Aiso son las naturas d'alcus auzels e d'alcunas bestias.

Aiso son las naturas d'alcus auzels e d'alcunas bestias.

Del pol. 

La natura del pol es que canta lo vespre, can sent venir la nuech, pus soven; e l mati, can sen venir lo jorn, canta pus soven; e vas la mieia nueg engrueissa sa vot e canta pus larc e pus clar.

- De l'aze. 

La natura de l'aze es que canta, cant a fam et on mais se trebalha. 

- Del lop. 

La natura del lop es que, can ve hom' enans c'om lo veya, el li tol lo parlar. E si l'ome lo ve enans, l'ome li tol la forsa. Et a l col tan rot que no l pot plegar. E so que cassa va fort luenh de sa lobeyra; e cant vol intrar en cortal, va fort suau, e can mena segle ab sos pes, el pren son pe a mors fort e rege, et aysi s'en venja.

- Del grilh.

Lo grilh a tal natura que tant ama son cantar e tan s'en delecha que no s percassa de vianda e mor cantan.

- Del signe. 

Lo signes a tal natura que, can deu morir, canta tan clar que, si hom li ve denan ab esturmens, el si acordara ab los esturmens; adoncx conoys hom que deu morir.

- Del ca. 

Lo ca, cant a manjat et es sadol e ples, el geta so que a manjat; e cant a fam, o torn' a manjar.

- De la vibra. 

La vibra, can ve home nut, ela non l'auza regardar de paor; e cant lo ve vestit, no l preza re e sauta li desus. 

- Del simi. 

Lo simi vol centrafar (contrafar) tot cant ve far. E cant hom lo vol penre, hom se met en loc que lo veya, e caussa unas sabatas ab corregas e pueys laissa las sabatas e va s metre a una part. E l simi va e fay aital; 

e cant es caussatz, hom lo pren. 

- Del corp. 

Lo corp, cant a sos corbatos, que son ses pluma e no semblan paire ni 

mayre, ja non lur donara clam ni cosselh, tro que an pluma e que ls semblo. E cant troba home mort, premieiramen li manja los huelhs e per los huelhs lo servel.

- Del leon. 

Can lo leon a preza e home li passa denan, ja no l tocara, que passar y pot set vetz, sol que l'home no l regarde. Mas si l'ome lo garda, el es tan senhorilh que cui' esser deceubutz, car esgart d'ome es tan senhoril, e per so el laisa la cassa e cor vas hom e l cofon. E cant hom lo cassa que ve que no s pot defendre e l'aven a fugir, el cobri sas pezadas ab la coa dereire, per so c'om no veya son esclau. E can la leonessa a leonat, el nais mort; e tres jorns lo paire crida e rugis sobre el e fay lo vieure.

- De la mostela. Can la mostela a son mostelon qu'es natz, ela l muda per paor c'om no lo y emble; e si hom lo y men' a mort, ab c'om lo y rendes, ela l revieu. 

- Del calandri. 

Si l calandri porta hom denan un malaute et hom lo geta sul lieg, e lo calandri gara lo malaute en la cara, senhal es de guerir; e si l gira la coa, es senhal de mort.

- Serena canta tan dossamen que tot hom que l'auia, ven vas ley, e non pot estar que no s'adorma; e cant es adormit, ela l met mort. 

- De aspis. 

Aspis es la serp que garda lo basme; e cant hom vol aver del basme, hom lo adormis ab esturmens, e pren hom del basme; e can ve que es enganatz, el se clau la una aurelha ab la coa e freta tan l'autra per terra, tro que tota l'a clauza, per so que non auia los esturmens e velha.

- Del merle. 

Merles noiris hom volontiers; e non canta mas tres mes de l'an, e fa l pus plazen can que auzel que sia.

- De l'huelh de veire. Huelh de veire es un petitet auzel blanc e vert, et a la pus sotil vista que res que sia, que be veiria tras un paret.

- De la talpa.

Talpa no ve, ans a los huelhs desotz lo cuer, e sen pus fort d'autra bestia, e vieu de pura terra.

- Del pluvier. 

Pluvier vieu de pur aire del cel. 

- De la salamandra. 

Salamandra vieu de pur foc; e de son pel fa hom un drap que foc no l pot cremar. 

- De l'eranh. 

Eranh vieu de pur' aiga.

- De la trida. 

Can la trida a sos cadels, e ls cassadors la casson que l volon emblar sos tridos, els meton miralhs per aqui on els van e prendo sos tridos; e cant 

la trida a perdutz sos cadels, ela torna forssenada e sec per esclau los cassadors e troba los miralhs e mira se, et a tal gaug, can se ve, que tota sa dolor pert et aisi s'oblida de sos tridos. 

- De l'unicorn.

