IT. Riputazione.
champouirau, chapurriau, chapurriat, chapurreau, la franja del meu cul, parlem chapurriau, escriure en chapurriau, ortografía chapurriau, gramática chapurriau, lo chapurriau de Aguaviva o Aiguaiva, origen del chapurriau, dicsionari chapurriau, yo parlo chapurriau; chapurriau de Beseit, Matarranya, Matarraña, Litera, Llitera, Mezquín, Mesquí, Caspe, Casp, Aragó, aragonés, Frederic Mistral, Loís Alibèrt, Ribagorça, Ribagorsa, Ribagorza, astí parlem chapurriau, occitan, ocsitá, òc, och, hoc
viernes, 24 de abril de 2026
Repairar - Reptar
IT. Riputazione.
lunes, 22 de abril de 2024
Lavar - Lazert, Lauzert
Lavar, v., lat. lavare, laver.
Nos dirnem ab gaug, ses pro manjar,
D'un pan tot sol, ses beur' e ses lavar.
Rambaud de Vaqueiras: Senher marques.
Nous dînâmes avec joie, sans assez manger d'un pain tout seul, sans boire et sans laver.
Lavarai soven ma cara.
(chap. Llavaré, rentaré, llimpiaré assobín la meua cara.)
Folquet de Marseille: Senher Dieus.
Je laverai souvent ma face.
Fig. Las mans sian netas de peccat
Que lavan l'autrui malvestat.
V. de S. Honorat.
Que les mains soient nettes de péché qui lavent la méchanceté d'autrui.
Proverbial. Ab la una ma, lavon l'autra.
(chap. En una ma (se) llaven, llimpien, renten l'atra.)
Amanieu des Escas: Dona per cui.
Avec une main, ils lavent l'autre.
Fig. et prov. Cent vetz li ay lavat la testa. V. de S. Honorat.
Cent fois je lui ai lavé la tête.
Part. pas. Er del tot mons e lavat.
Pons de Capdueil: En honor.
Sera du tout pur et lavé.
ANC. FR. Tous vont laver, puis mangier.
Fables et cont. anc., t. IV, p. 184.
ANC. CAT. Lavar. CAT. MOD. Llavar. ESP. PORT. Lavar. IT. Lavare.
(chap. Llavá, llavás: yo me llavo, llaves, llave, llavem o llavam, llavéu o llaváu, llaven; llavat, llavats, llavada, llavades.)
2. Lavatiu, adj., lavatif, propre à laver.
De budels lavativa. Eluc. de las propr., fol. 273.
(chap. De budells lavativa. Pressisamén fem aná la paraula lavativa, s. f., cuan se trate de llavá, rentá, llimpiá, purgá los budells: fé cagá.)
Lavative de boyaux.
ESP. IT. Lavativo.
3. Lavament, s. m., lat. lavamentum, lavement, ablution.
Si pel sanh lavamen
Non esperes venir a salvamen.
P. Cardinal: De selhs qu'avetz.
Si par la sainte ablution il n' espérât venir à salut.
En lo lavament de la font del baptisme. Hist. abr. de la Bible, fol. 81.
Dans le lavement de la fontaine du baptême.
ANC. FR. Par le lavement du baptesme.
Camus de Belley, Diversités, t. II, fol. 52.
- Clystère.
En emplautz o en lavamens. Brev. d'amor, fol. 51.
En emplâtres ou en lavements.
ANC. CAT. Lavament. ESP. Lavamiento. IT. Lavamento. (chap. Llavamén, llavamens; ablussió, ablussions.)
4. Lavador, s. m., lavoir.
Fig. Veraia confessio, que es lavador on hom se deu soven lavar.
V. et Vert., fol. 84.
Vraie confession, qui est lavoir où on se doit souvent laver.
ESP. Lavadero. PORT. Lavadeiro. IT. Lavatoio. (chap. Llavadó, llavadós; normalmén se fa aná en plural. Vore foto dels llavadós de Beseit. Al Matarraña ne ñan encara a mols pobles. Llavadó en singular es un home que llave; llavadora, llavadores: dona, dones que llaven (: llavandera, llavanderes), y máquina, máquines de llavá, rentá: rentadora, rentadores. Llimpiadó, llimpiadós, llimpiadora, llimpiadores.)
5. Lavaci, s. m., ravine, torrent, inondation.
Ploia soptament fazen lavaci.
Trameto lavacis a terras planas.
Eluc. de las propr., fol. 135 et 161.
Pluie faisant soudainement ravines.
Transmettent inondations aux terres planes.
(chap. Aiguat, aiguats; riada, riades; inundassió, inundassions; creixcuda, creixcudes del riu; diluvio, diluvios. Aigua als alls!)
6. Lavadura, s. f., lavure.
Lavadura de carn grassa. Eluc. de las propr., fol. 94.
Lavure de viande crasse.
7. Lavandiera, s. f., lavandière, laveuse.
Aras auch qu' en una lavandiera
A mes son cor e tota sa esperansa.
Hugues de Saint-Cyr: Antan.
Maintenant j'apprends que dans une lavandière il a mis son coeur et toute son espérance.
ANC. CAT. Llavandera. ESP. Lavandera. PORT. Lavandeira. IT. Lavandara, lavandaia. (chap. llavandera, llavanderes; llavadora, llavadores : dona, dones que llaven, per ejemple als llavadós o al riu.)
8. Lavanca, s. f., lavange, ravine.
Non tem folzer ni lavanca.
P. Vidal: Cara amiga.
Je ne crains foudre ni ravine.
IT. Valanga. (ESP. Si se trata de nieve, avalancha. Chap. avalancha, avalanches. Alemán: Lawine.)
Lax, Lasc, adj., lat. laxus, lâche, large, mou.
Si son trop laxas. Eluc. de las propr., fol. 99.
Si elles sont trop lâches.
Las trenas son lascas, e lo membres s'esten e esdeve grans.
Liv. de Sydrac, fol. 103.
Les tissus sont lâches, et le membre s'étend et devient grand.
Fig. De boca de morgue non deu issir lascha ni mala paraula.
(chap. De la boca del monjo no deu issí - ixí, eixí - laxa ni mala paraula; fluixa, tova, molla, relajada.)
Trad. de Bède, fol. 61.
De bouche de moine ne doit sortir lâche ni mauvaise parole.
ESP. PORT. Laxo. IT. Lasco.
2. Laxatiu, adj., lat. laxativus, laxatif, propre à relâcher.
Adhoras laxatius, adhoras costipatius.
Herbas laxativas.
Eluc. de las propr., fol. 75 et 274.
Tantôt laxatif, tantôt constipatif.
Herbes laxatives.
Medecinas laxativas. Trad. d'Albucasis, fol. 6.
Médecines laxatives.
ESP. Laxativo. IT. Lassativo. (chap. Laxán, laxatiu; laxans, laxatius; laxativa, laxatives. Se fa aná respecte al ventre, budells. Costipatius vol di que estreñix, que aprete; en rumano encara diuen constipat : estreñit. Pedro Saputo va fé aná uns "flarets" per a purgá a un agüelo de La Almunia.)
3. Laxar, Laschar, v., lat. laxare, lâcher, relâcher.
Herba per laxar lo ventre.
Laxo ventre ple.
Eluc. de las propr., fol. 261 et 271.
Herbe pour relâcher le ventre.
Relâchent ventre plein.
Fig. Lascha la man al sers, e querra livreza. Trad. de Bède, fol. 74.
Lâche la main au serf, et il cherchera délivrance.
CAT. ESP. PORT. Laxar. IT. Lasciare. (chap. Laxá.)
4. Laxacio, s. f., lat. laxatio, élargissement, relâchement.
Per laxacio del col de la vezica. Eluc. de las propr., fol. 95.
Par élargissement du col de la vessie.
ESP. Laxación. (chap. Laxassió, laxassions.)
5. Laxament, s. m., lat. laxamentum, relâchement.
Laxament de ventre.
Prendo laxament excessiu.
Eluc. de las propr., fol. 56 et 99.
Relâchement de ventre.
Prennent relâchement excessif.
CAT. Laxament. ESP. Laxamiento. (chap. Laxamén, laxamens.)
6. Laxetat, s. f., lat. laxitatem, lâcheté.
Que jamais... laxetat no li seria reprochada.
Chronique des Albigeois, col. 15.
Que jamais... lâcheté ne lui serait reprochée.
ESP. Laxidad. IT. Lasciatà, laschità.
7. Relaxatiu, adj., relaxatif, propre à relâcher.
Causas mollificativas et relaxativas. Eluc. de las propr., fol. 82.
Choses émollientes et laxatives.
(chap. Relaján, relajans.)
8. Relaxar, Relachar, v., lat. relaxare, relâcher, desserrer, détendre, élargir, ébranler.
Resolvo la dura humor, et relaxo. Eluc. de las propr., fol. 270.
Résolvent l'humeur dure, et relâchent.
Fig. Desira nostra cofessio, e relacha nostre deleiz.
Trad. de Bède, fol. 49.
Désire notre confession, et relâche notre plaisir.
- Mettre en liberté.
Contra lo dih rey qu' el pres en batalha, mas relaxet lo.
Cat. dels apost. de Roma, fol. 153.
Contre ledit roi qu'il prit en bataille, mais le relâcha.
- Remettre, pardonner, faire grâce, acquitter.
Aquels a qui vos autres relaxares los peccatz, seran relaxatz.
Abr. de l'A. et du N.-T., fol. 30.
Ceux à qui vous autres remettrez les péchés, ils seront remis.
Part. prés. Humiditat relaxant lors ligamens. Eluc. de las propr., fol. 43.
Humidité relâchant leurs ligaments.
Part. pas. Referma las dens relaxadas. Eluc. de las propr., fol. 188.
Raffermit les dents ébranlées.
Que la sentensia de la mort que era contra lhui dada, lhi fos relaxada.
Cat. dels apost. de Roma, fol. 78.
Que la sentence de la mort qui était contre lui donnée, lui fut remise.
