champouirau, chapurriau, chapurriat, chapurreau, la franja del meu cul, parlem chapurriau, escriure en chapurriau, ortografía chapurriau, gramática chapurriau, lo chapurriau de Aguaviva o Aiguaiva, origen del chapurriau, dicsionari chapurriau, yo parlo chapurriau; chapurriau de Beseit, Matarranya, Matarraña, Litera, Llitera, Mezquín, Mesquí, Caspe, Casp, Aragó, aragonés, Frederic Mistral, Loís Alibèrt, Ribagorça, Ribagorsa, Ribagorza, astí parlem chapurriau, occitan, ocsitá, òc, och, hoc
miércoles, 15 de abril de 2026
Redon, Redun, Redondet, Rutlo
jueves, 8 de febrero de 2024
Dorn - Dui, Duy
Dorn, s. m., morceau, darne.
Ditz benedicite e pres son dorn.
Roman de Gerard de Rossillon, fol. 76.
Dit bénédicité et prit son morceau.
Ges per so no m puesc partir un dorn,
Si mi ten pres s'amors e m'enliama.
B. de Ventadour: Be m'an.
Pour cela je ne puis point m'en séparer d'une darne, tant son amour me tient prisonnier et m'enlace.
PORT. Dorna.
Dors, Dos, s. m., lat. dorsum, dos, derrière.
Han doas gibbas el dors. Eluc. de las propr., fol. 241.
(chap. Tenen dos gepes al dos: a la esquena; los camellos; los dromedaris sol ne tenen una.
ESP. Tienen dos gibas en el dorso. Los dromedarios sólo tienen una.)
Ont deux bosses au dos.
E 'ls mans detras lo dos liar.
Roman de Jaufre, fol. 73.
Et lier les mains derrière le dos.
Fig. Martella ab so martell sobre nostre dos, e 'll nos farga.
(chap. Martelle en son martell sobre lo nostre dos, y ell mos forge.)
V. et Vert., fol. 44.
Martelle sur notre dos avec son marteau, et il nous forge.
ANC. CAT. Dors, dos (N. E. tocar el dos).
ESP. PORT. Dorso. IT. Dorso, dosso.
2. Dorssar, v., rosser, bâtonner.
Part. pas. Auzic lo juzieu que totz los testimonis eron dorssatz e flagellatz per lur mal princep. V. et Vert., fol. 98.
Le juif entendit que tous les témoins étaient bâtonnés et flagellés pour leur mauvais prince.
3. Adorsa, adv., en arrière, à rebours.
Amors, qu'el fai anar adorsa,
Li tol lo talen e 'l trasporta.
R. Vidal de Bezaudun: Unas novas.
Amour, qui le fait aller à rebours, lui ôte la volonté et le transporte.
ANC. CAT. Adors.
4. Endossar, v., endosser.
Lors aubercs s'endossero.
Roman de Fierabras, v. 4605.
Ils s'endossèrent leurs hauberts.
Part. pas.
Iscam nos en defors los aubercxs endossatz.
Roman de Fierabras, v. 2829.
Sortons-nous en dehors les hauberts endossés.
ESP. Endosar. PORT. Endossar. (chap. ficás, carregás a la esquena : endossá, endossás un feix.)
5. Trasdossa, s. f., fardeau, endosse.
Sas espatlas semblon trasdossa. (N. E. espalla, espatlla : espala.)
P. Cardinal: D'Esteve.
Ses épaules semblent endosse.
Fig. De trop mala tradossa,
Roma vos cargatz.
G. Figueiras: Sirventes vuelh.
Rome, vous vous chargez de très mauvais fardeau.
Dotz, s. f., source.
Dins las dotz de la font.
Eluc. de las propr., fol. 74.
Dans les sources de la fontaine.
Dotz es que Dieus de paradis nos tra,
D'aiga plazen benezeit' e senhada.
Serveri de Gironne: Totz homs deu.
C'est une source que Dieu nous tire de paradis, d'eau agréable, bénie et marquée du signe de la croix.
Fig. En lieis nais de totz bes la dotz.
G. Riquier: Qui a son.
En elle naît la source de tous biens.
ANC. FR. C'est la fontaine, c'est la doiz
Dont sortent tuit li let péchié...
Rome est la doiz de la malice.
Fables et cont. anc., t. II, p. 337 et 332.
2. Adoutz, s. f., source.
De miech de la peira issira grantz adoutz. V. de S. Honorat.
(chap. Del mich de la pedra ixirá, issirá un gran ullal, naiximén d'aigua.)
Du milieu de la pierre sortira grande source.
(N. E. sortira, source, sortir, sortie, surtidor, surgere; issira, ixirá, issirá, exida, ixida, ixí, eixeta, exit, exir, eixir, exitus.)
3. Dozil, s. m., douzil, faucet. (chap. grifo, chorradó, eixeta, pitorro.)
So que es dedins lo vayssel coven que venga al dozil.
V. et Vert., fol. 85.
Il convient que ce qui est dans le vaisseau vienne au douzil.
ANC. FR. Le dosil ou faucet de la tonne.
Cout. de Labour. Du Cange, t. II, col. 1664.
4. Adozilhar, v., percer, doisiller.
Part. prés. Fig.
Pueis l'hubriro ab lansa lo lairier,
Adozillan aquel santz pimentier.
Matfre Ermengaud, Épître à sa soeur.
Puis avec lance ils lui ouvrirent le côté, doisillant ce saint piment.
Part. pas. El filh de Dieu que fo adozilhatz
Cant ab lansa ubertz fo son costatz.
Matfre Ermengaud, Épître à sa soeur.
Le fils de Dieu qui fut doisillé quand son côté fut ouvert avec la lance. ANC. FR. Puis à bouillons fumeux le faysoient doisiller,
Louche dedans la tasse et tombant pétiller.
Remi Belleau, t. 1, p. 144.
Drac, s. m., lat. draco, dragon.
Tant qu'el drac ac devorat
Mot de la gent de la ciutat.
(chap. Tan que lo dragó habíe devorat molta de la gen de la siudat. Fragmén de la vida de San Jorge.)
