Mostrando las entradas para la consulta dolenta ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta dolenta ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas

jueves, 27 de agosto de 2026

Vaylet, Vallet, Vaslet, Vayssa, Vaissa, Avays, Avayssa, Vazer - Trasvazer, Tresvazer

Vaylet, Vallet, Vaslet, s. m., varlet, jeune homme.
Mena vayletz e mans garsons,
E ganren lebriers e bracons.
V. de S. Honorat.
Mène varlets et maints garçons, et beaucoup de lévriers et de braques.
Un valletz li dis c' anatz era a 'sparvier. V. de Guillaume de Cabestaing.
Un varlet lui dit qu'il était allé à l'épervier.
Lo vasletz de Nantuoill
Feri mielz de son bran.
Rambaud de Vaqueiras: Leu sonetz.
Le varlet de Nanteuil frappa mieux de son glaive.
ANC. FR. Dès qu'il estoit joene vallet.
Nouv. rec. de fabl. et cont. anc., t. II, p. 216.
Ung varlet bel et avenant.
Bien doit estre amés et prisiés
Valez de noble entendement.
Roman de la Rose, v. 2802 et 8367.
Et s'estoit molt de haute gent,
Il n'estoit mie chevaliers:
Vallez estoit, sept anz entiers
Avoit un chastelain servi.
Fabl. et cont. anc., t. IV, p. 407.
Voyez la note du Roman de la Rose, t. III, p. 95.

Artur Quintana i Font; Vaylet, Vallet, Vaslet, s. m., varlet, jeune homme.

Vayssa, Vaissa, s. f., vigne sauvage, lambrusque.
Dans le moyen âge, vaisha signifia vigne sauvage; Carpentier, t. III, col. 1109, cite une charte de 1341, où on lit:
Cum quibusdam vayshis et aliis minutis arboribus modici valoris... prædictas vayshas et alias arbores minutas... possitis in totum vel in parte evellere.
S' azombra 'l vitz e'l vayssa.
G. Adhemar: Lanquan vey.
S'ombrage la vigne et la lambrusque.
Dels razims de vaissa
Polvereiatz.
Deudes de Prades, Auz. cass.
Des raisins de vigne sauvage pulvérisez.
(chap. Viña borda, lambrusco es una classe de vi.)

Viña borda, lambrusco es una classe de vi



2. Avays, s. m., avaisse, sorte d'arbuste sauvage.
Nég. expl. Ges una pruna d' avays
En s' amor non daria.
Rambaud de Vaqueiras: S' una dona.
Point une prune d'avaisse pour son amour je ne donnerais.

3. Avayssa, s. f., avaisse, sorte d'arbuste sauvage.
Don mellor frug que d' avayssa
N' aura.
B. Alahan de Narbonne: No puesc.
Dont meilleur fruit que d'avaisse il en aura.

Vazer, v., lat. vadere, aller.
Ce verbe était défectif, et il est resté tel dans les langues de l'Europe latine.
Dieus, que fetz tot quan ve ni vai.
G. Rudel: Lanquan li.
Dieu, qui fait tout ce qui vient et va.
Ni li cochat ab selhs que y van ab sen.
Ozils de Cadartz: Assatz es.
Ni les pressés avec ceux qui y vont avec sens.
Ans qu' alhors ans,
Vai de ma part, chanson.
Aimeri de Peguilain: Destreitz.
Avant qu'ailleurs tu ailles, va de ma part, chanson.
Ans que vaga a la mort. V. de S. Honorat.
(chap. Abans que veigue a la mort : que se mórigue.)
Avant qu'il aille à la mort.
Loc. Greu veiretz chantador
Ben chan, quan mal li vai.
B. de Ventadour: Pus mi preiatz.
Difficilement vous verrez que chanteur chante bien, quand il lui va mal.
No puesc mudar qu' ieu no us deman
Quo us va d' amor.
T. de Lemozi et B. de Ventadour: Bernart.
Je ne puis me dispenser que je vous demande comment il vous va en amour.
Quan be m vai ahora.
Peyrols: Ab joi que.
Quand bien me va maintenant.
ANC. FR. Ledict sergent luy ha faict commandement qu'il ne voyse plus où sa dame sera. Arrests d'amours, p. 366.
Comment va il au petit Ascanie.
Desmazures, Trad. de l'Énéide, p. 134.
ANC. ESP.
El ome que en facienda è en lid vai cotiano.
Esta noche ygamos e vaymos nos el matino.
Poema del Cid, v. 1468 et 70.
IT. Però m' aresto: Ma tu perchè vai?
Dante, Purgat., c. 2.
L'espagnol et le portugais emploient va, troisième personne du présent de 
l'indicatif.
L'italien va à l'impératif.
Il se combinait avec l'adverbe EN.
Per qu' ieu quan venc vas vos, en vauc de cors.
Pistoleta: Sens e.
C'est pourquoi quand je viens vers vous, je m'en vais de course.
ANC. FR. Ge m'en vois, à Dieu vos commant.
Fabl. et cont. anc., t. IV, p. 237.
IT. E disser: Vien tu solo, e quei s' en vada.
Dante, Inf., c. 8.
Ce verbe était aussi employé comme une sorte d'auxiliaire au-devant des 
participes présents:
Non dormetz plus, qu' ieu aug cantar l' auzel
Que vai queren lo jorn per lo boscatge.
Giraud de Borneil: Rei glorios.
Ne dormez plus, vu que j'entends chanter l'oiseau qui va cherchant le jour par le bocage.
Ieu posc rire quan l' autre van ploran.
T. de Hugues de la Bachelerie et de B. de S. Félix: Digatz.
Je puis rire quand les autres vont pleurant.
Ar es ben drech, pus ieu n' ai dich blasmor,
Qu' el be qu' els fan laus' e vasa dizen.
B. Carbonel: Per espassar.
Maintenant il est bien juste, puisque j'en ai dit blâme, que le bien qu'ils font je loue et aille disant.
ANC. FR. Ainssi se va reconfortant.
Roman du châtelain de Couci, v. 2905.
Li chauz les vait mout aprimant.
Nouv. rec. de fabl. et cont. anc., t. 1, p. 359.
Mais plus grevant
Est le mal que vois recevant.
Œuvres d'Alain Chartier, p. 672.
Je ne voys point qu'un Sainct-Gelais,
Un Heroet, un Rabelais...
Voysent escrivant contre luy.
Cl. Marot, t. II, p. 193.
(chap. v. aná : vach, vas, va, anem o anam, anéu o anáu, van; anat, anats, anada, anades; aniré; aniría; si yo anara o aniguera.)

