Mostrando las entradas para la consulta barques ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta barques ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas

lunes, 4 de mayo de 2026

Salir, Salhir, Sallir, Saillir

Salir, Salhir, Sallir, Saillir, v., lat. salire, saillir, sortir, élancer, jaillir.
Areire s trais per miels salhir enan.
Folquet de Marseille: Ai! quant.
En arrière se tire pour mieux sauter en avant.

Ullals, Fenellasa, Fenellassa, Fenellosa, Beceite, Beseit, Parrizal, Parrissal; Salir, Salhir, Sallir, Saillir, v., lat. salire, saillir, sortir, élancer, jaillir.

Fes un sirventes per far saillir lo rei Richart a la guerra.
Fit un sirvente pour faire saillir le roi Richard à la guerre.
Al encontre dels brans foc e flama 'n salis. Roman de Fierabras, v. 1132.
A la rencontre des glaives feu et flamme en jaillit.
Fig. Veiaire m' es qu' el cor ves cel mi sailla.
B. de Ventadour: Per meillz.
Il m'est avis que le coeur vers le ciel me saute.
Ja non creatz qu' om ressis
Puig de pretz dos escalos,
Mas al soteiran de jos
Pot ben esser que salis. 
Bertrand de Born: Be m platz car.
Ne croyez jamais qu'homme lâche monte de mérite deux échelons, mais à l'inférieur dessous il peut bien être qu'il saute.
Richart si sailli a la guerra. V. de Bertrand de Born.
Richard s'élança à la guerre.
Part. prés. Fons salans d' ayga viva. V. et Vert., fol. 35.
Fontaine jaillissante d'eau vive.
Part. pas.
Belfadens totz prumiers lai es salhitz.
Roman de Gerard de Rossillon, fol. 18.
Belfadent tout le premier là est sauté.
Fig. La doussa votz ai auzida...,
Et es m' ins el cor salhida.
B. de Ventadour: La doussa.
La douce voix j'ai entendue..., et elle m'est dans le coeur saillie.
ESP. Salir. PORT. Sahir. IT. Salire. (chap. Eixí, ixí, eissí, issí.)
Voyez Pe. 

2. Salhia, s, f., saillie, sortie, assaut.
Lai on prendran terra faran salhia, 
Que anc no fo per els nulha salhia,
Qu' els pogues retener, murs ni cairia.
Roman de Gerard de Rossillon, fol. 3.
Là où ils prendront terre ils feront assaut, vu que oncques il ne fut pour eux nulle saillie, qui les put retenir, mur ni rempart.
(chap. Eixida, eixides; issida, issides.)

3. Sautar, v., lat. saltare, sauter.
Yeu faray messio qu' ieu sautaria X pas. Leys d'amors, fol. 86.
Je ferai mise que je sauterais dix pas.
Las barcas an layssat,
E sautan en la mar.
V. de S. Honorat. 
Les barques ils ont laissé, et sautent dans la mer.
Fig. La filha Na Constansa,
Per cui jovens sauta e dansa.
P. Vidal: Cara amiga.
La fille de dame Constance, pour qui joie saute et danse.
Mantenen lo fieron el cors
Per tal que la vida saute defors.
V. de S. Honorat.
Maintenant ils le frappent au corps afin que la vie sorte dehors.
- Sortir. 
Loc. Las donzellas cuion sautar
Fors de las taulas per dansar.
(chap. Les donselles pensen saltá fora de les taules pera dansá : ballá.)
Un Troubadour Anonyme: Seinor vos que.
Les damoiselles pensent sortir hors des tables pour danser.
Loc. fig. Non fora coms, dux ni marques
A qui tan plagues messios,
Ni mens sautes d' avols baros.
P. Vidal: Quant hom. 
Il ne serait comte, duc ni marquis à qui tant plût dépense, et (qui) moins sortît  (eût extraction) de méchants barons.
ANC. FR. Et li poulains salt ès cuisines.
Fabl. et cont. anc., t. 1, p. 268.
David salt à l'espée.
Anc. trad. des Livres des Rois, fol. 23.
CAT. ESP. PORT. Saltar. IT. Saltare. (chap. Saltá, saltás: salto, saltes, salte, saltem o saltam, saltéu o saltáu, salten; saltat, saltats, saltada, saltades; yo saltaré; yo saltaría; si yo saltara.)
- S'élancer. 
Part. prés. Aybres montans naut et sautans.
Eluc. de las propr., fol. 221.
Arbres montant haut et s'élançant. 

4. Saut, s. m., lat. saltus, saut, bond, élan.
Galop e trot e saut e cors,
Velhars e maltrait et afan
Seran miei sojorn derenan.
Rambaud de Vaqueiras: Ges sitot.
Galop et trot et saut et course, veiller et souffrance et peine seront mes plaisirs désormais.
Loc. Venc los sautz menutz per plan cambo.
Roman de Gerard de Rossillon, fol. 26.
Vint les (à) petits sauts en plein champ.
Loc. fig.
En X e XI ans n' es us ans totz perdens,
C' om clama saut de luna.
Pierre de Corbiac: El nom de.
En dix et neuf ans il en est un an tout perdant, (ce) qu'on appelle saut de lune. 
Tuich me pregon, Engles, qu' en vos don saut
De fol anar.
Rambaud de Vaqueiras: Tuich me.
Tous me prient, Anglais, que je vous donne élan de fol aller.
Adv. comp. Venc vas lieis de saut coitos. 
Gavaudan le Vieux: Desemparatz.
Je vins vers elle d'emblée empressé.
- Défilé, gorge.
Al noven jorn li puegz tan autz
E las valladas e li sautz
Tornaran trastotz en egal.
Los XV Signes de la fi del mon.
Au neuvième jour les monts si hauts et les vallées et les sauts deviendront tous par égal (de niveau).
ANC. FR. Derrier l'aigle fist un grant salt.
Marie de France, t. II, p. 283.
CAT. Salt. ESP. PORT. IT. Salto. (chap. Lo salt, los salts, com lo de La Portellada al riu Tastavins. A Vielha encara se poden vore alguns sautz, com lo saut des Pish. Yo lo vach vore escrit de un atra manera, Pieth o algo aixina.)

A Vielha encara se poden vore alguns sautz, com lo saut des Pish. Yo lo vach vore escrit de un atra manera, Pieth o algo aixina.

- Bois, forêts.
Saut, es loc salvagge on naysho aybres.
Eluc. de las propr., fol. 221.
Bois, c'est lieu sauvage où naissent arbres.

Salt del cabrit, Ulldemó, Beceite, Beseit, Bulldemó,

5. Sautiquiar, v., sautiller, élancer. 
Anhel... va denant... jogan et sautiquian.
(chap. Lo cordé... va dabán... jugán y saltán, brincán, botán, fotén brincos o bots.)
Eluc. de las propr., fol. 234 et 235.
Agneau... va devant... jouant et sautillant.

