Mostrando las entradas para la consulta calaceite ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta calaceite ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas

viernes, 4 de octubre de 2024

Poizo, Poyzon - Polguar


Poizo, Poyzon, s. m., lat. potionem, potion, breuvage.

(N. E. Acordaros de la potion magique, la poción mágica de Panorámix, el druida, brebaje que bebía Astérix y todo el pueblo bretón para luchar contra los locos romanos; excepto Obélix, que se cayó en la marmita de pequeño y no le daban, pese a insistir. Carlos Rallo Badet se cayó en la marmita de la gilipollez en Calaceite.)

Eixecacóduls, haciendo escuela, Moncho, pedrolo, piedra, roca

Pueis gitara

La poizo e la malautia.

Deudes de Prades, Auz. cass.

Puis il jettera la potion et la maladie.

A fag far poyzons, un dia, 

D' alcunas herbas que sabia.

(chap. Ha fet (va fé) fé possions, un día, d' algunes herbes que sabíe, coneixíe.)  

V. de S. Honorat.

A fait faire breuvages, un jour, d'aucunes herbes qu'il connaissait.

ANC. FR. Que je vos ai la poison quise

Qui bone est contre vostre mal. 

Vez la poison ci en present, 

Je l' aportai por vos garir. 

Roman du Renart, t. II, p. 358 et 359.

ESP. Poción. IT. Pozione. (chap. Possió, possions, per ejemple la possió mágica de Panorámix.)

2. Poizonar, v., donner des potions, abreuver, médicamenter, empoisonner, enivrer.

Mas el es soen en paor et en doptansa de poizonar o de beure la mort.

Liv. de Sydrac, fol. 107.

Mais il est souvent en crainte ou en incertitude de s'empoisonner ou de boire la mort. 

Fig. Ab sos belhs huoills amoros 

De qe m poizona e m faitura

Silh que m' a joya renduda.

B. de Ventadour: Aitantas bonas. 

Avec ses beaux yeux amoureux dont m'empoisonne et m'enchante celle qui m'a rendu la joie. 

Part. pas. Can l' auretz aisi poizonat.

Deudes de Prades, Auz. cass. 

Quand vous l'aurez ainsi médicamenté.

PORT. Peçonhentar. (chap. Medicá, medicás, medicamentá, medicamentás; tamé envenená, envenenás.)

3. Empoizonar, Enpoyzonar, v., empoisonner.

Qui tol ni trais ni men

Ni aucis ni empoizona.

P. Cardinal: L'arcivesque.

Qui prend et arrache et ment et tue et empoisonne.

Part. pas. Ni ja de lunh (: nulh) veri non er enpoyzonat.

Roman de Fierabras, v. 2031.

Ni jamais d'aucun venin ne sera empoisonné.

PORT. Empeçonhentar. (chap. envenená, envenenás)


Pol, s. m., lat. pullus, poulet, coq.

La natura del pol es que canta lo vespre... e 'l mati.

Naturas d'alcus auzels. 

La nature du coq est qu'il chante le soir... et le matin.

Anet al moli, e pres X pols que y avia bos e grosses amb una galina.

(chap. Va aná al molí, y va pendre deu pollastres que ñabíen bons y grossos en una gallina. Pol tamé pot sé lo gall.)

Philomena. 

Il alla au moulin, et prit dix poulets qu'il y avait de bons et gros avec une poule.

Il se disait en parlant des petits des oiseaux.

Ufriron doas tordolas 

Per ell e dos polz de colombas.

Trad. d'un Évangile apocryphe.

Ils offrirent deux tourterelles pour lui et deux petits de colombes.

Totz aucels naturalmen 

Noiris sos pols.

Brev. d'amor, fol. 51.

Tout oiseau naturellement nourrit ses petits. 

CAT. Poll. ESP. IT. Pollo. (chap. Pollastre, pollastres; poll, polls són los piojos; polla, polles : lloca, lloques, gallines ponedores que s' alloquen, cloca, cloques; cría, críes de muixons : pollet, pollets, polleta, polletes, sobre tot los de la gallina, pollastret, pollastrets, pollastreta, pollastretes; no confundí en la polleta o polla estreta de Mario Sasot, 

lo capsot franchiste de Saidí.)

2. Pola, s. f., poule.

No chant' auzels ni pola.

A. Daniel: En breu.

Ne chante oiseau ni poule.

Las polas fan atretal.

Deudes de Prades: Auz. cass.

Les poules font pareillement.

ANC. FR. Je n' ai chapon, oison ne pole.

Roman du Renart, t. II, p. 259.

CAT. ESP. Polla. (chap. Polla, polles; lloca, lloques; cloca, cloques. Vore lo nial. La polla del home, lo pene, se diu aixina perque está damún dels ous, pareix que los covo.)

3. Polhe, Polet, Pollet, s. m., poulet.

Mais volria una calha 

Estreg tener en mon se

No faria un polhe

Qu' estes en autrui sarralha.

Cercamons: Car vei.

Davantage je voudrais une caille étroitement tenir dans mon sein que je ne ferais un poulet qui fût en la clôture d'autrui.

Il se disait en parlant des petits des oiseaux.

Pelican es un auzels que ama mot sos poletz. Naturas d'alcus auzels.

Le pélican est un oiseau qui aime moult ses petits. 

Una colomba noiris los polletz de l' autra. V. et Vert., fol. 73.

Une colombe nourrit les petits de l'autre.

CAT. Pollet. ESP. Pollito. (chap. Pollet, pollets, polleta, polletes.)

