Mostrando las entradas para la consulta falcó ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta falcó ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas

viernes, 6 de febrero de 2026

Adios. Tomás Aguiló Forteza.

ADIOS! (Tomás Aguiló Forteza.)


Tomás Aguiló Forteza; Adios; ¡Cóm se mostían y cauen, Esfullades baix dels brots,


¡Cóm se mostían y cauen,

Esfullades baix dels brots,

Les flors qu'eran l'alegría

D'aquest jardí tan hermós!

Floretes blanques y blaves,

Floretes de cent colors,

Ramells no faré de voltros

Ni vendré ja a regarvos:

Adios, floretes, adios!


De lluny s'en venen les ones,

De lluny les du la maror,

Y cap n'arriba a la platja

Que totduna no s'en torn.


ADIÓS!

¡Cómo se marchitan y caen, deshojadas bajo del tronco, las flores que eran la alegría de este jardín tan bello! Florecillas blancas y azules, florecillas de cien colores, ramos no haré de vosotras, ni vendré ya a regaros. Adiós, florecillas, adiós!

De lejos vienen las olas, de lejos las lleva el temporal; ninguna hay que no se vuelva en el momento de tocar en la playa. ¿Es que buscan


¿Es que cerquen altre terra?

¿O 's qu'es perden dins els fons?

Si sabeu, mare, d'hont venen,

¿Ahont van ho sabeu vos?

Ay! ones, adios, adios!


Ja s'en van les oronelles,

Que de prest vendrán els tords,

Y aquests dias tan alegres

Serán dias de tristor!

Els penyals de neu blanquetjan,

El mestral despulla els tronchs,

Y a n'el cor també 'l despullan,

També 'l gèlan les fredors.

Adios, alegría, adios!

Aquells qui tasten la vida

Li troban un gust tan dols!

Y quant menos ho esperan

¡Qu'es d'amarch el derrer glop!

Si d'entre les mans mos fujen

Les esperançes del mon,

¿Per qué el cor d'un ple qui 'l mata

N'está sempre desitjos?

Adios, esperança, adios!

¿Per qué hi ha flors que matzinan

Quant tenen tan bon olor?

¿Per qué en lo blau de les ones

El blau del cel se confon?

¿Per qué tot crestall s'entela?


otras tierras, o es que se pierden en el fondo? Si sabéis, madre, de dónde vienen, ¿sabéis quizás a dónde van? Ay! adiós, olas, adiós!

Ya se van las golondrinas, asaz presto llegarán los tordos, y esos días tan alegres serán días de amargura! La nieve blanquea las cimas, el huracán despoja los troncos, y también al corazón despojan, también le hielan los rigores del otoño. Adiós, alegría, adiós!

Es dulce el sabor de la vida para aquellos que liban su copa, y cuando menos lo esperan, ¡cuán amargo es su último sorbo! Si de entre las manos huyen las esperanzas del mundo, ¿Por qué de un placer que le mata está siempre ansioso el corazón? Adiós, esperanza, adiós!,

¿Por qué hay flores de suavísimo olor que envenenan? ¿Por qué se parece tanto el azul de las olas al azul del cielo? ¿Por qué todo cristal se empaña?


¿Per qué tot mirall se romp?

¿Per qué han de venir les ditxes

Si venen per deixarmos?

Adios, ditxa meua, adios!

Del seu cavall que s'allunya

El trapitx qu'es ja de sórd!

Y encara derrera els àrbres

Axeca un nigul de pols.

El nigul s'escampa al ayre,

El trapitx es perd del tot;

Ja may mes sobre la terra

Tornarém a veuremós.

Adios, pera sempre, adios!

Sentiu, mare? sentiu, mare?

Aquests aglapits, qué son?

El meu còs tot s'escarrufa;

Ay, mare, quín tremoló!

¿Será ver axó que diuen,

Qu'el cá del nostre pastor,

Cada pich qu'el fosser passa,

Se pòsa a lladrar furiós?

Adios, vida meua, adios!

Allá demunt la muntanya

S'axeca una vermelló;

Si 's el sol que ja 's vol pondre,

¿Cóm axí 's pòn tan dejorn?

Els niguls vermells s'apagan:

¡Quín nigul s'en vé tan fosch!

¿Por qué se rompe todo espejo? ¿Por qué han de venir las dichas, si vienen para dejarnos? Adiós, dicha mía, adiós!

Cuán sordas llegan ya las pisadas de su caballo que se aleja! y todavía tras de los árboles levanta una nube de polvo. El polvo se esparrama por los aires, y piérdese del todo el rumor de su carrera: ya no le veré más en este mundo. Adiós, dicha mía, adiós!

Oís, madre? oís, madre? ese ruido ¿qué significa? Se estremece todo mi cuerpo. Ay! qué susto, madre! ¿Será verdad lo que dicen? ¿será verdad que el perro de nuestro pastor, lanza furiosos ladridos cada vez que pasa el sepulturero? Adiós, vida mía, adiós!

Por encima de la montana resplandece una luz roja: si es el sol que va a ponerse,
¿por qué se pone tan temprano? Las nubes arreboladas se apagan; ¡cuán negra es la que se acerca! Tan oscuro está el cielo como a la media noche. Adiós, luz del cielo, adiós!


Tot el cel es ja tan negre

Com si mitja nit ja fos!

Adios, llum del cel, adios!

Ay, mare, es meus ulls s'aclucan!

Ay, mare, preniume el pols;

¿No 's un ángel d'ales negres

Aquest qu'are m' besa el front?

Vetx una paloma blanca,

Darrera hi vola un falcó;

Y s'en pujan, y s'en pujan,

Ja no vetx a cap dels dos.

Adios, mare meua, adios!

____

Ay, madre, mis ojos se cierran! Tomadme el pulso, madre; ¿no es un ángel de alas negras el que ahora me besa en la frente? Veo una paloma blanca, y tras de ella volando un halcón; y suben, y suben, y suben; a ninguno de los dos veo ya.
Adiós, madre mía, adiós.

