Mostrando las entradas para la consulta cusí ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta cusí ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas

sábado, 9 de mayo de 2026

Seguir, Segre - Perseverier

Seguir, Segre, v., lat. sequi, suivre, poursuivre.
Om non deu aisso seguir
Don pot mals ses ben venir.
T. de Guillaume de la Tour et de Sordel: Us amicx.
Ou ne doit pas suivre ce dont peut mal sans bien venir.

acassá (perseguí) - yo te acasso, tú me acasses, ell mos acasse, acassém o acassám, acasséu o acassáu, acássen – acassámos – acassat, acassada – acassaría – si yo te acassára – acassaré

Fes sos mes segre; si 'lz fez metre e preso. Poëme sur Boèce.
Fit ses messagers suivre; il les fit mettre en prison.
Fig. Si lo sec en totas sas folhias. Liv. de Sydrac, fol. 36.
S'il le suit en toutes ses folies. 
Fols que sec sos vas plazers.
B. Carbonel: Tans ricx.
Fou qui suit ses vains plaisirs.
Totz temps sec joy ir' e dolor.
B. de Ventadour: Ja mos chantars.
Toujours tristesse et douleur suit joie.
- Accompagner. 
Seguetz me, e faitz enselar. Roman de Jaufre, fol. 81.
Suivez-moi, et faites seller.
- Parcourir, aller dans, continuer.
Sai segre dreita via.
(chap. Sé seguí (la) dreta vía; lo dret camí.)
Gaubert, Moine de Puicibot: Be s cuget.
Je sais suivre droit chemin.
Fig. Pero no m n' entremetria,
Si mon voler en seguia.
Berenger de Palasol: Totz temeros.
Pourtant je ne m'en entremettrais pas, si ma volonté j'en suivais. 
- Imiter, copier.
Fig. Volon seguir lurs follas companhas, e non podon tener mezura.
V. et Vert., fol. 21.
Ils veulent suivre leurs folles compagnies, et ne peuvent tenir mesure.
Deu hom segre los bos en lor bontat. Liv. de Sydrac, fol. 94.
On doit suivre les bons dans leur bonté.
Subst. Quan sos segres m' es avut saboros.
G. Riquier: Yverns no m.
Quand son suivre m'a été savoureux.
Part. prés. Grans dans es e deshonors
Q' us cortes, de fatz galhartz,
Ses fals genhs e ses mals artz,
Seguen d' amor lo drech cors
Humils, sia per fals cors gualiatz.
Serveri de Girone: Pus semblet.
C'est grand dommage et déshonneur qu'un courtois, de faits distingués, sans fausse tromperie et sans mauvais arts, suivant le droit cours d'amour modeste, soit par faux coeurs trompé.
- Subst. Descendant.
Gazanhet n' a sos obs e a totz sos seguens
Trebals e caitiviers e penas e tormens.
Pierre de Corbiac: El nom de.
Il en gagna pour ses besoins et pour tous ses descendants travaux et sollicitudes et peines et tourments.
ANC. FR. Trop de périlz sont à suir la court.
Eustache Deschamps, p. 45.
Ses gens qui le devoient suivir, point ne se hastoient.
Monstrelet, t. 1, fol. 30.
Voyez Ban, Banera, Sendier, Via. 
CAT. ESP. PORT. Seguir. IT. Seguire. (chap. Seguí, seguís: seguixco o seguixgo, seguixes, seguix, seguim, seguiu, seguixen; seguit, seguits, seguida, seguides;  seguit tamé signifique continuamen, consecutivamen, pun 5, secsec; seguiré; seguiría; si yo seguira.)

2. Sequela, s. f., lat. sequela, conséquence, suite.
Accidens, es sequela de la dita mala dispozicio.
Eluc. de las propr., fol. 79.
Accident, c'est conséquence de ladite mauvaise disposition.
- Séquelle, troupe.
Aygla..., sa cassa no manja sola, mas la partish, per que d' auzels ha granda sequela. Eluc. de las propr., fol. 140.
L'aigle..., sa chasse ne mange seul, mais la partage, c'est pourquoi d'oiseaux il a grande séquelle. 
CAT. ESP. (secuela) PORT. Sequela. IT. Sequela, seguela. (chap. Secuela, secueles; consecuensia, consecuensies; lo que seguix, per ejemple, les secueles de un acsidén.)

3. Sega, Segua, s. f., clôture, barrière.
D' els si fan segas utils a defensa de blatz.
Segua, es defenssa de meyshos..., fayta d' espinas.
Eluc. de las propr., fol. 222 et 223.
D'eux se font clôtures utiles à la défense des blés.
Clôture, c'est défense de moissons..., faite d'épines.

4. Segrier, s. m., suivant, coureur.
Trobadors
Segriers per totas cortz.
G. Riquier: El nom del.
Troubadours coureurs par toutes cours.
(chap. Seguidó, perseguidó, seguidós, perseguidós, seguidora, perseguidora, seguidores, perseguidores; corredó, corredós, corredora, corredores.)

5. Secsec, adv., consécutivement, de suite.
Set jorn secsec lo paiseretz.
Dos jorns secsec vos li donatz.
Deudes de Prades, Auz. cass.
Sept jours de suite vous le nourrirez.
Deux jours consécutivement vous lui donnez.
(chap. Seguit, seguits, seguida, seguides.)

6. Seguentre, prép., à la suite de, immédiatement après.
Nos, seguentre lor e tota l' autra gent. Guillaume de Tudela.
Nous, à la suite d'eux et toute l'autre gent.
Seguentre aquestas paraulas. Trad. de l'Évangile de Nicodème.
Immédiatement après ces paroles.

7. Seguimen, s. m., suite, accompagnement. 
En regimen, en seguimen et en obezimen dels cossols.
Cartulaire de Montpellier, fol. 128.
En direction, en accompagnement et en obéissance des consuls.
CAT. Seguiment. ESP. Seguimiento. PORT. Seguimento. (chap. Seguimén, seguimens; acompañamén, acompañamens.)

Luis Companys; Seguimén, seguimens; acompañamén, acompañamens.

