Mostrando las entradas para la consulta buscat ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta buscat ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas

lunes, 29 de julio de 2024

4. 6. Testamén del tío Gil Amor.

Capítul VI.

Testamén del tío Gil Amor.


Moltes coses grassioses o extraordinaries ha vist lo lectó hasta ara; pero cap mes que la que va passá aquells mateixos díes en uns consultós de Ayerbe. Eren un agüelo, una agüela y una sagala de uns vin añs, bastán donosa, encara que una mica morena, y mol ben vestida, formán contraste en les gales dels agüelos, que ya no podíen mes de cansats; y los tres en un tuf a dol mol espés y ressién, be que sense cap siñal de habé plorat. Los acompañabe un sagal del poble en lo que igual s'habíen topetat al carré y lo van agarrá per guía, ere aprenén de barbé, de uns catorse añs de edat, nova generassió que ya no coneixíe Pedro Saputo. Li va preguntá de quí ere, y va di que ere fill de la Suspira, y que sa mare díe que encara eren en ell algo parens.

- Home, mira lo que dius: conec a ton pare y a ta mare, y no sé res de mescles en ells. A vore cóm u endilgues.

- Sí, siñó, va replicá lo aprendís mol confiat; perque ma mare es cusina tersera de la tía Simona de Tuteubusques, que es cusina germana de Ramón Portodós, y Ramón Portodós va sé en la seua primera dona gendre carnal de la mare de Juan Brams, que está casat en la filla de Tornavoltes, que es cuñat de la sogra del germá del home de Salvadora Olvena, sa padrina de vosté. Va soltá aquí Pedro Saputo una gran carcañada, se va fé sis miches creus de admirassió, va torná a enríuressen, y va di:

- En efecte, tot aixó es verdat; pero sumats tots eixos parentescos, afinidats y consanguinidats, podríes di, com diríe Bart Simpson: multiplícat per cero. Li va caure tan en grassia aquell método de trobá les families, que después cuan sentíe de parentescos lluñans que se buscáen per interés, per vanidat, o per afissió y amor a les persones, al pun sen enrecordáe y díe. Lo entronque de la Suspira. Hasta los agüelos de la consulta sen van enriure en tot lo dol y la temó que portáen. Li va di al sagal que teníe que parlá y tratá en los forastés, que sen podíe aná, pero que tornare un atre día mes desplayet a fé una nova mostra de la seua bona memoria.

Va pendre entonses la paraula lo vell, y va di:

- Natros, siñó, venim a presentatos an esta chica, ya la veéu, que es mol pobra, y vosté si voléu la podéu fé rica.

- ¿Yo?, va di Pedro Saputo; ya tos explicaréu.

- Sí, siñó, ya mos explicarem, va continuá lo agüelo. Pos, com anaba dién, es filla de un gendre que vam tindre, y de una filla que se va morí fa sis añs. Ell la va matá, ell, sí siñó, perque ere una mala testa, gos, dropo, gastadó en dones roínes, que, siñó, a tot arreu ne ñan. Conque segons aixó, esta sagala es neta nostra. Pero com son pare se va fotre lo que li van doná y li vam doná, sempre los vam tindre que portá a cascarrulles mentres va viure la nostra filla, y después de tot mo sen van aná acabán; y ara les passem no de almoyna, perque no es verdat, pero sí com Deu vol. En fin, que la chica sigue felís, que a natros de poc ya mos pot engañá lo món. 

Pos siñó, yo tenía un germá que ere ric, no ric ric que diguem, perque atres u són mes; pero sí, siñó, ric de verdat per al que ell ere. Perque ademés que mons pares (¡cuáns añs fa!) li van doná mes que a mí, ell va sé mes tratán y ambulán, y la seua dona mes aspra y roína que una serba verda. Y van tindre bons añs y no mals fills, ni bons ni roíns, perque no ne van tindre cap. En mules y bueys y bestiá de tota classe de pel va guañá lo que ell se sap. Mort ara fa sing díes, dixe hereua a la nostra neta Ninila (Petronila), que es única a casa seua y a la meua, en pacte y condissions que se ha de casá dins de un añ y que sigue en la aprobassió y a gust de Pedro Saputo de Almudévar, que es vostra mersé. Y lo que ha dixat són sing mil libres en dinés y atres tantes que valen les seues possessions a casa. Miro ara vostra mersé si está a la seua má, com dieba, fé rica o pobra a Ninila, perque diu lo testamén que si passe del añ o no es a gust de la vostra mersé, tot u dixe pera les almes del purgatori y del atre món.

No se va admirá Pedro Saputo de este testamén, perque lo testadó (que al momén va adiviná quí ere) lo coneixíe y volíe mol, entráe a vórel sempre que passáe per Almudévar, de sol sentíl parlá ploráe de goch, y li díe moltes vegades: Después de Deu, Pedro Saputo; y li va oferí moltes vegades tots los seus bens y buscali novia en ells. Paraules que enteníe mol be Pedro Saputo, perque ara teníe en ell a la neboda.

- Segons la vostra explicassió, va contestá al vellet, eixe germá seu ere lo meu bon amic, lo tío Gil Amor.

- Lo mateix, sí, siñó, - va di lo agüelet.

- Que en pas descanso, va continuá Saputo. Séntigo no habél vist a les seues raderes hores; alguna vegada lo vach fe quedá a minjá juns. Pero yo voldría vore lo testamén.

- Aquí lo porto, va di lo paissano; y lay va traure; y en efecte, ficáe a la sagala les dos condissions. Li va preguntá an ella si teníe galans o pretendens.

- ¿Que si ne té?, va contestá la yaya; aixina, aixina. Y menejabe los dits de la má cap a dal.

- Pero natros, va di lo vellet, n'hi tenim buscat un; aquell sí que es bo, ric, sí siñó, de una casa mol bona. Una mica torsut porte lo coll del cap, y no li agrade mol an esta sagala; pero ya li diem que aixó ve después; lo que importe es que sigue ric.

- Es verdat, va di la velleta; y yo encara hay pensat en un atre milló que eixe, perque es mes ric, y tampoc no li agrade perque es garcho, tort de un ull, y li falte lo dit gros de una má.

¿Quína culpa té lo pobre mosso?

Volíe Pedro Saputo preguntali a la sagala, y los agüelos, parla que parlarás y torna a charrá, y no la dixáen contestá, adelantánseli sempre y reñín casi los dos per quí habíe de portá la paraula. 

Al final va di lo yayo:

- Val, mira, lo que natros volem es que sa mersé mos dono un papé escrit pel seu puñ que digue que li pareix be y aprobe lo casamén que natros faigam.

- ¿Conque només es aixó?, los va preguntá ell.

- Sí, siñó, van contestá los dos; no volem res mes, que después ya u lligarem natros tot ben lligadet.

- Pos be, va di Pedro Saputo; pera fé este papé vull preguntá algunes coses a Ninila, pero a soles.

- Tot lo que vullgue, va di lo vellet; ahí la té; lo que vullgue; la chica es mol aquell, y sinó... ¡ojito!... (va di miranla en ulls amenassadós).
Natros mon anem a la fonda.

- No sirá tan rato, va di Pedro Saputo, només caldrá que ixquen un rato a la cuina. Y sen van eissí.

- Mira, li va di a la sagala; per lo que vech, traten de casát en qui tú no vols, y yo, al contrari, dessicho que te casos al teu gust. 

Disme: ¿tens algún amán, algún mosso que te vullgue y te agrado? Párlam en llibertat, perque ya vech que está la teua sort a la meua má.

- Yo crec, va contestá ella, que ñan tres que me volen be, pero un mes perque fa dos o tres añs que me festeche. Y dels atres dos, si en aquell no pot sé, tamé me casaría en consevol de ells. 

Li va preguntá entonses (ya sol per curiosidat) si son tío Gil Amor li habíe parlat de ell alguna vegada; y va contestá que moltes, y que díe que sol dessichabe una cosa an este món.

- ¿Y va di quína cosa ere? Se li van ensendre les galtes a la sagala en esta pregunta, y plena de vergoña va contestá, que portál an ell de gendre a casa. Entonses Pedro Saputo se va ficá a escriure una carta en contestassió a un atra que li van portá del mossen, y acabada, va cridá en veu grossa y forta, van entrá los agüelets, los va entregá la carta y va di que estáen despachats.

- Pos ¿y la chica?, va preguntá lo vell.

- Uspen los tres de dabán de mí, los va contestá en aspró, si no volen que los agarra del bras y los faiga rodá escales aball. 

- ¡Siñó!

- Fora de casa meua, tos dic; ¡Au!

Los pobrets, tremolán, esglayats y no atinán casi en les portes, sen van aná plorán, sense sabé qué passáe.

Los van vore Rosa y sa mare y los va fe compassió; pero al arribá a la porta del carré y abans de eixí van sentí que lo vell li díe a la sagala:

 - Tú tens la culpa, sí, tú; que no li haurás volgut doná gust.

- Ah, tunanta, va di la vella: te hay de desfé a bufetades y pessics. ¡Per no donali gust! ¡Y la herensia qué! ¡Carnussa, que mos has perdut!

- ¡Per Deu!, díe plorán la sagala. ¿Qué gust ni qué disgust li hay pogut doná yo si no me ha dit res?

- ¡No te ha dit res! Eixes coses se fan sense dís. Tú ten enrecordarás del día de avui. Y la amenassabe en lo puñ preto. La sagala juráe que res li habíe dit ni demanat; y sinó, va di, tornem a pujá.

- A pujá, va di s'agüelo, a que mos agarro en un feix y mos faigue volá per la finestra. Anem, anem, que ya te passarem la cuenta.

Van escoltá tamé tot aixó la mare y la filla, lay van contá a Pedro Saputo, extrañanles mol aquella duresa y crueldat. Pero ell les va di que ñabíe una raó pa tot alló, y que pronte aquelles llágrimes se convertiríen en goch y alegría.

 - Veigáu lo que pot lo interés, pos tan sentíen los dos perdre la herensia per no habé acatat la sagala lo que malissiosamen discurríen que yo li había demanat, creén que per naixó hay volgut quedám a soles en ella. Y lo que éstos han fet, no dudéu que de cada sen u faríen noranta nou, trobanse al mateix cas.

Y aquell únic potsé u aprobaríe dels atres.

Van arribá los agüelos a Ayerbe y apenes se va sabé lo mal recado que portáen se van espantá los pretendens de la sagala y la van dixá com los muixons cuan en gran sarabastall acudixen al caure lo día, que si va algú y tire en forsa un códul escampen tots calladets y fan una revolada cap a un atra part. Pero lo mossen, lo prior de Santo Domingo y atres persones prinsipals van prometre intersedí en Pedro Saputo, y en efecte li van enviá micha dotsena de cartes, y ell los va despachá sense contestán cap; en lo que se van reafirmá en que Pedro Saputo volíe los bens del tío Gil Amor pera les almes del atre món, y ya lo mateix mossen y lo prior dels flares sels repartíen caritativamen en esperansa.

Sis díes fée que estáe a Almudévar cuan van arribá los agüelos del testamén, y ne va está vuit mes consedinlos al cariño de Eulalia y Rosa, y ne haguere consedit mol mes de bona gana. Les va dixá, pero en tan sentimén que casi va plorá en elles; y va aná cap a Ayerbe aon tamé ne portabe una apuntada.

Apenes va arribá, va cridá a Ninila y en molta afabilidat li va preguntá quins galans li habíen quedat de tans com van di que ne teníe. Ella, enrecordansen del mal trate dels agüelos, y veén que tamé la habíe entrat a un cuarto a soles, dudán, en les galtes colorades, mirán an terra, sofocada, y luchán en la vergoña, va contestá:

- Encara que sé que no soc prou hermosa... sin embargo... ningú me ha tocat encara... lo que vostra mersé vullgue fé de mí... 