Lo Camí (Miguel Delibes) en chapurriau

2. Desvazer, v., échapper, s'éloigner, déchoir.
Fig. Quant mi reveilh lo mati,
Totz mos sabers mi desva.
G. Rudel: No sap chantar.
Quand je m'éveille le matin, tout mon savoir m'échappe.
Aquel qu' es rics, cant desvai sa ricors.
T. d'Esquileta et de Jozi: Jozi.
Celui qui est riche, quand déchoit sa richesse.

3. Envazir, Envair, v., lat. invadere, envahir, entamer, attaquer, transgresser.
Combatr' et envazir
Murs, tors, e peceiar.
B. Calvo: Mout.
Combattre et envahir, et mettre en pièces murs, tours.
Fig. Qu' el freitz no los puesc' envazir.
P. Cardinal: Can vei lo.
Que le froid ne les puisse envahir.
Subst. Quant es primier al envazir,
Ab caval armat, ses temor.
Bertrand de Born: Be m play lo.
Quand il est le premier à l'attaquer, avec cheval armé, sans crainte.
Part. pas. A 'N Audoart qu' a la patz envazida.
Austor Segret: No sai.
Au seigneur Odoard qui a la paix transgressée.
ANC. CAT. ESP. PORT. Invadir. IT. Invadere. (chap. Invadí: invadixco, invadixes, invadix, invadim, invadiu, invadixen; invadit, invadits, invadida, invadides; invadiré; invadiría; si yo invadira o invadiguera.)

Estelada

4. Envaidor, s. m., assaillant, envahisseur.
Tant voill d' envaidors,
Que castels fortz ni tors
Contra mi no s defenda.
Giraud de Salignac: Esparviers.
Tant je veux d'assaillants, que château fort ni tour contre moi ne se défende.
Peceiador de cambas e de bratz,
Envazidor per far fag d' agradanza.
B. Zorgi: Non lassarai.
Dépeceurs de jambes et de bras, assaillants pour faire fait de plaisance.

5. Envaida s. f., attaque.
Manh tornei e mantha envaida. 
P. Vidal: Lai on cobra.
Maint tournoi et mainte attaque. 
ANC. FR. Contre les envaïes et assaulz des étranges nascions.
Chr. de Fr., Rec. des Hist. de Fr. t. V, p. 257.

6. Envaziment, Envazimen, Envasimen, Evaiment, Embadiment, s. m., envahissement, invasion, attaque, assaut, courage, audace.
No vist donzella de son evaiment. Poëme sur Boèce.
Vous ne vîtes damoiselle de son courage.
Savarics, reis cui cors sofraing,
Greu fara bon envasimen.
Bertrand de Born le Fils: Quant vei lo.
Savari, roi à qui le coeur manque, difficilement fera bonne invasion.
Tot' autra m sufrira 
Plus d' envazimen. 
Giraud de Borneil: Ja m vai.
Toute autre me souffrira plus d'audace.
- Occupation, établissement.
En tau convent que nul strani no y fasse nulh embadiment.
Titre de 1080.
En tel accord que nul étranger n'y fasse nul établissement.
ANC. FR. En tant qu'il procède par manière d'envayssement de parolles et par la forme de reprendre.
Œuvres d'Alain Chartier, p. 406.

7. Envazio, Invasion, s. f., lat. invasionem, invasion, attaque.
Pague per la invasion. Fors de Béarn, p. 1089.
Qu'il paie pour l'invasion. 
Envazio del demoni. Eluc. de las propr., fol. 128.
Attaque du démon.
CAT. Invasió. ESP. Invasión. PORT. Invasão. IT. Invasione. (chap. Invasió, invasions; invassió, invassions; v. invadí.)

8. Esvazir, v., ramener, transgresser, dépasser.
La carn non esvazi...
L' elme non esvazi.
Roman de Jaufre, fol. 10.
La chair il n'entama pas... le heaume il n'entama pas.
En aquest peccat son totz aquells que esvazisson las festas.
V. et Vert., fol. 16.
En ce péché sont tous ceux qui transgressent les fêtes.