8. Asseguir, Assegre, Asegre, v., lat. assequi, poursuivre, suivre, attraper, atteindre.
La scientia de chausas, no s' aperte pas a home a asegre.
Per la pena qui 'l n' asegria.
Perdo pot asegre.
Trad. dè Bède, fol. 83, 15 et 51.
La science des choses, il n'appartient pas à l'homme de poursuivre.
Pour la peine qui l'en atteindrait.
Pardon peut suivre.
Part. pas. Las autras razos... devun esser asegudas per l' evesque.
Trad. du Code de Justinien, fol. 2.
Les autres raisons... doivent être poursuivies par l'évêque.
Non ayan asseguit res de profeyt.
(chap. No haiguen conseguit gens de profit.)
Priv. conc. par les R. d'Angleterre, p. 10.
N'aient attrapé rien de profit.
ANC. ESP. Aseguir (asequir, adj. asequible, conseguir). IT. Asseguire.

9. Cosseguir, Conseguir, Cossegre, Cosegre, Consegre, v., lat. consequi, poursuivre, atteindre.
Miells prenden son e plus isnel,
E leu cosegon lur auzel.
Deudes de Prades, Auz. cass.
Mieux prenants sont et plus prompts, et légèrement poursuivent leur oiseau.
Enchauz so qu' eu non aus conseguir.
Aimeri de Peguilain: De fin' amor.
Je pourchasse ce que je n'ose atteindre.
- Faire valoir.
Deu hom consegre son dreg e sa razo. Trad. du Code de Justinien, fol. 14.
On doit poursuivre son droit et sa raison.
Ieu vuelh mai ses cossegr' encaussar
Que conseguir so don no fos paguatz.
T. d'Aimeri et de Guillaume de Berguedan: En Berguedan.
Je veux plus sans atteindre pourchasser qu'atteindre ce dont je ne fusse pas satisfait.
- Suivre, accompagner. 
Fig. Als valens cui sabers consec.
Pierre d'Auvergne: Abans que il.
Aux méritants que savoir accompagne.
Part. pas.
Ilh talhan e trencan lai on son cosseguitz. Guillaume de Tudela.
Ils taillent et tranchent là où ils sont atteints.
ANC. FR. S'espece tant en li vivra
Que jà mort ne la consivra.
Roman de la Rose, v. 16206.
Il en consuivit l'ung de sa lance.
Hist. de Gérard de Nevers, p. 99.
CAT. ESP. PORT. Conseguir. IT. Conseguire. (chap. Conseguí; se conjugue com seguí, una mica mes amún.)

Conseguí; se conjugue com seguí, una mica mes amún

10. Conseguimen, s. m., poursuite, ressource.
Pueys no y as conseguimen.
P. Cardinal: Jhesum Crist.
Si avant la mort tu ne te corriges pas, puis tu n'y as pas de ressource.
CAT. Conseguiment. ESP. Conseguimiento. IT. Conseguimento. 
(chap. Conseguimén, conseguimens.)

11. Consecutio, s. f., lat. consecutio, conséquence, conclusion.
Derriera consecutio. Trad. d'Albucasis, fol. 46.
(chap. Radera consecussió.)
Dernière conclusion.
CAT. Consecució. ESP. Consecución. (chap. Consecussió, consecussions.)

12. Consequencia, Consequentia, Consequenssa, s. f., lat. consequentia, 
conséquence.
Demostra lo fag de la causa, ses necessitat de consequentia.
No pot hom traire deguna bona consequencia.
Leys d'amors, fol. 101 et 117.
Démontre le fait de la cause, sans nécessité de conséquence.
On ne peut tirer nulle bonne conséquence.
La consequenssa e la maniera de celebrar la messa... fo azordenada.
Cat. dels apost. de Roma, fol. 90.
La conséquence et la manière de célébrer la messe... fut réglée.
CAT. Consequencia. ESP. Consecuencia. PORT. Consequencia. IT. Consequenza. 
(chap. Consecuensia, consecuensies. Insultá als chapurriaus pot portá consecuensies.)

Els idiotas de catalan news - Manel Riu Fillat

13. Consequent, Consequen, adj., lat. consequentem, conséquent.
Adv. comp. Per consequent... es grans esperança. Doctrine des Vaudois.
(chap. Per consiguién... es gran esperansa. Lo chapurriau del Vaud, a Suiza, se entén prou be, inclús los textos del añ 1100 o circa.)
Par conséquent... c'est grande espérance.
Dels noms comparatius, e per consequen de comparatio.
(chap. Dels noms comparatius, y per consiguién de comparassió.)
Leys d'amors, fol. 49.
Des noms comparatifs, et par conséquent de comparaison.
CAT. Consequent. ESP. Consecuente. PORT. IT. Consequente.
(chap. Consecuén, consecuens; adv. per consiguién; consiguiens.)

14. Acosseguir, Aconseguir, Aquosseguir, Acossegre, Aconsegre, v., poursuivre, atteindre, attraper, empresser.
Lai on non pot aconsegre.
E. Cairels: Freis ni neus.
Là où il ne peut atteindre.
Espessegan e auzisen celhs que podian aquosseguir. Philomena.
(chap. Despedassán y matán an aquells que podíen pessigá, atrapá, agarrá, conseguí.)
Mettant en pièces et tuant ceux qu'ils pouvaient atteindre.
Fig. En l' altre acossec sacietat. Trad. de Bède, fol. 11.
En l'autre il atteint satiété.
Part. pas. 
Dels Frances qu' en la vila foro aconsegutz. Guillaume de Tudela.
Des Français qui dans la ville furent atteints.
M' en anava er acossegut. Roman de Jaufre, fol. 94.
Je m'en allais hier empressé.
ANC. FR. Le moine et la fame aconsurent.
Nouv. rec. de fabl. et cont. anc., t. II, p. 420.
Suivirent bien roidement et en grand haste iceux François, et les accosuivirent au passaige de l'eaüe. Monstrelet, t. II, fol. 81.
CAT. Aconseguir. (N. E. Entre los verbos: acosseguir, aconseguir, aquosseguir, acossegre, aconsegre, el dialecto occitano catalán ha preferido aconseguir, con sus típicas conjugaciones, como aconsegueix.)