Fragment de la V. de S. Georges.
Tant que le dragon eut dévoré beaucoup de la gent de la cité.
Adonc cant lo dracs si fo mes
En la roca...
V. de S. Enimie, fol. 35.
Alors quand le dragon se fut mis en la roche.
CAT. Drag (N. E. queen; la c final, a veces ch, y la g final apenas se distinguen). IT. Draco. (ESP. Dragón; chap. dragó tragón, dragons tragons; dragona tragona, com la novia del burro de Shrek, dragones tragones. Dragonet, dragonets, dragoneta, dragonetes.)
2. Dragon, s. m., lat. draconem, dragon.
E 'l manja lo dragons en presenza de totz.
(chap. Y se 'l minge lo dragó en presensia de tots.)
V. de S. Honorat.
Et le dragon le mange en présence de tous.
Eyssiron dui dragon sobrier. Trad. d'un évangile apocryphe.
(chap. Van eixí dos dragons soberbios, enormes, mol grans.)
Deux dragons énormes sortirent.
Loc. Mas cor a de dragon.
P. Vidal: Ajostar.
Mais a coeur de dragon.
ESP. Dragón. PORT. Dragão (errata, la o lleva virgulilla, pero es en la ã).
IT. Drago, dragone.
- Constellation.
Estelas de las quals la una apelam cap de drago, l'autra coa.
(chap. Estels, estrels, estrelles de les cuals la una diém cap de dragó, l'atra coa o coga (de dragó). Recordéu: cap + coa, queue, cua: capicúa.)
Eluc. de las propr., fol. 117.
Étoiles desquelles nous appelons l'une tête de dragon, l'autre queue.
3. Dragonat, s. m., dragoneau, jeune dragon.
Drago... el ventre s'engendro los dragonatz dels uous.
(chap. Dragó... al ventre s'engendren los dragonets dels ous.)
Eluc. de las propr., fol. 277.
Dragon... au ventre les dragoneaux s'engendrent des oeufs.
(N. E. Madre del amor hermoso, me ha tocado usar todos los diccionarios de francés que tengo para poder entenderlo. Tengo 0 diccionarios.)
4. Draguntea, s. f., lat. dracontium, estragon, serpentine.
Draguntea es herba ab hasta vayra a guiza de colobre et semlant a drago, per que es dita draguntea et segon autres serpentina.
Eluc. de las propr., fol. 206.
L'estragon est herbe avec tige verdâtre en guise de couleuvre et ressemblant à dragon, par quoi elle est dite estragon et selon d'autres serpentine.
CAT. Dragonaria. ESP. PORT. Dragontea. IT. Dracontea.
(N. E. Dracunculus vulgaris; dragoneta, dragontea, atrapa-moscas, colubrina, culebrilla, culebrina, dracontio, dragoncillo, dragonera, dragontea mayor, flor del lagarto, flor de la muerte, flor de la culebra, hierba culebra, hierba culebrera, hierba culebrera mayor, hierba de la culebra, luf, piel de serpiente, rabo de lagartija, serpentaria, serpentina, serpentón, taragontia, taragontia mayor, taragontia real, tragontia, yerba culebrera mayor, yerba de la culebra, zaragutia, zumillo)
Dragea, s. f., dragée.
Una livra de dragea perlada.
Tit. de 1428. Hist. de Nîmes, t. III, pr., p. 225.
Une livre de dragée perlée.
CAT. Drageya. ESP. (dragea, pastilla, píldora, comprimido, confite, peladilla) Gragea. PORT. Grangea. (N. E. píndola, píndoles a Valensia.)
Dragma, s. f., lat. drachma, drachme, sorte de poids.
Dragma que es la VIII partida de la unsa...
Unsa peza VIII dragmas et XXIIII scrupels.
Eluc. de las propr., fol. 281.
Drachme qui est la huitième partie de l'once...
L'once pèse huit drachmes et vingt-quatre scrupules.
CAT. Dragma. ESP. Dracma (: moneda antigua de Grecia).
PORT. Drachma. IT. Dramma.
Drap, s. m., drap, habit, nappe, linge, linceul, étoffe.
Voyez Muratori, diss. 33; Denina, t. III, p. 20.
Son drap nou canja per peilla.
Augier: Era quan.
(chap. Son drap nou cambie per una pellota, drapot vell.)
Il change son drap neuf pour guenille.
Los clergues revestitz de draps de seda. Philomena.
Les ecclésiastiques revêtus d'habits de soie.
Ans remanra l'autars senes draps e senz luz.
Palais: Mot m'enoia.
Mais l'autel restera sans nappes et sans lumière.
Cant er cueit, ans que sia freg,
Colatz o per drap estreg.
Deudes de Prades, Auz. cass.
Quand il sera cuit, avant qu'il soit froid, coulez-le par un linge serré.
Alixandres, que tot lo mon avia,
No 'n portet ren mas un drap solamen.
Pons de Capdueil: Er nos sia.
Alexandre, qui avait tout le monde, n'en emporta rien excepté un linceul seulement.
Fig. An pres una tella ad ordir
De drap d'enveia e de tort.
Marcabrus: Emperaire.
Ils ont pris une toile à ourdir d'étoffe d'envie et de tort.
ANC. FR. Cilz S. Roumains estoit cilz qui norri S. Beneoit, et li bailla les dras de relegion.
Rec des Hist. de Fr., t. III, p. 195.
CAT. Drap. ANC. ESP. PORT. Trapo. IT. Drappo. (chap. lo drap, los draps, drapet, drapets, drapot, drapots.)
2. Drapel, s. m., drapeau, lange, couche.
Son effan en drapels petitz.
Brev. d'amor, fol. 84.
Elle enveloppa par soi son enfant en petits drapeaux.
En paubres drapels mes et envolopatz.
Roman de Fierabras, v. 1434.
Mis et enveloppé en pauvres langes.
ANC. FR. Dessired out ses drapels.
Anc. trad. des liv. des Rois, fol. 6.
