Mostrando las entradas para la consulta grossa ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta grossa ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas

viernes, 15 de mayo de 2026

Sen, Se - Sen, Seinh, Cen - Sentenciar, Sentensiar

Sen, Se, s. m., lat. sinus, sein, poitrine.
Lo mortal vere
Que portatz el se.
G. Figueiras: Sirventes vuelh.
Le mortel venin que vous portez dans la poitrine.
Fausset lhi la bronha dedins lo sen.
Vec lhi de vermelh sanc tot lo ple sen.
Roman de Gerard de Rossillon, fol. 56 et 83.
Lui faussa la brugne dans la poitrine.
Lui voilà de sang vermeil tout le sein plein.
CAT. ESP. Seno. PORT. Seio. IT. Seno. (chap. Seno, senos; pechuga, pechugues; mamella, mamelles; pit, pits; pitral, pitrals; pitralera, pitraleres.)

Un escolá vol a una Siñora viuda, que, enamorada de un atre, una nit de ivern lo fa assentás damún de la neu esperánla, y ell, después, tot un día de mijans de juliol la fa está despullada a una torre exposta a les mosques, als tabans y al sol que bade les roques.

2. Insinuatio, Insinuation, s. f., lat. insinuationem, insinuation, insertion, inscription d'un acte dans les registres publics.
Lei que dis que donatio facha oltra cinq cens sols no vailha senes insinuatio.
Tit. de 1253. DOAT, t. CXXXIX, fol. 72.
Loi qui dit que donation faite outre cinq cents sous ne vaille sans insinuation.
Ses insinuation e decret del baile. Statuts de Montpellier, du XIIIe siècle.
(chap. Sense insinuassió y decret del baile.)
Sans insinuation et décret du bailli.
CAT. Insinuació. ESP. Insinuación. PORT. Insinuação. IT. Insinuazione.
(chap. insinuassió, insinuassions; inscripsió, inscripsions de un documén al registre públic, registres publics. Signifique un atra cosa.)

3. Insinuar, Ensinuar, v., lat. insinuare, insinuer, insérer, inscrire dans les registres publics.
Part. pas. Donatio... ensinuada davant nos.
Tit. de 1275. Bibl. du R., f. de D. Villevieille.
Donation... insinuée devant nous.
Es insinuat.
Donatio... no val si no es insinuada per davant lo bayle.
Fors de Béarn, p. 1085 et 1086.
Est insinué.
Donation... ne vaut si elle n'est insinuée pardevant le bailli.
CAT. ESP. PORT. Insinuar. IT. insinuare. (chap. insinuá, insinuás; té un atre significat apart del de insertá, inscriure : yo me insinúo, insinúes, insinúe, insinuem o insinuam, insinuéu o insinuáu, insinúen; insinuat, insinuats, insinuada, insinuades; insinuaré; insinuaría; si yo me insinuara.)


Sen, Seinh, Cen, s. m., lat. sensus, sens, faculté de recevoir l'impression 
des objets.
Totz los delietz que prendon los V cens del cors.
Los V cens corporals.
V. et Vert., fol. 35.
Toutes les délices que prennent les cinq sens du corps.
Les cinq sens corporels.
- Esprit, âme, jugement, raison.
Vos qu' avetz saber e sen.
(chap. Vosté que té sabé y señ.)
B. de Ventadour: Accosselhatz.
Vous qui avez savoir et sens.
El sens non a poder contra talen.
Gui d'Uisel: Ben feira.
Le sens n'a pas pouvoir contre désir.
Loc. Non ai de sens per un efan.
B. de Ventadour: Non es meravelha.
Je n'ai pas de sens pour un enfant.
Belh senher Dieus, si feyssetz a mon sens,
Ben gardaratz qui faitz imperadors.
Peyrols: Pus fum Jordan.
Beau seigneur Dieu, si vous agissiez à mon sens, bien vous regarderiez qui vous faites empereur.
Us Rolanz
Qu' ab sen enqueria
Guerras, trebaillz et affanz.
G. Raimond: N Ots de Biguli.
Un Roland qui avec raison cherchait guerres, tracas et fatigues.
Enueia m, de tot mon sen,
D' ome quan pren sa putana.
Le Moine de Montaudon: Be m' enueia.
Il m'ennuie, de toute mon âme, d'homme quand il prend sa concubine.
Senes gran sens natural.
B. Zorgi: Mout fai.
Sans grand jugement naturel.
Am pauc non eyssi de sen. Trad. d'un Évang. apocr.
(chap. Per poc no sen va eixí del señ.)
Peu s'en fallut s'il ne sortit pas de sens.
Mi fan bon sens tornar.
A. Daniel: Amors e joy.
Me font tourner le bon-sens.
- Côté, sinuosité.
Baizera 'lh la boca de totz seinhs.
B. de Ventadour: Quant erba.
Je lui baiserais la bouche en tous sens.
E 'l coms sega lo sens
Que fai la mars.
Bertrand de Born: Ges no mi. 
Et que le comte suive la sinuosité que fait la mer.
Qui 'l sec plus al pieitz s' enpren;
Pero no i a mas un bon sen.
P. Vidal: Baros Jhesus.
Qui le suit plus au pire se commet; pourtant il n'y a qu'un bon sens.
Loc. Per aquest sen suy ieu sors.
P. Rogiers: Al pareissen.
Par ce sens je suis élevé.
Aissi com hom tra l' estam
A sens vers qu' era a dreich.
Garins d'Apchier: Aissi com hom.
Ainsi comme on tire la trame à sens inverse qui était à l'endroit.
ANC. CAT. Sen. CAT. MOD. Seny. ANC. ESP. Seso. IT. Senso. (chap. Señ; quixal del señ. Sentit de la vista, los 5, sing, sentits.)

2. Nonsen, Nosen, s. m., non-sens, folie, sottise.
Marques, e tu fas nosen.
Albert, Marquis de Malespine: Dona a vos.
Marquis, et tu fais non-sens.
Mas gran sciens' es sen cobrir
Lai on nonsens pot plus valer.
B. Zorgi: Mout fai.
Mais c'est grande science de cacher sens là où non-sens peut valoir davantage. 
Quant hom es desbaratatz,
Ditz om qu' a perdut per nonsen. 
Rambaud de Vaqueiras: Ja hom pres.
Quand l'homme est déconfit, on dit qu'il a perdu par non-sens.

