champouirau, chapurriau, chapurriat, chapurreau, la franja del meu cul, parlem chapurriau, escriure en chapurriau, ortografía chapurriau, gramática chapurriau, lo chapurriau de Aguaviva o Aiguaiva, origen del chapurriau, dicsionari chapurriau, yo parlo chapurriau; chapurriau de Beseit, Matarranya, Matarraña, Litera, Llitera, Mezquín, Mesquí, Caspe, Casp, Aragó, aragonés, Frederic Mistral, Loís Alibèrt, Ribagorça, Ribagorsa, Ribagorza, astí parlem chapurriau, occitan, ocsitá, òc, och, hoc
jueves, 7 de mayo de 2026
Sarrar, Serrar, Serra, Serradura
viernes, 5 de diciembre de 2025
Probage, Prodigue, Prolix, Prop
Probage, s. m., lat. propaginem, provin.
Probage
es novel ram nayshent del flagel o summitat de la vit jazent jus
terra. Eluc. de las propr., fol. 217.
Le provin est nouveau rameau
naissant du fouet ou sommité du cep de vigne gisant sous terre.
(chap. Rechito, rechitos : una nova rama o sarmén de la viña que ix
d'enterra.)
2. Propaginar, Probajonar, Probaionar, v., du lat. propagare, provigner.
Probaionar, es le flagel de la vit colgar, qui apres leva novels vitz, e la vinha multiplica... formant... probages. Eluc. de las propr., fol. 217.
Provigner, c'est le fouet du cep coucher, qui après pousse de nouveaux ceps, et la vigne multiplie... formant... provins.
Part. pas. Vit requier que sia descaussida... podada... propaginada.
Eluc.
de las propr., fol. 228.
La vigne requiert qu'elle soit
déchaussée... taillée... provignée.
ESP. CAT. PORT. Propagar.
IT. Propagginare. (chap. Propagá, propagás: yo me propago,
propagues, propague, propaguem o propagam, propaguéu o propagáu,
propaguen; propagat, propagats, propagada, propagades; propagaría;
propagaré; si yo me propagara.)
Prodigue, adj., lat. prodigus, prodigue, dépensier.
Prodigues, so es degastaire de las soas causas.
Trad.
du Code de Justinien, fol. 5.
Prodigue, c'est dissipateur des
siennes choses.
CAT. Prodig. ESP. (pródigo) PORT. IT. Prodigo.
(chap. lo fill pródigo, pródigos, filla pródiga, pródigues.)
2.
Prodigalitat, s. f., lat. prodigalitatem, prodigalité.
Prodigalitat, folla largueza que fay follas despensas per la
favor del segle. V. et Vert., fol. 8.
Prodigalité, folle largesse
qui fait folles dépenses pour la faveur du siècle.
Donar
ses raso ni ses mesura..., es prodigalitat.
(chap. Doná sense raó
y sense mida..., es prodigalidat.)
Arbre
de Batalhas, fol. 264.
Donner sans raison et sans mesure..., c'est
prodigalité.
CAT. Prodigalitat. ESP. Prodigalidad. PORT. Prodigalidade. IT. Prodigalità, prodigalitate, prodigalitade. (chap. prodigalidat, prodigalidats.)
Prolix, adj., lat. prolixus, prolixe, diffus, étendu.
Sermo
lonc e prolixs. Trad. d'Albucasis, fol. 1.
(chap. Sermó llarg
(llarc) y prolix.)
Discours long et prolixe.
CAT. Prolixo. ESP.
Prolijo. PORT. Prolixo. IT. Prolisso.
(chap. prolix, prolixe,
prolijo.)
2. Prolixitat, s. f., lat. prolixitatem, prolixité.
S'
enueio de prolixitat et de longueza. Cat. dels apost. de Roma, fol.
2.
(chap. S'enfaden per la prolixidat y la llargaria.)
S'ennuient de prolixité et de longueur.
CAT. Prolixitat. ESP.
Prolijidad. PORT. Prolixidade. IT. Prolissità, prolissitate,
prolissitade. (chap. Prolixidat, prolixidats.)
Prop,
adv., lat. prope, proche, près, auprès, après.
Anc tant non
amey luenh ni prop.
Arnaud
de Marueil: Dona sel.
Oncques tant je n'aimai loin ni proche.
Prop a guerra qui l' a en mieg son sol.
P. Cardinal: Prop a
guerra.
Proche a guerre qui l'a au milieu de son sol.
Adv.
comp. Puesca hom dir doas vetz prop e prop.
Leys
d'amors, fol. 54.
Qu'on puisse dire deux fois proche à proche.
Quan, de prop, la puesc remirar.
B.
de Ventadour: Quan lo.
Quand, de près, je puis la contempler.
En prop non er vostres mon cor ni mieus.
Aimeri de Peguilain:
Nuls homs non.
En proche (bientôt) ne sera vôtre mon coeur ni
mien.
Prép.
Trespassa lh' una generacios prop l' autra.
Liv. de Sydrac, fol.
14.
Trépasse l'une génération après l'autre.
Prép.
comp. Prop de Rolan sai que l' a mes.