___



Nat en Palma de Mallorca, en l'any 1812, de D. Tomás Aguiló Cortés, també distingit poeta mallorquí, ja en sa jovenesa se dexá conduir per una extraordinaria afició a les Belles lletresy a aquesta es deu sens dupte que fós el qui iniciás en Mallorca la moderna poesia castellana, contribuint a formar ab son exemple la distingida córt de poetas qu' avuy l'honra. En l'any 1840, juntament ab D. Joseph Maria Quadrado y D. Antoni Móntis, publica la revista anomenada La Palma, primer periódich literari que ha vist la llum en aquesta illa; y en lo de 1844 fou un dels principals redactors de La Fé, revista mensual relligiosapolítica y literaria que es vá publicar per espay d'algun temps també en la capital de las Balears.

Entre les obres que 'n llengua nacional té publicades en Tomás Aguiló, son las principals: Rimas varias, colecció de poesies, en tres volums in 8.°, estampats en lo establiment tipografich de D. Felip Guasp; La agonia del Redentor, poema relligiós, un petit volum in 16; Á la sombra del ciprés, cuentos y fantasías, un altre volum in 4.°; y la are derrerament impresa que té per titol Escenas episódicas y es aplech de quadros de la passió de Jesucrist, totes eixes obres estampades en lo mateix establiment.

En aquests ultims anys ha sigut un dels mes constants y eloquents redactors de la Unidad católica, periódich que defensava la unidad relligiosa en nostra patria. En diferents revistes y calendáris poden llegirse moltes de ses poesies escrites en la materna llengua, y ja en 1852 en publicá un tomét titolat Poesies fantásticas en mallorquí, qu'es tal vegada la flor millor de sa corona de poeta. En los Jochs florals de Barcelona del any 1865 fou adjudicat lo primer accéssit de l'englantina d'òr a sa poesia El 25 d'octubre, y en los de 1867 guanyá la viola d'or y argent per la qui s'anomena Constança d'Aragó.

Regí aquest poeta per espay de tres anys la cátedra de Historia del Institut de Tarragona, y viu en el dia en Palma entregat a ses ocupacions literaries.

___

viernes, 28 de noviembre de 2025

Preda, Predicaire

Preda, s. f., lat. praeda, proie. 

Lor preda et vianda, es carn.

Eluc. de las propr., fol. 64.

Leur proie et nourriture, c'est chair. (N. E. El francés actual usa viande como carne.)

viande, chair, carne, carn, ah qué carneta!


IT. Preda. (ESP. Presa; v. apresar; chap. Presa, preses; v. apresá, cassá : apreso, apreses, aprese, apresem o apresam, apreséu o apresáu, apresen; casso, casses, casse, cassem o cassam, casséu o cassáu, cassen. La presa es tamé lo caldo que ix al bullí ossos, verdures, etc.)

2. Preador, s. m., lat. praedator, ravisseur, pillard.

Cel que lor tol alcuna chausa sobremonta la crueltat de toz preadors.

Trad. de Bède, fol. 40.

Celui qui leur enlève aucune chose surpasse la cruauté de tous pillards.

ANC. FR. Le sage parlant nous ottroie

Que le predeur deviendra proie.

Ysopet, I, fab. 61. Robert, t. II, p. 46.

IT. Predatore. (ESP. Predador, predadores, predadora, predadoras; ladrón, que comete pillaje, rapiña; asaltador) 

(chap. Predadó, predadós, predadora, predadores; cassadó, cassadós, cassadora, cassadores; lo llibre de Deudes de Prades, Auzels cassadors, que ix moltes vegades an este Lexique Roman; muixons predadós, cassadós, com falcó, esparbé, águila, etc.).

 

Predicar, Prezicar, v., lat. praedicare, prêcher, réprimander, publier, annoncer. 

Predicar devon lo poble. La nobla Leycson (Leyczon).

Ils doivent prêcher le peuple.

Prezicava soven, l' an,

Los grans miracles del cors san.

V. de S. Honorat. 

Il prêchait souvent, (dans) l'année, les grands miracles du corps saint.

Qui s vol far dels autres predicaire, 

Deuria se predicar eissamen.

Pons de Capdueil: So qu' hom. 

Qui se veut faire des autres le prêcheur, devrait se prêcher également.

Degran mielhs prezicar a las gens.

R. Gaucelm: Ab grans trabalhs

Ils devraient mieux prêcher aux gens.

CAT. ESP. Predicar. PORT. Prégar. IT. Predicare. (chap. Predicá : predico, prediques, predique, prediquem o predicam, prediquéu o predicáu, prediquen; predicat, predicats, predicada, predicades; predicaría; predicaré; si yo predicara.)

2. Predic, Prezic, s. m., prêche, sermon, prédication, remontrance.

Ab forsa, ab predic 

Et enoi a fastic. 

Un troubadour anonyme, Coblas esparsas. 

Avec force, avec prêche et ennui à dégoût. 

Roma, grans fasticx 

Es d'auzir e d' entendre

Los vostres prezicx.

G. Figueiras: Sirventes vuelh.

Rome, grand dégoût c'est d'ouïr et d'entendre les vôtres sermons.

Senher, ni prezic ni sermo

Non aia mais entre nos dos: 

Si m' es amic, amiga us so.

Gavaudan le Vieux: Desemparatz.

Seigneur, ni remontrance ni sermon qu'il n'y ait plus entre nous deux: si vous m'êtes ami, amie je vous suis.

3. Predicatio, s. f., lat. praedicatio, prédication, publication.

Tu no vols demostrar ta predicatio

En gleyza.

(chap. Tú no vols demostrá ta (la teua) predicassió a la iglesia.)

Izarn: Diguas me tu. 