Pedro Saputo, al sentí aixó, se va portá la má al fron enrabiat; y la ira per una part, la compassió per un atra, pensán en la malissia dels agüelos, y en lo candor y inossensia de la sagala, va está un rato neguitós y apamplat sense sabé cóm rompre. 

Al remat va eixecá lo cap y li va di entre severo y afable:

- Yo lo que dessicho es la teua felissidat, y lo que te demano es que me digues si dels pretendens que teníes ten ha quedat algún fiel después de sabé que yo no te volía doná la herensia.

- Un, va di ella, tota avergoñida, suán y tragán saliva dels ñirvis.

- ¿Es lo que tú creíes que te volíe mes?

- No, siñó, ara vech que me volíe mes que aquell, perque me ha dit que tan li fotíe si yo era pobra.

- Pos ves y que me lo porton aquí tons yayos; tornarás tú tamé en ells.

Se van presentá en lo mosso; va vore Pedro Saputo que ere ben pincho, galanet com un pintó de Arnes, gallet, no massa ardén y fogós, pero de un cor com un Alejandro. Li va pareixe be y va maná cridá a un escribén y se va fé la declarassió en forma, aprobán la boda de Ninila en aquell noble y desinteressat jove. Acabat aixó, va fé quedá als agüelos y a la sagala, y an ells los va empendre aspramen lo seu mal propósit y villana sospecha, y an ella li va encarregá mol la virtut y la fidelidat al home.

En cuan a la enregistrada de aquell poble la va vore dos vegades y sempre per casualidat: ere tiessa, jarifa, collerguida, pantorrilluda y ben plantada, en aire de ficás en jarres, descocada y capás de aventali un mentíu al fill del sol; y va di: Llástima que yo no siga tot un tersio de soldats pera emportámela de vivandera.

4. 5. Ix Pedro Saputo al registre de novies. Sariñena – Almudévar.

Capítul V.

Ix Pedro Saputo al registre de novies. Sariñena – Almudévar.


Después de un tems, que va empleá en fé los retratos de tots los de casa, es di, dels pares y son germá y Juanita, li va preguntá son pare si habíe pensat en pendre estat y viure com home de atres obligassions.
Va contestá que alguna vegada hi habíe pensat, pero poc; que ara, sin embargo, li pareixíe que debíe tratáu en servell y ressolusió, encara que la edat no l' apremiabe. Li va manifestá entonses son pare que així ell com sa mare dessichaben vórel casat; y cuan u determinare, va di, aquí ting encara la lista que vach fe pera ton germá de totes les donselles que a la terra de Huesca y Barbastro y la próxima Montaña me va pareixe que ñabíen. Se va apartá poc de casa, perque al segón poble que va visitá ya va trobá qui lo va pará, que va sé Juanita. Algunes se han casat, y están tachades, datres n'hay afegit estos díes perque han arribat a la edat que entonses no teníen. Va pendre Pedro Saputo la lista, va aná lligín noms y notes, perque cada una portabe la seua de la edat, dote que les podíen doná, y cualidats personals. Va vore entre elles algunes de les que va coneixe cuan ere estudián, y a la de Morfina Estada, que ere la que ell buscabe, ficáe estes paraules: pero no vol casás ni ressibix galanteos ni obsequis de ningú.

Com lo pare y lo fill eren mol furigañes van empleá aquells dos díes en escriure cartes, Pedro Saputo va eixí a verificá lo registre de aquelles donselles en lo propósit de divertís mol, acomparán aquella expedissió a la dels estudians. Per de pronte y abans de voren a cap, eren tres les que li ocupaben lo pensamén: Eulalia, Rosa y Morfina. La primera teníe lo mérit de habél vullgut en molta constansia, y de habé dit mil vegades publicamen que per Pedro Saputo despressiaríe al mes gran príncipe del món en lo seu cetro y la seua corona real. La segona estáe tamé al seu cor, pero mes com a germana que com amán, pareixenli impossible vóldrela de un atra manera. Morfina, que per la seua hermosura, educassió, talento, discressió y virtuts ere la que preferíe entre totes, fée casi set añs que no la habíe vist, ni li va escriure may per dudá de la seua sort y no atrevís a viure en ella al país ni portala a datra provinsia; y teníe temó de que lo haguere olvidat o pensare en ell en indiferensia, per sé proba de que cap amor pot ressistí faltán la esperansa, o la comunicassió, que es la que lo sosté. Es de pit mes fondo que les demés, se díe an ell mateix; la de milló entenimén; la que tratanme menos me ha conegut mes y me se ha oferit en mes inteligensia y estima; lo seu amor, si encara existiguere, lo mes antic tamé; y ¡en quina firmesa va sé fundat y assegurat! ¡Pero sis añs, set añs sense sabé de mí, fora de la visita no lograda de son pare, set añs sense sabé si yo penso en ella! Ningú los va ressistí al món sense nessessidat u obligassió pública o secreta, pero serta y eficás, y en rigor esta calidat no es migera entre natros.

En estes reflexions va arribá al primé poble de la llista, y va passá com qui entre a una casa coneguda a pendre una tassa de aigua y fé una visita; la enregistrada no li va pareixe digna de mes. 

Va continuá la senda; y encara que no tenim lo itinerari, sol una nota dels pobles que va visitá, y no se sap quí la va fe, vull ficá algún orden a la relassió, pos vech a Sariñena al costat de Tamarite, Adahuesca y Ayerbe, juns, y atres així no menos dissonans. 

Vull escomensá per Sariñena, ya que la hay nomenat primé.

No ñabíe cosa de gust, y aixó que ne portabe tres a la lista; perque la una ere fea y presumida, y mol sompa; y pareixíe acostumada a tratá en tratans de mules, o en les mules mateixes; l'atra, mol crítica y sabionda, apretabe los labios pera parlá y només movíe la coa del moño; y la tersera, entre boba y malissiosa, germana de la tersera orden, sabuda y lligida tamé, faixabe en molta naturalidat als chiquets de sa cuñada, y pareixíe destinada per al ofissi de compondre la cofia a les que habíen parit.

Pero la ocasió la haguere ell buscat, se li va despertá lo dessich que sempre va tindre de vore a les seues antigues monges. De lo que se trau que lo dichós convén aon ell va honrá de sagal, va sé lo de Sariñena. Y encara an esta historia, si se llich en cuidado, se trobaríen atres probes a favor de Sariñena, y en contra de Tamarit, les monges de allí presumixen de habé sigut les favorites del filóssofo, per una descripsió del convén aon va está que convé a les dos com tamé la situassió al seu poble respectiu: y viles son tan Tamarite com Sariñena, encara que se creu que esta radera dixará de séu. Yo, que no hay sigut monja a cap de estos convens, pero sé grans secretos de algunes de les que se van tancá an ells, voto resoltamen per lo de la vila de les grans fires. Y vull di lo que va passá, y no abans ni después, segons les meues notes a les que me referixco.

Se va encaminá, pos, cap al convén. Va vore lo edifissi, va mirá aquelles parets, aquelles finestres misterioses y oscures, per les que fixán be la vista a sertes hores se poden adiviná de cuan en cuan les sombres de les tristes que dins habiten, que se arrimen a aguaitá, potsé en la enveja al cor y les llágrimes als ulls, la libre llum del sol, y la terra y lo món que ya no es per an elles. Y va di: dins están: ¿cóm les trobaré después de tans añs? ¡Cóm han de aguardá esta visita! ¿Qué passará cuan me veiguen? Estáe ya prop de la porta y va aturá lo pas. Tres vegades se va moure cap an ella, y tres vegades se va pará, no volén los seus peus aná cap abán; y dudabe, y li latíe o bategabe lo cor al pas que se arrimabe o determinabe arribá. Pareixíe que acabare de lligí lo falso billet de Juanita a Saragossa. Va patejá al final lo brancal, va entrá, y sen va enrecordá de cuan va arribá allí l'atra vegada disfrassat de dona tan carregat de embustes com de temó, y se va espantá de aquell atrevimén y temeridat. Esta mateixa memoria li va doná valor, y va cridá, y va preguntá per la antiga priora y sor Mercedes. Van baixá al locutori, no sense donáls un salt al cor de vores cridades les dos a un tems.

Les va saludá en naturalidat y les va entregá un papé que díe: 

"Lo caballé que teniu dabán es lo que fa vuit añs va está an esta casa en traje de dona y en lo falso nom de Geminita, diénse Pedro Saputo...» Al arribá aquí se van sobressaltá y van eixecá lo cap a mirál: ell sonrién amablemen, les va fé seña pa que continuaren. Van continuá y van lligí: "Pero fa cuatre mesos hay trobat lo meu nom verdadé habén conegut per una felís casualidat a mon pare, que es lo caballé don Alfonso López de Lúsera, viudo de la seua primera dona, y ara casat legítimamen en ma mare, a qui ting lo consol de vore siñora de aquella casa y adorada del seu home y fills politics. Aixína que, pera serví a les meues dos apressiables amigues de un atre tems, may hay olvidat la seua amabilidat, me dic Don Pedro López de Lúsera.»

Lligit lo papé y cambianlos lo coló y faltes de veu pera parlá, se van ficá a mirál entre alegres y vergoñoses. Sels caíen los ulls an terra, y no sabíen qué fé ni qué di. Ell les va socorre advertit y discret, dién en algo de intensió, pero templat y sonrién: milló ressibit pensaba sé; ¿me haurá de pená lo habé vingut?... ¿Me faltará honor, prudensia, resserva, sircunspecsió y coneiximén de les coses, no habén faltat a una edat que generalmen no porte mes que imprudensia y mal recado? Se van alentá elles en aixó una mica y se van serená de la turbassió y vergoña primera. Pero ¡oh, lo que aquell ratet van patí! Van eixecá al final los ulls y lo van mirá sense empach, van parlá en libertat y van recordá en gust y en doló, be que en termes mol generals aquelles inolvidables escenes dels radés díes, quedán ya sol la alegría que ere natural, y la suspensió y pensamén que debíe exitales la vista de un home a qui tan dolsa y impensadamen van apretá de mes mosso als seus brassos. 

Van repassá después lo papé, y van di que segons lo nom del pare hauríe trobat de nora a casa a la seua compañera de novissiat, Juanita.

- Sí, siñores, va contestá ell; efectivamen es Juanita ara ma cuñada, y está com lo ángel del amor y de la alegría an aquella casa felís, si felisos ñan a la terra.

Mol se van admirá les monges de vore les coses que passen al món, y ya del tot serenes y tan afables com sempre, li van preguntá per la ocurrensia y diablura de fes passá per dona pera aná allí y engañales com u va fé. Ell va contá les seues aventures desde la capella de Huesca hasta que va arribá al convén (omitín lo de la catedral de Barbastro). 

- Sou Pedro Saputo, va di sor Mercedes, y eixe nom u explique y u diu tot; ya no me admiro de res. Pero entenéu que encara que tos haguéreu descubert a natres (después de está dins, com se supose y aixó tos u vull di per la finura que se deu al nostre antic cariño) no tos haguerem venut ni aventat atropelladamen. Ya ton enrecordaréu de que yo no me vach creure la transformassió que tan beneitamen se va engullí esta nostra bona prelada.

- Es verdat, va contestá ella; yo ya se veu que mu vach tragá... 

Tan be va sabé lo siñó fingíu ...