Relaxats et absouts dels crims a lor empausats.
Tit. de 1390. DOAT, t. CXLVII, fol. 174.
Acquittés et absous des crimes à eux imputés.
CAT. ESP. (relajar) PORT. Relaxar. IT. Relassare, rilassare. (chap. Relajá o relaxá.)
9. Relaxacio, s. f., lat. relaxatio, relâche, relâchement.
Per contraccio, per relaxacio.
Per relaxacio dels nervis.
Eluc. de las propr., fol. 63 et 60.
Par contraction, par relâchement.
Par relâchement des nerfs.
CAT. Relaxació. ESP. Relajación. PORT. Relaxação. IT. Relassazione. (chap. Relajassió, relajassions; relaxassió, relaxassions.)
10. Relaxamen, s. m., relâchement.
Tota la dissiplina de la regla l' er a gardar ses tot relaxamen.
Trad. de la règle dé S. Benoît, fol. 31.
Toute la discipline de la règle lui sera à observer sans aucun relâchement.
- Rémission.
II cartas de relaxamen. Cartulaire de Montpellier, fol. 201.
Deux chartes de rémission.
ESP. Relajamiento. PORT. Relaxamento. IT. Relassamento.
(chap. Relajamén, relajamens; relaxamén, relaxamens.)
11. Relaxi, s. m., relâche, répit.
El cas que no vulhia donar un pauc de temps de relaxi.
Tit. de 1381. Ville de Bergerac.
Au cas qu'il ne veuille donner un peu de temps de répit.
12. Alaschar, v., relâcher, amollir.
Part. pas. fig. Lo cors es alaschaz a nualia.
Trad. de Bède, fol. 42.
Le corps est relâché vers paresse.
13. Alaschamen, s. m., relâchement.
Arc frain tendemens, et alaschamens coratge. Trad. de Bède, fol. 3.
La tension brise l'arc, et le relâchement le courage.
- Rémission.
Perdos es alaschamens de deguda pena. Trad. de Bède, fol. 8.
Le pardon est rémission de peine due.
Lazert, Lauzert, s. m., lat. lacerta, lézard.
Un lazert querretz vert e gran.
Deudes de Prades, Auz. cass.
Vous chercherez un lézard vert et grand.
Grapautz e lauzertz mot grans.
(chap. Sapos y fardachos mol grans.)
Perilhos, Voy. au Purgatoire de S. Patrice.
Crapauds et lézards moult grands.
ANC. CAT. Lluert. CAT. MOD. Llagart. ESP. PORT. Lagarto. IT. Lucerta.
(chap. Sargantana, sargantanes; fardacho, fardachos; esfardacho, esfardachos. Mon yayo me va di que ell va minjá carn de fardacho, y que ere ben bona y fina.)
viernes, 3 de diciembre de 2021
DVA, Borao, F
FABEACIÓN. a. Acción y efecto de fabear.
FABEADOR. a. Cada consejero sacado de la bolsa de jurados de Zaragoza para votar a los que habían de entrar en suerte para los oficios públicos.
FABEAR. a. Votar con habas o bolas blancas y negras. (Fabes, faba, haba. A Asturies fabes son fesols blangs y grossos).
FABOLINES. d. Especie de habas pequeñas. (Fabetes, com les de La Fresneda, Cristina y Alicia.)
FABUEÑO. d. Viento favonio.
FADIGA. a. Derecho que se paga al señor del dominio directo siempre que se enajena la cosa dada en enfiteusis. (Cesión perpetua o por largo tiempo del dominio útil de un inmueble mediante el pago de una pensión anual al que hace la cesión.)
FAJO. a. Haz: es también usual en el reino de Navarra. (Feix, feixos; fasces).
FALAGUERA. d. Deseo impertinente y extravagante. (vore falguera : helecho)
FALCA. a. Cuña. (Falcá; falco, falques, falque, falquem o falcam, falquéu o falcáu, falquen)
FALCE. n. Cierto árbol infructífero.
FALCINO. Vencejo, ave. (Pareguda a la oroneta: falsilla).
FALENCIALES. n. Excepcionales, voz forense.
FALSA. a. Desván, zaquizamí. (Perchi, esgorfa, algorfa, golfa, golfes)
FANDANGO. n. Pendencia, riña, desorden, confusión; y así se dice ¡se ha armado buen fandango!
FARACHAR. a. Espadar el cáñamo o lino.
FARDACHO. p. Lagarto. (Esfardacho. Fardachos plural).
FARFALLAS.
n. Planta, scorzonera laciniata: tiene aquel nombre en sólo algunas
localidades.
(WIKI: almirones, amargallos, barba de cabra (2), barba de choto, barba de macho (2), barba de macho cordobesa, barbaja (3), barbajas (4), barbujas (2), berbaja, berbaja borde, borrajas, botijitos, burbujas (2), campocho, candelas, catalinas, chicoria, chirimaña, churrumamas, escorzonera (3), escorzonera amarga, escorzonera portuguesa, farfallas, farfallos, hierba de sapo, hierba del sapo (2), jarritas, maravallo, marballó, margallas, margallos, marvallos, matacandiles, matapiojos, panchoco, pancocho, salsifí, teta de vaca (7), tetas de vaca (3), teticas de vaca, tetilla de vaca (3), tetillas de vaca (2), verbaja (2), zaragallas, zaragallos (2), zaragayos, zuragallos. Las cifras entre paréntesis reflejan la frecuencia del uso del vocablo en España.)
FARFALLOSO. a. Tartamudo, balbuciente, tartajoso. (tartaja) (Farfallós, farfallosa).
FARINETAS, a. Puches, gachas, polenta. (Farinetes en farina de guixes, sigróns. Harina de almorta, garbanzo.)
FARNACA. d. Lebrato. - n. Como epíteto sirve para designar a la mujer gruesa y poco airosa.
FAROLERO. n. Se usa en la frase meterse a farolero, que significa lo mismo que la de meterse alguno donde no le llaman, en lo que no le toca, que explica la Academia.
FARULLISTA. n. Leemos esta voz en unos versos contra el Chichisveo y está tomada en tan mala parte, que viene, para confirmarlas y exagerarlas, después de otras expresiones poco decentes, con que se designa al marido sufrido o consentido.
FASCAL, a. Hacina de treinta haces de mieses. - n. Persona mal vestida y sobre todo de mal talle.
FATIGA. n. Voz forense, que aunque no parece sino una de las aplicaciones de aquella palabra castellana, se ve usada en nuestros ff. en la frase fatiga de derecho para manifestar dilación maliciosa en la administración de justicia.
FATIGAR. n. La misma idea.
FEJUDO. d. Bardo, pesado, con aplicación a las ropas. - n. Ocupación demasiado incómoda, complicada o material. (Feixut, feixuda)
FEJUDEZ. d. Pesadez.
FEMAR. n. Abonar un campo con estiércol. (Fem, escampá fem).
FEMADO. n. Lo abonado con estiércol. (Fiemo)
FEMATERO. n. El que recoge y acarrea el estiércol. (Lo femater, Blasco Ibáñez)
FEMERA. a. Estercolero. femeracium se lee en algún documento latino. (Femé)
FENCEJO. n. Soguilla de esparto. (Bensill)
FENDILLA. d. Grieta. (Rendija)
FENAL. d. Prado. (Feno : Heno)
FERGENAL. d. Campos que se comprenden a la redonda de un pueblo: dícese también ferginal y fregenal. (Freginal, friginal, a Beseit tenim una partida en este nom; ferraginal).
FERRETE. n. Se usa en la frase dar ferrete para denotar la insistencia de una cosa, y así se dice dar ferrete a los libros por estudiarlos mucho.
FEUSCO. n. Despectivo de feo.
FIANZA DE RIEDRA. n. Vale tanto como fianza de desistimiento o desistencia, y se escribe también redra. En la compilación de nuestros ff. fol. 95. se lee "debet dare fidantiam de redra quod numquam demandet illum pleitum de illa causa ad illum hominem.”
FIDEICOMISO. n. Se da el nombre de fideicomiso foral al consorcio foral, por la semejanza de sus efectos.
FIEMO. n. Estiércol: da la equivalencia de esta palabra el Glosario del Memorial histórico de la Academia de la Historia: la de la lengua incluye a fimo entre las palabras castellanas.
FIERRABRÁS. n. Travieso, desasosegado, inquieto, revoltoso.
FILA. d. Madero, viga. - n. Rostro, semblante, en lenguaje familiar. - n. Escorredizo. n. fila de agua hila de agua.
FILARCHO. n. filurcho. (Filagarcho. Fil.)
FILINDRAJO. n. Andrajo, retal, relazo.
FILURCHO. n. Hilarcha.
FINDOZ. d. Regaliz. (Regalissia)
FIRMA. a. Uno de los cuatro procesos forales o juicios privilegiados, por el cual se mantenía a alguno en la posesión de los bienes o derechos que se creía pertenecerle: es común, casual, simple, motivada, posesoria, titular etc. - a. Despacho que expedía el Tribunal al que se valía del juicio llamado firma. - a. firma tutelar la que se despacha en virtud de título como ley o escritura pública. - n. firma de dote, los bienes que el marido señala a la mujer sobre su dote.
FIRMANTE. n. El que se acogía al privilegio de firma.
FIRMAR. n. Solicitar por sí o por otro el privilegio de firma.
FIRMATICIA. n. Provisión o providencia en que se aseguraba a alguno la posesión de bienes o derechos.
FITERO. d. Resistero de sol.
FITO, FITO. n. Constante, no interrumpido: equivale al cutio cutio.
- n. fito, de hito en hito.
FIZADO. n. Se dice del animal que ha sido mordido venenosamente, y principalmente de la oveja que ha tetado al morgaño.
FIZAR. d. Clavar el aguijón la abeja u otro animal ponzoñoso.
FIZÓN. d. Aguijón. (Fisó; fisonada: picotada de una abella, la avespa mossegue).
FLOJAR. n. Aflojar.