4. Pollat, s. m., poulet.

L' emportet plus leu assatz

Que no fai l' aygla un pollatz.

Trad. de l'Évangile de Nicodème. 

Escudo español en el suelo de la embajada de la Santa Sede

L'emporta plus légèrement beaucoup que ne fait l'aigle un poulet. 

CAT. Pollastre. IT. Pollastro. (chap. Pollastre, pollastres; pollastret, pollastrets.)

5. Polier, s. m., poulailler, marchand de volaille.

Que cascun polier, que d'ayssi enans tenra o menara bestia, fazen lo mestier de polaria. Cartulaire de Montpellier, fol. 186.

Que chaque poulailler, qui dorénavant tiendra, ou mènera bête, faisant le métier de poulaillerie.

ESP. Pollero. (chap. Pollé, pollés : los que se encarregaben del menesté u ofissi de pollería, mercadé de pollastres y volatils o avería.)

6. Polieyra, s. f., poulaillère, marchande de volaille.

Que cascun polier e cascuna polieyra. Cartulaire de Montpellier, fol. 186.

Que chaque poulailler et chaque poulaillère.

(chap. pollera, polleres : mercaderes, venedores de avería, volatils, pollastres y demés muixons pera minjá.) 

7. Polaria, s. f., poulaillerie, commerce de volaille.

Cascun home e cascuna femena, que uze del mestier de polaria, portan gals o galinas, o pols o polas. Cartulaire de Montpellier, fol. 186.

Retrato de Jaime I, por Jaume Mateu. Museo de Arte de Cataluña.

Chaque homme et chaque femme, qu'il use du métier de poulaillerie, portant coqs ou gelines, ou poulets ou poules.

ESP. Pollería. (chap. Pollería, comers de pollastres, volatils, avería, muixons pera minjá.)

8. Pouzi, Polzi, s. m., poussin, poulet.

Prendetz la carn d'un auco tenre

O de vacca o de pouzi.

(chap. Prenéu la carn d' una oca tendra o de vaca o de pollastret, pollet; tamé pot sé lo pollet del colom, un colomet o pichó. Yo ne vach minjá bastans de chiquet y de sagal.)

Deudes de Prades, Auz. cass.

Prenez la chair d'un oison tendre ou de vache ou de poulet.

Si las peiras eran pa... 

E li pueg bacon e pouzi.

(chap. Si les pedres foren pa... y los puchs (collets) cuixots y pichons. Siríe tanta la gloria que 'n parlaríe la historia...)

P. Cardinal: Tan son.

Si les pierres étaient pain... et les coteaux jambons et poulets.

Il se disait en parlant des petits des oiseaux.

Pan' al auzel son pouzi.

Marcabrus: Soudadier per. 

Vole à l'oiseau son petit. 

ANC. FR. Les poules... avec quelle diligence et sollicitude traitent-elles leurs poulcins étendant leurs aeles. 

Amyot, trad. de Plutarque. Morales, t. II, p. 129. 

IT. Pulcino.

9. Polin, Poli, s. m., poulain.

Aras naiso dui poli

Bel e borden, ab saura cri.

Marcabrus: Dirai vos.

Maintenant naissent deux poulains beaux et bondissants, avec blonde crinière.

Ieu doney a son senhor polin paissen.

Le Comte de Poitiers: Companho.

Je donnai à son seigneur poulain paissant.

CAT. Pollí. ESP. Pollino. PORT. Poldro. IT. Poledro, puledro.

(chap. Pollino, pollinos, cría del burro, ruc, ase, acémila, burret, ruquet, aset, com lo fill que tingue Carlos Rallo Badet.)

Una sagala que vivíe a un poble del Matarraña, Pepa,


Polce, Pouse, Polzer, Pauzer, Poze, Pous, Poutz, s. m., lat. pollicem, pouce.

Fa m batre 'ls polces

Cum li martel can fero sus l' enclutge. 

Leys d'amors, fol. 20.

Me fait battre les pouces comme les marteaux quand ils frappent sur l'enclume.

Vi 1 polzer de trop gran blancor. 

Tres gotas de sanc ichiro tantost del poze.

Cat. dels apost. de Roma, fol. 80. 

Vit un pouce de fort grande blancheur. 

Trois gouttes de sang sortirent aussitôt du pouce.

Metre pogratz per la nar

Amdos los pouses, ses mal far.

Roman de Jaufre, fol. 12.

Mettre vous pourriez dans la narine les deux pouces, sans mal faire.

Segon la longitut del dit pous. Trad. d'Albucasis, fol. 3.

Selon la longueur dudit pouce. 

Premier apelam... poutz. Eluc. de las propr., fol. 49.

Le premier nous appelons... pouce. 

Pouzer a nom l' arteill premers.

Deudes de Prades, Auz. cass.

Pouce a nom l'orteil premier.

- Ergot.

Pouze, talo et arteill gros.

Deudes de Prades, Auz. cass.

Ergot, talon et gros orteil.

CAT. Polse. IT. Pollice. (chap. Pols, polsos; pulsera, pulseres (tamé patilla, patilles); lo dit gros se diu pulgar (pun 2 y 3) perque té pols, se note la intermitensia de la sang o sanc; un púlsar es paregut.)

2. Polga, s. f., pouce.

Premier apelam polga. Eluc. de las propr., fol. 49.

Le premier nous appelons pouce.

3. Polguar, s. m., pouce.

Tota la ley qu'el plus de las gens au

Escriuri' eu en un petit de pelh,

En la meitat del polguar de mon guan.