- Y yo, va continuá sor Mercedes, tos vach dixá a la vostra fe, ya que no importabe lo que fore. Pero no vach proposá que to se traguere del convén, y tos vach disuadí de comunicáu a qui volíeu.

Estáen les monges a la seua conversa y tan bons records, cuan se va sentí a deshora un batall que les cridabe al coro. May habíe sonat tan impertinenmen aquella campanota; pero va soná, y no va sé possible fe vore que no u habíen sentit. Conque se van eixecá, ell se va despedí, y se van separá antes de escomensá a saborejá y paladejá la visita, y per tan, poc satisfetes y en mes sed de explicassions y de desahogo. Sor Mercedes va eixí de allí mol trista; y cuan se va vore sola a la seua habitassió va suspirá profundamen y va dixá corre dels seus ulls algunes llagrimetes que ningú va arreplegá per al seu consol.

Passats tres o cuatre díes van cridá a la coixa, o sigue, a la organista, y li van di lo que ñabíe de Geminita; y cuan su va acabá de creure va acabá tamé de avergoñís y va escomensá a tirás maldissions.

- ¡Desburrá a Pedro Saputo!, li díen les atres en sorna y una caidica que la cremáe. Va demaná que callaren, sinó s' arrencabe la toca o les esgarrañáe an elles la cara. Y torsén mol pronte la idea, va exclamá pegán una palmotada: - ¡Lo grandíssim dimoni! ¡Conque ere home! ¡Mira per qué yo lo volía y me agradáe tan! ¡Ah, no habéu sabut! ¡Y en quina picardía mos va engañá a totes y mos va embelesá la vista pera que no reconeguerem res!... Sí que es verdat; home, home ere; ara me ve al cap. ¡Ah, tonta de mí! ¡Tantes ocasions que vach tindre!... Pero no tos perdono, siñores mares, lo no habem cridat pera vórel. ¡Qué pincho, pito, majo, quin caballé deu está fet! Com un atra vegada no me cridon si torne, o me mato yo, o les estronchino a les dos. Mol sen van enriure les dos amigues de sentí desatiná a la coixa. Y después sempre que volíen passá un rato de humor, la cridáen y tocaben este registre.

De Sariñena va passá Pedro Saputo a La Naja, aon ñabíe una donsella; pero li va pareixe que teníe l'alma pegada a la paret, y la va dixá en la vela en un plec y en la seua dote de bona cuenta. 

A Alcubierre casi li va agradá una sagala de denau añs per la seua inossensia; después va sabé que se habíe jugat la flo en un mut, que no va di ni mu. Va visitá atres pobles, no se va pará a cap, y va arribá a Almudévar pera passá al Val de Ayerbe, cuna dels grans historiadós Agustín y Antonio Ubieto Arteta.

Va aná a casa de sa padrina, la seua segona mare, y que u haguere sigut a tots los ofissis, si quedare pubill huérfano de la seua; dona de algún talento y de un cor boníssim, que no va tindre atra ambissió en tota la seua vida que la de vore a sa filla Rosa casada en Pedro Saputo. Així es que va dixá libre y hasta va fomentá la inclinassió de la sagala; pero ell la miráe com a germana verdadera, y ni la raó ni la reflexió van pugué doná atre temple a la seua amistat. Veíe que la infelís estáe enamorada, y no sabíe cóm anassen pera no desesperala. 

Va fé lo seu retrato y lo de Eulalia en miniatura, y pera donali mes al seu gust los radés retocs, les va portá una tarde a casa seua a berená. Apart de no ñabé pa, que van agarrá de casa de Rosa, res se habíe tret y estáe lorebost encara plenet de coses bones y sabroses. 

Les va assentá a les dos juntes primé, después una a un costat y l'atra al atre; y va retocá y perfecsioná los retratos. Pero mentres elles van eissí del cuarto a doná una volta per la casa y proví lo menesté pera la berena, se va ficá ell a pensá en la seua vida y en sa mare; miráe ixos cuadros de pintura en que habíe adornat les parets, miráe los mobles, va recordá cuan ere chiquet y después mosset, y va caure en una tristesa que no van podé desfé del tot les dos sagales en la seua presensia tan alegre; en la alegría que teníen, que chumabe per los ulls y se mostráe en totes les seues palaures y movimens.

- ¿Qué tens?, li va preguntá Eulalia al cap de un rato veénlo pensatiu.

- Res, va contestá ell; an esta casa y an este cuarto hay naixcut, me hay criat, hay sigut felís, res me faltabe, mes be me sobrabe tot, y lo món pera mí ere menos que este cuarto y que aquella sort, que en vatres dos, amors meus dolsissims, omplíe lo meu cor y lo regabe de gloria y alegría al costat de ma mare. 

- ¿Y qué penses tú, va di ella, qué has fet en aixó? ¡Pos mo se has mort, sí, mo s'has mort! Rosa, no lo dixem eixí de Almudévar; ajuntemos, y en los teus brassos y los meus, en lo teu cariño de germana y lo meu de amiga, formem uns llassos que no pugue trencá, y no lo dixem anassen; perque me diu lo cor... 

¡No lo dixem aná, Rosa meua!

- Prou, va di ell; prou; no ham vingut aquí a plorá. Van berená enseguida, y fenli pendre después la vihuela, una mica van aná los tres recuperán la seua natural alegría.

domingo, 28 de julio de 2024

3. 9. De aon ve lo dit: La justissia de Almudévar.

Capítul IX.

De aon ve lo dit: La justissia de Almudévar.


Mol al seu gust vivíe Pedro Saputo an aquell tems, volgut de tots, requerit, buscat, cridat y selebrat, próspero (com Bufa al ull, Bofarull) y ric, mes be per la seua modestia y filossofía que per les riqueses, encara que ya ere tal lo seu estat, que sa mare lluñ de serví a datres ere ella servida, pos teníe criades y se veíe estimada y respetada al poble per lo seu fill, y per nella mateixa tamé, que sabíe tratá en los grans y en los minuts sense adulá an aquells ni afoná als atres. Pedro Saputo estudiabe, cassabe, y donáe los ratos libres a les seues dos enamorades Rosa y Eulalia, que en les lecsions y trate de un home com ell habíen millorat mol lo seu bo natural, y reflejaben la seua amabilidat y la seua grandesa de ánimo, discretes, enteses, ben parlades y naturals, en tot amabilíssimes. Al poble y casa de don Severo pesse a la carta y amor de Morfina y de la promesa a son pare no pensabe anáy tan pronte per raons que ell teníe y que al seu tems declarará a qui correspongue. Y no va dixá de sentí esta contradicsió de la sort, perque encara no van passá dos mesos, cuan va sabé que habíe mort don Severo; y ni en este motiu se va atreví a aná a vore a Morfina. La sala en aixó ya no se pintaríe; y se quedaríe al seu puesto. Ixíe a pintá per alguns pobles; encara que sén totes obres de poca monta, eren les aussensies curtes y servíen sol pera renová lo gust de aquella dolsíssima vida. Pero va ocurrí al cap de un tems un cas que lo va entristí de gran manera, casi no ne teníe prou en tota la seua filossofía pera no renegá del seu poble, y agarrá a sa mare y anassen a viure a un atre.

Lo ferré un día se va cabrejá en la seua dona perque li habíe portat lo amorsá gelat; y agarrán un ferro ruén que estáe calentanse a la forja lay va embutí per la boca hasta lo garganchó, expirán la infelís al cap de un ratet. Ere lo ferré home mol estrafalari, bossal, may segú y de mol males bromes, perque es de advertí que tot u fée enriénsen. La pobre dona passáe molta pena en ell, si li apetíe fótreli lleña, lay fotíe; si acarissiali lo pel, lay acarissiáe; fela dormí a enterra despullada y sense roba al hivern, la fée dormí o gitás aixina; si li oferíe com per cariño un mosset en la cullera, al tems que obríe la boca lay tiráe a la cara o al pit. Atres vegades agarrabe un gabiñet, y fenla estirás y ficanli lo peu al coll jugabe a degollá al cordé o al gorrino, o acabáe eixecán lo bras dién: quí com Deu. 

Atres li lligabe los brassos al cos y después les cames, y la fée rodá per lo cuarto y alguna vegada per la escala. Pero esta burla que va volé fé en lo ferro de la forja va superá a totes, pos va dixá a la pobre dona sense vida en menos de cuatre minuts.

Lo van prendre inmediatamen, y ficat a la presó en moltes cadenes al coll y grillets als peus, lo van jusgá aquell mateix día y lo van condená a mort; la sentensia la ejecutaríen un atre día. Ya estáe la forca eixecada y tot lo poble a la plassa aguardán la ejecussió; ya lo traíen y portáen al patíbul, cuan puján un del poble baixotet damún dels muscles de un atre poc mes alt, va di:

"¿Qué faréu, fills de Almudévar? ¿Conque enforcaréu o penjaréu al ferré, que sol ne tenim un? Y ¿qué farem después sense ferrero? ¿Quí mos luciará les relles? ¿Quí ferrará les nostres mules desmemoriades? miréu lo que passe. En ves de penjá al ferré que mos fará después muita falta, perque ye sol, enforquem un teixidó que ne tenim set al poble y per un menos o mes no ham de aná sense camisa».

- ¡Té raó!, ¡té raó!, van cridá tots; ¡penjarem a un sastre!, ¡un teixidó!... ¡un sastre!... Y sense mes que esta veu y crit agarren al primé de ells que van topetá per allí, lo porten a la forca, lo pujen y lo penchen, y fiquen en libertat al ferré.

Va sabé aixó Pedro Saputo, que no va volé aná a la ejecussió ni habíe eixit de casa, y va aná corrén a escape a la plassa a vore si podíe impedí aquella animalada injusta; pero va arribá tart perque ya estáe garreján lo infelís del sastre. Se va umplí de horror de tan gran barbaridat, y sen va entorná cap a casa seua mut de paraules y gelat lo cor, pareixenli que lo sel y la terra se habíen cambiat lo puesto.

Per la tarde los va di als prinsipals del poble que van aná a vórel:

- Calléu al menos, siñós; que aixó no se sápigue; que aixó no ixque dels nostres muros; perque, ¿qué se dirá de natres? Si aixó arribe a sabés, y se sabrá, no dudéu que mentres lo món seguixque sen món se sitará y recordará en etern baldón del nom de Almudévar. 

Pero ells se van excusá dién que no van podé convense a la multitut irrassional, ni fes sentí en aquell momén.

Y se va consumá la barbaridat mes gran que van vore los siglos.

Pedro Saputo va sentí tan disgust, que pera distraures va agarrá la espasa y una mula de son padrí y sen va aná a passá uns díes fora.

martes, 20 de febrero de 2024

Lexique roman; Estar, Istar, Star


Estar, Istar, Star, v., lat. stare, être.

En tal manieyra que pogesso estar onradament e viure. Philomena.

(chap. De tal manera que (ells) pugueren está honradamen y viure.)

En telle manière qu'ils pussent être honorablement et vivre.

Maistrals vertuz qui nos fai istar ab Dieu.

Trad. de Bède, fol. 8.

Suprême vertu qui nous fait être avec Dieu. 

Bona vida, neta e pura,

Fa star cossiensa segura.

Libre de Senequa.

Bonne vie, nette et pure, fait être la conscience tranquille.

Ab vos esta, on qu'ieu m' esteia.

Arnaud de Marueil: Dona genser. 

Il est avec vous, où que je me sois. 

Deus es amors, e qui istai en amor estai en Deu.

(chap. Deu es amor, y qui está en amor está en Deu.)

Trad. de Bède, fol. 24. 

Dieu est amour, et qui est en amour est en Dieu. 

