Aimeric de Pegulhan. Domna, per vos estauc en greu turmen ++

Aimeric de Pegulhan.

I. 

“Domna, per vos estauc en greu turmen.”

"Senhor, que fols faitz, qu'eu grat no us en sen."

"Domna, per Deu aiatz en chauzimen."

"Senher, vostres precs i anatz perden."

"Bona domna, ja us am eu finamen."

"Senher, et e us volh peitz qu'a l'autra gen."

"Domna, per so n'ai eu lo cor dolen."

"Senher, et eu alegre e jauzen."

"Domna, ja mor per vos ses nulh confort."

"Senher, ben trop n'auretz fag lonc acort." 

"Domna, ja es ma vida peitz de mort."

"Senher, so m platz, sol qu'eu s non aia tort."

"Domna, de vos non ai mas desconort."

"Senher, e doncs cuiatz que us am per fort?"

"Domna, ab un semblan m'agratz estort."

"Senher, respeit no n aiatz ni conort."

"Domna, vauc doncs alhors clamar merce."

"Senher, anatz de sai: qui vos rete?"

"Domna, no posc, que vostr' amors me te."

"Senes conselh, senher, o fa de me."

"Domna, trop mal mi respondetz ancse."

"Senher, car peitz vos volh qu'az autra re."

"E doncs, domna, no m faretz ja nulh be?"

"Senher, aissi er cum dizetz, so cre." -

"Amors, gitat m'avetz a no m'en cal."

"Amics, per Deu, no us en posc far ren al."

"Amors, e vos ja meretz de tot mal."

"Amics, per so us en trairai san e sal."

"Amors, per que m fetz chauzir domn' aital?"

"Amics, eu vos mostrei so que mais val."

"Amors, no posc sofrir l'afan coral."

"Amics, per so queiram autre logal."

"Amors, en tot quan faitz vos vei falhir."

"Amics, a gran tort me voletz laidir."

"Amors, e doncs per que ns voletz partir?"

"Amics, car greu m'es quan vos vei morir."

"Amors, ja no cugetz qu'alhors me vir."

"Amics, per so pensatz del ben sofrir."

"Amors, sembla us si ja n poirai jauzir?"

"Amics, oc vos, sufren et ab servir."

II.

Si cum l'albres que per sobrecargar

franh se mezeis e pert son fruit e se,

ai eu perdut ma bela domn' e me,

e mos engenhs se franh per sobramar.

Pero, sitot me sui apoderatz,

anc jorn no fi mon dan ad escien,

anceis cuit far tot so que fatz ab sen:

mas er conosc que trop sobra l foudatz.

E non es bo qu'om sia trop senatz

que a sazos no sega son talen,

e si no i a de cascun mesclamen,

non es bona sola l'una meitatz.

Ben esdeven hom per sobresaber

nescis e'n vai maintas vetz foleian;

per que s'eschai qu'om an en loc mesclan

sens ab foudat, qui ls sap gen retener.

Las, qu'eu non ai mi mezeis en poder,

ans vau mon mal enqueren e cercan,

e volh trop mais perdre e far mon dan

ab vos, domna, qu'ab autra conquerer.

Qu'ades cuit far en aquest dan mon pro

e que savis ab aquesta folor;

pero a lei de fol fin amador

m'avetz ades, on peitz mi faitz, plus bo.

No sai nulh a “oc" per qu'eu des vostre "no";

pero soven tornon mei ris en plor,

et eu cum fols ai gaug de ma dolor

e de ma mort, quan vei vostra faisso.

Co l bazalesc qu'ab joi s'anet aucir, (basilisco)

quant el miralh se remiret e s vi,

tot atressi etz vos miralhs a mi,

que m'aucietz quan vos vei ni us remir.

E no us en cal quan mi vezetz morir,

abans o faitz de mi tot atressi

cum de l'enfan qu'ab un maraboti

fai hom del plor laissar e departir;

e pois, quant es tornatz en alegrier

et hom l'estrai so que l donet e l tol,

et el adoncs plor' e fai maior dol

dos aitans plus que no fetz de primier.

Teriaca, ges vostre pretz no col

de melhurar, qu'oi val pro mais que hier. (oi : hodie : huy, hui, avui, hoy)

III. 

En aquel temps que l reis mori nAnfos, (n'Anfos : Alfonso II de Aragón)

e sos bels filhs plazens, cortes e bos,

e l reis Peire, de cui fon Aragos, (Pedro II)

e n Diegos, qu'era savis e pros,

e l marques d'Est e l valens Salados,

adoncs cugei que fos mortz pretz e dos,

si qu'eu fui pres de laissar mas chansos:

mas ar los vei restauratz ambedos.

Pretz es estortz qu'era gastz e malmes,

e dos garitz del mal qu'avia pres,

qu'un bon metge nos a Deus sai trames

deves Salern, savi e ben apres,

que conois totz los mals e totz los bes

e meizina cascun segon que s' es,

et anc loguier no n demandet ni n pres,

ans los loga, tant es francs e cortes.

Anc hom no vi metge de son joven

tan larc, tan bel, tan bon, tan conoissen,

tan coratgos, tan ferm, tan conqueren,

tan ben parlan ni tan ben entenden:

que l ben sap tot e tot lo mal enten,

per que sap melhs meizinar e plus gen,

e fai de Deu cap e comensamen,

que l'ensenha gardar de falhimen.

Aquest metge sap de metgia tan

et a l'engenh e l sen e l saber gran,

qu'el sap ensems gazanhar meizinan

Deu e l segle (gardatz valor d'enfan!)

que l seu perden venc, meten e donan,

sai conquerir l'emperi alaman.

Oimais cre ben, cor que i anes doptan,

los faitz qu'om ditz d'Alixandre comtan.

Aquest metge savis de qu'eu vos dic

fon filhs del bon emperador Enric,

et a lo nom del metge Frederic

e l cor e l sen e l saber e l'afic: 

don seran ben meizinat sei amic

e i trobaran conselh e bon abric.

De lonc sermo devem far breu prezic,

que ben cobram lo gran segon l'espic.

Ben pot aver lo nom de Frederic,

que l dig son bon e l fag son aut e ric.

Al bon metge maistre Frederic

di, metgia, que de metgar no s tric.

//

XII. Patois du XIIIe siècle. Marguerite de Duin, Oy me semblo que you vos ay huy dire

N° XII.

Patois du XIIIe siècle.

Marguerite, fille d'un seigneur de Duin, en Savoie, dans le treizième siècle, fut prieure de la Chartreuse de Sainte-Marie de Poleteins, paroisse de Mionnay, en Bresse, entre Bourg et Lyon. Elle mourut dans ce monastère le 9 février 1310.

