Mostrando las entradas para la consulta fuero Jaca ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta fuero Jaca ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas

viernes, 19 de diciembre de 2025

Dichosa repoblasió (agüelo Sebeta, Luis Arrufat Jarque)

Dichosa repoblasió.

(N. E. Sol edito lo que vech que es una errata, dixo les paraules que Luis escriu desde fa tems a la seua manera.)

Dichosa repoblasió (agüelo Sebeta, Luis Arrufat Jarque), gramola

 
Cuan era menut, encara no ñabíe tv, ni siquiera radio, depreniem les cansóns en la Gramola de la sala de ball de la carretera.
Estáe de moda, entre atres, lo Dúo Dinámico. M’enrecordo que una de les seues cansóns ere “Quince años tiene mi amor”. La van tocá un domenche per de tarde que es cuan faen ball, y, al atre día, cullín olives, yo tot lo rato estaba chulán eisa cansó, un camí, un atre, ere la música de moda. Hasta que algú per damún de mi a la olivera va di:

– Ya val, cansat, ¿No veus que los quinse añs ya se han fet dosens?
Chitón. Hasta micha hora dispués que, sense donamen cuenta, la boca va escomensá a chulá atre camí. Un ruido de golpe del gancho contra una branca, a la boreta de la meua esquena, me va fe entendre que se habíe acabat la música.
Asó ve a cuento a que estos díes han posat a La Comarca un treball del Chapurriau y enseguida han saltat los de sempre, en lo matéis sonsonete:

“Jaime Guimerá López
30 Ene 2024 16:35

El catalán llegó al Matarraña y al Mezquín hace aproximadamente 800 años con una mayoría de repobladores venidos del Pallars y del Urgell. Solo deben mirar la inmensa cantidad de apellidos toponímicos catalanes que hay entre los vecinos del Matarraña y del Mezquín desde la edad media y hasta día de hoy.”

¡¡¡Cansats!!!
Y natres: acoquinats, acotets.
Si u diuen ells, tindrán raó. Acachem lo cap y ells lo apuchen més.
U saben tot. Sempre les mateises escuses: los notaris, la repoblasió.
Y no tenen que demostrá res. O, com a mol, mos trauen a rellui que aisó u diuen los enterats y natres seguim callán.
Aisí no mos aclarirem mai. Ells tenen la teoría, natres la práctica, ells estudien la llengua, natres la parlam.
Y se van creisén. Com se han enterat que han trobat señals de la nostra llengua més a dintre del terreno y ya casi a la bora de Navarra, apuren la cosa:

30 Ene 2024 13:11
No entiendo la manía de no admitir el hermanamiento con Cataluña.
La lengua en la franja es la misma. Antiguamente se extendía más al interior. En fin el divide y vencerás parece infalible.”

Aso u diu ésta, mentres que un amic meu, mol estudiat, al no podem contestá de la aparisió de eises palaures a uns atres puestos, me diu:
“– Es casualidat, com tots venim del llatí, pos ña voltes en que les mateises palaures apareisen a uns atres puestos.”
Sí, home, per generasió espontánea, les mateises palaures separaes a kilómetros en la mateisa pronunsiasió y lo matéis significat. ¡Venga!. (¿Se note que estic escaldat?). Estic fart de llichí sempre lo matéis.
Y entonses aparéis un agüelo, sense estudios, sol discurrín y discurrín en lo seu cap ple de serrín y pense estes coses.
Als nostres pobles chuguem al guiñot y se diu que mentres ña cartes en choc, ña partida. Ells pareisen que van guañán la primera ma, que ya ne tenen de bones, pero falten les tornes y yo hay guañat partides en trenta de roines. La sort está a la bosa, a ver qui trau la boleta negra.
Hay tratat de buscá eisa repoblasió. No la hay trobat. Soc torpe. Lo Jaime me diu que fa uns vuitsens añs. Hay buscat y per eisos añs la historia mos parle del rei aragonés Alfonso I el batallador.
Te una historia mol ampla, es interesán llichila. Conte coses com que les tiarres que anáe conquistán les encarregae als seus “tenéns” y estos les repartien entre la chen que li acompañae a la guiarra y los nomene navarros, castellanos, vinguts del atre costat de la frontera fransesa, de la tiarra OCCITANA, aón teníe bons amics y en los que s’enteníe mol be (la dona de Ramiro II ere de allí, PoitouPoitiers).
Y tamé disae que los moros que se volíen quedá tingueren la seua part, entre ells los meus abanpasats y aquí estem.
Es lo que se fae sempre, al meu terreno, cuan les ordens militars, tamé van reparti la tiarra conquistada entres los seus soldats, algúns dells, retos.
Tenim un cas mol cla. Jaime I va repartí Valensia entre los seus soldats y u va disá escrit al “Llibre del repartimén” que estae guardat al Archivo de la Corona. Com a eise llibre no ñabíe prau cataláns pa chustificá que eisa ere la manera en que habíen dut lo catalá a Valensia y entonces los valensiáns no teníen la seua llengua. Lo encarregat del Archivo “Próspero de Bofarull” va falsificá aquell llibre, cambián los noms dels soldats, per noms cataláns. Pero lo van descubrí y se va demostrá que de la chen que duye Jaime I, sol un dos per sen eren cataláns. En tan pocs no se podíe chustificá que habíen portat la llengua catalana a Valensia.
Lo Bofarull, no sol va fe aisó, mentres estáe encarregat del Archivo, va desapareise lo testamén del Rey, aón, según conten, se esclarien unes atres coses. Pensareu que a este home desleal lo van castigá, no siñó, no, pa Cataluña y los amics del catalá, va sé tot un modelo y, pa que no se olvido, sol entrá al Archivo, allí está la seua figura donante la benvinguda.