Guillaume de Berguedan:
Cossiros cant.
Près de Roland je sais qu'il l'a mis.
Ben volgra que Lemozis
Fos plus prop de Mauritainha.
Folquet
de Marseille: Ja no volgra.
Bien je voudrais que Limousin fût
plus près de Mauritanie.
Adj. Crei qu' el jorn mi sia props.
Guillaume
de Cabestaing: Ar vei qu'em.
Je crois que le jour me soit proche.
Al plus prop dels parens lor.
Charte
de Gréalou, p. 88.
Au plus proche des parents leurs.
ANC.
FR. Par tuz li champs ki prof esteient. Roman de Rou, v. 6893.
Tu soies prof et aprestez. 2° Trad. du Chastoiement, cont. 13.
CAT. Prop. ANC. IT. Prope. (chap. Prop, prop de.)
2. Propi, adj., proche.
Dix que, per tot quans de propis parens avia, elh no daria 1 denier.
Philomena.
Dit que, pour tout (ce) que de proches parents il avait, il ne
donnerait pas un denier.
3. Propdas, adj., proche, prochain, disposé.
Estranhar los pus propdas parens.
Serveri
de Girone: Cavayers.
Rendre farouches les plus proches
parents.
Fig. Ancmais negus mielhs no poc
A servir Dieu esser
propdas.
Gavaudan
le Vieux: Senhors.
Oncques plus nul mieux ne put être disposé à
servir Dieu.
4.
Propchar, v., approcher, avancer.
Quascun jorn propcham del
fenimen.
Pons
de la Garde: D' un sirventes.
Chaque jour nous approchons de la
fin.
Ni s' alsa, ni s propcha de la terra. Liv. de Sydrac, fol.
45.
Ni se hausse, ni s'approche de la terre.
Joglar se propchon
del rei.
Un troubadour anonyme: Seinor vos que.
Les jongleurs
s'approchent du roi.
Fig. Propchan si vai lo jorn iros.
Bernard
de Venzenac: Iverns vay.
Va s'approchant le jour de
colère.
(chap. Aproximá, aproximás: aproximo, aproximes,
aproxime, aproximem o aproximam, aproximéu o aproximáu, aproximen;
aproximat, aproximats, aproximada, aproximades; arrimá, arrimás.)
5. Probdanamen, Probdenamens, adv., prochainement.
La festa de san Johan Bastista probdanamen venen.
Tit.
de 1424. Hist. de Languedoc, t. IV, pr., col. 422.
La fête de
saint Jean-Baptiste prochainement venant.
Can saup que sa mort seria propdenamens.
Pierre
de Corbiac: El nom de.
Quand il sut que sa mort serait
prochainement.
(chap. Próximamen. ESP. Próximamente.)
6.
Prochanament, adv, prochainement.
A Pascas prochanament
venent.
(chap. A la Pascua próximamen vinén.)
Rég.
des États de Provence, 1401.
A Pâques prochainement venant.
IT.
Proccinamente.
![]() |
7.
Proyme, Prosme, Prueyme, Pruesme, s. m., lat. proximus, prochain.
D'
amor de Dieu et de proyme. Brev. d'amor, fol. 2.
(chap. D'amor de
Deu y del prójimo.)
D'amour de Dieu et de prochain.
En l'
amor de son prosme. Trad. de Bède, fol. 24.
Pour l'amour de son
prochain.
Qui vol mal a son pruesme, homecida es. V. et Vert. fol.
44.
Qui veut mal à son prochain, est homicide.
ANC. FR. Ses
plus proismes, où qu'il soit demourens, doit avoir tous ses meubles.
Charte de Valenciennes, 1114, p. 411.
ANC. CAT. Pruxme, pruyxme.
CAT. MOD. Proxim (pròxim). ESP. (prójimo) PORT. Proximo. IT.
Prossimo. (chap. prójimo, prójimos.)
8.
Prosman, s. m., prochain.
Sia hereter lo plus prosman. Cout. de
Condom.
Soit héritier le plus prochain.
IT. Prossimano.
9.
Propinquitat, s. f., lat. propinquitatem, proximité, voisinage.
Aspramen fier per la propinquitat. Leys d'amors, fol. 110.
Frappe
rudement par la proximité.
Propinquitat
del membre principal. Trad. d'Albucasis, fol. 44.
Proximité du
membre principal.
CAT. Propinquitat. ESP. Propincuidad. PORT.
Propinquidade.
IT. Propinquità, propinquitate, propinquitade.
(chap. Proximidat, proximidats; propinquidat, propinquidats no sé si
u fa aná algú; se sol fé aná pera los parens mes proxims,
arrimats.)
10. Aprop, adv., près, auprès, proche, après.
Aprop, en un bel drap
L' amaillotatz.
Deudes
de Prades, Auz. cass.
Après, dans un beau linge vous
l'emmaillotez.
Lo colps es avans lo fuoc, e 'l fox es aprop.
Liv.
de Sydrac, fol. 46.
Le coup est avant le feu, et le feu est
après.
IT. Dann' un de' tuoi, a cu' noi siamo à provo.