Ignacio Sorolla Vidal; Entre los verbos: acosseguir, aconseguir, aquosseguir, acossegre, aconsegre, el dialecto occitano catalán ha preferido aconseguir, con sus típicas conjugaciones, como aconsegueix.

15. Deseguentre, adv., ensuite, après.
Deseguentre, dol menan,
Venc Galvans am sos companos.
Roman de Jaufre, fol. 4.
Ensuite, en menant affliction, vint Gouvain avec ses compagnons.
Prép.
Deseguentre lui, manj' en lo reys frances.
Sordel: Planher vuelh.
Après lui, que le roi français en mange.
IT. Diseguente. (chap. De seguida, enseguida.)

16. Enseguir, Esseguir, Ensegre, Essegre, v., lat. insequi, ensuivre.
La perda e domage que s' en ensegria. Chronique des Albigeois, col. 9.
La perte et dommage qui s'en ensuivrait.
Part. prés. Los capytols e las quistios esseguens. Liv. de Sydrac, fol. 8.
Les chapitres et les questions ensuivantes.
ANC. FR. Et retourner l'année ensuivant faire la guerre.
Amyot, trad. de Plutarque. Vie de Timoléon.
De son divin ouvrier ensuit la volonté.
Ronsard, t. II, p. 1380.
ANC. CAT. Enseguir. (N. E. De los verbos enseguir, esseguir, ensegre, essegre, el dialecto occitano catalán ha preferido enseguir. Cualquier párvulo de un colegio de Cataluña puede ver que son una misma lengua, occitano - plana lengua romana - y catalán.)

17. Executar, v., du lat. exsequi, exécuter, actionner, poursuivre.
Far executar los habitans... per so que deuvrian.
Tit. de 1424. Hist. de Languedoc, t. IV, pr., col. 423.
Faire exécuter les habitants... pour ce qu'ils devraient.
Part. pas. Esser executat sens deguna merce.
Tit. de 1412. Hist. de Nîmes, t. III, pr., p. 209.
Être exécuté sans nulle merci.
CAT. Executar. ESP. Ejecutar. PORT. Executar. IT. Esecutare. (chap. Ejecutá : ejecuto, ejecutes, ejecute, ejecutem o ejecutam, ejecutéu o ejecutáu, ejecuten; ejecutat, ejecutats, ejecutada, ejecutades; ejecutaré; ejecutaría; si yo ejecutara. No sempre es matá, sinó fé valdre una sentensia, ley, embarg, pagaré (si puc, sinó que pago Rita la cantadora), etc. La j se pronunsie com a jota, jaula, jabalí, Javier.)

Javier Giralt Latorre; Ejecutá : ejecuto, ejecutes, ejecute, ejecutem o ejecutam, ejecutéu o ejecutáu, ejecuten; ejecutat, ejecutats, ejecutada, ejecutades; ejecutaré; ejecutaría; si yo ejecutara

18. Executio, Execution, s. f., lat. exsecutionem, exécution, poursuite, action en justice.
L' execution de la ley. Doctrine des Vaudois.
L'exécution de la loi.
Ont auran fac la dariera execution.
Statuts de Provence. Bomy, p. 218.
Où ils auront fait la dernière poursuite.
Que las vilas ont se faria la execution, paguan lo salari d' ung serven tan solament. Tit. de 1424. Hist. de Languedoc, t. IV, pr., col. 423.
Que les villes où se ferait l'exécution... paient le salaire d'un servant tant seulement.
CAT. Execució. ESP. Ejecución. PORT. Execução. IT. Esecuzione.
(chap. Ejecussió, ejecussions.)
- Expédition.
Se fetz executio contra Matfre, segon que era azordenat per papa Honori.
Cat. dels apost. de Roma, fol. 193.
Se fit expédition contre Matfre, selon qu'il était ordonné par le pape Honorius.

19. Exequtor, Executor, Execudor, s. m., lat. exsecutor, exécuteur, qui exécute.
Exequtors dels divinals juggamens.
Si no es execudor de sa voluntat. Eluc. de las propr., fol. 9.
Exécuteurs des divins jugements.
S'il n'est exécuteur de sa volonté.
Executors de testamens. V. et Vert., fol. 15.
(chap. Ejecutó de testamens.)
Exécuteur de testaments.
CAT. Executor. ESP. Ejecutor. PORT. Executor. IT. Esecutore, eseguitore.
(chap. Ejecutó, ejecutós, ejecutora, ejecutores; ejecutadó, ejecutadós, ejecutadora, ejecutadores.)

20. Executori, adj., exécutoire.
Letra executoria de mossen lo prince.
Rég. des États de Provence, 1401.
Lettre exécutoire de monseigneur le prince.
ESP. Ejecutorio. PORT. Executorio. (chap. Ejecutori, ejecutoris, ejecutoria, ejecutories.)

21. Exequtiu, adj., exécutif.
Exequtiva potestat. Eluc. de las propr., fol. 9.
Puissance exécutive.
CAT. Executiu. ESP. Ejecutivo. PORT. Executivo. IT. Esecutivo. 
(chap. Ejecutiu, ejecutius, ejecutiva, ejecutives.)

22. Perseguir, Persegre, v., lat. persequi, poursuivre, parcourir.
Qui non pot son enemic persegre ab glai, lo persec per paraulas.
(chap. Qui no pot son enemic perseguí en gaviñet, lo perseguix en paraules.)
Trad. de Bède, fol. 75.
Qui ne peut poursuivre son ennemi avec glaive, le poursuit en parole.
Quascun membre perseguen. Brev. d'amor, fol. 54.
Parcourant chaque membre.
Part. prés. subst.
Era fugit sa oltra, per penre gandimen
Del pobol de Rhodes, que va 'n far perseguen.
V. de S. Amant.
Il était (avait) fui çà outre, pour prendre garantie du peuple de Rhodez, qui va (s') en faire poursuivant.
ANC. FR.
Cesse de poursuivir le chemin commencé.
Premières Œuvres de Desportes, fol. 90.
Espoir m' admonesta
De poursuivir.
Cl. Marot, t. 1, p. 167.
CAT. ESP. PORT. Perseguir. IT. Perseguire. (chap. Perseguí, acassá, encorre : perseguixco o perseguixgo, perseguixes, perseguix, perseguim, perseguiu, perseguixen; perseguit, perseguits, perseguida, perseguides; perseguiré; perseguiría; si yo perseguira.)