9. Esvazidor, s. m., transgresseur, entrepreneur.
Anc bon esvazidor
Non vim, si non fetz follia.
Cadenet: Aisso m dona. Var.
Oncques bon entrepreneur nous ne vîmes, s'il ne fit folie.

10. Evazir, Evasir, v., s'évader, s'échapper.
La qual en public no auza evazir. Eluc. de las propr., fol. 253.
Laquelle en public n'ose s'échapper.
Per que no evasesca o fuga. Trad. d'Albucasis, fol. 2.
(chap. Pera que no se evadixque o fuchgue; com Puigdemont.)
Pour qu'il ne s'évade ou fuie.

Puigdemont, Waterloo, Napoleón, pañales

11. Malvatz, Malvas, Malvais, Malvays, adj., de mal et de vazer, aller mal, mauvais, méchant.
Pierre Cardinal a voulu sans doute faire un jeu de mots plutôt que donner l'étymologie de malvatz, quand il a dit:
Per so hom croys es malvays apellatz,
Quar en un vas mals hom estai tot dia.
P. Cardinal: Ges ieu no.
Pour cela homme vil est appelé mauvais, parce que dans un tombeau méchant homme est toujours.

roín , roína es una persona dolenta en catalá , mala en castellá.

Fig. Es de malvada ley.
(chap. Es de malvada ley : roín : de malvades costums.)
Pierre de Bussignac: Sirventes.
Il est de mauvaise loi.
Subst. Adoncs paregron li malvatz
E las malvaisas a un laz.
Un Troubadour Anonyme: Trop ben m' estera.
Alors paraîtraient les mauvais et les mauvaises à même côté.
Laissa 'ls malvatz d' avol fe.
Pierre d'Auvergne: Lo Senher.
Laisse les méchants de vile foi.
Voyez Mal.
CAT. Malvad. ESP. PORT. Malvado. IT. Malvagio. (chap. Malvat, malvats, malvada, malvades : que va mal, que fa lo mal : roín, roíns, roína, roínes.)

Manuel Riu Fillat insulte a amics del chapurriau, Ignacio Sorolla li riu les poques grássies

12. Malvayzament, Malvaisamen, adv., mauvaisement.
Falhitz trop malvayzamen. Leys d'amors, fol. 125.
Failli trop mauvaisement.
Voyez Mal.
CAT. Malvadament. ESP. PORT. Malvadamente. IT. Malvagiamente.

indulto del gobierno frentepopulista de Pedro Sánchez de Luis Companys:  un genocida.

13. Trasvazer, Tresvazer, v., passer, aller outre, devancer, échapper, s'éloigner, s'en aller.
Per pauc de mescap trasvai
Amors d' amic e de senhor.
Giraud de Borneil: Tos temps me sol.
Pour peu de méchef s'éloigne Amour d'ami et de seigneur.
Podetz o proar a ma color,
Quan vos remir, que s trasva e s cambia.
Aimeri de Peguilain: Atressi m pren.
Vous pouvez l'éprouver à ma couleur, quand je vous contemple, qui s'en va et se change.
Fig. M' aventura no m' atrai
Ja cobre jai
Qu' ades mi desfui e m tresvai. 
Giraud de Borneil: S' anc jorn.
Mon destin ne m'attire pas que jamais je recouvre joie qui toujours me fuit et me passe outre.

martes, 2 de diciembre de 2025

Pretor

Pretor, s. m., lat. praetor, préteur.

La majer poestatz l' en deu destrenher, si com es lo pretor.

Trad. du Code de Justinien, fol. 11.
La plus grande autorité doit l'y contraindre, ainsi comme est le préteur.


CAT. ESP. PORT. Pretor. IT. Pretore. (chap. Pretor, pretors; o be prétor, pretors.)

2. Pretori, s. m., lat. praetorium, prétoire.

Adonc meneron Jhesu al pretori.

Trad. du N.-Test., S. Jean, ch. 10.
Alors ils menèrent Jésus au prétoire.
CAT. Pretori. ESP. PORT. IT. Pretorio.

Adonc meneron Jhesu al pretori.


(N. E. Observen ustedes la diferencia entre el occitano Pretori y el catalán Pretori. En este Lexique Roman de Raynouard se encuentran muchísimas palabras, ya no digo frases, que son igualicas en occitano y en catalán; seguramente es porque el catalán siempre fue uno más delos dialectos occitanos, o bien la misma lengua con cuatro cambios.
Incluso después de la gramática del químico Pompeyo Fabra, escrita en castellano, Loís Alibèrt (que le llama Pompeu) afirma que el catalán es uno más de los dialectos de “los parlars lengadocians”, o sea, de la lengua de òc, och, hoc : sí en occitano; “catalan compres”.
La ausencia de tildes, apóstrofes, y otros rasgos parecen diferenciar la lengua occitana del dialecto occitano catalán, pero cuando se leen a fondo los textos desaparece esa luz de los iluminados. "autres dialèctes occitans, catalan comprés")

dialèctes occitans, catalan comprés

"resposta de hoc o de no

Senyora Reyna final resposta de hoc o de no e ab aquella expedirnos de continent los dits consellers digueren hirien fer de tot aço a la dita Senyora Reyna relacio.

Otro texto de prueba:

Als molt reverends nobles magnifichs e honorables senyor los deputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comisio de la cort elegit e assignat.