Tu ne veux pas développer ta prédication en église.

Per lur predicatio convertiron lo mon. 

(chap. Per la seua predicassió van convertí lo món - o mon).

V. et Vert., fol. 36.

Par leur prédication ils convertirent le monde.

ANC. CAT. Predicació. ESP. Predicación. PORT. Prégação. IT. Predicazione.

(chap. Predicassió, predicassions; sermó, sermons.)

4. Predicansa, Prezicansa, s. f., prédication.

Ab galiamen

De falsa predicansa.

G. Figueiras: Sirventes vuelh. Var. 

Avec tromperie de fausse prédication. 

Sermonarz ni prezicansa 

Non val un ou de gallina.

(chap. Ni (lo) sermonejá ni (lo) predicá valen un ou de gallina.)

Marcabrus: Per savi 'l.

Le sermoner ni prédication ne vaut pas un oeuf de poule. 

IT. Predicenza (predicanza?). (chap. Lo predicá, predicassió.)

5. Predicaire, Predicador, Predicator, Prediquador, Prezicayre, Prezicador, s. m., lat. praedicator, prédicateur, prêcheur.

Fols es lo prezicayre

Que ben dits e vuelha mal far.

P. Cardinal: Tans ricx.

Fou est le prédicateur qui dit bien et veuille mal faire.

Predicator

Tenc per meillor 

Quan fai l' obra que manda far. 

(Chap. Predicadó ting (tinc) per milló cuan fa l'obra que mane fé.) 

P. Cardinal: Predicator.

Prédicateur je tiens pour meilleur quand il fait l'oeuvre qu'il commande de faire. 

Aquist fals prezicador 

An mes lo segl' en error.

G. Figueiras: No m laissarai.

Ces faux prédicateurs ont mis le monde dan l'erreur.

Adjectiv. Be m' enueia ...

... D' avol clergue predicaire.

Le moine de Montaudon: Be m' enueia. 

Bien il m'ennuie... *de méchant clerc prédicateur.

- En parlant des religieux Dominicains. 

Prior provincial dels prediquadors.

Cat. dels apost. de Roma, fol. 199.

Prieur provincial des prêcheurs.

CAT. ESP. Predicador. PORT. Prégador. IT. Predicatore

(chap. Predicadó, predicadós; a Beseit lo barrang dels Predicadós, aon está l'acueducto : los pons, mol prop del assut. Vicente Ferrer ere dels Predicadós, Dominicos, de San Domingo de Guzmán - pero no San Domenge, sí Dominicus en latín o llatí. Son germá Bonifacio, Bonifaci Ferrer, de la cartoxa, cartuja, cartujo, cartussiá. Va traduí la Biblia a la llengua valensiana; sol quede la radera fulla aon u fique ben cla. “la qual fon trelladada de aquella propia que fon arromançada en lo monestir de portaceli de lengua latina en la nostra valenciana per lo molt reverend micer bonifaci ferrer doctor en cascun dret e en facultad de sacra theologia: e don de tota la Cartoxa: germa del benaventurat sanct vicent ferrer del orde de predicadors: en la qual translació foren altres singulars homens de sciencia.”)

Beceite, Beseit, acueducto, acequia mayor, barranc dels predicadors


Pregar

sábado, 14 de septiembre de 2024

Perdre - Emperilamen

  

Perdre, v., lat. perdere, perdre, faire une perte.

No s ten a dan

De perdre me ni' ls belhs digz de mon chan. 

G. Faidit: Tant ai sufert.

Elle ne tient pas à dommage de perdre moi ni les belles paroles de mon chant.

Val mot ad home que sanc pert. Brev. d'amor, fol. 40. 

(chap. Val mol al home que pert sanc o sang.)

Vaut beaucoup à homme qui perd du sang. 

Que 'l sap ben, s' ieu la perdia, 

Qu' ieu jamais joy non auria.

B. de Ventadour: En abril. 

Vu qu'elle sait bien, si je la perdais, que jamais de joie je n' aurais.

En breu temps perdretz la calor. 

T. d'Elias de Barjols et d'Elias Cairels: N Elias Cairel. 

En court temps vous perdrez la chaleur.

- Faire un mauvais emploi. 

Trastot mon castier perc.

Gavaudan le Vieux: Lo mes e 'l temps. 

Toute ma remontrance je perds. 

Vai s' en lo temps, e perdem lo melhor. 

(chap. S'en va lo tems, y perdem lo milló.)

B. de Ventadour: Quant erba. 

S'en va le temps, et nous perdons le meilleur.

- Déposer, quitter, renoncer à.

Per aver per vergonh' e mezura.

Marcabrus: Auiatz de. 

Pour argent il perd vergogne et mesure.

Co es la pel que pert cad' an.

Deudes de Prades, Auz. cass.

Cela est la peau qu'il perd chaque année.

- Cesser d'avoir, de posséder.

Entro que pert lo alenar. V. et Vert., fol. 93.

(chap. Hasta que pert lo alená, l' alé o aliento, la respirassió.)

Jusqu'à ce qu'il perd le respirer.

Fig. Aissi m perdei cum perdet se 

Lo bels Narcezis en la fon.

B. de Ventadour: Quan vei la.

Ainsi je me perdis comme perdit soi le beau Narcisse dans la fontaine.

Part. pas. Naysson, senes falhida,

Crematz o perdutz.

Germonde de Montpellier: Greu m'es. 

Ils naissent, sans faute, brûlés ou perdus. 

Merces es perduda per ver.

B. de Ventadour: Quan vey la. 

Merci est perdue en vérité.

Cuion qu' aia perdut lo sen.

P. Cardinal: Una cieutat.

Ils pensent qu'il ait perdu le sens.

Voyez Afan et Testa.

CAT. Perdrer. ESP. PORT. Perder. IT. Perdere. 