3. Senar, v., donner, rendre le sens, être sensé.
Res no m podia senar.
(chap. Res no me podíe torná lo señ.)
Giraud de Borneil: En un chantar.
Rien ne pouvait me rendre le sens.
Part. pas. Ab savis, senatz.
G. Riquier: Tant petit.
Avec les sages, sensé.
Subst. Entr' els nescis e 'ls fatz
Pot chausir lo senatz.
Arnaud de Marueil: Razos es. Var.
Entre les niais et les fous le sensé peut choisir.
Loc. Ab no senat. Trad. de Bède, fol. 43.
(chap. En Manel Riu Fillat, que no está senat, sino sonat.)
Avec le non-sensé.
ANC. FR. Mès Bernart estoit plus senez,
Por ce qu'il estoit li ainz nez.
Roman du Renart, t. 1, p. 238.
Que vers lui ne soit trop irée,
Mais or soit et france et sènée. 
Marie de France, t. 1, p. 506.
L'ANC. CAT. faisait usage du participe passé senat.
(N. E. No hay apenas diferencias entre el occitano y el antiguo catalán.)

4. Sensual, adj., lat. sensualis, sensuel.
Cauzas sensuals..., cauzas espiritals. Eluc. de las propr., fol. 16.
(chap. Coses sensuals..., coses espirituals.)
Choses sensuelles..., choses spirituelles.
- Qui tombe sous les sens.
Las que han invisibilitat, a las sensuals. Eluc. de las propr., fol. 1.
Celles qui ont invisibilité, à celles qui tombent sous les sens.
CAT. ESP. PORT. Sensual. IT. Sensuale. (chap. Sensual, sensuals.)

5. Sensualitat, s. f., lat. sensualitatem, sensualité.
La prima vigor, so sapchatz,
Es dicha sensualitatz. 
Brev. d'amor, fol. 53.
La première vigueur, sachez cela, est dite sensualité.
CAT. Sensualitat. ESP. Sensualidad. PORT. Sensualidade. IT. Sensualità, sensualitate, sensualitade. (chap. Sensualidat, sensualidats.)

6. Sensation, s. f., lat. sensationem, sensation.
Tal sensation as faza. Dialogue de l'Âme et du Corps.
Telle sensation tu as faite.
CAT. Sensació. ESP. Sensación. PORT. Sensação. IT. Sensazione.
(chap. Sensassió, sensassions.)

7. Sentible, adj., lat. sensibilem, sensible.
Fay Dieus sentir e gostar per verray (veray) sentimen e per sentibla experiensia.
V. et Vert., fol. 100.
Dieu fait sentir et goûter par vrai sentiment et par sensible expérience.
ANC. CAT. Sentible. CAT. MOD. ESP. Sensible. PORT. Sensivel. IT. Sensibile. 
(chap. Sensible, sensibles.)

8. Senssibilitat, s. f., lat. sensibilitatem, sensibilité.
Corporeitat..., senssibilitat. Eluc. de las propr., fol. 1.
Corporéité..., sensibilité.
CAT. Sensibilitat. ESP. Sensibilidad. PORT. Sensibilidade. IT. Sensibilità, sensibilitate, sensibilitade. (chap. sensibilidat, sensibilidats.)

9. Sensitiu, adj., lat. sensitivus, sensitif.
De creatura
Sensitiva tan solamen.
An arma sensitiva.
Brev. d'amor, fol. 4 et 54.
De créature sensitive tant seulement.
Ont âme sensitive.
CAT. Sensitiu. ESP. PORT. IT. Sensitivo. (chap. Sensitiu, sensitius, sensitiva, sensitives.)

10. Insensibilitat, s. f., insensibilité.
Son, es natural insensibilitat del corrs. Eluc. de las propr., fol. 76.
(chap. La son, es natural insensibilidat del cos.)
Sommeil, c'est naturelle insensibilité du corps. 
CAT. insensibilitat. use. Insensibilidad. PORT. Insensibilidade. IT. Insensibilità, insensibilitate, insensibilitade. (chap. insensibilidat, insensibilidats; v. insensibilisá, insensibilisás.)

11. Sensificar, v., causer, procurer sensation, rendre sensible.
Part. prés. Apoplexia..., que no permet que l' esperit animal sensificant et movent, sia trames pels nervis. Eluc. de las propr., fol. 27.
Apoplexie..., qui ne permet pas que l'esprit animal rendant sensible et mouvant, soit transmis par les nerfs.
(chap. Sensibilisá, sensibilisás.)

12. Assenat, adj., sensé, raisonnable.
Es dos de sciencia, e fay home clar et assenat. V. et Vert., fol. 58.
Est don de science, et fait l'homme brillant et sensé.
L' assenatz sens no s camja.
Pierre d'Auvergne: Lo fuelhs.
Le sens raisonnable ne se change pas.
ANC. FR. Et vos estes mal asenez.
Roman du Renart, t. II, p. 113.
Quant Diex i ot valor et bonté assenée.
Romancero français, p. 25.
ANC. CAT. Assenat. IT. Assennato.

13. Dessenh, s. m., déraison, folie.
Loc. Ieu suy vengutz en dessenh.
Deudes de Prades: Sitot m' ai.
Je suis venu en déraison.
(chap. Desseñ, desraó, tontina, locura, grilladura. Lo que patix lo grillat de Manel Riu Fillat, aragonés catalaniste.)

Desseñ, desraó, tontina, locura, grilladura. Lo que patix lo grillat de Manel Riu Fillat, aragonés catalaniste

14. Dessenament, Dessenamen, s. m., déraison, folie.
Venc foras entre las gens
On tug feiron dessenamens. 
P. Cardinal: Una cieutat.
Vint dehors entre les gens où tous firent folies.
Aytals sens, es verays dessenamens. V. et Vert., fol. 31.
Pareil sens, c'est vraie folie.

15. Dessenar, Decenar, v., devenir fou, perdre le sens, être insensé.
De totz ponhs non dessena.
Brev. d'amor, fol. 25.
De tous points il ne devient pas fou.
Tug dessenero mas sol us.
P. Cardinal: Una cieutat.
Tous devinrent fous excepté seulement un.
Prov. Peire, qui ama dessena.
T. de Pierre d'Auvergne et de B. de Ventadour: Amicx.
Pierre, qui aime perd le sens.
Part. pas. Ieu ten cel per dessenat
Que secret encelat
Voilla a femna descobrir.
Un Troubadour Anonyme, Coblas esparsas.
Je tiens celui-là pour insensé qui secret caché veuille à femme découvrir.
Subst. Aquest segles... 
... Es totz ples de dessenatz.
P. Cardinal: Una cieutat.
Ce siècle... est tout plein d'insensés.
ANC. FR. Hontes ki mon cors dessenist.
Fabl. et cont. ant., t. 1, p. 129.
IT. Dissenare.