Molt reverends noble magnifichs e honorables senyors. Perque de negligencia per vosaltres no puixa esser increpat e mes per satisfer al que per vosaltres mes scrit que quant pus prest pore de totes coses e actes com succehiran en aquest benaventurat exercit gloriosissima empresa vos avise jatsia vuy dada de la present tan prest com fuy arribat en la present vila per correu de ventura ab avantatge vos haja scrit de la exequucio dels actes fins en aquella hora seguits no res menys per lo que dit es e encara perque es degut que del que scriure siau avisats perque mills e pus prest deliberar e provehir puixau he deliberat fervos hun correu volant avisant vostres reverencies noblesa e magnificencies com esser dinat jo e los del dit exercit nom fuy alsat que tots aquells foren sos les armes huns cridant al pont al pont que castellans venen altres al castell al castell que los castellans sen van en tant que jo duna part e mossen lo vaguer ab alguns altres gentills homens qui ab mi eren ab spases tirades hisquem en la carrera (carraria; calle; carré; carrer) e viu de la porta de ma posada fins al castell mes de sinchcents ballesters de que ab grans crits e senyalant en aquells cultellades e donant splanissades entre tots apenes los poguem fer tornar atras oferintlos que de continent se donaria obra ab acabament de haver lo dit castell a ma mia per vosaltres o Principat qui per lo Senyor Rey lo tingues. E axi ells reposats quant mills poguem fonch deliberat en lo consell que los jurats e prohomens de la dita vila de continent anassen a mossen Marti de la Missa qui tenia lo dit castell e per part mia lo desenganassen que per son repos me liuras hem lexas lo dit castell. E de continent los dits prohomens e informats per mi com dit es foren ab lo dit mossen Marti los quals per part de aquell me faeren resposta que eren contents buydarme lo dit castell e aquell lexarme del qual fes a ma voluntat e lo que bem vingues e havent haguda la dita resposta ab deliberacio del dit consell mossen Io vaguer fonch request per mi liuras lo dit castell per lo dit Principat an Renard Perayre hu dels consellers acompanyat de una sinquantena de homens de peu del dit exercit lo qual tingues per lo dit Principat fins altrament del regiment e govern de e sobre aquell e de la dita vila per vosaltres mossenyors fos provehit perque quant en aquest cap no he pus a dir sino sperar aci lo que per vosaltres sera ordonat voleu que faça. E perque en vostra letra dada en Barchinona a XXIII del present me dieu que loau e comendau lo parer meu de don Johan Dixar e de mon consell sobre lo que scrit vos he de les barques de Ebro dient que puys mossen lo vaguer es açi per mija seu trametes aquell nombre de gent que a mi e al dit Johan e a mon consell sera vist per haver les dites barques a ma mia de Ebro volria haver vostre parer com se fara ni si voleu que yo reste aci e mossen lo vaguer vaja alla e com e per semblant si aquesta vila he dexar aquella e lo castell com ho fare e aqui les comanare signficantvos com segons les rahons que passades havem don Johan Dixer e jo en lo consell per ventura master nos sera haaver los lochs de mossen Vilalpando a ma mia o no car de aquells per ventura nos porem flixar. Remetho en lo sdevenidor segons los fets succehiran e com segons per letres altres dades en la ciutat de Leyda vos haja avisat com jatsia ladons lo exercit del Principat essent en Leyda per relacio dels pahers e habitans en aquella yo stigues en una gran gelosia de la ciutat de Balaguer la raho perque no obstant sapiau be encara per altres laus haja dita no res menys gelos de aquella stich vuy per quant lo exercit es fora de la dita ciutat de Leyda e totalment divertit en aquesta vila. E no res menys com per mossen Johan Torrelles e mossen Andreu Despens cavallers los quals ab deliberacio de mon consell a la dita ciutat he tramesos ab creença per aquells als jurats de la dita vila explicadora qui era jo solament voler sentir de aquells si ver era lo ques dehia publicament que dins lur ciutat ells tinguessen gent de peu e de cavall strangera e encara fossen deliberats e preparats de acollirni molt mes de aquells e aço per correr damnejar e anujar los circumvehins de aquella e menyspreu e vilipendi de aquest exercit per empatxar e perturbar aquell en gran dan de la cosa publica del Principat e loch de ferme resposta per part de la dita ciutat de hoc o de no sobre les coses a ells explicades han dit en aquells ques aturaven acort e deliberacio sobre la resposta fahedora per ells a mi per la qual fer e respondrem me han trames mossen Piquer depres dinar lo qual en loch de ferme resposta com dit he me ha demanat per part de la dita ciutat jols donas temps per consultar la Majestat del Senyor Rey sobre la resposta a mi fahedora e encara com haurien viure e regirse ab lo Principat e rebre o no rebre gents strangeres dins en aquella als quals jo he respost que ells fratura poch demanarme temps per consultar e a mi menys de darlols com yo no haja fer pus sino del que veig e hoig consultar vostres grans reverencies nobleses e magnificencies e exequtar lo que per vosaltres sera deliberat. Sobre lo quem dien (o dieu) del castell de Algerri lo haja a ma mia e de vitualles lo tenga be provehit attes que segons som informats per En Johan Mayans quey tramis la vila e castell son cosa molt dolenta e derrocats he deliberat no empatxarmen per no fer despeses superflue e scampar la gent que he mester fins altrament per vosaltres me sia scrit. De la provisio de Tortosa mo alegre molt per lo temps que sera master. Pregantvos que si en mes letres som massa lonch mo hajau per scusat com dues rahons mi condoheixen esser tant larch la una es que vull ho sapiau tot laltra que saber les coses particularment com se segueixen son de mes delit en aquells qui per lo interes quey han desijen saber com passen. E comanvos al beneyt Jhesus qui vos haja en sa guarda e direccio. Dada en Fraga a XXV de febrer any Mil CCCC sexanta hu. - A vostra honor prest Bernat Johan de Cabrera comte de Modica.


