Mostrando las entradas para la consulta corregut ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta corregut ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas

miércoles, 7 de agosto de 2024

Oblic - Entroblidar

 

Oblic, adj., lat. obliquus, oblique.

- Substantiv. Biais, détour, obliquité. 

Tant non escrius ab grafi ni ab pena

Puescas saber d'amor totz los oblicx.

Serveri de Girone: Qui bon frug.

Tant tu n' écris avec poinçon ni avec plume, que tu puisses savoir tous les biais d'amour.

Artur Quintana i Font, Arturico Quintanilla y Fuentecica

- Cas oblique, terme de grammaire.

Tug li oblic singular... Termeno lors oblicz singulars ses S.

Leys d'amors, fol. 68.

Tous les cas obliques singuliers... Terminent leurs cas obliques singuliers sans S.

CAT. ESP. (oblicuo) PORT. IT. Obliquo.

(chap. Oblicuo, oblicuos, oblicua, oblicues.)


Oblidar, v., lat. oblitterare, oublier. 

En chantan m' aven a membrar

So qu' ieu cug chantan oblidar, 

E per so chant qu' oblides la dolor.

Folquet de Marseille: En chantan.

En chantant il m' advient de rappeler ce que je pense en chantant oublier, et je chante pour cela que j' oubliasse la douleur.

Oblides so que deu oblidar.

G. Riquier: Fortz guerra. 

Qu'il oubliât ce qu'il doit oublier.

Tot autre joy desconois et oblida 

Qui ve 'l sieu cors gent e cortes e guay. 

Arnaud de Marueil: Si cum li peis.

Toute autre joie méconnaît et oublie qui voit le sien corps gentil et courtois et gai.

Quan vey l' alaudeta mover

De joi sas alas contra 'l rai,

Que s' oblida e s laissa cazer.

B. de Ventadour: Quan vey.

Quand je vois l'alouette mouvoir de joie ses ailes contre le rayon, de sorte qu'elle s'oublie et se laisse choir.

Proverb. Lo reprovier non dis ges ver

Que cor oblida qu' uelhs no ve.

Peyrols: Tot mon engienh.

Le proverbe ne dit point vrai que coeur oublie (ce) qu' oeil ne voit.

Part. pas. Fora bos que no fos oblidatz

Tan ricx mirals.

Guillaume de Saint-Didier: El temps.

Il serait bon que ne fût pas oublié si riche miroir.

CAT. Oblidar, olvidar. ESP. Olvidar. IT. Obliare, obbliare.

(chap. Olvidá u oblidá: olvido, olvides, olvide, olvidem u olvidam, olvidéu u olvidáu, olviden; olvidat, olvidats, olvidada, olvidades.)

2. Oblidamen, s. m., oubli.

Desconoyssensa, so es oblidamen de Dieu e de sos beneficis.

V. et Vert., fol. 7.

Méconnaissance, c'est oubli de Dieu et de ses bienfaits.

Proverb. De necgligencia nays oblidamens. V. et Vert., fol. 12.

De négligence naît oubli.

IT. Obliamento, obbliamento. (chap. Olvidamén, olvidamens.)

3. Oblidansa, Oblidanssa, s. f., oubliance, oubli.

Per aquestz II peccatz, necgligencia et oblidanssa, esdeven soven que hom no se sap ben cofessar. V. et Vert., fol. 12. 

Par ces deux péchés, négligence et oubli, il advient souvent qu'on ne sait pas bien se confesser.

Fontainas que, cant hom beu de lor, rendo ad home la memoria e tota oblidansa. Liv. de Sydrac, fol. 55.

Fontaines qui, quand on boit d'elles, rendent à l'homme la mémoire en toute oubliance. 

ESP. Olvidança (olvidanza, olvido). IT. Oblianza, obblianza.

(chap. Olvidansa, olvidanses, es lo mateix que lo que seguix:)

4. Oblit, Obli, s. m., du lat. oblivium, oubli.

Non deu hom los oblitz 

Ni 'ls viels faitz remembrar.

Giraud de Borneil: Per solatz. 

On ne doit rappeler les oublis ni les vieux faits. 

Loc. Quar meto tantost en oblit

Lurs pairos pueis que so noirit.

Brev. d'amor, fol. 63.

Car ils mettent leurs parents en oubli aussitôt après qu'ils sont nourris.

Ill crozat van reptan 

Del passatge qu'an si mes en obli.

Bertrand de Born: Ara sai eu. 

Les croisés je vais accusant du passage qu'ils ont tant mis en oubli.

CAT. Oblit, olvit. ESP. Olvido. IT. Oblio, obblio. 

(chap. Olvit u olvido, olvits u olvidos.)

5. Oblida, s. f., oubli.

Loc. Diguas li c' Arnautz met en oblida

Tot' autr' amor.

A. Daniel: Lanquan vei. 

Dis-lui qu' Arnaud met en oubli tout autre amour. 

Ans que torn en oblida,

Lo crims a tan corregut.

Hugues de Saint-Cyr: Longamens. 

Avant qu'il tourne en oubli, le crime a tant couru. 

IT. Obblía, oblía.

6. Oblidos, adj., lat. obliviosus, oublieux.

Lo pretz e 'l sen e la beutat de vos

Don, pois que us vi, no fui anc oblidos.

Arnaud de Marueil: Si cum li peis.

Le mérite et le sens et la beauté de vous dont, depuis que je vous vis, 

je ne fus oncques oublieux.

Necgligens et oblidos e perezos. V. et Vert., fol. 12.

Négligent et oublieux et paresseux.

ESP. Olvidoso (olvidadizo). IT. Obblioso, obblivioso. 

(chap. Olvidadís, olvidadisos, olvidadisa, olvidadises; desmemoriat,  desmemoriats, desmemoriada com la mula vella de Desiderio Lombarte de Peñarroija de Tastavins, desmemoriades.)

Desmemoriada mula vella, Desideri Lombarte, Pedro Bel Caldú

7. Desoblidar, v., oublier, perdre la mémoire.

Part. pas. Juzieus felons, trop etz desoblidatz,

Mal vos membra del temps que n' ez passatz. 

Pl. de la Vierge. 

Juifs félons, vous êtes trop oublieux, il vous souvient mal du temps qui en est passé.

8. Eyssoblidar, Yssoblidar, v., oublier. 

Grans ricors fan Dieu eyssoblidar. 

G. Olivier d'Arles, Coblas triadas.

Grandes richesses font oublier Dieu.

Qui es noncalens de cofessar, yssoblida sos peccatz.

V. et Vert., fol. 12.

Qui est nonchalant à se confesser, oublie ses péchés.

9. Entroblidar, v., oublier intérieurement.

Ieu non la puesc entroblidar

La belha cui non aus pregar.

Peyrols: Tot mon engienh.

Je ne la puis oublier intérieurement la belle à qui je n'ose adresser des prières.

ANC. FR. Se per vos est pitié entrobliée.

Le Comte d'Anjou: Li grans désirs.

domingo, 28 de julio de 2024

4. 3. Relassió del pare de Saputo.

Capítul III.

Relassió del pare de Saputo.


Yo, fills meus (va di), vach tindre a la meua juventut uns fums que me han costat mol cars, pos me van traure la felissidat de la vida, sense traure de ella per contrapés datra utilidat que desengañám de la virtut de les dones. Pero no cregáu per naixó que les condeno o que penso mal de elles; no poden sé de atra manera. Encara mes:

ni convendríe que u foren si no se cambie del tot la inclinassió que se tenen los dos sexos. Tamé admitiré exepsions si me se demanen; o al menos dixaré en la seua opinió al que les defengue.

Habíe arribat lo final dels meus libres entretenimens, sin embargo, no vach montá cap escándol ni vach doná peu a mals rumós; pensaba en casám, pero cap de les joves que había tratat o coneixía me van pareixe dignes de sé la meua dona. Mon pare me habíe dit que lo seu, es a di, mon yayo, a qui li van pesá los collons en romanes y sense contá la llana pesáen mes que lo cap de Pelayo, va sé home mol sabut y que li va parlá moltes vegades de la condissió dels caballés, de la diferensia dels tems, de la mudansa de les costums, del oblit dels usos antics, tot per caussa que ya no estáe en mans dels homens aturá, y los seus efectes siríen encara mes grans per sí mateixos y per lo sol abansá de les coses, perque en un siglo habíe corregut mol lo món y habíe cambiat tan que ya no se reconeixíe. Que per tan lo home que sabíe apartás del vulgo chusgán les coses, y teníe valor pera obrá conforme a la raó vensén les falses opinions ressibides, no debíe fé los solamens de la felissidat en causes d'atres y potsé contraries al orden y fin de la naturalesa. Y entre atres moltes consecuensies que de estes reflexions traíe, aplicanles al estat particulá de cada un, díe que a la dona no se li teníe que buscá mes que dos coses, talento y agrado; y del naiximén díe que sense despressiál de cap modo, no ere de les primeres raons que contribuíen a feles mes o menos dignes. Així es que mon pare imbuít de estes sabies máximes se va casá en una llauradora filla de una familia honrada, sí, pero casi pobre, y va sé mol felís en ella; y u vam sé los seus fills tamé, perque ere una dona mol amable, y solísita, fée tot lo que li demanáes, y advertida de tot. Y a mí me díe que si me pareixíe be una dona plebeya, no reparara en preferila a un atra de naiximén, com si per la seua roba no fore tan digna com aquella.