16. Forsenaria, Forceneria, Forsanaria, s. f., forcénerie, fureur, violence, extravagance.
Aspra paraula escomov forceneria.
Es veraya follia e drecha forsenaria. 
V. et Vert., fol. 31.
Âpre parole excite violence.
C'est vraie folie et directe extravagance.
Ira, audacia, forsanaria. Eluc. de las propr., fol. 53.
Colère, audace, forcénerie.
ANC. FR. Fust la forsénerie à ce montée que il se fussent entre-occis aus coutiaus et aus espées.
Toute la forsénerie du pople fu apaisiée.
Gestes de Louis-le-Débonnaire, Rec. des Hist. de Fr., t. VI, p. 153 et 154.
ANC. CAT. Forsenaria. ANC. IT. Forsenneria.
(N. E. Entre forsenaria, forceneria y forsanaria, el dialecto occitano catalán antiguo prefirió forsenaria.)

17. Forsenar, Forcenar, v., forcener, extravaguer, faire rage.
Dona, mais volgr' ab vos murir
Ab joi, qu' ab ira forsenar.
Gavaudan le Vieux: Crezens fis.
Dame, davantage je voudrais avec vous mourir avec joie, que forcener avec tristesse.
Criden e forsenan com leons a carnage. V. de S. Honorat.
Ils crient et font rage comme lion au carnage.
Part. pas. Si el a mens de XXV ans, o si el es forsenatz.
Trad. du Code de Justinien, fol. 4.
S'il a moins de vingt-cinq ans, ou s'il est forcené.
Subst. Rendre lo sens al forcenatz et al mutz lo parlar.
V. et Vert., fol. 22.
Rendre le sens au forcené et au muet le parler.
ANC. FR. 
Por kei, dist Loeis, sont-il donc forsené? Roman de Rou, v. 2852.
Feront forcener les lays contre l'Église.
Monstrelet, t. II, fol. 74.
Le CAT. faisait autrefois usage du participe passé, et l'IT. s'en sert encore.
ANC. CAT. Forsenat. IT. Forsennato. (chap. Fora + senat : fora de señ.)

18. Aforcenar, v., rendre, devenir forcené.
Part. pas. Om aforcenat,
Que tensona de lenga.
Roman de Gerard de Rossillon, fol. 16.
Homme forcené, qui dispute avec la langue.
19. Esforcenar, v., être forcené, devenir forcené.
Si el devia esforcenar. L'Arbre de Batalhas, fol. 173.
S'il devait devenir forcené.
Part. pas. Esforcenada gen. L'Arbre de Batalhas, fol. 53.
Gent forcenée.

20. Sobresen, s. m., sur-sens, déraisonnement, extravagance.
Anc tant durs sofismes ni tant clus dictamens
No foron ditz ni fait ni tant grans sobresens.
Guillaume de Tudela.
Oncques si rudes sophismes ni si obscurs discours ne furent dits ni faits ni si grands déraisonnements.
Cridaras Lunel per sobresen,
E Castelnau per ceb' e per formatge.
T. de Bertrand d'Allamanon et de Guigo: Amicx Guigo.
Tu crieras Lunel pour extravagance, et Castelnau pour oignon et pour fromage. 

21. Sentiment, Sentimen, s. m., sentiment.
Ha alcus sentimens d' aquesta dossor. V. et Vert., fol. 55.
A aucuns sentiments de cette douceur.
CAT. Sentiment. ESP. Sentimiento. PORT. IT. Sentimento. (chap. Sentimén, sentimens.)

22. Sentir, v., lat. sentire, recevoir une impression par les sens, sentir, flairer, 
éprouver, ressentir.
Ni m fai sentir dolor, guota ni febres.
A. Daniel: Ans qu' els.
Ni goutte ni fièvre (ne) me fait sentir douleur.
Si vostr' auzel gota sentis.
Deudes de Prades, Auz. cass.
Si votre oiseau ressent goutte.
Qui la volria flairar el sentiria la flairor en l' aiga. Liv. de Sydrac, fol. 47.
Qui voudrait la flairer il sentirait l'odeur dans l'eau.
Fig. Sentir una gota del menor gaug que sia en paradis.
V. et Vert., fol. 29.
Sentir une goutte de la moindre joie qui soit en paradis.
Loc. Una dolor mi sent venir
Al cor.
P. Raimond de Toulouse: Enquera.
Une douleur je me sens venir au coeur.
Senti si grossa d' enfant. V. de S. Honorat.
Elle se sentit grosse d'enfant.
Ella sentir s' a desliada.
Deudes de Prades, Auz. cass.
Elle se sentira déliée.
Tartarassa ni voutor
No sent plus leu carn puden,
Com clerc e prezicador
Senton ont es lo manen.
P. Cardinal: Tartarassa.
Milan ni vautour ne sent plus vite la chair puante, comme clercs et prédicateurs sentent où est le riche.
Subst. An be sentir et odorar,
Auzir e vezer e gostar.
Brev. d'amor, fol. 52.
Ont bien le sentir et l'odorer, l'ouïr et le voir et le goûter.
Part. prés. Tota sentens creatura. Brev. d'amor, fol. 47.
Toute créature sentante.
Part. pas. fig.
No intrem pels pons, que seriam sentitz. Guillaume de Tudela.
(chap. No entrem pels pons, que siríem sentits : mos sentiríen, escoltaríen, sen acataríen de que entrem; mos descubriríen.)
N'entrons pas par les ponts, vu que nous serions sentis (découverts).
CAT. ESP. PORT. Sentir. IT. Sentire. (chap. Sentí en los sentits; sentí : escoltá, en lo sentit del oít.)

23. Assentiment, Asentimen, s. m., assentiment.
Assentiment de lauzengier
Un pauc delecha de primier.
Deudes de Prades, Poëme sur les Vertus.
Assentiment de flatteur délecte un peu en premier.
De volontat e d' asentimen del cenat.
(chap. De voluntat y d'assentimén del senat : dels senadós, que no venen a sená o sopá, sino que són homens senats, en bon señ pera goberná.)
Cat. dels apost. de Roma, fol. 23.
De volonté et d'assentiment du sénat.
ANC. CAT. Assentiment. IT. Assentimento. (ESP. Asentimiento. chap. Assentimén, assentimens.)

24. Cossentimen, Cocentiment, s. m., consentement.
Aquest cocentiment es... peccat mortals. V. et Vert., fol. 18.
(chap. Este consentimén es... pecat mortal.)
Ce consentement est... péché mortel.
Per cossentimen de las partz.
Trad. du Code de Justinien, fol. 11.
Par consentement des parties.
CAT. Consentiment. ESP. Consentimiento. PORT. IT. Consentimento.
(chap. Consentimén, consentimens.)