Son éducation fut mieux soignée que ne l'était alors en général celle des femmes, et on a trouvé dans les archives de ce monastère plusieurs écrits de cette prieure, tous en patois, et d'autant plus intéressans que la plupart portent une date bien constatée. Le manuscrit unique qui les contient est entre mes mains; ce sont: 

1°. des méditations dévotes avec la date de l'année 1226, et commencées le dimanche de la septuagésime, cinquante-une pages in-4°; 2°. trois chapitres de visions remplissant dix-sept pages. Ce traité fut présenté au révérend père dom Boso, au chapitre général des Chartreux, en 1294, par le frère Hugues, prieur de Valbonne, à qui Marguerite l'avait précédemment adressé; 

3°. cinq lettres et trois prophéties; 

4°. le même manuscrit contient la vie de Sainte-Béatrix d'Ornacieux; mais quoique le style et le langage soient les mêmes dans cette dernière pièce que dans les précédentes, il n'est pas sûr que Marguerite de Duin en soit l'auteur. Parmi ces écrits j'ai choisi le premier chapitre de ses visions, que j'ai cru devoir publier comme appartenant à un siècle dont il nous reste assez peu de monumens littéraires originaux et d'une date bien certaine; d'ailleurs il ne faut pas oublier que les ouvrages en langues vulgaires des provinces de la France, autres que la Provence et le Languedoc, sont très-rares, et je crois que c'est rendre service à la littérature nationale que d'en faire connaître le plus grand nombre possible.

Chapitre premier des visions de la bienheureuse Marguerite de Duin.

Oy me semblo que you vos ay huy dire que quant avez huy racontar alcuna graci que nostres sires à fayt a acuns de sous amis, que vos valés meu grant temps et perçoque yo desivro vostra salvament assi como yo  foy lo meis, jo vos diroy al plus briament que porroi una grant corsesi que nostres sires a fayt a una persona que yo coneisso non a pas mout de temps; et perçoque illi vos tort a plus grand profit, yo vos direy la reyson pro que crey que Deus las ly a fayt. Citi creatora per graci de nostre seignor aveyt escript en son cor la seinti via que Deus Ihesu Christ menet en terra, et sos bons exemplos et sa bona doctrina.

E aveit illi neis lo dous Ihesu-Christ en son cor que oy li eret semblant alcuna veis que il l'y fut présent, et que u tenit un livros clos en sa mayn per liey ensennier. Cis livros eret toy escret per defor de letros blanchas, neyras et vermillas. Li femel del livros erant escrit de letros d'or; en les letros blanchas eret escrita li sauncta conversations al beneit fil Deu, liquaus fut tota blanchi por sa très grant innocenti et por se sanctes oures. En les neyras erant escrit li col et les templéas et les orduras que li juë li gitavoun en sa sansti faci et per son noble cor, tant que il semblevet estre mescus. En les vermillas erant escrite les plaës et li pretiou sans qui fot espanchiés por nos. Et pos eran dos femeus qui closant lo livros qui erit escrit de lettros d'or. En l'un aveyt escrit: 

Deus erit omnia in omnibus; en l'autros aveyt escrit: mirabilis Deus in sanctis suis. Or vos diray briament comant ci creature se estadiavet en cet livros. Quand veneit lo matin, illi commençavet a plorar et pensar coment ly beneys fius Deu volit descendre en la miseri de ce mont et prendre nostra humanita, ajotar a sa deita en tal maneri que l'on puet dire que Deus qui eret immortau fu mors por nos. Après illi penseva la grant humilita que fut en el, et pues pensava coment el volit estre persegus tos jors. Après pensava en sa grant poureta y en sa grant patianci, et coment el fu obedissens tant que a la mort. Quant illi aveyt ben regarda cet livro, illi commençavet à liere el livro de sa concienci, loquel illi trovaret tot plen de foueuta et de meconges. Quant illi regardavet la humilita Ihesu-Christ, illi se trovavet tota pleyna de guel. Quant illi pensavet qu'el volit estre mesprésies et persegu, illi trovavet en se tot lo contrary.

19. Amerigo di Peguilhan. Sicum l'albres que per sobrecargar

19. Amerigo di Peguilhan. *

La prima di queste poesie, che chiude la serie delle citate nel De Vulgari Eloquentia é data secondo la lezione di B pubblicata dal Diez (Altromanische Sprachdenkmale, Bonn, Weber, 1846, p. 95) e dal Mahn (Gedichte der Troubadours, n. 344). 

Per la seconda, con la quale si entra nella serie delle poesie relative a cose d'Italia o composte da Italiani, si segue la lezione di D (in Cavedoni, Ricerche storiche intorno ai Trovatori provenzali accolti ed onorati nella corte dei marchesi d'Este nel secolo XIII, Modena, Soliani, 1844, p. 5); 

per la terza e la quarta la lezione pubblicata dal Mahn (Werke der Troubadours, II, 165 e 172); 

per la quinta e la sesta la lezione pubblicata dal Raynouard (Choix, IV, 61; Lexique Roman, I, 433). (Ed. Ramón Guimerá Lorente, Moncho de Beseit.)

Sicum l'albres que per sobrecargar

fraing si mezeis e pert son fruig e se,

ai eu perdut ma bella dompna e me, 

e mos engeins se fraing per sobramar. 

pero sitot me sui apoderatz,

anc jorn non fi mon dan ad escien, 

anceis cuich far tot so que fatz ab sen; 

mas er conosc que trop sobra il foudatz. 

E non es bon c'om sia trop senatz

que a sazos non sega son talen; 

e si noi a de chascun mesclamen, 

non es bona sola l'una meitatz. 

ben esdeven hom per sobresaber

nescis e'n vai maintas vetz follejan; 

per que s'eschai qu'om an en luoc mesclan 

sen ab foldat, quils sap gen retener.

Las, qu'ieu non ai mi mezeis en poder,

anz vau mon dan enqueren e cercan, 

e vuoill trop mais perdre e far mon dan 

ab vos, dompna, c'ab autra conquerer, 

c'ancse cuig far en aquest dan mon pro

e que savis en aquesta follor. 

pero a lei de fol fin amador

m'avetz ades, on pieitz mi faitz, plus bo.

Non sai nuill hoc, per qu'ieu des vostre no;

pero soven tornon mei ris en plor, 

et eu cum fols ai joi de ma dolor

e de ma mort, quand vei vostra faisso. 

col basalencs c'ab joi s'anet aucir, 

quand el miraill se remiret eis vi: 

tot atressi etz vos miraills a mi, 

que m'aucietz, quan vos vei nius remir. (ni us)

E nous en cal, quan mi vezetz morir, (no us)

abanz o faitz de mi tot atressi 

cum de l'enfan c'ab un maraboti 

fai hom del plor sebrar e departir; 

e puois quand es tornatz en alegrier 

et hom l'estrai so queil donet eil tol, (que il; e il)

et el adoncs plora e fai major dol 

dos aitans plus que no fetz de primier.

Tiriaca, jes vostre pretz non col

de meillurar, c'uoi valetz mais que hier. (uoi : lat. hodie : huy : avui)

Za non cuidei quem pogues oblidar 

lo danz c'ai pres d'amics e de segnors; 

mais lo granz danz oblid om pel majors, 

c'aizo es danz que nos pot emendar, 

quel meillor cors del mond el mels apres 

lays m'o; que tuz sabez ben del marques 

d'Est, cals era, no vos cal laudar ges; 

morz es; mas eu no cre q'e negun temps

morisson tan de bon costum esemps.