FLOJO. n. Falto de energía o de salud: el que convalece trabajosamente.
FLORADA. a. Entre colmeneros el tiempo que dura una flor.
FLORÍN DE ORO. n. Moneda de 20 sueldos en 1439 y de 16 en el reinado de Carlos I según Merino: hoy equivale según Yanguas a 34 rs.
FOCÍN. FOCIO. n. Persona poco culta y de maneras bruscas.
FOCHA. n. Gallina de agua.
FOGAGE. n. Fuego, hogar, familia: en Castilla contribución repartida por fuegos u hogares. (En Aragón también estaba este impuesto, con censo como el de Pedro IV)
FOGALIZAR. n. Marcar con fuego el ganado.
FOGAREAR. n. Quemar: se dice de la leña.
FONDELLÓN. c. Vino exquisito que tiene madre en la vasija: la Academia escribe bien fondillón.
FORANO. n. Forastero: esa significación tiene también en el lenguaje de la Germanía.
FORCACHA. n. Horcón. (Palo en forma de Y).
FORIDECLINATORIA. n. Excepción declinatoria de fuero.
FORRO. n. Ahorrado de ropa y también se dice aforrado; pero son voces locales.
FORRÓN. n. Mezquino, avaro, miserable, ahorrador con exceso.
FOSAL. a. Sepulcro o fosa: en Castilla cementerio.
FOSQUETA. d. Calabozo. - n. Casucha. (Fosc, oscur)
FRACTOR. n. Se llama fractor de firma el que desobedece algunas de las inhibiciones o providencias en el proceso privilegiado de aquel nombre.
FRAGA. c. Fresa, frambueso. (Fraula en Valencia)
FRAGENCO. d. Cerdo de dos años.
FRAO. a. Fraude. (Frau)
FREDERICAL. n. Lo perteneciente a los Fadriques, y así se dijo manto frederical porque lo habían usado en aquella forma algunos Fadriques de Sicilia. (Federico, Fadrique, Frederic, etc)
FREGADERA. n. Fregadero.
FRES. a. galón de plata u oro: también se decía freso en el siglo XVI, voz que la Academia trae como castellana anticuada.
Blancas en su breve Índice de vocablos aragoneses interpreta fresada de oro por llena de oro, cuando debe de ser galoneada de oro.
FRESANA. n. Ave, faisán - perdiz.
FRESCA DEL ARZOBISPO. n. El tiempo de mayor calor durante el día.
FRESCUADO. n. La res de cuatro años, fuera de cuya edad ya no se conoce al ganado por el diente.
FRITADA. c. Pisto, conjunto de cosas fritas.
FRIOLENCO. d. Friolento. - La Academia usa además las palabras frigoriento, friolengo, frioliento y friolero.
FRONTALERO. n. En el Códice de las Uniones de Aragón al fol. 98 se pide "enmienda de los daños que en la última guerra hicieron a los nobles los frontaleros del rey," de lo cual se desprende que serian algún cuerpo de soldados de preferencia.
FRONTINAZO. d. Golpe dado en la frente contra alguna pared, mueble etc.
FUERISTA. n. Forista, el comentador, compilador o autor exegético acerca de los fueros de Aragón.
FUERTE. n. Abundante, y así se dice fuerte cosecha. - n. Alto, p. ej. fuerte mozo. -n. Grande, como fuerte aguacero ha caído. - n. Largo y por eso se dice estuvo un fuerte rato. - n. parar fuerte, véase parar. - Obsérvese que siempre tiene significación abundancial y que siempre se antepone al sustantivo.
FUINA. p. Garduña. (Martes foina; mustela : comadreja; familia mustelidae)
FULCO. d. Geme: se usa también en Navarra. (Forc: Mida del dit gros y lo índice formán una L.)
FULERO. n. Se aplica a lo que no es de recibo, principalmente a la moneda defectuosa o de baja ley. - n. Así mismo a la persona de malas mañas o equívoca conducta, y es más común para deprimir a la mujer. - n. También a las prendas de vestir que no son de buen gusto. (Fulera)
FURO. c. Fiero, huraño, esquivo. - d. Animal coceador o no domado. - a. hacer fura una cosa, hurtarla. (Furtar, hurtar, furtá).
FURRIS. n. Tramposo, embrollón; es voz familiar.
FURRUFALLA. n. Borrufalla.
FUSILEROS. n. En Aragón un cuerpo especial de tropas destinado a la persecución de malhechores.
FUSTA. n. Ramaje para pasto de los rebaños en las dehesas.
FUSTE. a. Fuste cuarentén es viga de cuarenta palmos.
FUTESA. n. Bagatela, cosa de poca entidad: parece nacer de fútil y, aunque no incluida en el diccionario de la Academia, se halla en otros como el de Campuzano.
miércoles, 19 de diciembre de 2018
Rural Matarranya, Calaseit
La TX se la va inventá Pompeyo Fabra per a la seua gramática de laboratori, en chapurriau se escriu CH, com en ocsitá.
| butifarra de sang, butifarres, borrifaldes, morsiella |
chumenera : enchumenera, no xumenera, la x no se pronúnsie igual que la CH, chaminera, AR : Os bolcans tienen una chaminera prenzipal e atras secundarias
granera, ramás, agranera, verbo agraná,
pésol, bissalto, AR : bisalto n.m. 1. Mena de baineta minchable con lulos redondos: Cal cozer bien os bisaltos que si no tienen muitos filos // loc. 2. lulos de bisaltos: As simiens, tamién minchables, de os bisaltos: Ayer zenemos reboltillo de lulos de bisaltos con magra.
galleta, poval, cubo,
| cantrella, pichella, pichell, barrala, chorrillo, canti, marraixo, y mes noms – cantrelles: mamelles |
llépol, golut, llaminé, AR : laminero, laminera ach. e n. 1. Que licuaca minchar lamins: Mira que yes laminero, siempre minchando pastels.
cavall, caballet de sequia a Beseit, cevil
rabosa,
| raboses, tartaña, tartañes - rabosí de Valderrobres, rabosina, rabosa de Ráfels |
ratampanada, rata penada, rat penat (Valénsia), eixoreac
esfardacho, fardacho, AR : dragón n. m. Animal esmachinario como un fardacho chigán que chita (com se díe abans a Beseit, gitá -> arrojá -> vomitá) fuego por a boca.
| voltereta, volteretes, bela, beles, curumbela, curumbeles, cabussela, cabusseles |
maño, maña, germá, germana, chermá, chermana (Valchunquera), tato, tata, AR : A suya chermana albortó dimpués de zinco meses de preñau.
suguañetes,
| cussigañes, cussigolles, pessiguañes, pessigolles, gochet (La Fresneda), cossiguañes, cossigues, cossiguetes, cossigoletes |


jueves, 22 de noviembre de 2018
Dicsionari chapurriau castellá, F
| fa | hace |
| faba, fava, fabes, faves, llegúm pareguda al fesol vert (bajoca) | haba, habas, legumbre parecida a la judía verde |
| fabricá | fabricar |
| fábrica, fábriques | fábrica, fábricas |
| fabricassió | fabricación |
| fabricat | fabricado |
| fabriol, fabriols – DCVB: Flabiol (Gandesa). Dels pastós lo fabriol, Serres Poes. 15. | flauta que toquen los pastós |
| fabrique (ell) | fabrica (él) |
| fábula, cuento, leyenda, quimera, alegoría, narrassió, relato, parábola, chisme, bulo, patraña, parladuría, rumor |
fábula, cuento, leyenda, quimera, alegoría, narración, relato, parábola, chisme, bulo, patraña, habladuría, rumor |
| fabuladó | fabulador |
| fábules | fábulas |
| fach , fageda / lo fach pare dels Ports de Beseit / fagus = haya / ¿Qué fach, pare, sego o arrenco ? (verbo fé) | haya, hayas / qué hago, padre, sego o arranco ? |
| fach (verbo fé) | hago |
| fachada, fachades | fachada, fachadas |
| fachada, fachades, (italiá faccia = "cara", faz | La palabra fachada (parte exterior en frente de un edificio) viene del sufijo -ada (que ha recibido la acción) sobre la palabra "facha" y esta del italiano faccia = "cara" |
| facilón, fanfarrón, presumit, presuntuós, fantasma, bravucón, petulán, chulo, ostentós, matasset, perdonavides | presumido, fanfarrón, presuntuoso, jactancioso, fachendoso, fantasma, bravucón, petulante, chulo, ostentoso, matasiete, perdonavidas |
| Facsió, facsións - bando, partit, grupo, ala, clan, camarilla, rasgos, rostro, cara, semblán, fissonomía |
Facción, facciones - bando, partido, grupo, ala, clan, camarilla, rasgos, rostro, cara, semblante, fisonomía |
| factó, factós | factor, factores |
| factura | factura |
| factures | facturas |
| facultat | facultad |
| facultatiu, facultatius (meche, dotó) | facultativo, facultativos, potestativo, voluntario, discrecional, opcional, libre, médico, doctor, cirujano |
| Fadrí, fadríns, fadrina, fadrines (latín fratrīnus) – sagal, sagala de menos de quinse añs - Diu lo Siñó: dixáu que a mí vínguen los fadríns. | muchacho, muchacha de menos de quince años |
| fáe, fée (ell) | hacía |
| fáem (fé), féem | hacíamos |
| fáen, féen | hacían |
| faena, faenes | trabajo, trabajos – faena, faenas |
| Faeneta, faenetes | Trabajito, trabajitos |
| fáes, fées | hacías |
| fáeu, féeu | hacíais |
| fáia, féa (yo) | hacía |
| fáie, fée | hacía |
| fáien, féen | hacían |
| faiga (que yo) | haga (que yo) |
| faigám | hagamos |
| faigáu | hagáis |
| faigue | haga |
| faiguém, faigám | hagamos |
| faiguera (yo) | hiciera, hiciese |
| faiguere (ell, ella) | hiciera, hiciese |
| faiguéren | hicieran, hiciesen |
| faiguéres | hicieras, hicieses |
| faiguéreu | hiciéseis |
| fáigues | hagas |
| fáigues | hagas |
| faiguéu | hagáis |