P. Cardinal: Tos temps.

Toute la loi que le plus des gens ont, j' écrirais sur un peu de peau, sur la moitié du pouce de mon gant.

ESP. Pulgar. PORT. Polgar, polegar.

miércoles, 2 de octubre de 2024

Poeta - Preposteratio

 

Poeta, s. m., lat. poeta, poëte.

Las ficxios dels poetas. Eluc. de las propr., fol. 114.

(chap. Les ficsions dels poetes.)

Les fictions des poëtes.

Fortunat, poeta, noble hom. Cat. dels apost. de Roma, fol. 72.

Fortunat, poëte, noble homme.

CAT. ESP. PORT. IT. Poeta. (chap. Poeta, poetes.)

El más membrillo de La Codoñera: Tomás Bosque Peñarroya.


Poges, Pogues, s. m,, pougeoise, monnaie du Puy.

Ad IV pougeisses minoris legis, sicut debet fieri moneta.

Tit. de 1253. Hist. de Languedoc, t. III, pr., col. 492.

Ditz hom que, per dos poges,

Sai si logua e lai si ven.

P. d'Auvergne: Chantarai.

On dit que, pour deux pougeoises, ici il se loue et là se vend.

Nég. expl. No us er prezat un pogues.

Marcabrus: Ans que.

Ne vous sera prisé une pougeoise.

2. Pogeza, s. f., pougeoise.

Totz hom que passa aquest mandamen, es tengutz a restitutio entro a 1 pogeza.

Pagar entro a la derieyra pogeza.

(chap. Pagá hasta la radera pugesa.)

V. et Vert., fol. 3 et 53.

Tout homme qui passe ce commandement est tenu à restitution jusqu'à une pougeoise.

Payer jusqu'à la dernière pougeoise.

ANC. FR. Seront li dis deniers à 3 deniers poigeoise.

Charte de 1282. Du Cange, t. V, col. 614.


Poirir, Poyrir, v., lat. putrere, pourrir.

Recemblan lo malvat que vol mays poyrir en la carcer pudenta que aver lo trebalh de montar l' escalier, per issir de la carcer. V. et Vert., fol. 12.

Ils ressemblent au méchant qui veut davantage pourrir dans la prison puante que d'avoir la peine de monter l'escalier, pour sortir de la prison. Part. pas. Sembla frug que par bells e sas deforas, e dins es poyritz.

1 poma poyrida entre las sanas corromp las autras.

(chap. Una poma podrida entre les sanes corrom (podrix, pudrix) les atres.)

V. et Vert., fol. 94 et 85.

Il ressemble à fruit qui paraît beau et sain dehors, et dedans est pourri.

Une pomme pourrie entre les saines corrompt les autres. 

Fig. Aisi avols hom ben vestitz

Es bels defors, e dins, poiritz.

Roman de Jaufre, fol. 30.

Ainsi méchant homme bien vêtu est beau dehors, et dedans, pourri.

CAT. ESP. Podrir, pudrir. IT. Putridire. (chap. Pudrí, pudrís, podrí, podrís: yo me pudrixco o pudrixgo, pudrixes, pudrix, pudrim, pudriu, pudrixen; pudrit, pudrits, pudrida, pudrides; podrit, podrits, podrida, podrides. Podrit, pudrit tamé se li diu a un pesat, cansino com Carlos Rallo, que está mol estorbadet per lo catalanisme.)

Carlos Rallo Badet, Calaceite, Calaseit, Calaceit, Calasseit, Kalat Zeyd, aragonés, catalanista, tonto útil, catalufo, baturro, cachirulo

2. Poyre, s. m., lat. putrorem, pus, humeur purulente, virus.

Quan es corromput, de leu se transmuda en poyre venenos.

Aquels qui escupo sanc et poyre.

(chap. Aquells que escupiñen sanc o sang y pus - carcassos de humor purulenta, flema, flemes.)

Eluc. de las propr., fol. 29 et 52.

Quand il est corrompu, facilement il se change en pus vénéneux.

Ceux qui crachent sang et pus.

3. Poiridura, Puiridura, Puridura, s. f., pourriture.

Si vostr' auzel a poiridura.

Deudes de Prades, Auz. cass.

Si votre oiseau a pourriture.

A la puiridura de la charn a at fers e coitura. Trad. de Bède, fol. 50.

Pour la pourriture de la chair, il est besoin de fer et de brûlure.

Fig. Terga las puriduras de las malas obras. Trad. de Bède, fol. 29.

Nettoie les pourritures des mauvaises œuvres.

CAT. Podridura, pudridura. (ESP. Podredumbre. Chap. Podridura, podridures; pudridura, pudridures.)

4. Poiridier, s. m., pourriture, saleté.

Be sera bos lo metges, e ricx lo despessiers,

Si sap donar metzina que n' iesca 'l poiridiers.

Izarn: Diguas me tu.

Bien sera bon le médecin, et riche le droguiste, s'il sait donner une médecine pour qu'en sorte la pourriture.

Pel poiridier d'aquestas bestias, tot l' aer ne fo corromputz.

Cat. dels apost. de Roma, fol. 74.

Par la pourriture de ces bêtes, tout l'air en fut corrompu.

5. Poyrimen, Puirimen, s. m., pourriture.

Tola cauza apta a poyriment. Eluc. de las propr., fol. 276.

Toute chose apte à pourriture. 

Vida de las charns es sandaz del cors, e puirimens dels os, enveia.