Qu'el fo savis e conoiscenz, e sap far 

a mesura, tan qu'era sa valors

el plus aut grad pozad e sos prez sors; 

e sostenir que nos pogues baisar 

la saup ab sen; pois fo larcs e cortes, 

humils als bos et als mals d'orgoils ples, 

e bos d'armas, adreichs en totas res, 

e vertadiers a son poder tuz temps, 

quel cor el sen i mes el fait esemps. 

Autre dol hai que m'es greus a durar 

del gai compte Verones, qu'era flors

de grant beutat e de tuz beus colors. 

quil seu bos aips vos volia contar, 

nols poria toz retrair' en un mes; 

ne non es hom que tener se pogues, 

sels audia, que de cor non plangues, 

per zo car mai no falliran null temps

aquest dui dol que son vengut esemps. 

Segner marques, vos fasiaz donar

a tals cui ja dar no fora sabors; 

pois fasiaz al menuz donadors 

creiser lor dons, cant audian parlar

del vostre fait cum era sobremes.

qui fara mai los bels dons nils granz bes? 

ni de cal cort venra tan ric arnes 

cum fazia de la vostra tuz temps, 

car negus tan cum vos non dava esemps? 

Segner marques, que faran li zuglar, 

a cui fezes tanz dons, tantas honors? 

mas un conseill no sai als trobadors: 

laissos morir et anous lais cercar; 

car sai no vei guaire qui de lor pes, 

car vos noi ets nel valenz coms noi es.

pauc nos laisset Deus ves que trop n'a pres,

si laisset tan, qu'el durera toz temps

planz e sospirs e dolors tot esemps. 

Aquel ver Deus que fo et er toz temps, 

los meta amdos en paradis esemps.

Selh que s'irais ni guerrey' ab amor, 

ges que savis no fai al mieu semblan; 

quar de guerra ven tart pro e tost dan, 

e guerra fai mal tornar en pejor;

en guerra trop, per qu'ieu non la volria, 

viutat de mal e de ben carestia;

e fin' amors, sitot mi fai languir,

a tant de joy quem pot leu esjauzir.

Quel plazer so plus que l'enuey d'amor, 

el be quel mal el sojorn que l'afan, 

el gaug quel dol el leu fays quel pezan,

el pro quel dan son plus el ris quel plor.

non dic aissi del tot que mal noi sia,

el mal qu' om n' a val mais que si 'n gueria, 

quar selh qu'ama de cor non vol guerir, 

del mal d'amor, tant es dous per sufrir. 

Enquera truep mais de ben en amor, 

quel vil fai pros el nesci gen parlan, 

e l'escars larc e leyal lo truan, 

el folh savi el pec conoissedor,

e l'orgulhos domesg' e humilia,

e de dos cors fai un, tan gen los lia; 

per qu'om non deu ad amor contradir,

pus tan gen sap comensar e fenir.

S'ieu l'ai servit, pro n' ai cambi d'amor, 

ab que ja plus nom fassa mais aitan;

qu' en mainh locs m'a fag tan aut e tan gen, 

don ja ses lieys no pogr' aver honor, 

e moutas vetz mi gart de vilania, 

que ses amor gardar no m'en sabria; 

e manhs bos motz mi fai pessar e dir, 

que ses amor noi sabria venir.

Bona dona, de vos tenc e d'amor 

sen e saber, cors e cor, motz e chan; 

e s'ieu res fatz que sia benestan, 

devetz n' aver lo grat e la lauzor 

vos e amors, quem datz la mayestria; 

e si ja plus de ben no m'en venia, 

pro n' ai cambi, segon lo mieu albir; 

e si plus fos, be saubral plus grazir. 

Chansos, vai t'en de ma part e d'amor 

al pro al ric al valen al prezan,

a cui servon Tyes et Alaman,

e sopleyo cum bon emperador; 

sobrels majors a una majoria: 

honor e pretz, larguez' e cortezia; 

larcs es de cor, d'amar e de servir, 

valens de fag per ric pretz conquerir.

Bona domna, la genser etz que sia, 

vas vos azor e soplei nueg e dia; 

jamais de vos no me volrai partir, 

qu' en tot lo mon non pogra miels chauzir.

Mantas vetz sui enqueritz

en cort cossi vers no fatz, 

per qu'ieu vuelh si' apelatz 

e sia lurs lo chauzitz: 

chansos o vers aquest chans.

e respon als demandans,

qu' om non troba ni sap devezio,

mas sol lo nom, entre vers e chanso.

Qu'ieu ai motz mascles auzitz

en chansonetas assatz,

e motz femenis pauzatz

en verses bos e grazitz;

e cortz sonetz e cochans

ai ieu auzit en verses mans,

e chansos ai auzidas ab lonc so,

els motz d' amdos d' un gran el chan d'un to.

E s'ieu en sui desmentitz,

qu' aisso no sia vertatz;

no er hom per me blasmatz, 

si per dreg m'o contraditz; 

ans n'er sos sabers plus grans 

entrels bos el mieus mermans, 

si d'aissom pot venser segon razo; 

qu' ieu non ai ges tot lo sen Salamo. 

Quar es de son loc partitz 

domneys, que ja fon prezatz, 

mi sui alques desviatz

d'amor, tan m' estauc marritz! 

qu' entr' amairitz et amans

s'es mes us pales enjans,

qu' enjanan cre l' us l' autre far son pro,

e noi guardon temps ni per que ni quo. 

Qu'ieu vi, ans que fo faiditz,

si fos per amor donatz

us cordos, qu' adreg solatz

n' issia e ricx covitz;

per quem par que dur dos tans

us mes no fazia us ans,

quan renhava domneys ses tracio;

greu es qui ve com es e sap com fo. 

E non es tan relenquitz,

sitot mi sui dezamatz, 

qu' ieu no sia enamoratz

de tal qu' es sima e razitz

de pretz, tan qu'a me es dans;

pus la valors el semblans

son assemblat en tan bella faisso, 

qu' om noi pot neys pessar meliurazo. 

Ai, belh cors cars, gen noiritz,

adregz e ben faissonatz,

so qu' ieus vuelh dir devinatz;

qu' ieu no sui ges tan arditz

qu' eus prec que m'ametz, abans

vos clam merce merceyans.

sufretz qu' ieus am e nous quier autre do, 

e ges d'aquest nom devetz dir de no. 

Vas Malespina vai, chans,

al pro Guillem qu' es prezans, 

qu'elh aprenda de te los motz el so, 

qual ques vuelha per vers o per chanso. 

Na Beatriz d'Est, l' enans

de vos mi platz ques fai grans;

en vos lauzar s' en son pres tug li bo, 

per qu' ieu de vos dauri mon vers chanso.

Era par ben que valors se desfai,

e podetz o conoisser e saber, 

quar selh que plus volia mantener 

solatz, domney, largueza ab cor verai, 

mezura e sen, conoissensa e paria,

humilitat, orguelh ses vilania,

els bons mestiers totz ses menhs e ses mai,

es mortz, Guillems Malespina marques,

que fo miralhs e mayestre dels bes.

De bons mestiers el mon par non li sai,

qu'anc non fon tan larcs, segon mon parer, 

Alixandres de manjar ni d'aver,

qu'elh non dis non quil quis, ni trobet plai;

ni ges d'armas Galvains plus non valia, 

ni non saup tan Yvan de cortezia, 

nis mes Tristans d'amor en tan d'assai; 

hueymais non er chastiatz ni repres 

negus, si falh, pus lo miralhs noy es.