23. Persecucio, s. f., lat. persecutio, persécution.
Volc sofrir persecucios. Brev. d'amor, fol. 85.
(chap. Va voldre patí persecussions.)
Il voulut souffrir persécutions.
CAT. Persecució. ESP. Persecución. pont. Persequição. IT. Persecuzione.
(chap. Persecussió, persecussions.) (N. E. Se habrá dado alguien cuenta de que el occitano persecucio, sin tilde pero con acento, es la misma palabra que la del dialecto occitano catalán persecució. De hecho, en los textos antiguos de Cataluña aparecen muy pocas tildes. Raynouard escribía la mayoría de palabras en castellano sin tilde, y así las podía encontrar; yo he añadido las tildes más que nada para no luchar con el corrector del Openoffice que uso.)

Pros, Desideri o Desiderio Lombarte Arrufat, de Peñarroija de Tastavins

24. Prosequtio, s. f., lat. prosecutio, poursuite.
A la dicha apellation et a la prosequtio d' ela.
Tit. de 1286. DOAT, t. X, fol. 285.
A ladite appellation et à la poursuite d'elle.
CAT. Prosecució. ESP. Prosecusion (sic; prosecución). PORT. Prosecução.

25. Perseguieyre, Persecutor, Persequedor, s. m., lat. persecutor, persécuteur.
Maldizeire e perseguieyre.
Trad. de la 1re Épître de S. Paul à Timothée (N. E. Leo Thimothée).
Médisant et persécuteur. 
Orar per sos persecutors. Brev. d'amor, fol. 98.
(chap. Orá, resá per sons perseguidós o persecutós.)
Prier pour ses persécuteurs.
Lo qual era persequedor de la fe e de la Glyeia.
Fo lo VIII persequedor de crestias apres Nero.
Cat. dels apost. de Roma, fol. 85 et 27.
Lequel était persécuteur de la foi et de l'Église.
Fut le huitième persécuteur des chrétiens après Néron.
CAT. Persecutor, perseguidor. ESP. (persecutor) PORT. Perseguidor.
IT. Persecutore, perseguitore. (chap. Perseguidó, perseguidós, perseguidora, perseguidores; persecutó, persecutós, persecutora, persecutores.)

26. Subseguir, Subsequir, Subsecre, v., lat. subsequi, exposer, énoncer, rapporter.
Part. pas. De jus son subsequitz.
Priv. conc. par les R. d'Angleterre, p. 13.
Dessous sont rapportés.
CAT. ESP. Subseguir. (chap. Subseguí, subseguís.)

27. Subsequent, Subsequen, adj., lat. subsequentem, subséquent.
L' autra sillaba precedens o la subsequens. Leys d'amors, fol. 110.
(chap. L'atra sílaba pressedén o la subsecuén o subsiguién, que seguix mes aball.)  
L'autre syllabe précédente ou la subséquente.
Las autras cauzas subsequens.
Tit. du XIIIe siècle. DOAT, t. CXVIII, fol. 88.
Les autres choses subséquentes.
CAT. Subsequent. ESP. Subsecuent (subsiguiente, subsecuente). PORT. Subsequente. IT. Sussequente. (chap. Subsecuén, subsecuens, subsecuenta, subsecuentes; subsiguién, subsiguiens, subsiguienta, subsiguientes : que seguix mes aball a un texto.)

28. Obsequias, s. f. pl., lat. obsequias, obsèques, funérailles.
Del sebelir an ja pensat;
Noblament an lo cors onrat,
Si com taing a moyller de rey,
Am granz obsequias de sa ley.
V. de S. Honorat.
A l'ensevelir ils ont déjà pensé; noblement ils ont le corps honoré, ainsi comme il convient à femme de roi, avec grandes obsèques selon sa loi.
ESP. PORT. Obsequias. (chap. Obsequies, exequies, funeral.)

Exequies, sepultura, Juan II de Aragó (son pare de Fernando II de Aragó, lo Católic)

29. Perseverar, v., lat. perseverare, persévérer.
Estudiem nos en ben perseverar. V. et Vert. fol. 96.
Étudions-nous à bien persévérer.
Si el vol perseverar en aquela contumacia. Trad. du Code de Justinien, fol. 14.
S'il veut persévérer dans cette contumace.
Perseveraran tro a lurs jorns derriers.
(chap. Perseverarán hasta los seus radés díes. Per ejemple, los catalanistes, y no vorán may la ensomiada republiqueta catalana.)
Izarn: Diguas me tu.
Persévéreront jusqu'à leurs jours derniers.

ocho segundos república, Qué república ni qué cojones ! La república no existe, idiota !

CAT. ESP. PORT. Perseverar. IT. Perseverare. (chap. Perseverá : persevero, perseveres, persevere, perseverem o perseveram, perseveréu o perseveráu, perseveren; perseverat, perseverats, perseverada, perseverades; perseveraré; perseveraría; si yo perseverara; perseverán (g). Mon cusí “Severo” perseverará a la alcaldía de Beseit hasta que ne voton a un atre.)

JECG, Juan Enrique Celma Guimerá, alcalde de Beceite, Beseit, PP, partido popular, severo, SEPA

30. Perseveranmens, adv., persévéramment, avec persévérance.
Obeziss vigorozamens et perseveranmens. V. et Vert., fol. 54.
(chap. Obeíx vigorosamen y perseveranmen; vigorósamen.)
Obéit vigoureusement et persévéramment.
ESP. PORT. IT. Perseverantemente. (chap. perseveranmen, en perseveransia, com solgo editá alguns llibres mol llargs y pesats, com este mateix que estéu lligín.)

31. Perseverador, s. m., persévérant, constant.
Loguiers non es pas promes als comensadors mas als perseveradors.
(chap. La recompensa no está prometuda als escomensadós sino als perseveradós o perseverans.)
Trad. de Bède, fol. 42.
Récompense n'est pas promise aux commençants, mais aux persévérants.
(chap. Perseveradó, perseveradós, perseveradora, perseveradores;  perseverán, perseverans, perseveranta, perseverantes.)