Confesso que esta filossofía de mon pare y de mon yayo me pareixíe una mica irregulá; pero observán lo que passáe a mols matrimonis veía que ere la verdadera; y entonses me fáe escrúpol, y hasta casi m'haguere deshonrat vóreu a casa meua. Me va apetí en aixó un viache a Saragossa, y de allí passá a Huesca, a Casbas y atres pobles, y no tenín a Almudévar cap conegut y acassanme lo fret vach demaná fonda a la primera persona que vach trobá al carré. Ere una sagala de una presensia agradable que entráe a una caseta que me va pareixe que pegáe en lo traje y aire modesto de la persona. Volía sol passá un rato; pero la veu de aquella jove, les seues respostes y paraules, sempre naturals, sempre atentes y hasta discretes, me reteníen y me féen contá les hores per minuts. Se va passá lo día; en son demá va continuá lo mal orache, y me vach alegrá per dins, y li vach di que si no li había de fe nosa no men aniría en aquell temporal. Ella, en una grassia que va acabá de prendám, va contestá: "lo mal tems, siñó, lo té vostra mersé a casa meua; y no al monte o per los camins; pero vostra mersé mane. No lay pareix, lo mateix sirá engañás que está be en realidat. Ya li vach di ahí que sol séntigo no podé hospedál com dessicharía; lo demés es cuenta de vostra mersé que u patix”. Esta resposta, com dic, me va encantá de tal manera, que vach passá tot lo día observán los seus ademans; y enrecordanmen del consell de mon pare vach di pera mí: an esta sagala en dos mesos la educo yo y la eixeco a la dignidat del porte que li correspón a casa meua; es discreta, mansa, naturalmén grassiosa y afabilíssima; honrada tamé y pel que puc jusgá, me pareix que no me engañe, es honesta y recatada. Lo seu apellit ha tingut lustre a Aragó, y no fará dissonansia en lo meu.

Esta es, pos, la meua sort; seguiré la filossofía dels meus bons pares y yayo. Y per algo tamé me ha portat la Providensia an esta casa. 

La vach cridá entonses, y fenli primé algunes preguntes, li vach di: no tinguéu temó, soc caballé; la vostra virtut mereix un premio, y vach a donatos lo mes gran que puc. Soc libre, miraume; y si no tos pareixco mal, doneume la má y siréu la meua dona. Ella se va esbarrá, com ere natural, y tremoláe; yo li vach agarrá la má, la hi vach apretá y li vach preguntá: ¿me la donéu com yo to la demano?, y va contestá plena de neguit y sense pugué casi pronunsiá les paraules: sí, siñó. Me vach aturá aquell día y part del siguién, y vach continuá lo meu viache.

Vach eixí de casa seua, felís, gloriós, com si fora un atre home. No vach voldre aná a Huesca, vach torná vía recta cap a casa a dili a mon pare lo que había fet; cuan al arribá me entregue una lletra que fée dos díes que me aguardabe, a la que la pobreta me díe:

"Ting notissia que has tornat a Saragossa, y ya me moría de pena, y mes pensán que fa sis mesos que no te has dignat vindre a vórem. Que sápigues que la teua radera visita me ha ficat en un estat que ya no puc amagá. Si dins de tres díes no vens, u descubriré tot a mons pares que ya su están barruntán; o me tallo lo coll o fach alguna malesa, perque estic desesperada y no puc dissimulá mes, no fach mes que plorá y doná a entendre la meua desgrassia.»

Figureutos lo que me va passá en esta nova tan a deshora. Mon pare, al vórem sense coló y sense veu me va preguntá qué ere, y yo li vach doná a lligí la carta. La va lligí y me va di: Séntigo lo teu disgust y lo de aquella familia; pero tot té remey, si no es mala elecsió la que has fet, perque lo carácter de ixa sagala li donará mal genio y sirá poc amable, al no domala desde lo primé día. Ha tingut una educassió mol roína, o milló dit, no ne ha tingut cap; la han criat a la soberbia y sol sap sé soberana, impertinén y sompa, com si tinguere sang blava; y lo no sé fea no compense estos defectes. 

Fresco aconselle a la seua neboda que, si tan li moleste la gen, no se miro al espill.

- Pera humillá la seua soberbia, vach di entonses, la vach volé enamorá de esta manera sense está yo enamorat de ella. 

- Pos has sigut ignorán, me va contestá mon pare; la soberbia del carácter, la fanfarronería del genio, la vanidat y lo orgull, no tenen que vore en la sensibilidat del cor, si ña honor al home no ha de mostrá aquella flaquesa. Per la meua part estic ressignat a vórela de nora a casa meua, encara que tindrem faena en ella.

Vach arreá aquell mateix día; y a poc mes de la mitat del camí vach topetá en un germá de ella que veníe a buscám. Me se va plantá dabán y mol serio me va preguntá: 

- ¿Aón anéu, don Alfonso?

- A casa vostra, li vach contestá.

- ¿Sabéu lo que passe an ella?

- U sé y an aixó vach.

- Pos anem. Y sense tartí, sense chistá en tot lo camí, vam arribá. Son pare, home una mica furo y aspre, perque la soberbia ere innata an aquella familia, me va ressibí en seriedat, me va portá al cuarto aon estáe sa filla plorán, y sense preguntám res, sense dim res, me va pendre del bras, me va presentá an ella y va di:

- Aquí tens a la teua dona; dónali la má. Yo li vach allargá la má, ella me va doná la seua, y va di lo pare: ya s'ha acabat tan plorá, o al menos plórali al que ha de consolát y no a mí. Yo al vórela tan humilde, tan apocadeta y avergoñida, li vach di: 

- Has de tindre bon ánimo, Vissenteta; esta má es teua, y este bras lo teu escut. Avui hay de minjá en tú a la taula, y no hay de vore despenjás mes llágrimes de eixos ulls. Pera abreviá; aquella mateixa nit se va arreglá tot, y als sis díes caminabem ya cap an esta casa units legitimamen.

Yo, sin embargo, no podía olvidá a ta mare; sempre estáe allá lo pensamén; pero cuan vach sabé que habíe parit un chiquet, vach pensá en doná al traste en la meua ressignassió y aviá lo carro pel pedregal. Vach tindre que conformám en lo que no teníe remey, y pretextán no sé qué vach aná a Huesca, me vach presentá al siñó obispo y li vach di lo que passáe, pera suplicali que en gran recato y mol secreto, y valense del mossen del poble a qui res se li habíe de revelá y sí encarregá no diguere per qué ni aón, procurare assistí a ta mare y al fill, sense má llarga que despertare la curiosidat dels bachillés del poble, o de un modo dissimulat, en prudensia, y fen vore que ere un favor que ella y lo chiquet mereixíen; en ocasió de una festa, en públic, li vach dixá mil escuts de plata, y ne vach enviá uns atres mil después de sing añs. Així se va fé hasta que tú vas escomensá a volá; y ten anáes y entornáes del niu per la teua cuenta, y campabes al ample; que va sé cuan vas acabá de pintá la capella del Carmen. Per lo siñó obispo vach sabé que la pintabes, y vach aná a vóret y vach está a la capella com un mes de tans visitans. Me va pareixe conéixet, y no vach dudá de que fores tú, disfrassat de estudián, están de casualidat a Berbegal cuan vau passá, y be podrás enrecordaten que de una sola má vau arreplegá trenta sis escuts de plata, y no vau sabé de quí veníen.

- Men enrecordo, ya u crec que men enrecordo, va contestá Pedro Saputo, de eixe gesto de soltura; pero vach está ben lluñ de imaginá que fore de mon pare. - Yo pos, va continuá don Alfonso, cuan te vach vore tan aventajat y listo, y que desde chiquet te díen Pedro lo Sabut, vach di: éste ya no me nessessite; ni yo ting que fé mes per ara; al seu tems sirá un atra cosa. Y desde entonses (no olvidán may lo teu dret) te vach encomaná a la Providensia, y sol vach procurá sabé si mare y fill vivíeu, la mateixa fama del teu nom me u díe. Ara hay quedat libre y determino cumplí la meua obligassió en ta mare y en tú; y an aixó me disposaba cuan no sé cóm te has presentat aquí pera obrí mes fássil lo camí an este trate, per al que, Juanita y tú, Jaime, espero no me negaréu la vostra aprobassió y consell. 

- Yo, va contestá Juanita, admitixco, ressibixco y abrasso de cor an este nou germá que me trobo, y a sa mare per meua y per siñora an esta casa. Lo seu home (lo fill mes gran de don Alfonso) va di lo mateix, y va afegí que ademés lo pare faríe lo que vullguere, aprobanu y donanu tot per be desde aquell pun. Lo pare entonses ple de amor y consol del cor, va abrassá als tres; y passades les demostrassions y satisfacsions primeres de aquell cas tan gran, va di lo pare a Pedro Saputo:

- Ara, fill, te toque a tú. Vull que un atre rato, o atres, me contos mol detalladamen y ben desplay la teua vida, les teues travessures, aventures, que no dudo ne sirán moltes y mol bones. 