On son eras siei dig plazent e guai 

e siei fag plus poderos de poder

quels autres fagz fazian desvaler? 

oi dieus! cum son escurzit li clar rai 

qu'alumavan Toscana e Lombardia, 

per que quascus anava et venia

ab lo sieu nom, ses dopte e ses esmai! 

qu'aissi saup pretz guizar, tan fon cortes, 

cum l'estela guidet los reys totz tres.

Per cui venran soudadier de luenh sai

nil ric joglar quel venian vezer? 

qu'elh sabia honrar e car tener 

plus que princeps de sai mar ni de lai, 

e manhta gens ses art, ses joglaria, 

per lo sieu don on negus non falhia; 

que manh caval ferran e brun et bai

donava plus soven et autr' arnes

de nulh baron qu'ieu anc vis ni saubes. 

Belhs senher cars, valens, e que farai? 

ni cum puesc sai vius ses vos remaner? 

quem sabiatz tan dir e far plazer 

qu'autre plazers contral vostrem desplai; 

que tals per vos m'onrava e m'aculhia 

que m'er' estrans, cum si vist no m'avia: 

ni ja nulh temps cambi non trobarai 

ni esmenda del dan qu'ai per vos pres, 

ni eu non cre qu'om far la m'en pogues. 

Lo senher qu'es una persona en tres, 

vos valha aissi cum ops ni cochaus es.

Li folh el put el filhol 

creisson trop, e no m'es belh;

el croy joglaret novelh, 

enveyos e mal parlan, 

corron un pauc trop enan, 

e son ja li mordedor

per un de nos, duy de lor, 

e non es qui los n'esquerna. 

Greu es quar hom lor acol, 

e non lor en fai revelh; 

non o dic contra 'n Sordelh, 

qu'el non es d'aital semblan, 

ni nos va ges percassan 

si col cavalier doctor; 

mas quan falhol prestador, 

non pot far V ni VI terna. 

Lo marques part Pinairol, 

que ten Saluz e Revelh, 

no vuelh ges que desclavelh 

de sa cort ni an lunhan 

Persaval, que sap d'enfan

esser mayestre tutor;

ni un autre tuador,

qu'ieu no vuelh dir, de Luzerna.

Aitals los a com los vol

lo marques d'Encantarelh, 

Nicolet, el trufarelh

que venon ab lui e van, 

e non del tot per lor dan, 

bes son trobat d'una color; 

a tals vassals tal senhor; 

dieus lor don vita eterna!

Ar veiretz venir l'estol 

ves Malespina el tropelh, 

donan la carn e la pelh; 

et ades on piegz lor fan 

e menhs de merce lor an; 

trop son li combatedor

e pauc li defendedor;

mortz son si dieus nols governa.

Estampidas e rumor

sai qu'en faran entre lor 

menassan en la taverna.

* Biografia, secondo il testo edito dallo Chabaneau (op. cit. p. 75): 

N'Aimerics de Peguilha si fon de Tolosa, fils d'un borges qu'era mercadiers que tenia draps a vendre. et apres cansos e sirventes, mas molt mal cantava. et enamoret se d'una borgeza sa vezina, & aquela amors li mostret trobar, e si fetz de leis mantas bonas cansos. mas lo maritz se mesclet ab lui e fetz li desonor; e'n Aimericx s'en venget, qu'el lo ferit d'una espaza per la testa, per quel covenc a issir de Tolosa e faidir. et anet s'en en Cataluenha, e 'n Guillems de Berguedan si l'aculhit; & el enanset lui e son trobar, en la primeira chanso qu'el avia faita, tan qu'el li donet son palafre e son vestir: e presentet lo al rei n' Anfos de Castella, quel crec d'aver e d'armas e d'onor. et estet en aquelas encontradas lonc temps; pueis s'en venc en Lombardia, on tug li bon home li feiron gran honor: e lai definet en eretgia, segon c'om ditz.

Sagacitat - Sagecia - Sagel

Sagacitat, s. f., lat. sagacitatem, sagacité, discernement.

Maligna sagacitat. Eluc. de las propr., fol. 237.

(chap. Maligna sagassidat.)

Maligne sagacité.

CAT. Sagacitat. ESP. Sagacidad. PORT. Sagacidade. IT. Sagacità, sagacitate, sagacitade. (chap. Sagassidat, sagassidats; adj. sagaz o sagás, sagasos, sagás o sagasa, sagases.)

Sagecia, sagetia, s. f., de l'arabe satja, saïque, sorte de bateau léger.

Voyez Monti, t. II, part, I, p. 313.

Val mais grans naus en mar

Que lings ni sagecia.

P. Cardinal: Ieu volgra.

Vaut plus grande nef en mer que barque et saïque.

La sagetia que compreron.

Cartulaire de Montpellier, fol. 165.

La saïque qu'ils achetèrent.

CAT. Sagetia. ESP. Saetia. IT. Saettia.

Sagel, Sagell, Sagelh, s. m., lat. sigillum, scel, sceau, cachet.

Voyez Muratori, Diss. 33; Denina, t. III, p. 104.

Letras sageladas de son sagelh. Philomena.

(chap. Cartes (lletres) sellades de son sello.)

Lettres scellées de son scel.

Falces notaris que fan falsas letras, e falson los sagells.

(chap. Falsos notaris que fan falses cartes, y falsegen o falsifiquen los sellos.)

V. et Vert., fol. 15.

Faux notaires qui font de fausses lettres, et faussent les sceaux.

- Traité, code.

Lo sagel

D' amor senes biais,

Ay legit tot entier.

T. d'un Comte et de Guillaume: Guilhem.

Le traité d'amour sans biais j'ai lu tout entier.

ANC. FR. Je ai mis mon sael.

Charte de 1245, Carpentier, t. III, col. 792.

Puis brisa

Le saiel, et la lettre esgarda.

Roman du châtelain de Couci, v. 4006.

ANC. CAT. Sagell. ESP. Sigilo (sello, cuño). PORT. Sigillo. IT. Sigillo, suggello.

(chap. Sello, sellos; cuño, cuños; v. acuñá; lacrá, ficá lacre o sera roija.)

2. Sagellar, Sagelar, v., lat. sigillare, sceller, cacheter.

Pueis li Juzieu foron gardar

Lo sepulcre, e sagellar.

Passio de Maria.

Puis les Juifs furent garder et sceller le sépulcre.

Vos sagellam

Las presens de nostre sagel.

(chap. Vos sellam o sellem les presens (cartes) de nostre sello o cuño.)

La Crusca provenzale, fol. 100.

Nous vous scellons les présentes de notre sceau.

Fig. Vuelh servir la bella

Que de grat sagella

Sos faitz gens.

G. Riquier: Voluntiers.

Je veux servir la belle qui de gré scelle ses faits gentils.

On joy s' enclau e s sagella.

Guillaume de Berguedan: Lai on hom.

Ou joie s'enferme et se scelle.

Part. pas. Messatge trametrai fizel,

Breu sagelat de mon anel.

Arnaud de Marueil: Dona genser.

Message je transmettrai fidèle, lettre scellée de mon anneau.