Dante nos lo explica en latín en De Vulgari Eloquentia

De Vulgari Eloquentia, Dante.

CAT. Hoc. (N. E. Se encuentra en el dialecto catalán, hoc, oc, òc, och, incluso en el año 1505, Jacme de Casafranca)

"E mes en presentia de dit Casafranca essent ell loctinent de Thesorer e essent en sa casa parlant dels presos alguns conversos dehien han menjat porch dehia laltra hoc e encara fetge dehia laltre.
Ara be teniu los per recommanats teniu los la ma."


Pretz

Prevaricador

martes, 1 de octubre de 2024

Podar - Omnipotencia

 

Podar, v., lat. putare, tailler la vigne, les arbres.

Es temps de podar aybres et vinhas. Eluc. de las propr., fol. 129.

(chap. Es tems de podá abres y viñes.)

Est temps de tailler arbres et vignes

Hom adoncx poda las vitz 

Et autres albres.

Brev. d'amor, fol. 46. 

Alors on taille les vignes et autres arbres.

Part. pas. Podatz et de superfluitatz purgatz.

Vitz podadas en temps degut. Eluc. de las propr., fol. 217 et 225. 

Taillés et de superfluités purgés. 

Vignes taillées en temps dû. 

ANC. FR. Laquelle vigne j'ai podée, fossée, vinée et gouvernée.

Lett. de rém. de 1469. Carpentier, t. III, col. 326. 

CAT. ESP. PORT. Podar. IT. Potare. (chap. Podá: podo, podes, pode, podem o podam, podéu o podáu, poden; podat, podats, podada, podades.)

2. Podador, s. m.. lat. putator, vigneron, tailleur de vignes.

Boviers e fotiadors, 

Podador, ortolas.

G. Riquier: Pus Dieu.

Bouviers et terrassiers, vignerons, jardiniers. 

A manieira de podador 

Podadoira portan.

Brev. d'amor, fol. 46. 

A manière de vigneron serpe portant.

CAT. ESP. PORT. Podador. IT. Potatore. 

(chap. Podadó, podadós, podadora, podadores.)

3. Podadoira, s. f., du lat. putatorius, serpe, serpette.

A manieira de podador

Podadoira portan.

Brev. d'amor, fol. 46.

A manière de vigneron serpe portant.

CAT. Podadora. ESP. Podadera. PORT. Podadeira. 

(chap. Podadora, podadores : navalla de podá; en fransés se li diu serpe y serpette, té la forma de serp, serpeta.)

Podadora, podadores : navalla de podá; en fransés se li diu serpe y serpette, té la forma de serp, serpeta

Poder, s. m., pouvoir, puissance, autorité, juridiction.

Quora us tenrai en mon poder?

La Comtesse de Die: Estat ai.

Quand vous tiendrai-je en mon pouvoir? 

Vol en Gascoign' intrar 

Ab tal poder de genz 

Que murs ni bastimenz 

Non o puesca suffrir.

B. Calvo: Mout a que. 

Il veut en Gascogne entrer avec telle puissance de gens que mur ni bâtiment ne puisse supporter cela. 

Loc. Ieu non ai ges poder

Que m puesca d' amor defendre.

B. de Ventadour: Amors e que. 

Je n' ai point pouvoir que je puisse me défendre d'amour.

Denant aquel jutge deu esser faitz lo plaitz en cui poder es la tenesos.

Trad. du Code de Justinien, fol. 15. 

Devant ce juge doit être fait le plaid sous l' autorité duquel est la propriété.

Qui risien a tut lor poder. V. de S. Honorat. 

Qui riaient de tout leur pouvoir.

S' en re faill, fatz o per non poder. 

Rambaud de Vaqueiras: Savis. 

Si je faux en rien, je le fais par non pouvoir. 

Prép. comp. Lieis cui ador,

Qu' es aurs en poder d' estaing.

Perdigon: Be m dizon. 

Celle que j'adore, qui est or en comparaison d'étain.

Adv. comp. Enaus son ric pretz, quascun dia, 

de mon poder.

Guillaume de Saint-Didier: El mon non.

J' exalte son brillant mérite, chaque jour, de mon pouvoir.

(chap. Poder, poders.)

2. Poder, v., pouvoir, avoir la puissance, la force.

Non puesc mal dir de lieis, quar no i es ges.

B. de Ventadour: Be m'an. 

Je ne puis dire mal d'elle, car il n'y est point. 

Partirai m' en ieu? Non, qu'ieu non poiria.

Aimeri de Sarlat: Fis e leials. 

M'en séparerai-je? Non, vu que je ne pourrais pas.

ANC. FR. Respundi Saül: Ne te poz pas à lui cupler.