L'enveloppe de langes et de petits drapeaux pour le tenir chauldement. Amyot: Tr. de Plutarque, Morales, t. II, p. 135.
CAT. Drapet. ESP. Trapillo. PORT. Trapinho. IT. Drapello.
- Maladie des yeux.
Pasio de uelhs dita taca o malha, tela o drapel.
Eluc. de las propr., fol. 83.
Maladie d'yeux dite tache ou maille, toile ou drapel.
3. Draper, Drapier, s. m., drapier, marchand de drap.
Drapers e ferrers e pelhisers.
Charte de Montferrand de 1348.
Drapiers et ferronniers et pelletiers.
Li drapier an fag enprenemen
Que no laison lur drap senes argen.
T. de Guillalmet et d'un Prieur: Senher prior.
Les drapiers ont fait accord qu'ils ne laissent leurs draps sans argent.
Pero li pus onratz
Son nommatz mercadier,
Aisi co son drapier.
G. Riquier: Pus Dieu.
Pour cela les plus estimés sont nommés marchands, ainsi comme sont les drapiers.
ANC. CAT. Draper. ANC. ESP. Drapero (MOD. trapero). IT. Drappiere.
4. Draparia, s. f., draperie, habit, manteau.
Menam draparia qu'en fassam nostre pro.
Roman de Fierabras, v. 4032.
Nous conduisons draperie pour que nous en fassions notre profit.
De vendre draparia
E semblan mercadaria.
Brev. d'amor, fol. 30.
De vendre draperie et semblable marchandise.
Ni parton ges lur draparia
Aissi com saint Martin fazia.
P. Cardinal: Ab votz d'angel.
Ni ne partagent point leur manteau ainsi que faisait saint Martin.
- État du drapier.
Las guardas de la draparia.
Tit. du XIIIe siècle. DOAT, t. CXVIII, fol. 37.
Les gardes de la draperie.
La draparia vermelha aion V rutlos per un cosol.
Cartulaire de Montpellier, fol. 45.
Que la draperie vermeille aient cinq suffrages pour un consul.
CAT. Draperia. ESP. Trapería. IT. Drapperia.
Drogoman, s. m., drogman, truchement.
Per fols tenc Polles e Lombartz,
E Longobartz et Alamans,
Si volon Frances ni Picartz
A senhors ni a drogomans.
Je tiens pour fous Pouillois et Lombards, et Lombards et Allemands, s'ils veulent Français ni Picards pour seigneurs ou pour truchements.
Mas entre dos amans
Deu esser, ses mentir,
Quant hom lo pot chauzir,
Us fizelz drogomans.
A. de Peguilain: Sitot m'es.
Mais, sans mentir, un fidèle truchement doit être entre deux amants, quand on le peut choisir.
Fig. Ma chansos m'er drogomans
Lai on eu non aus anar.
Richard de Barbezieux: Atressi.
Ma chanson me sera truchement là où je n'ose aller.
Quar li huelh son drogoman
Del cor.
A. de Peguilain: Ancmais.
Car les yeux sont truchements du coeur.
En arabe tarjuman, tarjumen, torguman, signifient interprète.
IT. Drogmano, drogomanno.
Drogua, s. f., de l' anglo-saxon Druggs, drogue.
Droguas venenosas e perniciosas.
(chap. Drogues venenoses y pernissioses.)
Fors de Béarn, p. 1078.
Drogues vénéneuses et pernicieuses.
CAT. ESP. PORT. IT. Droga. (chap. droga, drogues; drogá, drogás: yo me drogo, drogues, Manel Riu Fillat se drogue, droguem o drogam, droguéu o drogáu, droguen. Drogat, drogats, drogada, drogades.)
2. Droguit, adj., basanné.
E 'l marques, que l'espaza m ceis,
Guerreye lai blancs e droguitz.
Rambaud de Vaqueiras: No m'agrad' iverns.
Et que le marquis, qui me ceignit l'épée, guerroie là blancs et basannés.
Dromadari, Dromedari, Dromodari, s. m., lat. dromas, dromadaire.
Son drogoman apela que sol sos breus portar;
Monta sul dromodari e pensa del anar...
May no vuelh dromadari menar ni cavalgar.
Roman de Fierabras, v. 3660 et 3667.
Il appelle son drogman qui a coutume de porter ses brefs; il monte sur le dromadaire et s'occupe d'aller...
Je ne veux plus mener ni chevaucher dromadaire.
Dromede o dromedari es bestia semlant camel.

(N. E. Lo dromedari es una bestia que se assemelle a un camello; com Marcel Pena, lo pena de Marsel, ¿sirá un dromedari? Sol li cal la gepa o chepa de Pau Esglesias o la de Mario Sasot Escuer.)
Eluc. de las propr., fol. 248.
Dromède ou dromadaire est bête ressemblant au chameau.
2. Dromedari, s. m., gardien de dromadaires.
Dromedari es propriament gardayre de dromedes.
Eluc. de las propr., fol. 248.
Dromedaire est proprement gardien de dromèdes.
CAT. Dromedari. ESP. PORT. IT. Dromedario.
3. Dromede, s. m., dromadaire, dromède.
Arabia en camels et dromedes habundans...
Dromede o dromedari es bestia semlant camel.
Eluc. de las propr., fol. 248.
L'Arabie abondante en chameaux et dromadaires... Dromède ou dromadaire est bête ressemblant au chameau.
(chap. Arabia es abundán en camellos y dromedaris... “dromede” o dromedari es una bestia pareguda al camello; semlant : semblant : que s'assemelle, que s'apareix. Albert Pla, per ejemple, pareix un camello, pero si venguere droga no guañaríe mol, se la fotríe tota.)
Dromo, s. m. grec, *gr, chemin, plate-forme, esplanade.
Sarrazi asautero la tor a gran rando;
Tot an conquist lo barri tro a l'ausor dromo.
Roman de Fierabras, v. 3316.
Les Sarrasins assaillirent la tour avec grande impétuosité; ils ont conquis tout le rempart jusques à la plus haute plate-forme.