Hunicorn es la pus salvatja bestia que sia, que non es res que l'auzes 

esperar, ab un corn que a sul cap; et a ta gran plazer de flairor de pieuzela e de verginitat que, cant los cassadors lo volo penre, els li meton el pas una pieussela; e can la ve, el s'adorm e sa fauda, et adoncx es pres. 

- De la pantera. La pantera a tan dous ale e tan be flairan, que tot' autra bestia, pueys que l'a vista, no s vol d'ela partir, tro qu'es morta, per la flairor de l'ale.

- De las gruas. Gruas an tal natura que s'ajuston en grans tropels; e lur natura fa las trop dormir, e la una fay la garda, can las autras dormo; e per tal que la garda no s'adorma, ela met a sos pes de petitas peiretas, per tal que non puesca estar ferma, car lur natura es que dormon en pes.

- Del paon. 

Paon, tota la garda que a, es en regardar sa coa.

- De l'argus. 

Argus es homs que a cen huelhs, e dorm de dos en dos huelhs, et enaisi velha tostemps. 

- De la randola. 

Randola, qui trazia los huelhs a sos randolos e ls y tornava, la maire los 

fay revezer; e no manja ni pais mas en volans, e non a paor d'auzel de cassa.

- Del pellica.

Pellicans es us auzel que ama mot sos poletz; e cant sos pols lo senton venir, els baton lurs alas e donon ne al pellican per los huelhs; e l  pellican es tan ergulhos e de tal natura que totz los aussi; e cant ve que son mortz, el a gran dol e leva l'ala et ab lo bec obri son costat et arroza ls de son sanc, e tornon vieus. 

- Del castor.

Lo castors es una bestia que a un membre que porta medecina, e per aco lo cassa hom; e can ve c'om lo cassa, a gran paor de mort e sap que per lo membr' es cassatz, c'aital es sa natura; et el lo pren ab las dens et arraba lo s e laissa l cazer el sol, e ls cassadors venon aprop e, can vezon lo membre, prenon lo e laisso l anar; enpero d'an en an remet lo membre. 

- Del pic. 

Pic a aital natura que fai son nis en albre cavat, e cant hom li tapa son nis ab que que sia, el va per una erba e toca lo n, e tantost es hubert.

- De l'erisso. 

Erisso a tal natura que se met en las grans bartas et en las grans rodas d'espinas que no l puesca hom penre, que per totas partz ponh; e garda que sia en loc pres de pomier, que dins de la barta puesca manjar. 

- De la cocodrilla. 

Cocodrilha es una bestia mala; e can ve hom, ela l devora tot, e cant lo a manjat, ela lo plora totz los temps que vieu. Et estalva se que una serp, que a nom idre, ven vas la cocodrilla e fa se adormitz; e can la cocodrilla ve que l'idres dorm, ela l devora en un morcel; e can lo idre ve qu'es el ventre de la cocodrilla, el li trauca los costatz e va fora gauzens, e la cocodrilla mor.

- De l'idre. 

Idre es una serp que, cant hom li talha una testa, el ne met doas; e d'aquel idre s'a paor la cocodrilla. 

- De la vibra.

Can la vibra vol aver paria de sa par, el met son cap en la boca bayan de 

la femela; e la femela estrenh li tan fort lo bec e l cap al mascle que 

mantenen mor; e la femela reman prenhs de doas vibras, mascle e feme; e can devon naysser, els salhon per l'esquina, e la maire mor; et enaisi el mon non son mas dos. 

- De la simia.

La simia fay dos simos; e cant hom la cassa, ela met sel que mens ama sul col, e tenga se, si s vol; e sel que mays ama, lo maior, met entre sos bras, e fug ab dos pes. E cant ve que non li val re, per tal que puesca mielhs fugir ab catre pes, ela laissa sel que mays ama, e fug s'en ab lo menor.

Folquet de Lunel. Tant es lo mons ar ples d'engan,

Folquet de Lunel.

Tant es lo mons ar ples d'engan,

c'om auci si e son paire,

e l paires lo filh mal menan

e l cozin german e l fraire;

la maire auci son enfan

e l'enfans aunis sa maire;

e l clerc tolon escumenjan

de so que lur es veiaire.

E l'emperador grans tortz fan

als reis, sol c'o puescon faire,

e l rei als comtes atrestan;

e l comte de gran afaire

dezereto ls baros tot l'an,

e l baro mant bel repaire

de lors cavaliers a tort an;

e l cavalier a gran aire

vivo ils caitieus pages pluman.

Tals n'i a, neus de l'araire

lur levo ls buous, non dreg gardan.

E l pages per bolas traire

se perdon, e l pastor talan,

que no s'en sabon estraire;

e l fossor, car demandon gran

loguier, per lur fals maltraire;

e l metge lur mestier falsan;

aquilh que no sabo gaire,

cuion guerir et auciran,

per qu'es mal c'om lor o paire.

E l menestral e l mercadan

tug so mentidor o laire,

l'us vas l'autre ab bel semblan

d'amor, per aver atraire.

