champouirau, chapurriau, chapurriat, chapurreau, la franja del meu cul, parlem chapurriau, escriure en chapurriau, ortografía chapurriau, gramática chapurriau, lo chapurriau de Aguaviva o Aiguaiva, origen del chapurriau, dicsionari chapurriau, yo parlo chapurriau; chapurriau de Beseit, Matarranya, Matarraña, Litera, Llitera, Mezquín, Mesquí, Caspe, Casp, Aragó, aragonés, Frederic Mistral, Loís Alibèrt, Ribagorça, Ribagorsa, Ribagorza, astí parlem chapurriau, occitan, ocsitá, òc, och, hoc
domingo, 10 de mayo de 2026
Segur
viernes, 6 de febrero de 2026
Adios. Tomás Aguiló Forteza.
ADIOS! (Tomás Aguiló Forteza.)
¡Cóm se mostían y cauen,
Esfullades baix dels brots,
Les flors qu'eran l'alegría
D'aquest jardí tan hermós!
Floretes blanques y blaves,
Floretes de cent colors,
Ramells no faré de voltros
Ni vendré ja a regarvos:
Adios, floretes, adios!
De lluny s'en venen les ones,
De lluny les du la maror,
Y cap n'arriba a la platja
Que totduna no s'en torn.
ADIÓS!
¡Cómo se marchitan y caen, deshojadas bajo del tronco, las flores que eran la alegría de este jardín tan bello! Florecillas blancas y azules, florecillas de cien colores, ramos no haré de vosotras, ni vendré ya a regaros. Adiós, florecillas, adiós!
De lejos vienen las olas, de lejos las lleva el temporal; ninguna hay que no se vuelva en el momento de tocar en la playa. ¿Es que buscan
¿Es que cerquen altre terra?
¿O 's qu'es perden dins els fons?
Si sabeu, mare, d'hont venen,
¿Ahont van ho sabeu vos?
Ay! ones, adios, adios!
Ja s'en van les oronelles,
Que de prest vendrán els tords,
Y aquests dias tan alegres
Serán dias de tristor!
Els penyals de neu blanquetjan,
El mestral despulla els tronchs,
Y a n'el cor també 'l despullan,
També 'l gèlan les fredors.
Adios, alegría, adios!
Aquells qui tasten la vida
Li troban un gust tan dols!
Y quant menos ho esperan
¡Qu'es d'amarch el derrer glop!
Si d'entre les mans mos fujen
Les esperançes del mon,
¿Per qué el cor d'un ple qui 'l mata
N'está sempre desitjos?
Adios, esperança, adios!
¿Per qué hi ha flors que matzinan
Quant tenen tan bon olor?
¿Per qué en lo blau de les ones
El blau del cel se confon?
¿Per qué tot crestall s'entela?
otras tierras, o es que se pierden en el fondo? Si sabéis, madre, de dónde vienen, ¿sabéis quizás a dónde van? Ay! adiós, olas, adiós!
Ya se van las golondrinas, asaz presto llegarán los tordos, y esos días tan alegres serán días de amargura! La nieve blanquea las cimas, el huracán despoja los troncos, y también al corazón despojan, también le hielan los rigores del otoño. Adiós, alegría, adiós!
Es dulce el sabor de la vida para aquellos que liban su copa, y cuando menos lo esperan, ¡cuán amargo es su último sorbo! Si de entre las manos huyen las esperanzas del mundo, ¿Por qué de un placer que le mata está siempre ansioso el corazón? Adiós, esperanza, adiós!,
¿Por qué hay flores de suavísimo olor que envenenan? ¿Por qué se parece tanto el azul de las olas al azul del cielo? ¿Por qué todo cristal se empaña?
¿Per qué tot mirall se romp?
¿Per qué han de venir les ditxes
Si venen per deixarmos?
Adios, ditxa meua, adios!
Del seu cavall que s'allunya
El trapitx qu'es ja de sórd!
Y encara derrera els àrbres
Axeca un nigul de pols.