Lo encarregat del Archivo “Próspero de Bofarull” va falsificá aquell llibre,

Bueno a lo que anaem. An aquells tems los condats de la Marca Hispánica, no estáen tan chunits com mos volen fe creure, hasta reñien entre ells.
Al 1134, per ahí deu aná l’añ que diu Jaime, ¡sorpresa! Lo condat de Pallars estáe dividit en Jussá y Sobira.
Sobira ere de Urgell y Jussá ere de ARAGÓ, chun en Arán.
Chen de Jussá y Arán, anáen luchán en Alfonso y éste al repartí les tiarres conquistades nels donáe igual que als atres soldats.
¿Estáen repoblán? Com los demés, ¿disáen los apellits? com los demés, ¿imposáen la seua llengua? NO, aportáen palaures com tota la demés chen, pero es que ñabíe mols occitáns que parláen casi com ells, llugo éstos disarien més palaures que, per lo que paréis ara algú vol se l’amo. Penso que la chen del terreno tindríe la seua manera de parlá y los “repobladós” disaríen alguna palaura, normal. Com normal ha degut se que los mils y mils de aragonesos que han “repoblat” Cataluña, hasquen dut tamé alguna palaura, pero desde llugo, com tampoc los de Pallars, han cambiat la manera de parlá del terreno.
Ñauríe que pensá. ¿Cuánta chen de Pallars acompañaríe al rey? Perque si se dedicáen a repoblá, disán chen a tots los pobles que guañáen, pronte se quedaríe sense res. An aquells tems los terrenos no teníen tanta chen com ara y ademés algú se haurie quedat pa treballá la tiarra.
camíns tamé los de Urgell, entre ells Sobirá, anáe en Alfonso, pero anáen com soldats dell, o sigue lo que faren, igual que lo que faen los de Jussá u farien en nom del rey de Aragó. Que no vinguen ara reclamán coses rares.
No tos olvido que los de Jussá eren part del Reinat nostre o sigue que faren lo que faren en apellits, en llengua en lo que vullguen ere del reinat de Aragó.
Per un atra part
“A finales de 1117 la ciudad de Zaragoza quedó tras la muerte del gobernador interinamente en manos del gobernador de Murcia que inspeccionó la plaza pero esperaría el nombramiento de una nueva autoridad, generando un vacío de poder que Alfonso aprovechó.​ En preparación de un sitio contra una plaza fortificada, recurrió a sus alianzas transpirenaicas. Alfonso había mantenido importantes relaciones con Gastón IV, vizconde de Bearne. Gastón era un veterano occitano de las Cruzadas en Tierra Santa, de costumbres guerreras y religiosas similares al aragonés y señor de un vizcondado de fuerzas parejas a las de Aragón. Era además experto en armas de asedio como había demostrado en la toma de Jerusalén de 1099, cuando luchaba bajo Raimundo IV de Tolosa, con lo que acumulaba una experiencia en sitios de ciudades que podía ser vital para el rey Alfonso. No se sabe mucho de cómo nació su buena relación, probablemente basada en sus experiencias vitales similares forjadas en la guerra contra el musulmán, pero llegaron a ser amigos íntimos. Puede que ya estuvieran colaborando antes de 1117: el vizconde de Bearne aparece como tenente de Barbastro en 1113, sin que se sepa la razón,​ y estaba casado con la prima de Alfonso. Entre 1117 y 1118 en un concilio en Bearne se firmó un compromiso de colaboración con Aragón.
Tampoco se sabe si Gastón de Bearne influyó en otros nobles occitanos, pero con el respaldo del papa, que otorgó bula de cruzada y los beneficios religiosos asociados, muchos se sumaron a la campaña contra Zaragoza, a pesar del recuerdo de la derrota en 778 de Carlomagno, presente en las leyendas a través del Cantar de Roldán. Una bula de Gelasio II ratificó el Concilio de Toulouse de febrero de 1118 y reafirmó al ejército que se estaba congregando para conquistar la ciudad blanca.
En marzo de 1118, se congregó un gran número de caballeros y señores franceses y gascones en Ayerbe, bajo el mando de Alfonso. La lista incluye, además de Gastón, a su hermano Céntulo de Bigorra, a Bernard de Comminges, Guillermo IX de Aquitania y Bernard Atón de Beziers, con sus huestes y vasallos. Acudieron asimismo fuerzas del también aliado condado de Urgel, de Pallars, 292​ ya que el conde Bernardo Ramón fue feudatario de Alfonso I de Aragón, 293​ así como de la propia Ribagorza como era el caso de las tenencias ribagorzanas de Bernardo Ramón o de los tenentes locales Ramón Pedro, Pedro Gauzpert, Berenguer Gombal, Pedro Mir de Entenza o Ramón Amat."

Hay posat tot este tros per dos coses: la primera pa demostrá que lo nostre rey teníe mol bona amistat en los ocsitans, per lo que lo parlá de allí tamé se li pegaríe y eise pegamén ya lo portem desde la copia del Fuero de Jaca de 1077.
 
Y l’atra, la Marca Hispánica, de la que formaen part los condats de Barselona, Pallars, etc. Estaé manada per Fransa, per la part aón se parláe lo occsitá, nom que moltes voltes se li va doná al catalá del prinsipi. O sigue que los de Pallars debien parlá igual o mol paregut als amics del rey. Entonses quí mos va portá més influansia a la llengua uns pocs de Pallars o un mun de ocsitáns.
Tiarres de la actual Cataluña van está dintre del reinat de Aragó lo ball de Tortosa ere la Jota. Lérida va enviá los seus representáns a les Cortes de Daroca. Y moltes més coses que ya me canso de repetiles.
 
“El Tratado de Corbeil fue un acuerdo firmado el 11 de mayo de 1258, ​​​ entre Luis IX de Francia y el Rey de Aragón Jaime I el Conquistador con el fin de llegar a una paz duradera, conformando unas fronteras estables, entre la corona de Aragón y el reino de Francia. En él los condados de la Marca Hispánica pasaban a depender de Jaime y sus posesiones francesas del rey francés.”