E l joglaret e l viandran

si perdon per mal retraire.

E veus d'aquest segle truan

com engana mant peccaire!

Tant es aquest segle farssitz

de gens mot dezordenadas

qu'engana molhers e maritz

tan c'aucis l'us l'autr' en badas.

Mas las molhers enganairitz, (les dones engañadores

can son dels drutz emprenhadas, (cuan están dels amans preñades

fan entendre las trichairitz, (fan entendre les traidores

de lurs maritz son cargadas; (que dels seus marits están carregades

e cuion aver escarnitz

lurs maritz, las desastradas,

cant an perdutz lurs esperitz,

e remanon enganadas

per jovensels enfoletitz,

e mais per sels c'an clergadas.

Aras parlem dels descausitz

alberguiers, co son malvadas

gens; mot seretz ben aculhitz

per els e per lurs mainadas,

al venir, e mot obezitz;

las ostas auretz privadas,

e las sirventas peccairitz

tenran vos apparelhadas;

e can vos seretz reculhitz

ab els, e seran sermadas

las viandas, er faitz l'envitz,

que manjon totas vegadas

ab vos, que seretz gen noiritz!

E lur trametetz onradas

prentalhas, segon que aizitz

ne seretz; e s'enviadas

lur avetz auca ni perditz

e carns frescas e saladas

e pans blancx e vis esclarzitz,

vendran vos avols sivadas

mal lieuradas e fes poiritz

e manjadoiras traucadas.

Pueis auran vos los porcx aizitz

e truiassas afamadas.

E can vos seretz adormitz,

manjaran a grans goladas.

E jairetz en lensols blezitz

e en cossers dezonradas

e seretz mal e lag cabitz

de coissis e de flessadas.

Pueis al comtar seretz malditz,

si de las doas soudadas

non lur datz quatre sous complitz

de lurs falsas denairadas.

Veus co us er lo prezens grazitz

de las viandas delgadas

de que vos los auretz servitz!

Tant son gens desarengadas

en aquest segle qu'esbaitz

sui don seran restauradas

las armas dels angels marritz,

c'ab Lucifer son dampnadas.

Grans deu esser lo cossiriers

c'aver devem, ses falhensa,

car al Senhor qu'es drechuriers

de nos fam desconoissensa,

qu'el nos es francx e drechuriers

e nos ses obediensa

ves lui, que mans tormens sobriers

sofri per nostra guirensa.

Pauc fam dels mandamens premiers

qu'el nos fei, per negligensa

nos en laissam, per qu'els derriers

jutjamens n'aurem pendensa.

L'us es vaudes e liauniers (Vaud, vaudois, Baudes)

e de mala conoissensa,

l'autr' eretges, l'autr' usuriers,

l'autre rete ses temensa

cartas pagadas o deniers

comandatz en sa plevensa.

L'autr' es molheratz bagassiers

ses lei e ses penedensa,

e l'autre dels quatre cartiers

de Dieu dira descrezensa:

per cass' o per joc, per estiers

a son tort pren defalhensa.

L'autr' es a sas gens mals terriers,

l'autre son senhor bistensa

de son dreg. S'el es corturiers,

s'es d'un rei en mantenensa.

L'autr' es a senhor lauzengiers

tan que met peleg' e tensa

entre lui e sos companhiers,

tro'n geta la bevolensa.

L'autr' es ricx hom que volontiers

servissials covenensa,

que a cap de trent' ans entiers

non auran mas lur vivensa.

L'autre ve paures almoiniers

a senhor que l fa valensa

tan qu'es ricx, e pueis si mestiers

li fa, no n a sovinensa.

L'autr' es bailes o peatgiers,

c'al senhor fai tot creissensa

de rendas, tan l'es plazentiers,

qu'en met s'arm' en nonchalensa;

e l'autr' es corrieus o bandiers,

que tot l'an en mal despensa

per gatjar pastors o boviers

e d'autres, ses conoissensa.

L'autr' es trobaires messongiers,

que non a ges d'estenensa

de mal dir, qui dons ufaniers

no l vol dar ses retenensa.

L'autr' es de penre prezentiers

draps o deniers a crezensa,

pueis al pagar sera frontiers

que us dira, ses reverensa,

que vos es us grans renoviers,

si l'avetz fag avinensa.

L'autr' es alcavotz mercadiers

de femnas, ses essiensa,

l'autr' es trichaires lechadiers,

que d'als non a sa chalensa.

L'autr' es paures, ricos parliers,

que totz jorns bregas comensa,

l'autr' es maldizens lagotiers

d'autres e de sa naissensa,

l'autr' es ribautz e taverniers,

que tot l'an fa sa despensa

per tavernas e per seliers, (per tabernes o per bodegues; cellers)

qu'en als non a s'entendensa.

Traduction du Liber Scintillarum de Bède. Fugez los deleiz del mont (fragment)

Traduction du Liber Scintillarum de Bède.