32. Perseveransa, Perseverancia, s. f., lat. perseverantia, persévérance.
Perseverancia, so es ferm perpauzamen de gardar so que hom a promes a Dieu.
Magnificencia..., Jhesu Crist, nostre gran filozofe, l' apella perseveransa.
Sola perseverancia posseziss la corona de gloria.
V. et Vert., fol. 95, 66 et 96.
Persévérance, c'est ferme résolution de garder ce qu'on a promis à Dieu.
Magnificence..., Jésus-Christ, notre grand philosophe, l'appelle persévérance.
La seule persévérance possède la couronne de gloire.
CAT. Perseverancia. ANC. ESP. Perseveranza. ESP. MOD. Perseverancia. PORT. Perseverança. IT. Perseveranza, perseveranzia.
(chap. Perseveransia, perseveransies.)

amics del chapurriau; Perseveransia, perseveransies

33. Perseverier, s. m., persévérant.
Als sieus perseveriers
Que perseveraran tro a lurs jorns derriers.
Izarn: Diguas me tu.
Aux siens persévérants qui persévéreront jusqu'à leurs jours derniers.

Sedicio, Seditio, Sedicion, Segar, Segador, Segon, Seguel

Sedicio, Seditio, Sedicion, s. f., lat. seditionem, sédition.
Viras environ
Mortal sedicion.
V. de S. Honorat.
Vous verriez alentour mortelle sédition.
La seditio tessalonica. Cat. dels apost. de Roma, fol. 50.
(chap. La sedissió tessalónica.)
La sédition thessalonique.
CAT. Sedició. ESP. Sedición. PORT. Sedição. IT. Sedizione. (chap. Sedissió, sedissions, com la de Carlitos Puigdemont a Cataluña. Als textos antics ix que estabe penada en la mort o exili. Sedissiós, sedissiosos, sedissiosa, sedissioses.)

Puigdemont, Waterloo, Napoleón, pañales

Segar, v., lat. secare, couper, scier, moissonner, faucher.
Las messios qu' el a fachas en arar o en semenar o en segar o en estivar lo blat. Trad. du Code de Justinien, fol. 17.
Les dépenses qu'il a faites à labourer ou à semer ou à couper ou à récolter le blé.
Part. prés. Segan prat am lo dalh el ma. Brev. d'amor, fol. 47.
(chap. Segán lo prat en la dalla a la ma. La dalla se fa aná en les dos mans; la corbella, fals o falz en una, y al atra la soqueta de fusta.)
Fauchant pré avec la faux à la main.
Part. pas. Madurat, segatz es apres;
Segat, hom lo bat per que salha
Et yesca lo blatz de la palha.
Leys d'amors, fol. 36.
Mûri, il est coupé après; coupé, on le bat pour que saille et sorte le blé de la paille.
La bona meysso cant es segada el camp. V. et Vert., fol. 66.
La bonne moisson quand elle est coupée au champ.
ANC. FR. C'estoyent des moissonneurs en chemise qui scioyent du blé aux plus grandes chaleurs du jour. Remi Belleau, t. 1, fol. 130.
Arbres planter et blez soier.
Nouv. rec. de fabl. et cont. anc., t. 1, p. 376.
CAT. ESP. PORT. Segar. IT. Segare. (chap. Segá, segás: sego, segues, segue, seguem o segam, seguéu o segáu, seguen; segat, segats, segada, segades; segaré; segaría; si yo segara; si yo tinguera una dalla, cuántes faixes segaría.)

fulla, brindó, pontet, rastell, rampill, mánec, maneta, manelló, manilló, maniguill, costella de la fulla, falte la pedra per a esmolá y la enclusa

2. Segador, s. m., moissonneur, faucheur.
Comunamen segador
Per so penhon li penhedor 
Junh. 
Brev. d'amor, fol. 47.
Communément (en) faucheur pour cela les peintres peignent juin.
CAT. ESP. PORT. Segador. IT. Segatore. (segadó, segadós, segadora, segadores.)

Segon, prép., lat. secundum, selon.
Segon los corteiadors.
Giraud le Roux: A la mia.
Selon les courtiseurs.
Segon los ditz de la Sainta Escriptura.
Bernard de la Barthe: Foilla ni flors.
Selon les dits de la Sainte-Écriture.
Conj. comp. Segon que mandec, fo fayt. Philomena.
Selon qu'il commanda, il fut fait.
A greu sera est segl' en l' estamen
Que a estat, segon que auzem dir.
P. Cardinal: Tot atressi.
Difficilement sera ce siècle dans l'état qu'il a été, selon que nous entendons dire.
ANC. FR. Selunc nature, purchaceit
Sa viande cum il soleit. 
Marie de France, t. II p. 62.
CAT. Segons. ESP. Según. PORT. Segundo. IT. Secondo. (chap. Segons.)

Segon, adj. num., lat. secundus, second, deuxième.
La nueyt segonda devia intrar. Philomena.
La seconde nuit il devait entrer.
Subst. El segonz, Guirautz de Bornelh.
Pierre d'Auvergne: Chantarai.
Le second, Giraud de Borneil.
Loc. Una no sai
Que segonda no 'l sia.
A. Daniel: Quan chai.
Une je ne sais qui seconde ne lui soit. 
- Cousin issu de germain, cousin second.
Fraire e cozi e segon.
(chap. Germá y cusí y cusí segón. De frater : fraire : frare : flare, flares.)
T. de Sifre et de Bernard: Mir Bernar.
Frère et cousin et second.
Gausceran Durtz e son frair' En Raimon
Am atretan cum s' eron mey segon.
Bertrand de Born: Quan la novella.
Gausserand Durt et son frère le seigneur Raimond j'aime pareillement comme s'ils étaient mes cousins seconds.
- Seconde farine, recoupe, bis-blanc.
Coma aquel que purga la pura farina del segon.
(chap. Com aquell que purgue la pura farina del segó.)
V. et Vert., fol. 35, 2e Ms.
Comme celui qui purge la pure farine du second.
- Rival, concurrent. 
Sol Dieus mi gart del segon. 
Raimond de Castelnau: Entr' ira.
Seulement que Dieu me garde du concurrent.
ANC. FR. Il fud li secunz qui là mist
La lei Deu e tenir la fist.
Marie de France, t. II, p. 419.
CAT. Segon. ESP. PORT. Segundo. IT. Secondo. (chap. Segón, segons, segona, segones; segundo, segundos, segunda, segundes. 1 segón de tems.)