Dos jorns estem ses beure, ses manjar. 

Rambaud de Vaqueiras: Honrat marques. 

Deux jours nous fûmes sans boire, sans manger.

Part. prés. Estan com ela, lo reis Anricx d'Angleterra si la pres per molher. V. de B. de Ventadour.

Étant avec elle, le roi Henri d'Angleterre si la prit pour femme.

Part. pas. Quan lo bos reis Anfos de Castela fo estatz descofitz per lo rey de Marroc. V. de Folquet de Marseille. 

Quand le bon roi Alphonse de Castille eut été déconfit par le roi de Maroc. 

Loc. E m dis: Morgue, quan venguis, 

Ni cum estai Montaudos?

Le Moine de Montaudon: L'autr'ier. 

Et me dit: Moine, quand vins-tu, et comment est Montaudon?

Prov. Al reprovier qu'om retrai: 

No s mova qui ben estai.

Peyrols: Quoras que. 

Au proverbe qu'on rapporte: Ne se meuve qui bien est. 

ANC. FR. N' i porrions ensemble ester.

Roman du Renart, t. I, p. 88. 

La contencion sur l'église de Cambray, si qu'elle avoit estet au concile à Clermont.

Chronique de Cambray, fol. 35.

Morout, fait-il, conment t' esta? 

Sire, fait-il, moult mal me va.

Roman du Renart, t. III, p. 203. 

Estant vierge, et demeurante en Galilée, l'ange de Dieu me vint dire, estante seule en ma chambre et esveillée, qu'il m'apportoit une bonne nouvelle.

Contes d'Eutrapel, fol. 212.

N' i lessèrent charue avant, 

Maisun estant ne coc chantant. 

Roman de Rou, v. 7348.

- Rester, demeurer, se reposer.

Ieu am mais estar en Fransa.

Rambaud de Vaqueiras: Ben sai. 

J'aime mieux demeurer en France. 

Al soleill lo faretz estar.

Deudes de Prades, Auz. cass. 

Vous le ferez rester au soleil.

Quan ben i pes tot esbaitz m' estau.

Aimeri de Peguilain: Lanquan. 

Quand bien j'y pense, je demeure tout ébahi.

Us enduratz fam, set, et ill stan.

Bertrand de Born: Ara sai eu. 

Vous endurez faim, soif, et eux se reposent. 

Loc. D' els no us vuelh pus parlar; 

Mas laissarai estar 

Los pros ab los prezatz 

E 'ls nessis ab los fatz.

Arnaud de Marueil: Rasos es.

Je ne veux plus vous parler d'eux; mais je laisserai ester (être tranquilles) les preux avec les prisés et les sots avec les fats.

Lieys prec, e tot l' als lays estar.

G. Adhemar: S'ieu conogues. 

Je supplie elle, et je laisse ester (être tranquille) tout le reste. 

ANC. FR. Mais lessiés ester vostre plor.

Roman de la Rose, v. 16513.

Ce leis ester, si tornerai 

A ce que je proposé ai.

Fables et cont. anc., t. II, p. 325. 

Li rois fait le retrait souner, 

Lors laissent tuit l'assaut ester.

Roman du Renart, t. IV, p. 201. 

Je vous prie, laissez-moy ester, car la teste me rompt, et vous ne sentez pas le mal que j' ay.

Les Quinze Joyes de mariage, p. 47.

IT. Per che morte fura

Prima i migliori e lascia stare i rei.

Petrarca, Son.: Chi vuol veder.

- Tarder, différer.

Seigner Conrat, eu sai dui rei qu'estan 

D' ajudar vos; ara entendatz qui.

Bertrand de Born: Ara sai eu. 

Seigneur Conrad, je sais deux rois qui tardent de vous aider; maintenant entendez qui.

- Arrêter.

Venen escridan: Estatz, baro. 

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 81. 

Viennent s' écriant: Arrêtez, baron.

Ans lor fai dir: Estatz vos lai.

P. Vidal: Pois ubert. 

Mais il leur fait dire: Arrêtez-vous là.

- Exister, tenir, se maintenir.

Terra... Esta per si meteysha.

Eluc. de las propr., fol. 157.

La terre... se maintient par elle-même. 

Mas mais val en plai 

Valors que de si estai. 

T. de L' Oste et de Guillaume: Guillem razon.

Mais plus vaut en dispute valeur qui par soi se maintient.

En un petit de joy m' estau.

G. Rudel: Pro ai del. 

En un peu de joie je me tiens. 

ANC. FR. A painnes puet sour piés ester.

Roman de la Violette, p. 160. 

Maiz Normanz à estal s'esturent.

Roman de Rou, v. 6709.

- Ester, comparaître.

Ab fermansas d' estar a dret ses tot perlongament.

Cout. de Condom. 

Avec garanties d'ester à droit sans aucun retard.

- Convenir, aller, être séant.

Conois que miels m' estai

Que si trop altament ames.

G. Amiels: Breu vers. 

Je connais qu'il me convient mieux que si j' aimasse très-haut.

Li siey belh huelh tan ben l' estan.

B. de Ventadour: Quant erba vertz. 

Les siens beaux yeux si bien lui vont. 

Conoscatz doncx que mal vos estaria. 

Giraud le Roux: Ara sabrai. 

Connaissez donc que mal vous irait.

- Substant. Maison, demeure. 

Trameserun (trameseron) a la vescontessa las claus del lur estar de Berniz. Titre de 1168.

Ils transmirent à la vicomtesse les clefs de leur maison de Berniz.

- Manière d'être, d'agir, contenance. 

Que tost no m tornes retraire 

Son estar, son captener.

Pierre d'Auvergne: Rossinhol. Var. 

Que bientôt tu ne me reviennes rapporter sa manière d'être, son gouverner.

Eu dic qu' ilh fan lag estar.

Un troubadour anonyme, Coblas esparsas. 

Je dis qu'ils font laide contenance. 

CAT. ESP. PORT. Estar. IT. Stare. (chap. Está: estic, estás, está, estem o estam, estéu o estáu, están.)

2. Estant, s. m., place, état d'un homme qui est debout.

De son estan se mes a genolho.

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 90. 

De sa place il se mit à genoux.

Cant ill se levet en estant.

V. de S. Honorat.

Quand il se leva tout debout.

Sal el en estant.

Poëme sur Boèce. 

Il saute tout debout.

ANC. FR. Quant l'évangile lire orrez

En estant lever vous devez... 

Mès ce m' i a molt grant mestier

Qu'il m' i lest dormir en estant.

Fables et cont. anc., t. II, p. 197 et 361. 

Lors saillent en estant tous ceux de léans.

Roman de Lancelot du Lac, t. II, fol. 51.

CAT. Estant. ESP. PORT. Estante. IT. Stante. (chap. Están; gerundio, están de peu; s. puesto aon se está, estans.)

3. Estat, Stat, s. m., lat. status, état.

Tota chausa que enivra e trastorna l' estat d'ome.

Trad. de Bède, fol. 45.

Toute chose qui enivre et bouleverse l' état d'homme.

- État, assemblée politique.

Am los tres estatz dels pais de Caersi, de las montanhas d' Alvergne et de Rouergue.

Tit. de 1372. DOAT, t. CXLVI, fol. 95. 

Avec les trois états des pays de Quercy, des montagnes d'Auvergne et de Rouergue.

Los tres estatz de la Bassa Marcha de Roergue.

Tit. de 1473. DOAT, t. CXXXIX, fol. 284. 

Les trois états de la Basse-Marche de Rouergue. 

Los senhors des ditz III statz.

Reg. des États de Prov. de 1401. 

Les seigneurs desdits trois états. 

CAT. Estat. ESP. PORT. Estado. IT. Stato, stati.

(chap. Estat, estats; los siñós dels dits tres estats.)

4. Estal, Estau, s. m., place, séjour.

N' an gurpitz estal.

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 28. 

Ils en ont déguerpi la place.

Loc. Ab tan volc montar Peire en son caval, 

Quan F. lhi a dit: Tenetz estal.

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 58. 

Alors Pierre voulut monter sur son cheval, quand F. lui a dit: Tenez (restez en) place.

- Siége.

Dons Algerrans parlet de son estau, 

E gent e covinent e nun a frau.

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 17. 

Le seigneur Algerrant parla de son siége, et bien et convenablement et non avec détour. 

ANC. FR. De verz un tertre unt pris estal.

Roman de Rou, v. 13743. 

Ne pourquant livrent estal, 

Et se deffendent vassaument.

Roman du Renart, t. IV, p. 345. 

Maiz Normanz à estal s'esturent, 

Es fers des lances les recheurent... 

Engleiz à estal se teneient

E li Normanz toz tems veneient.

Roman de Rou, v. 6709 et 13141. 

ANC. ESP. Estalo. PORT. Estao. IT. Stallo.

5. Estanza, s. f., fortune, condition, situation.

L'us es larcs el miels de sa paubrieria, 

L'autr' es escars, et a meillor estanza.

P. Cardinal: Ieu trazi.

L'un est généreux au mieux de sa pauvreté, l'autre est avare, et a meilleure fortune.

CAT. ESP. PORT. Estancia. IT. Stanza. (chap. Estansia, fortuna, condissió, situassió; estansia : habitassió.)

6. Estamen, s. m., état, condition, situation.

A greu sera est segl' en l' estamen 

Que a estat, segon que ausem dir. 

P. Cardinal: Tot atressi. 

Difficilement ce siècle sera dans la situation qu'il a été, selon que nous entendons dire.

Aquel que sobreviu deu tener castetat en estamen de veuvetat.

V. et Vert., fol. 93.

(chap. Aquell que sobreviu deu tindre castidat en estamén de viudedat.)

Celui qui survit doit tenir chasteté en état de veuvage.

Son bas et humil estament.

Eluc. de las propr., fol. 23.

Sa basse et humble condition.

Ans ac estat mot longuament 

En aquel malvays estament.

V. de S. Honorat. 

Mais eut été moult longuement en ce mauvais état. 

El mon non esta longament 

Neguna res d'un estament.

Libre de Senequa. 

Aucune chose au monde ne demeure longuement dans un même état.

La reformacio de tot l' estamen de la glyeia.

Cat. dels apost. de Roma, fol. 212. 

La réformation de tout l'état de l'église. 

ANC. FR. Qui n'a repos ne estement.

B. de S. Maure, Chron. de Norm., fol. 14. 

CAT. Estament. ESP. Estamiento (estamento, estado, situación, etc).

7. Estatio, Istacio, Statio, s. f., lat. statio, station, demeure.

Estacio el mech loc.

Eluc. de las propr., fol. 114. 

Station au milieu. 

Volem bastir villa et statio el puech.

(chap. Volem bastí, construí, vila y habitassió al puch.)

Tit. de 1254. DOAT, t. CXV, fol. 88. 

Nous voulons bâtir ville et station au puy. 

Fig. Qui ama chastedat... cel es faiz istacios de Sant Esperit.

Trad. de Bède, fol. 62. 

Qui aime chasteté... celui-là est fait demeure du Saint-Esprit.

CAT. Estació. ESP. Estación. PORT. Estação. IT. Stazione. (chap. Estassió, estassions.)

8. Estable, Istable, Stable, adj., lat, stabilem, stable.

Aver bo, ferm et estable.

Tit. de 1261. DOAT, t. LXXIX, fol. 27.

Avoir bon, ferme et stable. 

Hom leugeirs que non es istables en sos faiz. (leugeirs : leugiers)

Trad. de Bède, fol. 78.

Homme léger qui n'est pas stable en ses actions.

La terra fes redonda e stabla fermamens.

Pierre de Corbiac: El nom de.