Mireu si, desde fa tems, arriben mils y mils de africáns a España, no hay vist que diguen que mos volen posá la seua llengua, encara que, pasán lo tems algúns dels seus apellits se mesclarán en los nostres.
Chen de moltes nasións s’envan aná a viure a América, cada u teníe la seua llengua ¿Han cambiat lo inglés que se parle allí? Ah! Claro! Es que Cataluña y lo catalá es un atra cosa, son més grans y més importáns.
Un atra cosa que mos posen per dabán los amics del catalá es la opinió dels filólogos y maestres de la Cátedra de Catalá de la Universidat de Saragosa.
Cuan se va crea, la machoría dels maestres van vindre de Cataluña, ¿pa qué? Pa enseñá Catalá, no les modalidats de aragonés, NO veníen a lo que veníen, a enseñá Catalá y aisó es lo que han enseñat y los estudiáns que han eisit de eisa escola, ¿cóm han eisit preparats? en Catalá.
¿Qué voleu que enseñon ara? Lo que han deprés. Y ¿Qué voleu que estudion y que defenguen a cualquier puesto o llibre? Lo Catalá. Pan ells tot es catalá.
Yo, algún camí los diría que en ve de ficá lo catalá com a modelo y lo Aragonés com a derivat, que u faren al ravés, ¿A ver que eisie?

“Sobre 1400 se realizó un tratado entre Castilla y Aragón, la versión aragonesa se redactó al mismo tiempo que la castellana a finales de abril de 1409, pero lo seguro es que en aquel momento solo la segunda se registró en la Real Cancillería.
Todo apunta a que también se realizó una traducción al catalán.
En la versión en aragonés, el traductor era un escribano de lengua catalana, eso derivó en constantes interferencias lingüísticas. o, tiene la virtud de mostrar los rasgos que desde el exterior se atribuían a la lengua aragonesa.

El elevado número de elementos tomados del catalán es el aspecto más llamativo del texto respecto a escritos coetáneos en aragonés. Es bien sabido que ambos idiomas se influyeron constantemente durante la Edad Media, como consecuencia inevitable de su convivencia dentro del mismo Estado.
Así, el texto muestra la tensión inevitable entre el catalán, con seguridad la lengua materna y de trabajo del traductor, y el aragonés cancilleresco en que se esforzaba en redactar. La lengua en que estaba redactado era inequívocamente la aragonesa.
Se puede comprobar en los innumerables textos que se conservan de esta lengua y también en los dialectos actuales que agonizan en el tercio septentrional de Aragón.”

Y ara, dispués de asó, que cada u penso lo que vullgue.
Yo, podré está equivocat, pero u ting mol cla.

miércoles, 26 de junio de 2024

Lexique roman; Moleste - Molleta


Moleste, adj., lat. molestus, fâcheux, incommode, chagrinant.

Murmurios e moleste e turbolent. Trad. de Bède, fol. 20.

Grondeur et fâcheux et turbulent.

ANC. FR. Si ne fut-il pas à son arrivée importun du commencement ne moleste aux Grecs. Amyot, trad. de Plutarque. Vie d'Antoine. 

L'envie, monstre horrible, abominable peste, 

Plus que tout autre mal furieuse et moleste. 

Scévole de Sainte-Marthe, p. 16. 

CAT. Molest. ESP. PORT. IT. Molesto. 

(chap. Molesto, molestos, molesta, molestes. Incordio. Molestadó, molestadós, molestadora, molestadores; cansino, cansinos, cansina, cansines; mosca collonera, mosques colloneres.)

Carlos Rallo Badet, Calaceite, Calaseit, Calaceit, Calasseit, Kalat Zeyd, aragonés, catalanista, tonto útil, catalufo, baturro, cachirulo

2. Molestia, s. f., lat. molestia, ennui, embarras, contrariété. 

Garda ti de fol, que non aias molestia. Trad. de Bède, fol. 73. 

Garde-toi de fou, afin que tu n' aies pas de contrariété. 

ANC. FR. Que il ne li féist moleste.

Tot jors nos avez fet moleste. 

Roman du Renart, t. III, p. 138, et t. II, p. 168. 

Plusieurs autres honneurs ont jadis esté tornez en molestie.

G. Tory, Tr. des Politiques de Plutarque, fol. 55.

CAT. ESP. PORT. IT. Molestia. (chap. Molestia, molesties.)

3. Molestar, v., lat. molestare, molester.

Molesten lo dit abbat, sos servidors et lo dit monestier.

Tit. de 1440. DOAT, t. CXLII, fol. 220. 

Molestent ledit abbé, ses serviteurs et ledit monastère. 

Part. pas. Non puesca esser molestat.

Statuts de Provence. BOMY, p. 200. 

Qu'il ne puisse être molesté. 

CAT. ESP. PORT. Molestar. IT. Molestare. (chap. Molestá: molesto, molestes, moleste, molestem o molestam, molestéu o molestáu, molesten; molestat, molestats, molestada, molestades. Incordiá.)

4. Molestation, s. f., molestation, vexation.

Preservar... de... molestations. Tit. de 1440. DOAT, t. CXLII, fol. 221. Préserver... de... molestations.


Molh, adj., lat. mollis, mou, tendre, doux, souple.

Lo pan del folh 

Caudet e molh

Manduc, e lays lo mieu frezir.

Marcabrus: D'aisso laus. 

Le pain du fou chaud et tendre je mange, et laisse le mien froidir.

Trop son espes denan, 

E mols deves lo trenchan.

Bertrand de Born: Greu m' es. 

Sont très épais devant, et mous devers le tranchant.

De cuer que sia mols e plas.

Deudes de Prades, Auz. cass. 

De cuir qui soit souple et uni. 

Fig. Ans n' a cor plus humil e mol.

Arnaud Daniel: D'autra guisa. 

Mais en a le coeur plus humble et mou. 

CAT. Moll. ESP. Mole, muelle (mullido, blando; miga). PORT. IT. Molle.

(chap. Moll, molls, molla, molles. v. amollá : amollo, amolles, amolle, amollem o amollam, amolléu o amolláu, amollen; amollat, amollats, amollada, amollades.)

2. Molamen, adv., mollement.

Vigorosamen, 

Non de paraula molamen.

Brev. d'amor, fol. 68. 

Vigoureusement, non de paroles mollement.

ANC. CAT. Mollament. ESP. Muellemente (mullidamente, flojamente). PORT. IT. Mollemente. (chap. Mollamen, fluixamen.)

3. Molet, adj. dim., mollet.

Es pauc ampla e be moleta.

(chap. Es poc ampla y ben molleta. Mollet.)