Trad. de Bède, fol. 33. 

La vie des chairs est santé du corps, et pourriture des os, l'envie.

CAT. Podriment. ESP. Podrimiento, pudrimiento. 

(chap. Podrimén, podrimens; pudrimén, pudrimens.)

6. Poyregos, adj., formé de pourriture.

Eruca... verm es mol et poyregos. Eluc. de las propr., fol. 250.

Chenille... est ver mou et formé de pourriture.

7. Putrid, adj., lat. putridus, putride.

D' humors putridas consumptiva.

Especia de febre... la segunda... es dita putrida.

Eluc. de las propr., fol. 193 et 87. 

D' humeurs putrides consomptive. 

Espèce de fièvre... ia seconde... est dite putride.

CAT. Pudrite. ESP. (pútrido, pútridos, pútrida, pútridas) PORT. IT. Putrido.

(chap. Podrit, podrits, podrida, podrides; pútrid, putrids, pútrida, pútrides. Tomás Bosque y José Miguel Gracia Zapater, aragonesos catalanistes analfabetos de La Codoñera, tenen codoñs pudrits a la punta dels dits.)

codoñ, codony, membrillo, cydonia oblonga, dulce de membrillo, codoñat

8. Putrefaccio, Putrefactio, s. f., putréfaction.

Si atrobaz en la codena putrefactio.

Lepra, que es fayta per putrefaccio de flecma.

Trad. d'Albucasis, fol. 41 et 10.

Si vous trouvez dans la couenne putréfaction. 

Lèpre, qui est causée par putréfaction de flegme. 

Per putrefaccio... de membre mort. Eluc. de las propr., fol. 17. 

(chap. Per putrefacsió... de membre mort.)

Par putréfaction... de membre mort. 

CAT. Putrefacció. ESP. Putrefacción. PORT. Putrefacção. IT. Putrefazione.

(chap. Putrefacsió, putrefacsions.)

9. Putrefact, adj., lat. putrefactus, putréfié.

Febre... simpla es la que si engendra de una materia, en un loc, putrefacta. Eluc. de las propr., fol. 90.

Fièvre... simple est celle qui s'engendre d'une matière, en un lieu, putréfiée.

PORT. (ESP.) Putrefacto. IT. Putrefatto.

(Chap. Putrefacto, putrefactos, putrefacta, putrefactes : podrit, podrits, podrida, podrides; corromput, corromputs, corrompuda, corrompudes.)


Pois, Puois, Pueis, Pos, Pus, adv., lat. post, puis, après, ensuite, depuis.

Pens e repens, e pueis sospir,

E pueis me levi en sezens.

Arnaud de Marueil: Dona genser.

Je pense et repense, et puis je soupire, et puis je me lève en séant.

Quar si fai mal, pois abena.

T. de Pierre d'Auvergne et de B. de Ventadour: Amic. 

Car s'il fait mal, ensuite il améliore. 

Cui encubit al prim vezer e puois.

A. Daniel: Sols sui que. 

Qu'il convoita au premier voir et depuis. 

Adv. comp. Pois apres de gra en gra dissen.

(chap. Después de grasó en grasó (o graó) dessén : baixe.)

Sordel: Qui be s membra. 

Puis après de degré en degré descend.

- Conj. Puisque.

Pos vas me s' orguelha 

Cilh qu'ieu plus volgr' aver.

B. de Ventadour: Lanquan vey.

Puisque vers moi s'enorgueillit celle que plus je voudrais avoir.

Pus de chantar m' es pres talens,

Farai un vers.

(chap. Pos de cantá m' han entrat ganes, faré un vers : cansó.)

Le Comte de Poitiers: Pus de chantar.

Puisque de chanter il m'est pris désir, je ferai un vers.

Conj. comp. Pos que del tort no s' afraing

Ni s pentis del faillimen.

La Dame Almuc de Châteauneuf: Domna.

Puisque du tort il ne se soumet pas et ne se repent pas de la faute.

De son bec dese adeza

Sus en la carn pueis que l' a presa.

Deudes de Prades, Auz. cass.

De son bec incessamment il frappe sus en la chair après qu'il l'a prise.

Anc pueys, pos que la vi,

Sa fina fresca color,

Non dezirei autr' amor.

Paulet de Marseille: Er que 'l jors.

Oncques après, depuis que je la vis, sa fine fraîche couleur, je ne désirai autre amour.

ANC. FR. Unkes nus homs poiz ne avant

N'en eustrent ne cunquistrent tant. Roman de Rou, v. 49.

Car onques mais puis que fuz né

Je ne fuz tant enamouré.

Roman de la Rose, v. 961.

ANC. CAT. Puys. CAT. MOD. Pus. ESP. Pues. IT. Poi. (chap. Pos : ya que. Después, mes abán, post, del latín post.)

2. Despuois, Depueis, Depos, conj., puisque, depuis que. 

Ben es dreig qu'ieu fass' ueimai

Un vers, depos talans m' en ve.

(N. E. Aquí arriba leemos al conde de Poitiers:

Pus de chantar m' es pres talens,

Farai un vers.)

B. Martin: Ben es dreitz.

Il est bien juste que je fasse désormais un vers, puisque l'envie m'en vient.

Tos temps me suy per sieu tengutz 

Depos la vi.

(chap. Tots tems (sempre) me soc per seu tengut o tingut, después de que la vach vore.)

Giraud d'Espagne: Qui en pascor.

Toujours je me suis tenu pour sien, depuis que je la vis.

Despuois vos vi, ai fag vostre coman.