25. Cossentida, s. f., consentement, adhésion, concession.
Si 'lla m fai breu cossentida.
B. Martin: Quant l' erba.
Si elle me fait courte concession.
(chap. consentida : concessió, adhesió, consentimén.)

26. Cosensa, s. f., consentement.
Per cosensa Milo, lo duc n' issit.
Roman de Gerard de Rossillon, fol. 72.
Par consentement de Milon, le duc en sortit.

27. Cossentidor, s. m., approbateur, tolérant, flatteur.
Vei rics los cossentidors,
Car faillir laisson lor seingnors.
Pons Barba: Sirventes non.
Je vois riches les flatteurs, parce qu'ils laissent faillir leurs seigneurs.
ESP. PORT. Consentidor. IT. Consentitore. (chap. Consentidó, consentidós, consentidora, consentidores; aprobadó, aprobadós, aprobadora, aprobadores; tolerán, tolerans, toleranta, tolerantes; llepacul, llepaculs.) 

28. Consen, Cossen, adj., complice, consentant.
Aissellas putas ardens
Que son d' autrui maritz cossens.
Marcabrus: Pus mos.
Ces putains ardentes qui sont des maris d'autrui consentantes.
Dieus vos es consenz.
B. Calvo: Mout a que.
Dieu vous est consentant.
ANC. CAT. Consent. (chap. ESP. cómplice.)

29. Consentir, Cossentir, v., lat. consentire, consentir, approuver, souffrir, endurer, accorder.
Non deu consentir deshonor
Negus sos fizels cosseliers.
Raimond de Miraval: D' amor son. 
Ne doit consentir déshonneur nul son fidèle conseiller.
Personniers es del mal qui 'l consen.
Guillaume de Montagnagout: Nuls hom.
Participant est du mal qui le consent.
E 'l proverbis consent hi be.
Deudes de Prades, Auz. cass.
Et le proverbe s'y accorde bien.
Part. prés. Es colpables e cossentens. Brev. d'amor, fol. 60.
Il est coupable et consentant.
Part. pas. Sibilia per cert a consentit putage. V. de S. Honorat.
Sibilie pour sûr a consenti prostitution.
CAT. ESP. PORT. Consentir. IT. Consentire. (chap. Consentí : consentixco o consentixgo, consentixes, consentix, consentim, consentiu, consentixen; consentit, consentits, consentida, consentides; consentiré; consentiría; si yo consentiguera o consentira.)

30. Dissencio, Dissentio, Dicentio, Dissention, Dessession, Decession, 
s. f., lat. dissensionem, dissension, dissentiment.
La dissencio... entre los nobles. L'Arbre de Batalhas, fol. 2.
(chap. La dissensió... entre los nobles; dissentimén, no está de acuerdo o d'acord.) 
La dissension.. entre les nobles.
Per que manda a sant Honorat,
Ad Arle, la dissention
Dels frayres e de la mayson.
V. de S. Honorat.
C'est pourquoi il mande à saint Honorat, à Arles, la dissension des frères et de la maison.
Deus non es pas de dicentio, mas de patz. Trad. de Bède, fol. 59.
Il n'est pas Dieu de dissension, mais de paix. 
La gran decession e l' error de sa gent. V. de S. Honorat.
La grande dissension et l'erreur de sa gent.
CAT. Dissenció. ESP. Discensión (disensión). PORT. Dissenção. IT. Dissenzione. 
(chap. dissensió, dissensions; dissentimén, dissentimens.)

31. Resentir, v., ressentir.
Fig. Baro, en altra part los anem resentir. Guillaume de Tudela.
Barons, en autre part allons les ressentir (tâter).
Part. pas. Nos avem proat lo mal e resentit. Guillaume de Tudela.
Nous avons éprouvé le mal et ressenti.
CAT. Ressentir. ESP. PORT. Resentir. IT. Risentire. (chap. Ressentí, ressentís de una caiguda.)

32. Sentencia, Sententia, Sentensa, s. f., lat. sentencia, sentence.
Cant Dieus fara justicia, le jorn que dara de nos sentencia.
V. et Vert., fol. 60.
Quand Dieu fera justice, le jour qu'il donnera sentence de nous.
Sententia fon donada c' om la cremes el fuec. V. de S. Honorat.
Sentence fut donnée qu'on la brûlât au feu.
ANC. CAT. Sentença. CAT. MOD. (N. E. Com la de 1505, aon encara ix “hoc”.) 
ESP. Sentencia. PORT. Sentença. IT. Sentenzia, sentenza. (chap. Sentensia, sentensies.)

Fernando II de Aragón; sententia, Jacobum de Casafranca; judeus, judíos; 1505; hoc

33. Sentencial, adj., sentencieux.
Entre las ordinals e las sentencials. Leys d'amors, fol. 26.
Entre les ordinales et les sentencieuses.

34. Sentenciar, Sentensiar, v., juger, sentencier. 
Sentenciero LIIII templiers.
(chap. Van sentensiá a sincuanta cuatre templaris.)
Cat. dels apost. de Roma, fol. 211.
Jugèrent cinquante-quatre templiers.
Part. pas. Ja aicest platz non er sentensiat.
Bertrand d'Allamanon III: D' un sirventes.
Jamais ce plaid ne sera jugé.
ANC. FR. Il fut remené à Tours... pour estre sentencié.
Monstrelet, t. III, fol. 66.
Comment doncq est-ce qu'il faut sentencier et juger en ce différent?
Amyot, Trad. de Plutarque. Morales, t. I, p. 453.
Sous l'espérance à lui donnée que sentenciant en sa faveur, etc.
Mémoires de Sully, t. I, p. 533.
CAT. ESP. PORT. Sentenciar. IT. Sentenziare. (chap. Sentensiá: sentensio, sentensies, sentensie, sentensiem o sentensiam, sentensiéu o sentensiáu, sentensien; sentensiat, sentensiats, sentensiada, sentensiades; sentensiaré; sentensiaría; si yo sentensiara.)

jueves, 7 de mayo de 2026

Sarcocolla, Sarda, Sardi, Sardil, Serga, Sirgua, Sardoyne, Sardonic, Sardina, Sargotar, Sarigot, Serigot, Sarnalha

Sarcocolla, s. f., lat. sarcocolla, sarcocolle, sorte de plante.
Liniment... fait de aloe e enses e sarcocolla. Trad. d'Albucasis, fol. 18.
Liniment... fait d'aloès et d'encens et de sarcocolle.
ESP. Sarcocola. PORT. IT. Sarcocolla.

Liniment... fait de aloe e enses e sarcocolla.