Deudes de Prades, Auz. cass. 

Est peu ample et bien mollette.

ANC. FR. Puis nous endormirons dessus l'herbe molette.

Ronsard, t. 1, p. 164.

CAT. Mollet. (chap. Mollet, mollets, molleta, molletes.)

4. Molleza, Moleza, s. f., lat. mollitia, mollesse, douceur, souplesse.

En home deu resplandir vertut et forssa, non pas moleza de corruptio ni de frevoleza.

Molleza e tenreza de cor et de cors. V. et Vert., fol. 70 et 12.

En l'homme doit resplendir vertu et force, non pas mollesse de corruption et de frivolité.

Douceur et tendresse de coeur et de corps.

Fluzibilitat et moleza. Eluc. de las propr., fol. 275.

Flexibilité et souplesse.

ANC. CAT. Mollesa. ANC. ESP. Mollez (mullidez). PORT. Molleza. 

IT. Mollezza. (chap. Mollesa, molleses.)

5. Amollezir, Amolezir, v., amollir. 

Per amollezir vigor et fermetat. Eluc. de las propr., fol. 12. 

Pour amollir vigueur et fermeté.

La quals la fay amolezir. Brev. d'amor, fol. 87.

Laquelle la fait amollir. 

Part. pas. Dels corns al foc redressatz et amolezitz.

Eluc. de las propr., fol. 239.

Des cornes redressées et amollies au feu.

CAT. Amollir. ANC. ESP. PORT. Amollecer. IT. Ammollire. (chap. Amollá.)

6. Emolezir, v., amollir, adoucir. 

Si banha per emolezir la pel.

Trop si emolezish.

Eluc. de las propr., fol. 237 et 99.

Se baigne pour amollir la peau. 

Beaucoup s'amollit.

7. Amolegar, v., amollir, ameublir. 

Fig. El se laisset cazer als pes de Joseph per vezer si lo poyria amolegar en sa gran ira. Hist. abr. de la Bible en prov., fol. 20. 

Il se laissa tomber aux pieds de Joseph pour voir s'il le pourrait amollir dans sa grande colère.

Que non poguesson ni vezer ni auzir ni sentir cauzas delechablas al cors, per que la forssa del cor se pogues amolegar. V. et Vert., fol. 85.

Qu'ils ne pussent ni voir ni ouïr ni sentir choses délectables au corps, par quoi la force du coeur se pût amollir.

Part. pas. Coma cera amolegada per far sagel, e coma bona terra ben amolegada et aparelhada per recebre bona semensa e bonas plantas.

V. et Vert., fol. 36. 

Comme cire amollie pour faire sceau, et comme bonne terre bien ameublie et préparée pour recevoir bonne semence et bonnes plantes. ANC. FR Li pria que il refrainsist et amoliast la male volenté de son père. Mais il les sousplia et amolia leur orgueill. 

Chron. de Fr., Rec. des hist. de Fr., t. III, p. 283 et 189.

Moult a dir coeur qui n' amolie, 

Quant il trove qui l'en suplie.

Roman de la Rose, v. 3295. 

Vous le dites pour moi amolier.

Le Roi de Navarre, chanson t\z.

8. Mollificatiu, adj., mollificatif, adoucissant, émollient, assouplissant. 

Am emplastre mollificatiu ayssi cum dyallaquilon ben fayt.

Trad. d'Albucasis, fol. 65.

Avec emplâtre adoucissant comme diachylon bien fait.

Es del estomach mollificativa. Eluc. de las propr., fol. 74. 

Est de l'estomac adoucissante.

ESP. IT. Mollificativo. (chap. Amollán, amollans, amollanta, amollantes; afluixán, afluixans, afluixanta, afluixantes.) 

9. Mollificacio, s. f., lat. mollificatio, assouplissement, élasticité, souplesse.

Dono a la carn mollificacio. Eluc. de las propr., fol. 117.

(chap. Donen a la carn elastissidat, mollesa. Afluixen, amollen la carn.) 

Donnent souplesse à la chair.

- Faiblesse, affaiblissement.

Si es necessari en la malautia de mollificacio del corps.

Trad. d'Albucasis, fol. 4.

S'il est nécessaire dans la maladie d' affaiblissement du corps.

ESP. Mollificación. PORT. Mollificação. IT. Mollificazione.

10. Mollificar, v., amollir, assouplir, adoucir.

Mollificar et recurvar ab foc. 

(chap. Afluixá, ablaní, amollá y recurvá, belcá en foc.)

Ab unguens... membres mollificar.

Eluc. de las propr., fol. 62 et 82. 

Amollir et recourber avec feu.

Avec onguent... assouplir les membres. 

Part. prés. Am aygua tebeza en la qual so coytas erbas mollificants.

(chap. En aigua tibia a la cual són cuites herbes amollans, afluixans, que ablanixen.)

Trad. d'Albucasis, fol. 66.

Avec eau tiède dans laquelle sont cuites herbes émollientes.

Part. pas. Si per saliva no ero preparadas et mollificadas.

Eluc. de las propr., fol. 45.

Si par la salive elles n'étaient préparées et amollies.

La palpebra es mollificada. Trad. d'Albucasis, fol. 16. 

La paupière est assouplie.

CAT. Mollificar. ESP. Molificar. PORT. Mollificar. IT. Mollificare. 

(chap. Amollá.)


Molher, Moller, Moiller, Moillier, s. f., lat. mulier, femme, épouse. 

Portar camiz' ab aur que 'l molher cotz tot l'an.

Sordel: Sel que m. 

Porter chemise avec or que la femme coud toute l'année.

Ab las autrui moillers

Faillir non doptei gaire.

Lanfranc Cigala: Oi! maire.

Avec les femmes d'autrui de faillir je ne craignis guère.

No letz a tu aver la moller de to fraire. Trad. du N.-Test. S. Marc, ch. 6.

Il n'est pas permis à toi d'avoir la femme de ton frère.

Fig. El rey d' Arago donet per molher las cansos d'En Guiraut de Bornelh als sieus sirventes. V. de Bertrand de Born. 

Le roi d'Aragon donna pour femme les chansons de Giraud de Borneil aux siens sirventes.