La Dame Castelloze: Ja de chantar.

Depuis que je vous vis, j'ai fait votre commandement.

ANC. CAT. Depus, depuys, depux (N. E. ¿Dónde está el catalán inventado després, no lo encontró Raynouard? Pero sí que encontró variantes de la lengua valenciana (p. ej. Ausiàs March) que creía que eran catalanas). ESP. Después. PORT. Depois. IT. Dopo. (chap. Después.)

3. Poissas, Pueissas, Pueyssas, Poisas, adv., depuis, ensuite. 

Cum poisas cuida montar per l' eschalo. Poëme sur Boèce.

Lorsqu' ensuite il pense monter par l' échelon.

Cantarai, a mon escien, 

D' aquels que pueissas an trobat.

Le moine de Montaudon: Pus Peyre.

Je chanterai, à mon escient, de ceux qui depuis ont trouvé.

Apres sant Vincent

E pueyssas sant Amanz.

V. de S. Honorat.

Après saint Vincent et ensuite saint Amant.

4. Apost, adv., après.

O apost tot en seria afolada. Trad. du Code de Justinien, fol. 18.

Ou après entièrement elle en serait dissipée.

5. Posteritat, s. f., lat. posteritatem, postérité.

A tota ta posteritat.

(chap. A tota ta (la teua) posteridat.)

Tit. de 1185. Arch. du Roy., J. 326.

A toute ta postérité.

CAT. Posteritat (N. E. Algún catalanoparlante avispado o catalanista superdotado se dará cuenta de que posteritat catalán es igual a posteritat occitano, plana lengua romana, provenzal, romance, romans, lemosín, gascón, etc).

Geoffroi Rudel, Jaufrés Rudèls de Blaia, Jaufré Rudel de Blaye,

ESP. Posteridad. PORT. Posteridade. IT. Posterità, posteritate, posteritade. (chap. Posteridat, posteridats. Yo traduíxco y lucho pera que lo chapurriau se quedo pera la posteridat, encara que ella no ha fet res per mí.)

¿Per qué hauría de preocupám per la posteridat? ¿Qué ha fet la posteridat per mí?


6. Preposteratio, s. f., ordre renversé, confusion, terme de rhétorique.

La preposteratio, so es la dezordenatio d'aytal oratio o d' aytal sentensa.

Leys d'amors, fol. 134.

La confusion, c'est-à-dire le défaut d'ordre de tel discours ou de telle pensée.

ESP. Preposteración. (chap. Preposterassió, preposterassions : desorden o desorde de orassions o frasses; confusió, terme de retórica. De Pre : abans, antes y Post : después.)

sábado, 7 de septiembre de 2024

Pauta - Espaventar, Espavantar


Pauta, s. f., patte.

1 lop mal e cruel e afamat, lo qual pres lo cap entre sas pautas premieras, ses tocar de las dens. Cat. dels apost. de Roma, fol. 120. 

Un loup méchant et cruel et affamé, lequel prit la tête entre ses pattes premières (de devant), sans toucher des dents.

(chap. Pota, potes; poteta, potetes. ESP. Pata, patas.)

rabosí, Valderrobres, baubo, potes baubes, pota bauba

Pautoms, s. m., pautonier, gueux.

Aisi com, per aventura,

Pautoms pot ric devenir.

G. Olivier d'Arles, Coblas triadas.

Ainsi comme, par aventure gueux peut devenir riche. 

IT. Paltone.

2. Pautonier, Pautoner, s. m., pautonier, vaurien, gueux, libertin.

Voyez Muratori, Diss. 33. 

De II parelhs de barras la porta es etablia 

E cadenas de fer faytas ab maestria: 

Us pautonier la garda de mot gran felonia; 

Golafre es nomnatz.

Roman de Fierabras, v. 3960. 

La porte est affermie avec deux paires de barres et chaînes de fer faites avec habileté: un vaurien de moult grande félonie la garde; Golafre il est nommé.

Son filh de trotiers,

De ribautz, o d'autres pautoniers. 

B. Carbonel de Marseille, Coblas triadas. 

Sont fils de coureurs, de ribauds, ou d'autres gueux.

Mas que fosson pautonier. 

T. de Bonnefoy et de Blacas: Seign' En. 

Pourvu qu'ils fussent vauriens. 

ANC. FR. Quatre chivaus m' i faites anseler... 

Et par desus un pautonier monter. 

Roman de Roncevaux. 

Mult véissiez larronz è pautoniers errer. 

Un pautonier fist sus lever 

Ki la porte debveit garder.

Roman de Rou, v. 4253 et 8153.

Souvent fait le peuple de grant admirations de la riche robe d'un orgueilleux pautonnier, mais il ne sçait par quel labeur ny à quelle difficulté il l' a acquise. Œuvres d'Alain Chartier, p. 396. 

Adj. Molt m' enoia d' una gent pautonera.

Palazis: Molt m' enoia. 

Moult il m'ennuie d'une gent gueuse

Carlos Rallo Badet, Calaceite, Calaseit, Calaceit, Calasseit, Kalat Zeyd, aragonés, catalanista, tonto útil, catalufo, baturro, cachirulo

ANC. FR. Un ord félon, vilain, puant,

Qui moult est maus et pautoniers. 

Le Roi de Navarre, chanson 31.

C'est par vous, dame pautonière, 

Et par vostre fole manière.

Roman de la Rose, v. 9161. 

IT. Paltoniere.


Pavor, Paor, s. f., lat. pavor, peur, frayeur, crainte.