Drut, s. m., ami, courtisan, vassal, galant, amant, favori.
L'ancien allemand employa Draut, Druter dans le sens d'ami, de fidèle.
(N. E. alemán, v. trauen, vertrauen, confiar.)
Wachter, Gloss. german., v° Draut.
Dans la lettre adressée en 858 par les évêques de France à Louis de Germanie, on lit:
Quando anima vestra de corpore exiet... et, sine solatio et comitatu drudorum atque vassorum, nuda et desolata exibit.
Baluze, Capit. reg. fr. an. 858, t. II, col. 104.
J. Sirmond, dans ses notes, ibid., col. 782, explique ce mot drudorum par fidelium amicorum.
Senher, vostre manjars, so ditz lo cutz,
Vos es aparelhatz; ja vostres drutz
Intren s'en el palais.
Roman de Gerard de Rossillon, fol. 15.
Seigneur, votre manger, ce dit le cuisinier, vous est préparé; déjà vos courtisans entrent dans le palais.
Tro 'l nom d'amans
En drut se muda.
(chap. Hasta que lo nom d'amán en confidén se mude.)
Rambaud de Vaqueiras: Kalenda.
Jusqu'à ce que le nom d'amant se change en favori.
Quatre escalos a en amor:
Lo premier es de fegnedor,
El segons es de preiador,
E lo ters es d'entendedor,
E lo quart es drut apelatz.
Un troubadour anonyme: Domna vos.
Il y a quatre degrés en amour: le premier est d'amant non avoué, le second est de suppliant, et le troisième est d'entendeur, et le quatrième est appelé favori.
ANC. FR. Vostre amis sui et vostre drus...
La comtesse et ses damoiseles
Et les dames et les puceles
N'i a cele n'en feist son dru.
Fables et cont. anc., t. III, p. 329.
Sire, bien puissiez vos venir
Conme mes amis et mes druz. (Conme: Comme)
Roman du Renart, t. III, p. 303.
ANC. CAT. Drut. IT. Drudo.
2. Druda, s. f., amante, maîtresse.
Jamais non vuoill aver druda.
Bertrand de Born: Domna pois.
Jamais je ne veux avoir amante.
Lo pechatz es tan desplazens
Qu'el fai en loc de drudas drutz.
Esperdut: Qui non.
Le péché est si déplaisant qu'il fait des galants au lieu de maîtresses.
Fig. Pren escarsetat per amiga e per druda.
Guillaume de la Tour: Un sirventes.
Prend avarice pour amie et pour maîtresse.
ANC. FR. Qu'en die que j'aie bele drue.
Nouv. rec. de fables et cont. anc., t. 1, p. 153.
ANC. CAT. Druda.
3. Drudaria, s. f., galanterie.
E 'l fin lial amador
E las domnas ses bauzia
Mantenguesson drudaria.
G. Faidit: Tug cil que.
Et que les tendres amants loyaux et les dames sans tromperie maintinssent galanterie.
Sai d'amor tot son mestier
E tot aisso qu' a drudari' abau.
P. Vidal: Drogoman.
Je sais d'amour tout son métier et tout ce qui convient à galanterie.
Baiss' amor e dechai
E lial drudaria.
G. Faidit: Razos e mandamen.
L'amour baisse et déchoit et loyale galanterie.
ANC. FR. Molt la requist de druerie,
Il li donroit assez joiaus...
Je vos otroi ma druerie,
Soiés amis e jou amie.
Fables et cont. anc., t. III, p. 296, t. IV, p. 61.
ANC. CAT. IT. Druderia.
Drut, adv., dru, vigoureusement.
Tan grans colps hi ferrem nos drut.
Bertrand de Born: Lo coms n'a.
Tant grands coups nous y frapperons dru. (N. E. dru : du: dur : duro.)
Duesca, prép., jusques (jusqu'à, jusqu'au; chap. ESP. hasta).
D'on par soleils duesc' al jorn que ajorna.
A. Daniel: Lanquan.
D'où paraît le soleil jusqu'au jour qui luit.
ANC. FR. Suer, dist-il, or ne doutés mie,
Dusc'à demi-an revenrai.
Fables et cont. anc., t. IV, p. 21.
2. Enjuscas, prép., jusques.
Del temps d'Adam enjuscas al dulivi, non ploc, ni las gens non bevion vi ni manjavo carn. Liv. de Sydrac, fol. 99.
(chap. Del tems de Adán hasta lo diluvio, no va ploure, ni les gens bebíen vi ni minjaben carn.)
Depuis le temps d'Adam jusques au déluge, il ne plut pas, ni les gens ne buvaient vin ni mangeaient chair.
Dui, Duy, suj.; dos, rég. adj. num. masc., lat. duo, deux.
domingo, 21 de enero de 2024
Climax - Coart
Climax, s. f., lat. climax, gradation, figure de rhétorique.
Climax est gradatio cum ab eo verbo quo sensus superior terminatur, inferior incipit, ac dehinc quasi per gradus dicendi ordo servatur, ut est illud Africani: Ex innocentia nascitur dignitas; ex dignitate honor; ex honore imperium; ex imperio libertas.
Isidor. Orig., II, 21.
Climax es gradatios so es cant hom procezish de gra en gra.
Leys d'amors, fol. 130.
Climax est gradation, c'est-à-dire quand on procède de degré en degré.
Clin, adj., lat. clinatus, incliné, courbé.
S'us paupres hom emblava un lansol,
Laires seria, et iria cap cli.
P. Cardinal: Prop a guerra.
Si un pauvre homme volait un linceul, il serait voleur, et irait tête courbée.
Vau de talan embroncx e clis,
Si que chans ni flors d'albespis
No m valon plus qu'iverns gelatz.
G. Rudel: Lanquan li jorn.
Je vais triste et courbé de désir, tellement que ni chant ni fleur d'aubépines ne me valent plus qu'hiver gelé.
IT. Chino.
2. Clinar, v., lat. clinare, courber, baisser.
Aquelh orguelh li te tro qu'el cap clina,
Que ve sos pes.