- Femelle.

Passer... per sa molher guerreia. 

Gal... tant ama sas molhers que, trobada pastura, el las sona, e per que manjo. Eluc. de las propr., fol. 148 et 146.

Le passereau... guerroie pour sa femelle.

Le coq... aime tant ses femelles que, la pâture trouvée, il les appelle, et pour qu'elles mangent. 

ANC. FR. Mult out grant duil de sa muillier.

Roman de la Rose, v. 5388. 

Et vont devenir moulier,

En filer entre pucelletes.

Villon, p. 36. 

Et prendre en pacience 

A sa noble mouiller.

Molinet, p. 149.

ANC. ESP. Peor enferma moller.

Ortiz de Zúñiga, Annales de Sevilla. 

CAT. Muller. ESP. MOD. Mujer (ANT. Muger). PORT. Mulher. IT. Mogliere, moglie. (chap. Mullé, dona, esposa. Lligí al Fuero de Jaca, si alguna muller que no aia marit...)

2. Molieransa, s. f., mariage, épousaille. 

Ara digam de matremonis, so es de las mollieransas.

Trad. du Code de Justinien, fol. 45. 

Maintenant parlons de mariages, c'est-à-dire des épousailles.

Liat del no de molieransa. Trad. de Bède, fol. 32. 

(chap. Lligat del nugo de matrimoni.)

Lié du noeud de mariage.

3. Molheramen, s. m., mariage.

A nossas ni a molheramens.

Izarn: Diguas me tu.

A noces ni à mariages.

4. Molherar, Moillerar, v., marier, prendre femme.

Ce mot ne se disait que pour l'homme, comme maridar ne se disait que pour la femme, l'un venant de mulierem et l'autre de marem.

Car mais val che ns mollerem.

(chap. Ya que mes val que mos casem.)

Roman de Blandin de Cornouailles. 

Car mieux vaut que nous nous mariions. 

Part. pas. Que gilozia defendatz

A totz los homes molheratz 

Que en vostra terra estan. 

R. Vidal de Bezaudun: Unas novas. 

Que vous défendiez la jalousie à tous les hommes mariés qui sont dans votre terre. 

El coms venc en Bigorre, on a 'l filh molherat. Guillaume de Tudela. 

Le comte vint en Bigorre, où il a le fils marié. 

Adulteris, es cant homs es molheratz, o femna maridada, o ambidoy o so, e falso lor mariatge. Liv. de Sydrac, fol. 130. 

Adultère, c'est quand un homme est marié, ou une femme mariée, ou que tous deux le sont, et faussent leur mariage.

Subst. Si m vol mi dons tener vestit o nut, 

Baisan lonc se, en luoc de moillerat. 

G. Adhemar: Non pot esser. 

Si ma dame veut me tenir vêtu ou nu, me baisant à côté d'elle, en place de mari.

CAT. Mullerar. (chap. Casá, casás, pendre dona; se referix al home, novio, marit, espós.) 

5. Amoillerar, v., marier, prendre femme.

Venc se amoillerar a l' Isla, e Venaissi, en Proensa. 

V. de Hugues de Pena.

Il vint se marier à l' Île, en Venaissin, en Provence. 

ANC. CAT. Amoillerar. IT. Ammogliare.


Molle, s. m., moule.

De cera en molle. 

Vodet... son molle de cera. 

V. de S. Flors, DOAT, t. CXXIII, fol. 285 et 290.

De cire en moule.

Voua... son moule de cire (son cierge).

(ESP. Molde. Chap. molde, moldes. v. moldejá.)


Molleta, s. f., mollette, sorte de coiffure.

En son cap porta barreta

D' ermini, l' apellan molleta.

Artur Quintana, Arturo Quintana Font

V. de S. Honorat.

Sur sa tête porte barrette d'hermine, ils l' appellent mollette.

(chap. Molleta, molletes : classe de sombrero, normalmén fet de la pell d' armini, de la familia de les musteles (mustelidae). Pot sé que vingue de mustela, musteleta.)

Lexique roman; Faina – Falgueira

Héctor Moret Coso tamé ne porte o portáe. En estes selles no li cau la suó als ulls (huelhs etc.) cuan cave la viña. Hectorcico piscinas.

Héctor Moret Coso

martes, 12 de marzo de 2024

Lexique roman; Fons - Aforar


Fons, s. m., lat. fundus, fond, base.

Plus es pezans, e plus tost vay al fons. V. et Vert., fol. 54.

(chap. Pese mes, y mes rápit se'n va cap al fondo; s'afone.)

Plus est pesant, et plus tôt va au fond.

Queretz dos vaiseletz prions, 

Engals per boca e per fons.

Deudes de Prades, Auz. cass.

Cherchez deux petits vases profonds, égaux par bouche et par fond.

Dins un fonz de tor.

Chronique des Albigeois, p. 22.

Dans un fond de tour.

Fig. Mas avareza es preonda,

E cobedeza non a fons.

Deudes de Prades, Poëme sur les Vertus.

Mais avarice est profonde, et convoitise n'a pas de fond.

- Fonds de terre.

Vendition de fontz de terra o maison. 

Fors de Béarn, p. 1096. 

Vente de fonds de terre ou maison.

CAT. Fons. ESP. Fondo, fundo. PORT. Fundo. IT. Fondo. (chap. Fondo, fondos; adj. fondo, fondos, fonda, fondes.)

2. Fondament, Fondamen, Fundamen, s. m., lat. fundamentum, fondement. 

Lo fundamens d'una tor es plus fortz que la sima.

(chap. Lo solamén d'una torre es mes fort que la sima; fundamén, de fundá, al pun cuatre, se diu per ejemple de una fundassió, empresa, assossiassió, etc.)

Liv. de Sydrac, fol. 105.

Le fondement d'une tour est plus fort que la cime. 

Qu'el fondament aia set palmas d'ample.

(chap. Que lo solamén tingue set pams d'ample.) 

Tit. de 1358. DOAT, t. XCIII, fol. 221.

Qu'au fondement il ait sept palmes de large. 

L'un an els fundamens lur cura,

Li altre en bastir la mura.