| faixa, faixes – faixa (finca), faixeta, faixetes, faixó, faixóns | faja, fajas – fincas estrechas |
| falaguera , falagueres – DCVB : Atractiu que una persona té per a obtíndre de atres alguna cosa (Escrig-Ll. Dicc.). |
helecho, helechos – atractivo, capacidad de halagar |
| falcá , falco, falques, falque, falquém o falcám, falquéu o falcáu, fálquen - falcat , falcada – yo falcaría, falcaríes, falcaríe, falcaríem, falcaríeu, falcaríen – yo haguera falcat – falcán (g) - Ficá falques daball de algo o entre dos objectes, per a aguantáls, anivelláls, etc. | acuñar, calzar |
| Falcó , falcóns | halcón, halcones |
| falconé (setrería, lo que casse en falcóns) | cetrero, halconero, cazador con aves rapaces |
| falda, faldes, faldeta, faldetes | falda, faldas, faldita, falditas |
| faldetes, faldeta, falda, faldes - a la falda, a la faldeta | falditas, regazo |
| Falera – ánsia - estat neguitós dels cordés cuan tenen molta fam – enfermedat de les ovelles, produída per massa minjá y forsa a la sang (rasquilla castellá, modorra aragonés) – galbana - conjún de coses, persones o animals de baixa calidat. | manía, tema, gusanera – galbana, modorra - bahorrina, purria |
| fallá | fallar |
| Fallá – fallo, falles, falle, fallém o fallám, falléu o falláu, fállen – fallaría – fallára – fallaré – no te fallaré, som compañs (díe lo assessino de ERC fussilat a Montjuic, l´heroi dels catanazis). | Fallar – no te fallaré, somos compañeros. |
| fallabe, falláe | fallaba |
| fallada (una amela que no ha granat) | fallada (una almendra que no se ha formado) |
| fallám | fallarme |
| fállam un atra vegada ! | fállame otra vez ! |
| fallat | fallado |
| Falle – les falles de Valénsia | Falla – las fallas de Valencia |
| falleba, fallebes, (falloba, fallobes), del árabe: ẖallaba a través de ferrolleba – La falleba a una porta de dos fulles es la barreta que les ajunte, per dins. Barreta de ferro giratória al voltán del seu eje, que va aplicada al bastimén de una fulla de finestra o de porta y que se aguante en l'atra fulla per a tancá. | Falleba - agarradero, cierre, cerradura, cerrojo |
| falló, enfadat, enfadada | enfadado, enfadada |
| falordia, falória, cuento, fábula, mentira, engañ - mentira, embuste, falsedat, farsa, burla, fraude, estafa, trampa, apariénsia, invensió, embeleco, seducsió, treta, argússia, ardid, artimaña, timo, truco, picardía, confussió | mentira, embuste, falsedad, farsa, burla, fraude, estafa, trampa, apariencia, invención, embeleco, seducción, treta, argucia, ardid, artimaña, señuelo, timo, truco, picardía, falseamiento, confusión |
| Fals, falsos | falso, falsos |
| Falsa, falses – falsa (vore esgorfa), la part de dal de una casa. | falsa, falsas – desván |
| falsamen | falsamente |
| falsedat, falsedats – engañ, mentira, embuste, inexactitut, calumnia, chisme, infundio, ardid, timo | falsedad, engaño, mentira, embuste, inexactitud, calumnia, chisme, infundio, ardid, timo |
| falsificades | falsificadas |
| falsilla, falsilles, muixóns pareguts a les oronetes y als avións (uns atres muixóns). Falselles, falsella, falcilla (Apus apus) | vencejo, vencejos (Apus apus) |
| faltá (no está a un puesto O insultá) | faltar, insultar |
| falta, faltes | falta, faltas |
| faltáe o faltabe | faltaba |
| faltáen o faltaben | faltaban |
| faltámos | faltarnos |
| faltán (g) | faltando |
| faltánli | faltándole |
| faltará | faltará |
| faltaríe | faltaría |
| faltaríen | faltarían |
| Faltat (ha) | faltado (ha) |
| falte | falta |
| falten | faltan |
| falto | falto |
| falton | falten |
| faltón, faltona, que falte an algú | Persona que insulta, insultón, insultona |
| fam , molta gana / A un chiquet que badalláe: - Que tens son ? - No, ting fam ! | hambre, mucho apetito / a un niño que bostezaba: tienes sueño? No, tengo hambre ! |
| Familiá | familiar |
| família, famílies | familia, familias |
| familiaridat | familiaridad |
| familiarisá | familiarizar |
| familiarmen | familiarmente |
| familiás | familiares |
| famílies | famílias |
| famolengs, famolengs, famolenca, famolenques (que tenen fam, molta gana) | hambriento, hambrientos, hambrienta, hambrientas – hambre = fame |
| famós, famosa, famosos, famoses | famoso, famosa, famosos, famosas |
| famossíssim, mol famós | famosísimo |
| fan | hacen |
| fanátic, fanática, fanátics, fanátiques | fanático, fanática, fanáticos, fanáticas |
| Fanfarró, fanfarrón, fanfarróns | Fanfarrón, fanfarrones |
| Fanfarronada, fanfarronades | fanfarronada, fanfarronadas |
| fang, fangs, fangot, fanguet – diu lo DCVB : del gótico fani, en una forma intermicha *fanga o *fangu que, segóns Wartburg FEW, iii, 412, podríe habés produít ya en germánic abáns de la introducsió de la paraula en terres romániques. Lo mateix autó done per segú que lo castellá fango está agarrat del catalá fang JA JA JA. Se agarre fang y se li afegíx una O, al contrari que fan Octavio y Arturo que les perden, en ves de agarrá FANGA y cambiá progressivamen la A per O. Tamé se cambie SANG del catalá a SANGRE ? | fango, barro, fangos, barros - lodo, barro, légamo, limo, cieno |
| fantasma, fantasmes, coco, cocos | fantasma, fantasmas, coco, cocos |
| fantasmal | fantasmal |
| fantassía (de la ANC), fantassíes (com los Paísos Cagaláns) | fantasía, fantasías |
| Fantástic, fantástics | Fantástico, fantásticos |
| Fantástica, fantástiques | Fantástica, fantásticas |
| faquines, faquíns, homes que portaben o portáen bultos, o ataúts a cambi de unes perres (al Decamerón), ganapán, costalé | faquín, faquines, cargador, esportillero, ganapán, costalero |
| farán | harán |
| farás | harás |
| farchat (malfarchat com Cantinflas, malfarjat) – farjat (ben) | mal fachado, mala facha – fachado (bien) |
| fardá | fardar |
| Fardacho, esfardacho (sargantana = lagartija), fardachos, esfardachos | lagarto, lagartos |
| fardellet, fardell, fardells, fardellets | Fardo, fardos, hatillo, hatillos |
| faré | haré |
| fare, fáre, faiguére | hiciera, hiciese |
| farém | haremos |
| fáren, faren, faiguéren | hicieran, hiciesen |
| fares, fáres (que tú), faiguéres | hicieras, hicieses |
| fáres, fares, faiguéres | hicieras, hicieses |
| faréu | haréis |
| fáreu, faiguéreu | hicierais, hicieseis |
| Farfallós , farfallosa, farfallosos, farfalloses | tartamudo, tartamuda |
| faríe | haría |
| faríen | harían |
| Farina , farines | harina, harinas |
| farinera, fábrica de farina, molí, (com la de Horta de San Juan) | harinera, fábrica de harina |
| farinetes (de farina de guíxes, sigróns) | gachas |
| farinetes (de farina de guíxes, sigróns) – lo cuento de les farinetes | gachas |
| farjada (mal), farjat | Mal vestido, mal fachado, mala facha – fachado (bien) |
| farmasseútica | farmacéutica |
| farmássia, farmássies | farmacia, farmacias |
| Faro, faros | faro, faros |
| farol | farol |
| faroles | farolas |
| farolets (per a fé lo ball dels farolets) | farolillos (baile de los farolillos) |
| farra, juerga, parranda, jarana, jubiléu, festa, guateque, esparsimén | farra, juerga, parranda, jarana, jolgorio, fiesta, esparcimiento |
| Farsí les burifarres | rellenar |
| fart, farta, acontentat, acontentada – ne ña un fart en este chiquet ! | harto, harta, haíto, saciado – expresión de enfado, estoy harto de este chiquillo ! |
| fartám | hartarme |
| fartán (g) | hartando |
| fartanera, fartaneres – de grans fartaneres están les sepultures plenes | hartazgo, comilona, “jartá” |
| fartánse | hartándose |
| fartará | hartará |
| fartarán | hartarán |
| fartat (me hay, m´hay, m´hai fartat) | hartado |
| fartes (tú te) | tú te hartas |
| Fartet, fartets | hartito, hartitos |
| farteta, fartetes | hartita, hartitas |
| farto | harto |
| farts | hartos |
| fas | haces |
| fasciná o fassiná | fascinar |
| fascista, fascistes (de fascis latín, feix) | fascista, fascistas |
| fasque, fáigue | haga |
| fasquen, fáiguen | hagan |
| fasques, fáigues | hagas |
| fasse, fasses (de la lluna) | fase, fases (de la luna) |
| fassí, farsí, farsimenta | rellenar, relleno |
| fassícul, fascícul | fascículo, fascículos |
| fássil, fássils, fássila, fássiles | fácil, fáciles |
| fassileta | facilita |
| fassilets | facilitos |
| fassilidat | facilidad |
| fassilidats | facilidades |
| fassilitá | facilitar |
| fassilitáe o fassilitabe | facilitaba |
| fassilitarán | facilitarán |
| fassilitáren | facilitaran o facilitasen |
| fássilmen | facilmente |
| fássils | fáciles |
| fassiná, fasciná | fascinar |