Rambaud de Vaqueiras: No puesc saber.
Cet orgueil lui tient jusqu'à ce qu'il baisse la tête; de manière qu'il voit ses pieds.
Si clinava cent vetz
De ginolz al sepulcre on sans Caprasis es.
V. de S. Honorat.
Il se courbait cent fois à genoux au sépulcre où est saint Capraise.
ANC. FR. Qant vint au leu ses cornes cline.
Roman du Renart, t. 1, p. 238.
Qu'il s'aprestent des murs miner
Pour tout faire à terre cliner.
G. Guiart, t. 1, p. 49.
Tuit clinoient sur les arçons.
Fabl. et cont. anc., t. I, p. 197.
Mais je clinai vers l'amour à parfin.
Forcadel, p. 116.
ANC. IT. Clinare. IT. MOD. Chinare.
3. Aclis, adj., lat. acclinis, soumis, enclin.
Qu'ieu me rancur d'amor e de m'amia
A cui aurai loncx temps estat aclis.
Pons de la Garde: Sitot non ai.
Que je me plains d'amour et de mon amie à qui j'aurai été long-temps soumis.
Pero mos cors es aclis
Vas lieys on qu'ieu sia.
Peyrols: Quoras que.
Pourtant mon coeur est enclin vers elle où que je sois.
Paratges es vas amors aclis.
Arnaud de Marueil: Anc vos.
Noblesse est soumise à l'amour.
ANC. FR. Car tous cis mons vous est aclins.
Roman du comte de Poitiers, v. 40.
Li esquier me sunt aclin.
G. Gaimar, poëme d'Haveloc, v. 279.
4. Aclinamen, s. m., lat. clinamen, soumission.
Cui tug l'ome del mon feron aclinamens.
P. de Corbiac: El nom de.
A qui tous les hommes du monde firent soumission.
5. Aclinar, v., lat. acclinare, incliner, rendre hommage.
Mas Fransa, Peitau e Beriu
Aclin' a un sol seignoriu.
Marcabrus: Emperaire.
Mais France, Poitou et Berri rend hommage à une seule domination.
Pois tota genz l'aclina.
G. de Berguedan: Quan vei lo.
Puisque toute gent lui rend hommage.
Qu'a cel qu'a Deu s'aclina.
B. Zorgi: Ben es adreigz.
Qu'à celui qui rend hommage à Dieu.
ANC. FR.
Un poi s'est aclinée, car le chief avoit vuit.
Roman de Berte, p. 54.
6. Enclin, adj., lat. inclinis, enclin, courbé, soumis.
Ara vauc embroncs et enclis.
Aimeri de Bellinoi: Ara m'agr'ops.
Maintenant je vais triste et incliné.
Adoncx lo prosoms cay enclins,
E requer li mot humilment.
V. de S. Honorat.
Alors le prud'homme tombe incliné, et le requiert très humblement.
ANC. ESP. Presentó la al rey con el inoio enclino. (N. E. inoio : genoll, ginoll, genoill, etc, genus : rodilla, de rótula.)
Poema de Alexandro, cop. 2449.
ANC. CAT. Enclin.
7. Enclinamen, Inclinament, s. m., lat. inclinamentum, inclination, penchant.
Cors benignes sobremunta e vens totas malas costumas e mals vicis e mals inclinamens. V. et Vert., fol. 58.
Coeur bénin surmonte et vainc toutes mauvaises habitudes et mauvais vices et mauvais penchants.
A far mal dona inclinament.
Eluc. de las propr., fol. 227.
Il donne inclination à mal faire.
ANC. CAT. Enclinament. IT. Inchinamento.
8. Enclinacio, Inclinatio, s. f., lat. inclinatio, penchant, inclination, inclinaison.
Pes non es mas inclinacio de tota res a son natural loc si movent.
Eluc. de las propr., fol. 281.
Le poids n'est que le penchant de toute chose se mouvant vers son lieu naturel. (N. E. Me pregunto si Isaac Newton leyó esto, escrito varios siglos antes de su nacimiento.)
Segon la enclinacio carnal.
L'Arbre de Batalhas, fol. 72.
Selon le penchant charnel.
Contra sa natural enclinacio.
Eluc. de las propr., fol. 1.
Contre son penchant naturel.
Et aquest accens vol tostemps estar entre doas o motas depressios o enclinatios.
Leys d'amors, fol. 9.
Et cet accent veut toujours être entre deux ou plusieurs dépressions ou inclinaisons.
CAT. Inclinació. ESP. Inclinación. PORT. Inclinação. IT. Inclinazione. (chap. inclinassió, inclinassions)
9. Enclesis, s. f., enclésis, transposition de l'accent, terme de grammaire.
Enclesis so es enclinatios que fai enclinar e mudar l'accen de son loc.
Leys d'amors, fol. 11.
Enclésis, c'est une inclinaison qui fait incliner et changer l'accent de sa place.
10. Enclinar, Inclinar, v., lat. inclinare, incliner, courber, abaisser.
Lo cap enclinet e mori.
Passio de Maria.
Il inclina la tête et mourut.
Coma l'arbre qu'es plantatz, de qualque part que lo vens venha, lo fa inclinar. Liv. de Sydrac, fol. 87.
Comme l'arbre qui est planté, de quelque part que le vent vienne, il le fait incliner.
Nos non podem relevar aquelhs que son cazutz, si nos non inclinam vas els. V. et Vert., fol. 61.
Nous ne pouvons relever ceux qui sont tombés, si nous ne nous courbons vers eux.
Fay enclinar e mudar l'accent de son loc.
Part. prés. Las dichas encleticas enclinant a se, so es sobre lor meteysshas, l'accent principal.
Leys d'amors, fol. 11.
Fait incliner et changer l'accent de son lieu.
Lesdites enclétiques inclinant à elles, c'est-à-dire sur elles-mêmes, l'accent principal.
Fig. Ni per pregarias non si deu enclinar.
L'Arbre de Batalhas, fol. 262.
Ni ne se doit abaisser par prières.
Mon regne e ma terra, tot cant a mi s'enclina.