6. Sauticament, s. m. sautillement, élancement.
La qual dolor hom sent ab batement et sauticament.
Eluc. de las propr., fol. 43.
Laquelle douleur on sent avec battement et élancement.

7. Salivenca, s. f., lat. saliunca, lavande, nard.
Salivenca, es herba talment dita quar... fa sautar.
Eluc. de las propr., fol. 222.
Lavande, c'est herbe ainsi dite parce que... elle fait sauter.
(chap. Espígol, espígols.)

Espígol, espígols; lavanda, Lavandula



8. Assalhir, Assallir, Assaillir, Asalir, v., assaillir, attaquer.
Non ai ardit ni coart
Enemic, qu' er no m' assalha.
Bertrand de Born: Un sirventes.
Je n'ai hardi ni couard ennemi, qui maintenant ne m'assaillisse.
Per gastar et assalhir Roma. L'Arbre de Batalhas, fol. 41.
Pour détruire et attaquer Rome.
Fig. Bernart del Ventadorn, del chan
Vos sui sai vengutz assaillir.
T. de Lemosin et de B. de Ventadour: Bernart.
Bernard de Ventadour, pour le chant je vous suis ici venu attaquer.
Pus la mort vol assalhir.
P. Vidal: Baros Jhesus.
Puisque la mort veut assaillir.
Part. pas. En auta roca es bastitz,
E ja non er assalhitz.
Pierre d'Auvergne: En estiu. 
Sur haute roche il est bâti, et jamais ne sera assailli.
ANC. CAT. Assailler. ESP. Asalir (asaltar). IT. Assalire. (chap. Assaltá : assalto, assaltes, assalte, assaltem o assaltam, assaltéu o assaltáu, assalten; assaltat, assaltats, assaltada, assaltades; yo assaltaré; yo assaltaría; si yo assaltara. Atacá.)

Real Senyera valenciana,  CUAN CATALUÑA Y CASTILLA VAN ATACÁ A ARAGÓ Y VALÉNSIA, 1462

9. Assautar, Asautar, v., attaquer, assaillir.
Tro silh de Piza nos vengron assautar.
Rambaud de Vaqueiras: Senher marques.
Jusqu'à ce que ceux de Pise nous vinrent assaillir.
Quant la serpentz los sent, tantost los assautet.
A Nostra Domna de la Mar
Corsari vengron assautar. 
V. de S. Honorat.
Quand le serpent les sent, aussitôt il les attaqua.
A Notre-Dame de la Mer des corsaires vinrent assaillir.
Part. pas. Ja fora Ferabras el tertre asautatz. 
Roman de Fierabras, v. 1497.
Déjà serait Fierabras sur le tertre sauté.
ANC. FR. Ki en alcun de ces chemins occit home ... et asalt.
Lois de Guillaume-le-Conquérant, 30.
Si asauroient la ville par mer ou par terre. Villehardouin, p. 61.
CAT. Assaltar. ESP. Asaltar. PORT. Assaltar. IT. Assaltare. (chap. Pera assaltá lo castell, prepárat a saltá los muros.)

Lo muro batallé : defensó. No confundí en lo sompo de Ramón Mur de Bellmunt, Belmonte de San José, catalaniste lobotomisat

10. Assalh, Assaut, s. m., assaut.
Soven mov guerra et assalh.
Garins d'Apchier: Mos Cominals.
Souvent excite guerre et assaut.
Anc assaut ni sembelh
No vim, passat a un an.
Bertrand de Born: Greu m' es.
Oncques assaut ni combat nous ne vîmes, passé a un an.
Per vostra guerr', en ai, a vostre pro,
Fag mant assaut et ars manta maiso.
Rambaud de Vaqueiras: Senher marques.
Pour votre guerre, j'en ai, à votre profit, fait maint assaut et brûlé mainte maison.
ANC. FR. Que nul asalt ne redotoit.
Nouv. rec. de fabl. et cont. anc., t. 1, p. 15.
Ensi dura cel assals... et i assaillièrent mult grant assalt.
Villehardouin, p. 96 et 145.
CAT. Assalt. ESP. Asalto. PORT. IT. Assalto. (chap. Assalt, assalts.)

11. Asaliador, s. n., assaillant, envahisseur, entrepreneur.
Auguradors, o asaliadors en nigromantia. De la Confessio.
Augures, ou entrepreneurs en nécromancie.
IT. Assalitore.

12. Asaltador, s. m., assaillant, envahisseur.
Cant vindran primer li lor asaltador. Guillaume de Tudela.
Quand viendront les premiers les leurs assaillants.
CAT. Assaltador. ESP. Asaltador. PORT. Assaltador. IT. Assaltatore. 
(chap. Assaltadó, assaltadós, assaltadora, assaltadores; assaltán, assaltans, assaltanta, assaltantes.)

13. Outrasalhir, v., outre-passer.
Part. pas. Ab lui venceretz totz los cas
Cui Bafometz a escarnitz,
E 'ls renegatz outrasalhitz. 
Gavaudan le Vieux: Senhors per. Var.
Avec lui vous vaincrez tous les chiens que Mahomet a bernés, et les renégats outre-passés.

14. Sobresaillir, v., surpasser.
Quan ve qu' om sobresaill 
Sos parens plus prezatz.
Rambaud de Vaqueiras: Leu sonetz.
Quand il voit qu'on surpasse ses parents les plus prisés.

15. Trassalhir, Tressalhir, Tressaillir, v., transgresser, dépasser, outre-passer.
Cazer, levar e trassaillir.
Gavaudan le Vieux: Crezens fis.
Tomber, se lever et outre-passer.
Peire Rogiers, a tressaillir
M' er, per vos, los ditz e 'ls covens
Qu' ieu ai a mi dons.
Rambaud d'Orange: Peire Rogier.
Pierre Rogiers, à transgresser il me sera, pour vous, les paroles et les accords que j'ai avec ma dame.
- Tressaillir, frémir.
Quant ieu cug dormir, trassalh.
Lamberti de Bonanel: S' a mon.
Quand je pense dormir, je tressaille.
La nueg el lieg vir e torney,
E 'l jorn tressalh et esglay.
Arnaud de Marueil: Cui que.
La nuit au lit je vire et tourne, et le jour je tressaille et m'effraie.
Fig. L' harma trassalh coma lo peissos. Liv. de Sydrac, fol. 17.
L'âme tressaille comme le poisson.
Part. pas. Drudaria n' es tressaillida,
E creis putia s' onor.
Marcabrus: Per l' aura.
La galanterie en est outre-passée, et accroît le putanisme son domaine.
ANC. FR. Por poi ke il ne tresbucha
A un boissun k'il tressailli.
Roman de Rou, v. 13574.