2. Segondament, Segondamen, adv., secondement.
Itera... am enguent... segondament.
Trad. d'Albucasis, fol. 25. 
Réitère... avec onguent... secondement.
CAT. Segonament. ESP. Segundamente (Segundament). IT. Secondamente. 
(chap. Segonamen o segónamen; dos vegades; a la segona. Reiteradamen.)

3. Segondanament, adv., secondement.
Tu descuebre.. segondanament. Trad. d'Albucasis, fol. 44.
Tu découvres... secondement.

4. Segondar, v., lat. secundare, seconder. 
Qui ara no 'l segonda 
Non er de la taula redonda.
Roman de Jaufre, fol. 4.
Qui maintenant ne le seconde ne sera pas de la table ronde.
CAT. Secundar. ESP. (secundar) PORT. Segundar. IT. Secondare.
(chap. Secundá, seguí: secundo, secundes, secunde, secundem o secundam, secundéu o secundáu, secunden; secundat, secundats, secundada, secundades; secundaré la mossió de censura; secundaría; si yo secundara la majoría de vots.)

5. Secundari, adj., lat. secundarius, secondaire.
Tan... premiera que secundaria.
(chap. Tan... primera com secundaria.)
Statuts de Provence. Julien, t. 1, p. 58.
Tant... première que secondaire.
CAT. Secundari. ESP. PORT. Secundario, segundario. IT. Secondario.
(chap. Secundari, secundaris, secundaria, secundaries.)

Secundari, secundaris, secundaria, secundaries.

6. Segundariament, Segondariamen, Secondariament, adv., secondairement, secondement.
Son pauzadas segondariamen. Leys d'amors, fol. 122. 
(chap. Són posades secundariamen o secundáriamen.)
Sont posées secondairement.
Secondariament per la longueza de temps. Doctrine des Vaudois.
Secondement par la longueur de temps.
Inscideys aquela segundariament. Trad. d'Albucasis, fol. 20.
Incise celle-là secondement.
CAT. Secundariament. ESP. (secundariamente) PORT. Segundariamente. 
IT. Secondariamente. (chap. Secundariamen o secundáriamen.)

7. Segundina, Secondina, s. f., lat. secundinae, segondine, arrière-faix, 
délivre.
Fetus... evolopat en la pel dita secundina, ab la qual naysh.
(chap. Feto... embolicat en la pell dita secundina, en la cual naix. Naix sone igual que naysh o naish.)
Eluc. de las propr., fol. 251.
Fétus... enveloppé dans la peau dite secondine, avec laquelle il naît.
Cove que no y laissas alcuna causa dedinz la segondina.
Trad. d'Albucasis, fol. 37.
Il convient que tu n'y laisses aucune chose dedans la secondine.
CAT. ESP. Secundina. PORT. Secundinas. IT. Secondina. (chap. Secundina, secundines dels ressién naixcuts.)

Seguel, s. m., du lat. secale, seigle.
Granetz de seguel hi moillatz.
Deudes de Prades, Auz. cass.
Petits grains de seigle vous y mouillez.
Un sestier de seguel.
Tit. de 1279 et 1280. Arch. du Roy., Toulouse, J. 321.
Un setier de seigle.
CAT. Segol (sègol). IT. Segale, segola. (ESP. Centeno. Chap. Senteno; secale cereale L. Es de la familia del blat o formén, y está relasionat en la sibada.)

ESP. Centeno. Chap. Senteno; secale cereale L. Es de la familia del blat o formén, y está relasionat en la sibada.

trilla, noms, sibá, avena, senteno, blat

viernes, 6 de febrero de 2026

Qui - Quisquilha - Quotar, Cota, Cotta, Cottization

Qui, pron. rel., lat. qui, qui.

Suj. sing. Li respont: ieu suy qui suy. V. de S. Honorat.

(chap. Li respón: yo soc qui soc; com la cansó de Pedro Infante, o la coneguda frasse que Deu li va di a Moisés.)

Lui répond: je suis qui je suis.



La bona dona valen

Qui tan gen vos aculhit.

Peyrols: Quant Amors.

La bonne dame méritante qui si gentiment vous accueillit.

Qui per nesci cuidar

Fai trop gran falhimen,

A dan li deu tornar.

Pons de Capdueil: Qui per nesci. 

Qui par ignorant penser fait trop grande faute, à dommage (cela) lui doit tourner.

Peire, qui ama desena.

T. de Pierre d'Auvergne et de B. de Ventadour: Amicx.

Pierre, qui aime perd le sens.

Pauc ama, qui non fai messios.

B. de Ventadour: Bels Monruels.

Peu aime, qui ne fait dépenses.

Rég. dir. sing.

Ben gardaratz qui faitz emperador.

Peyrols: Pus flum Jordan.

Bien vous regarderiez qui vous faites empereur.

Ieu no sai dire qui!

(chap. Yo no sé di qui! - o quí -)

J. Esteve: Francx reys.

Je ne sais dire qui!

Non truep qui m guirenta.

P. Rogiers: Tan no plou.

Je ne trouve qui me garantisse.

Suj. pl. Los pros de Proenza

Qui renhan ab conoissensa.

B. de Ventadour. En aquest.

Les preux de Provence qui se conduisent avec connaissance.

Las forças qui ara i son. Titre de 1137.

(chap. Les forses que ara ñan (hi són); fortaleses.)

Les forteresses qui maintenant y sont.

Rég. dir. pl. Dui rei qu' estan

D' ajudar vos, ara entendatz qui.

Bertrand de Born: Ara sai ieu.

Deux rois qui diffèrent de vous aider, maintenant entendez qui.

Le datif latin Cui fut employé comme régime indirect sans préposition.

Sens, cui ieu ges non cre,

Mostra me que no s cove.

Giraud le Roux: A la mia.

Sens, à qui point je ne crois, me montre qu'il ne convient pas.

Selhs cui desplay jonglaria,

E selhs cuy desplay cortezia.

Bernard de tot lo mon: Be m'agrada.