Ms. de Paris, fr. 1747 (anc. 7694), fol. 19c. - Grdr. § 38, p. 59. St. p. 61. 

Fugez los deleiz del mont, que negus deleiz non es ses pena. A altre perdona, mas te non perdonar ja, quant faras que fols. L'oil no forfant re celui que a son coratge em poder. Deus di a home: "Chastia te"; mas no li promet ges l'endema. A toz homes sias profeitos e a petiz privaz. 

Li tres primier pechat dels set principals, so es ergoils, eveia e ira, sunt apellat esperital, quar movunt d'esperit d'ome o de diable. Altre dui apres, tristicia et avaricia, movunt del mont. Li altre dui, gola e luxuria, movent de la charn.

De charitat prima. Nostre Segner dis en l'evangeli: "Negus hom non a maior charitat que aquel que met s'arma per sos amics." Peire l'apostols dis: “Aiaz continuosa charitat en vos davan totas chausas, car charitaz cobre la grandesa dels pechaz.” Pauls l'apostols dis: "Charitaz es paciens e benigna," e "Amat ades la charitat de fraternitat." Johans l'apostols dis: "Deus es charitatz," e "Qui istai en charitat estai en Deu e Deus en lui." "En aisso apparec li charitaz de Deu e nos, car el liuret s'arma per nos, e nos devem atressi nostras armas liurar per nostres fraires."

Salamos dis: "Odis mou tenso, e charitaz cobre trastoz deleiz". 

Augustis dis: "Si volem anar per la via de charitat, nos podem venir a la durabla vida, e tot aquo que nos fam ses charitat no nos profeita, e laboram vanament si non avem charitat, li quals es Deus; car li charnals cobeeza regna aqui ont non es li charitaz de Deu. Adonc es hom perfeiz, cant es ples de charitat; e ja sia so que chascus hom crea be, non pot pas pervenir a bonauretat ses l'amor de charitat; car tan grans es li virtuz de charitat que ses leis non es tengut a re profecia ni martiris, e si li virtuz de charitat defail, las altras virtuz sont vanas, e s'il i es, las altras sunt bonas. E aquel que ten charitat en sas cosdumnas sap tot aquo que es escur ni es apert en las divinas paraulas. Seguet donc charitat, li quals es dolsa vianda e saludables dos, ses la qual lo ricx es 

paubres e l paubres ricx. Aquil que clauzont lor oils contra charitat dormont en lor cobeezas e el deleit de lor charn. Estendet charitat per tot lo mont, si volez Deu amar, car li membre de Deu jazunt per lo mont. Car enaissi cum lo cors de l'home es morz, cant es ses esperit, enaissi es morta li arma, cant es ses charitat, e aquil que sunt ses charitat non podunt pas istar essems ni permaner en Deu, mas solament aquil podunt istar essems e permaner en Deu, que ant charitat. Ara sia so que aquil que non ant perfeita charitat estegont essems, il sunt ades murmuros e moleste e turbolent e plen d'aissa." Ambrosius dis: "Si cum hom non pot pervenir lai unt vai ses via, atressi non pot anar ses charitat, mas marrir; et aquels que li charitaz de Deu dona forsa per sufrir las grans passios, non pot corrumpre negus deleiz de charn ni nenguna mala volontaz." Gregorius dis: "Una sobeirana proansa es de charitat, cant es amaz aquel que fai mal: car sos proimes deu hom amar, e deu hom aver charitat ab toz homes, ab los estrains e ab los privaz. Nequedonc per aquela charitat no si deu hom pas flechezir de l'amor de Deu; car atressi co molt ram eissunt de la raiz d'un arbre, enaissi charitaz engenra las altras virtuz, ni l rams del bon arbre non a ges de verdura, si non istai en la raiz de charitat. Aquel a veraia charitat que ama son amic en Deu e ama son enemic per Deu. Re non quer per son enemic qui de charitat non preia per lui. Charitaz d'unitat es li leis Deu. Totas nostras obras no  

sunt res, si non avem charitat, li cals ten l'auteza dels comandamens de Deu." En altre loc di que "charitaz es li amors de Deu e del prosme de tot lo cor e de tota la pessa," e "que nos fassam a toz homes aquo que volriam que il feessunt a nos; car aisso es lo comandamens de la lei e de las prophetas." E apres di que "a tot home que a charitat es plus donat; car aquel que a charitat, a totas altras virtuz; e cel que non a charitat, si el a alcuna altra bona vertut, el la perdra. Grant mesteir nos a donc que velliem vers lo liam de charitat; car un plus tost lo cors del pechador leva per l'entalantament de charitat, tant es plus tost gastaz lo ruils del pechat. Cant hom s'umilia e a charitat vas son prosme, adonc se esalsa 

vers Deu. Li virtuz de vera orazo es li alteza de charitat. Lada es li charitaz que prent l'amor dels enemix. Li fraternals charitaz sofre los mals lonjament; car vera charitaz es amar son amic en Deu e son enemic per amor de Deu. Qui non a charitat pert tot lo ben que a. Charitaz aministra lo be que non poders tol. Charitaz es a la veiada d'alcunas ocupacios empaitada, e ja sia so que non poscha esser mostrada per obra, il a bona odor el coratge. E si co lo soleils que luz ades non pot luzir sobre terra, cant li nubles lo cobre, atressi charitaz non pert pas sa vertut, cant es occupada de non poder, e a bon coratge, si tot non o pot mostrar per obra. Anquara es charitaz maistra de toz bes e no sap neguna maleza ni alcuna mala aspredat ni alcuna confusio.