Anc. trad. des Livres des Rois, fol. 22.

CAT. ESP. PORT. Poder. IT. Potere. (chap. Podé, pugué: puc, pots, pot, podem, podéu, poden; pogut, poguts, poguda, pogudes.)

3. Poderos, adj., puissant, maître, possesseur, efficace, libre.

A la destra de Dieu, lo payre totz poderos. V. et Vert., fol. 6. 

A la droite de Dieu, le père tout-puissant. 

Siei fag plus poderos de poder 

Qu' els autres fagz fazian desvaler. 

Aimeri de Peguilain: Era par ben. 

Ses faits plus efficaces de pouvoir qui les autres faits faisaient diminuer de prix. 

Poderos de son corps e de pes e de mans. V. de S. Honorat. 

Libre de son corps et de pieds et de mains. 

Del fugir no sui ges poderos.

Le moine de Montaudon: Aissi cum. 

Du fuir je ne suis point maître. 

Poderos l' en fare. Titre de 1067. 

Possesseur l'en ferai. 

CAT. Poderos. ESP. PORT. IT. Poderoso. 

(chap. Poderós, poderosos, poderosa, poderoses.)

4. Poderatge, s. m., puissance, pouvoir.

Trop demostra ves mi son poderatge. 

Pierre d'Auvergne: D' un bon vers.

Trop démontre envers moi sa puissance.

Doncs pos avetz en mi plan poderatge, 

Amor, merce!

Le moine de Foissan: Be m'a. 

Donc puisque vous avez sur moi plein pouvoir, Amour, merci!

5. Poderozamens, adv., puissamment, vigoureusement.

Los homes poderos poderozamens suffriran lurs turmens.

V. et Vert., fol. 90.

Les hommes puissants puissamment souffriront leurs tourments.

CAT. Poderosament. ESP. PORT. IT. Poderosamente. 

(chap. Poderosamen.)

6. Potestat, Podestat, Pozestat, Poestat, Postat, s. f., lat. potestatem, puissance, autorité, juridiction.

En lor podestat lo tornaran. Titre de 1025. 

En leur puissance le replaceront. 

Filla 's al rei qui a gran poestat. Poëme sur Boèce.

Fille elle est au roi qui a grand pouvoir. 

Si recobrar lo pot en la sua potestat. Tit. de 1059. Hist. de Languedoc, t. II, pr., col. 230. 

Si recouvrer il le peut en sa puissance.

- Podestat, potentat, gouverneur, magistrat souverain. 

Les Romains ont employé potestas dans ce sens.

An Fidenatum Gabiorum que esse potestas?

Et de mensura jus dicere?

Juvenal, Sat. 10. 

Mites praestare dominos potestatesque exorabiles.

Pline, lib. XXIX, cap. 4.

Sed jussit potestas officialem suum magna severitudine coerceri.

Apulée.

Comtes e reys, ducs et emperadors 

E manh baro e manta poestat 

Vey guerreyar.

Folquet de Romans: Quan lo. 

Comtes et rois, ducs et empereurs et maints barons et mainte puissance je vois guerroyer. 

Elegron poestatz 

Per que entr' els fos patz.

Arnaud de Marueil: Razos es. 

Ils élurent gouverneurs pour qu' entr' eux fût paix.

- Autorité des magistrats, justice.

Atressi lo libertz non pot clamar son patron en plait ses mandament de la poestat. Trad. du Code de Justinien, fol. 3. 

Pareillement l'affranchi ne peut appeler son patron en cause sans l'autorisation de la justice.

ANC. FR. Rei nus dune ki sur nus ait poested. 

Anc. trad. des Livres des Rois, fol. 9. 

Vos don de chanter poesté. Roman du Renart, t. 1, p. 123.

Sans supériorité et légitime potesté. Monstrelet, t. 1, fol. 59.

CAT. Potestat. ESP. Potestad. PORT. Potestade. IT. Potestà, potestate, potestade, podestà, podestate, podestade. (chap. Potestat, potestats.)

Doña Filipa, trobada pel home en lo seu amán, cridada a juissi, en una rápida y divertida resposta conseguix la libertat y fa cambiá les leys.

7. Poestados, adj., puissant.

No seran per els asebelitz

Ni visitatz ni aculhitz,

Si non eron poestados.

P. Cardinal: Can vey.

Ne seront par eux ensevelis ni visités ni accueillis, s'ils n'étaient puissants.

8. Poestadit, adj., puissant, affermi.

Anc non fui 1 jorn senher poestaditz. Guillaume de Tudela.

Oncques je ne fus un jour seigneur affermi. 

ANC. FR. Tant cum il fu si poestis, 

Edelsi fu bien sis amis. 

Ki donc ert reis poistifs. 

G. Gaimar, Poëme d'Haveloc, v. 77 et 511.

9. Potestatiu, adj., potestatif, facultatif.

Autra condicio es que hom apela potestativa.

Trad. du Code de Justinien, fol. 62.

Autre condition est qu'on appelle facultative.

(chap. Potestatiu, potestatius, potestativa, potestatives : facultatiu, facultatius, facultativa, facultatives.)

10. Poyssans, adj., puissant.

Sitot s' es sobeirans reys poyssans.

P. Cardinal: Us sirventes. 

Quoiqu'il soit suprême roi puissant.

11. Poschable, adj., possible. 

Totas causas... poschablas al crezent. Trad. de Bède, fol. 57. 