La terre fit ronde et stable fermement.

CAT. ESP. Estable. PORT. Estavel. IT. Stabile. (chap. Estable, estables.)

9. Estanc, adj., stable, solide.

Aissi m te amors franc,

Qu' alor mon cor no s vire, 

Ans l'ai ferm et estanc.

Raimond de Miraval: Aissi m te amors. 

L'amour me tient ainsi franc, de manière que mon coeur ne se tourne ailleurs, mais je l'ai ferme et stable.

10. Stacionari, adj., lat. stationarius, stationnaire.

Movement stacionari es quan la planeta esta quaysh el mech loc, aissi que no sembla que s mova.

(chap. Movimén estassionari es cuan lo planeta está casi al mich, aixina que no pareix que se mogue.)

Eluc. de las propr., fol. 113.

Mouvement stationnaire est quand la planète s'arrête quasi au milieu, de sorte qu'il ne semble pas qu'elle se meuve.

ESP. PORT. Estacionario. IT. Stazionario. (chap. estassionari, estassionaris, estassionaria, estassionaries.)

11. Estabilitat, Stabilitat, s. f., lat. stabilitatem, stabilité.

Lors letras patens per perpetual estabilitat.

Tit. du XVe siècle. DOAT, t. XCIII, fol. 258. 

Leurs lettres-patentes pour perpétuelle stabilité. 

Haia en si stabilitat. Eluc. de las propr., fol. 157. 

(chap. (que) Tingue en sí estabilidat.)

Ait en soi stabilité. 

CAT. Estabilitat. ESP. Estabilidad. PORT. Estabilitade. IT. Stabilità.

12. Stablament, adv., solidement, d'une manière stable.

Fermament et stablament.

Tit. de 1259. DOAT, t. LXXVIII, fol. 388. 

Fermement et solidement. 

CAT. Establement. ESP. Establemente. (chap. establemen.)

13. Estatge, Estage, s. m., demeure, résidence, étage.

Dous auzel, en son estage

Iras.

Pierre d'Auvergne: Ben a tengut.

Doux oiseau, tu iras en sa demeure. 

Per qu'ieu vos man, lai on es vostr' estatges,

Esta chanso que me sia messatges.

La Comtesse de Die: A chantar. 

C'est pourquoi je vous envoie, là où est votre demeure, cette chanson qui me soit message. 

Fig. Plaing e plor

Fan en mi lor estatge. 

La Dame Castelloze: Ja de chantar. 

Plaintes et pleurs font en moi leur demeure. 

Deu cazer leu d'aut luec en bas estatge. 

P. Cardinal: Ricx hom que. 

Doit cheoir facilement de haut lieu en bas étage.

- Retard.

Sitot ai tarzat mon chan, 

E n'ai fag trop lonc estatge.

G. Faidit: Sitot ai.

Quoique j'aie retardé mon chant, et en aie fait très long retard.

Estat ai com hom esperdutz 

Per amor en long estage.

B. de Ventadour: Estat ai com. 

J'ai été comme homme éperdu par amour en long retard.

- Rang, état, manière, tenue. 

Tornara en aquel estatge on el era premeiramen.

Trad. du Code de Justinien, fol. 38.

Il retournera en ce rang où il était premièrement.

Selui fui que m fon de bel estatge.

B. de Ventadour: Quan vei la. 

Je fuis celle qui me fut de belle manière. 

Ieu, quan vi son gay cors, gen, 

D' avinent estatge.

Joyeux de Toulouse: L'autr'ier el. 

Moi, quand je vis sa personne agréable, gente, de tenue avenante.

- Le lit de la mer. 

Pueys s'en torna la mars 

Suau en son estage.

V. de S. Honorat. 

Puis la mer s'en retourne tranquille en son lit. 

ANC. CAT. Estatge. IT. Staggio.

14. Estagier, s. m., habitant, locataire.

No i devo metre negun hom estranh en negun jutjamen, si no era estagiers de Moissac.

(Comparem lo chapurriau actual en este texto del siglo XII, o sigue, abans de 1200: No hi deuen ficá cap home extrañ (forasté) a cap juissi, si no ere (es) habitán de Moissac; si no estabe empadronat allí.)

Cout. de Moissac, XIIe siècle. DOAT, t. CXXVII, fol. 3.

N'y doivent mettre aucun homme étranger en aucun jugement, s'il n'était pas habitant de Moissac.

Ren non ai de l' estagier.

Marcabrus: Al departir.

Rien je n'ai du locataire.

ANC. CAT. Estatger.

14. Estadier, s. m., locataire.

Pot penhorar las causas del estadier que trobara en sa mazon.

Cout. de Condom. 

Il peut saisir les choses du locataire qu'il trouvera en sa maison.

16. Estatga, Estaga, Estaca, Estacha, s. f., maison, demeure, habitation, séjour, étage.

Los obradors e las estatgas de Caorts.

(chap. Los obradós y les cases de Caorts; operatorium : obradó)

Tit. du XIIIe siècle. DOAT, t. CXVIII, fol. 34.

Les ouvroirs et les maisons de Cahors.

Lo maizonier pot gitar de la maizon per sa propria estaga.

Statuts de Montpellier de 1204. 

Le maître de la maison peut chasser de la maison pour sa propre habitation. 

Lo cal avia estaca el vas. Trad. du N.-Test., S. Marc, ch. 5.

Lequel avait séjour dans le monument. 

En la mortal estacha 

Fora ja remas.

Un troubadour anonyme: Flors de paradis. 

Serait déjà demeuré en la mortelle demeure. 

Faran una cieutat en la qual aura una tor de XLIV estatgas d'aut.

(chap. Farán una siudat a la cual ñaurá una torre de coranta cuatre pisos d' alt, altura. No coinsidix en lo poc que hay buscat en la de Babel.)

Liv. de Sydrac, fol. 24.

Ils feront une cité en laquelle il y aura une tour de quarante-quatre étages de haut.

17. Estatgan, Estagan, Estaigan, s. m., habitant, indigène.

Am los estagans d'aquela terra.

Abr. de l'A. et du N.-Test., fol. 13. 

Avec les indigènes de cette terre.

- Adject. Domicilié, habitant.

Lo dih home estatga et habitador de la dicha villa.

Tit. de 1279. DOAT, t. CXLVII, fol. 12.

Ledit homme domicilié et habitant de ladite ville.

Estrans hom, que en la vila de Monpeslier prena molher, et aqui remanra per estatga, franx sia per I an.

(chap. Un home extrangé, forasté, que a la vila de Montpellier prengue dona, mullé, y aquí se quedo domissiliat, que sigue franc per un añ; franx, franc, franch de impostos. Vore les franqueses de Mallorca.)

Statuts de Montpellier de 1204.

Homme étranger, qui prendra femme en la ville de Montpellier, et restera là comme domicilié, qu'il soit franc pendant un an.

Alcus estaigas de la villa.

Tit. de 1254. DOAT, t. CXV, fol. 95. 

Aucuns habitants de la ville.

18. Estezar, v., résider, siéger.

So en que amors s' es meza, 

Et affectios esteza.

Brev. d'amor, fol. 5. 

Ce en quoi amour s'est mis, et affection réside.

19. Estatura, Statura, s. f., lat. statura, stature, taille.

Avia ample cors e fort e robuste, e estatura covenhabla.

Cat. dels apost. de Roma, fol. 112. 

Avait ample corps et fort et robuste, et stature convenable.

Lor estatura es de miech coydat, ses plus.

Eluc. de las propr., fol. 256. 

Leur stature est de demi-coudée, sans plus.

Una femna de gran statura. Cat. dels apost. de Roma, fol. 53.

(chap. Una femella, dona, de gran estatura: mol alta.)

Une femme de grande stature. 

CAT. ESP. PORT. Estatura. IT. Statura.

20. Desistar, v., être absent. (des + istar)

Part. prés. Ieu denant dissi e denant dic coma prezens a vos et ara desistans.

Trad. de la 2e Épître de S. Paul aux Corinthiens.

J'ai prédit et je prédis comme présent à vous et maintenant absent.

21. Desestansa, s. f., absence.

Mas mot majorment ara e la mieua desestansa.

Trad. de l'Épître de S. Paul aux Philippiens.

Mais moult principalement maintenant en mon absence.

22. Existir, v., lat. existere, exister. 

Part. prés. La humor cristallina en cascu uelh existent. 

Dins la bassa regio existens.

Eluc. de las propr., fol. 14 et 106. 

L'humeur cristalline existant dans chaque oeil. 

Existant dans la basse région. 

CAT. ESP. PORT. Existir. IT. Esistere. (chap. Existí: existixco o existixgo, existixes, existix, existim, existiu, existixen; existit, existits, existida, existides.)

23. Existencia, s. f., lat. existentia, existence, réalité.

No que sia de natura d'ayga per existencia.

Eluc. de las propr., fol. 107. 

Non qu'il soit de nature d'eau en réalité.

CAT. EST. PORT. Existencia. IT. Esistenza. (chap. Existensia, existensies.)

24. Establir, Stablir, v., lat. stabilire, établir.

Establisc senesqualc a Narbona. Philomena.

(chap. Va establí senescal a Narbona.)

Il établît sénéchal à Narbonne. 

L' en establise procurador.

Tit. de 1245. Arch. du Roy. J. 323. 

L' en établisse procureur.

Stabli et dona saubetat. Titre de 1080.

(chap. Establix y done salvedat : garantía.)

Établit et donne garantie.

- Marquer, indiquer.

Cant fo vengut lo dia qu' elh sant payre lor avia establit.

Philomena.

Quand fut venu le jour que le saint père leur avait indiqué.

E 'l pausa a la destra partida,

Qu' a sos amics a establida.

Deudes de Prades, Auz. cass. 

Et le place à la partie droite, qu'il a marquée pour ses amis.

- Placer.

Seran establit 

Li malvat a la senestra.

Brev. d'amor, fol. 114. 

Les méchants seront placés à la gauche. 

Part. prés. Establant et conservant. Doctrine des Vaudois.

(chap. Establín y conserván.)

Établissant et conservant. 

Part. pas. Aissi col fort castels ben establitz. 

R. Bistors: Aissi col. 

Ainsi comme le fort château bien établi. 

Ieu ai establit ton fraire senhor de sos fraires.

Abr. de l'A. et du N.-Test., fol. 5.

J'ai établi ton frère seigneur de ses frères.

Pena n' es establida ad aquel que la dara, ad aquel que la recebra e ad aquel que carta 'n fara. Trad. du Code de Justinien, fol. 1.

Peine en est établie à celui qui la donnera, à celui qui la recevra et à celui qui en fera charte.

CAT. Establir. ESP. Establecer. PORT. Estabelecer. IT. Stabilire.

(chap. Establí: establixco o establixgo, establixes, establix, establim, establiu, establixen; establit, establits, establida, establides.)

25. Establida, s. f., demeure.

Lo ns aya trag d' aquesta prezen vida, Per metre lay en la santa establida.

R. Menudet: Ah grans. 

Nous l'ait tiré de cette présente vie, pour mettre là en la sainte demeure.

26. Establiment, Stabliment, Stabiliment, s. m., établissement, institution, statut.

Sesta costuma

Ni sest establimen 

Non tenra gaire.

P. Basc: Ab greu cossire.

Cette coutume et cet établissement ne tiendra guère.

Ilh fan contra l' establimen de Dieu. 

Liv. de Sydrac, fol. 33. 

Ils agissent contre l'institution de Dieu. 

Li establimen e las costumas son aytals.

(chap. Los establimens y les costums son tals.)

Cout. de Moissac du XIVe siècle. DOAT, t. CXXVII, fol. 1. 