Ceux à qui déplaît jonglerie et ceux à qui déplaît courtoisie.

ANC. FR. N'i a celui cui il n'anuit.

Nous ne savon cui est li cors.

Fabl. et cont. ant., t. IV, p. 205 et 41.

Je ving au conte de Soissons, cui cousine germainne j'avoie épousée. 

Joinville, p. 51.

Fen nostre très chier seigneur et pere, cui Dieu pardonne.

Ord. des R. de Fr., 1461, t. XV, p. 1.

Car j'amerai, puisqu'il me siet,

Cui qu'il soit bel ne cui qu'il griet. 

Roman de la Rose, v. 3198.

On le trouve pourtant précédé de prépositions.

Totz aquelhs a cuy be far desplai.

Bernard de tot lo mon; Be m'agrada.

Tous ceux à qui bien faire déplaît. 

Que non aia blasme de cui que sia.

Cadenet: De nulha.

Qu'il n'ait blâme de qui que (ce) soit.

Na Beatrix la valen

En cui es gaug, deport e rire.

Pons de Capdueil: Ben sai que.

Dame Béatrix la méritante en qui est joie, amusement et rire.

ANC. FR. Rendues à cens à cui eles estoient avant.

Arch. du Roy., Tr. des Ch., reg. 44, pièce 81.

De la cui mort demora li roiaumes de France plains de dolor.

Gestes de Louis-le-Débonnaire. Rec. des Hist. de Fr., t. VI, p. 137.

ANC. ESP. Demas qui lo cobrís non avria pavor.

Poema de Alexandro, cop. 92.

Todos los sus miraglos qui los podie contar.

Vida de S. Domingo de Silos, cop. 384.

CAT. Qui. ESP. MOD. Quien. PORT. Quem. IT. Chi. (chap. Qui, quins, quina, quines; ¿quí, quíns, quína, quínes? ¡Quí puguere! ¡Quíns ulls mes majos! ¡Quína dona mes templada! ¡Quínes figues mes bones!)

Oronetes van y venen, oronetes venen, van; enlocades de alegría, del seu vol no paren may.  Revolten los oms fullosos, volen per l´antic casal, y baixen a la fonteta, y pujen als campanás...  Oronetes, mes amigues, que la estiuada alegrau, ¡Oh! ¡quí puguere com vatres viure a plaé an esta Vall.

Qui était employé dans des phrases absolues manquant de la préposition qui semblait devoir le gouverner.

Re no val sabers, qui no 'l despen.

Bernard d'Auriac: S' ieu agues.

Rien ne vaut le savoir, (pour) qui ne le dépense pas.

En calque part la pena sia

Dreisar la deu hom tota via;

Qui no la dreisa, leu se briza.

Deudes de Prades, Auz. cass.

En quelque part que soit la plume on doit toujours la dresser; qui ne la dresse, elle se brise facilement.

Loc. Ieu n' ai perdutz

Mains dos, qui s vuelha 'ls prenda.

Guillaume de Cabestaing: Lo dous.

J'en ai perdu maints dons, qui se veuille les prenne.

Qui m crida ni m brai,

Eu non aug nulha re.

B. de Ventadour: Pus mi preiatz.

Qui me crie et me braille, je n'entends nulle chose.

L'autr' en Espagna, qui aval qui amon. Guillaume de Tudela.

(chap. Los atres a España, qui aball qui amún; los uns cap aball, los atres cap amún.)

Les autres en Espagne, qui aval qui amont.

En gran dolor

Foran ab plor

Frances, qui qu' o desvuelha.

Guillaume de Montagnagout: Bel m'es.

En grande douleur seraient les Français, avec pleur, qui que ce soit qui ne veuille pas cela.

Qui que romaigna, ieu irai volentos.

Pons de Capdueil: So qu' hom vol.

Qui que ce soit qui reste, j'irai volontaire.

Qui que m n' am mais o m n' azir.

Rambaud d'Orange: Mon vers.

Qui que ce soit qui m'en aime davantage ou m'en haïsse.

Vas Nems t' en vai, chansos, qui que s n' azire.

Folquet de Marseille: Tan m' abelis.

Vers Nîmes va-t'en, chanson, qui que ce soit qui s'en fâche.

ANC. FR. Ce propos,.. pourroit sembler véritable, qui le transféreroit au gouvernement de Phocion. Amyot. Trad. de Plutarque. Vie de Phocion.

Qui osteroit de ces miens ouvrages les authoritez des écrivains passez, je ressemblerois ceste corneille d'Horace et resterois nud.

Camus de Belley, Diversités, t. II, fol. 437.

Estuet aujourd'ui, qui qu'en gront ou en derve,

Qu'à leur obédiance ta seignorie serve.

J. de Meung, Test, v. 679.

Traïson en fera, ki k'en puiz mal en die.

Roman de Rou, v. 2641.

ANC. IT. Che molto più risplende

Lo poco chi lo spende

Tosto e larga mano.

Brunetto Latini, Tes., p. 76.


Quil, Quill, s. m., gazouillement, piaillement, murmure, exclamation.

Braitz, chanz, quil, criz

Aug dels auzels pels plaissaditz.

Rambaud d'Orange, Braitz, chanz. 

Piaillements, chants, gazouillements, cris des oiseaux j'entends dans les bocages.

La regina va gitar 1 gran quil.

Plainte sur la mort de Robert, roi de Naples. 

La reine va jeter une grande exclamation.

Fig. Ges quil ni brail non enten de pervers. 

E. Cairel: Abril ni mai.

Point murmure ni cri je n'entends de pervers. 

Per lieys don muer ses quill. 

Raimond de Miraval: Aissi m.

Pour elle dont (pour qui) je meurs sans murmure.

(chap. Crit, crits; piulamén, piulamens de muixons; exclamassió, exclamassions.)

2. Quilar, Quillar, v., piailler, babiller, murmurer, exclamer.

Veramen faitz cridar, quilar ni braire.

Guillaume de Saint-Didier: D' una dona.

Vraiment vous faites crier, piailler et brailler. 

Qui qu'en cosselh ni 'n quill,

D'amar vos suy el drech fil.

P. Bremon Ricas Novas: Ben dey.

Qui que ce soit qui en conseille et en babille, de vous aimer je suis au droit fil.