- Crec que sí, va di Juanita; dignes sirán de sabés, perque segons la fama, y encara no u deu di tot, ha de ñabé coses mol extraordinaries de sentí de la vida del vostre fill y lo nostre germá. Pero per an aixó, tems ñaurá; calléu, que séntigo un caball o mula a la porta, y me diu lo cor que es la meua amiga Paulina a qui vach escriure que vinguere. Vach a ressibila. Mira germá, va di a Pedro Saputo, de no contá lo que yo tamé vull sentí, que tindrás doble faena. No nessessitáe ell esta advertensia, que va entendre mol be lo pensamén de Juanita, pos no anáe a contá les pesolagades del novissiat ni unes atres después de aquelles.

jueves, 25 de julio de 2024

1. 4. De cóm Pedro Saputo va aná a escola.

Capítul IV.

De cóm Pedro Saputo va aná a escola.

no tots los burros porten albarda ni caminen a cuatre potes y ferrats

Un dels mes grans engañs que se patixen al món es que no tots los burros porten albarda ni caminen a cuatre potes y ferrats com hauríen, perque aixina no entropessaríe un en tans que pareixen un atra cosa. Si al menos los creixqueren les orelles, que es lo distintiu mes propi; pero ni aixó. ¡Oh qué bo que siríe! Pedro Saputo los coneixíe en sol mirals a la cara; y desde chiquet, com se va vore lo que li va di del veinet sa mare, que lo proposáe com a modelo de aplicassió de les lletres, pero ñan arts y siensies que moren en los seus autós; esta va sé una de elles. La que después han fundat los moderns fisonomistes dits servellistes o frenólogos, es un atra; lo que no veu res als ulls y a tot lo rostro, poc vorá al cráneo, y sobre aixó, que me torron viu.

En estos ejercicios y jocs va passá encara algún tems, cuan una nit después de sená y de estás un rato calladet y cavilán li va di a sa mare en ressolusió: 

- Mare, esta nit vull ditos algo bo: demá si tos pareix aniré a escola. 

- Sí, fill; sí que me pareix be, va contestá sa mare emosionada; sí que vull que vaigues a la mostra. ¡grassies a Deu! Bona nit me dones, fill: be u has dit: de goch no podré dormí. ¡Ay! Si sapigueres lo que hay patit cuan me díen que criaba a un dropo. Ara sí que estic contenta. Perque mira, fill, que soc ta mare, y estem los dos sols al món. 

- Y mos bastem, va contestá ell: los dos y lo de allá dal (siñalán al sel en la má) contra tot lo món si mos es contrari; que no u sirá mare, no, sino mol favorable.

- Miréu, mare meua: la escola es pa mol du y sense bones dens no se pot mossegá. M’han caigut los primés, ting tots los segons, y forts, y puc mossegá y minjá lo pa de la escola que com hay dit es mol du y estopeng, y no té que donás als chiquets mentres són tan tendres. Tots ploren, tots u senten mol, tots van capbaixos y se queden arguellats y apocadets, y no adelanten res o están en les primeres lletres tans añs, que sol per sé cosa corrén no es gran vergoña per an ells y per als maestres. Yo, la verdat, no sé be lo que són les lletres; pero me pareix que en poc tems hay de alcansá y passá an eixe Agustinet y a tots los que fa tres o cuatre añs que van a la escola. Ara anem al catre, y demá voréu al seu fill escomensá a sé home y séu mol depressa. Sa mare lo miráe y ploráe de goch, y donán grassies a Deu se va gitá y no va pugué dormí de alegría com habíe dit.

arguellat

Se va fé de día, pero mol abans la bona mare teníe la llum als ulls només de pensá en la ressolusió del seu fill. Se va eixecá, y cuan va tindre fet lo amorsá, va aná a despertá al chiquet Pedro, que li va demaná la roba dels díes de festa dién que aquell ere mol gran per an ell.

- Y pera ta mare tamé, va contestá ella. Y li va traure lo traje mes nou y milló; después de habé minjat un plat de migues y sense voldre pendre atra cosa va di a sa mare que lo acompañare pera dili al mestre que lo entregáe a la seua potestat y gobern.

Van arribá a les escoles, y la mare li va di al mestre que li portáe y presentáe a son fill Pedro; qui hasta aquell día no habíe tingut a be escomensá la escola perque volíe creixe y fes fort. Lo mestre sen va enriure y va contestá que admitíe en gust al chiquet Pedro per discípul, y que confiabe que en poc tems adependríe la paleta de la Jesús. En aixó sen va aná la mare, y ell se va quedá a la classe.

Aquell primé día y los dos siguiens no va fé mes que repetí los noms de les lletres com los anáen dién en veu alta los atres chiquets; pero lo cuart va preguntá al mestre si ñabíen mes lletres que aquelles; y com li va di que no, va torná a preguntá si als llibres que lligíen los chiquets adelantats ñabíen unes atres, y contestán lo mestre que ni a ixos llibres ni a tots los del món ñabíen mes lletres que aquelles, va di lo chiquet Pedro:

ni a ixos llibres ni a tots los del món ñabíen mes lletres que aquelles, va di lo chiquet Pedro

- Pos si es aixina en adependre yo estes lletres ya sabré tot lo que hay de sabé per ara.

- No, fill, va contestá lo mestre; perque después se han de ajuntá unes en atres pera formá les palaures.

- Pero en fin, va replicá Pedro, en estes se han de compondre totes.

- Sí, va di lo mestre.

- Pos be, va continuá lo chiquet: esta tarde me donaréu llissensia pera no vindre a escola, y demá tos demanaré un favor, que si mel feu, ni yo me trauré de está aquí cridán tantes hores matí y tarde, ni vosté tindrá que fé mes que dim lo que li pregunta. Li va otorgá lo mestre lo que demanáe; y aquella tarde va pendre una viola de sons yayos mich asclada y sense claus, la va desfé, va pegá a les dos taules per un costat un papé blang y sen va aná cap al tallé de un fusté. Li va demaná una regla, un llapis y una serreta fina, y tirán línies de dal a baix y de crusat a les taules, les va serrá les dos y va fé de vintissís a trenta tablilles cuadrades, les va ficá a la capucha del gabán, y sen va aná a amostrálesi a sa mare diénli que demá voríe en qué paráe alló.

En son demá per lo matí va aná a escola y va demaná al mestre que li escriguere a cada tablilla una lletra; después li va rogá que les embutiguere per orden a un filferro passanlo per un foradet que teníen, y fet tot per lo mestre li va doná les grassies y va di:

- Ara, siñó mestre, ya me avindré yo en estes lletres, perque les sé de corregut y ne coneixco o conec mol poques. Doneume llissensia y men vach a casa.

Dos díes va está a casa donán voltes a les tablilles y mirán de cuan en cuan una paleta del A. B. C., que teníe penjada a la paret, al cap dels dos díes li va di a sa mare: 

- Ya coneixco les lletres; vingue en mí a escola y vorá que no la engaño. Van aná a la escola, va fé lo mestre la proba y no ne va errá cap.

Va quedá espantat lo mestre; los chiquets lo miráen encantadets y sa mare estáe embargada de goch. Va corre la notissia al poble, y tots selebráen lo ingenio del chiquet Pedro de la pubilla, escomensán algúns a dili desde entonses Pedro Saputo, que al dialecto antic del país volíe di Pedro lo sabut; nom que se li va quedá com a propi y ya no va sé conegut per atre.

Lo van ficá a deletrechá; y fenlo escriure a un papé les sílabes soltes a un costat, y al atre lo vocablo que componíen, en sing díes va adependre a llichí, habense perfecsionat del tot en catorse desde lo primé en que va aná a escola.

Lo burro mort.

Llibre primé. Capítul I. Naiximén de Pedro Saputo. (+ Índice)

Llibre primé. Capítul I. Naiximén de Pedro Saputo.

Blogspot de Pedro Saputo

Vida de Pedro Saputo natural de Almudévar: Autó: Braulio Foz, Fórnols, Matarraña, Teruel, Aragó / Llibre primé. Capítul I. Naiximén de Pedro Saputo.
Disponible a Amazon

¡Beneít sigue Deu, que al final lo gran Pedro Saputo ha trobat qui aplegare los seus fets, los ordenare convenienmén, y separán lo fals de lo verdadé eixecare a la historia acresolada y pura de la seua vida la digna estatua que debíem al seu talento y a les seues virtuts

¿Qué me donará lo món per este servissi, per este deute comú que pago, tocanme a mí en ves de a consevol atre veí? Pero ¡a cascala lo interés! No vull datra recompensa que sabé, com u sé desde ara, que este llibre se lligirá en gust per agüelos y joves, per sabuts y per ignorans, a les siudats y a les aldees. 

¡Oh, cuans bons ratos a les velades de hivern passarán en ell escofanse al foc o al brasé! Pos no vull mes recompensa, com dic; aixó, y aixó sol es lo que me hay proposat. Y pos u dono per conseguit, res mes me se oferix advertí, ni previndre als meus lectós y lectores.