| fassinats, fascinats | fascinados |
| fástic, fástics | asco, ascos |
| fastidiá | fastidiar |
| fastidiáls | fastidiarlos |
| fastidiats | fastidiados |
| fastidion | fastidien |
| fastidiós, fastidiosos | fastidioso, fastidiosos |
| Fastidiosa, fastidioses | fastidiosa, fastidiosas |
| fatal, fatals | fatal, fatales |
| Fatigá , fatigás – fatigat, fatigada – yo me fatigo, fatigues, fatigue, fatiguém o fatigám, fatiguéu o fatigáu, fatíguen – fatigára, fatigáres, fatigáre, fatigárem, fatigáreu, fatigáren – fatigaría, fatigaríes | fatigar |
| fatigabe | fatigaba |
| fatigánse | fatigándose |
| fatigaríen | fatigarían |
| fatigat, fatigats | fatigado, fatigados |
| fatigós | fatigoso |
| fatigosa | fatigosa |
| fauna | fauna |
| favó, favor, favós, favors | favor, favores |
| favorable, favorables | favorable, favorables |
| favorit, favorits, favorito | favorito, favoritos |
| favorita, favorites | favorita, favoritas |
| Fawwara, Fabara, Favara (Zaragoza) | Favara en Zaragoza |
| fax | fax |
| faya (fáia, féa) | hacía |
| fé aná, empleá, usá, utilisá | emplear, usar, utilizar |
| fe en Déu – fé algo | fé en Dios – hacer algo |
| fé mal, yo fach mal, tú fas mal, ell fa mal, natros fem mal, vatros feu mal, ells fan mal, - me ha fet mal lo vi o lo vime – fén mal (gerundio) – faría mal, faríes, faríe, faríem, faríeu, faríen – me fa mal (ting doló) | dañar, hacer el mal – me “hace” mal, tengo dolor, me duele. |
| fé, fach, fas, fa, fém, féu, fan – faiga, faigues, faigue, faiguém o faigám, faiguéu o faigáu, fáiguen | hacer |
| fea, fees | fea, feas |
| fealdat | fealdad |
| feba (féa, faba) | hacía |
| febré | febrero |
| febril, de fiebre, fiebrón | febril |
| feche, feches, fechet, fechets – A Aiguaiva se minchen lo feche crugo. - Tráure los feches - del latín vulgar *ficătum a través de la varián fecătum o fetĭcum, que ha donat origen a les formes fransés foie, italiá fegato, español o castellá hígado (cf. Wartburg FEW, iii, 491; Rohlfs Gasc. 186). | Hígado – En Aguaviva se comen el hígado crudo. - Vomitar, sacar los hígados |
| fée | hacía |
| fées | hacías |
| Feis, Feix (fascis latín), feixos | haz, haces |
| feíssim, feíssims | feísimo, feísimos |
| feíssima, feíssimes | feísima, feísimas |
| fel, fels (está al feche) | hiel, hieles (está en el hígado) |
| féla | hacerla |
| félay (an ell, ella) | hacérselo |
| féles, féls | hacerlas, hacerlos |
| Féli – La Feli no ha vullgut féli lo diná a Clemente. | Hacerle – Feli no ha querido hacerle la comida a Clemente. |
| felís, felísos, elles són mol felíses | feliz, felices |
| felísmen | felizmente |
| Felissidat – A Beseit: la tenda de la Felissidat, a la esquerra de les escales que baixen a Vilanova. | Felicidad – En Beceite, la tienda de Felicidad, a la izquierda de las escaleras que bajan a Villanueva. |
| felissitá | felicitar |
| felissite | felicita |
| felpa | felpa |
| felpudo | felpudo |
| fels | hacerles – hieles |
| Feltre – manta (de feltre, fieltro) per als machos, per a evitá lo rose dels aperos (com la sária) | manta de fieltro para los equinos, para evitar el roce de otros aperos. |
| Fem - aná fén fem - femé, femera | Hacemos – fiemo, estiércol – estercolero |
| Femé, femera | estercolero |
| femella, femelles, femelleta, femelletes, (femenina, femenines) | hembra |
| femelletes | hembritas |
| femenines | femeninas |
| femenins | femeninos |
| fémos | hacernos |
| fémos | hacernos |
| fems | fiemos, estiércoles |
| Fému ! | Hagámoslo ! |
| fémur | fémur |
| fémur | fémur |
| fen (g) | haciendo |
| Fenás - Nom de diferentes plantes gramínies que se donen seques a minjá al bestiá – fenassera, fenasseres es lo tros aon se críe | heno |
| fenás, fenaz, fenássos, fenassera, fenasseres, herba de la família de les gramínies, de fulla dura, que sol fé poblassións als marges y ribassos y als prats secs. - fenacĕum, derivat de fēnum | heno |
| fenaz , fenás | heno |
| fénla | haciéndola |
| fénli | haciéndole |
| fénlo | haciéndolo |
| fénlos | haciéndolos |
| fénme | haciéndome |
| fénmos | haciéndonos |
| fenómeno, fenómenos, fenómens | fenómeno, fenómenos |
| fénse | haciéndose |
| féntos | haciéndoos |
| fénu | haciéndolo |
| feo, fea, feos, fees – mes feo que pegáli a un pare | feo , fea |
| feram, ferám, paraula per a insultá a una persona, afarám, béstia de cárrega ñirviosa (neguitós, neguitosa, guit, guita) | animal nervioso |
| Ferí - ferixco, ferixes, ferix, ferím, feríu, feríxen – feriguera, ferigueres, feriguere, feriguérem, feriguéreu, feriguéren - ferit, ferida, ferideta, feridetes – feríl | herir |
| ferida, ferides | herida, heridas |
| feríls | herirlos |
| ferín (g) | hiriendo |
| ferit, ferits - persona ñafrada, víctima de una lesió en trencamén de teixits - atacat de apoplejía, ictus, embólia, mal de esfelíssia – está ferit : está futut (inclús en resaca) | herido, heridos - apoplético, paralítico |
| ferix | hiere |
| ferixen | hieren |
| ferixque | hiera |
| ferossidat | ferocidad |
| Ferrá – ferro, ferres, ferre, ferrém o ferrám, ferréu o ferráu, férren | herrar |
| ferradura, ferradures – camí de ferradura, per a animals | herradura, herraduras – camino de herradura, para animales |
| ferramén, ferramenta, ferraméns, ferramentes | herramienta, herramientas |
| ferramenta de un macho | dentadura de un mulo o equino |
| ferrat, ferrada, ferrats, ferrades | herrado, herrada, herrados, herradas, |
| ferré, ferrera | herrero, herrera |
| férrea (de ferro) | férrea |
| Ferreríes : barri de Tortosa, aon ña un mut famós, que va en un sego, canten (lo mut sol toque) y beuen vi de Batea | Ferreríes en Tortosa |
| ferro, ferros – fiarro a Valjunquera – fierro a Huesca | hierro, hierros |
| Ferrocarril, tren, carril de ferro, com lo de la Val de Zafán, ara vía verda | ferrocarril, tren |
| fértil, fértils – contrari de erm | fértil, fértiles |
| ferum, feram, auló de animal (forta), del latín vulgar *ferūmen, ‘rastre de fiera’ (la varián *ferāmen ha donat origen a feram). - vore : pudó, tuf, corrompina | hedor de animal, olor fuerte - tufo, perfume – husmo |
| fervor (latín fĕrvōre), ardó, caló intensa | Fervor – hervor es “bull” |
| fes (tú) | haz tú |
| fésla, fésles, fésu | hazla, hazlas, hazlo |
| Féslo ! | hazlo |
| féslos | hazlos |
| fésme | hazme |
| fesmessuás, inventada (fésme suá), sudorífics | sudoríficos |
| fesmesuás (fésme suá, paraula inventada del llibre de Pedro Saputo, sudorífics, medissina per a fé suá) | hazmesudar, palabra inventada del libro Pedro Saputo |
| fesols blangs o bonicos : marróns – vore bajoca, bajoques | judías blancas o marrones |
| festa , festes | fiesta, fiestas |
| féste fótre (latín fŭtŭere) – fransés: va te faire foutre | jódete, a la verga, que te jodan |
| festechá, festejá, eixí juns, sé novios | galantear, rondar, enamorar, ligar, pretender, halagar, festejar |
| festechabe, festejabe | cortejaba |
| festechada, festejada | cortejada |
| festechán, festeján (g) | cortejando |
| festechat | cortejado |
| festechat, festejat | cortejado |
| festeche, festeje | corteja |
| festechen, festejen | cortejan, salen juntos |
| festechos, festejos | cortejes |
| festejá | galantear, rondar, enamorar, ligar, pretender, halagar, festejar |
| festejaben | cortejaban |
| festes | fiestas |
| festiu, festius | festivo, festivos |
| festivamen | festivamente |
| fésu | hazlo |
| fet | hecho |
| feta | hecha |
| fetes | hechas |
| fétos | haceros |
| fets | hechos |
| feu, féu | Hacéis – hacerlo |
| féulos | hacedles, hacedlos |
| féume | hacedme |
| féumos | hacednos |
| fi, fins, fina, fines | fino, finos, fina, finas |
| fiá, fiás | fiar, fiarse |
| fiabe | fiaba |
| fiám | fiarme |
| fiambreres, fiambrera | fiambreras, fiambrera |
| fiansa | fianza |
| fiarro | hierro |
| fiarro, ferro | hierro |
| fiát, fiat, fiada, fiades, fiáts | fiarte, fiado |
| fíat, fíaten ! | fíate |
| fica | pon |
| Ficá – fico, fiques, fique, fiquém o ficám, fiquéu o ficáu, fíquen – ficaría – ficára – ficaré | poner, colocar, etc |
| Fíca ! | Pon ! |
| ficaba | ponía |
| ficaben | ponían |
| ficada | puesta |
| ficades | puestas |
| ficáe o ficabe | ponía |
| ficaén o ficaben | ponían |
| ficál | ponerlo |
| Fícal ! | ponlo |
| ficála | ponerla |
| fícala | ponla |
| ficáles | ponerlas |
| ficáli | ponerle |
| ficáls | ponerlos |
| ficám | ponerme |
| fícam | ponme |
| ficámel, ficámels (los cuernos, per ejemple) | ponérmelo, ponérmelos |
| ficámos | ponernos |