16. Trasautar, v., sauter outre, outre-passer, franchir les bornes.
Fig. Qui de parlar trasauta. 
A. Daniel: Autet e bas.
Qui de parler franchit les bornes.
ANC. FR. A ce commandement mon coeur tressauta d'aise.
Bertaut, p. 524.
Mon coeur se pasme, et le sang me tressaut.
Ronsard, t. 1, p. 171.

17. Dessalhir, v., départir, partir, sortir.
De doussa terra conja
Me trays, e m fes dessalhir. 
Pierre d'Auvergne: Al descebrar.
De douce terre agréable il me tira, et me fit départir. 

18. Ressautar, Resautar, v., trépigner, rebondir.
Resauta, braida e crida. V. de S. Honorat.
Trépigne, braille et crie.
ANC. FR. La teste lui bondist et ressaute sanglante.
R. Garnier, Trag. d'Hippolyte, act. V, sc. 10.
CAT. Ressaltar. ESP. PORT. Resaltar. IT. Risaltare. (chap. Ressaltá.)

19. Ressaut, Resaut, s. m., ressaut, contre-coup, rebondissement. 
Adv. comp. Non dis ges que anc fosses batutz,
Si non fon colps que vengues de resaut.
Rambaud de Vaqueiras: Tuich me.
Je ne dis point que oncques vous fussiez battu, si ne fut coup qui vint de ressaut.
CAT. Ressalt. ESP. PORT. Resalto. IT. Risalto. (chap. Cop de rechás.)

20. Ressautellar, v., bondir, tressaillir.
Tan l' am de bon talan
Qu' el cor me ressautella.
Folquet de Romans: Aucels no.
Tant je l'aime de bonne volonté que le coeur me tressaille.

domingo, 26 de abril de 2026

Riba

Riba, s. f., lat. ripa, rive, bord, berge.
Voyez Denina, t. II, p. 274.
Lo reis de Fransa... era sobre la riba d' un flum..., lo qual passa al pe de Niort.
V. de Bertrand de Born.
Le roi de France... était sur la rive d'un fleuve..., lequel passe au pied de Niort.
Quan cug a riba venir,
Adoncs me cove a nadar.
Le Moine de Montaudon: Autra vetz.
Quand je pense à rive venir, alors il me convient de nager.
CAT. ANC. ESP. Riba. IT. Riva, ripa. (chap. Riba, ribes; vora, vores; voreta, voretes, del riu, del mar.)

voreta de la Albufera, Mariano Serrano; Riba, s. f., lat. ripa, rive, bord, berge.

2. Ribatge, Ribage, s. m., rivage.
Ai gran alegratge
Quan vey fortz castelhs assetjatz...,
E vey l' ost pel ribatge
Qu' es tot entorn claus de fossatz.
Bertrand de Born: Be m play.
J'ai grande allégresse quand je vois forts châteaux assiégés..., et (quand) je vois l'armée sur le rivage qui est tout à l'entour clos de fosses.
Trobero doas barcas pescant en lo ribage. V. de S. Honorat.
Trouvèrent deux barques pêchant sur le rivage.
Vens, ab mal usatge,
Fa 'l tan d' enueg que 'l veda lo ribatge.
P. Espagnol: Cum selh que.
Le vent, avec mauvais usage, lui fait tant d'ennui qu'il lui défend le rivage.
CAT. Ribatge. IT. Rivaggio.

3. Ribal, s. m., rivage, bord, lisière.
Destraras lo plus lonc devers lo ribal, et tenent lo ribal d' aquela possession.
Trad. du Tr. de l'Arpentage, part. 1, c. 42.
Tu mesureras le plus long devers la lisière, et tenant la lisière de cette possession.
(chap. Al campo o monte, al ribás, als ribassos, solen está les fites, la fita y les 2 filloles, que marquen la partissió, divisió de finques, y a vegades de amos o propietaris.)

4. Ribador, s. m., rivage, abordage, bord.
O ribas o ribadors.
Tit. de 1275. Bibl. du R., f. de D. Villevieille.
Ou rives ou rivages.

5. Ribeira, Ribeyra, Ribieira, Ribiera, s. f., rivage, bord, rive, plaine.
Lonc ribeira de mar. V. de S. Honorat.
Le long du rivage de la mer.
Fo suau lo critz
Don retendi la ribieira.
Giraud de Borneil: L'autr'ier lo.
Fut doux le cri dont retentit la plaine.
Ven per la ribeira ab sos senhals banditz.
Guillaume de Tudela.
Vient par la plaine avec ses enseignes déployées.
- Rivière.
Vilans loncs agronatz de ribeira.
T. de Guigo et de Bertrand d'Allamanon: Vist hai.
Vilain long cormoran de rivière.
En una ribiera que s' apela Tibre.
L'Arbre de Batalhas, vol. 35.
En une rivière qui s'appelle Tibre.
Mais am que ribeira ni cassa
Que ricx hom m' acuelh' e m' abrassa.
Bertrand de Born: Rassa tant.
Davantage j'aime que pêche et chasse que puissant homme m'accueille et m'embrasse.
CAT. ESP. Ribera. PORT. Ribeira. IT. Riviera. (chap. Ribera, riberes. Apellit Rivera.)

6. Ribar, v., aborder.
Aquels que venio per mar... l' avizavo, et on devio ribar lor mostravo.
Eluc. de las propr., fol. 175.
Ceux qui venaient par mer... le regardaient, et où ils devaient aborder il leur montrait.
(chap. Arribá, desembarcá.)

7. Arribalh, Arribailh, s. m., arrivage, abordage.
Quant es lai en aisselh brasal
Ont elh eys perpres arribalh.
B. de Venzenac: Iverns vai.
Quand il est là à ce brasier où lui-même il prit abordage.
Las aiguas e 'ls arribailhs.
Tit. de 1271. Arch. de la maison de Lentillac.
Les eaux et les arrivages.
ESP. Arribaje.

8. Arribaba, s. f., arrivée, abord.
Loc. De prima arribada. Chronique des Albigeois, col. 74.
De prime abord.
CAT. ESP. PORT. Arribada. (chap. Arribada, arribades.)

9. Aribamen (Arribamen), s. m., arrivage, abordage, rivage.
Sanc Marc, a Venecia, pres sos arribamens.
Pierre de Corbiac: El nom de.
Saint Marc, à Venise, prit ses abordages.
ANC. FR. Incontinent après l'arrivement et repeue, passa le roy ladite rivière.
Œuvres d'Alain Chartier, p. 202.
ANC. CAT. Arribament. IT. Arrivamento. (chap. Arribamén, “ya hay arribat”, “ya estic aquí”, casi com va di un presidén de la Generalitat.)