E qui se planta en la raiz de charitat, non perdra ja sa verdura ni non er ses frut; car ila proz non pot perdre l'obra de plantat." 

Ieronimus: "Li longesa de la terra non part pas aquels que charitaz ajostet." Isidorus: “Ja sia so que alcun home siunt vegut partendeir de la fe e de las obras dels sains, car il non ant la charitat de la fraternal amor, non ant negun creissement de vertut, car non aesmunt la virtut de charitat; car charitaz a la segnoria de totas altras virtuz." De rechap dis: 

"Tuit home devunt cuminalment tener charitat, e tant cum chascus se sostra del mont li a mesteir que s'ajoste ab la compania dels bos. Charitaz es perfeita amors en Deu e al prosme. Aquel guarda l'amor de Deu que a charitat vers son prosme. Qui se depart de fraternal compania es partiz de la compania de Deu. Aquel se part del regne de Deu que si depart de charitat. Charitaz es li amors de Deu e del prosme; car tota bontaz mou de charitat e d'umilitat." Ciprianus: "Cel que conois et ama lo liam de charitat deu chaptener sa lengua de mal dire." Basilius: "Cel que es ples de charitat vai am pazible coratge e ab alegra faz, e homs que es ples d'ira vai felonessament." Cesarius: "Aiam vera charitat e 

obediensa e esperansa en la misericordia de Deu, non pas e nostras forsas. Aitals es dejuns ses charitat cals es lampeza ses oli. Si non avem charitat, re no ns profeita lo trabails de veliar ni de laborar. Re no val, cant hom trabalia son cors, cant non a charitat e son cor. Si non avem veraia charitat, re no ns profeita l'abites de religio.” Effrem: “Charitaz es columna e fortaleza en la sainta arma.” E per aisso seguet e amat charitat! 

Peire de Corbiac. Domna, dels angels regina, + Lo tezaurs

Peire de Corbiac.

Domna, dels angels regina,

esperansa dels crezens,

segon que m comanda sens,

chan de vos lenga romana;

quar nulhs hom justz ni peccaire

de vos lauzar no s deu traire,

cura sos sens mielhs l'aparelha,

romans o lenga latina.

Domna, roza ses espina,

sobre totas flors olens,

verga seca frug fazens,

terra que ses labor grana,

estela, del solelh maire,

noirissa del vostre paire,

el mon nulha no us semelha

ni londana ni vezina.

Domna, joves, enfantina,

fos a Dieu obediens

en totz sos comandamens,

per que la gens crestiana

cre ver e sap tot l'afaire

que us dis l'angels saludaire, (San Gabriel)

quan receubes per l'aurelha

Dieu, cui enfantes vergina.

Domna, verges pura e fina,

ans que fos l'enfantamens,

et apres tot eissamens,

receup en vos carn humana

Jesu Crist, nostre salvaire,

si com ses trencamen faire

intra l bels rais, quan solelha,

per la fenestra veirina.

Domna, vos etz l'aiglentina

que trobet vert Moysens

entre las flamas ardens,

e la toizos de la lana

que s moillet dins la sec' aire,

don Gedeons fon proaire;

e natura s meravelha

com remazetz intaizina. (enterina)

Domna, estela marina

de las autras plus luzens,

la mars nos combat e l vens;

mostra nos via certana:

car si ns vols a bon port traire,

non tem nau ni governaire

ni tempest que ns destorbelha

ni l sobern de la marina.

Domna, metges e mezina,

lectoaris et enguens,

los nafratz de mort guirens,

l'avilheje (?) onh e sana;

doussa, pia, de bon aire,

vos me faitz de mal estraire;

quar perdutz es qui somelha,

que la mortz l'es trop vezina.

Domna, espoza, filh' e maire,

manda l filh e prega l paire,

ab l'espos parl' e conselha,

com merces nos si' aizina.

Nos dormem, mas tu ns revelha,

ans que ns sia mortz vezina.

II.

 

Lo tezaurs (fin).

Faulas d'auctors sai ieu a miliers et a cens,

mais c'anc non fetz Ovidis ni Tales lo mentens;

mais tan n'an fach auctor trobas e fenhemens,

non poiria comtar a totz mos jorns vivens

las lor genologias e los probainamens,

las artz e ls artificis e los trasgitamens

ni las elluzios d'aquels decebemens.