| Fícamos ! | ponnos |
| ficán (g) | poniendo |
| Fícatel y fícalay ! | póntelo y pónselo |
| ficátos | poneros |
| ficats | puestos |
| fichá | fichar |
| ficha, fiches | ficha, fichas |
| fichats | fichados |
| fichats, fichat, fichada, fichades | fichados, fichado, fichada, fichadas |
| fiches | fichas |
| fico | pongo, coloco |
| ficon | pongan |
| ficsió | ficción |
| fidedigna, fidedignes | fidedigna, fidedignas |
| fidedigne, fidedignes - fiable, de verdat, auténtic, verídic – contrari : dudós, fals y falso | fidedigno, fidedignos, fiable, veraz, fehaciente, auténtico, verídico |
| fidelidat | fidelidad |
| fidelíssim, mol fiel | fidelísimo |
| fidelíssims | fidelísimos |
| Fideu, fideus – pasta per a fé fideuá o sopa – cuan estás brut y te refregues tamé íxen fideus | fideo, fideos |
| fiebre, febre (latín fĕbre) | fiebre |
| fiel, fiels – latín fidēle – Fidel Castro li es mol fiel a la dona | fiel, fieles |
| fielmen | fielmente |
| fiels | fieles |
| fiera, fieres | fiera, fieras |
| fieramen, com una fiera, en fieresa | fieramente |
| fieresa, inhumanidat, ferosidat, bestialidat, brutalidat, crueldat, agressividat, com un salvache, saña | fiereza, inhumanidad, ferocidad, bestialidad, brutalidad, crueldad, agresividad, salvajismo, saña |
| figa, figues - Fruit del ábre Ficus carica – del latín vulgar fīca, varián de fīcus - Pedro Saputo y les tres figues - la figa de una dona : chona, pichina, vulva – Pareix mentira que un muixó entro dins de una figa | higo, higos – el higo de una mujer : vulva |
| Figuera, figueres – Mon pare va caure de la figuera de enfrente de casa Lilo a Beseit, a la casa de les Carabines, aon van viure y teníen les vaques y la lechería (lleitería no se diu) | higuera, higueras |
| figues | higos |
| figura, figures | figura, figuras |
| figurabe | figuraba |
| figurábeu | figurábais |
| figuráe o figurabe | figuraba |
| figurám | figurarme |
| figurás | figurarse, representar, encarnar, simbolizar, configurar, aparentar, fingir, simular, imitar, hallarse, estar, encontrarse, contarse, asistir, comparecer |
| figure an este llibre | figura en este libro |
| figures | figuras |
| figureta, figuretes | figurita, figuritas |
| figuréutos | figuráos |
| figuro (me) | me figuro |
| fijo, fíxo | fijo |
| fil, fils | hilo, hilos |
| fila, files | fila, filas |
| filagarcho, filagarchos | hilacho, de hilo |
| filera, fileres | hilera, hileras |
| filet, filets – un filet o filete de carn es una chulla o tallada | filete, filetes – chuleta, tajo |
| filferro, fil de ferro, filferros, fils de ferro | alambre, alambres |
| filiasió, filiassió a un partit, per ejemple | filiación a un partido por ejemplo |
| Fill – Ignacio Sorolla Amela es un fill de puta, en perdó de sa mare - fils de pute en fransés – Quel figlio di puttana è dappertutto italiá - filho da puta portugués, fillo de puta galego – A que sense sabé fransés, italiá, portugués, galego se entén perfectamen ? En cambi: Hurensohn en alemán – Son of a bitch, motherfucker, en inglés - кучи син en búlgaro - mac gille en gaélico escocés – вырадак en bieloruso | Hijo – hijo de puta - Ese hijo de puta está por todas partes (italiano) - La palabra hijo viene del latín filius con el mismo significado. Su étimo está estrechamente relacionado con el latín felix (ver: feliz) 'fecundo' y con el verbo felare 'mamar' y con la raíz de fémina, originalmente 'la que amamanta'. |
| Filla, filles | hija, hijas |
| fillet, fillets, filleta, filletes | Hijito, hijitos, hijita, hijitas |
| fillol, fillola, fillolet, filloleta | ahijado, ahijada |
| fills | hijos |
| filón, filóns, una veta de carbó a la mina María Dolores de Beseit - vena, mina, yassimén, bang, bossa - chollo, ganga, negossi, breva | filón, filones, veta, vena, mina, yacimiento, banco, bolsa, chollo, ganga, negocio, breva |
| Filósofo, filósofa, filosófic, filosófics, filosófica, filosófiques | filósofo, filósofa, filosófico, filosófica, filosóficas |
| fils | hilos |
| Filtrá – filtro, filtres, filtre, filtrém o filtrám, filtréu o filtráu, fíltren – filtraría – filtrára – filtraré | filtrar |
| filtrabe o filtráe | filtraba |
| filtro, filtros (latín filtrum) : Cos porós a través del que se fa passá un líquit per a clarificál o llimpiál | filtro, filtros |
| fin, final | fin, final |
| fin, final, finals | final, finales |
| fina, fines | fina, finas |
| finalidat | finalidad |
| finalisá, acabá, concluí, rematá, consumá, agonisá, caducá, prescriure, extinguí, morís, diñála | finalizar, terminar, acabar, concluir, rematar, consumar, agonizar, caducar, prescribir, extinguir, fallecer, morir, fenecer |
| Finalisada | finalizada |
| finalisat | finalizado |
| finalison | finalicen |
| finalista, finalistes | finalista, finalistas |
| finalmen | finalmente |
| finals | finales |
| finamen | finamente |
| finansiada, finansiades | financiada, financiadas |
| finansiat, finansiats | financiado, financiados |
| finansié, finansiés | financiero, financieros |
| Finat, finát, mort, fináts, finats, morts | finados, muertos |
| finém (cuan) cuan morigám o moriguém | finemos, muramos |
| finestra, finestres (latín fenĕstra) | ventana, ventanas |
| finestres | ventanas |
| finestreta, finestretes (vore finestró, la web del catalanista aragonés José Miguel Gracia Zapater no to la recomano) | ventanita, ventanitas |
| finestró, finestróns, porteta de fusta de una finestra – blog de José Miguel Gracia Zapater de La Codoñera, sóssio de ómnium cultural y catalanista de pro | postigo, postigos, ventanillo, ventanilla, |
| finet, finets | finito, finitos |
| fingida | fingida |
| fingides | fingidas |
| fingíe | fingía |
| fingín (g) | fingiendo |
| fingit, fingits | fingido, fingidos |
| fingíu | fingís |
| fingix | finge |
| fingíxco, fach vore que | finjo, hago ver que |
| Finíssim, finíssims | finísimo, finísimos |
| Finíssima, finíssimes | finísima, finísimas |
| fins | finos, fines |
| fiordo, fiordos | fiordo, fiordos |
| fíos (no te) | fíes (no te) |
| fique | pone |
| fiquém | ponemos |
| fiquen | ponen |
| fiquéu | ponéis |
| fiquéume | ponedme |
| fira, fires, com la de Graus, al llibre de Pedro Saputo | feria, ferias |
| firmá | firmar |
| firmáe, firmabe | firmaba |
| firmamén | firmamento |
| firmat, firmats | firmado, firmados |
| firme | firma |
| firmemen | firmemente |
| firmes | firmes |
| firmesa | firmeza |
| firmíssim | firmísimo |
| firmíssima | firmísima |
| fiscals | fiscales |
| físic, físics | físico, físicos |
| física, físiques | física, físicas |
| fisonada, fisonades (de una abella, de un arreclau o arraclau), picotada, picotades | punzada, pinchazo (con aguijón) |
| fissiología | fisiología |
| fissiológic | fisiológico |
| fissonomía, cara, semblán, rostro, faz, expresió, aspecte, figura, tipo, imagen, imache, apariénsia, forma | fisonomía, cara, semblante, rostro, faz, expresión, aspecto, figura, tipo, imagen, apariencia, forma |
| fissonomista, observadó, reconeixedó | fisonomista, observador, reconocedor, memorista |
| fístula, fístules - úlsera, llaga, abscesso, ferida interna | fístula, fístulas - úlcera, llaga, absceso, herida |
| fita, fites, fillola, filloles | hito, piedra de partición, hitos |
| fito fito, poc a poc | poco a poco |
| Fixá – fixo, fíxes, fíxe, fixém o fixám, fixéu o fixáu, fíxen – fixaría – fixára – fixaré | fijar |
| fixabe | fijaba |
| fixada, fixades | fijada, fijadas |
| fixamen | fijamente |
| fixamén de tornillos | fijamiento de tornillos |
| fixán (g) | fijando |
| fixás | fijarse |
| fixat, fixats | fijado, fijados |
| fixéu | fijáis |
| fixo | fijo |
| flagelán, flageláns | flagelante, flagelantes |
| flaire, auló, normalmen bona, del latín fragrare = aulorá | fragancia, olor, perfume |
| flama de foc, flames | llama de fuego |
| flamejá | llamear, sacar llamas |
| flamejaben, flamejáen | llameaban |
| flamejáe, flamejabe | llameaba |
| flamerada, flamerades | llamarada, llamarades |
| flames | llamas |
| Flandi – agarrá an algú en flandi ?? | coger a alguien con las manos en la masa o en una mentira |
| flaquejá | flaquear |
| flaquejaben | flaqueaban |
| flaquesa | flaqueza |
| flare, monjo, flares, monjos (latín fratre, germá) | fraile, monje, frailes, monjes |
| flaret | frailecillo |
| flarets | frailecillos |
| flat, auló, tuf y tufarrina (mala auló), corrompina (de corrómpre), pudina (del verbo putí) | olfato, olor, tufo |
| flecha, fleches, saeta, saetes | flecha, flechas, saeta, saetas |