Carta, Josep Tarradellas, La Vanguardia, 1981

10. Aribar, Arivar, v., pousser à la rive, aborder, arriver.
De l' autra part de l' aygua l' a fayt ben aribar.
Roman de Fierabras, v. 3753.
De l'autre part de l'eau l'a bien fait arriver.
Ar ven la coindeta sazos
Que aribaran nostras naus.
Bertrand de Born: Ar ven la.
Maintenant vient la charmante saison où arriveront nos navires.
Una nau de Cologna arivava.
(chap. Una nau de Colonia arribabe. A Köln se pot navegá pel riu Rin, Rhein, y atracá, abordá, desembarcá, descarregá y carregá mercansíes. Se fan passeos turístics, crucero, cruceros pel riu.)
T. de Jean d'Aubusson et de Nicolet: En Nicolet.
Une nef arrivait de Cologne.
Part. pas. Puois lo reis Ricartz es passatz,
E pois el es lai aribatz. 
Giraud de Borneil: Era quant.
Depuis que le roi Richard est passé, et depuis qu'il est arrivé là.
Eras, ai ieu a bon port de salut,
Fe qu' ieu vos dei, mon navei aribat. 
G. Adhemar: Non pot esser.
Maintenant, j'ai à bon port de salut, foi que je vous dois, mon navire abordé.
CAT. ESP. PORT. Arribar. IT. Arrivare. (chap. Arribá: arribo, arribes, arribe, arribem o arribam, arribéu o arribáu, arriben; arribat, arribats, arribada, arribades; yo arribaré; yo arribaría; si yo arribara.)

Carlos Buenaventura Aribau, 1817; Arribá: arribo, arribes, arribe, arribem o arribam, arribéu o arribáu, arriben; arribat, arribats, arribada, arribades; yo arribaré; yo arribaría; si yo arribara

11. Derivamen, s. m., dérivation, origine, source.
Per gramatica sai parlar latinamens,
Declinar e costruire e far derivamens.
Pierre de Corbiac: El nom de.
Par grammaire je sais parler en latin, décliner et costruire et faire dérivations.

Loís Alibèrt, occitans, catalan comprès; Per gramatica sai parlar latinamens, Declinar e costruire e far derivamens.

12. Derivatio, s. f., lat. derivatio, dérivation.
La primiera maniera de derivatio. Leys d'amors, fol. 44.
(chap. La primera manera de derivassió.)
La première manière de dérivation.
CAT. Derivació. ESP. Derivación. PORT. Derivação. IT. Derivazione.
(chap. Derivassió, derivassions.)

13. Derivatiu, adj., lat. derivativus, dérivatif.
Derivatius nom, es aquel que ven d' altre.
O es primitiva o es derivativa.
(chap. Nom derivatiu, es aquell que ve d'un atre; derivat, derivats, derivada, derivades.
O es primitiva o es derivativa; una paraula.)
Gramm. provençal.
Nom dérivatif, c'est celui qui vient d'autre.
Ou elle est primitive ou elle est dérivative. 
CAT. Derivatiu, ESP. PORT. Derivativo. (chap. Derivatiu, derivatius, derivativa, derivatives; derivat, derivats, derivada, derivades.)

14. Deribar, Derivar, Derrivar, v., lat. derivare, dériver, déborder, écarter.
Can no s desshen ni s deriva de deguna dictio. Leys d'amors, fol. 44.
Quand elle ne descend ni elle dérive d'aucun mot.
Fig. Ges per fol no m tenria,
Qui sabia d' on mos cantars derriv. 
Lanfranc Cigala: Escur prim.
Point pour fou ne me tiendrait, qui saurait d'où mon chanter dérive.
Part. prés. Derivativa, derivans. Leys d'amors, fol. 39.
Dérivative, dérivant.
Part. pas. Un deribat port.
Bertrand d'Allamanon: Qui que s'esmai.
Un port écarté.
CAT. ESP. PORT. Derivar. IT. Derivare, dirivare. (chap. Derivá.)

15. Desarribar, v., dériver, déborder.
El Tybre... tant se desarribet, que montava sobr' els murs de la ciotat.
(chap. Lo Tíber... tan se va desbordá, que pujabe damún dels muros de la siudat - Roma.)
Cat. dels apost. de Roma, fol. 74.
Le Tibre... tant se déborda, qu'il montait sur les murs de la ville.
(chap. Desbordá, desbordás. Desarribá : ixissen de la riba.)

Desarribar, v., dériver, déborder. Desbordá, desbordás. Desarribá : ixissen de la riba

martes, 2 de diciembre de 2025

Pretor

Pretor, s. m., lat. praetor, préteur.

La majer poestatz l' en deu destrenher, si com es lo pretor.

Trad. du Code de Justinien, fol. 11.
La plus grande autorité doit l'y contraindre, ainsi comme est le préteur.


CAT. ESP. PORT. Pretor. IT. Pretore. (chap. Pretor, pretors; o be prétor, pretors.)

2. Pretori, s. m., lat. praetorium, prétoire.

Adonc meneron Jhesu al pretori.

Trad. du N.-Test., S. Jean, ch. 10.
Alors ils menèrent Jésus au prétoire.
CAT. Pretori. ESP. PORT. IT. Pretorio.

Adonc meneron Jhesu al pretori.


(N. E. Observen ustedes la diferencia entre el occitano Pretori y el catalán Pretori. En este Lexique Roman de Raynouard se encuentran muchísimas palabras, ya no digo frases, que son igualicas en occitano y en catalán; seguramente es porque el catalán siempre fue uno más delos dialectos occitanos, o bien la misma lengua con cuatro cambios.
Incluso después de la gramática del químico Pompeyo Fabra, escrita en castellano, Loís Alibèrt (que le llama Pompeu) afirma que el catalán es uno más de los dialectos de “los parlars lengadocians”, o sea, de la lengua de òc, och, hoc : sí en occitano; “catalan compres”.
La ausencia de tildes, apóstrofes, y otros rasgos parecen diferenciar la lengua occitana del dialecto occitano catalán, pero cuando se leen a fondo los textos desaparece esa luz de los iluminados. "autres dialèctes occitans, catalan comprés")

dialèctes occitans, catalan comprés

"resposta de hoc o de no

Senyora Reyna final resposta de hoc o de no e ab aquella expedirnos de continent los dits consellers digueren hirien fer de tot aço a la dita Senyora Reyna relacio.

Otro texto de prueba:

Als molt reverends nobles magnifichs e honorables senyor los deputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comisio de la cort elegit e assignat.