A la vila de Almudévar, a tres legües de la famosa siudat de Huesca, a la carretera de Saragossa, va naixe Pedro Saputo de una huérfana donsella que vivíe sola perque se habíe quedat als quinse añs sense pare ni mare, y ere pobra, no teníe mes bens que una caseta a la carrera del forn de fora, y manteninse en lo ofissi de rentadora y lo de cuinera de totes les bodes y de les grans festes del lloc; a la seua juventut cantáe en molta grassia perque teníe una veu extremada y tocáe lo pandero com una gitana. En estes habilidats may li faltáe lo menesté, y algún regalo y bons passatems. Sempre anáe mol pincha y asseada; no envecháe res, ni a pobres ni a rics; tots la volíen be, y ella no volíe mal a ningú.

pera mes gran notissia de la persona direm que ere espabilada, redona de cara, no fea, pero tampoc guapa, primeta de cara tirán a grossa, desembossada de paraules; pit ple y ubert, discreta, honrada de casta, recatada, en bona fama al poble, y en tot mol afable. En estes virtuts entendre se pot que tindríe mols pretendens, y los va tindre, en efecte, no menos en linea recta que en la linea torsuda, y de tots los gustos y apariensies; pero no se donáe per entesa de la mala intensió de algúns, y agarrán les paraules sempre a la dreta, a tots responíe lo mateix y los despedíe sense ofendrels dién que no volíe casás ni tindre amors. Y aixó que la van marejá mossos mol fanfarrons y valens, y algúns en ajuar y pegujar, que la hagueren convertit en una hidalga. Cuan escomensáe a sé mosseta li va di una gitana en lo romeret a la boca que si se casáe ploraríe moltes llágrimes, fenli una professía en vers que diebe:

Si te cases tindrás home, 

llágrimes, pena y doló;

conserta sola lo teu amor

y lo fruit sirá gloriós.

No enteníe lo sentit general de la professía y poessía, pero va entendre mol be y se li va enclavá ben fondo com puncha al alma lo de llágrimes y penes, y ere prou pera que tinguere po: conque se va tapá los oíts a tota proposta de matrimoni per mes que passán lo tems va arribá a cumplí los vin añs de edat, que an aquell siglo casi ere afrenta está soltera.

Antes de que sen acataren al poble, ya teníe una pancha de sis mesos, y encara que teníe gran opinió de honesta no su hagueren cregut si ella no u diu; pero u díe y u afirmáe en tanta naturalidat que van tindre que creureu. Cuan va arribá lo tems va parí un chiquet mol fortot y majo, y preguntanli de quí ere, va di: Per ara meu y de Deu. Y de aquí no la van pugué traure. Una mica se van mosquejá lo justissia y tamé lo siñó retó perque no díe quí ere lo pare del chiquet; pero ella se va mantindre en lo dit y van habé de frená la curiosidat y se va mantindre lo secreto.

Cuan van batechá al chiquet, may un cas com aquell se habíe vist al poble y pareixíe un milagre (que los tems diuen que eren atres diferens dels que corren ara, encara que yo no u crec), dingú se oferíe a sé lo seu padrí; y lo justissia y lo síndic van ajuntá consell general del poble y van di: "honrats veíns de Almudévar: per la veu que ha corregut debéu sabé que la honesta filla pupila o pubilla de Antonio y Juana del forn de fora ha parit casualmén un chiquet, y no té qui lo porto a la pila. Femu a sorts si tos pareix, y dels tres noms que ixquen sen triará un per vots libres de tots.» 

- ¡Be, be!, va cridá lo gentío. Y van eixí dos homens y una dona; y passán a votassió, tots menos sis van votá que fore padrina la dona, y que los dos homens y lo síndic la acompañaren. Ere una donsella, y no va faltá qui remugare dién que les donselles no teníen que habés presentat per séu la mare del chiquet y no estáe be que la visitaren. Pero a qui aixó va di, que ere un ricacho en vanidat de hidalgo, lo van mirá mal de reúll y lo van aburrí tot aquell día. Va sé, pos, padrina la donsella, y lo va traure de pila mol contenta; y com ere de una casa acomodada va ñabé gran batech y alifara, que la van doná los acompañans y son pare de la mateixa padrina. 

Li van ficá de nom Pedro, y no se va parlá en mols díes de atra cosa al lloc. Cuan la mare va traure al chiquet al públic pareixíe una conda en la formalidat y satisfacsió que mostráe y als dijes y mantilla que li ficáe; y la gen la volíe encara mes que abans. La paráen tots pera mirá al chiquet, y sense sabé per qué se alegráen; y moltes dones, espessialmén les donselles, casi li teníen enveja.

//

Índice (o Index):

Primé llibre:

espabil de Pedro Saputo cuan ere chiquet

com Pedro Saputo se va ficá mol fort

de com Pedro Saputo va aná a escola

de com Pedro Saputo va determiná adependre algún ofissi

com Pedro Saputo adepreníe ofissis en un rato

com Pedro Saputo va adependre música

Humanidat y caridat de Pedro Saputo

De cóm Pedro Saputo va pintá la capella de la Virgen de la Corona

Extraordinaria aplicassió de Pedro Saputo


Llibre segón:

De cóm Pedro Saputo va eixí a corre lo món

De lo que li va passá a Huesca

Aventures del camí de Barbastro

Aventures de Barbastro

De lo que va fé Pedro Saputo pera librás dels alguasils

Pedro Saputo al convén

Se descubrix a les monges

Ix del convén

De cóm Pedro Saputo se va fé estudián de la tuna

Pedro Saputo escomense la vida de estudián

Pedro Saputo se separe dels estudians passán abans per la aldea de les novissies

Pedro Saputo va a vore a les seues amigues

Sap Pedro Saputo de fray Toribio, lo del códul, y se quede al seu poble


Llibre tersé:

Pedro Saputo visite alguns pobles. Se trobe al torná en un gran empeño als del seu poble

De cóm Pedro Saputo li va traure lo monjío del cap a una sagala

De cóm Pedro Saputo va fé un atre viache mes llarg

De cóm Pedro Saputo se va fé dotó. Seguix lo seu viache

Arribe a Saragossa. Después al seu poble

De cóm Pedro Saputo va fé lo milagre de Alcolea

De cóm Pedro Saputo va doná cuenta del seu viache de la volta a España

Una carta anónima. Visita de un caballé

De aon ve lo dit: La justissia de Almudévar

De cóm Pedro Saputo va aná a Barbastro

La cova de Santolaria

Dels remeys contra lo mal de viuda que li va revelá a una Pedro Saputo

De la comisió de les tres figues

Pedro Saputo cride a sa mare a les festes del Pilá

Del pleite al sol

Llibre cuart:

Li propose sa mare a Pedro Saputo que se caso

De cóm Juanita va cridá a Pedro Saputo

Relassió del pare de Saputo

Arribe Paulina. Casamén dels pares

Ix Pedro Saputo al registre de novies. Sariñena – Almudévar

Testamén del tío Gil Amor

Seguix lo registre de les novies. Festa y ball a una aldea

De la fira de Graus

Seguix lo mateix registre. Morfina

Acabe lo registre de novies. Y es lo milló de tot

Elecsió de dona. Viache del pare y lo fill a Saragossa

No se sap res mes de Pedro Saputo. Sort de Morfina, dels pares y de Rosa y Eulalia

Del natural de Pedro Saputo

Máximes y sentensies de Pedro Saputo

miércoles, 27 de marzo de 2024

Lexique roman; Galop - Salvagarda, Salvagardia


Galop, s. m., galop.

Voyez Muratori, Diss. 33.

Galop e trot e saut e cors.

Rambaud de Vaqueiras: Ges si.

Galop et trot et saut et course.

Loc. adv. L' esquerns resta de galop.

Pierre d'Auvergne: Cui bon vers.

La moquerie reste au galop.

CAT. Galop. ESP. PORT. Galope. IT. Galoppo. (chap. Galop, galops.)

2. Galaupar, v., galoper, mettre au galop.

Part. pas. Tan fort an lors cavals, que punhs, que galaupatz,

Que vengro al estorn e vec los vos mesclatz. 

Roman de Fierabras, v. 469. 

Si fort ont leurs chevaux, soit piqué, soit galopé, qu'ils vinrent à la bataille, et vous les voilà mêlés. 

CAT. ESP. PORT. Galopar. IT. Galoppare. (chap. Galopá: galopo, galopes, galope, galopem o galopam, galopéu o galopáu, galopen; galopat, galopats, galopada, galopades.) 


Galiar, Gualiar, v., tromper, séduire.

Ad Uses fon uns usuriers 

Que vai galiar ab deniers 

Una tosa de paupre afar.

V. de S. Honorat. 

A Uzès fut un usurier qui va séduire avec deniers une jeune fille de pauvre condition. 

S' ella me gualia, 

Gualiador me trobara.

P. Cardinal: Ben tenh per fol. 

Si elle me trompe, trompeur elle me trouvera. 

Part. prés. Ieu non ai ges tal coratge, 

Com li fals drut an 

Que van gualian.

G. Faidit: Lo rossinholet.

Je n'ai point tel coeur, comme ont les faux amants qui vont trompant.

Part. pas. Donc quecx es deceubutz

E gualiatz, tan vol quecx gualiar!

G. Riquier: Fortz guerra. 

Dont chacun est déçu et trompé, tant chacun veut tromper!

2. Galiamen, Gualiamen, s. m., tromperie, supercherie, perfidie.

En totz mestiers vey far galiamen. 

Pons de la Garde: D'un sirventes. 

En tous métiers je vois faire tromperie. 

Ab gualiamen

De falsa perdonansa,

Livretz a turmen

Lo barnatge de Fransa.