Sarda, s. f., lat. sarda, sardine.
Ha plus gran gaug... pescayre, cant pren 1 gran salmo o 1 esturjon, que cant pren 1 sarda. V. et Vert., fol. 98.
(chap. Té mes gran goch... peixcadó, cuan pren (peixque) un gran salmó o un esturió, que cuan peixque una sardina.)
A plus grande joie... pécheur, quand il prend un grand saumon ou un esturgeon, que quand il prend une sardine.
ESP. (sardina) PORT. Sarda. (chap. Sardina, sardines; sardineta, sardinetes.
Si te pique lo cul, sardineta a la plassa. A Valderrobres está lo Mas de Sardina.)


Sardi, s. m., du lat. sarda, cornaline, sorte de pierre précieuse.
Sardi es de color de terra roia..., et es bela peyra.
Eluc. de las propr., fol. 192.
Cornaline est de couleur de terre rouge... et est belle pierre.
Li fondament del mur son de peiras preciosas..., lo primier fondament es jaspis..., lo VI sardis. Trad. de l'Apocalypse de S. Jean, ch. 21.
Les fondements du mur sont de pierres précieuses..., le premier fondement est jaspe..., le sixième cornaline.
ESP. PORT. Sardio.

Sardi es de color de terra roia..., et es bela peyra.



Sardil, s. m., serge. 
Voyez Denina, t. II, p. 174.
Vestida fon d' un nier sardil,
Ab capa griseta ses pelh.
Guillaume d'Autpoul: L' autr' ier.
Elle fut vêtue d'une noire serge, avec cape de grisette sans poil.

2. Serga, s. f., serge.
No 'l cal vestir presset vermel ni serga.
Guillaume de Durfort: Quar say.
Ne lui faut vêtir perse vermeil ni serge.
CAT. Sarja. ESP. Sarga. PORT. Sarja. IT. Sargia.

3. Sirgua, s. f., serge.
No portet vestir de sirgua.
P. Vidal: Lai on cobra.
Ne porta le vêtir de serge.

Sardoyne, s. f., du lat. sardonyx, sardoine, sorte de pierre précieuse. 
Sardoynes dona castetat. Brev. d'amor, fol. 40.
La sardoine donne chasteté.
ANC. CAT. Sardenia.

2. Sardonic, s. m., lat. sardonychus, sardoine, sorte de pierre précieuse. 
Li fondament del mur son de peiras preciosas..., lo primier fondament es jaspis..., lo V sardonic.
Trad. de l'Apocalypse de S. Jean, ch. 21.
Les fondements du mur sont de pierres précieuses..., le premier fondement est jaspe..., le cinquième sardoine.
Arabia..., sardonix et yris en ela hom troba. Eluc. de las propr., fol. 163.
Arabie..., sardoines et iris en elle on trouve.
ESP. Sardonix. IT. Sardonico.

3. Sardina, s. f., sardoine, sorte de pierre précieuse.
Amors a signifiansa
De maracde o de sardina,
Qu' es de joi cims e racina.
Marcabrus: Per savi 'l tenc.
Amour a signification d'émeraude ou de sardoine, vu qu'il est de joie sommet et racine.

Sargotar, v., jargonner.
Subst. Cor mi 'n fai laigna
Ab lor sargotar.
Pierre de la Caravane: D' un sirventes.
Le coeur m'en fait affliction avec leur jargonner.
(chap. Chapurrejá.)

chapurriau, champoiral, champouirau, jargon, Girgo

Sarigot, Serigot, s. m., petit-lait.
Layt..., la partida grossa es fromagge, la aygoza es sarigot.
Prezurat, es layt en estomach d' alcunas bestias endurzit per la separatio del serigot, del boder et del fromagge.
Eluc. de las propr., fol. 273 et 275.
Lait..., la partie épaisse est fromage, l'aqueuse est petit-lait. 
Présure, c'est lait en estomac d'aucunes bêtes endurci par la séparation du petit-lait, du beurre et du fromage.
(ESP. Suero de la leche. Chap. Presa, preses; suero, sueros de la lleit. Ya veéu que antigamén ñabíen varians per a escriure formache, en este cas fromagge.)

Sarnalha, s. f., sarnaille, sorte de lézard.
Sarnalha.., specia de lauzert.
Quan la sarnalha ve alcuna serpent pres home dorment, soptament li sauta sobre la cara e 'l revelha.
(chap. Cuan la sargantana veu alguna serp prop de un home dormín (que dorm), súbitamen li salte damún de la cara y lo desperte.)
Eluc. de las propr., fol. 258 et 237.
La sarnaille..., espèce de lézard.
Quand la sarnaille voit aucun serpent près d'homme dormant, subitement elle lui saute sur la face et le réveille.
(chap. Sargantana, sargantanes. ESP. Lagartija.)

Cuan la sargantana veu alguna serp prop de un home dormín (que dorm), súbitamen li salte damún de la cara y lo desperte.

domingo, 3 de mayo de 2026

Sal

Sal, s. f., lat. sat, sel.
Aissi cum carn salva sals.
(chap. Així com la sal conserve la carn.)

Luis Latorre Albesa; cansaladé; Aissi cum carn salva sals.

Aimeri de Peguilain: Pus descobrir.
Ainsi comme sel conserve chair.
Sal de gemma. Trad. d'Albucasis, fol. 19.
Sel de gemme.
Fig. L'autre fan senes sal
Coblas, sirventes, dansas.
G. Riquier: Pus Dieu.
Les autres font sans sel couplets, sirventes, danses.
Tan gen y sabetz metre sal.
Aimeri de Peguilain: Pus ma belha.
Tant gentiment vous savez y mettre sel.
Loc. fig. No tem Peire Vidal...
Ni 'N Peguilhan de chansos metr' en sal. 
Hugues de l'Escure: De motz ricos.
Je ne crains Pierre Vidal... ni le seigneur Péguilain pour chansons mettre en sel.
ANC. FR. Ce mot, comme plusieurs de ceux qui ont changé l'A primitif en E, a conservé cet A dans ses dérivés: saler, salaison, salade, saline, salière, 
salpêtre, dessaler, etc., etc.
CAT. ESP. PORT. Sal. IT. Sale. (chap. Sal, sals; salmuera, salmueres.)

2. Saladura, s. f., salure, salaison.
La saladura de la mar.
(chap. La salabró del mar.)
Cola tota saladura en la veziga.
Liv. de Sydrac, fol. 47 et 81.
La salure de la mer.
Coule toute salure dans la vessie.
CAT. ESP. Saladura. (chap. Salabró, salabrós.)