Dante,
Inferno, c. 12.
Adv. comp. En aprob paraulet lo doms B.
Roman
de Gerard de Rossillon, fol. 114.
Ensuite parla le seigneur
B.
CAT. En aprob.
Prép. Aprop l' austor ven esparviers.
Deudes
de Prades, Auz. cass.
Après l'autour vient épervier.
S'
aprop cent braus respos
En fos d' un joy paguatz.
Blacas:
Lo belh dous.
Si après cent dures réponses j'en fusse payé d'un
plaisir.
Aco
sera aprop l' aveniment del filh de Dieu en terra.
(chap. Aixó
(assó, açó) sirá prop (después) del avenimén (la vinguda) del
fill de Deu a la terra.)
Liv.
de Sydrac, fol. 16.
Ce sera après l'avénement du fils de Dieu
sur terre.
Prép.
comp. Aprop de la crotz cagatz.
(chap. Aprop, prop de la creu
caguéu.)
Marcoat: Una ren.
Auprès de la croix vous chiez.
11. Aproche, s. m., approche.
An
comensat de far los aproches per donnar lo dit assaut.
(chap. Han
escomensat a fé los preparatius pera doná lo dit assalto.)
Chronique des Albigeois, col. 47.
Ils ont commencé à faire les approches pour donner ledit assaut.
ESP. Aproches. PORT. Aproxes. IT. Approccio.
12. Apropchar, Apropjar, v., approcher, avancer.
Ilh
aprocho l' autra gen a Dieu. Liv. de Sydrac, fol. 76.
Ils
approchent l'autre gent de Dieu.
Veronica no s' auzava apropjar.
Roman
de la Prise de Jérusalem, fol. 2.
Véronique n'osait s'approcher.
Si m' en luenha desesperansa,
Fin' amors m' apropch' altretan.
Peyrols:
Ieu non lauzarai.
Si m'en éloigne désespoir, pur amour
m'approche autant.
L' ivern venia e se aprochava.
Chronique
des Albigeois, col. 49.
L'hiver venait et s'approchait.
IT.
Approcciare. (chap. Apropá, apropás; aproximá, aproximás; arrimá,
arrimás: yo me apropo, apropes, aprope, apropem o apropam, apropéu
o apropáu, apropen; apropat, apropats, apropada, apropades.)
13. Apropchador, s. m., approcheur, en parlant d'un guerrier qui marche hardiment à l'ennemi.
Son be de sembel apropchador.
Roman
de Gerard de Rossillon, fol. 26.
Ils sont bien de combat
approcheurs.
14.
Aprosmar, Aprusmar, v., lat. approximare, approcher.
Si tan viu
qu' aprusmar e sezer
Me puesc' als pes, ben m' er datz guazardos.
Deudes
de Prades: El temps.
Si je vis tant que je me puisse approcher et
asseoir aux pieds, bien me sera donné récompense.
Ab que merces
s' aprusmes
Tan qu' un pauc de mi 'l membres.
Giraud
d'Espagne: S' ieu en pascor.
Pourvu que merci s'approchât tant
qu'un peu de moi il lui souvînt.
Mas
can la noit s' aprosma e 'l cels es estelatz.
(chap. Pero cuan la
nit s'aproxime (arrime) y lo sel está estrelat (estrellat.)
Guillaume de Tudela.
Mais quand la nuit s'approche et que le
ciel est étoile.
ANC.
FR. Et al saint sépulchre aprisma.
Quant il orent chevalchié
tant
K' as Engleis vindrent aprismant.
Roman
de Rou, v. 8328 et 13156.
Que ne te deis trop aprimier
De rei
qui n'esgarde reison.
2e
Trad. du Chastoiement, cont. 31.
IT. Aprossimare. (ESP. Aproximar)
(chap. aproximá, aproximás, arrimá, arrimás.)
15. Apropinquar, Aprobencar, Aprobenquar, v., lat. appropinquare, approcher.
On
mais s' aprobenqua, plus fort aug la novella.
Lo mejes s'
aprobenca lai.
(chap. Lo meche s'aprope - s'arrime - allí).
V.
de S. Honorat.
Où plus il s'approche, plus fort il entend la
nouvelle.
Le médecin s'approche là.
Part. prés. Et el aprobencant, la vox del senhor fon facha ad el, dizent.
Trad.
des Actes des Apôtres, chap. 7.
Et lui approchant, la voix du
Seigneur fut faite à lui, disant.
Part. pas. Aprobencat de sa mayson.
Trad.
d'un Évangile apocryphe.
Approché de sa maison.
An
tant pron apropinquat
De Bethleem.
Trad. d'un Évangile apocryphe.
Ils ont (se sont) si promptement approchés de Bethléem.
ANC. CAT. Apropincar. ESP. Apropincuar. IT. Appropinquare.
16. Aprobencament, s. m., rapprochement.
Amb el avem aprobencament.
Trad.
de l'Épître de S. Paul aux Éphésiens.
Avec lui nous avons
rapprochement.
Per lo cal avem aprobencament a Dieu.
Trad.
de l'Épître de S. Paul aux Romains.