Les institutions et les coutumes sont telles.

Alcun stabliment de terra ni de princip no contrastan.

Tit. de 1294. DOAT, t. XCVII, fol. 256. 

Nonobstant aucun établissement de localité ou de prince.

Servar lo stabiliment que si sec.

(chap. Observá, cumplí, lo establimén, estatut, que (se) seguix.)

Statuts de la confrairie du Saint-Esprit. 

Observer le statut qui s'ensuit.

CAT. Establiment. ESP. Establecimiento. PORT. Estabelecimento. 

IT. Stabilimento. (chap. Establimén, establimens; institussió, institussions; estatut, estatuts; está tot mol futut.)

27. Restablir, v., rétablir. 

Fara rendre et restablir de fach.

(chap. Fará rendí y establí de fet.)

Tit. du XIVe siècle. DOAT, t. VIII, fol. 218. 

Fera rendre et rétablir de fait. 

CAT. Restablir. ESP. Restablecer. PORT. Restabelecer. IT. Ristabilire.

(chap. Restablí, re + establí, torná a establí; se conjugue igual.)

28. Dezestablir, v., dépourvoir. 

Part. pas. Nos em dezestablit.

Trad. de la 2e épître de S. Paul aux Corinthiens. 

Nous sommes dépourvus.

29. Dezestabliment, s. m., destruction.

Al acabament dels segles, al dezestabliment del peccat.

Trad. de l'Épître de S. Paul aux Hébreux.

A l'achèvement des siècles, à la destruction du péché.

(chap. Desestablimén, des + establimén, destrucsió)

30. Assistir, v., lat. assistere, assister.

Part. prés. subst. Portava la vera crots am dos assistens.

(chap. Portabe la vera (: verdadera) creu en dos assistens; vera crots, crotz, creu, cruz, Veracruz.)

Tit. de 1534. DOAT, t. CIV, fol. 314.

Portait la vraie croix avec deux assistants. 

CAT. Assistir. ESP. Asistir. PORT. Assistir. IT. Assistere.

(chap. Assistí: assistixgo o assistixco, assistixes, assistix, assistim, assistiu, assistixen; assistit, assistits, assistida, assistides.)

31. Benestar, s. m., bien-être, perfection.

Tug li benestar. 

Giraud de Borneil: Per solatz. 

Tous les bien-être.

Apreza de totz benestars, 

En fatz, en ditz et en pessars. 

Arnaud de Marueil: Dona genser. 

Apprise de toutes perfections, en faits, en dits et en pensées.

En vostra cort renhon tug benestar. 

Rambaud de Vaqueiras: Honrat marques. 

En votre cour règnent toutes perfections.

Car de gran benestar vos ven.

Roman de Jaufre, fol. 78. 

Car de grand bien-être vous vient.

(chap. Benestá, benestás: está be; perfecsió, perfecsions.)

32. Benestansa, s. f., bien-être.

Si anc non ac malanansa,

No sap que s'es benestansa.

Rambaud de Vaqueiras: Ben sai e.

Si oncques n'eut malaise, ne sait ce que c'est que bien-être.

33. Benestan, adj., parfait, accompli, complet, convenable.

Bella domna, qu' ieu d' als non ai talan

Mas de servir vostre cors benestan... 

De totz bos pretz vos anatz meilluran

Per dir e far trastot faich benestan.

Arnaud de Marueil: Aissi com cel.

Belle dame, vu que je n'ai désir d'autre chose excepté de servir votre corps parfait.

Vous allez vous améliorant de tous bons mérites pour dire et faire tous faits accomplis. 

Impers. Non es benestan

Qu'hom eys los sieus aucia. 

Blacas: Lo belh dous. 

Il n'est pas convenable qu'on tue soi-même les siens.

E 'l dous esguar e 'l franc dig benestan. 

Aimeri de Bellinoi: Selh que promet. 

Et les doux regards et les franches paroles convenables.

- Subst. Agrément, plaisir.

Mas hom deu be dire dels paubres pros 

E de donas, quan fan lor benestan. 

Guillaume de Limoges: Un sirventes. 

Mais on doit bien dire des pauvres preux et des dames, quand elles font leur agrément. 

Miei voler non son mogut 

De far tot son benestan.

B. Zorgi: Atressi cum lo camel. 

Mes vouloirs ne sont pas ébranlés de faire tout son agrément.

ANC. CAT. Benestant. (chap. está be: perfecte, cumplit, complet, convenién).

34. Malestar, s. m., mal-être, faute, mauvaise manière.

Pois anc non fetz malestar.

B. Zorgi: Entre totz mos. 

Depuis oncques ne fit faute.

De totz malsestars cargatz.

Rambaud de Vaqueiras: Ja hom pres. 

Chargé de toutes mauvaises manières.

(chap. Carregat de totes les males (roínes) maneres.)

35. Malestansa, s. f., inconvenance, malaise, contre-temps, déplaisir.

Car fe tan gran malestansa.

P. Durand: D'un sirventes.

Car il fit si grande inconvenance.

Anc plus no m pot donar de malestansa.

Folquet de Marseille: Ja non cuig.

Oncques plus ne me put donner de malaise.

Puois que i ajut ira e malestansa.

Peyrols: Totz temps. 

Depuis que y aide chagrin et déplaisir. 

ANC. FR. N'aura entr' eus puis mesestance...

Si li conta sa mesestance. 

B. de S. Maure, Chr. de Normandie, fol. 80 et 99.

36. Malestan, adj., malséant, inconvenant, fâcheux.

Es trop malestan.

Pons de Capdueil: Tant m'a donat. 

Il est très malséant.

Si a nulh mot malestan, 

No m' o deu hom a mal tenir. 

P. Raimond de Toulouse: Enquera m. 

S'il a aucun mot inconvenant, on ne me le doit tenir à mal.

Lagz es l'afars e greus e malestans. 

Giraud de Borneil: Per solatz. 

L'affaire est vilaine et pénible et inconvenante. 

Subst.

Trop es grans dans quant hom fai malestan. 

Cadenet: Tals reigna. 

C'est très grand dommage quand on fait méfait. 

IT. Malestante.

37. Constancia, s. f., lat. constantia, constance.

En vigor, nombre et constancia. Eluc. de las propr., fol. 182.

En vigueur, nombre et constance. 

Constancia, so es fermetat e bon prepauzamen. V. et Vert., fol. 64.

Constance, c'est fermeté et bonne résolution.

CAT. ESP. PORT. Constancia. IT. Costanza. (chap. Constansia.)

38. Instancia, s. f., lat. instantia, instance.

A la instancia de la deita Na.

Tit. de 1310. DOAT, t. CLXXIX, fol. 210. 

A l'instance de ladite dame.

A las pregarias et instancias dels dichs deutors.

Tit. de 1373. DOAT, t. CXXV, fol. 70. 

Aux prières et instances desdits débiteurs. 

CAT. ESP. PORT. Instancia. IT. Stanzia. (chap. Instansia, instansies, p. ej. al gobern de Aragó per a defensá lo chapurriau.)

39. Instanssa, s. f., instance.

A la instanssa de la partida.

Cout. de Saussignac, de 1319.

A l' instance de la partie.

IT. Istanza.

40. Circumstancia, s. f., lat. circumstantia, circonstance.

La causa de la malautia, las circumstancias.

(chap. La causa de la enfermedat, les sircunstansies.)

Eluc. de las propr., fol. 103.

La cause de la maladie, les circonstances. 

Deu las circumstancias nomnar. Brev. d'amor, fol. 121.

Doit nommer les circonstances. 

Las circumstancias dels peccatz.

V. et Vert., fol. 69. 

Les circonstances des péchés. 

CAT. ESP. PORT. (errata Cicunstancia) Circunstancia. IT. Circonstanzia, circostanzia. (chap. Sircunstansia, sircunstansies.)

41. Resistencia, s. f., lat. resistencia, résistance.

Fa contra tot perilh resistencia. Eluc. de las propr., fol. 34.

(chap. Fa contra tot perill resistensia.)

Fait résistance contre tout péril. 

CAT. ESP. PORT. Resistencia. IT. Resistenza. (chap. resistensia, resistensies.)

42. Consistencia, s. f., consistance, état.

En bona dispozicio et consistencia. Eluc. de las propr., fol. 34.

(chap. En bona disposissió y consistensia.)

En bonne disposition et consistance.

CAT. ESP. PORT. Consistencia. IT. Consistenzia. (chap. consistensia, consistensies; v. consistí: consistixgo o consistixco, consistixes, consistixix, consistim, consistiu, consistixen; consistit, consistits, consistida, consistides.)

43. Contrastar, v., résister, contester, faire obstacle, disputer, contredire.

De contrastar al movemen

Nos a dat poder issamen.

Brev. d'amor, fol. 36. 

Il nous a donné pouvoir également de résister au mouvement.

Tan vol quascus contrastar 

Ab l'autre!

G. Riquier: Cristias. 

Tant chacun veut contester avec l'autre! 

Doncx ben es fols qui ab Turcx mov conteza, 

Pus Jesus Crist no lor contrasta res.

Le Chevalier du Temple: Ira e dolor. 

Donc bien est fou qui excite querelle avec les Turcs, puisque Jésus-Christ ne leur conteste rien.

Van ausir mays de V. M. Sarrazis que lor contrastavo la intrada.

Philomena. 

Vont occire plus de cinq mille Sarrasins qui leur disputaient l'entrée.

Deus contrasta los ergolios, e als umils dona s' amor.

(chap. Deu contraste als orgullosos, y als humils los done (son) lo seu amor; contrastá : resistí, contestá, obstaculisá, disputá, contradí.)

Trad. de Bède, fol. 24.

Dieu contredit les orgueilleux, et donne son amour aux humbles.

Part. prés. loc. No contrastan nulh usatge contrari.

Cout. de Condom.

Nonobstant tout usage contraire.

No contrastant la deita quittansa.

Tit. de 1308. DOAT, t. CLXXVIII, fol. 300.

Nonobstant ladite quittance.

No contrastant los avant dichs privilegis.

Tit. de 1266. DOAT, t. LXXIX, fol. 44. 

Nonobstant les avant dits priviléges. 

ANC. FR. Il ne pooient contrester à leurs anemis. 

Quand ce oïrent li bourgois si furent trop iret, mais n' osèrent contrester.

Chronique de Cambray, fol. 57 et 40. 

N'i a ne fort ni fieble ki à Rou contrestace.

Roman de Rou, v. 1441.

Pour contrester aux courses et entreprinses d'iceux Anglois.

Monstrelet, t. I, fol. 149.

CAT. ESP. PORT. Contrastar. IT. Contrastare. 

(chap. contrastá: contrasto, contrastes, contraste, contrastem o contrastam, contrastéu o contrastáu, contrasten.)

44. Contrast, s. m., contraste, contestation, opposition.

Car ieu vi que las lebres an contrast als lebriers.

Guillaume de Tudela.

Car je vis que les lièvres ont contraste avec les lévriers.

De pretz mov contrast e tenso.

Albert de Sisteron: Ab joi. 

De mérite meut contestation et dispute. 

Si co val, desval, 

Per contrast, cascus.

Nat de Mons: Al bon rey.

Chacun, ainsi comme il vaut, vaut moins, par opposition.

- En terme de pratique.

Per aco car es contrast del fag.

Trad. du Code de Justinien, fol. 23. 

Par cela qu'il est opposition du fait.

- Échange.

Loc. No darai mon argen

A contrast de joven.

Bérenger de Puivert: A reglas.

Je ne donnerai pas mon argent en échange de gaîté.