ANC. FR. Cesti chose ont fait saieler,

Et pendirent tout lour saiaus.

Ysengrins dist: Ce poise moi

Que vos ne l'avez saielée.

Roman du Renart, t. IV, p. 83 et 24.

ANC. CAT. Sagellar. ESP. Sigilar (sellar). PORT. Sellar. IT. Sigillare, suggellare.

(chap. Sellá: sello, selles, selle, sellem o sellam, selléu o selláu, sellen; sellat, sellats, sellada, sellades; yo sellaré; yo sellaría; si yo sellara.) 

3. Contrasagel, s. m., contre-sceau.

Avem facha sagellar aquesta carta ab nostre contrasagel.

(chap. Ham (habem) fet (feta) sellá esta carta en lo nostre contrasello. Facha : feta.)

Tit. de 1307. DOAT, t. CXIX, fol. 1.

Nous avons fait sceller cette charte avec notre contre-sceau.

(chap. Contrasello o contrassello, contrasellos o contrassellos; v. contrasellá o contrassellá. Les paraules compostes poden portá doble s o simple; contrasentit o contrassentit, pero se pronunsien en ss, s doble.)

4. Dessagelar, v., desceller, ôter le sceau.

Part. pas. La qual letra, al jorn d' huey, es dessagelada, tant es velha.

(chap. La cual lletra (carta), al día d'avui, está dessellada, tan vella es. Desde Valderrobres a Bergerac a peu ñan uns 575 km. Lo chapurriau de Bergerac del añ 1378 se entén perféctamen. Y lo del Vaud, Suiza, del 1100 tamé se comprén bastán be. Huey, hui, huy ve del latín hodie, avui. A Valensia encara se diu mol. A textos antics de Cataluña tamé se trobe.)

Docum. de 1378, ville de Bergerac.

Laquelle lettre, au jour d'aujourd'hui, est sans sceau, tant elle est vieille.

(chap. Dessellá, dessellás, pedre o perdre lo sello.)

Boecio, códice, monasterio de Ripoll

BOECIO. (1)

(1) Códice del monasterio de Ripoll, titulado Vida y milagros de Santos, n.° 113, fól 141. La materia que encierra este fragmento tiene marcados de vez en cuando unos espacios, que serían destinados para ocuparlos con el número respectivo de los capítulos en que se divide, de lo que se olvidaría, sin duda, el escribiente, menos en los espacios quinto, séptimo y octavo, donde efectivamente se lee la palabra capitol con el número que, por orden, corresponde a cada uno. Advertimos, pues, que hemos llenado los espacios donde se omitieron las indicaciones referidas, con las que les correspondieran; y esto lo hacemos, tanto para que se note mejor la distribución de la materia, como porque así se deja ver claramente que el trozo que falta al principio ha de ser tan solo una pequeña parte del capítulo I°.

....... La qual cosa en breu los vendria en ajuda contra lo dit Theodorich el despol posseyria del regne posant falçament titol de tracio al dit Boheci per ço cor era major e pus virtuos e pus poderos quels altres. Empero era innocent en la cosa. E en absencia del dit Boeci fo promulgada sentencia contra ell que fos exiylat e mes en preso en la ciutat de Pavia on per colpa malament fenta fo malmenat e per aço car era bo e discret e coratios e no frevol axi com virtuos e bo jatsia que soferis tribulacio en lo seu cors empero temprava e vencia la sensualitat per bona raho per la qual cosa feu aquest libre en lo qual mostra que ell sentia be la tribulacio en lo cors mas empero axi com virtuos soferia valentment la fortuna contraria car humanal cosa es sentir les adversitats mas empero sil hom leva lo seu enteniment alt envers la veritat sobirana conexera clarament que nos deu del tot esmeylar ne si matex desemperar. On podets notar que en altre manera esta hom trebayllat per passions senssibles e en altra manera quant te lo enteniment exalçat envers los bens vertaders e per ço car Phylosophia qui vol aytant dir com saviesa feu levar lenteniment del hom envers los dits bens. E per aço lo dit Boheci en aquest libre posa si matex en loch de persona torbada per tribulacions e posa la Phylosophia en loch de persona qui seguex e conex veritat axi com si eren IIes persones ques rahonassen perque posa les sues dolors ab les rahons de les dites dolors e la Philosophia lo consolava anullant les rahons de les dites dolors perque lo dit libre a nom de consolacio de Phylosophia quaix que fossen II persones ço es la una malalta e laltre que fos metge e que fossen maestre e dexeble perque lo dit Boeci comença a dir planyent en axi. Lo II capitol. - Aylas jo qui solia esser estudi he qui he feyts molts libres e diverses dictats e qui he tresladats molts libres de Philosophia de grec en lati axi com la methafisicha de Aristotil e la arismeticha de Nithomachi pare del dit Aristotil mentre jo era en la flor del meu estudi estant en gran benanança aylas aram cove de fer dictats de plant e de dolor per los quals puxa mostrar la mia miseria regant ab lagremes de plor vertader la mia cara e jatsesia quem hajen tolt tot ço que jo posseya empero nom han poscudes tolre les mies sciencies ans aquelles me acompanyaran e nos pertiran de mi e aquelles soles son companyia mia. - On es notoria cosa que lo dit malvat Theodorich per la sua crueltat tolch a Boheci tota persona qui hagues ab ell privadea e negun seu amich nol gosa seguir ne li lexa negun seu conexent a son servey e part aço havial desposseyt de tot quant havia mas per ço car los bens e les riqueses de la anima no desemparen hom no poden esser toltes per mans estranyes per aquesta raho diu que les sciencies que ell se havia guanyades estegeren ab ell e no pogueren esser enpetxades per negun. E per ço dix Catho aprin alcuna sciencia a art car si per aventura se mudava e fugia la tua fortuna la sciencia tots temps romandria ab tu e not desemperaria dementre que haguesses vida. En apres Boheci fa comperacio del seu temps passat al present dient aytals peraules - ay mesqui la gloria de la mia benanança que e hauda en los temps passats e la verdor del meu jovent aram som tornats en desolacio dels meus fets en la mia triste veylesa. - Notats que compara lo jovent a verdor car axi com planta quant es be vert mostra que deu be aprofitar en fruyts axi la persona cant en son jovent comença ben faent bones obres e virtuoses es garda de mal demostra que deu esser bona e profitosa plasent a Deu e a gents. E per aquesta raho Boeci en son jovent era estat bo e virtuos e ara en se veylea se veya en tristor e havia major raho de planyer perque dehia - ara es aquest temps per los mals que sofir mes venguda soptosa veylea la qual se apar en aço car soptosament son tornat canut e magra e rugat (canoso, magro, arrugado). - Aci notats que per ço cor los mals e les tristors fan cuytar la persona a veylesa per tal quant tots los accidents de la anima exceptat goig e alegria sequen lo cors de la humiditat radical que es fonament de la vida e per aço cuyten hom a la mort per força cove de enveylir la persona per tristors. E per ço car per les engoxes de la anima lo cors pren mudament segons mes e menys per aquesta raho lo dit Boeci torna canut soptosament de la qual cosa se esdevench una gran meraveyla en Bolunya la grassa on quant I hom fos jutgat a mort li tornaren tots los cabeylls blancs dins espay de I die natural e empero non havia negun blanch. E axi mateix per ço car dolor toll a hom la sabor de les viandes per ço lo dit Boeci no podia ben menyar perque torna rugat e tremolos per ço car per defaliment de vianda la pell del hom no compleix ne la persona no pot haver força. En apres se clamava de la mort perque no venia car per la dolor que havia ne soferia la desiyave dient que la mort lavores es cruel quant ve a la persona estant en benanança e lavores es bona quant ven a hom en temps de adversitat e de pobrea e de tristor car en aytal temps es per molts desigada e menys es temuda mas comunament fa lo contrari axi com a cruel car menysprea les pregaries e les lagrimes e los sospirs e gemechs de les persones que la desigen quant son posades en miseria e ve a aquells qui son en bona anda e han ço que volen e dix - o mort perque es axi cruel perque no vens ara quant me veus en tanta dolor e quem faries gran plaser e fugs a mi mesqui posat en gran tristor. - E en apres repren los henamichs dient axi - o amichs meus quim teniets per benehuyrat e mavets moltes vegades loat veus ara que son caygut e aterrat soptosament e mes venguda mala ventura perque podets conexer que la mia benahuyrança no era ferma ans era vana perque vanament son estat loat per vosaltres. -  