Par lequel nous avons
rapprochement avec Dieu.
IT. Appropinquamento.
17. Apropinquacio, s. f., lat. appropinquatio, proximité, voisinage.
Per defauta de distancia et apropinquacio.
Eluc.
de las propr., fol. 17.
Par défaut de distance et proximité.
ESP.
Apropincuación. IT. Appropinquagione.
sábado, 14 de septiembre de 2024
Persona - Petar
Persona, s. f., lat. persona, personne.
Si que anc jorn no fon persona a cui ela parles ni demandes de lui.
V. de Pons de Capdueil.
De sorte qu'oncques jour (jamais) ne fut personne à qui elle parlât ni s' informât de lui.
Un sirventes farai d'una trista persona.
Palais: Un sirventes.
Un sirvente je ferai sur une triste personne.
Mas anc non vist menar son par dol a persona. V. de S. Honorat.
Mais oncques vous ne vîtes mener son pareil deuil à personne.
- Corps, individu.
Li vestiment son saint, mas fals' es sa persona.
Le Dauphin d'Auvergne: Vergoigna aura.
Les vêtements sont saints, mais faux est son individu.
Loc. Ieu, qu' en pert lo cor e la persona.
Rambaud de Vaqueiras: D'amor no.
Moi, qui en perds le coeur et le corps.
Adv. comp. Fassa hom gach en persona.
Tit. de 1412. Hist. de Nîmes, t. III, pr., p. 209.
Qu'on fasse guet en personne.
- Terme de théologie.
Lo Senher qu'es una persona en tres.
Aimeri de Peguilain: Era par ben.
Le Seigneur qui est une personne en trois.
De Nazareth reys Jhesus,
Pair' en tres personas, us
E Filhs e Sanhs Esperitz.
Pierre d'Auvergne: Dieus vera.
De Nazareth roi Jésus, un, en trois personnes, Père et Fils et Saint-Esprit.
- Terme de grammaire.
Aici finis en las tres personas el singular del temps presen del indicatiu.
Gramm. provençal.
Ainsi finit avec les trois personnes le singulier du temps présent de l'indicatif.
CAT. ESP. Persona. PORT. Pessoa. IT. Persona. (chap. Persona, persones.)
2. Personatge, Personage, s. m., personnage.
Lo dit personatge trames devers lo visconte.
Chronique des Albigeois, col. 16.
Ledit personnage transmis devers le vicomte.
D'un personage a lui fidel.
Fors de Béarn, p. 1074.
D'un personnage à lui fidèle.
CAT. Personatge. ESP. Personage (personaje). PORT. Personagem.
IT. Personaggio. (chap. Personaje, personajes; personache, personaches.)
3. Personal, adj., lat. personalis, personnel.
Execution tant personal coma autra per deutes.
Statuts de Provence. Julien, t. II, p. 490.
Exécution tant personnelle comme autre pour dettes.
Las dictios dels verbs personals. Leys d'amors, fol. 56.
Les termes des verbes personnels.
Subst. Personal val mays qu' impersonal. Leys d'amors, fol. 75. Personnel vaut mieux qu'impersonnel.
CAT. ESP. Personal. PORT. Pessoal. IT. Personale.
(chap. Personal, personals.)
4. Personalment, adv., personnellement.
Adjornar personalment per denant lui.
Tit. du XIVe siècle. DOAT, t. IX, fol. 167.
Ajourner personnellement par devant lui.
CAT. Personalment. ESP. Personalmente. PORT. Pessoalmente.
IT. Personalmente. (chap. Personalmen.)
5. Personalitat, s. f., lat. personalitatem, personnalité.
Aquesta pluralitatz significa motas personalitatz.
Leys d'amors, fol. 54.
Cette pluralité signifie de nombreuses personnalités.
Angel ha... perfiecha personalitat. Eluc. de las propr., fol. 9.
(chap. L' ángel té... perfecta personalidat.)
Ange a... parfaite personnalité.
(chap. Personalidat, personalidats. ESP. Personalidad.)
6. Personat, Perzonat, s. m., personnat, bénéficier.
Per los personatz
O dic o per prelats.
G. Riquier: Pus Dieu.
Pour personnats je le dis ou pour prélats.
- Adj. Qualifié, élevé en dignité.
Aitan be son perzonatz.
P. Vidal: Abril issic.
Si bien ils sont qualifiés.
CAT. Personat. ESP. Personado. (chap. Personat, personats, personada, personades : personalidat, personalidats : gen importán;
benefactó, benefactós, benefactora, benefactores.)
7. Despersonar, v., dépeupler.
Lo reierme de Fransa desfai e despersona.
Roman de Gerard de Rossillon, fol. 1.
Le royaume de France détruit et dépeuple.
(chap. Despoblá: despoblo, despobles, despoble, despoblem o despoblam, despobléu o despobláu, despoblen; despoblat, despoblats, despoblada, despoblades. Contrari: poblá, repoblá.)
3. Impersonal, adj., lat. impersonal, impersonnel.
L' infinitius es impersonals, so es ses persona.
Del verb impersonal no tractem.