(chap. Cridá o quirdá, piulá un muixó, exclamá. Yo crido, crides, cride, cridem o cridam, cridéu o cridáu, criden; cridat, cridats, cridada, cridades; yo piulo, piules, piule, piulem o piulam, piuléu o piuláu, piulen; piulat, piulats, piulada, piulades.)


Quin, Quinh, pron. rel., quel.

Quins hom es Karlesmagne?

Quin son li XII par?

Baro, dis l'amiran, quinh cosselh mi donatz? 

Quina es la razo que as devizat tan?

Roman de Fierabras, v. 880, 881, 2542 et 1277.

Quel homme est Charlemagne?

Quels sont les douze pairs?

Barons, dit l'émir, quel conseil me donnez-vous? 

Quelle est la raison que tu as tant conversé?

CAT. Quin. (chap. Quin, quins, quina, quines; quín, quíns, quína, quínes?!)

2. Cayn, pron. rel., quel.

A lur dig: Tost mi digas

Cayna malvestat trobas.

Quant lo santz auzi la cayna.

Donc am cayna color

Mi conortas tu d' esperanza?

V. de S. Honorat.

Leur a dit: Tôst dites-moi quelle méchanceté vous trouvez.

Quand le saint entendit laquelles.

Donc avec quelle couleur d'espérance m'encourages-tu?   


Quintal, s. m., quintal.

Aldrete, p. 366; Mayans, t. II, p. 234 et 252, le disent d'origine arabe.

No ilh daria hom mezalha del quintal.

P. Cardinal: D'un sirventes.

On ne lui donnerait maille du quintal.

Quintal de coire. Cartulaire de Montpellier, fol. 116.

Quintal de cuivre.

Loc. Quan a pres a quintals et a fais.

Bertrand de Born: Pus lo gens.

Quand il a pris à quintaux et à faix.

ESP. PORT. Quintal. IT. Quintale. (chap. Quintal, quintals; del ár. hisp. qinṭár, este del siriaco qanṭīrā, y este del latín centenarium “sentenari”. Pes de 100 libres equivalén a Castilla o Castella a 46 kg aproximadamén.)


Quintana, s. f., quintaine, sorte de mannequin figurant un homme armé, le bouclier d'une main et l'épée de l'autre.

Voyez Du Cange, Dissert. VII, p. 181 et 182.

Lhi donzel van burdir a la quintana.

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 32.

Les damoisels vont s'amuser à la quintaine.

ANC. FR.

Quintaines fait drecier, et jouster i faisoit, 

Et donoit an biau pris celui qui miex joustoit.

Vie de Duguesclin. Du Cange, Dissert. VII.

A la quintaine et à l'escu jouster.

Roman de Jordain de Blaye. Du Cange, t. V, col. 1075.

Quintaine font drecier en un bel pré fleuri.

Roman de Berte, p. 145.

Quintana, s. f., quintaine, sorte de mannequin figurant un homme armé, le bouclier d'une main et l'épée de l'autre.


IT. Quintana. (chap. Quintana, quintanes no es lo mateix que en ocsitá o fransés, un maniquí de un home armat pera entrená cap a les justes, es: mas, masada, masos, masades; una de les portes, víes o plasses dels campamens romanos o romans aon se veníen víveres o vitualles, coses pa viure.
- Apellit del lladre presidén honorari u honorífic de la Ascuma, assossiassió catalanista del Matarraña = IEC; ICF: Iniciativa cultural de la franja del meu cul.)

Artur Quintana i Font, Arturico Quintanilla y Fuentecica

Quisquila, s. f., caille.

Quisquila fa uous petitz, redons, menors que perditz, et major que alauza.

Eluc. de las propr., fol. 276.

Caille fait oeufs petits, ronds, moindres que perdrix, et plus grands qu'alouette.

(chap. Codorniu, codornius, coturnix coturnix; gualla, gualles ve del alemán Wachtel, la w germánica pot passá a g, com Wimara Guimara Guimerá, Wilhelm Guillem Guilhem Guillermo, Wifredo Guifredo Guifre, etc, etc. 

La primera vegada que vach sentí gualles va sé perque mon cusí que va viure a Tamarite y después a Barbastro, teníe una granja de gualles. Guatlla, guatlles.)

Codorniu, codornius, coturnix coturnix; gualla, gualles

Quisquilha, s. f., du lat. quisquilia, criblure, balayure, immondice.

Quisquilhas, so remazulhas del froment cazens, quan si purga.

Eluc. de las propr., fol. 220.

Criblures, ce sont les restes du froment quand il s'épure.

(ESP. Quisquilla, menudencia. Chap. cascarilla que cau del formén o blat, cuan se porgue o cribe; cribá : criblures; cascarilles; clasca, clasques del gra, blat, sibada, avena, etc. No sé si algú de vatros diu quisquilla, quisquilles.)

IT. Quisquillia, quisquiglia.

La trilla 4 , Los noms, sibá, avena, senteno; cascarilla que cau del formén o blat, cuan se porgue o cribe; cribá


Quotar, v., du lat. quot, coter.

Regardan lo nombre, quotant lo fuelh.

Eluc. de las propr., fol. 283.    

Regardant le nombre, cotant la feuille. 

IT. Quotare.

2. Cota, Cotta, s. f., lat. quota, cote, quotité.

Refusans de pagar lor cotta... la portio e cota.

Tit. de 1424. Hist. de Languedoc, t. IV, pr., col. 422.

Refusant de payer leur cote... la portion et quotité.

CAT. Cota, quota. ESP. Cota, cuota. (chap. cuota del préstamo, les cuotes de la comunidat de veíns.)

3. Cottization, s. f., cotisation.

A la cottization provederai.

(chap. A la cotisassió proveiré.)

Petit Thalamus de Montpellier. Martin, p. *154.

A la cotisation je pourvoirai.

4. Aliquot, adj., lat. aliquot, aliquote.

Partida aliquota apelam tota partida que es meitat del nombre o 'l ters o 'l quart o 'l quint. Eluc. de las propr., fol. 280.

Nous appelons partie aliquote toute partie qui est moitié du nombre ou le tiers ou le quart ou le cinquième.