El nigul s'escampa al ayre,
El trapitx es perd del tot;
Ja may mes sobre la terra
Tornarém a veuremós.
Adios, pera sempre, adios!
Sentiu, mare? sentiu, mare?
Aquests aglapits, qué son?
El meu còs tot s'escarrufa;
Ay, mare, quín tremoló!
¿Será ver axó que diuen,
Qu'el cá del nostre pastor,
Cada pich qu'el fosser passa,
Se pòsa a lladrar furiós?
Adios, vida meua, adios!
Allá demunt la muntanya
S'axeca una vermelló;
Si 's el sol que ja 's vol pondre,
¿Cóm axí 's pòn tan dejorn?
Els niguls vermells s'apagan:
¡Quín nigul s'en vé tan fosch!
¿Por qué se rompe todo espejo? ¿Por qué han de venir las dichas, si vienen para dejarnos? Adiós, dicha mía, adiós!
Cuán sordas llegan ya las pisadas de su caballo que se aleja! y todavía tras de los árboles levanta una nube de polvo. El polvo se esparrama por los aires, y piérdese del todo el rumor de su carrera: ya no le veré más en este mundo. Adiós, dicha mía, adiós!
Oís, madre? oís, madre? ese ruido ¿qué significa? Se estremece todo mi cuerpo. Ay! qué susto, madre! ¿Será verdad lo que dicen? ¿será verdad que el perro de nuestro pastor, lanza furiosos ladridos cada vez que pasa el sepulturero? Adiós, vida mía, adiós!
Por encima de la montana resplandece una luz roja: si es el sol que va a ponerse,
¿por qué se pone tan temprano? Las nubes arreboladas se apagan; ¡cuán negra es la que se acerca! Tan oscuro está el cielo como a la media noche. Adiós, luz del cielo, adiós!
Tot el cel es ja tan negre
Com si mitja nit ja fos!
Adios, llum del cel, adios!
Ay, mare, es meus ulls s'aclucan!
Ay, mare, preniume el pols;
¿No 's un ángel d'ales negres
Aquest qu'are m' besa el front?
Vetx una paloma blanca,
Darrera hi vola un falcó;
Y s'en pujan, y s'en pujan,
Ja no vetx a cap dels dos.
Adios, mare meua, adios!
____
Ay, madre, mis ojos se cierran! Tomadme el pulso, madre; ¿no es un ángel de alas negras el que ahora me besa en la frente? Veo una paloma blanca, y tras de ella volando un halcón; y suben, y suben, y suben; a ninguno de los dos veo ya.
Adiós, madre mía, adiós.
___
Nat en Palma de Mallorca, en l'any 1812, de D. Tomás Aguiló Cortés, també distingit poeta mallorquí, ja en sa jovenesa se dexá conduir per una extraordinaria afició a les Belles lletres; y a aquesta es deu sens dupte que fós el qui iniciás en Mallorca la moderna poesia castellana, contribuint a formar ab son exemple la distingida córt de poetas qu' avuy l'honra. En l'any 1840, juntament ab D. Joseph Maria Quadrado y D. Antoni Móntis, publica la revista anomenada La Palma, primer periódich literari que ha vist la llum en aquesta illa; y en lo de 1844 fou un dels principals redactors de La Fé, revista mensual relligiosa, política y literaria que es vá publicar per espay d'algun temps també en la capital de las Balears.
Entre les obres que 'n llengua nacional té publicades en Tomás Aguiló, son las principals: Rimas varias, colecció de poesies, en tres volums in 8.°, estampats en lo establiment tipografich de D. Felip Guasp; La agonia del Redentor, poema relligiós, un petit volum in 16; Á la sombra del ciprés, cuentos y fantasías, un altre volum in 4.°; y la are derrerament impresa que té per titol Escenas episódicas y es aplech de quadros de la passió de Jesucrist, totes eixes obres estampades en lo mateix establiment.