Molt reverends noble magnifichs e honorables senyors. Perque de negligencia per vosaltres no puixa esser increpat e mes per satisfer al que per vosaltres mes scrit que quant pus prest pore de totes coses e actes com succehiran en aquest benaventurat exercit gloriosissima empresa vos avise jatsia vuy dada de la present tan prest com fuy arribat en la present vila per correu de ventura ab avantatge vos haja scrit de la exequucio dels actes fins en aquella hora seguits no res menys per lo que dit es e encara perque es degut que del que scriure siau avisats perque mills e pus prest deliberar e provehir puixau he deliberat fervos hun correu volant avisant vostres reverencies noblesa e magnificencies com esser dinat jo e los del dit exercit nom fuy alsat que tots aquells foren sos les armes huns cridant al pont al pont que castellans venen altres al castell al castell que los castellans sen van en tant que jo duna part e mossen lo vaguer ab alguns altres gentills homens qui ab mi eren ab spases tirades hisquem en la carrera (carraria; calle; carré; carrer) e viu de la porta de ma posada fins al castell mes de sinchcents ballesters de que ab grans crits e senyalant en aquells cultellades e donant splanissades entre tots apenes los poguem fer tornar atras oferintlos que de continent se donaria obra ab acabament de haver lo dit castell a ma mia per vosaltres o Principat qui per lo Senyor Rey lo tingues. E axi ells reposats quant mills poguem fonch deliberat en lo consell que los jurats e prohomens de la dita vila de continent anassen a mossen Marti de la Missa qui tenia lo dit castell e per part mia lo desenganassen que per son repos me liuras hem lexas lo dit castell. E de continent los dits prohomens e informats per mi com dit es foren ab lo dit mossen Marti los quals per part de aquell me faeren resposta que eren contents buydarme lo dit castell e aquell lexarme del qual fes a ma voluntat e lo que bem vingues e havent haguda la dita resposta ab deliberacio del dit consell mossen Io vaguer fonch request per mi liuras lo dit castell per lo dit Principat an Renard Perayre hu dels consellers acompanyat de una sinquantena de homens de peu del dit exercit lo qual tingues per lo dit Principat fins altrament del regiment e govern de e sobre aquell e de la dita vila per vosaltres mossenyors fos provehit perque quant en aquest cap no he pus a dir sino sperar aci lo que per vosaltres sera ordonat voleu que faça. E perque en vostra letra dada en Barchinona a XXIII del present me dieu que loau e comendau lo parer meu de don Johan Dixar e de mon consell sobre lo que scrit vos he de les barques de Ebro dient que puys mossen lo vaguer es açi per mija seu trametes aquell nombre de gent que a mi e al dit Johan e a mon consell sera vist per haver les dites barques a ma mia de Ebro volria haver vostre parer com se fara ni si voleu que yo reste aci e mossen lo vaguer vaja alla e com e per semblant si aquesta vila he dexar aquella e lo castell com ho fare e aqui les comanare signficantvos com segons les rahons que passades havem don Johan Dixer e jo en lo consell per ventura master nos sera haaver los lochs de mossen Vilalpando a ma mia o no car de aquells per ventura nos porem flixar. Remetho en lo sdevenidor segons los fets succehiran e com segons per letres altres dades en la ciutat de Leyda vos haja avisat com jatsia ladons lo exercit del Principat essent en Leyda per relacio dels pahers e habitans en aquella yo stigues en una gran gelosia de la ciutat de Balaguer la raho perque no obstant sapiau be encara per altres laus haja dita no res menys gelos de aquella stich vuy per quant lo exercit es fora de la dita ciutat de Leyda e totalment divertit en aquesta vila. E no res menys com per mossen Johan Torrelles e mossen Andreu Despens cavallers los quals ab deliberacio de mon consell a la dita ciutat he tramesos ab creença per aquells als jurats de la dita vila explicadora qui era jo solament voler sentir de aquells si ver era lo ques dehia publicament que dins lur ciutat ells tinguessen gent de peu e de cavall strangera e encara fossen deliberats e preparats de acollirni molt mes de aquells e aço per correr damnejar e anujar los circumvehins de aquella e menyspreu e vilipendi de aquest exercit per empatxar e perturbar aquell en gran dan de la cosa publica del Principat e loch de ferme resposta per part de la dita ciutat de hoc o de no sobre les coses a ells explicades han dit en aquells ques aturaven acort e deliberacio sobre la resposta fahedora per ells a mi per la qual fer e respondrem me han trames mossen Piquer depres dinar lo qual en loch de ferme resposta com dit he me ha demanat per part de la dita ciutat jols donas temps per consultar la Majestat del Senyor Rey sobre la resposta a mi fahedora e encara com haurien viure e regirse ab lo Principat e rebre o no rebre gents strangeres dins en aquella als quals jo he respost que ells fratura poch demanarme temps per consultar e a mi menys de darlols com yo no haja fer pus sino del que veig e hoig consultar vostres grans reverencies nobleses e magnificencies e exequtar lo que per vosaltres sera deliberat. Sobre lo quem dien (o dieu) del castell de Algerri lo haja a ma mia e de vitualles lo tenga be provehit attes que segons som informats per En Johan Mayans quey tramis la vila e castell son cosa molt dolenta e derrocats he deliberat no empatxarmen per no fer despeses superflue e scampar la gent que he mester fins altrament per vosaltres me sia scrit. De la provisio de Tortosa mo alegre molt per lo temps que sera master. Pregantvos que si en mes letres som massa lonch mo hajau per scusat com dues rahons mi condoheixen esser tant larch la una es que vull ho sapiau tot laltra que saber les coses particularment com se segueixen son de mes delit en aquells qui per lo interes quey han desijen saber com passen. E comanvos al beneyt Jhesus qui vos haja en sa guarda e direccio. Dada en Fraga a XXV de febrer any Mil CCCC sexanta hu. - A vostra honor prest Bernat Johan de Cabrera comte de Modica.


Dante nos lo explica en latín en De Vulgari Eloquentia

De Vulgari Eloquentia, Dante.

CAT. Hoc. (N. E. Se encuentra en el dialecto catalán, hoc, oc, òc, och, incluso en el año 1505, Jacme de Casafranca)

"E mes en presentia de dit Casafranca essent ell loctinent de Thesorer e essent en sa casa parlant dels presos alguns conversos dehien han menjat porch dehia laltra hoc e encara fetge dehia laltre.
Ara be teniu los per recommanats teniu los la ma."


Pretz

Prevaricador

sábado, 14 de septiembre de 2024

Persona - Petar

Persona, s. f., lat. persona, personne.

Si que anc jorn no fon persona a cui ela parles ni demandes de lui.

V. de Pons de Capdueil. 

De sorte qu'oncques jour (jamais) ne fut personne à qui elle parlât ni s' informât de lui.

Un sirventes farai d'una trista persona

Palais: Un sirventes. 

Un sirvente je ferai sur une triste personne.

Artur Quintana i Font; Un sirventes farai d'una trista persona.

Mas anc non vist menar son par dol a persona. V. de S. Honorat.