(chap. Pedre, perdre: pergo o perc, perts, pert, perdem, perdéu, perden; perdut, perduts, perduda, perdudes; pedré, pedrás, pedrá, pedrem, pedréu, pedrán; pedría, pedríes, pedríe, pedríem, pedríeu, pedríen; perguera, pergueres, perguere, perguerem, perguereu, pergueren.)

2. Perda, Perdea, Perdoa, s. f., perte. 

Tant m' es esquiva e fera

La perda e 'l dans.

Giraud de Borneil: De chantar mi.

Tant m'est pénible et cruelle la perte et le dommage.

E m restaura perdas e dans.

R. Vidal de Bezaudun: Bel m'es.

Et me répare pertes et dommages.

De la perdea avia gran desplasser. 

Si gaire dura aquesta perdoa de nostra gens. Philomena. 

De la perte avait grand déplaisir.

Si guères dure cette perte de notre gent.

ANC. IT. Ma stringe lor la perda universale.

Barberini, Docum. d'amore, p. 365. 

Di vostra perta perde. Guittone d'Arezzo, lett. 14.

CAT. Perdua. ESP. (Perdida) Pérdida. PORT. Perda. IT. MOD. Perdita.

(chap. Perdua, perdues; pérduda, pérdudes.)

3. Perdicio, s. f., lat. perditio, perdition.

Ins el foc d' abis,

Roma, avetz vostr' estatge

E 'n perdicio.

G. Figueiras: Sirventes vuelh. 

Dans le feu de l'abîme, Rome, vous avez votre séjour et en perdition.

Perdicios al cors et a l'arma. Liv. de Sydrac, fol. 60. 

Perdition au corps et à l'âme. 

CAT. Perdició. ESP. Perdición. PORT. Perdição. IT. Perdizione.

(chap. Perdissió, perdissions.)

4. Perdement, Perdemen, s. m., perte. 

Hac gran batalha e gran mortaudat, e perdement de membres e caps. Philomena.

(chap. Va ñabé gran batalla y gran mortaldat, y perdua de membres y caps.)

Il y eut grande bataille et grande mortalité, et perte de membres et de têtes.

Mot fo grans lo dampnatges e 'l dols e 'l perdementz.

Guillaume de Tudela.

Moult fut grand le dommage et le deuil et la perte.

- Perdition.

Del greu fays

Qu' es de las armas perdemens.

Folquet de Lunel: Bona dompna.

Du pénible fardeau qui est des âmes la perdition. 

Per enveia, breument venon a perdement. V. de S. Honorat.

Par envie, en peu ils viennent à perdition.

ESP. Perdimiento. PORT. IT. Perdimento.

5. Esperdre, v., éperdre, égarer, étonner, décourager.

Nuill maltrait no m fai esperdre.

Lamberti de Bonanel: Ges de. 

Nul mauvais traitement ne me fait égarer. 

Totz lo cors m' en vai esperden.

G. Rudel: Quan lo rossinhols. 

Tout le coeur me va s'en égarant.

On plus vezia de bons homes, plus s' esperdia, e mens sabia.

V. de Richard de Barbezieux. 

Où plus il voyait de bons hommes, plus il s'éperdait, et moins il savait.

M' espert, e non ai membransa.

G. Faidit: Al semblan. 

Je m'égare, et je n' ai pas de souvenance.

Part. pas. Estat ai com hom esperdut 

Per amor en long estatge.

B. de Ventadour: Estat ai.

J'ai été comme homme éperdu par amour en long retard.

Vengro denan Pilat totz esperdutz. 

Roman de la Prise de Jérusalem, fol. 16. 

Vinrent devant Pilate tous éperdus. 

ANC. FR. Renart l' oï, moult fu dolant, 

Et moult en devint esperdu.

De joie fu si esperdue,

Ke grant pièce ne pot parler. 

Roman du Renart, t. III, p. 168, et t. IV, p. 217. 

IT. Sperdere.

6. Desperdre, Deperdre, v., égarer, dissiper, perdre.

Lurs mercadarias... desperdian, fazen lo dig viatge.

Cartulaire de Montpellier, fol. 127.

Leurs marchandises... ils perdaient, faisant ledit voyage.

Fig. No t fassa desperdre temensa ni argens. Guillaume de Tudela.

Que ne te fasse égarer crainte ni argent. 

La mi' amor ta mal vau deperden. Poëme sur Boèce. 

(chap. Lo meu amor tan mal vach perdén.)

Le mien amour si mal je vais perdant.

ANC. ESP. Desperder. IT. Disperdere.

7. Deperdicio, s. f., déperdition, perte.

Cum es la deperdicio o consumpcio faita per calor. 

Eluc. de las propr., fol. 73.

Comme est la déperdition ou consomption faite par chaleur.

ESP. Desperdicio. PORT. Desperdição. (chap. Desperdissi o desperdissio, desperdissis o desperdissios; v. desperdissiá: desperdissio, desperdissies, desperdissie, desperdissiem o desperdissiam, desperdissiéu o desperdissiáu, desperdissien; desperdissiat, desperdissiats, desperdissiada, desperdissiades; desperdissiaré, desperdissiarás, desperdissiará, desperdissiarem, desperdissiaréu, desperdissiarán; desperdissiaría, desperdissiaríes, desperdissiaríe, desperdissiaríem, desperdissiaríeu, desperdissiaríen; desperdissiara, desperdissiares, desperdissiare, desperdissiárem, desperdissiáreu, desperdissiaren.)


Perempt, adj., lat. peremptus, périmé.

O si la causa de que lo plagz era es perempta, so es destrucha.

Trad. du Code de Justinien, fol. 11. 

Ou si la cause de quoi était le plaid est périmée, c'est-à-dire détruite.

2. Peremptori, adj., péremptoire.

- Subst. Assignation, citation.

Que hom l' apele am una peremptoria per totas, a certana jornada.

For de Montcuc. Ord. des R. de Fr., 1463, t. XVI, p. 136.