En aquests ultims anys ha sigut un dels mes constants y eloquents redactors de la Unidad católica, periódich que defensava la unidad relligiosa en nostra patria. En diferents revistes y calendáris poden llegirse moltes de ses poesies escrites en la materna llengua, y ja en 1852 en publicá un tomét titolat Poesies fantásticas en mallorquí, qu'es tal vegada la flor millor de sa corona de poeta. En los Jochs florals de Barcelona del any 1865 fou adjudicat lo primer accéssit de l'englantina d'òr a sa poesia El 25 d'octubre, y en los de 1867 guanyá la viola d'or y argent per la qui s'anomena Constança d'Aragó.
Regí aquest poeta per espay de tres anys la cátedra de Historia del Institut de Tarragona, y viu en el dia en Palma entregat a ses ocupacions literaries.
___
viernes, 28 de noviembre de 2025
Preda, Predicaire
Preda, s. f., lat. praeda, proie.
Lor preda et vianda, es carn.
Eluc. de las propr., fol. 64.
Leur proie et nourriture, c'est chair. (N. E. El francés actual usa viande como carne.)
IT. Preda. (ESP. Presa; v. apresar; chap. Presa, preses; v. apresá, cassá : apreso, apreses, aprese, apresem o apresam, apreséu o apresáu, apresen; casso, casses, casse, cassem o cassam, casséu o cassáu, cassen. La presa es tamé lo caldo que ix al bullí ossos, verdures, etc.)
2. Preador, s. m., lat. praedator, ravisseur, pillard.
Cel que lor tol alcuna chausa sobremonta la crueltat de toz preadors.
Trad. de Bède, fol. 40.
Celui qui leur enlève aucune chose surpasse la cruauté de tous pillards.
ANC. FR. Le sage parlant nous ottroie
Que le predeur deviendra proie.
Ysopet, I, fab. 61. Robert, t. II, p. 46.
IT. Predatore. (ESP. Predador, predadores, predadora, predadoras; ladrón, que comete pillaje, rapiña; asaltador)
(chap. Predadó, predadós, predadora, predadores; cassadó, cassadós, cassadora, cassadores; lo llibre de Deudes de Prades, Auzels cassadors, que ix moltes vegades an este Lexique Roman; muixons predadós, cassadós, com falcó, esparbé, águila, etc.).
Predicar, Prezicar, v., lat. praedicare, prêcher, réprimander, publier, annoncer.
Predicar devon lo poble. La nobla Leycson (Leyczon).
Ils doivent prêcher le peuple.
Prezicava soven, l' an,
Los grans miracles del cors san.
V. de S. Honorat.
Il prêchait souvent, (dans) l'année, les grands miracles du corps saint.
Qui s vol far dels autres predicaire,
Deuria se predicar eissamen.
Pons de Capdueil: So qu' hom.
Qui se veut faire des autres le prêcheur, devrait se prêcher également.
Degran mielhs prezicar a las gens.
R. Gaucelm: Ab grans trabalhs.
Ils devraient mieux prêcher aux gens.
CAT. ESP. Predicar. PORT. Prégar. IT. Predicare. (chap. Predicá : predico, prediques, predique, prediquem o predicam, prediquéu o predicáu, prediquen; predicat, predicats, predicada, predicades; predicaría; predicaré; si yo predicara.)
2. Predic, Prezic, s. m., prêche, sermon, prédication, remontrance.
Ab forsa, ab predic
Et enoi a fastic.
Un troubadour anonyme, Coblas esparsas.
Avec force, avec prêche et ennui à dégoût.
Roma, grans fasticx
Es d'auzir e d' entendre
Los vostres prezicx.
G. Figueiras: Sirventes vuelh.
Rome, grand dégoût c'est d'ouïr et d'entendre les vôtres sermons.
Senher, ni prezic ni sermo
Non aia mais entre nos dos:
Si m' es amic, amiga us so.
Gavaudan le Vieux: Desemparatz.
Seigneur, ni remontrance ni sermon qu'il n'y ait plus entre nous deux: si vous m'êtes ami, amie je vous suis.