Mais oncques vous ne vîtes mener son pareil deuil à personne.

- Corps, individu.

Li vestiment son saint, mas fals' es sa persona. 

Le Dauphin d'Auvergne: Vergoigna aura.

Les vêtements sont saints, mais faux est son individu.

Loc. Ieu, qu' en pert lo cor e la persona. 

Rambaud de Vaqueiras: D'amor no.

Moi, qui en perds le coeur et le corps. 

Adv. comp. Fassa hom gach en persona.

Tit. de 1412. Hist. de Nîmes, t. III, pr., p. 209.

Qu'on fasse guet en personne.

- Terme de théologie.

Lo Senher qu'es una persona en tres. 

Aimeri de Peguilain: Era par ben. 

Le Seigneur qui est une personne en trois. 

De Nazareth reys Jhesus, 

Pair' en tres personas, us 

E Filhs e Sanhs Esperitz.

Pierre d'Auvergne: Dieus vera. 

De Nazareth roi Jésus, un, en trois personnes, Père et Fils et Saint-Esprit.

- Terme de grammaire.

Aici finis en las tres personas el singular del temps presen del indicatiu.

Gramm. provençal.

Ainsi finit avec les trois personnes le singulier du temps présent de l'indicatif.

CAT. ESP. Persona. PORT. Pessoa. IT. Persona. (chap. Persona, persones.)

2. Personatge, Personage, s. m., personnage.

Lo dit personatge trames devers lo visconte. 

Chronique des Albigeois, col. 16.

Ledit personnage transmis devers le vicomte.

D'un personage a lui fidel.

Fors de Béarn, p. 1074.

D'un personnage à lui fidèle.

CAT. Personatge. ESP. Personage (personaje). PORT. Personagem. 

IT. Personaggio. (chap. Personaje, personajes; personachepersonaches.)

3. Personal, adj., lat. personalis, personnel.

Execution tant personal coma autra per deutes.

Statuts de Provence. Julien, t. II, p. 490. 

Exécution tant personnelle comme autre pour dettes.

Las dictios dels verbs personals. Leys d'amors, fol. 56. 

Les termes des verbes personnels. 

Subst. Personal val mays qu' impersonal. Leys d'amors, fol. 75. Personnel vaut mieux qu'impersonnel. 

CAT. ESP. Personal. PORT. Pessoal. IT. Personale. 

(chap. Personal, personals.)

4. Personalment, adv., personnellement.

Adjornar personalment per denant lui.

Tit. du XIVe siècle. DOAT, t. IX, fol. 167. 

Ajourner personnellement par devant lui. 

CAT. Personalment. ESP. Personalmente. PORT. Pessoalmente. 

IT. Personalmente. (chap. Personalmen.)

5. Personalitat, s. f., lat. personalitatem, personnalité.

Aquesta pluralitatz significa motas personalitatz.

Leys d'amors, fol. 54. 

Cette pluralité signifie de nombreuses personnalités.

Angel ha... perfiecha personalitat. Eluc. de las propr., fol. 9. 

(chap. L' ángel té... perfecta personalidat.) 

Ange a... parfaite personnalité.

(chap. Personalidat, personalidats. ESP. Personalidad.)

6. Personat, Perzonat, s. m., personnat, bénéficier.

Per los personatz

O dic o per prelats.

G. Riquier: Pus Dieu.

Pour personnats je le dis ou pour prélats.

- Adj. Qualifié, élevé en dignité.

Aitan be son perzonatz.

P. Vidal: Abril issic. 

Si bien ils sont qualifiés.

CAT. Personat. ESP. Personado. (chap. Personat, personats, personada, personades : personalidat, personalidats : gen importán; 

benefactó, benefactós, benefactora, benefactores.)

7. Despersonar, v., dépeupler.

Lo reierme de Fransa desfai e despersona.

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 1.

Le royaume de France détruit et dépeuple.

(chap. Despoblá: despoblo, despobles, despoble, despoblem o despoblam, despobléu o despobláu, despoblen; despoblat, despoblats, despoblada, despoblades. Contrari: poblárepoblá.)

Tarragona estabe casi despoblada al siglo XI, pero mos ham de creure que senturia y mija después ya estabe plena de gen per a "repoblá" Valénsia.

3. Impersonal, adj., lat. impersonal, impersonnel.

L' infinitius es impersonals, so es ses persona.

Del verb impersonal no tractem.

(chap. L'infinitu es impersonal, aixó es sense persona.

Del verbo impersonal no tratem.)

Leys d'amors, fol. 75 et 90.

L'infinitif est impersonnel, c'est-à-dire sans personne.

Du verbe impersonnel nous ne traitons pas.

CAT. ESP. Impersonal. PORT. Impessoal. IT. Impersonale.

(chap. In + personal, n se fa m dabán de la p: impersonal, impersonals.)


Perspectiu, adj., du lat. perspectus, perspectif, qui a rapport à la perspective. 

Segon que demostra la sciencia perspectiva.

Eluc. de las propr., fol. 107. 

Selon que démontre la science perspective.

(chap. Perspectiu, perspectius, perspectiva, perspectives.)

2. Perspectiva, s. f., perspective, traité de perspective. 

Segon que ditz Alacen en sa perspectiva. Eluc. de las propr., fol. 14.

Selon que dit Alacen en sa perspective.

(chap. Perspectiva, perspectives.)


túnel, pantano Pena, bada, aigua, fon, beure

Pertus, Pertuis, s. m., du lat. pertusus, pertuis, trou, crevasse. 

Aia al mieh luoc un pertus. Liv. de Sydrac, fol. 138.

Qu'il y ait au milieu un trou.

Tu qu' estas com fan rat en pertus.

G. Rainols d'Apt: A tornar m' er.

Toi qui demeures comme font rats en trou.

Per un pertuis de taraire.

Marcabrus: Auias de chan. 

Par un pertuis de tarière. 

ANC. FR. Li berteisches garnir, è li pertuz garder. Roman de Rou, v. 4261. Dans les pertuis de ton tronc.

Ronsard, t. I, p. 498.

Par le petit pertuis d'un gran tuyau percé. 

Premières Œuvres de Desportes, fol. 242.

IT. Pertuso, pertugio. (N. E. Véase el puerto Perthus, Pertús : tajo, raja, apertura. Chap. Cribassa, cribasses; tall, talls; bada, bades; forat, forats.)

Perthus, Pertús


2. Pertusos, adj., poreux.

Sucre... es pertusos, e fon de leu. Eluc. de las propr., fol. 228. 

Sucre... est poreux, et fond facilement.

(chap. Lo sucre... es porós, y se fon fássilmen.)


3. Pertusar, v., percer, trouer, perforer, cribler.

Darz d'acer voill que ill pertus la pansa.