G. Figueiras: Sirventes vuelh.

Avec tromperie de faux pardon, vous livrâtes à tourment le baronnage de France. 

Per costrenement ni galiament.

Tit. de 1295. DOAT, t. CXXXIX, fol. 124. 

Par contrainte ni supercherie.

3. Galianza, s. f., tromperie, perfidie.

Ai ques mainta merce

Sol per galianza.

B. Zorgi: Jesu Christ. 

J'ai requis mainte merci seulement par tromperie.

4. Galiaire, Gualiador, s. m., trompeur, séducteur, perfide.

Cobes e mal parliers 

Fu e fins galiaire.

Lanfranc Cigala: Oi! maire. 

Je fus convoiteux et mauvais parleur et fin trompeur.

Mas uns galiayres mesquins 

Pregava la tosa mot gent, 

E la caytiva non consent. 

Car meton un gualiador 

Denfra la cambra del seynor.

V. de S. Honorat. 

Mais un mesquin séducteur priait la jeune fille moult gentiment, et la chétive ne consent pas.

Car ils mettent un trompeur dedans la chambre du seigneur.

Adject. Ja bels ditz ni semblans de dous rire 

No creirai mais, ni olhs galiadors. 

Jordan de Bonels: S'ira d'amor. 

Dorénavant je ne croirai plus beaux dits ni semblants de doux rire ni yeux trompeurs.

Anc nulhs azars ab datz gualiadors.

Gavaudan le Vieux: Ieu no sui.

Oncques nuls hasards avec dés trompeurs.

5. Gualiart, Gualart, Goliart, s. m., imposteur, trompeur, perfide. 

Mos parsoniers es tan gualartz 

Que vol la terr' a mos enfans.

Bertrand de Born: Ges de far. 

Mon copartageant est si perfide qu'il veut la terre à mes enfants.

Fachuriers e devins et autres goliartz

Que sabian diablias.

V. de S. Honorat. 

Magiciens et devins et autres imposteurs qui savaient diableries.

Fig. Per qu'us sonetz fai gualiartz 

Ab motz amaribotz, bastartz.

Pierre d'Auvergne: Chantarai. 

Parce qu'il fait des sonnets trompeurs avec des mots amers, bâtards.


Gamaleon, s. f., lat. chamaeleon (Houttuynia cordata), chardonnette, carline, sorte de plante.
La herba gamaleon sana lebrosia. Eluc. de las propr., fol. 149.

L'herbe chardonnette guérit lèpre. 

IT. Cameleone.

Gamaleon, chamaeleon, Houttuynia cordata, chardonnette, carline,

Gamat, Gamah, s. m., coup, percussion, contusion, blessure. 

Ans en seran enquers M escus frah, 

Set C donzel de sela per terra trah, 

E ferit ab ma espaza tau M gamah.

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 48. 

Mais en seront encore mille écus brisés, sept cents damoiseaux de selle traînés par terre, et frappés avec mon épée quelque mille coups. 

Fig. Li dava tals gamatz

Al cor que per petit 

La dona no 'n morit.

Arnaud de Marsan: Qui comte vol. 

Lui donnait tels coups au coeur que pour peu la dame n'en mourût.


Gambais, Ganbais, s. m., gambesson, sorte de camisole piquée qui se mettait sous le haubert. 

Jamais feutres ni gambais.

Pierre de Bussignac: Sirventes. 

Jamais feutres ni gambessons. 

Vei perpoinz e ganbais

Gitatz sobre garnizos.

Pierre de Bergerac: Bel m' es.

Je vois pourpoints et gambessons jetés sur équipements.

ANC. FR. Plusors orent vestu gambais.

Roman de Rou, v. 12811. 

ESP. Gambax.

2. Gambaison, Cambayzon, s. m., gambesson.

Ni lamiera ni gambayzons. V. de S. Honorat.

Ni cuirasse ni gambesson. 

D' elme, d' ausberc e de gros gambaiso.

Rambaud de Vaqueiras: Senher marques. 

De heaume, de haubert et de gros gambesson. 

ANC. FR. Chaut en ai souz mon gambaison. 

Nouv. rec. de fables et cont. anc., t. I, p. 264. 

IT. Gamberuolo.


Gan, Guan, s. m., gant.

Tegumenta manuum quae Galli wantos vocant.

V. S. Columbani, Acta SS. ord. S. Bened., sec. 2, p. 15. 

Aver deu gans, en ambas mas, 

De cuer que sia mols e plas.

Deudes de Prades, Auz. cass. 

Doit avoir, en les deux mains, gants de cuir qui soit mou et uni.

Mas quan la blanca mas ses guan 

Estrenh son amic doussamen.

T. de S. de Mauleon, de G. Faidit et de H. de la Bachelerie: Gaucelm. Mais quand la blanche main sans gant presse doucement son ami.

Elh li va donar sos gans en seynal d'amistat. Philomena.

Il lui va donner ses gants en signe d'amitié. 

Nég. expl. Leujaria no m prez' un guan. 

Garins le Brun: Nueg e jorn. 

Folie ne me prise un gant. 

CAT. Guant. ESP. Guante. IT. Guanto. (chap. Guan, guans.)


Ganhar, v., railler.

S' en pren hom leumen a rire et a ganhar. 

Qui de son dan ri fadamen e ganha.

Leys d'amors, fol. 120 et 118. 

On s'en prend légèrement à rire et à railler.

Qui de son dommage rit follement et raille.


Gancillar, v., vaciller, chanceler, se pencher. 

Vas nuill latz no s gancilla. 

B. de Venzenac ou Marcabrus: Lanquan. 

Vers nul côté ne se penche.

Fig. Es causa certana

Que valor gancilla.

Marcabrus: El mes quan. 

C'est chose certaine que valeur chancelle.


Gandir, Guandir, v., garantir, préserver, échapper, fuir.

No 'l pot gandir crotz, autar ni crucifis. 

Guillaume de Tudela.

Ne peut le garantir croix, autel ni crucifix. 

Que farai ieu, ni cum poirai guandir?

Hugues de S. Cyr: Tres enemicx. 

Que ferai-je, et comment pourrai-je échapper? 

Tot atressi com fortuna de vent 

Que torba 'l mar, e fa 'ls peyssos gandir. 

P. Cardinal: Tot atressi. 

Tout ainsi comme coup de vent qui trouble la mer et fait fuir les poissons. 

ANC. ESP. Gandir.

2. Guandia, Ganda, Guanda, s. f., tromperie, détour, délai, retard. 

A son coral amiu 

Non deu hom far guandia.

G. Adhemar: El temps d' estiu. 

A son cordial ami on ne doit pas faire tromperie. 

D'un sirventes no m qual far longor ganda, 

Tal talent ai qu'el digua e que l' espanda.

Bertrand de Born: D'un sirventes. 

Ne me soucie de faire plus long retard d'un sirvente, tel désir j'ai que je le dise et que je le divulgue.

Fig. Entre gandas e tortz 

Resorzis dezenans.

Giraud de Borneil: Ben m' era. 

Entre détours et torts je reparais dorénavant. 

Si t desfui ni t fai guanda.

A. Daniel: Ans qu' els. 

Si elle te fuit et te fait détour. 

Loc. Respos me ses guanda.

G. Riquier: L' autre jorn. 

Me répond sans détour.

3. Gandida, Guandida, s. f., garantie, refuge, sûreté, protection, sauvegarde.

Crestias e la ley vey perida,

E Sarrasis an trobada guandida.

Austorc Segret: No sai qui m. 

Je vois morts chrétiens et la loi, et Sarrasins ont trouvé sûreté.

Ja lunh Turc non trobera guandida.

R. Gaucelm de Beziers: Ab grans trebalhs. 

Jamais nul Turc ne trouverait refuge.

Loc. Cant hom trag de glieyas o de sementeris aquells que hi venon a gandida. V. et Vert., fol. 16.

Quand on arrache d'églises ou de cimetières ceux qui y viennent à sauvegarde.

4. Gandilh, Gandelh, s. m., refuge, asile, protection, détour, fuite.

Ja non saubra tan de gandilh.

A. Daniel: Pois En Raimons.

Jamais ne saurait tant de détour. 

Ves luy no van cobeitan

Li gandilh.

Marcabrus: A l' alena. 

Vers lui ne vont convoitant les refuges. 

Gieta seluy el brazelh 

On no troba nulh gandelh.

Bernard de Venzenac: Hueymais. 

Jette celui-là au brasier où il ne trouve nulle protection.

5. Gandimen, s. m., refuge, salut. 

Era fugit sa oltra per penre gandimen

Del pobol de Rhodes.

V. de S. Amant, évêque de Rhodez, p. 152.

Avait fui çà outre pour prendre refuge contre le peuple de Rhodez. 

Loc. Selh que ve a mal gandimen.

B. Carbonel: Aisi com am.

Celui qui vient à mauvais salut.

6. Gandire, s. m., préservateur, qui se préserve.

Ai! pros dompna, sobrevalens, no us pes

Si 'n aissi us sui de m'amor descobrire, 

Qu' estiers non puosc de mort esser gandire. 

B. Zorgi: Aissi col.

Ah! généreuse dame, pleine de mérite, qu'il ne vous pèse si je vous suis ainsi révélateur de mon amour, vu qu' autrement je ne puis m'être préservateur de mort.