| flexió | flexión |
| flexioná | flexionar |
| flexiono | flexiono |
| flo | flor |
| floc, flocs (virutes de fusta) | virutas de madera |
| floral, florals (joc, jocs) | floral, florales (juegos) |
| florentines, de Florénsia | florentinas |
| florentíns, de Florénsia | florentinos |
| floreta, floretes | florecita |
| floretes | florecicas, florecillas, florecitas |
| florí | florecer |
| florides | florecidas, floridas |
| florín (moneda), floríns | florín, florines |
| florisque, florixque | florezca |
| florit, florits – en moho | florecido, florecidos – con moho |
| floronco, flloronco | florúnculo |
| FLOS | flores |
| flotá | flotar |
| flotabe | flotaba |
| flotaben | flotaban |
| flotán (g) | flotando |
| fluí | fluir |
| fluíli | fluirle |
| fluíx (fluí) | fluye |
| fluix, fluixa, fluixos, fluixes | flojo, floja |
| fluixa | floja |
| fluixera | flojera |
| fluixes | flojas |
| Fluixes – afluixes | Flojas – aflojas |
| fluixeta | flojita |
| fluixetes | flojitas |
| Fluixos – afluixos | Flojos – aflojes |
| Fluixos – afluixos | Flojos – aflojes |
| Fluixota, fluixotes | flojota, flojotas |
| foc, focs | fuego, fuegos |
| fofa, fofes – tova | fofa, fofas |
| fofo, fofos – tou | fofo, fofos |
| fogó, fogóns | fogón, fogones |
| fogonada, fogonades | destello, destellos, resplandor, brillo, chispazo, fulgor, centelleo, atisbo, indicio, asomo, señal |
| fogós | fogoso |
| fogosamen | fogosamente |
| fogosidat | fogosidad |
| foguera, fogueres | hoguera, hogueras |
| folclóric | folclórico |
| Fóli , fóteli ! | Dale ! |
| folia, tontería, simplesa, / fool inglés / cuarteta que se cante mentre se balle | Tontería – cuarteta que se canta mientras se baila |
| follán (g) | follando |
| Follanius : persona que desfá los nius o agarre los ous dels nius | persona que coge huevos de los nidos de las aves, o los deshace (follanidos) |
| follón, guirigay, galimatíes, jerigónsa, embroll, enredo, algarabía, caos | galimatías, jerigonza, embrollo, enredo, algarabía, caos, follón, guirigay |
| fon, fons | fuente, fuentes |
| Fonda, fondes – hostal – honda | fonda, hostal, honda |
| fondária (fondo), profundidat | profundidad |
| fondes | fondas, hondas |
| Fondespala | Fuentespalda |
| fondo, fondos - lo barrang fondo | fondo, hondo – el barranco hondo |
| fondonada, fondo, fondonades | hondonada, vaguada |
| fondos (dinés) | fondos (dinero) |
| Fonética, fonétiques | fonética, fonéticas |
| fonéticamen | fonéticamente |
| fonoll, fonolls | hinojo, hinojos |
| fons | fuentes |
| Fontz, Fonz, poble de Huesca | Fontz, Fonz, pueblo de Huesca |
| fora (si yo) | si yo fuera |
| foradá | horadar, agujerear |
| foradáen, foradaben | horadaban, agujereaban |
| foradat, foradats | agujereado, agujereados, horadado |
| foradet, foradets, foraét, foraéts | agujerito,agujeritos |
| forasté, forastera, forano, forana (de fora), forastés, forasteres, foranos, foranes (de fora) | extranjero, de fuera, forano |
| forat, forats | agujero, agujeros |
| forca | horca |
| forcacha de un ábre, aon se obrin dos branques o rames | la forcacha (horca) de un árbol, donde se abren dos vergas o ramas |
| Forcó, per a tallá romigueres en fals | horca pequeña para cortar zarzas con hoz |
| fore | fuera, fuese |
| fórem, siguérem | fuéramos, fuésemos |
| fóren | fueran, fuesen |
| forense, forenses | forense, forenses |
| fóres | fueras, fueses |
| fóreu | fuérais, fuéseis |
| forga, forgues, pallissa, pallisses | pajar, pajares |
| forigó, forigóns (vore forat y cau) | hueco, huecos, agujero, agujeros |
| formá | formar |
| forma, formes | forma, formas |
| formabe | formaba |
| formaben | formaban |
| formache, formaches – fransés fromage | queso, quesos |
| formada, formades | formada, formadas |
| formáe, formabe | formaba |
| formáen, formaben | formaban |
| formal, formals | formal, formales |
| formalidat, formalidats | formalidad, formalidades |
| formalmen | formalmente |
| formals | formales |
| formán (g) | formando |
| formánla | formándola |
| formánli | formándole |
| formassió, formassións | formación, formaciones |
| formassió, formassións | formación, formaciones |
| format, formats | formado, formados |
| formatiu, formatius, sicle formatiu de grado superió (FPII de abáns) | formativo, formativos |
| forme (ell) | forma |
| formém | formamos |
| formén, blat, del latín frumĕntum, Formenta es una masada puján de Beseit a Fredes - Cascun blat de què's fassa pa és menys convenient e notritiu que lo forment, Albert G., Ques 4 | trigo (candeal) |
| Formenta, masada de Beseit a Fredes, lo nom ve de fromén, blat, frumĕntum latín | Formenta |
| formes | formas |
| formiga, formigues | hormiga, hormigas |
| formigué, formigués (de formiga), forat, refugi, gentío, aglomerassió de gen – formigués de lleña (per a fé abono) | Hormiguero (de hormiga), agujero, refugio, hoyo, orificio, abertura, hervidero, gentío, muchedumbre, aglomeración, masa, enjambre – de leña, para hacer abono vegetal |
| formiguejáen, formiguejaben | hormigueaban |
| fórmula, fórmules | fórmula, fórmulas |
| formulari, formularis | formulario, formularios |
| forn,forns (fŭrnu latín) | horno, hornos |
| Fórnols (Fornos escribíe Braulio Foz) | Fórnoles |
| forques | horcas |
| forra, buida | vacía |
| forrada, forrades | forrada, forradas |
| forrat, forrats | forrado, forrados |
| forres, buides | vacías |
| Forrollat (de ferro): Barreta de ferro que va aguantada a una porta o finestra per dos argolles y que, fénse rellissá per un agarradó, se fique per un dels seus extrems a una argolla o forat que ña al bastimén o a l'atra fulla, y tanque així en fort la porta o finestra. | cerrojo |
| forsá | forzar |
| forsa, forses | fuerza, fuerzas |
| forsám, forsém | forzamos |
| forsaríe | forzaría |
| forseguera, molta forsa | mucha fuerza |
| forsuda, forsudes | forzuda, forzudas |
| forsut, forsuts | forzudo, forzudos |
| fort | fuerte |
| fort , forta , forts , fortes | fuerte, fuertes |
| fortalesa, fortaleses | fortaleza, fortalezas |
| fortín, fortíns (de Cabrera a Beseit) | fortín, fortines |
| Fortó, auló forta, ferum | hedor, olor fuerte |
| fortot, fortots | fuertote, fuertotes |
| fortuna, fortunes | fortuna, fortunas |
| fosa, foses, fossa, fosses (fuesa a Pedro Saputo) | fosa, fosas |
| fosá, fossá, sementeri | cementerio |
| fosc, oscur, foscos, oscurs | oscuro, oscuros |
| fosca, oscura – fosques, oscures – a fosques | oscura, oscuras – a oscuras |
| foscó, escurina, oscurina | oscuridad |
| fosforito | fosforito |
| fosques (a) | oscuras (a) |
| fossá, fossás, sementeri, sementeris | cementerio, cementerios |
| fóssil, fóssils | Fósil, fósiles |
| fot (fótre) | Jode + muchos más significados |
| foto, fotos | foto, fotos |
| fotografía, fotografíes | fotografía, fotografías |
| fotografiá, retratá | fotografiar, retratar |
| fotografiades | fotografiadas |
| fotografiála | fotografiarla |
| fotografián (g) | fotografiando |
| fotografiat, fotografiats | fotografiado, fotografiados |
| fotográfic, fotográfics, fotográfica, fotográfiques | fotográfico, fotográficos, fotográfica, fotográficas |
| fotografíes | fotografías |
| fotografíon | fotografíen |
| fotógrafo, fotógrafos | fotógrafo, fotógrafos |
| fotos | fotos |
| fotrá | joderá |
| fotrán | joderán |
| Fótre, fótres – fé fótre – fótre un bot – te fotré – fotrás, fotrá, fotrém, fotréu, fotrán – futut, futuda, fotut, fotuda – fotría, fotríes, fotríe, fotríem, fotríeu, fotríen – foteguera, fotegueres, foteguere, foteguérem, foteguéreu, foteguéren – haguera futut , me haguere futut un percut lo cor si haguera vist aquell llop. | Joder + otros significados |
| fótrel | joderlo |
| fótreli | joderle |
| fotrém (la) | joderemos (la) |
| fótres | joderse |
| fótresseli damún | metérsele encima |
| fótret, fótet | joderte, jódete |
| fotría | jodería |
| fotríen | joderían |
| fots | Jodes + muchos otros significados |
| fotut, futut | jodido, jodidos |
| fotuts, fututs | jodidos |
| fracás, fracasos | fracaso, fracasos |
| fracasat, fracasats | fracasado, fracasados |
| fracsió, fracsións | fracción, fracciones |
| fracsionás | fraccionarse |
| fractura, fractures (latín fractūra) | fractura, fracturas |
| fragánsia (latín fragrare = aulorá), fragánsies | fragancia, olor, perfume, fragancias, olores, perfumes |
| frágil, frágils, frágiles (elles) | frágil, frágiles |
| fragilidat | fragilidad |
| fragmén, fragméns | fragmento, fragmentos |