Non aiatz pavor que d'aquesta part nostra vos vengua degun dampnatge. Philomena.

N' ayez pas peur que de cette part nôtre vous vienne nul dommage.

No m'en tenra paors 

Qu'ieu non digua so qu' aug dir entre nos 

Del nostre rey.

Bertrand de Born: Un sirventes farai.

Ne m'en retiendra peur que je ne dise ce que j'entends dire entre nous de notre roi.

Paors non es temorz.

Nat de Mons: Sitot non. 

Peur n'est pas crainte. 

Loc. Eissamen trembli de paor,

Com fa la fuelha contra 'l ven.

B. de Ventadour: Non es meraveilla.

Également je tremble de peur, comme fait la feuille contre le vent.

Ges dompna non ausa descobrir 

Tot so q' il vol, per paor de faillir.

Le Comte de Provence: Vos que m. 

Dame point n'ose découvrir tout ce qu'elle veut, par peur de faillir. 

ANC. FR. Tel poor a que tot tressue. Fables et cont. anc., t. I, p. 255.

De chiaux où Dex paor n' a mis... 

Car ta péors purge et saache 

L'âme aussi con par un tamis. 

Thibaud de Malli ou Helinand, Vers sur la Mort. 

Il a grant poor de l'enfant...

Partonopex or a paor. 

R. de Partonopex de Blois, Not. des Mss., t. IX, p. 15 et 16.

ANC. CAT. Paor. CAT. MOD. Por, pavor. ESP. PORT. Pavor.

(chap. Paó, paós; po, pos; pavor, pavors; temó, temós. Paora es sinónim de broma, boira, boria, dorondón : niebla.)

Puje lo dorondón, puje la broma, puje la boira, sube la niebla

2. Pavoros, Paoros, adj., peureux, craintif, effrayé.

Aquellas que son verayamens verges solon esser pavorozas e vergonhozas. V. et Vert., fol. 95. 

Celles qui sont véritablement vierges soulent être craintives et honteuses.

Paoros 

Son del passar com del morir.

P. Cardinal: Quan vey. 

Ils sont peureux du passer comme du mourir.

Mot foron paoros e trist. V. de S. Honorat. 

Moult furent effrayés et tristes. 

ANC. FR. Et cil s'en vet tout péoros. Roman du Renart, t. I, p. 205.

CAT. Pavoros. ESP. PORT. Pavoroso. IT. Pauroso. 

(chap. Que done po o temó: pavorós, pavorosos, pavorosa, pavoroses; paorós, paorosos, paorosa, paoroses; que té po o temó:

temorico, temoricos, temorica, temoriques; cagat, cagats, cagada, cagades; acollonat, acollonats, acollonada, acollonades; acollonit, acollonits, acollonida, acollonides; tímit, timits, tímida, tímides.)

3. Paorozamens, Paorosamen, adv., timidement, craintivement.

Anero y paorozamens. Abr. de l'A. et du N.-T., fol. 21.

(chap. Hi van aná pavorosamen, paorosamen.)

Ils y allèrent timidement.

Non paorosamen, non tart. Regla de S. Benezeg, fol. 21. 

Non timidement, non tardivement.

CAT. Pavorosament. ESP. PORT. Pavorosamente. IT. Paurosamente.

(chap. pavorosamen, paorosamen: en temó, po, paó; acollonadamen, acollonidamen, tímidamen.)

4. Pauruc, Paoruc, adj., peureux, craintif, poltron.

Qui us appellava paoruc, 

Semblaria que vers non fos.

Bertrand de Born: Maitolin. 

Qui vous appelait poltron, il semblerait que (ce) ne fût pas vrai.

Fig. Ab ma volontat paurucha,

No m'a laissat carn ni sanc.

Giraud de Borneil: Quant la bruna.

Avec ma volonté craintive, elle ne m'a laissé chair ni sang.

ANC. CAT. Paoruch. CAT. MOD. Porug.

Luis Rajadell, wc, tassa del wc, assentat, cagán, merda, merdós,











5. Paurugos, adj., peureux, craintif, poltron.

Los discipols paurugos 

Redet ardits e vigoros.

Brev. d'amor, fol. 181.

Les disciples craintifs il rendit hardis et vigoureux.

Ignacio Sorolla Vidal, Manel Riu Fillat

Tota bestia ses sanc es may pauruga. Eluc. de las propr., fol. 29.

(chap. Tota bestia sense sang es mes temorica; tímida, acollonida.)

Toute bête sans sang est plus peureuse.

6. Espavordir, Espaordir, Espaorir, v., effrayer, épouvanter alarmer, effaroucher.

Dis l'autre, per espavordir: 

Vuelh qu' en veias d'autres morir.

Brev. d'amor, fol. 186. 

L'autre dit, pour effrayer: Je veux que vous en voyiez d'autres mourir.

Co fes Felip espaordir. 

Giraud de Calanson: Fadet joglar. 

Comment il fit Philippe s'effrayer. 

Lo braus respos, domna, m' espaoric 

Que mi fazetz apres un bel semblant.

Aimeri de Bellinoy: Sel que promet. 

La dure réponse que vous me faites, dame, après un beau semblant, m'alarme.

Part. pas. Espaorditz e duptos de venir vays Narbona. 

Vic tota sa compagna espaordida. Philomena. 

Effrayé et redoutant de venir vers Narbonne.

Vit toute sa compagnie effarouchée.

Si m' avetz espaorit.

Marcabrus: Assatz m'es.