3. Predicatio, s. f., lat. praedicatio, prédication, publication.
Tu no vols demostrar ta predicatio
En gleyza.
(chap. Tú no vols demostrá ta (la teua) predicassió a la iglesia.)
Izarn: Diguas me tu.
Tu ne veux pas développer ta prédication en église.
Per lur predicatio convertiron lo mon.
(chap. Per la seua predicassió van convertí lo món - o mon).
V. et Vert., fol. 36.
Par leur prédication ils convertirent le monde.
ANC. CAT. Predicació. ESP. Predicación. PORT. Prégação. IT. Predicazione.
(chap. Predicassió, predicassions; sermó, sermons.)
4. Predicansa, Prezicansa, s. f., prédication.
Ab galiamen
De falsa predicansa.
G. Figueiras: Sirventes vuelh. Var.
Avec tromperie de fausse prédication.
Sermonarz ni prezicansa
Non val un ou de gallina.
(chap. Ni (lo) sermonejá ni (lo) predicá valen un ou de gallina.)
Marcabrus: Per savi 'l.
Le sermoner ni prédication ne vaut pas un oeuf de poule.
IT. Predicenza (predicanza?). (chap. Lo predicá, predicassió.)
5. Predicaire, Predicador, Predicator, Prediquador, Prezicayre, Prezicador, s. m., lat. praedicator, prédicateur, prêcheur.
Que ben dits e vuelha mal far.
P. Cardinal: Tans ricx.
Fou est le prédicateur qui dit bien et veuille mal faire.
Predicator
Tenc per meillor
Quan fai l' obra que manda far.
(Chap. Predicadó ting (tinc) per milló cuan fa l'obra que mane fé.)
P. Cardinal: Predicator.
Prédicateur je tiens pour meilleur quand il fait l'oeuvre qu'il commande de faire.
Aquist fals prezicador
An mes lo segl' en error.
G. Figueiras: No m laissarai.
Ces faux prédicateurs ont mis le monde dan l'erreur.
Adjectiv. Be m' enueia ...
... D' avol clergue predicaire.
Le moine de Montaudon: Be m' enueia.
Bien il m'ennuie... *de méchant clerc prédicateur.
- En parlant des religieux Dominicains.
Prior provincial dels prediquadors.
Cat. dels apost. de Roma, fol. 199.
Prieur provincial des prêcheurs.
CAT. ESP. Predicador. PORT. Prégador. IT. Predicatore.
(chap. Predicadó, predicadós; a Beseit lo barrang dels Predicadós, aon está l'acueducto : los pons, mol prop del assut. Vicente Ferrer ere dels Predicadós, Dominicos, de San Domingo de Guzmán - pero no San Domenge, sí Dominicus en latín o llatí. Son germá Bonifacio, Bonifaci Ferrer, de la cartoxa, cartuja, cartujo, cartussiá. Va traduí la Biblia a la llengua valensiana; sol quede la radera fulla aon u fique ben cla. “la qual fon trelladada de aquella propia que fon arromançada en lo monestir de portaceli de lengua latina en la nostra valenciana per lo molt reverend micer bonifaci ferrer doctor en cascun dret e en facultad de sacra theologia: e don de tota la Cartoxa: germa del benaventurat sanct vicent ferrer del orde de predicadors: en la qual translació foren altres singulars homens de sciencia.”)
sábado, 14 de septiembre de 2024
Perdre - Emperilamen
Perdre, v., lat. perdere, perdre, faire une perte.
No s ten a dan
De perdre me ni' ls belhs digz de mon chan.
G. Faidit: Tant ai sufert.
Elle ne tient pas à dommage de perdre moi ni les belles paroles de mon chant.
Val mot ad home que sanc pert. Brev. d'amor, fol. 40.
(chap. Val mol al home que pert sanc o sang.)
Vaut beaucoup à homme qui perd du sang.
Que 'l sap ben, s' ieu la perdia,
Qu' ieu jamais joy non auria.
B. de Ventadour: En abril.
Vu qu'elle sait bien, si je la perdais, que jamais de joie je n' aurais.