ANC. CAT. Contrast. ANC. ESP. PORT. Contraste. IT. Contrasto.

(chap. Contrast, contestassió, contesta, opossisió, replicassió, etc.)

45. Contrastaire, s. m., contradicteur.

Senher Blacatz, molt mi sap bo

Quar d' aisso m' es contrastaire.

T. de Guillaume et de Blacas: Senher Blacatz.

Seigneur Blacas, il me sait moult bon parce que de ceci vous m'êtes contradicteur. 

IT. Contrastatore. (chap. Contrastadó, contradictó.)

46. Contestar, v., lat. contestari, contester.

Part. pas. Si el tueor o 'l curaor avian contestada la leit. (tueor : tutor.)

Pois que la leis es contestada.

Trad. du Code de Justinien, fol. 5.

Si le tuteur ou le curateur avaient contesté le droit.

Puisque le droit est contesté. 

CAT. ESP. PORT. Contestar. IT. Contestare.

47. Restar, v., lat. restare, rester, demeurer.

Restar m'er en sa merce.

P. Vidal: Ajustar e laissar.

Il me sera à rester en sa merci.

Qui non pot annar, si resta.

V. de S. Honorat. 

Qui ne peut aller, se reste.

Part. pas. Degun ben non li son restat.

V. de S. Honorat. Aucuns biens ne lui sont restés. 

CAT. ESP. PORT. Restar. IT. Restare. (chap. Restá en chapurriau es lo contrari de sumá, pero no quedás a un puesto, permaneixe, descansá. Yo resto, restes, reste, restem o restam, restéu o restáu, resten.)

48. Resta, s. f., pause, repos.

Di m a 'N Rogier et a totz sos parens

Qu' ieu no i trob plus ombra ni olm ni resta.

Bertrand de Born: Non estarai.

Dis-moi au seigneur Rogier et à tous ses parents que je n'y trouve plus ombre ni orme ni pause.

IT. Resta.

49. Arestar, v., arrêter.

Lo solehs s' arestara sus.

(chap. Lo sol s' acachará o amagará; no diém arrestará, com si sen aniguere a dormí.) 

Liv. de Sydrac, fol. 118.

Le soleil s'arrêtera au-dessus.

Ieu pauziey garda a ma boca, cant lo peccayre se arestet contra me.

V. et Vert., fol. 103.

Je posai garde à ma bouche, quand le pécheur s'arrêta contre moi. 

CAT. ESP. Arrestar. IT. Arrestare. (chap. Arrestá: arresto, arrestes, arreste, arrestem o arrestam, arrestéu o arrestáu, arresten; arrestat, arrestats, arrestada, arrestades; )

50. Distancia, s. f., distance. Per defauta de distancia.

Eluc. de las propr., fol. 17. Par défaut de distance.

CAT. ESP. PORT. Distancia. IT. Distanzia. 

(chap. Distansia, distansies; v. distansiá, distansiás: yo me distansio, distansies, distansie, distansiem o distansiam, distansiéu o distansiáu, distansien; distansiat, distansiats, distansiada, distansiades.)

51. Equidistant, adj., lat. aequidistantem, équidistant.

No seria equidistant segon existencia, mas per apparencia.

(chap. No seríe equidistán segons la existensia, sino per apariensia.)

Eluc. de las propr., fol. 264.

Ne serait pas équidistant suivant la réalité, mais par apparence.

52. Sustentar, v., lat. sustentare, sustenter, fournir, entretenir.

Sustentar de que visques.

Brev. d'amor, fol. 105. 

Fournir de quoi il vécût.

CAT. ESP. PORT. Sustentar. IT. Sostentare. (chap. Sustentá, sustentás: sustento, sustentes, sustente, sustentem o sustentam, sustentéu o sustentáu, sustenten; sustentat, sustentats, sustentada, sustentades.)

53. Sustentacio, s. f., lat. sustentatio, sustentation.

Per donar... sustentacio.

(chap. Per a doná sustentassió.)

Eluc. de las propr., fol. 230. 

Pour donner... sustentation.

A sustentacion dels paupres.

Cartulaire de Montpellier, fol. 176.

Pour sustentation des pauvres.

A nostra sustentacio,

Requerem los bes temporals.

Brev. d'amor, fol. 104.

Pour notre sustentation, nous requérons les biens temporels.

CAT. Sustentació. ESP. Sustentación (sostenimiento, sostén). 

PORT. Sustentação. IT. Sustentazione, sostenzione. (chap. Sustentassió, sustentassions; sustentá:)

54. Substancia, Sustancia, s. f., lat. substancia, substance.

Dieus es una esperitals substancia. Liv. de Sydrac, fol. 4.

(chap. Deu es una sustansia espiritual.)

Dieu est une substance spirituelle.

Si la substancia tornara. V. de S. Honorat.

Si la substance changera.

Adv. comp. Contenent en sustancia tot lo fayt.

Tit. de Narbonne. DOAT, t. XLVIII, fol. 240. 

Contenant en substance tout le fait. 

CAT. ESP. (MOD. sustancia) PORT. Substancia. IT. Sustanzia, sostanzia. (chap. Sustansia, sustansies; sustansiat, sustansiats, sustansiada, sustansiades; dessustansiat, dessustansiats com los aragonesos catalanistes, dessustansiada, dessustansiades.)

55. Substansa, s. f., substance.

En una trinitatz

Ses substansa.

Pierre d'Auvergne: Lauzatz sia. 

En une trinité sans substance.

- Ce qui sert à la subsistance. 

De son aver donar e sa sustansa.

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 109. 

Donner de son avoir et de sa substance. 

IT. Sustanza, sostanza.

56. Substancios, adj., substantiel.

Per aysso pot hom dir que aquest pas es substancios.

Hom dis que vianda es substancioza cant a pro de substancia e de noyriment.

V. et Vert., fol. 43. 

Par cela on peut dire que ce pain est substantiel.

On dit qu'un aliment est substantiel quand il a assez de substance et de nourriture. 

CAT. Substancios. ESP. (MOD. Sustancioso) PORT. Substancioso. 

IT. Sustanzioso, sostanzioso. (chap. Sustansiós, sustansiosos, sustansiosa, sustansioses.)

57. Substancial, adj., lat. substantialis, substantiel.

Per sa substancial proprietat.

Sa humor substancial.

Eluc. de las propr., fol. 62 et 88. 

Par sa propriété substantielle. 

Sa liqueur substantielle. 

Lo apella pa substancials. V. et Vert., fol. 43.

L'appelle pain substantiel. 

CAT. ESP. (MOD. Sustancial) PORT. Substancial. IT. Sustanziale, sostanziale. (chap. Pa sustansial, pans sustansials.)

58. Sobresubstancial, adj., sur-substantiel.

Pa substancial o sobresubstancial, co es a dire que sobremonta tota autra substancia. V. et Vert., fol. 43.

Pain substantiel ou sur-substantiel, c'est-à-dire qui surpasse toute autre substance.

59. Transsustanciar, v., transsubstantier.

Part. pas. Lo cors de Jhesu Crist, lo pa 

En sa carn transsustanciat.

(chap. Lo cos de Jesucristo, lo pa transustansiat en sa (la seua) carn. 

Jesucristo u hauríem de escriure Jessucristo, perque pronunsiem les ss.)

Brev. d'amor, fol. 109.

Le corps de Jésus-Christ, le pain transsubstantié en sa chair.

Fos transsustanciatz

Ni vera deitatz. 

V. de S. Honorat.

Fût transsubstantié et déité véritable.

CAT. Transubstanciar. ESP. Transustanciar, trasustanciar. 

PORT. Transubstanciar. IT. Transustanziare, trasustanziare.

60. Substantiu, s. m., lat. substantivum, substantif.

Substantiu masculin. Gramm. provençal.

Substantif masculin.

Adj. Las paraulas substantivas son... Gramm. Provençal.

(chap. Les paraules substantives o sustantives son...)

Les mots substantifs sont... 

CAT. Substantiu. ESP. PORT. Substantivo. IT. Sustantivo, sostantivo.

(chap. Substantiu o sustantiu, substantius o sustantius, frasse substantiva o sustantiva, orassions substantives o sustantives.)

61. Sustantivar, v., rendre substantif, employer substantivement.

Part. pas. En aquest cas... sustantivat. Leys d'amors, fol. 66.

(chap. En este cas... sustantivat o substantivat. v. substantivá o sustantivá: sustantivo, sustantives, sustantive, sustantivem o sustantivam, sustantivéu o sustantiváu, sustantiven.)

En ce cas... employé substantivement.

62. Estable, s. m., lat. stabulum, étable, écurie.

Qui pus ha cavals et autras bestias, pus li fay mestiers estables.

V. et Vert., fol. 87.

Qui plus a chevaux et autres bêtes, plus lui fait besoin étables.

Aixi de la balma Maria, 

Et annet inz en un estable.

(chap. literal: Va eixí de la balma María, y va aná a dins de un corral.)

Trad. d'un Évangile apocryphe. 

Marie sortit de la baume et alla au-dedans d'une étable.

Venguh son als estables, lors cavals an trobatz. 

Roman de Fierabras, v. 2864. 

Sont venus aux écuries, ont trouvé leurs chevaux. 

ANC. FR. Perdu ai le cheval, si fermerai l' estable.

Fables et cont. anc., t. I, p. 372. 

CAT. Estable. ESP. Establo. IT. Stallo. (all. Stall; chap. corral, corrals; caballerissa, caballerisses.)

63. Establaria, s. f., étable.

Cum fom ins en l' establaria. Trad. d'un Évangile apocryphe.

Lorsqu'elle fut au-dedans de l'étable. 

CAT. ANC. ESP. Establia.

64. Establar, v., établer, mettre à l'étable.

Aquest es l'alberc e 'l ses 

On fan lur mul establar.

B. Martin: A senhors qui. 

Celle-ci est la demeure et le siége où ils font établer leur mulet.

Son chaval et son mul fetz establar.

(chap. Son caball y son macho va fé tancá al corral, encorralá: estabulá.)

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 40.

Fit établer son cheval et son mulet.

ANC. FR. Qui veult son cheval establer.

Roman du châtelain de Coucy, v. 433. 

Li autres meine establer.

Roman du Renart, t. III, p. 94. 

Son cheval firent establer et lui donner foin.

Hist. de Gérard de Nevers, 2e part., p. 42. 

IT. Stabulare.

65. Conestable, s. m., lat. comes stabuli, connétable.

On lit dans Aimoin, liv. III: 

Leugegilus, regalium praepositus equorum, quem vulgo vocant comi-stabilem. 

Et dans Reginon, an. 807:

Comitem stabuli... quem corrupte constabulum appellamus.

On remarquera dans l'espagnol et dans le portugais, qui écrivent et prononcent conde pour comte, qu'ils ont conservé leur orthographe dans condestable, condestavel. (N. E. En el 807 comitem stabuli ya se decía constabulum en Francia, por lo que comitem ya era “con”; conde, conte, comte; compte se usa pero viene de computo, cuenta.)

Bidaus, mos conestables,

Que es pros e durables.

Arnaud de Marsan: Qui comte vol.

Bidaus, mon connétable, qui est preux et solide.

Els enguanz dels diables, 

L' error de Baffumet, qu' era lurs conestables.

V. de S. Honorat. 

Les tromperies du diable, l'erreur de Mahomet, qui était leur connétable.

CAT. ESP. (chap.) Condestable. PORT. Condestavel. IT. Conestabole, conestabile.