Tellement vous m'avez effrayé.

CAT. Espavordir. ESP. PORT. Espavorir. IT. Spaurire.

(chap. Espavordí, acolloní, acollonís, acolloná, acollonás.

Yo me espavordixco o espavordixgo, espavordixes, espavordix, espavordim, espavordiu, espavordixen; espavordit, espavordits, espavordida, espavordides.)

7. Espaven, s. m., épouvante, frayeur, effroi.

Aras vos confortas, non aias espaven. V. de S. Honorat.

Maintenant rassurez-vous, n' ayez pas de frayeur. 

No m'en lais mas per dreg espaven.

Arnaud de Marueil: Aissi cum selh. 

Je ne m'en désiste que par juste effroi. 

CAT. Espant. ESP. Espaviento (espanto). PORT. Espanto. IT. Spavento.

(chap. Espavén, espavens; espán, espans, v. espantá, espantás; esbarramenta, esbarramentes, esbarradissa, esbarradisses, v. esbarrá, esbarrás; susto, sustos, v. assustá, assustás; esglay, esglays, 

v. esglayá, esglayás.)

8. Espaventalh, s. m., épouvantail.

Espaventalh de favieira 

Sembla.

(chap. Pareix un espantapájaros, esbarramuixons, espaventall de fabera o fabá, favera o favá.)

Mario Sasot Escuer, Lo catalá a la franja del meu cul pot entrá pronte a una crisis irrecuperable.

Folquet de Lunel: Per amor.

Ressemble à épouvantail de champ de fèves.

Seguros, ses espaventalh,

Vuelh fassam d' elhs tal esparpalh

Que sia 'l camps per nos retengutz.

Bernard de Venzenac: Iverns vai.

Rassurés, sans épouvantail, je veux que nous fassions d'eux telle dispersion que le champ soit retenu par nous.

CAT. Espantall. ESP. Espantajo (espantapájaros). PORT. Espantalho.

(chap. espantapájaros, esbarramuixons, espaventall.)

9. Espaventos, Espavantos, adj., peureux.

Si es bestia espaventosa o reiropia. Trad. du Code de Justinien, fol. 41.

Si elle est bête peureuse ou rétive.

- Épouvantable.

La cal es mot... orribla e 'spaventosa. Lo Novel confort.

Laquelle est moult... horrible et épouvantable.

CAT. Espantos. ESP. PORT. Espantoso. IT. Spaventoso. 

(chap. Espantós, espantosos, espantosa, espantoses : que cause espán, temó, po, paó; que se esbarre : burro esbarradís, rucs esbarradisos, mula esbarradisa, someres esbarradises; temorico, acollonit, etc.)

10. Espaventable, adj., épouvantable, effroyable.

Trobo dos flums molt espaventables.

Per ombras malvaisas et espaventablas. 

Liv. de Sydrac, fol. 26 et 41. 

Trouvent deux fleuves moult épouvantables. 

Par ombres mauvaises et épouvantables. 

CAT. ESP. Espantable. IT. Espaventevole. 

(chap. Espantadó, esbarradó, acollonidó, acollonadó, espantadós, esbarradós, acollonidós, acollonadós, espantadora, esbarradora, acollonidora, acollonadora; esglayadó, esglayadós, esglayadora, esglayadores.)

11. Espaventanza, s. f., crainte, frayeur.

Espaventanza dels ricx.

Regla de S. Benezeg, fol. 61. 

Frayeur des riches.

12. Espaventament, s. m., épouvante, effroi. 

L' espaventament d' efern.

Trad. de Bède, fol. 58. 

L' effroi d' enfer. 

ANC. FR. Tant en espouvantement de leurs ennemis qu'en mépris de leurs maître. Comines, liv. I, p. 84. 

Je ne trouvoie fors espouvantement.

Œuvres d'Alain Chartier, p. 274.

IT. Spaventamento.

13. Espavensa, s. f., frayeur, crainte.

Lo ferm voler don ai greu espavensa.

G. Rudel: Quan lo rius.

Le ferme vouloir dont j'ai pénible frayeur.

14. Espaventablament, Espaventablamen, adv., épouvantablement. 

Plus si demostra espaventablament. Trad. de Bède, fol. 44.

Plus il se manifeste épouvantablement.

Espaventablamen lo menacet. Cat. dels apost. de Roma, fol. 73.

Épouvantablement le menaça.

ESP. PORT. Espantosamente. IT. Spaventevolmente. (chap. Espantosamen, espaventablemen : de forma que fa temó, po, paó.)

15. Espaventar, Espavantar, v., effrayer, épouvanter.

Si l'obra t' espavanta. Doctrine des Vaudois. 

Si l'ouvrage t' épouvante. 

Pros hom s' afortis 

E malvatz s' espaventa.

B. de Ventadour: Quan la doss' aura.

Preux homme se fortifie et méchant s' épouvante. 

No m' irais ni m' espaven.

G. Faidit: Gen fora. 

Je ne m' irrite ni m' épouvante. 

Part. pas. Del plus no us aus pregar gaire, 

Tan soi espaventatz. 

Arnaud de Marueil: Mot eran. 

Du plus je n'ose vous prier guère, tant je suis épouvanté.

Tota sa compainha fo fort espaventada. Philomena. 

Toute sa compagnie fut fort épouvantée. 

CAT. ESP. PORT. Espantar. IT. Spaventare. 

(chap. Espaventá, espaventás; espantá, espantás; esbarrá, esbarrás. 