V. de S. Énimie, fol. 38.

Les uns ont leur soin aux fondements, les autres à bâtir la muraille.

Fig. Aisso es lo fondamens de nostra fe.

(chap. Aixó es lo solamén, la basse de la nostra fe.)

V. et Vert., fol. 4. 

Ceci est le fondement de notre foi.

- Partie du corps.

Gens que porto bragas el fundamen d'una palma longas.

Liv. de Sydrac, fol. 30.

Gents qui portent au fondement braies longues d'une palme.

CAT. Fonament. ESP. PORT. Fundamento. IT. Fondamento.

(chap. Solamén, se sol fé aná casi sempre en plural: los solamens.)

3. Fondamenta, s. f., fondement.

Neys las fondamentas derocavo.

Roman de la Prise de Jérusalem, fol. 22.

Arrachaient même les fondements.

4. Fundacio, Fondation, s. f., lat. fundationem, fondation.

La fundacio del loc.

(chap. La fundassió del lloc : poble : vila; del latín locus.)

Ord. des R. de Fr., 1463, t. XVI, p. 125.

La fondation du lieu.

Fondation de capellania.

(chap. Fundassió de capellanía.)

Tit. de 1394. DOAT, t. CXLII, fol. 68. 

Fondation de chapellenie. 

CAT. Fundació. ESP. Fundación. PORT. Fundação. IT. Fondazione. 

(chap. Fundassió, fundassions.)

5. Fundator, Fondador, s. m., lat. fundator, fondateur. 

D' Antiochia fundador.

Eluc. de las propr., fol. 176. 

Fondateur d'Antioche. 

Fondator de la dita capela.

Tit. de 1460. DOAT, t. LXXX, fol. 389. 

Fondateur de ladite chapelle. 

Que las personas de las dichas gleyas preguen diligemment per los dos reys, comma per los fondadors.

(chap. Que les persones de les dites iglesies reson diligenmen per los dos reys, aixina com per los fundadós.)

Tit. du XIVe siècle. DOAT, t. VIII, fol. 217. 

Que les personnes desdites églises prient soigneusement pour les deux rois, comme pour les fondateurs. 

CAT. ESP. PORT. Fundador. IT. Fondatore. (chap. Fundadó, fundadós, fundadora, fundadores.)

6. Fondal, adj., profond.

Una ayga fondal.

(chap. Un' aigua fonda : profunda.)

Trad. du Traité de l'Arpentage, c. 35.

Une eau profonde.

7. Fondar, Fonzar, v., lat. fundare, fonder, affermir, reposer.

On deuria fonzar

Mos bastimens.

P. Espagnol: Entre que.

Où devrait reposer mon bâtiment.

Fig. Parra adoncs en que fon

La vana gloria d'aquest mon.

Contricio e penas ifernals.

Il paraîtra alors sur quoi repose la vaine gloire de ce monde.

Part. pas. Que fosson fondatz coma tor. 

V. et Vert., fol. 44.

Qu'ils fussent affermis comme tour.

Fig. Fondat

En las sanctas Escripturas.

Brev. d'amor, fol. 1.

Fondés sur les saintes Écritures.

DE LA LECCIÓN DE LA SAGRADA ESCRITURA EN LENGUAS VULGARES POR EL DOCTOR D. JOAQUÍN LORENZO VILLANUEVA,

Instituta e fundada en la gleysa.

Terr. de la confr. du S.-Esprit à Bordeaux.

Instituée et fondée en l'église.

CAT. ESP. PORT. Fundar. IT. Fondare. (chap. Fundá: fundo, fundes, funde, fundem, fundéu, funden; fundat, fundats, fundada, fundades.)

8. Fondadamens, adv., à fond. 

Totas las artz per que estudiar

Pot clercx aver sabretz fondadamens.

T. de G. Riquier et de l' Ennuyeux: Aras. 

Tous les arts par quoi un clerc peut étudier vous saurez posséder à fond.

CAT. Fondadament. ESP. Fundadamente. IT. Fondatamente. 

(chap. Fundadamen, en fundamén, com diu Arguiñano a la Fábrica de Solfa.)

9. Afonsar, Afonzar, v., enfoncer, couler à fond.

D'alcun naveih que era afonsatz o que volia afonsar.

Trad. du Code de Justinien, fol. 100. 

D'aucun navire qui était enfoncé ou qui voulait couler à fond.

Aquela porozitat es causa que un gran fust mot pezant no afonsa en ayga, en la qual una peyra pauc pezant afonza.

Eluc. de las propr., fol. 197. 

Cette porosité est cause qu'un grand bois moult pesant n'enfonce pas dans l'eau, dans laquelle une pierre peu pesante enfonce.

L'ostal s' afonzet, e s'en intret en abis. 

Abr. de l'Anc. et du N.-T., fol. 40. 

La maison s'enfonça, et s'en entra en abîme. 

Fig. Duramen s' afonzo al cor.

Liv. de Sydrac, fol. 36. 

S'enfoncent durement au coeur.

Part. pas.

E la mar plus preonda a fayt lo cors gitar,

E 'l fon tost afonzatz.

Roman de Fierabras, v. 2074.

Dans la mer plus profonde a fait jeter le corps, et il fut tôt enfoncé.

ANC. FR. Les uns noyèrent et afondèrent dans la mer.

Rec. des hist. de Fr., t. III, p. 312. 

Ainsint, seingnors, va de ce monde, 

Li un liève, li autre afonde.

Godefroi de Paris, Chr. métr., p. 222.

L'un passe en noant, l'autre afonde.

G. Guiart, t. 1, p. 270. 

CAT. Afonsar. ANC. ESP. Afondar (MOD. Ahondar). PORT. Affundar. 

IT. Affondare. (chap. Afoná, afonás: afono, afones, afone, afonem o afonam, afonéu o afonáu, afonen; afonat, afonats, afonada, afonades.)

10. Esfondrar, Esfondar, Efundar, v., effondrer, renverser, précipiter. 

Murs esfondrar, tors baissar e deissendre.

Bertrand de Born: Ar ven la.

Renverser murs, abaisser et abattre tours. 

La mayo s' esfondet, et s'en intret en abys. 