Lanza: Emperador avem.

Je veux que dard d'acier lui perce la panse.

Ambas las nars li pertuzatz.

Deudes de Prades, Auz. cass. 

Les deux narines vous lui percez.

Part. pas.

Non es mes en bassac pertussat.

G. Rainols d'Apt: Auzir cugei.

N'est pas mis en bissac troué.

Quan be se dreça, lo cel n' a pertusat. Poëme sur Boèce.

Quand bien elle se dresse, le ciel elle en a percé. 

Fort destreg de lebrozia que l' a tot pesseiat e pertuzat.

Roman de la Prise de Jérusalem, fol. 3.

Fortement étreint de lèpre qui l' a tout brisé et criblé.

ANC. FR. Nulz vers ne la puet pertuisier

Ne son vernis vermenuisier.

Jehan de Meung, Trésor, v. 634.

Faisant parler dessous ses divins doigts 

Un chalumeau pertuisé par neuf fois.

Scevole de Sainte-Marthe, p. 69.

IT. Pertugiare.

Peryodus, s. m., périodus, sorte de ponctuation qui correspondait au point et virgule.

Peryodus es us ponchs ab una tirada, so es ab una vergueta tirada ad enjos (N. E. Algo parecido a ĭ). Leys d'amors, fol. 144.

Le périodus est un point avec un tiret, c'est-à-dire avec une petite barrette tirée en dessous (ĭ).


Pes, Pez. f., lat. pix, poix, glu, colle.

Apres aiatz de pes fort neta.

Deudes de Prades, Auz. cass.

Après ayez de la poix fort nette.

Qui tocha la pez. Trad. de Bède, fol. 35.

Qui touche la poix.

ESP. PORT. Pez. IT. Pece. (chap. La pez es una pega que se fique a dins de les botes de cuero; tamé se li pot di brea, que se fa aná per a calafatá o embreá barcos o barques.)

2. Pegz, s. f., poix.

Saumada de pegz.

Cartulaire de Montpellier, fol. 114. 

Charge de poix.

3. Pega, Peja, s. f., lat. pice, résine. 

Pega es humor de pi, per decoctio de foc negra et indurzida.

Eluc. de las propr., fol. 218. 

Résine est suc de pin, par décoction de feu noire et durcie.

- Poix, colle, glu.

Pudion a pegua e a solpre. Revelatio de las penas d'yferns.

(chap. Putíen (pudíen, féen pudó) a pega y a sofre.)

Puaient à poix et à soufre.

Lo pegairos dona, l' an, de leida, II massas de peja.

Charte de Besse en Auvergne, de 1270.

Le marchand de poix donne, par an, de leude, deux masses de poix.

ANC. FR. Il estoit noir comme peige bouillie. 

Roman français de Fierabras, liv. II, part. III, c. 6 et 7. 

CAT. ESP. Pega. (chap. Pega, pega grega per a empeltá; pegues; pegamento, pegamentos; cola, coles.)

4. Pegar, v., lat. picare, poisser, goudronner, enduire, cirer. 

Una caysseta mandet far,

E vay la defora pegar.

V. de S. Honorat.

Une cassette il commanda de faire, et va la poisser extérieurement.

CAT. ESP. PORT. Pegar. (chap. Apegá, pegá; apego, apegues, apegue, apeguem o apegam, apeguéu o apegáu, apeguen; apegat, apegats, apegada, apegades.)

5. Pegairos, adj., marchand, fabricant de poix.

Lo pegairos dona, l' an, de leida, II massas de peja.

Charte de Besse, en Auvergne, de 1270. 

Le marchand de poix donne, par an, de leude, deux masses de poix.

6. Empeguir, v., poisser, oindre, frotter, s'embrouiller.

Fig. Don fassa home empeguir. 

Vos, sitot non an sazo 

Lur dig, no vulhatz enpeguir. 

Els s' empeguisson de plazer.

P. Vidal: Abril issic. 

Dont il fasse homme s'embrouiller. 

Vous, quoique n'ont pas (ne soient pas de) saison leurs propos, ne veuillez pas vous embrouiller. 

Ils s'embrouillent à plaisir.

Part. pas. Mentr' aissi son enpeguit.

P. Vidal: Abril issic. 

Tandis qu'ils sont ainsi embrouillés. 

ANC. FR. Vous me semblez à une souris empegée; tant plus elle s'efforce soy dépestrer de la poix, tant qu'elle s'en emberne. 

Rabelais, liv. III, ch. 36. 

ANC. CAT. Empeguir.

7. Empegar, Enpegar, Empezar, Enpezar, poisser, goudronner, enduire, empeser.

Ni 'ls capels blans engrezar ni enpezar, ni 'ls negres colrar ab pega non farem.

Ieu non empezarai ni farai empezar alcun capel.

Cartulaire de Montpellier, fol. 144.

Nous ne ferons ni oindre ni goudronner les chapeaux blancs, ni colorer les noirs avec de la poix.

Je ne goudronnerai ni ferai goudronner aucun chapeau.

Pega naval apta per linir et enpegar naus. Eluc. de las propr., fol. 218. Poix navale apte à enduire et goudronner navires. 

CAT. ESP. Empegar. IT. Impeciare.

8. Empeguntar, v., poisser, enduire de poix.

Part. pas. Una caxeta empeguntada

E calefatada.

V. de S. Honorat.

Une petite caisse enduite de poix et calfatée.

CAT. ESP. Empeguntar.


Pessa, Peza, s. f., pièce, morceau, lambeau. 

Voyez Denina, t. III, p. 58.

Lo mort, e 'nporta 1 pessa e pueys autra. V. et Vert., fol. 24. 

Le mord, et emporte une pièce et puis l'autre. 

Loc. prov. Per V sols a om la pess' e 'l pan.

(chap. Per sinc sous (sueldos) se té la pessa y lo pa.)

Sordel: Qui be s membra.

Pour cinq sous on a la pièce et le pan.

- Espace de temps.

Quant el s' auzi saludar

De part vos, non poc mais sonar

D' una pessa.

Un troubadour anonyme: Senhor vos. 

Quand il s' ouït saluer de par vous, il ne put plus parler d'un espace de temps.

Adv. comp. Gran peza lo deu hom tener.

Deudes de Prades, Auz. cass. 

Grand espace de temps on doit le tenir. 

ANC. FR. Quant li rois ot demouré en ces parties une pièce. 

Demoura une pièce du temps, puis s'en parti. 

Chr. de Fr. Rec. des hist. de Fr., t. V, p. 237; et t. III, p. 155.

Grant pièce aveit lur terre éue. Roman de Rou, v. 7905.

Qui estoient bien las, car ils avoient grand pièce couru.

Comines, liv. I, p. 525.

IT. Dimorarsi una pezza con voi. 