Mais las gestas maiors sai be triadamens,

de Troia e de Tebas com fo l destruimens,

e com en Lombardia venc Eneas fugens,

com fetz sos filhs Alcanis d'Albana ls bastimens.

Aqui duret l'emperis quatorz' engenramens,

tro que Rems e Romuls, que foron dels parens, (Rómulo, Remo)

feron un pauc recepte, e fon lor guerimens:

so fon Roma la grans, pauc cada pauc creissens,

caps de trastot lo mon e senhoreiamens.

Trop de guerras sofri e moutz esvazimens:

tug foron sei vencut, anc us non fon vencens.

De Cezar, de Pompieu sai ieu perfiechamens (Pompeu, Pompeyo)

las vidas e las mortz e ls entrecaussamens,

los trebalhs e las guerras e los descofimens

que s mogro l'us a l'autre entrecapjadamens;

pero en patz esteron e acordadamens.

Si fo vius Marchus Crassus qui moric aur bevens, (bebén or)

cui tug l'ome del mon feron aclinamens:

no i remas hom ni femna no l dones annalmens, (anualmen)

cadaus per son cap, denier d'aur cessalmens. (sensal; censo)

Neros renhet apres, mais lo sieus renhamens (Nerón)

fon a crestiandat molt grans destorbamens

et a tot l'autre mon grans empeiuramens:

Roma la gran fetz ardre per fols efachamens,

sa mair' e so maistre aucir fetz malamens.

E can fo fach al pobol d'aquel desliuramens,

Vespazias e'n Titus, cui fo l governamens, (Vespasiano, Tito)

passeron la gran mar ab grans naveiamens,

dreg ves Jerusalem, abdui comunalmens. (la toma Vespasiano)

Tant estet enviro lo lor assetjamens,

tro grans cocha de fam fetz cels de d'ins rendens. (los de dins)

Aqui fon de Juzieus grans enviliamens;

trenta per un denier: so fon lo venjamens

del mercat c'ap els fetz Judas lo descrezens, 

que vendet Jesu Crist trenta deniers d'argens. (argén, argent, plata, AG)

Dotze Cezars ac Roma tot enteiradamens:

Costantis fo l dotzes, que per revelamens (Constantino, cristiano)

conoc signe de crotz e fo'n en Dieu crezens:

so fo als crestians molt grans eissaussamens. (exaltamén, aumén)

L'estoria dels Grex no m tol oblidamens,

qu'ieu sai com Alexandris, lo fortz e l conquerens, (Alejandro Magno)

conques dotze regismes en dotze ans solamens,

e can saup que sa mortz seria propdanamens,

parti als dotze pars totz sos conqueremens,

car l'avian servit molt honorablamens.

D'estorias de Francs sai ieu continuamens,

e del fort Clodoier, que pels sermonamens (Clovis, Clodoveo)

san Remezi, que fon arcivesques de Rems,

crezet la lei de Dieu e ls seus establimens,

e de Carle Martel, que tolc los demamens,

de Pepin lo petit, com visquet leialmens, (Pipino el breve)

de Carle, de Rotlan los grans conqueremens, (Carlomagno)

que feron en Espanha ab las paianas gens, (España; paganos)

e del rei Lodoic que s'aucis enferens: (Ludovico, Luis)

anc no fo negus reis qu'estes plus engalmens,

c'anc non gazanhet terra ni n perdet autramens.

Las estorias englezas sai ben perfiechamens,

de Bruto, lo truant, co afortidamens

arribet en Bretanha ab grans naveiamens

e venc en Englaterra per far pobolamens: (poblamens, poblassions)

lai venquet Cornilieu, lo gaian, encorrens;

quant ac la terra preza ses contradisamens,

fo partida per sortz en mains de guisamens;

de Merli, lo salvatje, con dis escuramens

de totz los reis engles los prophetizamens. (profecías de Merlín)

De la mort Artus sai per que n'es doptamens, (rey Arturo)

de Galvan, so nebot, los aventuramens,

de Tristan e d'Ysolt los enamoramens, (Tristán e Isolda)

e del clerc lauzengier, per quals lauzengamens

de leis e del rei March parti l maridamens;

de Guillelm lo perdut, com fo terra tenens,

del bo rei Aroet, com fo larcs e metens,

e d'aquels reis en sai que sabon autras gens. 

Senhors, encar sai ieu molt be uzadamens

cantar en sancta glieiza per ponhs e per accens,

triplar sanctus et agnus e contraponchamens,

entonar seculorum, non es menhs us amens,

e far dous chans et orgues e contrapointamens,

e sai be mo mestier aperceubudamens,

tot caresme carnal, quatre temps et avens. (Cuaresma; 4T, adviento)

E sai be cansonetas e vers bos e valens,

pastorelas ab precs amoros e plazens,

retroensas e dansas, e gent-e coindamens.

