Pois pres o liatz
Sui, ja non crezatz
Que
sobretalan
Ja m' ane guaran.
Quar qui 'ls dregz enten
D'
amor, ni 'n sospira,
Non pot aver sen
De gran jauzimen,
S'
ab foldat no y vai;
Qu' anc drut savi guai
No vi, qu' ans
esmera
Lo sen la foudatz:
Pero s' amavatz,
E 'l sen
creziatz,
Per pauc de semblan
Iriatz doptan.
E per aisso
pren
Qui trop no s' albira;
Primiers quar cossen
So qu'
autre repren:
Ges ben no us estai,
Si us mespren de lai;
Qu'
eissamen m' amera
Cum vos vos amatz,
Que guerra m
fassatz;
Mas sufretz en patz,
Quar silh venseran
Que miels
sufriran.
Qu'
en patz e sufren
Vi ja que m jauzira
D' un amor valen,
Si
leugieramen,
Per fol sen savai,
No m fezes esglai
So que m'
ajudera,
Si 'n fos veziatz;
Mas feyssi m' iratz,
Per qu'
autre senatz,
Quan m' anei tarzan,
Pois pres ta enan.
E
pueys sofertera
Maiors tortz assatz,
Quan m' en sui lunhatz,
E
sui 'n esfredatz;
Per qu' ie us prec e us man
Que sufratz
aman.
III.
No
pues sofrir qu' a la dolor
De la den la lenga no vir,
E 'l cor
a la novelha flor,
Lanquan vei los ramels florir,
Doussa votz
pel boscatge
Aug dels auzelhs enamoratz;
E si be m' estau
apessatz
Ni pres per mal usatge,
Quan
vey camps e vergiers e pratz,
Eu
m renovelh e m' asolatz.
Qu'
ieu no m' esfortz d' autre labor
Mas de chantar e d' esbaudir;
L'
autr' ier sompniey en pascor
Un somnhe, que m fetz esbaudir,
D'
un esparvier ramatge.
Que s' era sus mon pong pauzatz,
E si m
semblav' adomesgatz,
Anc non vi tan salvatge,
Mas pueys fon
mainiers e privatz,
E de bons getz apreisonatz.
Lo somnhe
dis a mon senhor,
Qu' a son amic lo deu hom dir,
Et el narret
lo m' en amor,
E dis me que no m pot falhir
Que del aussor
paratge
Conquerrai tal amigu' en patz,
Quan be m' en serai
trebalhatz,
Qu' anc hom de mon linhatge
Ni de maior valor
assatz
Non amet tal, ni 'n fon amatz.
Aras n' ai vergonha e
paor
Quan m' esvelh, e planc e sospir,
E 'l somnhe tenc a gran
folhor,
E non crey que puesc' avenir;
Pero d' un fat coratge
No
s pot partir us rics pessatz
Orgoylhos e desmezuratz;
Qu' apres
nostre passatge
Crey
qu' el somjes sera vertatz,
Aissi
dreg cum mi fo narratz.
E
pueis auziretz cantador
E cansos anar e venir;
Qu' eras, quan
re no sai ves or,
M' aven un pauc plus enardir
D' enviar mon
messatge,
Que ns porte nostras amistatz;
Que sai n' es faita la
meitatz,
Mas de lai non tenc gatge;
Pero ja non er acabatz
Nuls
fagz tro sia comensatz.
Qu' ieu ai vist comensada tor
D'
una sola peira bastir,
E quad a pauc poiar aussor
Tro que la
podia hom garnir;
Per qu' ieu prenc vassallatge
D' aitan, si
vos m' o conselhatz,
Qu' el vers quant er ben acabatz
Trametrai
el viatge,
Si trob qui lai lo m port viatz,
Ab que s deport e s
don solatz.
E s' ieu ja vas emperador
Ni vas rei vauc, si m
vol grazir
Tot aissi com al sieu traichor
Que no 'l sap ni no
'l pot gandir,
Ni mantener ostatge,
Loing en un dels estrans
regnatz;
Qu' aissi serai justiziatz
E fis de gran damnatge,
Si
'l sieus gens cors blancs e prezatz
M' es estrans ni m' estai
iratz.