(N. E. ¿Sabéis que los catalanes nombraron como su rey al condestable de Portugal, Pedro, y al rey de Castilla, teniendo aún a Juan II como rey de Aragón? ¿No ha salido en Tv3% esto? 

historia Aragón - Pedro condestable Portugal - rey de los catalanes )

66. Conestablia, s. f., connétablie. 

Las ordenansas de la conestablia.

(chap. Les ordenanses de la conestablia o condestablia.)

Ord. des R. de Fr., 1462, t. XV, p. 607.

Les ordonnances de la connétablie.

Far conestablias e centeniers.

Tit. du XVe siècle. DOAT, t. CXLVII, fol. 282. 

Faire connétablies et centeniers.

ESP. Condestablia. ANC. IT. Conestaboleria.


67. Estatuir, Statuir, v., Lit. statuere, statuer, établir.

Estatuir preparadament.

Trad. d'Albucasis, fol. 30. 

Établir préparatoirement. 

Que li plassa statuir et ordenar. Statuts de Provence.

Julien, t. 1, p. 261. 

Qu'il lui plaise statuer et ordonner. 

Volem, statuim et ordenam.

(chap. Volem, estatuím y manem o manam: ordenam u ordenem.)

Priv. conc. par les R. d'Angleterre, p. 40.

Voulons, statuons et ordonnons.

Part. pas. Avem statuit et ordenat.

(chap. Ham estatuít y manat: ordenat.)

Tit. de 1448. DOAT, t. XCVI, fol. 186. 

Avons statué et ordonné. 

Foran diversas penas statudas.

Priv. conc. par les R. d'Angleterre, p. 19.

Seraient diverses peines établies. 

CAT. ESP. PORT. Estatuir. IT. Statuire. (chap. estatuí: estatuíxco o estatuíxgo, estatuíxes, estatuíx, estatuím, estatuíu, estatuíxen; estatuít, estatuíts, estatuída, estatuídes.)

68. Statut, s. m., lat. statutum, statut.

Juxta lo statut provensal.

Statuts de Provence. Julien, t. 1, p. 598. 

Selon le statut provençal.

Luecs que an privileges en contrari... statuts municipals.

Statuts de Provence. Massa, p. 12. 

Lieux qui ont priviléges en opposition... statuts municipaux.

Segon lo statut del orde.

Cat. dels apost. de Roma, fol. 151. 

Suivant le statut de l'ordre.

CAT. Estatut. ESP. PORT. Estatuto. IT. Statuto. (chap. Estatut, estatuts; está tot mol futut.)

69. Estatua, s. f., lat. statua, statue.

El det de la estatua de Venus.

Cat. dels apost. de Roma, fol. 141.

Le doigt de la statue de Vénus.

CAT. ESP. PORT. Estatua. IT. Statua. (chap. Estatua, estatues.)

70. Instituir, v., lat. instituere, instituer.

Instituir que nengun proces, tant civil que criminal.

(chap. Instituí que cap prossés, tan sivil com criminal. Com veéu, lo statut de dal y lo proces de aquí són paraules provensals, ocsitanes; lo catalá sol es un dialecte de esta llengua.)

Statuts de Provence. Julien, t. I, p. 90).

Instituer que nul procès, tant civil que criminel.

Part. pas. Si lo servs meus era instituitz heres.

Trad. du Code de Justinien, fol. 25.

Si mon serf était institué héritier. 

Instituda e fundada en la gleysa.

(chap. Instituída y fundada a (dins de) la iglesia.)

Terrier de la confr. du S. Esprit de Bordeaux, fol. 187.

Instituée et fondée dans l'église.

CAT. ESP. PORT. Instituir. IT. Istituire. (chap. instituí.)

71. Institutio, Istitutio, s. f., lat. institutio, institution, formation, origine.

Institution... es cap e fondamens de testament.

Tit. de 1270. DOAT, t. IX, fol. 10.

L' institution... est chef et fondement du testament.

Car la dictios formada et aquela don se forma son d'una natura, so es d'una institutio. Leys d'amors, fol. 44.

Car le mot formé et celui dont il se forme sont d'une seule nature, c'est-à-dire d'une seule origine.

CAT. Institució. ESP. Institución. PORT. Instituição. IT. Istituzione. (chap. Institussió, institussions.)

72. Istitut, s. m., lat. institutum, institution.

Fazent contra leys racionals et istitutz naturals.

Eluc. de las propr., fol. 59.

Agissant contre les lois rationnelles et les institutions naturelles. 

CAT. Institut. ESP. PORT. Instituto IT. Istituto. (chap. Institut, instituts, com los sentros escolás, per ejemple lo de Valderrobres, desde fa uns añs un niu de rates catalanistes.)

73. Constituir, v., lat. constituere, établir, constituer.

Que ly plassa constituir et ordenar.

Statuts de Provence. BOMY, p. 12.

Qu'il lui plaise établir et ordonner.

Costituiro et ordenero... procuradors.

(chap. Van constituí y ordená... procuradós.)

Tit. de 1319. DOAT, t. CXXXII, fol. 336.

Constituèrent et ordonnèrent... procureurs.

Part. pas. Donat e constituit en dot.

(chap. Donat y constituít en dote.)

Tit. de 1399. Justel, Hist. de Turenne, p. 134.

Donné et constitué en dot.

CAT. ESP. PORT. Constituir. IT. Constituire, costituire. (chap. constituí:  constituíxco o constituíxgo, constituíxes, constituíx, constituím, constituíu, constituíxen; constituít, constituíts, constituída, constituídes.)

74. Constitutio, s. f., lat. constitutio, constitution, création, établissement.

Constitutio ho costuma.

(chap. Constitussió o costum; les costums, en general, leys, explicades per a que la gen del puesto les entenguere en la llengua vernácula, lo romans de cada lloc : poble, vila, siudat, etc.)

Tit. de 1290. DOAT, t. CXLIX, fol. 30.

Constitution ou coutume.

Alcuna subtilitat de lei o de constitution.

Statuts de Montpellier de 1258. 

Aucune subtilité de loi ou de constitution. 

Las constitutions fachas... sus la reformation e modification de justicia.

Statuts de Provence. BOMY, p. 9. 

Les constitutions faites... sur la information et modification de la justice.

Las constitutions fachas.

Statuts de Provence. Julien, t. 1, p. 82. 

Les constitutions faites. 

En la constitution del mont.

Hist. abr. de la Bible, fol. 60. 

En la création du monde. 

ANC. FR. Nos leis, noz constitutions.

B. de S. Maure: Chr. de Norm., fol. 61.

CAT. Constitució (N. E. les encanta a los catalanes la constitución española). ESP. Constitución. PORT. Constituição. IT. Constituzione, costituzione. (chap. Constitussió, constitussions; v. constituí)

75. Restituir, v., lat. restituere, restituer.

Rendre et restituir.

Tit. de 1384, Arch. du Roy. K. 52. 

Rendre et restituer. 

Aquellas causas, quals que sian, rendray e restituyrai.

Cartulaire de Montpellier, fol. 127. 

Ces choses, quelles qu'elles soient, je rendrai et restituerai. 

CAT. ESP. PORT. Restituir. IT. Restituire. (chap. restituí: restituíxco o restituíxgo, restituíxes, restituíx, restituím, restituíu, restituíxen; restituít, restituíts, restituída, restituídes.) 

76. Restitutio, s. f., lat. restitutio, restitution.

A tota restitutio et a tot privilegis.

Tit. de 1253, Arch. du Roy. J. 323. 

A toute restitution et à tout privilége. 

Es tengut a restitucion entro a un denier.

Les dix Commandements de Dieu. 

Est tenu à restitution jusqu'à un denier.

ESP. Restitución. PORT. Restituição. IT. Restituzione.

77. Substituir, v., lat. substituere, substituer.

Pot substituir l'un al autre.

(chap. Pot sustituí la un al atre.)

Trad. du Code de Justinien, fol. 64. 

Il peut substituer l'un à l'autre.

Part. pas. En loc de lui fo substituitz Archelaus. 

Cat. dels apost. de Roma, fol. 5. 

Archélaüs fut substitué en place de lui.

CAT. ESP. PORT. Substituir. IT. Sustituire, sostituire. (chap. Substituí o sustituí: sustituíxgo o sustituíxco, sustituíxes, sustituíx, sustituím, sustituíu, sustituíxen; sustituít, sustituíts, sustituída, sustituídes.)

78. Substitucio, Sustitucio, s. f., lat. substitutio, substitution.

D'aquesta despauzatio d'aquest Chylderic e de la substitutio de Pepi parla lo decretz. Cat. dels apost. de Roma, fol. 100.

Le décret parle de cette déposition de ce Childéric et de la substitution de Pépin.

En las sustitucions, la volontat del mort gardar se deu.

Statuts de Montpellier de 1204.

Dans les substitutions, la volonté du mort se doit observer.

Aquella substitucios.

Trad. du Code de Justinien, fol. 64.

Cette substitution.

CAT. Substitució. ESP. Substitución (sustitución). PORT. Substituição. 

IT. Sustituzione, sostituzione. (chap. Sustitussió, sustitussions; substitussió, substitussions.)

79. Substituit, Sustituit, s. m., lat. substitutus, substitut. 

Sera appelhat et present lo procuraire real... o son substituit.

Ord. des R. de Fr., 1400, t. VIII, p. 402.

Sera appelé et présent le procureur royal... ou son substitut.

Tramet un sustituit en son loc. L'Arbre de Batalhas, fol. 160.

Il envoie un substitut à sa place. 

CAT. Substitut. ESP. PORT. Substituto. IT. Sustituto, sostituto. 

(chap. sustitut, sustituts, sustituta, sustitutes; substitut, substituts, substituta, substitutes.)

80. Prest, Pret, adj., lat. praestitus, prêt, disposé. 

Totz temps prest e aparelhatz ad hobezir. V. et Vert., fol. 54.

Toujours prêt et disposé à obéir.

Era presta de pagar sa part. 

Tit. de 1428. Hist. de Nîmes, t. III, pr., p. 229. 

Était prête à payer sa part. 

Nos em prets, aparelhatz que nos fassam per vos aissi coma deu hom fayr per so seynhor. Philomena.

Nous sommes prêts, disposés à ce que nous fassions pour vous ainsi qu'on doit faire pour son seigneur. 

ANC. FR. Il dient ke tuit sunt prest

D' aler od li, se mestier est.

Roman de Rou, v. 11160. 

CAT. Prest. ESP. (preparado, dispuesto) PORT. IT. Presto. (chap. preparat, preparats, preparada, preparades; disposat, disposats, disposada, disposades.)

81. Prestament, adv., prestement.

Lo qual prestament lo venguet secorre.

Chronique des Albigeois, col. 51. 

Lequel vint le secourir prestement.

Al plus prestamen que hom poyria.

Docum. de 1376, ville de Bergerac. 

Au plus prestement qu'on pourrait.

CAT. Prestament. ESP. (rápidamente, raudamente) PORT. IT. Prestamente. (chap. rápidamen, en seguida, corrén, a escape, volán, etc.)

82. Aprestar, v., apprêter, préparer, disposer.

So que lor era necessari an faict aprestar et apareilhar.

Chronique des Albigeois, col. 26. 

Ils ont fait apprêter et appareiller ce qui leur était nécessaire.

Aiatz li aprestada 

Aigua fresqua e clara.

Amanieu des Escas: En aquel. 

Ayez-lui apprêté eau fraîche et claire.

Part. pas. De servir mal aprestat.

(chap. Mal disposat a serví.)

V. de S. Honorat.

Mal disposé à servir.

ANC. FR. El tabernacle que David li out aprested.

Anc. trad. des Livres des Rois, fol. 48.

ESP. PORT. Aprestar. IT. Apprestare.