De totas gens del mon sai aver grazimens,

de clercs, de cavaliers, de domnas avinens,

de borges, de joglars, d'escudiers, de servens;

e sai esser del segle ben e ginhozamens,

retenc los fols e ls savis, a cascu sui plazens,

e m sai guarar d'enueitz e de deschauzimens,

e m tenc en gent parlar et en ensenhamens:

e qui aisso non a, non pot esser valens.

Ab totz me sai aidar, ab fols et ab sabens:

ab fols passi com puesc, ab savis saviamens.

Senhors, so's mos tesaurs e mos amassamens,

mos jois e mos repaus e mos delechamens.

E que m tanh si no ai d'aver grans cobramens

que m tengua en paor ni en consiramens?

Set jorns de la setmana m'estau alegramens,

que non ai consirier ni negus pensamens.

Senher Dieus, ja no us quier trop grans tezauramens,

mas santat a mon cors et assaciamens, 

tan cant viurai al segle, vianda e vestimens,

e que m des far las obras, que m sian salvamens

al dia del juzizi, vers Dieus omnipotens.

Izarn (anónimo), las novas de l'heretge. Di me, de cal escola as tu aisso avut

Izarn, las novas de l'heretge. 

P. Meyer, Annuaire - Bulletin de la Société de l'Histoire de France 1879, p. 233 ss. (Me.). Appel, Provenzalische Chrestomathie, p. 153 ss. (Ap.). - Grdr. § 16, p. 160. St. p. 50.

"Di me, de cal escola as tu aisso avut

que l'esperitz de l'home, cant a lo cors perdut,

se met' en bou o'n aze o en mouto cornut,

en porc o en galina, el premier c'a vezut,

e va de l'un en l'autre, tro que i a cors nascut

o d'ome o de femna? Aqui a loc sauput,

aqui fai penedensa et a lonc temps tengut

e tostems o tenra, tro sia endevengut

lo dia del juzizi, que deu cobrar salut

e tornar en la gloria el loc que a perdut.

Aisso fas tu conoisser a l'home deceuput

c'as donat al diable e l'as de Deu mogut,

que va de l'un en l'autre et espera salut

e cuia recobrar aco que a perdut.

Tot loc e tota terra que t'a ja sostengut

degra perir e fondre, que tan mal as tescut,

ordit e semenat lai on hom t'a crezut.

Si aguesses la fe d'en Bernart Montagut

o d'en Raimon Vilar o d'en Bernart Pagut,

be t foras cofessatz.

Oimai d'aissi avan non seras esperatz:

si aras no t cofessas, lo focs es alucatz,

e l corns va per la vila l pobles es amassatz

per vezer la justizia, c'ades seras crematz."

"Izarn," so ditz l'eretje, “si vos m'asseguratz 

ni m faitz assegurar que no sia crematz,

emuratz ni destrugz, be sofrirai en patz

totz los autres tormens, si d'aquestz me gardatz; 

e s'eu posc esser fis que de vos no m partatz

e que m tenguatz onrat, que no sia forsatz,

tant auziretz de mi dels nostres enbaissatz,

que per ver dic a vos que m n'aian lauzenjatz. 

Beritz e Peir Razols non sabon ab us datz

segon qu'eu vos dirai de tot can demandatz

de crezens ni d'eretjes; mas volh n'esser celatz,

que s'eu s dic mos secretz ni m'en descobriatz

e ma cofessio e no m recebiatz 

vos ni ls prezicadors, seria i gualiatz.

E dirai vos per que, be volh que o sapchatz:

qu'eu ai be cinc cens homs d'aquestas mas salvatz

e mes en paradis, mai fui bisbes levatz

si m sui partitz de lor e ls ai desamparatz;

trastotz aquels cinc cens auria dessalvatz

e liuratz als diables per far lor voluntatz,

en las penas d'ifern cazutz e condampnatz,

que ja mai us d'aquels non seria salvatz.

E que faria eu, si pois er' encontratz

per los amics d'aquels e no m recebiatz

et er' en vostra cort escarnitz e janglatz,

e perdia l loc de So, en que eu sui pauzatz,

e caber no i podia? Seria grans foldatz.

E par aco volria que i fos la fermetatz

del laissar o del penre, mai vengutz sui guizatz.

Mai tot en primaria volh be que o sapjatz

qu'eu per fam ni per set no mi sui prezentatz,

ni per nulha paubreira, que be vos o sapjatz.

Vers es que totz nos autres a hom entrecelatz,

que ns gardem de l'esclau d'aquels c'om a citatz,

que non trobon adop que lor sia onratz

ni nulh plaideiamen senes covens fermatz;

que qui pren un heretje, on que sia trobatz,

lo deu redr' a la cort, si vol estr' escapatz.