3. Sali, s. m., salière.
La sal del sali prendon. Guillaume de Tudela.
Le sel de la salière ils prennent.
(chap. Salina, salines. ESP. Salina, salinas.)

4. Saliera, Saleira, s. f., salière.
Buffa fuec, salier' issuga.
Marcabrus: Dirai vos.
Souffle feu, salière essuie.
Loc. En Bonafe, qui us fez del oill saleira, 
Molt fo cortes, car n' ostet la lumeira.
T. de Bonnefoy et de Blacas: Seign' En.
Seigneur Bonnefoi, qui vous fit de l'oeil salière, moult fut courtois, parce qu'il en ôta la lumière.
IT. Saleira.

5. Salar, lat. salire, v., saler.
Fays o tot escorjar e salar las carns.
Roman de la Prise de Jérusalem, fol. 9.
Fait le tout écorcher et saler les chairs.
Part. pas. Ben mi tenc per paguat,
Si ay de peysson salat.
(chap. Be me ting per pagat, si ting peix salat.)
V. de S. Honorat.
Je me tiens bien pour payé, si j'ai du poisson salé.
Tro lai en la mar salada.
Bertrand de Born: Rassa mes.
Jusque là à la mer salée.
Fig. Tans i vey d' omes fatz
E tan de trop salatz.
P. Cardinal: Selh jorn que. Var.
Tant j'y vois d'hommes fades et tant de trop salés.
CAT. ESP. Salar. PORT. Salgar. IT. Salare. (chap. Salá: salo, sales, sale, salem o salam, saléu o saláu, salen; yo salaré; yo salaría; si yo salara la carn tindría carn salada : cansalada.)

6. Sals, adj., lat. salsus, salé.
Causas salsas so... (mundificativas) mondificativas.
Causas salsas ni frichura ni raust.
Eluc. de las propr., fol. 270 et 86.
Les choses salées sont... purificatives.
Choses salées ni friture ni rôt.
ANC. ESP. PORT. IT. Salso. (chap. Salat, salats, salada, salades.)

7. Salseza, s. f., lat. salsedo, salure.
Causas salsas... per salseza... et nitrozitat mundifico l' estomach.
Eluc. de las propr., fol. 270.
Choses salées... par salure... et acidité nettoient l'estomac.
IT. Salsezza.

8. Salina, s. f., lat. salina, saline.
Penre sal de las salinas.
Rég. des États de Prov., 1401.
Prendre sel des salines.
CAT. ESP. PORT. IT. Salina. (chap. Salina, salines.)

9. Saliner, Salinier, s. m., lat. salinarius, salinier, marchand de sel.
Tota manieyra de gens pagaran... officiers, monediers, saliniers, clercx.
Tit. de 1424. Hist. de Languedoc, t. IV, pr., col. 422.
Toute manière de gens paieront... officiers, monnayeurs, saliniers, clercs.
CAT. Saliner. ESP. Salinero. (chap. Saliné, salinés, salinera, salineres; mercadé de sal.)
- Salière. 
Cotels et saliners pauzo. Eluc. de las propr., fol. 75.
(chap. Gaviñets y salés (o saleros) posen.)
Couteaux et salières posent.

10. Salsa, s. f., sauce.
Gardar... la gola sobre tot de salsas e de especias.
(chap. Guardá... la gola sobre tot de salses y de espessies.)
V. et Vert., fol. 85. 
Préserver... la gorge surtout de sauces et d'épices.
Loc. Ti farem tal salsa
Don tos temps mays auras vileza.
V. de S. Honorat.
Nous te ferons telle sauce dont toujours davantage tu auras avilissement.
Prov. Aital salsa, aital pebrada.
R. Vidal: En aquel.
Telle sauce, telle poivrade.
CAT. ESP. IT. Salsa. (chap. Salsa, salses; salseta, salsetes.)

11. Salsayron, s. m., saucier. 
Vayssela, platz, escudelas, salsayrons.
(chap. Vajilla, plats, escudelles, salseres.)
Tit. de 1438. Hist. de Nîmes, t. III, pr., p. 257.
Vaisselle, plats, écuelles, sauciers.
(chap. Salsera, salseres.)

12. Salpicar, v., saupoudrer, éparpiller.
De l' escorsa de la milgrana,
Cant er arsa e polverada,
Salpicaretz una vegada.
Deudes de Prades, Auz. cass.
De l'écorce de la grenade, quand elle sera brûlée et pulvérisée, vous saupoudrerez une fois.
CAT. ESP. PORT. Salpicar. (chap. Esquichá es salpicar. En este sentit, es escampá, tirá uns polsets, espolsá.)

13. Salgema, Salgemma, s. m., sel gemme.
De salgema hi gitatz un pauc.
Deudes de Prades, Auz. cass.
De sel gemme vous y jetez un peu.
IT. Salgemma.

14. Salnitre, s. f., lat. salnitrum, sel de nitre, salpêtre.
De la carn que deura manjar
Ab salnitre faitz polverar.
Deudes de Prades, Auz. cass.
De la chair qu'il devra manger avec salpêtre faites pulvériser.
CAT. Salnitre. ESP. PORT. Salitre. IT. Salnitro. (chap. Salitre, salitres.)

15. Samaciu, adj., lat. salmacidus, saumâtre. 
Alcunas liquors geysho... de las venas de la terra cum ayga samaciva, nitroza, alluminoza. Eluc. de las propr., fol. 272.
Aucunes liqueurs sortent... des veines de la terre comme eau saumâtre, nitreuse, alumineuse.
(chap. Geysho : ixen.)

16. Salsuginos, adj., du lat. salsuginem, salsugineux, qui a goût de sel.
La terra la ret salsuginoza. Eluc de las propr., fol. 150.
La terre la rend salsugineuse.
IT. Salsuginoso.

17. Salsuginozitat, s. f., salsuginosité, qualité de ce qui est salsugineux.
Ayga fluvial, dins las venas de la terra colada, rema ses salsuginozitat, e pren dossor. Eluc. de las propr., fol. 150.
Eau fluviale, dans les veines de la terre coulée, reste sans salsuginosité, et prend douceur.