Gandres, adj., muscat.

D' un' aital flors don fruc sia amor, 

E jois lo grans, e l' odor de notz gandres.

A. Daniel: Ar vei vermeills. 

D'une telle fleur dont le fruit soit amour, et joie le grain, et l'odeur de noix muscade.

(chap. Anou muscada.)


Ganguil, s. m., gond.

Leva la porta en enpenhent, 

Si que dels ganguils l' a gietada.

V. de S. Honorat.

Lève la porte en poussant, de telle sorte que des gonds il l'a jetée. 

IT. Ganghero.


Gannacha, Ganacha, s. m., ganache, garnache, sorte de robe.

Cum si agues capa o gannacha.

P. Vidal: Lai on cobra.

Comme si elle eût cape ou ganache.

Arc e sageta barbada,

Ganacha e capa folrada.

Bertrand de Born: Rassa m'es.

Arc et flèche barbelée, ganache et cape fourrée.

Que neguns hom non fassa a ssa moller ganacha de ceda.

Cartulaire de Montpellier, fol. 139.

Que nul homme ne fasse à sa femme ganache de soie.

CAT. Garnatxa. ESP. PORT. (chap.) Garnacha. IT. Guarnacca, guarnaccia.


Ganta, Guanta, s. f., anc. all. Ganz (Gans : ganso, oca salvaje), cicogne, oie sauvage. (N. E. La cigüeña en alemán es Storch.)

Voyez Pline, liv. X, c. 22; Becman, De hist. nat. veterum, p. 209.

Ieu aug chantar las guantas e 'ls aigros.

B. de Ventadour: Belhs Monruelhs.

J'entends chanter les oies et les hérons.

Troba se de la ganta e del falco que ell noyrisson lur payre cant son viells. V. et Vert., fol. 81.

Il se trouve de la cicogne et du faucon qu'ils nourrissent leurs pères quand ils sont vieux.

Qu' un caval qu' a col de guanta

No t don, per amor de nos.

Raimond de Miraval: A Dieu me. 

Que, pour amour de nous, il ne te donne pas un cheval qui a cou de cicogne.


Garag, Garah, s. m., lat. vervactum, guéret, sillon.

Lo blat que semena en son garah. 

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 77.

Le blé qu'il sème en son guéret.

Cum selh que semena en garag.

P. Vidal: Baros Jhesus. 

Comme celui qui sème en guéret. 

ANC. FR. Audigier chevaucha lez le garet. 

Fables et cont. anc., t. IV, p. 229. 

Laisse aler jus en un garait.

B. de S. Maure, Chr. de Norm., fol. 174.

2. Varah, s. m., guéret, sillon.

Lo coms cazet en un varah.

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 11.

Le comte tomba en un sillon.

3. Varec, s. m., chaume, paille.

Nég. expl. No lhi val sos ausbercs pur un varecs.

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 29. 

Ne lui vaut son haubert purement une paille.


Garar, Guarar, v., regarder, observer, considérer.

Garatz vostra gonela,

Can la faretz novela.

Arnaud de Marsan: Qui comte.

Considérez votre robe, quand vous la ferez neuve.

Fig. Amors non gara sacramen, 

La voluntat sec lo talen. 

Arnaud de Carcasses: Dins un vergier. 

Amour ne regarde pas serment, la volonté suit le désir.

Pero guaratz qual mielhs vos en cove. 

Berenguer de Palasol: Bona domna. 

Pourtant regardez lequel mieux vous en convient.

- Prendre garde, garantir. 

Deu garar de falhir.

Pons de Capdueil: Si totz los. 

Doit prendre garde de faillir. 

Que m capdela, e m gara

De tot autre cossir.

Arnaud de Marueil: Rasos es. 

Qui me gouverne, et me garantit de toute autre pensée.

Gara m d' ifern, del fuoc arden. Passio de Maria. 

(chap. Guárdam del infern, del foc ardén.)

Garantis-moi d'enfer, du feu ardent.

- Garder.

Part. prés. En un deves, anhels garan, 

Ieu vi denan ab un pastor 

Gaia pastorella.

J. Estève: El dous temps. 

Dans une réserve, gardant agneaux, je vis devant avec un pasteur une gaie pastourelle. 

Adv. comp. A compas et a guaran.

Gaubert, Moine de Puicibot: Uns joys. 

Par compas et par mesure. 

Adoncx val amors a guaran 

Lial e bona et entieira.

Amanieu des Escas: Dona per cuy.

Alors vaut à perfection amour loyal et bon et entier.

ANC. FR. Gar que tu soies costumiers 

De saluer les gens premiers.

Roman de la Rose, v. 2113.

2. Garandar, v., embrasser, renfermer, contenir.

De tot lo mon tan cum ten ni garanda.

Perdigon: Aissi cum selh. 

De tout le monde autant qu'il tient et embrasse. 

A d' avinens faissos 

Tant cant beutatz en garanda.

Raimond de Miraval: Un sonet m' es. 

A des manières avenantes autant que beauté en renferme.

3. Garanda, Guaranda, s. f., garantie, promesse.

Breton son fors de garanda, 

E son d' onor bas.

Bertrand de Born: Gent fai. 

Bretons sont hors de garantie, et sont bas d'honneur.

- Discrétion, mesure, convenance.

Demanda 

Fola outra guaranda.

Amanieu des Escas: En aquel mes. 

Demande folle outre convenance. 

Adv. comp. Malvatz fai, quar aissi viu a randa 

A livrazon, a comte e a garanda.

Bertrand de Born: D'un sirventes. 

Il fait le méchant, car ainsi il vit entièrement à ration, à crédit et à promesse.

4. Agarar, Aguarar, v., regarder, observer, rechercher.

Part. prés. Irai per tot agaran

De cascuna un bel semblan.

Bertrand de Born: Domna pois. Var. 

J'irai partout recherchant de chacune un beau semblant.

Aguaran

D'orien tro 'l sol colguan.

Bertrand de Born: Mon chant finisc.

Observant d'orient jusqu'au soleil couchant.

5. Esgarar, Esguarar, v., regarder. 

No m vol jauzir, 

Ni de sos hueils esguarar.

Hameus de la Broquerie: Mentre qu'el.

Ne me veut réjouir, ni regarder de ses yeux.

La partida de sus,

La qual ves lo cel esgara.

Brev. d'amor, fol. 33. 

La partie de dessus, laquelle regarde vers le ciel.

- Garantir, préserver.

D'on dic cossi s deu esgarar.

Pierre d'Auvergne: De Dieu no us. 

D'où je dis comment il se doit garantir.

6. Gardar, Guardar, v., regarder, considérer.

Gard' aval e gard' amon

Si negun savi y veira.

P. Cardinal: Una cieutat. 

Regarde aval et regarde amont si nul sage il y verra.

Quar s' un flum d'un aut pont guardatz.

T. d'Aimeri et d'Albert: Amic N Albert.

Car si vous regardez un fleuve d'un haut pont.

- Prendre garde, faire attention, observer.

No y guart dilus, ni dimarts, 

Ni setmana, ni mes, ni ans.

Bertrand de Born: Ges de far. 

Je n'y regarde lundis, ni mardis, ni semaine, ni mois, ni ans.

Belh senher Dieus, si feyssetz a mon sen, 

Ben guardaratz qui faitz emperadors.

Peyrols: Pus flum Jordan. 

Beau seigneur Dieu, si vous faisiez à mon sens, vous regarderiez bien qui vous faites empereurs.

Mot l' amet e la desiret, gardan que no fos sauput.

(chap. Mol la va amá, voldre, y desseá o dessichá, guardán que no fore sabut; que no se sapiguere o sabiguere.)

V. de Rambaud de Vaqueiras.

Moult l'aima et la désira, prenant garde qu'il ne fût su.

- Observer, accomplir.

Gardar sos comandamens.

P. Cardinal: Una cieutat.

Observer ses commandements.

Pecca mot greumens qui non garda las festas. V. et Vert., fol. 89.

Pèche moult gravement qui n'observe pas les fêtes.

- Garder, garantir, préserver. 

Quant hom plus savis es, 

Adoncx si deu mielhs de falhir gardar. 

P. Raimond de Toulouse: Ar ai ben.

Quand un homme est plus sage, alors il se doit mieux garder de faillir.

Son poble gardatz de deshonor.

G. Riquier: Ples de tristor.

Préservez son peuple de déshonneur.

Toz', aissi etz vostres anhelhs gardan?

G. Riquier: L' autr' ier trobei.

Fillette, vous êtes ici gardant vos agneaux?

Subst. Grans afans es lo conquerers, 

Mas lo gardars es maestria.

Pons Fabre d'Uzès: Luecx es. Var. 

Grande peine est le conquérir, mais le garder est science. 

ANC. FR. Par tot a li sires gardé,

Mais n'i vois nes une bubete... 

Si tost com entra le seignor, 

Garda, si vit le lecheor. 

Fables et cont. anc., t. IV, p. 403 et t. II, p. 87. 

Devant lui garde, si a véu uns prés.

Roman de Miles et Amys, v. 169.

Atlas qui avecques ses espaules guarda le ciel de tumber.

Rabelais, liv. II, ch. 1.

ANC. CAT. ANC. ESP. Gardar. CAT. MOD. ESP. MOD. PORT. Guardar. 