Lo IIIe capitol.

Mentre ques penssava en les dites coses ab dolor e hagues callat e estigues tot consiros en son lit aperechli una dona a la part dreta del seu cap la qual havia la cara molt bella e digne de gran reverencia e havia los huylls flamajants e molt avists la color de la sua cara era tota viva e frescha en senyal de bona compleccio e de benignitat. Aquela dona havia molt gran força e era ten antiga e veylla que no poria jo dir la sua hedat de dies e de ayns. La granesa del seu cors era molt duptosa car alscunes vegades era axi minua com les altres persones e a vegades era ten alta que del cap tochava al cel e sil volia I poch alçar trespassava lo cel. Les sues vestadures eren fetes de filadura molt prima e delicade e molt soptilment e eren de tal materia que nos porien corrompre les quals vestadures la dita dona havia texides e fetes per aximatexa. La color de las dites vestadures era semblant a negror de fum que roman en les pintures ennegrides per veylesa e per fum e en les estremitats de les dites vestadures eren texides dues letres ço es P e T la P era baix en les faldes e la T era entorn del cabeç e de la P entro a la T havia pintura a manera de grasons. La dita vestadura era esquinçada en alcuns lochs per ço cor alscuns robadors la volien pendre per força perque la havien rompuda e esquinçada ab les mans car fugi e no la prengueren. La dita dona tenia en la sua man dreta libres en la ma esquerra un ceptra.

Lo IIII capitol.

Aquesta dona era la Philosophia la qual es dita dona per ço car axi com a dona se pertany segons la sua condicio de nodrir lom. E per ço naturalment ordonada axi la Philosophia fa lom perfeyt e acabat nodrint e informant aquell nedeament ab ella. E estava sobre lo seu cap per ço cor havia torbat lo seu enteniment per la ira que havia no la posa en lo cap lo qual es lo seu loch car ira empatxa lenteniment que no pot conexer la veritat clarament. Aquesta dona fou mare dells savis antichs perque Plato e Demostenes dixeren que havien haudes dues mares ço es natura e philosophya e dehien que natura los havien feyts materials e philosophia los havia denegats de vicis e informitats de virtutz. La dita dona havia la sua cara molt bella e digne de gran reverencia es deguda a persona virtuosa la qual cosa ço es que alcun sia virtuos segons los phisonomichs se demostra mes en la cara que en neguna altra pertida de la persona segons un proverbi qui diu axi la vostra cara mostra quina es la condicio vostra car per la cara conex hom en alguna manera la condicio de la persona. Encara mes la dita dona havia los huyls flamejants per ço cor la persona savia conex clarament e soptil veritat e bonesa e no pot esser tost enganada car gardes de engan. E la color de la cara sua mostrave benignitat car saviesa e fe fan esser hom benigne. La sua hedat de dies era molt antiga per ço car ja era en lo començament del mon perque diu Salamo en lo libre dels proverbis en lo VIIIe capitol quant Deus aparaylava los cels ja era ab Deu ordonant totes coses per la sua estatura duptosa. Dona entendre que a la persona savia se pertany que hage cura de les coses altes e axi matex algunes vegades de les coses baxes ço es de les celestials e terrenals. Per les vestadures Ion enteses les sciencies car axi con les vestadures comprenen e encloen dins si la persona vestida axi les sciencies encloen dins si saviesa e la embeleexen los fils prims son los principis e les regles que son en cascuna sciencia los quals aparen e son soptills mas quant son be ordonades donen compliment a la sciencia los quals principis la Philosophia avia texits car a saviesa se pertany de fer e ordonar les dites regles. Mas per ço car los entichs savis feeren molts e diverses libres de philosophia molt escurament per ço car perlaren per semblances posa que la color de les vestadures eran semblants a ymages fumoses e veylles. Per les dites letres ço es P e T son enteses dues coses ço es principi e terme e la I deu esser ab laltre car poch valria començar la cosa si no la termanava hom. E axi com aquell qui vest es comença a vestir les faldes e puis vest lo cabeç e axi vest tota la vestadura quant de les faldes es vengut al cabeç tot en axi del principi ab grasons ço es poch apoch aconseguex hom lo terma ço es a saber començant obres virtuoses e meylorant en aqueles havent conexensa de les coses en guisa que depuis finalment puxa pujar a la contemplacio divinal on aura clara conexença sens miga e sens triga. La dita vestadura era estada esquinçada forcivolment. Aços diu per molts qui soptosament e per força volen saber les sciencies e prenenne de la I^a I poch e de laltre altre poch e finalment non han neguna empero volen esser comtats entre els savis. Per los libres que tenia son enteses les sciencies les quals deu ensenyar persona scient e les quals ell ha apreses per los libres mes que per altra cosa. Per lo ceptra es entesa correccio car al hom savi se pertany de corregir e de castigar los homens fols. Aquestes dues coses ço es ensenyar e corregir no poden esser fetes sens saviesa. Los filosops pintaven la dita Philosofya en altres e diverses maneres car alscuns la pintaven jahent en I lit per ço que la anima reposant conquer saviesa e pintaven IIII donzeles que aportaven lo lit. La primera havia nom amor la segona trebayl la terça cura la quarta vigilia car per amor obraz e trebaylant obran e acaban e ab cura provehim e veytlant nos guardam de coses contrarioses. Altres la pintaven estant en los portals dels temples e sobre lo seu cap scrivienhi aytals peraules – usatge ma engenrada memoria ma infantada avorresch los fols e les obres vanes. - Aquests breument dehien en quina manera a hom saviesa e ço de ques deu gardar tota persona savia. Altres les pintaven en los lochs de les justicies axi com a regina seent en cadira e als seus peus estaven II homens entichs qui tenien la I genoyl baix en terra e xuclavenli les mameles cascun la sua e ella estenia los seus braces sobre els per la qual cosa es entes que veritat e bonea de justicie e de jutgement es feta e formada e nodrida ab let de philosophya e per aquella es fortificada e perfeta e acabada. Lo V^e capitol. En apres posa que feu la Philosophya on devets notar que per aço car havia compassio e pietat de Boeci tench manera de persona qui vol donar consolacio. E primerament li lunya ço que li donava tristor e depuys posay que li devia donar consolacio perque fo I poch comoguda car persona savia nos deu fortment enfelonir. E quant hac vistes les rahons de la sua dolor les quals lo agrevyaven e nol lexaven tornar al dret juy de raho dix de aqueles - qui a lexades acostar a aquest malaut aquestes putanyones soylades les quals per manera de medicina li donen veri lo qual fa les sues dolors crexer perque no pot garir ans se agreuge quant mes va mes. - On devets notar que persona savia no deu retenir ab si los pensaments que torben la raho mas deulos lunyar de si matexa. E per ço car seguir mes la volentat que la raho fa hom esser quaix bestial e sutze e per aquesta raho la Philosophia dix de les cogitacions seguens la volentat que eren putanyones soylades car aytals cogitacions moven hom a coses sutzes afalagant ab coses plasents axi com fan les putes giten los homens de raho els fan delitar en sutzures. En apres giras deves les cogitacions dienlos felonament - anatsvosen en mala ventura car sotz axi com les serenes de la mar que cantant dolçament maten les gents. - Diuse en les faldes que les dites serenes son en forma de fembres les qualls canten molt dolçament e tiren les naus faent faent adormir los homens per la dolçor de lur cant e puis aucienlos. Axi aytals cogitacions paren plasents mas fan crexer la dolor en tant que fan venir hom a desesperacio si molt les aturave ab si. E quant aço ach dit les dites cogitacions se pertiren de Boeci ab gran confusio e no pogren respondre axi com a malmirents. E apres la Philosophya posa aqui les sues dozelles ço es les rahons virtuoses e bones per ço que guarissen Boeci qui havia los huyls ploroses e la pensa aterrada lo qual quant hac viste la dita dona e hac vist ques era axi ensenyorida com no la conegues e estech tot meraveylat e gira los seus huyls e la viste fortment envers la terra e espera que faria la dita dona. Notats quel hom qui es sotsmes a la sensualitat per avols pensaments ans ques puxa de tot levar per la lum de la raho ha primerament batayla dins en si entre la sensualitat e lenteniment fort trenca hom los ligams de la sensualitat regonexent si matex. En apres la Philosophya acostas en lo lit de Boeci e asigues sobre lespona. Aquest lit es lenteniment del hom e la espona es la sciencia especulativa en la qual se posa la Philosophya. En apres parla reprenent Boeci e dix - o Deus e tan gran dolor es aquesta car la pena daquest baro es soptosament enderrochada pregon per vens terrenals de la fortuna e esli crescuda forment cura e ancia molt dampnosa e ha soptosament perduda la sua propia lum e es caygut en escures tenebres. - Aquest hom qui era virtuos e franch de totes ancies pegues e solia gardar e remirar lo cel axi com sil vees ubert es pensava en los moviments dels cels e del sol e de la luna e de les altres planetas e axi mateix de les esteles es pençaba en los mudaments dels elaments e de la mar e dels vents e de totes les dites coses vol saber raho pensaves encara en los sperits qui mouen los cels e per quina fin e com e encara en tots los temps e en les natures e en tot ço ques feya en la terra e en lo cel e en la migania e perque era habundancia o freytura de les coses ara veus aquest aytal com jau e quaix te apagada la lum de la sua pença e premut efexugas e greus de tristor e de dolor e te la sua cara baxa. O e ten gran estranyedat es que aquest qui ab ten gran pleser solia contemplar les coses celestials e ara es forçat de gardar la terra nescia e folla car per ella ço es per les coses terrenals moltes persones fan follies e nescieses e lexen estar vertadera saviesa.