E vos entendetz e veiatz
Que sabetz mon lengatge,
Quoras
que fezes motz serratz,
S'
eras no 'ls fatz ben esclairatz.
E soi m' en per so
esforsatz
Qu' entendatz cals chansos eu fatz.
IV.
Rei glorios, verais lums e clardatz,
Dieu poderos, senher, si a vos
platz,
Al mieu compainh
sias fizels ajuda,
Qu' ieu non lo vi pus la nueitz fo venguda,
Et
ades sera l' alba.(”)
“Bel companhos, si dormetz o
velhatz,
Non dormatz plus, qu' el jorn es apropchatz,
Qu'
en Orien vey l' estela creguda
Qu' adutz lo jorn, qu' ieu l' ai
ben conoguda,
Et
ades sera l' alba.(”)
“Bel companhos, en chantan vos
apel,
Non dormatz plus, qu' ieu aug chantar l' auzel
Que vai
queren lo jorn per lo boscatge,
Et ai paor qu' el gilos vos
assatge,
Et ades sera l' alba.(”)
“Bel companhos,
issetz al fenestrel,
Et esgardatz las ensenhas del
cel,
Conoiseretz si us sui fizels messatge;
Si non o faitz,
vostres er lo dampnatge,
Et ades sera l' alba.(”)
"Bel companhos, pus mi parti de vos
Ieu non durmi ni m muec de ginolhos,
Ans
preguei dieu lo filh santa Maria
Que us mi rendes per leial
companhia,
Et ades sera l' alba.(”)
“Bel companhos,
las! foras al peiros,
Me preiavatz qu' ieu no fos dormilhos,
Enans
velhes tota nueg tro al dia;
Aras no us plai mos chans ni ma
paria,
Et ades sera l' alba.”
“Bel dos companh, tan
soy en ric sojorn
Qu' ieu no volgra mais fos alba ni jorn,
Car la genser que anc nasques de maire
Tenc et abras, per qu' ieu non prezi guaire
Lo
fol gilos ni l' alba.”
//
Giraut de Bornelh, Girautz de Borneill, Giraud de Bornell, de Borneil o de Borneyll (Exideuil, Eissiduelh, Lemosín, Dordoña, 1138 – 1215) fue un trovador francés en lengua occitana, del cual se conservan alrededor de ochenta composiciones y cuatro partituras; un alba, cuarenta y seis cansós, una composición religiosa, dos cantos de cruzada, una pastorela, dos planhs, (planch) una romanza, dieciséis sirventeses, seis sirventés-cansós y tres tensós. Fue tan famoso que sus contemporáneos lo llamaron "maestro de trovadores", aunque esta denominación parece ser literal, porque también se dedicaba a la enseñanza.
Se conservan sobre este trovador una Vida y seis razós de distinta fiabilidad. Era "de baja condición, pero sabio hombre de letras y de ingenio natural... Su vida transcurría de tal suerte que durante todo el invierno estaba en la escuela y enseñaba letras, y todo el verano andaba por las cortes y llevaba consigo dos cantantes que cantaban sus canciones. Nunca quiso casarse, y todo lo que ganaba se lo daba a sus pobres padres, y a la iglesia de la villa donde nació, la cual iglesia tenía por nombre, y aún lo tiene, San Gervasio". Estudió en una abadía limosina y tras pasar por varias cortes occitanas se vinculó a la corte de Alfonso II de Aragón y acompañó al conde Adémar V a las Cruzadas entre 1188 y 1189. También estuvo algún tiempo en la corte del rey Alfonso VIII de Castilla, quien le hizo numerosos regalos ("un muy rico palafrén herrado, y muchas otras joyas, y todos los nobles de su corte le habían dado ricos presentes").