(chap. L'infinitu es impersonal, aixó es sense persona.
Del verbo impersonal no tratem.)
Leys d'amors, fol. 75 et 90.
L'infinitif est impersonnel, c'est-à-dire sans personne.
Du verbe impersonnel nous ne traitons pas.
CAT. ESP. Impersonal. PORT. Impessoal. IT. Impersonale.
(chap. In + personal, n se fa m dabán de la p: impersonal, impersonals.)
Perspectiu, adj., du lat. perspectus, perspectif, qui a rapport à la perspective.
Segon que demostra la sciencia perspectiva.
Eluc. de las propr., fol. 107.
Selon que démontre la science perspective.
(chap. Perspectiu, perspectius, perspectiva, perspectives.)
2. Perspectiva, s. f., perspective, traité de perspective.
Segon que ditz Alacen en sa perspectiva. Eluc. de las propr., fol. 14.
Selon que dit Alacen en sa perspective.
(chap. Perspectiva, perspectives.)
Pertus, Pertuis, s. m., du lat. pertusus, pertuis, trou, crevasse.
Aia al mieh luoc un pertus. Liv. de Sydrac, fol. 138.
Qu'il y ait au milieu un trou.
Tu qu' estas com fan rat en pertus.
G. Rainols d'Apt: A tornar m' er.
Toi qui demeures comme font rats en trou.
Per un pertuis de taraire.
Marcabrus: Auias de chan.
Par un pertuis de tarière.
ANC. FR. Li berteisches garnir, è li pertuz garder. Roman de Rou, v. 4261. Dans les pertuis de ton tronc.
Ronsard, t. I, p. 498.
Par le petit pertuis d'un gran tuyau percé.
Premières Œuvres de Desportes, fol. 242.
IT. Pertuso, pertugio. (N. E. Véase el puerto Perthus, Pertús : tajo, raja, apertura. Chap. Cribassa, cribasses; tall, talls; bada, bades; forat, forats.)
2. Pertusos, adj., poreux.
Sucre... es pertusos, e fon de leu. Eluc. de las propr., fol. 228.
Sucre... est poreux, et fond facilement.
(chap. Lo sucre... es porós, y se fon fássilmen.)
3. Pertusar, v., percer, trouer, perforer, cribler.
Darz d'acer voill que ill pertus la pansa.
Lanza: Emperador avem.
Je veux que dard d'acier lui perce la panse.
Ambas las nars li pertuzatz.
Deudes de Prades, Auz. cass.
Les deux narines vous lui percez.
Part. pas.
Non es mes en bassac pertussat.
G. Rainols d'Apt: Auzir cugei.
N'est pas mis en bissac troué.
Quan be se dreça, lo cel n' a pertusat. Poëme sur Boèce.
Quand bien elle se dresse, le ciel elle en a percé.
Fort destreg de lebrozia que l' a tot pesseiat e pertuzat.
Roman de la Prise de Jérusalem, fol. 3.
Fortement étreint de lèpre qui l' a tout brisé et criblé.
ANC. FR. Nulz vers ne la puet pertuisier
Ne son vernis vermenuisier.
Jehan de Meung, Trésor, v. 634.
Faisant parler dessous ses divins doigts
Un chalumeau pertuisé par neuf fois.
Scevole de Sainte-Marthe, p. 69.
IT. Pertugiare.
Peryodus, s. m., périodus, sorte de ponctuation qui correspondait au point et virgule.
Peryodus es us ponchs ab una tirada, so es ab una vergueta tirada ad enjos (N. E. Algo parecido a ĭ). Leys d'amors, fol. 144.
Le périodus est un point avec un tiret, c'est-à-dire avec une petite barrette tirée en dessous (ĭ).
Pes, Pez. f., lat. pix, poix, glu, colle.
Apres aiatz de pes fort neta.
Deudes de Prades, Auz. cass.
Après ayez de la poix fort nette.
Qui tocha la pez. Trad. de Bède, fol. 35.
Qui touche la poix.
ESP. PORT. Pez. IT. Pece. (chap. La pez es una pega que se fique a dins de les botes de cuero; tamé se li pot di brea, que se fa aná per a calafatá o embreá barcos o barques.)
2. Pegz, s. f., poix.
Saumada de pegz.
Cartulaire de Montpellier, fol. 114.
Charge de poix.
3. Pega, Peja, s. f., lat. pice, résine.
Pega es humor de pi, per decoctio de foc negra et indurzida.
Eluc. de las propr., fol. 218.
Résine est suc de pin, par décoction de feu noire et durcie.
- Poix, colle, glu.
Pudion a pegua e a solpre. Revelatio de las penas d'yferns.
(chap. Putíen (pudíen, féen pudó) a pega y a sofre.)
Puaient à poix et à soufre.
Lo pegairos dona, l' an, de leida, II massas de peja.
Charte de Besse en Auvergne, de 1270.
Le marchand de poix donne, par an, de leude, deux masses de poix.
ANC. FR. Il estoit noir comme peige bouillie.
Roman français de Fierabras, liv. II, part. III, c. 6 et 7.