Lo VI^e capitol.

Mas de huy mes temps es que prenga alcuna saviesa e medicina de bon metge. On devets notar que la Philosophya tench manera de bon metge qui demana e vol saber lo conençament de la malauthia interrogant lo malaut e per aço fa interrogacions e demandes a Boeci cortesament. E axi com lo metge per les respostes del malaut revella e mostra al malalt alcunes coses que ell no sabia nes pensave perque lo malalt conex mils lo seu mal en es pus obedient al metge. E axi com lo metge comença a donar al malalt medicines leugeres e en apres les dona pus forts segons que a obs per ço car les forts farien mudaments massa soptoses per aquesta raho la Philosofya tench semblant manera en guarir Boeci consolantlo de les sues peraules començal a rependre suau e leugerament guardantlo en la cara e dix - no es tu aquell qui eres nodrit ab la nostra leyt ço es ab la nostra doctrina e es crescut e vengut a perfeccio per les nostras sciencies e qui eres escapat a les persones de la sensualitat e eres posat en gran fortalea de virtuts al qual nos haviem dades moltes bones armes les quals sino haguesses lançades e desemperades te hagren virtuosament defensat e no fores estat vençut. Diguesme tu al qual tantes gracias havem fetes coneysme perque cales parla ab mi. Demante si calles per vergonya o per esgleyament car certes mes amaria que calasses per vergonya car la vergonya no tol la raho ne lo seny. Esgleyament empatxa lo sen el enteniment mas segons que jo conech a tu pren axi espaordiment. - Lo VII^e capitol. E quant la Philosofya vee estar Boeci axi mut e quaix peria que no hagues lenga posali les sues mans ço es conaxença del seu defaliment als seus pits aço es quant hom torna a regonexença de si matex e lavors jatsesia que la raho sia carregada empero no es de tal vençuda ne aterrada perque dix Philosofya quant lo hac toquat - aquesta malalthia no es periylosa car es litargia que es exir de dret e de juy e de raho. Exoblidades li son - dix ella - les armes que nos li haviem dades mas leugerament les cobrara sins pot conexer e per ço quens conega tochar liem los seus huyls qui estan cuberts de gran foscura de les coses terrenals. - En apres torchas los huyls ço es la raho e lenteniment ab la sua vestadura delicada los quals eren carregats de lagremes ço es de volentats terrenals e fosques car levali les sues turbacions e felonies de la sua pença e lavores lexaren les tenebres de turbacio e tornali quecom de la prima vigor ço es que lo seu enteniment fo illuminat. Lo VllI^e capitol. E qnant (quant) Boeci se fo I poch regonagut e hac aclarit lo seu enteniment volch asseiar si conexeria la dona. E quant hac alçats los huyls deves ella conech que aquela dona era Philosofya nodriça sua ço es conexença del sobiran be lo quall era lo derrer e milor de la sua consolacio les esteles de la qual Boecii havia molt sovinyades. E quant la hac coneguda dixli - o maestre de totes virtuts qui es enviada en terra e avellada del sobiran be ço es de Deu qui la tremet a diverses e a moltes persones com ses fet aço que tu sies venguda en aquesta solitut e preso del meu exiyll es tu matexa axi com jo falçament acusada. - Resposli la Philosofya en axi - o especial amich meu e com seria aço que jot desemparas specialment ara com per amor de mi sofers ten gran trebayl per mantenir la mia doctrina ço es que tot philosof deu mantenir sobre totes coses veritat e bonea e deu menysprear tota tribulacio qui li vinga per aquesta raho. E per aço nom estaria be que jo desemperas les persones ignoscens qui per amor mia soferen mal. Lo teu afany prench jo per meu ell vuyl ab tu soferir. E not pens que jom meraveyl del teu trebayll car a mi nom es novell empero ben saps tu que los antichs filosofs per conservar les nostras doctrines e per amor de veritat han sofertas moltes tribulacions. Car bet deu remembrar ço que has vist ço es que saviesa es molt menyspreada e avilada entre males persones car tots temps les persones folles contrasten a les savies e a les discretes. E no saps tu que ans que fos Plato amich nostre ja haviem haudes bataylles per los savis qui foren ans que ell dells qualls alscuns foren exillats e les altres hageren a fogir e alscuns prengueren mort. Ben saps tu que vivent lo dit Plato amich nostre Socrates maestre seu fo molt injustament perseguit e en presencia nostra pres mort per mantenir veritat. On devets notar que Socrates maestre de Plato feu I libre de unitat de Deu en lo qual prova per manifestes rahons que no devia hom fer honor ne reverencia divinal sino tensolament ha I Deu per la qual cosa foren somaguts contra ell los sacerdots de les ydoles qui preycaven molts deus. E acusarenlo ab lo princep de Athenes dient que ell havia dit mal dels deus per la qual cosa havia esser jutgat a mort en tant que fos sentenciat que begues I anap de veri en nom daquell deu que el creya la qual cosa ell no rebuja confiantse en Deu. E quant lo hac begut no li feu mal negun segons que diu I doctor per nom Macer. En apres fo forçat quen begues altre anap en nom de tots los deus de Athenes e ell protestant que per aço moria lo qual quant lach begut tentost mori per lo qual fo irat tot lo pobla qui aqui era present. E levarense contra los dits sacerdots e ocierenlos tots. E prengueren lo cors de Socrates e ab gran honor soterrarenlo en lo templa axi com aquell qui era amich de Deu vertader. E apres la mort de Socrates los