13. Salari, Salary, Selari, s. m., lat. salarium, salaire.
Per lo salary de la grossa del instrument. Fors de Bearn, p. 1094.
Pour le salaire de la grosse de l'instrument.
Volon 1 florin per jorn... sia reduch aquel salari.
Rég. des États de Prov., 1401.
Ils veulent un florin par jour... que soit réduit ce salaire.
Loc. prov. Pero a luoc et a temps
Val cascus per son selari.
G. Olivier d'Arles, Coblas triadas. 
Pourtant en lieu et en temps vaut chacun pour son salaire.
CAT. Salari. ESP. PORT. IT. Salario. (chap. Salari, salaris; antigamén se pagabe lo jornal en sal, tan valor teníe.)

miércoles, 29 de abril de 2026

Rude - Rutela

Rude, adj., lat. rudis, rude, grossier.
Es rudes en fahs e en paraulas.
Qui a la cara grossa e plena, es de ruda natura.
(chap. Qui té la cara grossa y plena, es de ruda naturalesa. Per ejemple, Juaquinico Monclús, presidén de la Ascuma de Calaseit.)
Liv. de Sydrac, fol. 126 et 127.
Est rude en faits et en paroles.
Qui a la face grosse et pleine, est de nature rude.
Non es degus homs, per can que sia durs e rudes. Leys d'amors, fol. 148.
Il n'est aucun homme, pour combien qu'il soit dur et rude.
CAT. ESP. Rudo. PORT. IT. Rude. (chap. Rudo, rudos, ruda, rudes.)

Mario Sasot Escuer; Rude, adj., lat. rudis, rude, grossier.

2. Rudeza, s. f., rudesse, rusticité, grossièreté.
Qui a las aurelhas grans, es signifiansa de rudeza. Liv. de Sydrac, fol. 127.
(chap. Qui té les orelles grans, es signo - o marca - de rudesa.)
Qui a les oreilles grandes, c'est marque de rudesse.
CAT. Rudesa. ESP. PORT. Rudeza. IT. Rozzezza. (chap. Rudesa, rudeses; rustissidat, rustissidats; grossería, grosseríes.)

3. Ruditat, s. f., lat. ruditatem, rudesse, rusticité, grossièreté.
Aurelhas per exces longas... denoto d' entedement ruditat.
Eluc. de las propr., fol. 40.
Oreilles par excès longues... dénotent grossièreté d'entendement.

Artur Quintana i Font, Arturico Quintanilla y Fuentecica

4. Rudament, adv., grossièrement.
Uelhs negres, le jorn vezo agudament..., mas la nuech vezo rudament.
(chap. Los ulls negres veuen agúdamen - en agudesa - pel día..., pero per la nit veuen rúdamen - en rudesa.)
Eluc. de las propr., fol. 38.
Yeux noirs, le jour voient finement..., mais la nuit voient grossièrement.
(ESP. Rudamente. Chap. Rudamen o rúdamen.)

Ruf, adj., raboteux, rude, âpre.
Ac grans e rufas las mas. Roman de Jaufre, fol. 27.
Il eut grandes et raboteuses les mains.

Rufian, Rofian, s. m., rufien, paillard, maquereau.
Ancmais tan bon rofian
Non vim.
T. de Taurel et de Falconet: Falconet.
Oncques plus si bon rufien nous ne vîmes.
Que nengun rufian non ause habitar en aquest pays.
(chap. Que cap rufián no oso habitá an este país. La Provensa tamé ere y es un país. La llengua dels inexistens “paísos catalans” es la provensal, lenga d'òc.)
Statuts de Provence. Bomy, p. 205.
Que nul maquereau n'ose habiter dans ce pays.
Que sia acusat de fach criminel (criminal) ni rufian.
(chap. Que sigue acusat de fet criminal ni rufián.)
Statuts de la Confr. du Saint-Esprit.
Qu'il soit accusé de fait criminel et rufien.
CAT. Rufiá. ESP. Rufián. PORT. Rufião. IT. Ruffiano. (chap. Rufián, rufians.)

Gabriel Rufián; constitución española, 1978; Rufian, Rofian, s. m., rufien, paillard, maquereau.

Rugir, v., lat. rugire, rugir.
Leos rugish. Leys d'amors, fol. 46.
(chap. Lo león rugix o rugish. Los leons rugixen o rugishen.)
Le lion rugit.
Subst. Pueys son dos (dous) chant torn' en rugir.
T. de Guillaume et de G. Riquier: Guiraut.
Puis son doux chant tourne en rugir.
Part. prés. Coma leons rugens.
Trad. de la 1re Épître de S. Pierre.
Comme lion rugissant.
ESP. PORT. Rugir. IT. Ruggire. (chap. Rugí.)

2. Rugit, s. m., lat. rugitus, rugissement.
Fa XII rugitz, o critz. Eluc. de las propr., fol. 255.
(chap. Fa dotse rugits, o crits.)
Fait douze rugissements, ou cris.
CAT. Rugit. ESP. PORT. Rugido. IT. Rugito. (chap. Rugit, rugits.)
- Flatuosité, borborygme.
Fa ronha et pustulas els efans, rugit et ventozitatz excita.
(chap. Fa roña y pústules als infans (chiquets), rugit (petera) y ventosidats (pedorrines) exite o excite.)
Eluc. de las propr., fol. 274.
Fait rogne et pustules aux enfants, flatuosité et ventosités excite.

3. Rug, Ruch, s. m., rugissement.
Rug far et clamors. Eluc. de las propr., fol. 81.
Faire rugissement et clameurs.
IT. Ruggio, rugghio.
- Flatuosité, borborygme.
Ayga, la qual preza otra mezura, fa ruch el ventre.
Exces de vianda... engendra rug. Eluc. de las propr., fol. 54 et 73.
Eau, laquelle prise outre mesure, fait borborygme au ventre.
Excès de nourriture... engendre flatuosité.

4. Rugiment, s. m., flatuosité, borborygme.
Inflacio de ventre e rugiment.
(chap. Unfló de ventre y rugimén.)
Eluc. de las propr., fol. 210.
Enflure de ventre et flatuosité.
(chap. Rugimén, rugimens - flatulensia, flatulensies; petera, peteres; pedorrina, pedorrines. Les tripes rugixen per gana.)

Joaquim Montclús, Joaquín Monclús; Rugimén, rugimens - flatulensia, flatulensies; petera, peteres; pedorrina, pedorrines


Rugle, s. m., globe.
Dos rugles si encontro en l' ayre, cum dos calhaus eflamatz, fasem granda collizio. Eluc. de las propr., fol. 138.
Deux globes se rencontrent en l'air, comme deux cailloux enflammés, faisant grande collision.
(chap. Rogle, rogles : sírcul, sirculs; lo globo es esféric; los globos són esferics.)

Rumor, rimor, s. m, lat. rumor, rumeur.
Fon gran rumors
Entr' el poble e gran clamors.
Trad. d'un Évangile apocr.
Il fut (y eut) grande rumeur parmi le peuple et grande clameur.
Non aiatz paor
De crit ni de rimor.
Arnaud de Marsan: Qui comte.
N'ayez peur de cri ni de rumeur.
ANC. FR. De quatre lieues oïsiez la rumor.
Roman de Roncevaux, Monin, p. 11.
CAT. ESP. PORT. Rumor. IT. Romore, rimore. (chap. Rumor, rumors; rumó, rumós.)