| fragor | fragor |
| fragrán | fragrante |
| fragrantíssim | fragrantísimo |
| fragrantíssima | fragrantísima |
| frailisme (de Pedro Saputo) | frailismo |
| francamen | francamente |
| Franciscano, franciscáns | franciscano, franciscanos |
| franja, franges, la franja del meu cul, entre les molles del cul ting una franja | franja, franjas |
| franquesa, sé franco (pero no Paquito lo caudillo) | franqueza, ser franco |
| Fransa | Francia |
| fransés, fransesa | francés, francesa |
| fransesos | franceses |
| frasse, frasses | frase, frases |
| Frassota, frasota, frassotes, frasotes | frase (peyorativo) |
| fraternidat, germanó, germandat | fraternidad, hermandad |
| freática, freátiques (capes de aigua) | freática, freáticas |
| frechidet, fregidet – un chiquet de La Fresneda | frito, “fritito”, mote de La Fresneda |
| frechideta, fregideta – una chiqueta de La Fresneda | frita, “fritita”, mote de La Fresneda |
| frechirán, fregirán | freirán |
| Frechits (a la paella) – mote de La Fresneda – fregits, frigits | Fritos – mote de La Fresneda |
| frecuén, en frecuénsia, frecuéns | frecuente, frecuentes |
| frecuenmen, en frecuénsia | frecuentemente |
| frecuénsia | frecuencia |
| frecuentá | frecuentar |
| frecuentabe, frecuentáe | frecuentaba |
| frecuentaben, frecuentáen | frecuentaban |
| frecuentán (g) | frecuentando |
| frecuentat, frecuentats | frecuentado, frecuentados |
| freda, fred, fredes, frets | fría, frío, frías, fríos |
| fredamen | fríamente |
| Fredó – fa fredó | Frío – da miedo |
| Fregá – frego, fregues, fregue, freguém o fregám, freguéu o fregáu, fréguen – fregaría – fregára – fregaré | fregar, restregar |
| frega, fregues, fricsió, massaje | friega, friegas, fricción, masaje |
| fregadó, fregadora | fregadero, fregadera |
| fregí, fregixco o frixgo, fríges o fregixes, fríx o fregix, fregím, fregíu, frígen | freir |
| fregida | frita |
| fregides | fritas |
| fregidora, fregidores | freidora, freidoras |
| freginal, friginal, freginals, friginals – a Beseit están prop del primé depósit, a ma esquerra puján | freginal, freginales |
| fregínse | friéndose |
| fregirán | freirán |
| fregiríen | freirían |
| fregit | frito |
| fregix | fríe |
| frego | friego |
| fregues | friegas |
| freixera (ábre) | fresno (árbol) |
| frená | frenar |
| frenáe, frenabe | frenaba |
| frenáen, frenaben | frenaban |
| frenán (g) – Fernando está frenán pero lo coche no s´ature (no se pare) | Frenando – Fernando está frenando pero el coche no se para (aturar en aragonés = parar) |
| frenat, frenats, frenada, frenades | frenado, frenados, frenada, frenadas |
| frenessí (abalot, neguit) | frenesí (alboroto) |
| frenétic, frenétics | frenético, frenéticos |
| frenéticamen | frenéticamente |
| freno | freno |
| frenólogo, frenólogos | frenólogo, frenólogos |
| Frenos – que tú frenos | Frenos – que tú frenes |
| frente, enfrente, enfrón, en fron | frente a, enfrente |
| fresc, fresquet | fresco, fresquito |
| fresca, fresques, fresqueta, fresquetes | fresca, frescas, fresquita, fresquitas |
| frescales | frescales |
| frescó, fresqueta | frescor, fresquito, fresca |
| frescoreta | frescorcilla |
| frescos | frescos |
| fresques | frescas |
| fresquet | fresquito |
| fresqueta | fresquita |
| fresquets | fresquitos |
| fresquíssim, fresquíssims | fresquísimo, fresquísimos |
| fresquíssima, fresquíssimes | fresquísima, fresquísimas |
| fréstec, fréstega – furo – poc agradable | Huraño – poco agradable |
| fret, fred, freda, frets, freds, fredes (Fredes, poble dels Ports de Tortosa-Beseit, a Castelló, aon está lo Tossal del Rey) | frío |
| frigorífic, frigorífics | frigorífico, frigoríficos |
| friolera, friolereta (geleres) | Friolera, friolerilla |
| friolero, geleres | friolero |
| frivolidat | frivolidad |
| frix o fregíx | fríe |
| fríxguen | frían |
| fron | frente |
| frondós, frondosos | frondoso, frondosos |
| frondosa, frondoses | frondosa, frondosas |
| frugal | frugal |
| frugalidat | frugalidad |
| fruit, fruits | fruto, frutos |
| fruita, fruites | fruta, frutas |
| Fruitera | frutera |
| fruitería, frutería | frutería |
| fruites | frutas |
| fruits | frutos |
| frustrassió | frustración |
| fruta, fruita | fruta |
| frutal, ábres frutals, ábres que dónen fruita | frutal |
| frutero (no se sol di fruité) | frutero |
| Fuch ! (fugí) | Fuera, huye, (huir) ! |
| fúchen, fúgen | huyen |
| Fuchí , fugí | huir |
| fuet, fuets – de minjá, espetec – com una suriaca o látigo | fuet, fuets – de comer – como un látigo |
| fuga, fugues - fugida, fugides | fuga, fugas – huida, huidas |
| fúgen | huyen |
| Fugí – fuchgo, fuges (fuches), fuch, fugím (fuchím), fugíu (fuchíu), fúgen (fúchen) – fugiría, fugiríes, fugiríe, fugiríem, fugiríeu, fugiríen – fugit, fugida – fuchguera, fuchgueres, fuchguere, fuchguérem, fuchguéreu, fuchguéren – haguera fugit – la fugida de Puigdemont va sé mol escandalosa | huir |
| fugida, fugides | huida, huidas |
| fugíe | huía |
| fugíen | huían |
| fugín (g) | huyendo |
| fugit | huído |
| fugitiu, fugitius | fugitivo, fugitivos |
| fugitiva, fugitives | fugitiva, fugitivas |
| fulla, fulles | hoja, hojas |
| fullarasca | hojarasca |
| fulleján un llibre | hojeando |
| fulleta, fulletes | hojita, hojitas |
| fum, fums | humo, humos |
| fumá | fumar |
| fumada, fumat (fotuda, fotut) | jodido, jodida |
| fumadero, fumaderos | fumadero, fumaderos |
| fumadó, fumadora | fumador, fumadora |
| fumadós | fumadores |
| fumán (g) | fumando |
| fumarrina, fumarrines | mucho humo |
| Fumarro , sigarro | cigarro |
| fumat | ahumado |
| fumejá | humear |
| fumejada | ahumada |
| fumigá | fumigar |
| fumiguen | fumigan |
| fums | humos |
| funda, fundes | funda, fundas |
| fundada, fundades | fundada, fundadas |
| fundadamen | fundadamente |
| fundamén, fundaméns | fundamento, fundamentos |
| fundamental, com la boina, que es funda mental, com la que porten Arturo Quintana Font o Héctor Moret Coso – fundamentals | fundamental, fundamentales |
| fundamentals | fundamentales |
| fundassió, fundassións | fundación, fundaciones |
| fundat, fundats | fundado, fundados |
| fundí | fundir |
| fundix | funde |
| funeral, funerals | funeral, funerals |
| funeraria, funeraries | funeraria, funerarias |
| funsió, funsións | función, funciones |
| funsioná | funcionar |
| funsionáe, funsionabe | funcionaba |
| funsionáen, funsionaben | funcionaban |
| funsionamén, (funsionaméns) | funcionamiento, (funcionamientos) |
| funsionán (g) | funcionando |
| funsionari, funsionaris, funsionaria, funsionaries, persones que ténen una funsió, pero no de teatro. | funcionario, funcionarios, funcionaria, funcionarias |
| funsionat | funcionado |
| funsione | funciona |
| funsionen | funcionan |
| Fura – animalet com la mustela (furo) | Huraña – hurón, mustélidos (huraño) |
| Furgá, furgás – fúrgo, fúrgues, fúrgue, furguém o furgám, furguéu o furgáu, fúrguen – furgára – furgaría - furgaré – vore burchá | hurgar, hurgarse |
| furgaben, furgáen | hurgaban |
| furgánse lo nas | hurgándose la nariz |
| furgará | hurgará |
| furgo | hurgo |
| furgó, furgóns | furgón, furgones |
| furgoneta, furgonetes | furgoneta, furgonetas |
| furia, furies | furia, furias |
| furién, furienta, furiéns, furientes – enfadat – mol depressa | enfurecido, enfurecida, enfurecidos, enfurecidas – muy deprisa |
| furies | furias |
| furigaña, furigañes, forigaña, forigañes, forigañ, forigañs, murall, muralls, bufadó, bufadós, rateta, ratetes de monte | Topillo – DCVB : TALPÓ |
| furiós, furién | furioso |
| furiosamen | furiosamente |
| furor, furia | furor, furia |
| furos | huraños |
| fúrsia, fúrsies | furcia, puta |
| furtá, robá, mangá | hurtar, robar, mangar |
| furtáli | hurtarle |
| furtare | hurtara |
| furtat | hurtado |
| furtiu, furtius, furtivo, furtivos | furtivo, furtivos |
| fusselaje | fuselaje |
| fusta, fustes – Varilla flexible, recuberta de tela o cuero y a vegades rematada per una trensa de “tiento” o una aleta de cuero, que se emplée per los jinetes per a espolejá a les seues montures. - vore surriaca | madera, maderas |
| fusté, fustés – fusteret a Beseit | carpintero, carpinteros |
| fusteta, fustetes | maderica, maderita, madericas, maderitas |
| fútbol (peu + pilota, foot + ball) | fútbol |
| futbolín, futbolíns | futbolín, futbolines |
| futur, futuro | futuro |
| Futura, futures | futura, futuras |
| futut, fotut, futuda, fotuda | jodido, jodida |