Qu'on l'appelle avec une citation pour toutes, à certain jour.

CAT. Peremptori. ESP. Perentorio. PORT. Peremptorio. IT. Perentorio.

(chap. Perentori o peremptori, perentoris o peremptoris, perentoria o peremptoria, perentories o peremptories.)

3. Perhemtorialmen, adv., péremptoirement, d'une manière décisive. Que compareguesso perhemtorialmen e personalmen denfra 1 an.

Cat. dels apost. de Roma, fol. 213.

(chap. Que comparegueren perentoriamen y personalmen dins d'un añ.) 

Qu'ils comparussent péremptoirement et personnellement dans un an.

CAT. Peremptoriament. ESP. Perentoriamente. PORT. Peremptoriamente. IT. Perentoriamente. (chap. Perentoriamen o peremptoriamen.)


Pergamen, Pergame, s. m., lat. pergamenus, parchemin.

Si com in isto pergamen es scrit, et om legir i o pod. Titre de 1053.

(En chapurriau de 1053: Aixina com an este pergamino está escrit, y s'  hi pot lligí.)

Ainsi comme il est écrit sur ce parchemin, et on peut l'y lire.

Lo pargames o lo papier que sera engludatz sus la taula, sera partitz e senhatz per un compas. Liv. de Sydrac, fol. 138.

Le parchemin ou le papier qui sera enduit sur la table, sera divisé et marqué par un compas. 

ESP. Pergamino. PORT. Pergaminho. 

(chap. Pergamino, pergaminos.)

2. Pargami, s. m., parchemin.

Tencha, pena e pargami. Trad. de l'Évangile de Nicodème. 

(chap. Tinta, ploma y pergamino.)

Encre, plume et parchemin. 

Lo pargami escript de la dicha arenga. Carya Magalon, fol. 15.

Le parchemin écrit de ladite harangue. 

CAT. Pergami (pergamí).

3. Parguamina, s. f., du lat. pergamena, parchemin.

Senes breu de parguamina,

Tramet lo vers en chantan.

G. Rudel: Quan lo rius. 

Geoffroi Rudel, Jaufrés Rudèls de Blaia, Jaufré Rudel de Blaye,

Sans feuille de parchemin, je transmets le vers en chantant. 

IT. Pergamena.

4. Pargaminier, s. m., parcheminier.

Pellicier, pargaminier, fes estas. Cout. d'Alais. Arch. du Roy., K, 714.

Peaussier, parcheminier, fit celles-ci.

CAT. Pergaminer. ESP. Pergaminero. PORT. Pergaminheiro.

(chap. Pergaminé, pergaminés, pergaminera, pergamineres : qui fa los pergaminos; se féen de la pell de cordé, cabrit, etc.)

La chiqueta María teníe un corderet


Pergua, Perga, Perja, s. f., lat. pertica, perche.

Fo amb una pergua decervelat.

Cat. dels apost. de Roma, fol. 10. 

Fut avec une perche écervelé.

Prenon se tuitz li seinor 

A las pergas adreisar..., 

Pueis meton la tenda desus.

Roman de Jaufre, fol. 118.

Se prennent tous les seigneurs à dresser les perches..., puis mettent la tente dessus.

Perga de sauze sera.

Deudes de Prades, Auz. cass.

La perche sera de saule.

Sobre 'l punh es portat belament, sobre perja pauzat.

Eluc. de las propr., fol. 141.

Sur le poing il est porté bellement, sur perche posé.

CAT. Perca. ESP. PORT. Percha. IT. Pertica. 

(chap. Percha, perches : per a dixá la roba, o la del duc (búho real), chuta, caro, falcó, esparvé, etc.; de la mateixa arraíl ve: pértiga, pértigues : eren armes, no les que ara se fan aná per al salt d' altura.)


2. Pergueta, s. f, dim., petite perche, baguette.

Far lui deu hom pergueta bassa.

Deudes de Prades, Auz. cass. 

Faire lui doit-on petite perche basse.

(chap. Percheta, perchetes.)


Perifrasis, s. f., grec *gr, périphrase.

Perifrasis, es circumlocutios, e vol dire circumlocutios, circonstancia de paraulas quaysh semblans ad aquelas que hom enten. 

Leys d'amors, fol. 132.

Périphrase, c'est circonlocution, et veut dire circonlocution, circonstance de paroles quasi semblables à celles qu'on entend. 

CAT. ESP. (perífrasis) Perifrasis. PORT. Periphrasis. IT. Perifrasi.

(chap. Perífrassis : sircunlocussió.)


Peril, Perilh, s. m., lat. periculum, péril, danger.

Laissarai en guerra mon filh, 

En gran paor et en perilh.

Le Comte de Poitiers: Pus de chantar. 

Je laisserai en guerre mon fils, en grande peur et en péril.

Ilh seran escapat d' aquel perilh en qual ilh ero.

Trad. du Code de Justinien, fol. 10.

Ils seront échappés à ce péril dans lequel ils étaient.

Tas filas garda de perils. Libre de Senequa.

(chap. Les teues filles guarda de perill. Ta : la teua; tes : les teues.)

Garde tes filles de périls. 

CAT. Perill. ESP. Peligro. PORT. Perigo. IT. Periglio. (chap. Perill, perills.)

2. Perillos, Perilhos, adj., lat. periculosus, périlleux, dangereux.

Tant es mos afars perilhos, 

Qu' ieu no sai co m' i emprenda.

Guillaume de Balaun: Mos vers. 

Tant est mon affaire périlleuse, que je ne sais comment je m'y prenne.

Son mot dampnozas e perilhozas. V. et Vert., fol. 22. 

Sont moult dommageables et périlleuses. 

Mas aissi a un perilhos martire, 

Que sa dolors vol que si' alegransa.

H. Brunet: Cortezamen. 

Mais ainsi il a un dangereux martyre, vu qu'il veut que sa douleur soit allégresse. 