En breu temps perdretz la calor.
T. d'Elias de Barjols et d'Elias Cairels: N Elias Cairel.
En court temps vous perdrez la chaleur.
- Faire un mauvais emploi.
Trastot mon castier perc.
Gavaudan le Vieux: Lo mes e 'l temps.
Toute ma remontrance je perds.
Vai s' en lo temps, e perdem lo melhor.
(chap. S'en va lo tems, y perdem lo milló.)
B. de Ventadour: Quant erba.
S'en va le temps, et nous perdons le meilleur.
- Déposer, quitter, renoncer à.
Per aver per vergonh' e mezura.
Marcabrus: Auiatz de.
Pour argent il perd vergogne et mesure.
Co es la pel que pert cad' an.
Deudes de Prades, Auz. cass.
Cela est la peau qu'il perd chaque année.
- Cesser d'avoir, de posséder.
Entro que pert lo alenar. V. et Vert., fol. 93.
(chap. Hasta que pert lo alená, l' alé o aliento, la respirassió.)
Jusqu'à ce qu'il perd le respirer.
Fig. Aissi m perdei cum perdet se
Lo bels Narcezis en la fon.
B. de Ventadour: Quan vei la.
Ainsi je me perdis comme perdit soi le beau Narcisse dans la fontaine.
Part. pas. Naysson, senes falhida,
Crematz o perdutz.
Germonde de Montpellier: Greu m'es.
Ils naissent, sans faute, brûlés ou perdus.
Merces es perduda per ver.
B. de Ventadour: Quan vey la.
Merci est perdue en vérité.
Cuion qu' aia perdut lo sen.
P. Cardinal: Una cieutat.
Ils pensent qu'il ait perdu le sens.
Voyez Afan et Testa.
CAT. Perdrer. ESP. PORT. Perder. IT. Perdere.
(chap. Pedre, perdre: pergo o perc, perts, pert, perdem, perdéu, perden; perdut, perduts, perduda, perdudes; pedré, pedrás, pedrá, pedrem, pedréu, pedrán; pedría, pedríes, pedríe, pedríem, pedríeu, pedríen; perguera, pergueres, perguere, perguerem, perguereu, pergueren.)
2. Perda, Perdea, Perdoa, s. f., perte.
Tant m' es esquiva e fera
La perda e 'l dans.
Giraud de Borneil: De chantar mi.
Tant m'est pénible et cruelle la perte et le dommage.
E m restaura perdas e dans.
R. Vidal de Bezaudun: Bel m'es.
Et me répare pertes et dommages.
De la perdea avia gran desplasser.
Si gaire dura aquesta perdoa de nostra gens. Philomena.
De la perte avait grand déplaisir.
Si guères dure cette perte de notre gent.
ANC. IT. Ma stringe lor la perda universale.
Barberini, Docum. d'amore, p. 365.
Di vostra perta perde. Guittone d'Arezzo, lett. 14.
CAT. Perdua. ESP. (Perdida) Pérdida. PORT. Perda. IT. MOD. Perdita.
(chap. Perdua, perdues; pérduda, pérdudes.)
3. Perdicio, s. f., lat. perditio, perdition.
Ins el foc d' abis,
Roma, avetz vostr' estatge
E 'n perdicio.
G. Figueiras: Sirventes vuelh.
Dans le feu de l'abîme, Rome, vous avez votre séjour et en perdition.
Perdicios al cors et a l'arma. Liv. de Sydrac, fol. 60.
Perdition au corps et à l'âme.
CAT. Perdició. ESP. Perdición. PORT. Perdição. IT. Perdizione.
(chap. Perdissió, perdissions.)
4. Perdement, Perdemen, s. m., perte.
Hac gran batalha e gran mortaudat, e perdement de membres e caps. Philomena.
(chap. Va ñabé gran batalla y gran mortaldat, y perdua de membres y caps.)
Il y eut grande bataille et grande mortalité, et perte de membres et de têtes.
Mot fo grans lo dampnatges e 'l dols e 'l perdementz.