CAT. ESP. Pega. (chap. Pega, pega grega per a empeltá; pegues; pegamento, pegamentos; cola, coles.)
4. Pegar, v., lat. picare, poisser, goudronner, enduire, cirer.
Una caysseta mandet far,
E vay la defora pegar.
V. de S. Honorat.
Une cassette il commanda de faire, et va la poisser extérieurement.
CAT. ESP. PORT. Pegar. (chap. Apegá, pegá; apego, apegues, apegue, apeguem o apegam, apeguéu o apegáu, apeguen; apegat, apegats, apegada, apegades.)
5. Pegairos, adj., marchand, fabricant de poix.
Lo pegairos dona, l' an, de leida, II massas de peja.
Charte de Besse, en Auvergne, de 1270.
Le marchand de poix donne, par an, de leude, deux masses de poix.
6. Empeguir, v., poisser, oindre, frotter, s'embrouiller.
Fig. Don fassa home empeguir.
Vos, sitot non an sazo
Lur dig, no vulhatz enpeguir.
Els s' empeguisson de plazer.
P. Vidal: Abril issic.
Dont il fasse homme s'embrouiller.
Vous, quoique n'ont pas (ne soient pas de) saison leurs propos, ne veuillez pas vous embrouiller.
Ils s'embrouillent à plaisir.
Part. pas. Mentr' aissi son enpeguit.
P. Vidal: Abril issic.
Tandis qu'ils sont ainsi embrouillés.
ANC. FR. Vous me semblez à une souris empegée; tant plus elle s'efforce soy dépestrer de la poix, tant qu'elle s'en emberne.
Rabelais, liv. III, ch. 36.
ANC. CAT. Empeguir.
7. Empegar, Enpegar, Empezar, Enpezar, poisser, goudronner, enduire, empeser.
Ni 'ls capels blans engrezar ni enpezar, ni 'ls negres colrar ab pega non farem.
Ieu non empezarai ni farai empezar alcun capel.
Cartulaire de Montpellier, fol. 144.
Nous ne ferons ni oindre ni goudronner les chapeaux blancs, ni colorer les noirs avec de la poix.
Je ne goudronnerai ni ferai goudronner aucun chapeau.
Pega naval apta per linir et enpegar naus. Eluc. de las propr., fol. 218. Poix navale apte à enduire et goudronner navires.
CAT. ESP. Empegar. IT. Impeciare.
8. Empeguntar, v., poisser, enduire de poix.
Part. pas. Una caxeta empeguntada
E calefatada.
V. de S. Honorat.
Une petite caisse enduite de poix et calfatée.
CAT. ESP. Empeguntar.
Pessa, Peza, s. f., pièce, morceau, lambeau.
Voyez Denina, t. III, p. 58.
Lo mort, e 'nporta 1 pessa e pueys autra. V. et Vert., fol. 24.
Le mord, et emporte une pièce et puis l'autre.
Loc. prov. Per V sols a om la pess' e 'l pan.
(chap. Per sinc sous (sueldos) se té la pessa y lo pa.)
Sordel: Qui be s membra.
Pour cinq sous on a la pièce et le pan.
- Espace de temps.
Quant el s' auzi saludar
De part vos, non poc mais sonar
D' una pessa.
Un troubadour anonyme: Senhor vos.
Quand il s' ouït saluer de par vous, il ne put plus parler d'un espace de temps.
Adv. comp. Gran peza lo deu hom tener.
Deudes de Prades, Auz. cass.
Grand espace de temps on doit le tenir.
ANC. FR. Quant li rois ot demouré en ces parties une pièce.
Demoura une pièce du temps, puis s'en parti.
Chr. de Fr. Rec. des hist. de Fr., t. V, p. 237; et t. III, p. 155.
Grant pièce aveit lur terre éue. Roman de Rou, v. 7905.
Qui estoient bien las, car ils avoient grand pièce couru.
Comines, liv. I, p. 525.
IT. Dimorarsi una pezza con voi.
Egli ha gran pezza che, etc.
Boccaccio, Decameron, IV, 2; II, 5.
Li principi de' Romani si tacerono grande pezza.
Cento novel. antic., n° 92.
CAT. Pessa. ESP. Pieza. PORT. Peça. IT. Pezza. (chap. Pessa, pesses.)
2. Pesseiar, Peceiar, Pezeiar, Pesegar, Pessuguar, Peciar, v., briser, mettre en pièces, rompre, mutiler.
Lo fes tot pesseiar.
Bertrand de Born: Quan vey.
Le fit tout mettre en pièces.
Tant escut peciar e fendre. Guillaume de Tudela.
Tant d'écus briser et fendre.
Trenquet lo e 'l peseguet, et cant l' ac peseguat.
Abr. de l'A. et du N.-Test., fol. 12.
Le cassa et le mit en pièces, et quand il l'eut mis en pièces.
Combatr' et envazir
Murs, tors, e peceiar,
Ardre e fondr' eissamenz.
B. Calvo: Mout a que.
Combattre et envahir murs, tours, et mettre en pièces, brûler et renverser également.
Fig. Plus cai d'aut pretz, plus franh e pesseya.