Toutes choses... possibles au croyant.

(chap. Possible, possibles.)

12. Apoestat, Apposestat, s. m., potentat, souverain, dominateur.

Mans reys e mans apoestatz

A mes en heretgia.

Conquist ay terras e regnatz,

Mantz ducz e mantz apposestatz. 

V. de S. Honorat.

Maints rois et maints potentats il a mis en hérésie.

J'ai conquis terres et royaumes, maints ducs et maints souverains.

(chap. potentat, potentats, potentada, potentades; soberano, soberanos, soberana, soberanes; dominadó, dominadós, dominadora, dominadores.)

13. Apoderar, v., surpasser, subjuguer, soumettre.

Tot atressi com la clardatz del dia 

Apodera totas autras clardatz, 

Apodera, domna, vostra beutatz,

Al meu semblan, totas cellas del mon. 

G. Faidit: Tot atressi. 

Tout pareillement comme la clarté du jour surpasse toutes autres clartés, dame, votre beauté surpasse, au mien avis, toutes celles du monde. Amors apodera e vens 

Paubres e manens.

Aimar de Rocaficha: Si amors. 

Amour soumet et subjugue pauvres et riches. 

Part. pas. Vol ades tener aunitz 

Sos vezis ni apoderatz. 

Rambaud de Vaqueiras: Ja hom pres. 

Veut incessamment tenir ses voisins honnis et subjugués. 

CAT. ANC. ESP. PORT. Apoderar. (chap. Apoderá, apoderás: yo me apodero, apoderes, apodere, apoderem o apoderam, apoderéu o apoderáu, apoderen; apoderat, apoderats, apoderada, apoderades.)

14. Apoderamen, s. m., autorité, puissance, pouvoir.

Los apoderamens

C' avian li diable.

Pierre de Corbiac: El nom de.

Les pouvoirs qu'avaient les diables.

ESP. Apoderamiento. (chap. Apoderamén, apoderamens; apoderassió, apoderassions; autoridat, poder.)

15. Apoderir, v., maîtriser, dompter.

Ab ardimen apoderisc l' esglai.

Folquet de Marseille: S' al cor. 

Avec hardiesse je dompte l'effroi.

16. Apoderamen, adv., puissamment, en maître, vigoureusement, impétueusement.

Ab vassal bon de conquerimen 

Vegna (venga) cascus apoderamen. 

Bertrand d'Allamanon III: D'un sirventes. 

Qu'avec vassal bon pour conquête vienne chacun impétueusement.

ESP. Apoderadamente. (chap. Apoderadamen : en poder.)

17. Despoder, s. m., impuissance, dénuement, infirmité.

Quant ac estat lonc temps en aquel despoder.

Vilhesa e despoders la rendon enviosa. V. de S. Honorat.

Quand il eut été long-temps dans ce dénuement.

Vieillesse et infirmité la rendent envieuse.

18. Despoderat, adj., sans force, infirme.

Avia long temps estat despoderatz el lieg. V. de S. Honorat.

Il avait longtemps été infirme au lit.

CAT. Despoderat. ANC. ESP. Despoderado. 

(chap. Despoderat, despoderats, despoderada, despoderades : dolén, dolens, dolenta, dolentes; malal, malals, malalta, malaltes.)

19. Dezapoderar, v., affaiblir, atténuer, rendre impuissant, infirme, malheureux.

Que se dezapodera totz, e ven en felloneza de cor. V. et Vert., fol. 13. Qui s' atténue tout, et vient en félonie de coeur. 

Part. pas. Destruitz es hom desapoderatz. 

P. Cardinal: Ges ieu no. 

Est détruit homme rendu impuissant. 

Subst. Per so conosc qu' es dan e deshonors 

Qui non acora 'ls dezapoderatz.

Pons de Capdueil: Aissi cum selh. 

Par cela je connais que c'est dommage et déshonneur qui n'encourage pas les malheureux. 

Vai dir al desapoderat. Brev. d'amor, fol. 155.

Va dire à l' infirme.

CAT. ESP. PORT. Desapoderar. (chap. Desapoderá, desapoderás : afluixá, afluixás, atenuá, atenuás, tornás impotén, dolén.)

20. Despostadit, Despoestedit, adj., dépossédé, privé.

Vius n' er despostadit.

G. Riquier: Qui m disses.

Vivant il en sera privé.

Del castel de Belcaire m'an despoestedit. Guillaume de Tudela. 

Du château de Beaucaire ils m'ont dépossédé.

(chap. Desposseít, desposseíts, desposseída, desposseídes; v. desposseí : traure lo poder, la possessió.)

21. Empoestamen, s. m., autorité, puissance, pouvoir. 

Havia lo diables grans empoestamens.

Pierre de Corbiac: El nom de. 

Le diable avait grands pouvoirs.

22. Sobrapoderar, v., surmonter, subjuguer.

Ans qu' el desiriers m' aussia 

Que m sobrapodera e m vens. 

Berenger de Palasol: Dona s'ieu. 

Avant que me tue le désir qui me surmonte et me subjugue.

23. Potencia, s. f., lat. potentia, puissance, faculté, propriété, force.

Las virtutz o potencias sensitivas. Eluc. de las propr., fol. 76. 

Les propriétés ou facultés sensitives.