2. Rumoros, adj., agité, tumultueux, grondeur, mugissant.
Mar... es tempestuoza, rumoroza.
(chap. La mar es tempestuosa, rumorosa. En castellá se escriu y diu igual.)
Eluc. de las propr., fol. 153.
La mer... est tempétueuse, mugissante.
IT. Romoroso. (chap. Rumorós, rumorosos, rumorosa, rumoroses; tumultuós, tumultuosos, tumultuosa, tumultuoses.)

Rundir, v., grogner. 
Parlon aissi cum porcs rutz.
(chap. Parlen així o aixina com lo gorrino (porc) gruñ o gruñix.)
Torcafols: Cominal.
Ils parlent ainsi comme cochon grogne.
(chap. Gruñí: gruñixco o gruñixgo, gruñs o gruñixes, gruñ, gruñim, gruñiu, gruñen; gruñit, gruñits, gruñida, gruñides; yo gruñiré; yo gruñiría; si yo gruñiguera o gruñira.)

Rural, adj., lat. ruralis, rural, rustique, grossier. 
Cobes e rurals. Leys d'amors, fol. 39.
Convoiteux et grossier.
CAT. ESP. PORT. Rural. IT. Rurale. (chap. Rural, rurals; menos mal que tenim la (caixa) Rural.)

Atraco a la Caixa Rural de Bellmún, Belmonte de San José

Rusca, Ruscha, s. f., écorce.
Per la rusca non pueia
La dous' umor de la saba.
Rambaud d'Orange: Er quan.
Par l'écorce ne monte pas la douce humeur de la séve.
Rusca... de pomier.
(chap. Crosta... de pomera.)
Deudes de Prades, Auz. cass.
Écorce... de pommier.
- Tan.
Als cuers que adobaray farai dar III ruscas novas..., lo quals cuers tenrai... en cascuna rusca per XV dias al mens. Cartulaire de Montpellier, fol. 112.
Aux cuirs que je préparerai je ferai donner trois tans neufs..., lequel cuir je tiendrai... dans chaque tan pendant quinze jours au moins.
- Fig. Ventre, bedaine, panse.
Joglars, imple la ruscha.
Le Dauphin d'Auvergne: Joglaretz.
Jongleur, emplis la panse.
Loc. Apela G. vil fola ruscha. Roman de Gerard de Rossillon, fol. 64.
Appelle Gérard vieille folle bedaine.
CAT. Rusca. (chap. Crosta, crostes. Mon pare de jove anabe a buscá crosta de pi cuan tallaben algún piná pel port, demanán permís al amo, y después se reveníe. Tamé va mol be com a ensenall, pera ensendre lo foc. ESP. Corteza de los árboles.)

Ensenall es per a ensendre lo foc, fulla de pi, crosta, piñes, rametes, tea, flocs de fusta, papé, clasca de amela, anous, clofos, etc.

2. Ruschal, s. m., écale.
En la notz tres causas ha:
L' escorsa, la testa, 'l nogalhs;
L' escorsa, so es lo ruschals,
Qu' es mot d' amara natura.
Brev. d'amor, fol. 80.
En la noix il y (a) trois choses: l'écorce, la coque, le cerneau; l'écorce, c'est l'écale, qui est moult d'amère nature.
(chap. Clasca, clasques, de anou, anous, amela, ameles; del marisc.)

CAT. Nou. ESP. Nuez. PORT. Noz. IT. Noce. (chap. Anou, anous.)

3. Ruscalh, adj., débile.
Apele los paubres rancs,
Frevols e secs, ruscalhs e mancs.
Brev. d'amor, fol. 138.
Qu'il appelle les pauvres contrefaits, faibles et aveugles, débiles et manchots.

Rustic, Rostic, adj., lat. rusticus, rustique, villageois, grossier.
Engannar... lo poble rostic. Traité de l'Antecrist.
(chap. Engañá... al poble rústic. Tratat del Antecristo o Anticristo.)
Tromper... le peuple rustique.
Subst. Gran companhia de rustics e de vilas.
(chap. Gran compañía de rustics y de vilans - villanos. Ascuma, IEC, AVL.)
Cat. dels apost. de Roma, fol. 30.
Grande compagnie de villageois et de vilains.
CAT. Rustic (N. E. sin tilde). ESP. (rústico) PORT. IT. Rustico. 
(chap. Rústic, rustics, rústica, rústiques. Al Decamerón en chapurriau ne ix un que li enseñe a Alibech a embutí al dimoni al infern.)

8M, Valderrobres, si natros o natres mos aturem

2. Ruste, adj., grossier, rude, violent.
Adoncxs viratz d' espaza man ruste colp donat.
Lo bran dichen a terra per mot rusta fertat.
Roman de Fierabras, v. 4318 et 4805.
Alors vous verriez d'épée maint rude coup donné.
Le glaive descend à terre par moult rude férocité.
ANC. FR. 
Par mult ruiste vertu a son caup avalé. 
Roman de Fierabras en vers français.
CAT. Rustec.

3. Rustat, s. f., grossièreté, rusticité, rudesse.
Adoncxs venc l' us vas l' autre de gran, fera rustat.
Roman de Fierabras, v. 1594.
Alors vint l'un vers l'autre avec grande, farouche rudesse.
4. Rusticitat, s. f., lat. rusticitatem, rusticité.
Rusticitat, utilitat. Leys d'amors, fol. 68.
Rusticité, utilité.
CAT. Rusticitat. ESP. Rusticidad. PORT. Rusticidade. IT. Rusticità, rusticitate, rusticitade. (chap. Rustissidat, rustissidats.)

Javier Giralt Latorre, lingüística, canalla, fluix, merda, catalanista, brossa, Albelda

5. Rustegamens, adv., grossièrement, rudement.
Lur parlet mot rustegamens. Hist. de la Bible en prov., fol. 17.
Leur parla moult rudement.
CAT. Rusticament. ESP. (rústicamente) PORT. IT. Rusticamente.
(chap. rústicamen o rusticamen.)

Rutela, s. f., lat. rutela, tarentule.
Percussio… de vipera o de rutela. Trad. d'Albucasis, fol. 46.
(chap. Picotada... de escursó o de tarántula.)
Piqûre... de vipère ou de tarentule.
(chap. Tarántula, tarántules. ESP. Tarántula, tarántulas. En chapurriau se li diu escursó a la víbora; se li diu arraclau, arreclau al “escorpión”.)

Picotada... de escursó o de tarántula