ANC. FR. Naymon avale le tertre périllios. Roman d'Agolant, v. 847.

CAT. Perillos. ESP. Peligroso. PORT. Perigoso. IT. Periglioso.

(chap. Perillós, perillosos, perillosa, perilloses.)

3. Perillar, Perilhar, v., lat. periclitari, mettre en péril.

El batismes de Jordana 

Lur notz e 'ls perilha.

Marcabrus: El mes. 

Le baptême du Jourdain leur nuit et les met en péril.

- Péricliter, dépérir, être en péril.

Cristias vei perilhar 

Per colpa dels regidors.

G. Riquier: Cristias.

Les chrétiens je vois péricliter par la faute des gouverneurs.

En aissi m sent ieu perillar, 

Si fin' amors no m' es guirens.

Pons d'Ortafas: Aissi cum.

Par ainsi je me sens dépérir, si pur amour ne m'est garant. 

Part. prés. subst. Atressi quo 'l perilans,

Que sus en l' aigua balansa. 

P. Vidal: Atressi quo 'l. 

Ainsi comme le périclitant, qui sur l'eau balance.

D' Apollonius de Tyr, 

Sapchatz comtar e dir 

Com el fos perilhat.

Arnaud de Marsan: Qui comte. 

Touchant Apollonius de Tyr, sachez conter et dire comme il fut mis en danger.

CAT. Perillar. ESP. Peligrar. PORT. Perigar. (chap. Perillá o peligrá: perillo, perilles, perille, perillem o perillam, perilléu o perilláu, perillen; perillat, perillats, perillada, perillades. Peligro, peligres, peligre, peligrem o peligram, peligréu o peligráu, peligren; peligrat, peligrats, peligrada, peligrades.)

4. Perigolar, v., culbuter, anéantir.

Part. pas. A baron, d' aut lignatge, 

Val mais esser perigolatz, 

Q' el viv' aunitz e deshonratz. 

Giraud de Borneil: Non sai rei. 

A baron, de haut lignage, il vaut mieux être anéanti, qu'il vive (que s'il vit) honni et déshonoré. 

ANC. FR. Là où nostre nef eust esté toute esmiée, et nous touz périllez et noiez. Joinville, p. 129.

En icelle façon, saulva, après Dieu, ladicte arche de périller.

Rabelais, liv. II, ch. 1. 

IT. Pericolare.

5. Emperilamen, s. m., péril, danger.

Ditz que co sera grant emperilamens.

Pierre de Corbiac: El nom de. 

Dit que ce sera grand danger.


lunes, 9 de septiembre de 2024

Pel, Pelh, Peil - Pelugar, Pelucar

 

Pel, Pelh, Peil, s. m., lat. pilus, poil, cheveux, bourre.

Om per veltatz n' a pas lo pel chanut. Poëme sur Boèce.

Homme par vieillesse n' a pas le poil blanc.

Creisso li pel el cors d' ome per vestir s' anta. Liv. de Sydrac, fol. 94. 

Les poils croissent au corps d'homme pour vêtir sa honte.

Ab capa griseta ses pelh.

Guillaume d'Autpoul: L'autr' ier. 

Avec cape de grisette sans poil.

Mos pels malastrucx mi tolrai.

Rambaud d'Orange: Er no sui. 

Mes cheveux malheureux je m' ôterai.

Prov. C om veia 'l pel en l' autrui oill, 

Et, el seu, non conois la trau.

P. Vidal: Ges per lo. 

Que l'homme voie le poil dans l'oeil d'autrui, et, dans le sien, il ne connaît pas la poutre. 

CAT. Pel. ESP. PORT. IT. Pelo. (chap. Pel, pels; pial, pials a Valjunquera.)

2. Pelos, adj., lat. pilosus, poilu, velu, fourré.

Mon fraire es pelos e plen de pels. Hist. de la Bible en prov., fol. 7.

Mon frère est velu et plein de poils.

Era gros... e pelos. 

Sa coa grossa, redonda e pelosa.

(chap. Sa coa grossa, redona y peluda.)

Carya Magalon, p. 2.

Il était gros... et velu.

Sa queue grosse, ronde et poilue.

E 'l cogola sia, en ivern, peloza. Regla de S. Benezeg, fol. 63. 

(chap. Y la cogulla sigue, al ivern, peluda o velluda.)

Et que le capuchon, en hiver, soit fourré. 

CAT. Pelos. ESP. IT. Peloso. (chap. Vore Pelut, al pun 4.)

- Subst. Satyre, demi-dieu des païens.

Pelozes so animans estranhs, a semblansa d'home, autrament ditz satiris. Eluc. de las propr., fol. 256.

Les poilus sont animaux étranges, à ressemblance d'homme, autrement dits satyres.

3. Pilozitat, s. f., pilosité, qualité de ce qui est poilu. 

Ampleza del pieytz et pilozitat. Eluc. de las propr., fol. 53.

Ampleur de la poitrine et pilosité.

4. Pellut, Pelut, adj., poilu, velu.

Cum comensan esser pellutz. Trad. d'Albucasis, fol. 27.

Comme ils commencent à être velus. 

Es fort laitz et pelutz.

A. Daniel: Pois En Raimon. 

Est fort laid et velu.

CAT. Pelud. ESP. PORT. Peludo. (chap. Pelut, peluts, peluda, peludes.)

5. Pepelut, adj., pâtu.

Columba... on may es penada, may fructifica, cum vezem de las pepeludas. Eluc. de las propr., fol. 143.

La colombe... où plus elle est pennée, plus elle fructifie, comme nous voyons des pâtues.

6. Pelagge, s. m., pelage.

Simia... ha convensa... am lop en pelagge. Eluc. de las propr., fol. 258.

Le singe... a convenance... avec loup en pelage.

ESP. Pelage (pelaje). (chap. Pelache, pelaches : pell, pells.)