IT. Guardare. (chap. Guardá: guardo, guardes, guarde, guardem o guardam, guardéu o guardáu, guarden; guardat, guardats, guardada, guardades.)

7. Gardeiar, v., contempler, regarder.

Sobr' els quals montec Moyzes per gardeiar la terra de promissio.

Eluc. de las propr., fol. 159. 

Sur lesquels monta Moïse pour contempler la terre de promission.

8. Garda, Guarda, s. f., garde, protection.

Mas pren la garda de Maria. Trad. d'un Évangile apocryphe.

Mais prend la garde de Marie. 

En garda d'un prohome estranh. Trad. du Code de Justinien, fol. 21. 

En garde d'un prud'homme étranger.

- Garantie, défense, empêchement.

No puesc far esdig ni garda

En so que amors me comanda.

Arnaud de Marueil: Dona genser.

Je ne puis faire dédit ni garde en ce qu'amour me commande.

Fig. Ieu pauziey garda a ma boca. V. et Vert., fol. 103.

Je posai garde à ma bouche. 

Loc. Ieu vos prenc en ma garda. Philomena. 

Je vous prends en ma garde.

Vuelh que us prendatz garda.

Amanieu des Escas: En aquel mes.

Je veux que vous preniez garde.

A motz aymadors que la tenon en guarda. V. de S. Honorat.

A nombreux amants qui la tiennent en garde.

Bailieus que tot a en garda. Liv. de Sydrac, fol. 34.

Bailli qui a tout en garde.

CAT. ESP. PORT. (chap.) Guarda. IT. Guardia.

- Celui ou celle qui garde, gardien, gardienne.

Coma us arbres que es en un jardi, e la garda del jardi no vol coltivar.

Liv. de Sydrac, fol. 73. 

Comme un arbre qui est dans un jardin, et le garde du jardin ne veut cultiver. 

Noyrissas fetz venir, e guardas li queria. V. de S. Honorat. 

Fit venir nourrices, et lui cherchait gardiennes. 

Cossols, tutors e curadors

E gardas e procuradors.

Brev. d'amor, fol. 126.

Consuls, tuteurs et curateurs et gardiens et procureurs.

CAT. ESP. PORT. Guarda. (chap. Guarda, guardes.)

9. Gardian, s. m., gardien.

Un home qu' era gardian

Del monestier et habitan.

V. de S. Alexis. 

Un homme qui était gardien et habitant du monastère.

Gardian dels fraires menors. Tit. de 1287. DOAT, t. CLXXV, fol. 17. Gardien des frères mineurs.

CAT. Guardiá. ESP. (chap.) Guardián. PORT. Guardião. IT. Guardiano.

10. Gardayre, Gardador, s. m., gardeur, gardien, protecteur.

Fes se pueys gardayres de porcs. V. et Vert., fol. 49.

Se fit ensuite gardeur de porcs. 

Fols es qui trop es gardaire 

D'ayso que no il tanh ni 'l cove.

Elias de Barjols: Ben deu. 

Est fou qui trop est gardien de ce qui ne le concerne ni lui convient.

Respos Cayn: “Senhor, e soy ieu gardador de mon fraire?”

Abr. de l'Anc. et du N.-T., fol. 2.

Répond Caïn: “Seigneur, et suis-je gardien de mon frère?”

Fig. Maestre de la ley, gardador de la fe. Liv. de Sydrac, fol. 123.

(chap. Maestre de la ley, guardadó de la fe.)

Maître de la loi, gardien de la foi.

Dona m cocelh e gardador. Passio de Maria.

(chap. Dónam consell y guardadó, protectó.)

Donne-moi conseil et protecteur.

- Adject., qui doit être gardé, qui doit être conservé.

Observadors e guardadors... ses totz enfranhemens.

Las causas seguens guardadoyras per tos temps et observadoiras.

(chap. Les coses siguiens guardadores per tots tems y observadores.)

Cartulaire de Montpellier, fol. 108 et 107.

Devant être observé et devant être gardé... sans nulles infractions.

Les choses suivantes devant être gardées et devant être observées par tous les temps.

ANC. FR. Or soit Diex de mon cor et de m' âme gardère! 

Roman de Berte, p. 33. 

Nostre Seigneur gardeur des veufves dames et des orphelins.

Prophécies de Merlin, fol. 35. 

CAT. ESP. PORT. Guardador. IT. Guardatore. (chap. Guardadó, guardadós, guardadora, guardadores.)

11. Guardadura, s. f., regard.

Car' avetz d' anhell

Ab simpla guardadura.

G. Figueiras: Sirventes vuelh. 

Vous avez figure d'agneau avec doux regard.

IT. Guardatura. (chap. ESP. Mirada.)

12. Gardemen, Guardamen, s. m., garde.

Loc. Mas s'il s'en prezes gardemen.

B. de Ventadour: Lonc temps. 

Mais si elle s'en prenait garde.

- Observance, observation.

Del guardamen de la regla. Cat. dels apost. de Roma, fol. 213.

(chap. Del guardamén de la regla; observansia.)

De l' observance de la règle.

ANC. ESP. Guardamiento. IT. Guardamento. (chap. Guardamén, guardamens.)

13. Gardansa, s. f., règle, observance.

E 'ls establissements e las gardansas de drech. 

Tit. de 1319. DOAT, t. CXXXII, fol. 338. 

Et les institutions et les observances de droit.

14. Gardaria, s. f., droit de garde, gardage.

Agreiras, devers, gardarias. Tit. de 1326. DOAT, t. XXXIX, fol. 52. Agriers, redevances, gardages.

15. Agardar, v., garder, conserver.

Tres ans o plus, e de bon grat,

En aquest bosc t'ai agardat.

V. de S. Honorat.

Trois ans ou plus, et de bon gré, en ce bois je t'ai gardé.

- Contempler, protéger.

Nos agardan nostre car frayre,

Que son martyrisat tan grieu.

V. de S. Honorat. Passio.

Nous contemplent nos chers frères, qui sont martyrisés si cruellement.

Mot vos a agardatz l' amicx de Dieu, Macrobis. V. de S. Honorat.

Moult vous a protégés l'ami de Dieu, Macrobe.

ANC. FR. Elle dist en riant agardez quel oysel.

Lett. de rém. de 1398. Carpentier, t. 1, col. 383.

ANC. ESP.

Pagado es mio Cid que lo está aguardando.

Poema del Cid, v. 1066.

Como si de mil omes soviessen aguardados.

V. de San Millán, cop. 201.

En aguardar á ellos metie toda su cura.

V. de S. Domingo de Silos, cop. 18.

CAT. PORT. Aguardar. IT. Aguardare. (chap. Aguardá es esperá.)

16. Agarda, s. f., hauteur, monticule, colline.

Puis issit en l' agarda totz sols, de pes.

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 74 bis. 

Puis il sortit sur la hauteur tout seul, à pied. 

Quant ac un petit anat, 

Vi un' agarda denan se.

Roman de Jaufre, fol. 16. 

Quand il eut un peu été, il vit un monticule devant soi.

17. Angarda, Engarda, s. f., hauteur, monticule, colline.

Taulat es sus en l' angarda, 

E vi Jaufre.

El me fasia, ab correjadas 

Baten, una angarda poiar.

Roman de Jaufre, fol. 62 et 67. 

Taulat est sus en la hauteur, et vit Jaufre. 

Il me faisait, frappant avec des courroies, monter une colline.

- Avant-garde.

Per Dieu, ditz el, companh, ben dey esser iratz, 

Car, senes mi, prezetz l' engarda.

Roman de Fierabras, v. 485. 

Par Dieu, dit-il, compagnon, bien je dois être fâché, car, sans moi, vous prîtes l' avant-garde. 

Las angardas G. an corregut.

(chap. Les vanguardies de Gerard han corregut; abán + guardes)

Las angardas G. los an vencut.

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 53.

Les avant-gardes de Gérard ont couru.

Les avant-gardes de Gérard les ont vaincus.

ANC. FR. De tel baron avez perdu l' angarde. Roman de Roncevaux. 

Ce fu Gorban qu'en l' angarde ot trové. 

Roman d'Agolant, v. 1255.

18. Avangarda, s. f., avant-garde.

Rollans fetz l' avangarda ab sa gran baronia.

(Chap. Roldán va fé la vanguardia en sa gran baronía.)

Roman de Fierabras, v. 71. 

Rolland fit l' avant-garde avec sa grande baronnie.

CAT. Avantguarda. ANC. ESP. Avanguarda. ESP. MOD. Vanguardia.

PORT. Vanguarda. IT. Avanguardia. (chap. Vanguardia, vanguardies : abán + guarda.)

19. Esgardar, Esguardar, v., regarder, considérer.

Mas coven esgardar

Cum o dey comensar.

Arnaud de Marueil: Rasos es. 

Mais il convient de considérer comment je dois commencer cela. 

Ni l' esgart dreit, ans tenc mos huels aclis.

Alegret: Aissi cum. 

Ni la regarde droit, mais tiens mes yeux baissés. 

Li siei belh huelh traidor 

Que m' esguardavan tan gen.

B. de Ventadour: Acossellatz. 

Les siens beaux yeux traîtres qui me regardaient si gentiment. 

Loc. Tro que ns esguardem de dreg huelh.