Roman de la Prise de Jérusalem, fol. 23. 

La maison s'effondra, et s'en entra en abîme. 

No volias esser coitos en tota vianda, ni t'efundas e manjar.

Trad. de Bède, fol. 72. 

Ne veuilles être empressé pour toute nourriture, ni te précipites à manger.

Part. pas. Quand vei fortz castelhs assetjatz, 

E 'ls barris rotz et esfondratz. 

Bertrand de Born: Be m platz. Var. 

Quand je vois forts châteaux assiégés, et les remparts rompus et effondrés.

ANC. FR. La barge de cantiers se esfondroit pou à pou.

Joinville, p. 33. 

Tot meintenant et sanz demor 

A fet le trésor esfondrer.

Roman du Renart, t. III, p. 255.

(chap. Esfonrá: esfonro, esfonres, esfonre, esfonrem, esfonréu, esfonren; esfonrat, esfonrats, esfonrada, esfonrades.)

11. Preondeza, Priundeza, s. f., profondeur, durée, continuité.

Per la priundeza de lagrimas.

(chap. figurat: Per la fondaria de llágrimes; preon es fondo, pero en este cas es la durada, continuidat, profundidat del doló.)

Trad. de Bède, fol. 51.

Par la continuité de larmes.

Fig. Los secretz de Dieu e la preondeza de sos jutjamens.

V. et Vert., fol. 59. 

Les secrets de Dieu et la profondeur de ses jugements. 

ESP. Pregoneza (profundidad). PORT. Profundeza. (chap. fondaria,  fondaries; profundidat, profundidats.)

12. Profunditat, s. f., profondeur.

La profunditat del cauteri. Trad. d'Albucasis, fol. 7.

La profondeur du cautère.

CAT. Profunditat. ESP. Profundidad. PORT. Profundidade. IT. Profondità, profonditate, profonditade.

13. Preon, Preion, Prion, adj., lat. profundus, profond.

Ni ab melhor clausura ni ab plus preions fossatz.

Guillaume de Tudela. 

Ni avec meilleure clôture ni avec plus profonds fossés.

Part la fera mar preonda.

B. de Ventadour: Lanquan vei per. 

Par-delà la cruelle mer profonde.

Fig. Qu'ieu vengues de nuoit preonda. 

(chap. figurat: Que yo vinguera de nit profunda.)

B. de Ventadour: Tant ai mon.

Que je vinsse de nuit profonde.

Subst. Volc saber cant a mar de prion.

(chap. Volíe (va voldre) sabé cuan té lo mar de fondo, la fondaria o profundidat del mar.)

B. de Paris de Rouergue: Guordo.

Voulut savoir combien la mer a de profondeur. 

Adv. Un pauc intrey en amor trop preon; 

Yssir no 'n puesc, quar no i trob gua ni pon.

Guillaume de S. Didier: Aissi cum. 

J'entrai un peu trop profond en amour; je n'en puis sortir, car je n'y trouve gué ni pont.

Els fuecs ifernals plus preon 

Ardran, quar volon tant argen.

G. Anelier de Toulouse: Ara farai.

Ils brûleront plus profondément aux feux infernaux, parce qu'ils veulent tant d'argent. 

Adv. comp. M'an mort li sospir de preon.

B. de Ventadour: Quan vei. 

Les soupirs de profond m'ont tué. 

On plus de prion m'o cossir.

Rambaud d'Orange: Peire Rogiers.

Où plus je considère cela attentivement. 

ANC. CAT. Pregon. CAT. MOD. ESP. PORT. Profundo. IT. Profondo.

(chap. fondo, fondos, fonda, fondes.)

14. Preondamens, Profondamens, adv., profondément. 

En la mar soi per lieys preondamens.

Sordel: Aitan ses pus. 

Je suis pour elle profondément dans la mer.

On trouve profondamens dans une variante du même passage.

ANC. CAT. Pregonamen. CAT. MOD. Profundament.

ESP. PORT. Profundamente. IT. Profondamente. (chap. Profundamen; respira fondo, o profundamen.)

15. Perfondal, adj., profond.

Lo fons de una ayga perfondal.

Trad. du Traité de l'Arpentage, c. 35.

Le fond d'une eau profonde.

16. Preonsar, v., enfoncer, plonger. 

Cabussar, o dins ayga preonsar.

(chap. Cabussá – fé un cabussó – o adins del aigua afonás.)

Eluc. de las propr., fol. 147.

Plonger, ou enfoncer dans l'eau.

17. Apriondar, v., approfondir, enfoncer, enraciner.

Fig. D' on nonfes s' aprionda.

Bernard de Venzenac: Lanquan corr. 

D'où mauvaise foi s'enracine.

(chap. Arrailá, arrailás, aprofundí, aprofundís. Arraílo, arraíles, arraíle, arraílem o arraílam, arraíléu o arraíláu, arraílen; arraílat, arraílats, arraílada, arraílades.)

(Arturico Quintanilla y Fuentecica)

Artur Quintana i Font, Arturico Quintanilla y Fuentecica

Font, (Fon) s. f., lat. fontem, fontaine, source. 

Platz mi be lai en estiu,

Que m sojorn a font o a riu.

Le Moine de Montaudon: Mout me platz.

Il me plaît bien là en été, que je me repose à la fontaine ou au ruisseau.

Plueia del cel dissenden, 

Ho fon viva d'ayga corren.

Passio de Maria.

Pluie descendant du ciel, ou source vive d'eau courante.

Fig. Flums de plazers, fons de vera merce. 

Guillaume d'Autpoul: Esperansa.

Fleuve de plaisirs, fontaine de véritable merci. 

Paors de Deu es fons de vida.

(chap. Temó, po, paó de Deu es fon de vida.)

Trad. de Bède, fol. 31. 

Crainte de Dieu est fontaine de vie.

Loc. Abeurat cen vetz

Mon caval en lor fon.

Guillaume de Berguedan: Joglar. 

Abreuvé cent fois mon cheval à leur fontaine.

- Absol. Fonts baptismaux.

Lo tenc a las fons, e fo so payri. Philomena. 

Le tint sur les fonts, et fut son parrain.