7. Pelio, s. m., paupière, cils.

Lo sex a e van bels pelios.

El ris e el joguet de sa bocha e en sos pelios.

Fornicatios de femna es en l' eslevament de sos oils e de sos pelios.

Trad. de Bède, fol. 43 et 40.

L'aveugle a en vain belles paupières.

Au ris et au jeu de sa bouche et en ses paupières.

La fornication de femme est dans l' exhaussement de ses yeux et de ses cils.

(chap. Pels de la sella, de les selles.)

8. Pelar, v., lat. pilare, peler, ôter le poil.

Fig. proverbial. Ans vuoill pelar mon prat c' autre lo m tonda.

Giraud de Borneil: Conseill vos. 

Je veux peler mon pré avant qu'autre me le tonde.

- Par extens. Plumer, ôter la plume. 

L' auzellador 

Qu' apella e trai, ab dousor, 

L' auzel, tro que l' a en sa tela, 

Pueis l' auci e 'l destrui e 'l pela.

Un Troubadour anonyme: Seinor vos que.

L' oiseleur qui appelle et attire, avec douceur, l'oiseau jusqu'à ce qu'il l'a dans sa toile, puis il le tue et le détruit et le plume.

Pluma e pluma faretz pelar 

De sus lo cap, ses escorgar.

Deudes de Prades, Auz. cass. 

Plume à plume vous ferez plumer sur la tête, sans écorcher. 

Part. pas. Enueia m rauba pelada,

Pus la San Miguels es passada. 

Le moine de Montaudon: Be m'enueia. 

M'ennuie robe pelée, après que la Saint-Michel est passée.

Las testas, que avez peladas, 

Aurez demantenen talhadas.

(chap. Les testes, que teniu pelades, tindréu enseguida tallades. 

Los caps, que teniu pelats, tindréu enseguida tallats.)

V. de S. Honorat.

Les têtes, que vous avez pelées, vous aurez incontinent tranchées. 

CAT. ESP. PORT. Pelar. IT. Pelare. 

(chap. Pelá, de pel, pell, ploma: pelo, peles, pele, pelem o pelam, peléu o peláu, pelen; pelat, pelats, pelada, pelades.)

esquilá a estisora

9. Depilacio, s. f., dépilation, chute du poil.

Calviera, la qual depilacio sol venir per granda suptileza de pel.

Eluc. de las propr., fol. 66.

Calvitie, laquelle dépilation a coutume de venir par grande finesse de poil.

10. Depilatiu, adj., dépilatif. 

Siccitat... es depilativa. Eluc. de las propr., fol. 26.

(chap. La sequera o sequía... es depilativa : u pele tot.)

Siccité... est dépilative.

(chap. Depilatiu, depilatius, depilativa, depilatives.)

11. Depilar, v., dépiler, dégarnir de poil.

Part. pas. Cara plumbenca, cilhs depilatz. Eluc. de las propr.., fol. 100. Face plombée, cils dépilés.

(ESP. Depilar. Chap. Depilá, depilás: yo me depilo, depiles, depile, depilem o depilam, depiléu o depiláu, depilen; depilat, depilats, depilada, depilades.)


Peleg, Pelec, s. f., lat. pelagus, mer, gouffre.

Los porton de la terra laynz en la peleg. V. de S. Honorat.

Les portent de la terre léans en la mer. 

Cal causa es mayo crebada? - Nau en pelec.

Declaramens de moutas demandas. 

Quelle chose est maison crevée? - Navire en mer. 

ANC. CAT. Pelech. ESP. Piélago. PORT. IT. Pelago. 

(chap. Piélago : profundidat del mar u océano.)

3. Peleagre, s. m., mer.

Hom peris en peleagre.

(chap. Se mor al mar.)

A. Daniel: En breu briza.

On périt en mer.


Pelegrin, Pellegrin, Pelegri, Pellegri, Pelleri, Peleri, s. m., lat.

peregrinus, voyageur, étranger, pélerin. 

Am que passava l' aigua del Var als pellegrins. V. de S. Honorat. 

Avec quoi il passait l'eau du Var aux pélerins. 

Ieu vauc m' en lay a selui 

On merce claman pelegri.

Le Comte de Poitiers: Pus de chantar. 

Je m'en vais là à celui où merci crient pélerins. 

Salvaire Crist, donatz forsa, vigor 

E bon cosselh als vostres pellegris. 

G. Figueiras: Totz hom qui. 

Christ sauveur, donnez force, vigueur et bon conseil à vos pélerins.

Si qu' en sia conquis

Lo sans luecs e la via 

Faita als peleris, 

Que nos tolc Saladis.

G. Faidit: Era nos sia. 

En sorte qu'en soit conquis le saint lieu et la voie faite pour les pélerins, que nous enleva Saladin. 

Abraam que receup los angels a semblansa de pelleris.

V. et Vert., fol. 79. 

Abraham qui reçut les anges en manière de voyageurs.

Fig. Car en aquest mont nos sen tuit pelegrin. La nobla Leyczon.

Car en ce monde nous sommes tous voyageurs.

CAT. Pelegri, peregri. ESP. PORT. Peregrino. IT. Pellegrino.

(chap. Peregrí, pelegrí, peregrins, pelegrins, peregrina, pelegrina, peregrines, pelegrines. A Valderrobres y a La Fresneda ñan alguns de mote Pelegrí, apellit Fontanet.)

Carlos Fontanet, Pelegrí, bombo, Yolanda, Anisseta, La segalla, la segaya, apartamentos, AT, habitaciones, SPA, relax

- En terme de fauconnerie. Une des espèces de faucons.

(chap. Falcó pelegrí o peregrí; se li diu aixina perque no se trobe lo seu niu.)

Lo segons es lo pelegris..., 

E per so a nom pelegri 

Car hom non troba lo sieu ni. 