Aimeri de Peguilain: Destreitz cochatz.
Plus mérite choit de haut, plus il se casse et se brise.
A penas sent qui 'l bat o 'l pessuga. Eluc. de las propr., fol. 77.
A peine il sent qui le bat ou le mutile.
Loc. Can se viron pesseiar a cartiers.
P. Cardinal: Tendas e traps.
Quand ils se virent briser à quartiers.
- Déchirer.
Lo peronhs es una veruga
Sus en la cropa, que s pessuga
Tot auzel, can se vol peronner.
Deudes de Prades, Auz. cass.
Le péron est une verrue sur le croupion, que se déchire tout oiseau, quand il veut s'enduire.
Fig. Escas non vol qu' om lo pessug.
Bernard De Venzenac: Pus vey.
L'avare ne veut pas qu'on le déchire.
Prov. Qui non pot mordre, pessuga.
Gavaudan le Vieux: Lo vers.
Qui ne peut mordre, déchire.
Part. prés. O bona asta de fraisne o masa peceiant. Guillaume de Tudela.
Ou bonne lance de frêne ou masse mettant en pièces.
Part. pas. Aqui veirem manz sirventz peceiatz.
Blacasset: Gerra.
Là nous verrons maints sergents mutilés.
Manta testa pezeiada. V. de S. Honorat.
Mainte tête brisée.
Fig. En aitals motz peceiatz.
Giraud de Borneil: Si 'l cor no m.
En tels mots brisés.
ANC. FR. Qu'il li a pecoié l' escu. Roman du Renart, t. III, p. 245.
Que l' anelet qui fu s' amie
Féust perdus ne peçoiez.
Fables et cont. anc., t. II, p. 421.
Tant que l' eschine ai peçoiée. Roman du Renart, t. II, p. 339.
Que il le fist et fendre et peçoier.
Roman d'Agolant, v. 929.
ANC. CAT. Pecejar. CAT. MOD. Pessigar. IT. Pizzicare.
(chap. Fé a pesses, pessejá; pessigá, de pessic (pellizco en castellá): pessigo, pessigues, pessigue, pessiguem o pessigam, pessiguéu o pessigáu, pessiguen; pessigat, pessigats, pessigada, pessigades.)
3. Pessar, Pezar, v., briser, casser, rompre.
Pessa lazes e cordons.
(chap. Trenque (chafe) llassos y cordons.)
L'uns si pezet lo bratz, l'autre esdevenc rancs. V. de S. Honorat.
Brise lacets et cordons.
L'un se cassa le bras, l'autre devint boiteux.
Part. pas. De viure non ac conort,
Ans cugeron qu'ell fos pessat
Per lo verin qu'el ac tocat.
Trad. d'un Évangile apocryphe.
De vivre n'eut espoir, mais ils crurent qu'il fut brisé par le venin qu'il eut touché.
4. Peceiador, adj., briseur, casseur, coupeur.
Ab lui s'en van bel feridor de lanza,
Pecciador de cambas e de bratz.
B. Zorgi: No m laissarai.
Avec lui s'en vont beaux frappeurs de lance, briseurs de jambes et de bras.
5. Peassar, v., rapiécer, raccommoder.
Sens peassa et ajusta
So que largueza frusta.
Nat de Mons: Sitot non es.
Sens rapièce et rajuste ce que largesse dépèce.
ESP. Pedazar.
6. Espessar, Espezar, v., briser, mettre en pièces, dépecer.
Colompnas e marmes entiers
A fag espessar per cartiers.
V. de S. Honorat.
Colonnes et marbres entiers il a fait briser par quartiers.
Bertran, mestier no m' azauta de sirven,
C' om l' espesa e l' eisorba e l' art e 'l pen.
T. d'Augier et de Bertrand: Bertran.
Bertrand, ne me convient pas le métier de sergent, vu qu'on le met en pièces et l'aveugle et le brûle et le pend.
IT. Spezzare.
7. Espesseiar, Espessegar, v., briser, mettre en pièces, déchirer.
Elhs los van totz espessegar, que no n' escapero mays IIII que aportero las novelhas. Philomena.
Ils les vont tous mettre en pièces, de sorte que n'en échappèrent que quatre qui apportèrent les nouvelles.
Part. pas. Mortz e nafratz tan laydament
Et espesseiatz per Sarrazins. V. de S. Honorat.
Tués et blessés si laidement et mis en pièces par Sarrasins.
Los autres, que no volgro penre baptisme, foro totz espessegatz.
Philomena.
Les autres, qui ne voulurent prendre baptême, furent tous mis en pièces.
ANC. FR. A plusurs fist traire les denz
E li altres fist espeecer.
Roman de Rou, v. 6098. Var.
(chap. Despedassá: despedasso, despedasses, despedasse, despedassem o despedassam, despedasséu o despedassáu, despedassen; despedassat, despedassats, despedassada, despedassades.)
3. Despessar, Despezar, Despechar, v., dépecer, mettre en pièces, diviser, distribuer.
Cels falz Juzieus ferir e despechar. Passio de Maria.
Ces faux Juifs frapper et mettre en pièces.