V. de S. Honorat.
Mon royaume et ma terre, tout ce qui s'abaisse devant moi.
Loc. Inclina t'aurelia al paubre.
Trad. de Bède, fol. 66.
(chap. Inclina la teua : ta: orella al pobre.)
Incline ton oreille vers le pauvre.
ANC. FR. Li vilains l'en a encliné.
Fabl. et cont. anc., t. IV, p. 387.
Et n'ay encore résolu quelle part je doibve encliner.
Rabelais, liv. IV, nouv. prol.
ANC. CAT. Enclinar. ESP. PORT. Inclinar. IT. Inchinare. (chap. incliná, inclinás: yo me inclino, inclines, incline, inclinem o inclinam, inclinéu o inclináu, inclinen.)
11. Decli, s. m., déclin, décadence.
Desviat de son cami
Jovens que torn a decli.
Marcabrus: Dirai.
L'amabilité déviée de son chemin qui tourne en décadence.
E tornet amor en decli.
Raimond de Miraval: Ben aia 'l.
Et tourna amour en décadence.
IT. Dichino.
12. Declinamen, s. m., inclinaison.
Del declinamen del firmamen ela si remuda la montansa d'una palma.
Liv. de Sydrac, fol. 72.
De l'inclinaison du firmament elle se remue le montant d'une palme.
IT. Dechinamento.
13. Declinatio, Declinazo, s. f., lat. declinatio, déclinaison.
Segon romans nos no havem declinatio.
Leys d'amors, fol. 57.
Selon le roman nous n'avons pas de déclinaison.
Tres declinazos sun. Gram. Prov.
Trois déclinaisons sont.
CAT. Declinació. ESP. Declinación. PORT. Declinação. IT. Declinazione. (chap. Declinassió, declinassions, v. decliná: declino, declines, decline, declinem o declinam, declinéu o declináu, declinen.)
14. Declinable, adj., lat. declinabilis, déclinable.
Las autras IV partz no declinablas. Leys d'amors, fol. 43.
Les autres quatre parties non déclinables.
CAT. ESP. (chap.) Declinable. IT. Declinabile.
15. Declinatori, adj., déclinatoire.
Exception declinatoria non ha loc.
Fors de Bearn, p. 1082.
L'exception déclinatoire n'a pas lieu.
PORT. IT. Declinatorio. (ESP. Declinatoria, declinatorio, término legal.)
16. Declinar, v., lat. declinare, t. de grammaire, décliner.
Per grammatica sai parlar latinamens, declinar e construire.
(chap. literal: Per la gramática sé parlá latín o llatí, decliná y construí.)
P. de Corbiac: El nom de.
Je sais parler latin, décliner et construire par grammaire.
- Indiquer.
Cel qui de mon chan devina
So que chascus moz declina. (N. E. moz : motz : mots : paraulas)
Marcabrus: Per savi 'l tenc.
Celui qui devine de mon chant ce que chaque mot indique.
- Abaisser, incliner.
Si declina de l'autra part de la montansa d'una palma.
Liv. de Sydrac, fol. 72.
S'abaisse de l'autre côté du montant d'une palme.
Part. prés. Apostema a negror declinant.
Trad. d'Albucasis, fol. 28.
Apostème inclinant à noirceur.
ANC. FR. Ausi est de la meschine
Qui de sa beauté se décline.
Fabl. et cont. anc., t. IV, p. 356.
Ils fuyent et déclinent ceux-là comme gens de mauvais affaire.
Amyot, Trad. de Plutarque, Mor., t. II, p.313.
CAT. ESP. PORT. Declinar. IT. Declinare.
17. Reclinar, v., lat. reclinare, reposer, incliner.
Mas, ieu non ay luoc, ses duptar,
On puesca mon cap reclinar.
(chap. literal: Pero, yo no ting cap puesto, lloc, sense dudá, aon puga mon : lo meu cap recliná. v. recliná: reclino, reclines, recline, reclinem o reclinam, reclinéu o reclináu, reclinen.)
Brev. d'amor, fol. 85.
Mais, sans douter, je n'ai lieu où je puisse reposer ma tête.
ANC. FR. Puis l'enveloppe avec linges honnestes
Le reclinant où repaissent les bestes.
Fouqué, Vie de J.-C, p. 52.
CAT. ESP. PORT. Reclinar. IT. Reclinare.
Clipse, Eclipsis, Esclipses, s. m., lat. eclipsis, éclipse.
De que veno li clipse? - Dieus establi tres manieras de clipses.
En cela ora ve lo clipses de la lhuna.
Liv. de Sydrac, fol. 51 et 52.
De quoi viennent les éclipses? - Dieu créa trois sortes d'éclipses.
En cette heure vient l'éclipse de la lune.
Aquest defalhimens deriers,
Segon los naturals escrigz,
Eclipsis del soleilh es digz.
Brev. d'amor. fol. 31.
Cette défection dernière, selon les écrits naturels, est dite éclipse de soleil.
Esclipses de solelh es... que lo solelhs ane e la via de la lhuna.
Liv. de Sydrac, fol. 52.
Éclipse de soleil est... que le soleil aille en la voie de la lune.
ANC. CAT. Eclipsis. CAT. MOD. ESP. PORT. (chap.) Eclipse. IT. Eclisse.
- Ellipse, figure de grammaire.
Eclypsis est defectus dictionis, in quo necessaria verba desunt, ut:
Cui pharetra ex auro; deest enim erat. Isidor., Orig, I., 33.
Et aysso pot se far per una figura appelada eclipsis.
Eclipsis vol dire defalhimens de paraulas necessarias lasquals son entendudas, jaciaysso que no sian dichas ni expressadas.
Leys d'amors, fol. 72 et 107.
Et ceci peut se faire par une figure appelée ellipse.
Ellipse veut dire manque de paroles nécessaires, lesquelles sont entendues, quoiqu'elles ne soient dites ni exprimées.
CAT. Elipsis. ESP. Elipse (elipsis). PORT. Ellipse. IT. Ellissi.