CAT. Font. ANC. ESP. Fonte. ESP. MOD. Fuente. PORT. IT. Fonte.

(chap. Fon, fons.)

(Imagen de Arturico con el secesionista fugado, Carlitos Puigdemont.)

Artur Quintana Font, creu de Sant Jordi, Carles Puigdemont

2. Fonteta, s. f., petite fontaine. 

En la balma s'en es intrada, 

Et atroba una fonteta.

(chap. A la balma ha entrat y trobe (ha trobat) una fonteta; s'en es entrada no u fem aná.)

V. de S. Énimie, fol. 25.

En la grotte s'en est entrée, et trouve une petite fontaine. 

CAT. Fonteta. (chap. Fonteta, fontetes. Ya sabéu que al dialecte catalá pre Pompeyo Fabra encara se troben los plurals en AS, las fontetas, las fonts.)

3. Fontana, Fontayna, s. f., fontaine.

Per leis am fontanas e rius.

Raimond de Miraval: Entre dos. 

Pour elle j'aime fontaines et ruisseaux.

A la fontana del vergier.

Marcabrus: A la fontana. 

A la fontaine du verger. 

Fig. Senher, fontaina de tot be.

J. Estève: Francx reys. 

Seigneur, fontaine de tout bien. 

Ab vos es la fontayna de vida.

V. et Vert., fol. 101.

Avec vous est la fontaine de vie.

ANC. FR. Une fontane en son encochenel avoit.

Roman de Rou, v. 987. 

ANC. CAT. ESP. IT. Fontana.

4. Fontanil, s. m., petite fontaine.

Fontanils, estanxs.

Tit. de 1331. DOAT, t. XXXIX, fol. 102. 

Petites fontaines, étangs.

ANC. FR. Denz le ruissel d'un fontenil.

B. de S. Maure, Chr. de Norm., fol. 189.

5. Fontanilha, s. f., petite fontaine.

S' esforsa la rana

Lonc de la fontanilha.

(chap. S'esforse la rana al llarg de la fonteta; o de la bassa, a Fórnols la bassota o la basseta, que aixina se diuen les dos, la gran y la menuda.)

San Pere, baturro, Zirigoza, rana

Marcabrus: El mes quan.

La raine s'efforce le long de la petite fontaine.

ANC. FR. Lez un vergier, lez une fontenelle 

Siet fille à roi. 

Fables et cont., par Legr. d'Aussi, t. 1, p. 277. 

En un vergier, lès une fontanelle.

Romancero français, p. 37. 

ANC. CAT. Fontanella. ESP. Fuentecilla. PORT. Fontezinha. IT. Fontanella.

6. Fontal, adj., de source.

Aygas, alcunas so fontals.

(chap. Aigües, algunes són de fon. Tamé ne ñan de ullal, de pou, etc.)

Eluc. de las propr., fol. 150. 

Eaux, aucunes sont de source.


For, s. m., lat. forum, for, justice, tribunal, loi, usage.

Las leis e los drets e lors fors. Tit. de 1080.

(chap. Les leys y los drets y los seus fueros; els furs a Valensia. Miréu cóm se escribíe ya al 1080, 3 añs antes del Fuero de Jaca, y la diferensia en lo chapurriau 944 añs después. No diém lurs, llurs : lors. Natros diém los seus o “sons”, sons pares, sons germans, los seus juguets, etc.)

Les lois et les droits et leurs usages.

Teno lo for dels principals. Leys d'amors, fol. 115. 

Ils suivent la loi des principaux.

Car Dieus jutzja sol a sson for. 

Contricio e penas ifernals. 

Car Dieu juge seul à son tribunal.

Fig. Ferm prepauzamen es pres per vot el for de conciencia.

V. et Vert., fol. 93. 

Ferme propos est pris pour voeu au for de la conscience.

- Manière, façon.

Arma es facha de tal for, 

Que sos essers sera jasse.

Nat de Mons: Al noble rei. 

L'âme est faite de telle manière, que son être sera toujours.

Elas, ab bela parvensa, 

Fan lor for de brezador. 

T. de Bonnefoy et de G. Faidit: Gausselm. 

Avec belle apparence, elles leur font manière d'oiseleur.

- Cours, prix, taux.

Trop me vendec otra 'l for

La livrazo de la sivada.

Leys d'amors, fol. 119.

Me vendit beaucoup au-dessus du cours la livraison de l'avoine.

Al for de II moutons per jorn. 

Tit. de 1428. Hist. de Nîmes, t. III, pr., p. 226. 

Au prix de deux moutons par jour.

Loc. Pois l' auzel chanton a lur for.

B. de Ventadour: Quan par la. 

Puisque les oiseaux chantent à leur manière. 

Vuel vos a tot for 

Mostrar la veritat.

Nat de Mons: Al bon rey. 

Je veux à tout prix vous montrer la vérité. 

Fols hom declara tot son cor, 

E 'l savis sab hy metre for.

Leys d'amors, fol. 138. 

L'homme étourdi dévoile tout son coeur, et le sage sait y mettre manière.

Razonon a for d' En Isengri.

P. Cardinal: Prop a guerra. 

Raisonnent à manière du seigneur Isengrin. 

Falsamen as mentit a for de renegat. 

Izarn: Diguas me.

Tu as faussement menti à manière de renégat. 

ANC. FR. Tel feur, telle vente.

Les XV Joyes de Mariage, p. 16.

Orguel dist: “A nesun fuer 

Ne laissiés ne vous en vengiés.” (N. E. nesun : italiano nessuno)

Roman du Renart, t. IV, p. 140.

Au fuer qu'eles estre déussent. (N. E. estre : être)

Fables et cont. anc., t. I, p. 165.

CAT. For. ESP. Fuero. PORT. IT. Foro. (chap. Fuero de Jaca, fueros 

d'Aragó; valensiá fur, furs, 1261.)

2. Aforar, v., estimer, apprécier, évaluer.

Mon loguier an apreciat 

XXX deniers et aforat.

Leys d'amors, fol. 135.

Ont apprécié et évalué mon loyer trente deniers.

CAT. ESP. PORT. Aforar. (chap. Aforá, estimá un preu, valorá).