CAT. ESP. PORT. Potencia. IT. Potenzia. (chap. Potensia, potensies.)

24. Potencial, adj., potentiel, virtuel. 

De lors virtutz potencials. 

Per sa potencial et actual freior.

Eluc. de las propr., fol. 13 et 137. 

De leurs propriétés virtuelles. 

Par sa potentielle et actuelle froideur.

CAT. ESP. Potencial. IT. Potenziale. (chap. Potensial, potensials.)

25. Potencialment, adv., potentiellement, virtuellement. 

Materia... si es de fayt ab la una forma, es potencialment ab sa contraria. Eluc. de las propr., fol. 130. 

Matière... si elle est de fait avec l'une forme, elle est virtuellement avec sa contraire. 

CAT. Potencialment. ESP. Potencialmente. IT. Potenzialmente.

(chap. Potensialmen.)

26. Inpotens, adj., lat. impotens, impotent, impuissant.

Degasta la humor natural de las mas, et las ret... inpotens ad obrar.

Eluc. de las propr., fol. 95.

Détruit l'humeur naturelle des mains, et les rend... impuissantes à travailler. 

CAT. Impotent. ESP. PORT. IT. Impotente. 

(chap. Impotén, impotens, impotenta, impotentes.)

27. Inpotencia, s. f., lat. impotentia, impuissance.

Donc no es inpotencia..., mas inpossibilitat.

Inpotencia de volar.

Eluc. de las propr., fol. 5 et 145. 

Donc ce n'est pas impuissance..., mais impossibilité. 

Impuissance de voler.

CAT. ESP. PORT. Impotencia. IT. Impotenzia. 

(chap. Impotensia, impotensies.)

28. Possibilitat, s. f., lat. possibilitatem, possibilité.

Supportar los carx de la guerra... juxta lor possibilitat.

Tit. de 1424. Hist. de Languedoc, t. IV, pr., col. 421.

Supporter les charges de la guerre... selon leur possibilité.

La possibilitat del liament del bras. Trad. d'Albucasis, fol. 52.

La possibilité de la ligature du bras.

CAT. Possibilitat. ESP. Posibilidad. PORT. Possibilidade. IT. Possibilità, possibilitate, possibilitade. (chap. Possibilidat, possibilidats.)

29. Possible, adj., lat. possibilem, possible.

Segon que a tu es miels posible. Trad. d'Albucasis, fol. 13.

Selon qu'à toi il est mieux possible.

Causa deguda e possibla. Arbre de Batalhas, fol. 77. 

Chose due et possible.

CAT. Possible. ESP. Posible. PORT. Possivel. IT. Possibile.

(chap. Possible, possibles.)

30. Impossibilitat, Inpossibilitat, s. f., lat. impossibilitatem, impossibilité. El s' escusa per raso de impossibilitat. Arbre de Batalhas, fol. 169. 

Il s'excuse par raison d' impossibilité.

Aytals operacios inporto inpossibilitat. Eluc. de las propr., fol. 5.

Pareilles opérations emportent impossibilité. 

CAT. Impossibilitat. ESP. Imposibilidad. PORT. Impossibilidade.

IT. Impossibilità, impossibilitate, impossibilitade. 

(chap. Impossibilidat, impossibilidats.)

31. Impossible, Inpossible, adj., lat. impossibilem, impossible. 

No lor seria pas impossible de demorar en patz.

Arbre de Batalhas, fol. 72.

Ne leur serait pas impossible de demeurer en paix. 

Alcunas meravilhas, las quals semblan naturalmens inpossiblas.

Lett. de preste Jean à Frédéric, fol. 17. 

Aucunes merveilles, lesquelles semblent naturellement impossibles.

CAT. Impossible. ESP. Imposible. PORT. Impossivel. IT. Impossibile.

(chap. Impossible, impossibles.)

32. Omnipotent, adj., lat. omnipotentem, omnipotent, tout-puissant. 

Zo 's la justicia al rei omnipotent. Poëme sur Boèce. 

(chap. Aixó es la justissia del rey omnipotén.)

C'est la justice du roi tout-puissant.

El nom de Dieu qu' es paire omnipotens.

G. Anelier de Toulouse: El nom de. 

Au nom de Dieu qui est père tout-puissant.

Subst. Laisan Deu lo grant omnipotent. Poëme sur Boèce.

Ils laissent Dieu le grand tout-puissant.

So que l' omnipotentz a volgut ordenar. V. de S. Honorat. 

Ce que le Tout-Puissant a voulu ordonner.

ANC. FR. Prier à Dieu omnipotent. Marie de France, t. II, p. 393.

Luy sacrifioient comme à leur Dieu omnipotent. Rabelais, liv. IV, ch. 58.

Quant la puissance omnipotente 

Créa les cieulx comme parfaict.

J. Marot, t. V, p. 306. 

CAT. Omnipotent. ESP. PORT. Omnipotente. IT. Onnipotente.

(chap. omnipotén, omnipotens, omnipotenta, omnipotentes.)

33. Omnipotencia, s. f., lat. omnipotentia, omnipotence, toute-puissance. La omnipotencia de Dieus. Eluc. de las propr., fol. 5. 

(chap. La omnipotensia de Deu.)

L' omnipotence de Dieu.

CAT. ESP. PORT. Omnipotencia. IT. Onnipotenza. 

(chap. Omnipotensia, omnipotensies.)