2. Eclipsar, Eclipciar, v., éclipser.
Per interpozicio de la terra entre si e'l solelh, la luna eclipsa.
(chap. Per interpossisió de la terra entre sí (ella mateixa) y 'l sol, la lluna eclipse.)
Eluc. de las propr., fol. 117.
Par interposition de la terre entre elle et le soleil, la lune éclipse.
Part. pas. Lo solelh fo eclipciatz o escurzitz.
Cat. dels apost. de Roma, fol. 160.
Le soleil fut éclipsé ou obscurci.
CAT. ESP. PORT. Eclipsar. IT. Ecclissare.
3. Eclipsatiu, adj., éclipsatif, ayant vertu d'éclipser.
Per sa interpozicio entre nos e 'l solelh es del solelh eclipsativa.
Eluc. de las propr., fol. 117.
Par son interposition entre nous et le soleil elle est éclipsative du soleil.
4. Ecliptic, adj., lat. eclipticus, écliptique.
En la linha dita ecliptica. Eluc. de las propr., fol. 117.
(chap. A la línia dita eclíptica.)
En la ligne dite écliptique.
ESP. (eclíptico, eclíptica.) PORT. Ecliptico.
Clisteri, s. m., lat. clysterium, clystère.
Et si pacient ha dur ventre, prenga clisteri.
Coll. de recet. de médecine en prov.
Et si le malade a le ventre dur, qu'il prenne un clystère.
Clisteri ministrar.
Eluc. de las propr., fol. 81.
Administrer un clystère.
ESP. Clister. PORT. Clistel. IT. Clistero.
2. Cristeri, s. m., clystère.
Li fo aministratz I cristeri, mas el era tot verenos.
Cat. dels apost. de Roma, fol. 190.
Il lui fut administré un clystère, mais il était tout empoisonné.
CAT. Cristeri. ESP. Crister. PORT. Cristel. IT. Cristero.
3. Clisterizacio, s. f., clystérisation, action de clystériser.
Clisterizacio de la vessica.
(chap. vejiga : bufeta; clisterisassió seríe en chapurriau.)
Trad. d'Albucasis, fol. 31.
Clystérisation de la vessie.
Cloca, s. f., bas lat. cloca, cloche.
On lit dans un capitulaire de Charlemagne, sous l'an 789, art. 18:
Ut clocas non baptizent.
Baluze. Capit. reg. Fr., t. I, col. 244.
Mais il paraît que ce mot venait des langues du Nord: dans l'anglo-saxon, clugga; dans la langue galloise, cloch, signifient cloche. (alemán actual Glocke, antiguo Glogge y más variantes, ver https://de.wiktionary.org/wiki/Glocke. De ahí viene EN. Clock; reloj.)
Voyez Vossius, de Vit. Serm., p. 5, 230, 806. Leibnitz, p. 108.
A la gleysa s'en van...
Sonan clocas e sens.
V. de S. Honorat.
S'en vont à l'église... sonnent les cloches et les seings.
Fig. - Appel, invitation.
Tant en dona a sos homes com far so dec
Que anc puis us a sa clocha no lhi falhec.
Roman de Gerard de Rossillon, fol. 12.
Il en donne à ses hommes autant qu'il dut le faire, de manière qu'oncques depuis un seul ne lui manqua à son appel.
2. Clos, s. m., cloche.
Dels clochiers art lo fust, e cha lo clos.
Roman de Gerard de Rossillon, fol. 73.
Brûle le bois des clochers, et la cloche tombe.
3. Cloquier, Clochier, Cluchier, s. m., clocher, donjon.
Gran tempesta que met a terra los grans albres per los boscatges e derroca las tors e los cloquiers e los grans pons.
(chap. Gran tronada que tire anterra los grans abres per los bosques y derroque, tombe, les torres y los campanaris y los grans pons. En provensal a vegades ya no se escribíe la t de pont, ponts, pon, pons, com passe en datres paraules, fon, fons.)
V. et Vert., fol. 9.
Grande tempête qui met à terre les grands arbres dans les bois et renverse les tours et les clochers et les grands ponts.
Lhivratz lhi cluchiers e murs e tors.
Roman de Gerard de Rossillon, fol. 4-
Livrez-lui donjons et murs et tours.
Loc. En vostre clochier
Par que aia columbier.
(chap. Al vostre campanari pareix que ñague un colomá)
T. de Bonnefoi et de Blacas: Seign 'En.
En votre donjon il paraît qu'il y ait colombier.
4. Cloquar, v., sonner.
Cloquar la campana per venir a la dicha messa.
Tit. de 1433, Hist. de Nîmes, t. III, pr., p. 238.
Sonner la cloche pour venir à ladite messe.
Cloquiar, v., glousser.
Cloquian et rauquian; amor, tant cum pot, lor mostra.
Part. prés. Votz de gallina cloquian.
Eluc. de las propr., fol. 146.
Elles gloussent et crient d'un cri rauque; l'amour leur montre, autant qu'il peut.
Voix de poule gloussant.
CAT. ESP. Cloqueiar. (ESP. Cloquear, dicho de la gallina clueca, hacer cloc-cloc.)
Clot, s. m., creux, enfoncement.
Las solas dels pes, e 'ls clotz de las mas.
(chap. Les plantes (soles) dels peus, y los clots de les mans.)
Eluc. de las propr., fol. 81.
Les plantes des pieds, et les creux des mains.
CAT. (chap.) Clot. (N. E. ¿Cómo se decía y escribía en catalán pre Pompeyo Fabra “Las solas dels pes, e 'ls clotz de las mas.”?
Las solas (plantas) dels peus, e – y griega - 'ls clots de las mans.)
Clueys, s. m., bluet.
Joseph anet cuyllir de clueys
Et un serpent fez li enueys
Qu'el mordet.
Trad. d'un Évangile apocryphe.
Joseph alla cueillir des bluets et un serpent qui le mordit lui fit chagrins.
Coa, Coda, Coza, s. f., lat. cauda, queue.
Per la coa 'l pres N'Ermessen,
E tira 'l cat escoyssen.