Guillaume de Tudela.
Moult fut grand le dommage et le deuil et la perte.
- Perdition.
Del greu fays
Qu' es de las armas perdemens.
Folquet de Lunel: Bona dompna.
Du pénible fardeau qui est des âmes la perdition.
Per enveia, breument venon a perdement. V. de S. Honorat.
Par envie, en peu ils viennent à perdition.
ESP. Perdimiento. PORT. IT. Perdimento.
5. Esperdre, v., éperdre, égarer, étonner, décourager.
Nuill maltrait no m fai esperdre.
Lamberti de Bonanel: Ges de.
Nul mauvais traitement ne me fait égarer.
Totz lo cors m' en vai esperden.
G. Rudel: Quan lo rossinhols.
Tout le coeur me va s'en égarant.
On plus vezia de bons homes, plus s' esperdia, e mens sabia.
V. de Richard de Barbezieux.
Où plus il voyait de bons hommes, plus il s'éperdait, et moins il savait.
M' espert, e non ai membransa.
G. Faidit: Al semblan.
Je m'égare, et je n' ai pas de souvenance.
Part. pas. Estat ai com hom esperdut
Per amor en long estatge.
B. de Ventadour: Estat ai.
J'ai été comme homme éperdu par amour en long retard.
Vengro denan Pilat totz esperdutz.
Roman de la Prise de Jérusalem, fol. 16.
Vinrent devant Pilate tous éperdus.
ANC. FR. Renart l' oï, moult fu dolant,
Et moult en devint esperdu.
De joie fu si esperdue,
Ke grant pièce ne pot parler.
Roman du Renart, t. III, p. 168, et t. IV, p. 217.
IT. Sperdere.
6. Desperdre, Deperdre, v., égarer, dissiper, perdre.
Lurs mercadarias... desperdian, fazen lo dig viatge.
Cartulaire de Montpellier, fol. 127.
Leurs marchandises... ils perdaient, faisant ledit voyage.
Fig. No t fassa desperdre temensa ni argens. Guillaume de Tudela.
Que ne te fasse égarer crainte ni argent.
La mi' amor ta mal vau deperden. Poëme sur Boèce.
(chap. Lo meu amor tan mal vach perdén.)
Le mien amour si mal je vais perdant.
ANC. ESP. Desperder. IT. Disperdere.
7. Deperdicio, s. f., déperdition, perte.
Cum es la deperdicio o consumpcio faita per calor.
Eluc. de las propr., fol. 73.
Comme est la déperdition ou consomption faite par chaleur.
ESP. Desperdicio. PORT. Desperdição. (chap. Desperdissi o desperdissio, desperdissis o desperdissios; v. desperdissiá: desperdissio, desperdissies, desperdissie, desperdissiem o desperdissiam, desperdissiéu o desperdissiáu, desperdissien; desperdissiat, desperdissiats, desperdissiada, desperdissiades; desperdissiaré, desperdissiarás, desperdissiará, desperdissiarem, desperdissiaréu, desperdissiarán; desperdissiaría, desperdissiaríes, desperdissiaríe, desperdissiaríem, desperdissiaríeu, desperdissiaríen; desperdissiara, desperdissiares, desperdissiare, desperdissiárem, desperdissiáreu, desperdissiaren.)
Perempt, adj., lat. peremptus, périmé.
O si la causa de que lo plagz era es perempta, so es destrucha.
Trad. du Code de Justinien, fol. 11.
Ou si la cause de quoi était le plaid est périmée, c'est-à-dire détruite.
2. Peremptori, adj., péremptoire.
- Subst. Assignation, citation.
Que hom l' apele am una peremptoria per totas, a certana jornada.
For de Montcuc. Ord. des R. de Fr., 1463, t. XVI, p. 136.
Qu'on l'appelle avec une citation pour toutes, à certain jour.
CAT. Peremptori. ESP. Perentorio. PORT. Peremptorio. IT. Perentorio.