Yo me espavento, espaventes, espavente, espaventem o espaventam, espaventéu o espaventáu, espaventen; espaventat, espaventats, espaventada, espaventades. Yo m' espanto, espantes, espante, espantem o espantam, espantéu o espantáu, espanten; espantat, espantats, espantada, espantades. Yo me esbarro, esbarres, esbarre, esbarrem o esbarram, esbarréu o esbarráu, esbarren. Yo m' esglayo, t' esglayes, s' esglaye, mos esglayem o esglayam, tos esglayéu o esglayáu, s' esglayen; esglayat, esglayats, esglayada, esglayades. 

Atemorí, atemorís : tindre temó: yo me atemorixco o atemorixgo, atemorixes, atemorix, atemorim, atemoriu, atemorixen; atemorit, atemorits, atemorida, atemorides; acolloní, acollonís, acolloná, acollonás. Yo me acollonixco o acollonixgo o acollono, acollonixes o acollones, acollonix o acollone, acollonim, acolloniu, acollonen; acollonit, acollonits, acollonida, acollonides, acollonat, acollonats, acollonada, acollonades.  )

jueves, 1 de agosto de 2024

Carlos Rallo Badet, de Calaceite, Calaseit

Este idiota aragonés, Pininfarinetes, tonto útil catalanista, es un troll que malgaste mol tems ficán sempre lo mateix a les págines de facebook, X - Twitter, etc.

Lo grupo paraules del Matarranya de facebook es de ell.

(Lo blog Paraules del Matarraña es meu.)

Ell té uns atres blogs, sense treballá, lo normal en ell;
es mes gos que la barretina de un catalaniste.
 
https://www.blogger.com/profile/14691279279416144436


http://crallo10.blogspot.com/


Lo meu grupo a carallibre es yo parlo chapurriau 
(y no sol lo parlo, lo escric y traduíxco bastans llibres).

Yo me dic Ramón Guimerá LorenteMoncho.
Vic a Alemania, treballaba a Hermes. Vach treballá de taxista.
No xapurrejo res, parlo y escric en chapurriau.

Soc "licenciado en filología inglesa", universidad de Zaragoza.
Llissensiat en filología inglesa, Universidat de Saragossa.

Soc licenciado en filología inglesa, universidad de Zaragoza. Llissensiat en filología inglesa, Universidat de Saragossa.

Parlo y escric castellá com a llengua materna, de ma mare, castellana, manchega, de Alustantechapurriau, inglés o English y alemán o Deutsch; enteng y transcric textos en atres idiomes o llengües com lo valensiámallorquí, gallego o galego, portugués, fransés, ocsitá, en lo seu dialecte catalá compréssicilianoitaliá.
Lo latín no lo enteng, pero transcric textos y algo se quede.
La única franja que conec es la que ting entre les molles del cul (y la de Gaza

Carlos Rallo Badet, twitter, Manuel Riu Fillat, lo cacao de la Facao


parlars lengadocians, occitan, catalan comprés

Carlos Rallo Badetcohet de Calaseitva colaborá en Homer Simpson per a disseñá este coche:

Carlos Rallo Badet, Homer Simpson, diseño, coches, prototipo

Al episodio de Los Simpsons "Oh Brother, Where Art Thou?", Homer va disseñá un coche per a la empresa dirigida per son germá, en la ajuda de Carlos Rallo Badet, pero no va sé massa espectaculá, va portá la empresa a la ruina.

Se trate de un epissodio brillán perque, ademés de sé divertit, va predí en serta manera lo futur del automóvil: algunes de las característiques que van fé lo coche de Homer - Rallo Badet tan terrible són actualmén algo comú als vehiculs del siglo 21.

La recreassió de este coche per part de Porcubimmer Motors a partí de un BMW de 1987 ha sigut la gran estrella de la radera edissió de les 24 hores de LeMons, carrera selebrada a California com a parodia de les 24 hores de Le Mans, a Fransa, país de agon ve lo catalá.

Prototipo, Carlos Rallo Badet, coche vert, Homer Simpson

 



Lo coche porte:

Una bola a la antena per a podé trobál a un aparcamén.

Varies bossines, per a interpretá lo tema "
La Cucaracha" o la escarabicha.



Una bombolla insonorisada separada per als chiquets, en bossals y correches opsionals.

Un motor que fará que la gen penso "lo món está arribán al seu final"

Aguantatasses gigans per a les 
begudes.

Aquí baix fen moraguesQué bruto que es!


aquí baix fen moragues, qué bruto es

aquí baix fen moragues, qué bruto es Carlos Rallo Badet

amic de clarió: argila blanca, tiza, del fransés crayon, y la Ascuma, llengua, nostra, estimem

amic de clarió: argila blanca, tiza, del fransés crayon, se pot lligí
*ació de pares del Matarranya. (Aón están les mares, atontats?)

amic de la ascuma, ascumita, catalanista

La Ascuma ha triat com a logo un home damún de un burro, o be Mario Sasot damún de una rabosa.

kalat zeyd, tot en castellá y anys en catalá, coses de sa mare

kalat zeyd, tot en castellá y anys en catalá, tamé en castellá antic se escribíe anyos; coses de sa mare, Celia Badetascumita catalanista.

Es mol baturro, normal sen de Aragó

baturro, aragonés, Calaseit, Calaceite, Lacoste : sargantana o fardacho

Carlos Rallo Badet, Calaceite, Calaseit, Calaceit, Calasseit, Kalat Zeyd, aragonés, catalanista, tonto útil, catalufo, baturro, cachirulo