Aisso so meravilhas maiors que no us pensatz,

que li plus car amic e ls plus endomergatz

que nos autri acsem, nos n'an dezamparatz

e so fach adversari et enemic tornatz,

que ns prendo e ns estaco cant nos an saludatz,

per so qu'els sian quiti e nos autres damnatz.

Aissi cuion ab nos rezemer lor peccatz.

Mai ans que cocha m fassa, m'en sui aconselhatz,

que sui vengutz en cort de grat e non forsatz,

e fag vos ai amor maior que no us pensatz,

qui sap la benanansa en la cal sui pauzatz.

E dir vos ai un pauc si no vo n enoiatz:

Eu ai ganre d'amics, manens et assazatz,

e no n i a negu que s tengua per paguatz,

s'a deniers o argen, tro que ls m'a comandatz.

D'avers e de comandas sui be atessaratz,

que totz nostres crezens ne tenc acabalatz;

que pauc n'i trobaretz paupres ni estiratz.

De vestirs a dobliers sui be apparelhatz,

de camizas, de braguas, de lansols bugadatz,

de cobertors, de vanoas a mos amics privatz,

que ls en posc ben servir, can los ai covidatz.

Si m dejuni soven, ja d'aco no m planguatz,

que be mangi soven de fort bos cozinatz,

de salsas de girofle e de bos empastatz.

Be val peis avol carn, e bos vis giroflatz

val be vi de tonela, e pas barutelatz

val be michas de claustra; et eissutz que molhatz

val mais a las vegadas, que, can vos trasnuchatz

al ven o a la ploia ni venetz tantolhatz, 

eu m'estau dins cobert belamen et en patz

ab los nostres cofraires, que son appariatz,

que m'espulgo e m grato can m'en ven volontatz.

E ben a las veguadas, can m'en ven volontatz,

si es cozis o cozina, no costa re l peccatz,

qu'eu meteis m'en absolvi, can ne so devalatz.

Non i a descrezensa ni tan mortals peccatz,

qui que ls digua ni ls fassa, que no sia salvatz,

s'a nos autres s'en ve, aissi o entendatz,

per me o pel diague que m'estara de latz.

Vecvos la benanansa en que eu sui pauzatz!

E s'eu la volh giquir, car conosc qu'es peccatz,

e prenc la fe de Roma, volh que m'o graziscatz

e que sia receuputz coma us homs onratz.

Ermengautz de Figueiras fo mos pair' apelatz,

cavaliers pogr' eu esser si astres m'en fos datz;

e s'eu no sui el segle garnitz ni espazatz,

volh o esser de Deu, mas vos m'o conselhatz.

A vos o dic, n'Izarn, car es enrazonatz

de rimas de romans, et es endoctrinatz,

que nulhs homs de las terras en es mielhs assaiatz. 

De nove questios que denan me pauzatz

e m prezicatz tot jorn, me sui aconselhatz,

que totas las creirai, e mai, si m'en mostratz,

per los bos testimonis que vos me amenatz

e per las guerentias que denan me pauzatz.

Per las vostras paraulas volh esser bateiatz

e tornatz a la fe que vos me sermonatz,

vos e fraire Ferriers, a qui poders es datz

de liar e de solvre, cals que sia l peccatz,

d'eretj' o de Baudes o dels Essabatatz.

E qui de mi us demanda, qui es lo coffessatz,

vos lor o podetz dire, car sera veritatz,

qu'es Sicartz de Figueiras, lo cals es cambiatz

de trastotz sos mestiers.

C'aissi coma sol esser enemics e guerriers

de la gleiza de Roma, oimai irai estiers,

qu'encaussarai heretjes, crezens e lauzengiers,

que ja amor ni tregua, que valhan dos deniers,

non trobaran ab mi: e s'anc fui plazentiers

a Peire Capella, ni a sos captaliers,

ni a Joan del Colet amics ni parceriers,

oimai d'aissi enan lor serai aversiers.

Si covertir no s volon, ans que venga febriers,

trastotz los farai penre a nostres escudiers.

Beritz e Peir Razols e Ricartz lo portiers

sabran be las estradas e ls camis traversiers,

los cluzels e las balmas e ls passes e ls sendiers

e ben las cavarotas on rescondo ls deniers.

E no m podon guerir qu'eu no ls tenga premiers.

Ja no us i calra esser, vos ni fraire Ferriers,

si covertir no s volo, vistz nostres messatgiers.”

"Sicart, ben aias tu: aquel Deus drechuriers

que formet cel e terra, las aiguas e ls tempiers

e l solelh e la luna, ses autres parsoniers,

te done que tu sias d'aquels leials obriers

que Deus mes en la vinha, c'aitan det als derriers,

can los ac alogatz, coma fetz als premiers.

Tu seras us d'aquels, si vols esser entiers,

c'aissi com as estat pervers e messorguiers,

que sias vas la fe leials e vertadiers.”