(chap. Perentori o peremptori, perentoris o peremptoris, perentoria o peremptoria, perentories o peremptories.)
3. Perhemtorialmen, adv., péremptoirement, d'une manière décisive. Que compareguesso perhemtorialmen e personalmen denfra 1 an.
Cat. dels apost. de Roma, fol. 213.
(chap. Que comparegueren perentoriamen y personalmen dins d'un añ.)
Qu'ils comparussent péremptoirement et personnellement dans un an.
CAT. Peremptoriament. ESP. Perentoriamente. PORT. Peremptoriamente. IT. Perentoriamente. (chap. Perentoriamen o peremptoriamen.)
Pergamen, Pergame, s. m., lat. pergamenus, parchemin.
Si com in isto pergamen es scrit, et om legir i o pod. Titre de 1053.
(En chapurriau de 1053: Aixina com an este pergamino está escrit, y s' hi pot lligí.)
Ainsi comme il est écrit sur ce parchemin, et on peut l'y lire.
Lo pargames o lo papier que sera engludatz sus la taula, sera partitz e senhatz per un compas. Liv. de Sydrac, fol. 138.
Le parchemin ou le papier qui sera enduit sur la table, sera divisé et marqué par un compas.
ESP. Pergamino. PORT. Pergaminho.
(chap. Pergamino, pergaminos.)
2. Pargami, s. m., parchemin.
Tencha, pena e pargami. Trad. de l'Évangile de Nicodème.
(chap. Tinta, ploma y pergamino.)
Encre, plume et parchemin.
Lo pargami escript de la dicha arenga. Carya Magalon, fol. 15.
Le parchemin écrit de ladite harangue.
CAT. Pergami (pergamí).
3. Parguamina, s. f., du lat. pergamena, parchemin.
Senes breu de parguamina,
Tramet lo vers en chantan.
G. Rudel: Quan lo rius.
Sans feuille de parchemin, je transmets le vers en chantant.
IT. Pergamena.
4. Pargaminier, s. m., parcheminier.
Pellicier, pargaminier, fes estas. Cout. d'Alais. Arch. du Roy., K, 714.
Peaussier, parcheminier, fit celles-ci.
CAT. Pergaminer. ESP. Pergaminero. PORT. Pergaminheiro.
(chap. Pergaminé, pergaminés, pergaminera, pergamineres : qui fa los pergaminos; se féen de la pell de cordé, cabrit, etc.)
Pergua, Perga, Perja, s. f., lat. pertica, perche.
Fo amb una pergua decervelat.
Cat. dels apost. de Roma, fol. 10.
Fut avec une perche écervelé.
Prenon se tuitz li seinor
A las pergas adreisar...,
Pueis meton la tenda desus.
Roman de Jaufre, fol. 118.
Se prennent tous les seigneurs à dresser les perches..., puis mettent la tente dessus.
Perga de sauze sera.
Deudes de Prades, Auz. cass.
La perche sera de saule.
Sobre 'l punh es portat belament, sobre perja pauzat.
Eluc. de las propr., fol. 141.
Sur le poing il est porté bellement, sur perche posé.
CAT. Perca. ESP. PORT. Percha. IT. Pertica.
(chap. Percha, perches : per a dixá la roba, o la del duc (búho real), chuta, caro, falcó, esparvé, etc.; de la mateixa arraíl ve: pértiga, pértigues : eren armes, no les que ara se fan aná per al salt d' altura.)
2. Pergueta, s. f, dim., petite perche, baguette.
Far lui deu hom pergueta bassa.
Deudes de Prades, Auz. cass.
Faire lui doit-on petite perche basse.
(chap. Percheta, perchetes.)
Perifrasis, s. f., grec *gr, périphrase.
Perifrasis, es circumlocutios, e vol dire circumlocutios, circonstancia de paraulas quaysh semblans ad aquelas que hom enten.
Leys d'amors, fol. 132.
Périphrase, c'est circonlocution, et veut dire circonlocution, circonstance de paroles quasi semblables à celles qu'on entend.