Se retiró al Lemosín el 1192. Su prestigio fue tal que Dante Alighieri lo puso en su Purgatorio (XXVI, 120) como el segundo mejor trovador después de Arnaut Daniel, aunque en su De vulgari eloquentia (liber secundus, Gerardum de Bornello) lo pone entre los tres poetas provenzales más grandes: Giraut de Bornelh lo sería respecto a la poesía más alta, cuyo tema es la virtud, Arnaut Daniel en cuanto a la lírica amorosa y Bertrand de Born en la poesía marcial.
También fue protegido por Ricardo Corazón de León en la tercera cruzada, por el príncipe Bohemundo III de Antioquía, en cuya corte estuvo un invierno, y por el rey Pedro II de Aragón; tuvo también su parte de mala suerte: aunque se dice que Sancho el Fuerte de Navarra lo hizo desvalijar a su regreso de Castilla ("lo hizo robar y le quitó todo el arnés y tomó para sí el palafrén herrado, y la otra parte del botín dejó para aquéllos que le habían robado", cuenta una razó) en realidad el robo fue cometido por un noble navarro; y su señor feudal, el vizconde de Limoges Guido IV, tomó y saqueó el castillo de su natal Exideuil en 1211.
Empezó siendo partidario del trobar clus por influjo de Arnaut Daniel, pero luego abandonó este oscuro estilo por el trobar leu más simple y melódico; sobre estos dos estilos debatió en verso con Raimbaut d'Aurenga. Sus numerosas composiciones abarcan distintos géneros; la lírica amorosa está en su mayor parte dedicada a Alamanda d'Estanc. Se cita como su obra maestra en esta lírica amorosa una deliciosa e inspirada alba, en la que supo hermanar hábilmente la poesía popular con las refinadas formas literarias cortesanas; en algunos sirventeses lamenta la decadencia de las reglas de la caballería y de la poesía; también escribió diálogos amatorios, pastorelas y una elegía fúnebre o planto / planh, inspirado por la muerte de su amigo Ignaure de Pena Vermelha. Sólo han sobrevivido cuatro de sus melodías.
La albada Reis glorios es una de les más famosas y excepcionalmente bella.
http://www.mcnbiografias.com/app-bio/do/show?key=giraut-de-bornelh
https://trobadors.iec.cat/veure_observacions.asp?id_estudi=33&codi=242,026
https://hispanamusica.wordpress.com/giraut-de-bornelh-1138-1215/
http://www.trobar.org/troubadours/giraut_de_bornelh/
https://trobadors.iec.cat/autors_obres_d.asp?autor=Giraut%20de%20Bornelh
http://www.bibliotecagonzalodeberceo.com/berceo/sanchezjimenez/tesis.pdf
Roig Torres, María Elena (2015). «Trovadores occitanos en Navarra, Navarra en los trovadores occitanos (1134-1234)». Tesis doctoral (Universidad de Barcelona).
http://hdl.handle.net/10803/393890
https://en.wikipedia.org/wiki/Giraut_de_Bornelh
About ninety of Giraut's poems and four of his melodies survive; these were held in high esteem in the 13th century: Petrarch called him "master of the troubadours", while Dante, who preferred Arnaut Daniel, mentions that many considered him superior. Notable pieces include:
S'anc jorn aqui joi e solaz, a planh about the death of Raimbaut d'Aurenga.
Ara·m platz, Giraut de Borneill, a tenso with Raimbaut d'Aurenga discussing trobar clus versus trobar leu.
Be me plairia, senh'en reis, a tenso with king Alfons II of Aragon
Giraut contributes to the poetical debate as to whether a lady is dishonoured by taking a lover who is richer than herself. This debate was begun by Guilhem de Saint-Leidier, taken up by Azalais de Porcairagues and Raimbaut d'Aurenga, and continued in a partimen between Dalfi d'Alvernha and Perdigon.
Reis glorios (glorious king), a well-known alba.
Sharman, Ruth V. (1989). The Cansos and Sirventes of the Troubadour Giraut de Borneil. Cambridge: Cambridge University Press. ISBN 0-521-25635-6.