Le Comte de Poitiers: En Alvernhe.
Dame Ermessinde le prend par la queue, et tire le chat qui écorche.
Ha cors de femma e coda de peysso. V. et Vert., fol. 23.
(chap. Té cos de femella y coa, coga, de peix.)
A corps de femme et queue de poisson.
Liatz a la coza d'un taur,
Degr' esser frustatz.
(chap. literal: Lligat a la coa de un bou (buey, bovis, no, sino taurus), deuríe : hauríe de sé despedassat, espentolat, etc.)
P. Vidal: Pois ubert.
Lié à la queue d'un taureau, il devrait être mis en pièces.
Tela que aia cap e coha. (N. E. cap e coha : cap i cua, capicúa.
La i latina como nexo no abunda en los documentos antiguos, como los cartularios de Montpellier; se encuentra más a menudo e, et, incluso la y griega. Capicúa se considera una palabra catalana, son 3, pero la lengua que se hablaba y escribía en Monpeslier, Montpeller, y variantes era la occitana, provenzal, plana lengua romana, rústica romana, rusticae romanae. Los primeros monumentos de esta lengua son del año 842, siglo IX, 9, nueve, para que lo entiendan los catalanistas víctimas del tomàtic.)
Cartulaire de Montpellier, fol. 39.
(chap. Tela que tingue cap y coa, coga)
Toile qui ait chef et queue.
Loc. Deves la coa ill vir lo fre.
Giraud de Borneil: En sonet.
Je lui tourne le frein vers la queue.
Loc. fig. Pero siei dig parscon ses coa ni ses cap.
P. Bremon Ricas Novas: En la mar.
Pourtant ses paroles paroissent sans queue et sans tête.
Trop ai estatz sotz coa de mouton,
Que non chantei de ma dompna Na sogra.
G. de Berguedan: Trop ai.
(N. E. En Berguedà, Berguedán, como ya sabréis algunos, se hablaba y escribía la lengua occitana: oc, hoc, och, òc : sí.)
J'ai trop été sous la queue de mouton, que je ne chantai de ma dame ma belle-soeur.
ANC. FR. Bec, eles et coe vos faut
Pour vous faire voler en haut.
Fabl. et cont. anc., t. IV, p. 272.
CAT. Coa, cua. ANC. ESP. Coa. PORT. Cauda. IT. Coda. (chap. coa, coga)
2. Coeta, s. f., nuque. (ESP. Cogote, nuca; chap. clatell, nuca.)
Entro al notz de la coeta.
Trad. d'Albucasis, fol. 39.
Jusques au noeud de la nuque.
3. Caudat, adj., à queue, plat, en parlant des vers qui riment deux à deux.
Li primier quatre verset son crozat e li derrier caudat.
Leys d'amors, fol. 31.
Les quatre premiers vers sont croisés et les derniers plats.
4. Capcaudat, Capcoat, adj., enchaîné, enlacé; s'est dit des mots rimés, qui, de la fin du précédent vers, passent au commencement du suivant.
De las coblas capcaudadas en autra maniera dichas capcoadas.
Capcaudadas, quar en aquela acordansa que la una finish comensa l'autra. Leys d'amors, fol. 30.
Des couplets enchaînés en autre manière dits enlacés.
Enchaînés, car en cet accord que l'un finit, l'autre commence.
5. Acoatar, v., unir, acointer.
Ailas! tan mal si barata
Drutz c' ab vieilla s'acoata.
Ogiers: Era quan.
Hélas! si mal trafique le galant qui s'unit à une vieille.
Qui ab amor pren barata
Ab diable s'acoata.
Marcabrus: Dirai vos.
Qui prend marché avec l'amour, s'unit au diable.
ANC. FR. Nous n'avons pas fait marché, en nous mariant, de nous tenir continuellement accoüez l'un à l'autre.
Essais de Montaigne, L. III, ch. 9.
IT. Accodare. (ESP. Coda, del italiano coda : cola. Término musical.)
6. Concoa, s. f., concubine. (chap. concubina, concubines.)
Li fil leial devon noirir aquels fils de la concoa, ad estima d'un pros hom.
Trad. du Code de Justinien, fol. 52.
Les fils légitimes doivent nourrir ces fils de la concubine, selon l'estimation d'un prud'homme.
7. Concoeira, s. f., concubine.
El sabis Salomos... fo enconpres per las concoeiras.
Non solamen las apertas putas mas las concoeiras.
Trad. de Bède, fol. 41 et 40.
Le sage Salomon... fut entrepris par les concubines.
Non seulement les prostituées publiques mais les concubines.
Coagulacio, s. f., lat. coagulatio, coagulation.
Coagulacio de fractura... Se acosta a la coagulacio de la carn.
Trad. d'Albucasis, fol. 56 et 58.
Coagulation de fracture... S'unit à la coagulation de la chair.
CAT. Coagulació. ESP. Coagulación. PORT. Cogulação (Coagulação). IT. Coagulazione. (chap. coagulassió, coagulassions. v. coagulá: collá, FR. cailler; de ahí la collada, cuajada en castellá; son verbos que se fan aná sobre tot en unes persones o impersonal. Se colle, se coagule. Coagulat, coagulats, coagulada, coagulades, collat, collats, collada, collades.)
2. Coagular, v., lat. coagulare, coaguler, cailler.
Part. pas. Per so que sia coagulada la extrictura... aderesca e sia coagulada.
Trad. d'Albucasis, fol. 64 et 41.
Afin que la ligature soit coagulée... s'attache et soit caillée.
CAT. ESP. PORT. Coagular. IT. Coagulare.
Coana, s. f., coane, panier d'osier.
Non puescan pescar ab trayssa ni ab coanas.
(chap. literal: No puguen peixcá (ni) en traílla ni en coanes.
La coana es com una sistella, canasta, de vime, vímec, com un cartó, cartró.)
Tit. de 1279. DOAT, t. CXLVII, fol. 13.
Ne puissent pêcher avec traine ni avec paniers d'osier.









.jpg)