Deudes de Prades, Auz. cass. 

Le second (lignage) est le pélerin..., et pour cela it a nom pélerin qu'on ne trouve pas le sien nid.

2. Peregrinacio, Pelegrinatio, s. f., lat. peregrinatio, pérégrination, voyage, pélerinage.

Si cum es longa peregrinacios. Trad. du Code de Justinien, fol. 11.

Ainsi comme est une longue pérégrination. 

De dejunis et de peregrinacios e de silicis e de disciplinas.

V. et Vert., fol. 74.

De jeûnes et de pélerinages et de cilices et de disciplines.

CAT. Pelegrinació, peregrinació. ESP. (Peregrination) Peregrinación. 

PORT. Peregrinação. IT. Pellegrinazione. 

(chap. Peregrinassió, pelegrinassió, peregrinassions, pelegrinassions.)

3. Pelegrinatge, Pelerinatge, Pellerinatge, Perelinatge, s. m., pélerinage, voyage.

Ja Dieus no m do, 

Roma, del perdo 

Ni del pellerinatge 

Que fetz d' Avinho.

G. Figueiras: Sirventes vuelh. 

Que jamais Dieu ne me donne, Rome, du pardon ni du pélerinage que vous fîtes à Avignon.

Vuelh anar en pelerinatge ab vos a Sant Antoni de Vianes.

V. de Guillaume de Saint-Didier. 

Je veux aller en pélerinage avec vous à Saint-Antoine de Viennois.

Venc en Fransa en perelinatge. Cat. dels apost. de Roma, fol. 85. 

Vint en France en pélerinage. 

ESP. Peregrinaje. IT. Pellegrinaggio. (chap. Peregrinage, peregrinages, pelerinage, pelerinages; peregrinache, peregrinaches; pelerinache, pelerinaches.)

4. Peregrinar, v., lat. peregrinare, pérégriner, voyager, aller en pélerinage.

Part. pres. E 'ls estrangiers peregrinans. Brev. d'amor, fol. 68. 

Et les étrangers allant en pélerinage. 

Fig. Peregrinans al cel. Eluc. de las propr., fol. 128. 

Pérégrinants vers le ciel. 

CAT. Pelegrinar, peregrinar. ESP. PORT. Peregrinar. IT. Pellegrinare.

(chap. Peregriná, pelegriná: peregrino, peregrines, peregrine, peregrinem o peregrinam, peregrinéu o peregrináu, peregrinen; peregrinat, peregrinats, peregrinada, peregrinades; pelegrino, pelegrines, pelegrine, pelegrinem o pelegrinam, pelegrinéu o pelegrináu, pelegrinen; pelegrinat, pelegrinats, pelegrinada, pelegrinades.)  


Peleia, Peleya, Pelega, Pelieia, s. f., querelle, dispute.

Non puesc deniers traire

De loc on hom m' en deya,

Sinon ab gran peleya.

G. Riquier: Sel que sap. 

Je ne puis arracher deniers du lieu où l'on m'en doive, sinon avec grande dispute.

Si m' en sors peleia ni contenz.

Pons de la Garde: Ans ogan. 

S'il m'en surgit querelle et contestation. 

Agro gran pelega entre els. Philomena.

Eurent grande dispute entre eux.

Mescla e pelieia. V. et Vert., fol. 25.

Débat et querelle. 

CAT. ESP. Pelea. PORT. Peleja. (chap. Riña, riñes; combat, combats; pelea, pelees; disputa, disputes; querella, querelles.)

2. Peleiar, Peleyar, v., disputer, quereller. 

Fay los mesclar e peleiar. V. et Vert., fol. 25. 

Les fait débattre et quereller.

- Débaucher.

Qui peleia femna maridada es encorregutz als senhors, e qui peleia femna piocela deu la pendre a molher. Cout. de Gourdon, de 1244.

Qui débauche femme mariée est poursuivi par les seigneurs, et qui débauche femme pucelle doit la prendre pour femme.

Part. pas. Mot fort si penet, car si fo peleyatz

Am Karle, lo sieu oncle, que tant era onratz. 

Roman de Fierabras, v. 746.

Moult fort il se peina, parce qu'il se fut querellé avec Charles, le sien oncle, qui tant était honoré. 

CAT. ESP. Pelear. PORT. Pelejar. (chap. Reñí, pelejá o peleá; combatre o combatí; disputá, querellás.)

3. Pelegiu, adj., querelleur, disputeur.

Iros, pelegius, ergulhos. Leys d'amors, fol. 37. 

Colère, querelleur, orgueilleux.

(chap. Reñidó, reñidós, reñidora, reñidores; pelejadó, pelejadós, pelejadora, pelejadores; querellós, querellosos, querellosa, querelloses; combatidó, combatidós, combatidora, combatidores.)


Pellica, Pelican, s. m., lat. pelicanus, pélican.

Papagay et pellica.

Pellica...; so doas especias de pellica. Eluc. de las propr., fol. 48.

Perroquet et pélican.

Pélican...; sont (il y a) deux espèces de pélican.

Pelican es us auzel que ama mot sos poletz.

(chap. Lo pelícano es un muixó que vol mol a sons pollets.)

Naturas d'alcus auzels.

Le pélican est un oiseau qui aime moult ses petits.

CAT. ESP. (pelícano) PORT. Pelicano. IT. Pellicano. 

(chap. pelícano, pelícanos : pel + cano : pel blanc, pell blanca.
L'atra classe de pelícano es l' albatros, que tamé es blanc; albo, albis, albino, etc.)

L'atra classe de pelícano es l' albatros, que tamé es blanc; albo, albis, albino,

Pelugar, Pelucar, v., éplucher, nettoyer.

Be s peluge e s peronga

Tro al vespre que fams lo ponga.

Deudes de Prades, Auz. cass.

Qu'il s' épluche bien et s' oigne jusqu'au soir que la faim le poigne.