seus dexebles se depertiren en diverses oppinions e jatsesia que alscuns mantinguessen alscunes errors empero aytembe mantenien alcuna pertida de veritat e per aquella soferien molts trebays jatsesia que fossen fols en altres. E si a tu no baste la fuyta de Anagaras ne lo veri de Socrates ne los turmens de Zeno per ço com eren grechs e estranys de la tua nacio empero deuriat menbrar de Cani e de Senecha e de Sora car tots aquests foren molt excellents philosops romans axi com tu metex e tots hagueren molts e bons dexebles e tots han soferts diverses turments per amor de veritat e de bonesa. Car Senecha segons ques comte en la istoria dels romans fo mestre de Nero quant fo feyt emperador e faes I die gran convit estant en la sua emperial magestat e vees Senecha maestre seu qui era en lo palau remembrali com moltes vegades lo havia ferit per nodrir e per castigarlo e soptosament mogut de gran ira feulo venir denant e dixli que elegis en quina mort volia morir car daqui avant no podia mes viure e mana quel matassen denant ell en aquella mort que ell mes elegiria lo qual forçat elegi que fos sagnat de dos brassos e posat en I bayn. E an axi nodri corp qui li tolch la vida e mori. Donchs aquest e los altres damunt dits sofariren mort per los castichs que donaven a les persones malvades volentlos nodrir e sostengren moltes e diverses tribulacions empero es romasa excellent e digna memoria de ells e no havia molt temps passat que eren estats morts e no foren morts axi ne tentost sino per ço cor eren molt savis en sciencies e en custumes de les males persones perque foren perseguents car tots temps fo que les bones custumes son perseguides per aquells qui tenen mala vida. Donchs no veig raho perque tu lot deges meraveylar si los bons homens estant en la mar salada e tempestuosa daquest mon soferen amergures e tempestats per les ondes grans qui hi son. E axi com la mar es amergosa e salade e tempestuosa axi es la vida de les gents mentre son en lo mon e jatsesia que les bones persones soveny sofiren tribulacions e persecucions per los mals per ço car les bones persones son poques e les males son moltes e quaix sens fi ques mouen mes bestialment seguint la lur propia voluntat que no rahonablament seguint lo dret juy de raho e per aço perseguexen los bons en moltes maneres empero per ço car saviesa venç malicia e bonea sobrepuge a malesa e la intencio e lo proposit dels savis e dels bons homens es aytal que no deuen aver anchia dels desplers dels mals homens ans los plau quels sien desplasents per raho jatsesia que les males persones sien moltes e molt poderoses per poder mundanal empero no deuen esser temuts per aquests car les dites males persones no han ab si regidor qui les govern car defall-los la raho qui deu regir e governar les gents ans son axi com la nau sens thimo e sens govern en la tempesta qui nos pot regir ans esta en gran periyll e per aquesta raho si ells se ajusten contra aquels quils donen les bataylles no poran haver victoria dels bons cor fermanse en aquella cosa qui no ha en si fermetat e los bons son regits per la virtut intellectiva que es regidora dels savis e informals de bonesa e de veritat e menals a la gran força e a la forts torra del sobiran e vertader ben hon han plasent contemplacio possehint los grans tresors de saviesa perques poden traure escarn dels fols los qualls han lexat lo vertader be e sonse occupats en coses qui res no valen ne poden profitar verament cor son transitories e decaybles e leugeres e frevols e altes e vallayades de molts bens. E axi o dix Enpodocles segons que recomte Theofautus en lo començament del libre de plantes qui diu que III coses son qui per lur excellencia sobrepugen totes les altres en aquesta vida. La primera menyspreu de la honor terrenal e de fortuna. La segona es desig de la benanança eternal. La terça es illuminacio del enteniment e de la volentat. La primera es ten bona que no es altre pus honesta e per res non es hom ten benehuyrat com per la segona e no es res que tant hom faça a conseguir les dites II com la tercera. E per ço car la torra es força dess... ta es ben garnida de les dites III coses per aquesta raho no ha pahor de res. E posar tene eximplis naturals en coses manifestes hon un hom qui ha lenteniment clar axi com lo cel com es ben sere posa sots los peus tota fortuna contraria menyspreant aquella e aquel jutge be e dreturerament qui per fortuna contraria nos lexa decaure e per fortuna de benanança no exalça lo seu cor aquest aytal pot ben tenir sens temor la cara ferma contra tota adversitat e no li calra haver paor de les ones tempestuoses mundanals per torbades e irades qui vinguen ne sera sobrat per la tempestat de la mar mundanal ne sera enderrochat per enpenta de vent ne cremat per ardor de foch ne aterrat per colp de pedra de giny ne sera mogut de son loch axi com para la furor del poble a moviment de mar e la envege dels henamics lagoters a vent e la ira dels senyors mundanals a foch e al colp de pedra de giny les quals coses temen vanament les gents folles e per aço son vençudes leugerament mas les persones savies no les qual tembre. Seguexse en apres o mesquins de homens e perque havets temor e estats espaordits e meraveyllats de les ires malignes e cruels dels mals senyors car sius en prenets be esgart no han ab si regidor ne capita perque no deuen esser temutz car no han força ne vigor. E per aquesta....