Lo despezon plus menudamens que hom no fay carn a mazell.
V. et Vert., fol. 25.
Le dépècent plus menuement qu'on ne fait chair à boucherie.
Be say que mos payres, lo reys,
Non despesa aysi son peys
Ni las viandas a sa gent.
V. de S. Honorat.
Je sais bien que mon père, le roi, ne distribue pas ainsi son poisson ni les subsistances à sa gent.
Part. pas. Totas sas viandas sant Honorat avia despesadas a paures.
V. de S. Honorat.
Toutes ses subsistances saint Honorat avait distribuées aux pauvres.
Pesseguier, Presseguier, s. m., du lat. persicus, pêcher.
Florisson li pesseguier.
(chap. Florixen los pressegués.)
Marcabrus: Al departir.
Fleurissent les pêchers.
Aquel presseguiers es floritz. Leys d'amors, fol. 73.
Ce pêcher est fleuri.
CAT. Presseguer. PORT. Pessegueiro. (chap. Pressegué, pressegués. ESP. Melocotonero.)
2. Presega, s. f., pêche.
De presegas auretz nogaills;
Faitz n' oli.
Deudes de Prades, Auz. cass.
De pêches vous aurez noyaux; faites-en huile.
CAT. Presseg. PORT. Pessego. IT. Persica. (chap. Préssec, pressecs, bresquilla, bresquilles; mullarero, mullareros per la zona de Fraga, Maials, etc. ESP. Melocotón.)
Pestar, v., lat. pistare, piler.
Voyez Muratori, Diss. 33.
Sol de pestar en morter
Pebre, e de tastar sabrer.
Le moine de Montaudon: Fort m'enoia. Var.
Seulement de piler en mortier poivre, et de tâter sauce.
ESP. Pistar. PORT. Pisar. IT. Pestare.
Pestilentia, Pestilencia, Pestilensa, s. f., lat. pestilencia, peste,
contagion.
Guerras e pestilentia an destrug la ciptat. V. de S. Honorat.
Guerres et peste ont détruit la cité.
Per la pestilencia d' aqui on ve lo vens. Liv. de Sydrac, fol. 48.
Par la contagion de là où vient le vent.
Roma delhiurada de la pestilensa.
Cat. dels apost. de Roma, fol. 37.
Rome délivrée de la peste.
ANC. FR. D' estrange pestilence et de ocisiun.
Anc. trad. des Livres des Rois, fol. 7.
CAT. ESP. PORT. Pestilencia. IT. Pestilenzia, pestilenza.
(chap. Peste bubónica, pestes; pestilensia, pestilensies; contagi, contagis; pandemia, pandemies; corrupsió, corrupsions; peste tamé es pudina, corrompina, mala auló, com passabe als puestos aon ñabíe peste.
Lo Decamerón, traduít al chapurriau, escomense en este tema.)
2. Pestilencial, adj., pestilentiel.
L' ayre pestilencial depuron. Eluc. de las propr., fol. 134-5.
(chap. L' aire pestilén depuren.)
Épurent l'air pestilentiel.
CAT. ESP. PORT. Pestilencial. IT. Pestilenziale.
3. Pestilent, adj., lat. pestilentem, pestilent, empesté.
Per infeccio d' ayre pestilent.
Soven engendra pestilens malautias.
Eluc. de las propr., fol. 81 et 16.
Par infection d'air empesté.
Engendre souvent maladies pestilentes.
CAT. Pestilent. ESP. PORT. IT. Pestilente.
(chap. Pestilén, pestilens, pestilenta, pestilentes.)
4. Pestiferat, adj., pestiféré.
Substantiv. Nombre de pestiferatz.
Carya Magalon, p. 52.
Nombre de pestiférés.
(chap. Apestat, apestats, apestada, apestades.)
Pet, Peit, s. m., lat. peditus, pet, vent.
Qu' eu fassa 'l petz per lor donar de ven.
T. du Comte de Provence et d'Arnaud: Amics.
Que je fasse le pet pour leur donner du vent.
Tals peitz que son de corn vos semblaran.
T. de Montan et d'une dame: Ieu veng.
De tels pets que son de cor ils vous sembleront.
CAT. Pet. ESP. Pedo. PORT. Peido. IT. Peto. (chap. Pet, pets.)
2. Petar, v., lat. pedere, péter, éclater.
Las castanhas del brasier
Peton quan no son mordudas.
(chap. Les castañes del brasé peten cuan no están mossegades - tallades, badades, ubertes, etc.)
Un troubadour anonyme: Las castanhas.
Les châtaignes du brasier pètent, quand elles ne sont pas mordues.
CAT. Petar. PORT. Peidar. (chap. Petá, petás: yo me peto, petes, pete, petem o petam, petéu o petáu, peten; petat, petats, petada, petades. Petaré, petarás, Juaquinico Monclús petará de gort, petarem, petaréu, petarán; petara, petares, petare, petarem, petareu, petaren; petaría, petaríes, petaríe, petaríem, petaríeu, petaríen; petera, peteres : ganes de fotres pets. Explotá, estallá.)