P. Rogiers: Entr' ira e joy.

Jusqu'à ce que nous nous regardions en face. 

ANC. FR. Diex, qui la fist pour esgarder, 

N' i laissa riens à amender. 

Roman de Blanchardin, fol. 119. 

N'i ot un seul qui l' esgardast,

De droit amor ne s' escoufast.

Fables, Ms. 7989*, fol. 58.

ANC. IT. Ed esgardiamo pur quale maggiormente credemo.

Guittone d'Arezzo, Lett. I. 

ANC. CAT. Esgardar. CAT. MOD. ANC. ESP. PORT. Esguardar. 

IT. MOD. Sguardare. (chap. Mirá, de vore y de considerá. Ya u vorem.)

20. Esgart, s. m., regard, aspect.

Ai! cum mi saup gent esgardar, 

Si l' esgartz messongiers no fo.

Sordel: Bel m' es ab.

Ah! comme elle me sut gentiment regarder, si le regard ne fut pas mensonger.

Nafret mon cor d'un esgart amoros. 

P. Raimond de Toulouse: Tos temps. 

Blessa mon coeur d'un regard amoureux. 

Per l' esgar

Del temps clar.

G. Faidit: Per l'esgar.

Par l'aspect du temps clair.

ANC. FR. Jeunst li oyls de toz curious eswartz.

Sermons de S. Bernard, p. 301.

- Coup d'oeil, apparence, appréciation.

Loc. No i aia loc, segon l' esgart.

R. Vidal de Bezaudun: En aquel temps. 

N'y ait lieu, selon l'apparence. 

ANC. FR. Qu' Ysengrin a fet sor Renart

Fol jugement e fol esgart. 

Roman du Renart, t. II, p. 310. 

Alun çà el cunte Richart, 

Si nus metum en son esgart.

Roman de Rou, v. 5587.

- Égard, considération.

Loc. Vos devetz aver esgart.

A vostre pro, ses autr' esgart.

R. Vidal de Bezaudun: En aquel temps.

Vous devez avoir égard. 

A votre profit, sans autre considération.

CAT. Esguard. ESP. Esguarde. IT. Sguardo.

21. Esgardamen, Esguardamen, s. m., regard, aspect.

Per lo dous ris e l' amoros semblan

Que m fetz mi dons al prim esguardamen.

Cadenet: Ab leyal.

Par le doux sourire et l'amoureuse manière que me fit ma dame au premier regard. 

Per fols esgardamens. V. et Vert., fol. 3.

Par regards désordonnés.

Quant elhs viron los hermitas, meravelero s fort de lor esguardament.

Philomena.

Quand ils virent les ermites, ils s' émerveillèrent fort de leur aspect. 

Fig. De fozer ac esgardamen. Trad. de l'Évangile de Nicodème.

(chap. Teníe la mirada com un rellámpec.)

Eut regard de foudre.

- Examen, décision, résolution.

Ans que l' aya

Esgardamen de far plazer.

T. d'un Anonyme et de G. Riquier: Guiraut.

Avant qu'il ait résolution de lui faire plaisir.

- Considération, égard.

Per esgardamen d'aquella.

Statuts de Montpellier du XIIIe siècle. 

En considération de celle-là.

ANC. CAT. Esguardament. IT. Sguardamento. (chap. Miramén, miramens; considerassió, considerassions; 

22. Esgardador, s. m., qui regarde, regardeur.

A totz los esgardadors d'aquesta carta.

(chap. A tots los que vorán esta carta; miradós, lligidós.)

Tit. de 1268. DOAT, t. CXXVI, fol. 82. 

A tous les regardeurs de cette charte. 

IT. Sguardatore. (chap. miradó, miradós, miradora, miradores.)

23. Esgardable, adj., exposé aux regards.

Nulla honors no t' esleve, tant sias esgardables.

Trad. de Bède, fol. 25. 

Que nul honneur ne t'élève, tant tu sois exposé aux regards.

24. Regardar, Reguardar, v., regarder. 

Obri tos huells, regarda me. Passio de Maria.

(chap. Obri tons – los teus - ulls, míram.)

Ouvre tes yeux, regarde-moi. 

Part. pas. Quant elha m'a de sos huelhs reguardat.

P. de Cols d'Aorlac: Si quo 'l. 

Quand elle m'a regardé de ses yeux. 

ANC. ESP. Reguardar. IT. Riguardare.

25. Regarda, s. f., regard.

La tua regarda 

Pura com cristals.

(chap. La teua mirada pura com lo cristal.)

Un troubadour anonyme: Flor de paradis. 

Le tien regard pur comme cristal. 

ANC. ESP. Reguarda. (MOD. mirada.)

26. Regart, Reguart, s. m., danger, péril.

Ses reguart de falhir.

Berenguer de Palasol: Aital dona. 

Sans danger de faillir. 

Dont elh ac pueys de morir gran reguart.

E. Cairel: Pus chai. 

Dont il eut ensuite grand danger de mourir. 

Si lo coms i vai, a gran regart. 

No s'en tornara K. ses gran regartz. 

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 47 et 8.

Si le comte y va, il y a grand danger. 

Charles ne s'en retournera sans grand péril. 

ANC. CAT. Reguard. ANC. ESP. Reguardo. IT. Riguardo.

27. Regardadura, s. f., regard.

Que aia regardadura rien. Liv. de Sydrac, fol. 127.

Qu'il ait regard riant.

ANC. FR. Oils dreits et apers out e dulce regardéure. 

Roman de Rou, v. 2067.

Ne regardéure orguilleuse

N'ot-il pas, mès douce et peisible...

Car lins a la regardéure 

Si fort, si perçant et si dure

Qu'il voit tout.

Roman de la Rose, v. 12290 et 8991.

28. Regardamen, s. m., regard, vue.

Flors... per color plazo al regardament. Eluc. de las propr., fol. 209.

Les fleurs... par couleur plaisent au regard.

Fig. Si lo regardamens del cor non era finament espurgat, non podia vezer clar. Trad. de Bède, fol. 17.

Si le regard du coeur n'était purement nettoyé, il ne pouvait voir clair.

- Jugement.

Seran dampnatz pel regardamen de Dieu,

Liv. de Sydrac, fol. 124. 

Seront damnés par le jugement de Dieu.

ANC. CAT. Regardament. IT. Rigardamento. (chap. ESP. Vista, mirada.)

29. Regardaire, s. m., qui regarde, observateur.

Per que suy meravelhaire

Que hom non es reguardaire.

Pierre d'Auvergne: Gent es entr' om. 

C'est pourquoi je suis admirateur de ce qu'on n' est pas observateur.

ANC. FR. Les regardeurs ou veilleurs sont tous aveuglez.

Monstrelet, t. I, fol. 172.

A Paris il ne faut qu'un regardeur pour amuser le reste.

Contes d'Eutrapel, fol. 197. 

IT. Riguardatore. (chap. Miradó, observadó.)

30. Regardiu, adj., exposé, découvert, disposé.

A semblansa del layro

Que s met en luoc regardius

De sa mort, tant li sat bo

Far lo fag don la enquier.

G. Riquier: A mon dan. 

A ressemblance du larron qui se met en lieu disposé pour sa mort, tant lui sait bon de faire l'action par laquelle il l'affronte.

31. Aregardar, v., regarder. 

Avans de jorn deu hom levar 

Per son auzel aregardar.

Deudes de Prades, Auz. cass. 

Avant le jour on se doit lever pour regarder son oiseau. 

ANC. FR. Soeur Clémence... arregardoit l'air, qui estoit très bel et très serain. Lett. de rém. de 1398. Carpentier, t. I, col. 383.

32. Contragardar, v., garder, préserver. 

Us membre porta l'autre, et se contragarda ben que non li fassa mal.

V. et Vert., fol. 57. 

Un membre porte l'autre, et se garde bien qu'il ne lui fasse mal.

33. Reiregarda, s. f., arrière-garde. 

E m platz quan vey reiregarda.

Boniface de Castellane: Guerra e trebalhs. 

Et me plaît quand je vois arrière-garde.

La reiregarda dels Proensals.

(chap. La retaguardia dels Provensals.)

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 28.

L' arrière-garde des Provençaux. 

Fig. Ben aperseubutz en la reiregarda contra horguelh e vana gloria.

V. et Vert., fol. 72. 

Bien prudent en l' arrière-garde contre orgueil et vaine gloire.

CAT. Retraguarda. ANC. ESP. Retroguardia. ESP. MOD. Retaguardia. PORT. Retaguarda. IT. Retroguardia. (chap. Retaguardia, retaguardies.)

34. Salvagarda, Salvagardia, s. f., sauvegarde.

Que deguna salvagardia real non si done... 

Que tal salvagarda non tena.

(chap. Que cap salvaguardia o salvaguarda real no se dono.

Que tal salvaguarda no tingue.)

Statuts de Provence, BOMY, p. 10.

Qu'aucune sauvegarde royale ne se donne... 

Que telle sauvegarde ne tienne.

Recebre los bes..., et metre en salvagarda. 

Tit. de 1294. DOAT, t. XCVII, fol. 266.

Recevoir les biens..., et mettre en sauvegarde. 

CAT. ESP. PORT. Salvaguarda. IT. Salvaguardia. (chap. salvaguardia o salvaguarda, salvaguardes o salvaguardies.)