CAT. ESP. (perífrasis) Perifrasis. PORT. Periphrasis. IT. Perifrasi.
(chap. Perífrassis : sircunlocussió.)
Peril, Perilh, s. m., lat. periculum, péril, danger.
Laissarai en guerra mon filh,
En gran paor et en perilh.
Le Comte de Poitiers: Pus de chantar.
Je laisserai en guerre mon fils, en grande peur et en péril.
Ilh seran escapat d' aquel perilh en qual ilh ero.
Trad. du Code de Justinien, fol. 10.
Ils seront échappés à ce péril dans lequel ils étaient.
Tas filas garda de perils. Libre de Senequa.
(chap. Les teues filles guarda de perill. Ta : la teua; tes : les teues.)
Garde tes filles de périls.
CAT. Perill. ESP. Peligro. PORT. Perigo. IT. Periglio. (chap. Perill, perills.)
2. Perillos, Perilhos, adj., lat. periculosus, périlleux, dangereux.
Tant es mos afars perilhos,
Qu' ieu no sai co m' i emprenda.
Guillaume de Balaun: Mos vers.
Tant est mon affaire périlleuse, que je ne sais comment je m'y prenne.
Son mot dampnozas e perilhozas. V. et Vert., fol. 22.
Sont moult dommageables et périlleuses.
Mas aissi a un perilhos martire,
Que sa dolors vol que si' alegransa.
H. Brunet: Cortezamen.
Mais ainsi il a un dangereux martyre, vu qu'il veut que sa douleur soit allégresse.
ANC. FR. Naymon avale le tertre périllios. Roman d'Agolant, v. 847.
CAT. Perillos. ESP. Peligroso. PORT. Perigoso. IT. Periglioso.
(chap. Perillós, perillosos, perillosa, perilloses.)
3. Perillar, Perilhar, v., lat. periclitari, mettre en péril.
El batismes de Jordana
Lur notz e 'ls perilha.
Marcabrus: El mes.
Le baptême du Jourdain leur nuit et les met en péril.
- Péricliter, dépérir, être en péril.
Cristias vei perilhar
Per colpa dels regidors.
G. Riquier: Cristias.
Les chrétiens je vois péricliter par la faute des gouverneurs.
En aissi m sent ieu perillar,
Si fin' amors no m' es guirens.
Pons d'Ortafas: Aissi cum.
Par ainsi je me sens dépérir, si pur amour ne m'est garant.
Part. prés. subst. Atressi quo 'l perilans,
Que sus en l' aigua balansa.
P. Vidal: Atressi quo 'l.
Ainsi comme le périclitant, qui sur l'eau balance.
D' Apollonius de Tyr,
Sapchatz comtar e dir
Com el fos perilhat.
Arnaud de Marsan: Qui comte.
Touchant Apollonius de Tyr, sachez conter et dire comme il fut mis en danger.
CAT. Perillar. ESP. Peligrar. PORT. Perigar. (chap. Perillá o peligrá: perillo, perilles, perille, perillem o perillam, perilléu o perilláu, perillen; perillat, perillats, perillada, perillades. Peligro, peligres, peligre, peligrem o peligram, peligréu o peligráu, peligren; peligrat, peligrats, peligrada, peligrades.)
4. Perigolar, v., culbuter, anéantir.
Part. pas. A baron, d' aut lignatge,
Val mais esser perigolatz,
Q' el viv' aunitz e deshonratz.
Giraud de Borneil: Non sai rei.
A baron, de haut lignage, il vaut mieux être anéanti, qu'il vive (que s'il vit) honni et déshonoré.
ANC. FR. Là où nostre nef eust esté toute esmiée, et nous touz périllez et noiez. Joinville, p. 129.
En icelle façon, saulva, après Dieu, ladicte arche de périller.
Rabelais, liv. II, ch. 1.
IT. Pericolare.
5. Emperilamen, s. m., péril, danger.
Ditz que co sera grant emperilamens.
Pierre de Corbiac: El nom de.
Dit que ce sera grand danger.