Egli ha gran pezza che, etc.

Boccaccio, Decameron, IV, 2; II, 5. 

Li principi de' Romani si tacerono grande pezza. 

Cento novel. antic., n° 92.

CAT. Pessa. ESP. Pieza. PORT. Peça. IT. Pezza. (chap. Pessa, pesses.)

2. Pesseiar, Peceiar, Pezeiar, Pesegar, Pessuguar, Peciar, v., briser, mettre en pièces, rompre, mutiler.

Lo fes tot pesseiar.

Bertrand de Born: Quan vey. 

Le fit tout mettre en pièces.

Tant escut peciar e fendre. Guillaume de Tudela. 

Tant d'écus briser et fendre.

Trenquet lo e 'l peseguet, et cant l' ac peseguat.

Abr. de l'A. et du N.-Test., fol. 12. 

Le cassa et le mit en pièces, et quand il l'eut mis en pièces.

Combatr' et envazir 

Murs, tors, e peceiar, 

Ardre e fondr' eissamenz.

B. Calvo: Mout a que. 

Combattre et envahir murs, tours, et mettre en pièces, brûler et renverser également.

Fig. Plus cai d'aut pretz, plus franh e pesseya.

Aimeri de Peguilain: Destreitz cochatz.

Plus mérite choit de haut, plus il se casse et se brise.

A penas sent qui 'l bat o 'l pessuga. Eluc. de las propr., fol. 77.

A peine il sent qui le bat ou le mutile.

Loc. Can se viron pesseiar a cartiers.

P. Cardinal: Tendas e traps. 

Quand ils se virent briser à quartiers.

- Déchirer.

Lo peronhs es una veruga

Sus en la cropa, que s pessuga

Tot auzel, can se vol peronner.

Deudes de Prades, Auz. cass. 

Le péron est une verrue sur le croupion, que se déchire tout oiseau, quand il veut s'enduire.

Fig. Escas non vol qu' om lo pessug.

Bernard De Venzenac: Pus vey. 

L'avare ne veut pas qu'on le déchire. 

Prov. Qui non pot mordre, pessuga.

Gavaudan le Vieux: Lo vers.

Qui ne peut mordre, déchire. 

Part. prés. O bona asta de fraisne o masa peceiant. Guillaume de Tudela.

Ou bonne lance de frêne ou masse mettant en pièces. 

Part. pas. Aqui veirem manz sirventz peceiatz. 

Blacasset: Gerra. 

Là nous verrons maints sergents mutilés. 

Manta testa pezeiada. V. de S. Honorat.

Mainte tête brisée.

Fig. En aitals motz peceiatz.

Giraud de Borneil: Si 'l cor no m.

En tels mots brisés.

ANC. FR. Qu'il li a pecoié l' escu. Roman du Renart, t. III, p. 245. 

Que l' anelet qui fu s' amie 

Féust perdus ne peçoiez.

Fables et cont. anc., t. II, p. 421. 

Tant que l' eschine ai peçoiée. Roman du Renart, t. II, p. 339.

Que il le fist et fendre et peçoier.

Roman d'Agolant, v. 929.

ANC. CAT. Pecejar. CAT. MOD. Pessigar. IT. Pizzicare. 

(chap. Fé a pesses, pessejá; pessigá, de pessic (pellizco en castellá): pessigo, pessigues, pessigue, pessiguem o pessigam, pessiguéu o pessigáu, pessiguen; pessigat, pessigats, pessigada, pessigades.)

3. Pessar, Pezar, v., briser, casser, rompre.

Pessa lazes e cordons.

(chap. Trenque (chafe) llassos y cordons.)

L'uns si pezet lo bratz, l'autre esdevenc rancs. V. de S. Honorat. 

Brise lacets et cordons.

L'un se cassa le bras, l'autre devint boiteux.

Part. pas. De viure non ac conort,

Ans cugeron qu'ell fos pessat

Per lo verin qu'el ac tocat.

Trad. d'un Évangile apocryphe.

De vivre n'eut espoir, mais ils crurent qu'il fut brisé par le venin qu'il eut touché.

4. Peceiador, adj., briseur, casseur, coupeur. 

Ab lui s'en van bel feridor de lanza, 

Pecciador de cambas e de bratz.

B. Zorgi: No m laissarai.

Avec lui s'en vont beaux frappeurs de lance, briseurs de jambes et de bras.

5. Peassar, v., rapiécer, raccommoder.

Sens peassa et ajusta

So que largueza frusta.

Nat de Mons: Sitot non es. 

Sens rapièce et rajuste ce que largesse dépèce.

ESP. Pedazar.

6. Espessar, Espezar, v., briser, mettre en pièces, dépecer.

Colompnas e marmes entiers

A fag espessar per cartiers.

V. de S. Honorat.

Colonnes et marbres entiers il a fait briser par quartiers. 

Bertran, mestier no m' azauta de sirven,

C' om l' espesa e l' eisorba e l' art e 'l pen.

T. d'Augier et de Bertrand: Bertran.

Bertrand, ne me convient pas le métier de sergent, vu qu'on le met en pièces et l'aveugle et le brûle et le pend.

IT. Spezzare.

7. Espesseiar, Espessegar, v., briser, mettre en pièces, déchirer.

Elhs los van totz espessegar, que no n' escapero mays IIII que aportero las novelhas. Philomena.

Ils les vont tous mettre en pièces, de sorte que n'en échappèrent que quatre qui apportèrent les nouvelles.

Part. pas. Mortz e nafratz tan laydament

Et espesseiatz per Sarrazins. V. de S. Honorat.

Tués et blessés si laidement et mis en pièces par Sarrasins.

Los autres, que no volgro penre baptisme, foro totz espessegatz.

Philomena.

Les autres, qui ne voulurent prendre baptême, furent tous mis en pièces.

ANC. FR. A plusurs fist traire les denz 

E li altres fist espeecer.

Roman de Rou, v. 6098. Var.

(chap. Despedassá: despedasso, despedasses, despedasse, despedassem o despedassam, despedasséu o despedassáu, despedassen; despedassat, despedassats, despedassada, despedassades.)

3. Despessar, Despezar, Despechar, v., dépecer, mettre en pièces, diviser, distribuer.

Cels falz Juzieus ferir e despechar. Passio de Maria. 

Ces faux Juifs frapper et mettre en pièces.

Lo despezon plus menudamens que hom no fay carn a mazell.

V. et Vert., fol. 25.

Le dépècent plus menuement qu'on ne fait chair à boucherie.

Be say que mos payres, lo reys,

Non despesa aysi son peys

Ni las viandas a sa gent.

V. de S. Honorat.

Je sais bien que mon père, le roi, ne distribue pas ainsi son poisson ni les subsistances à sa gent.

Part. pas. Totas sas viandas sant Honorat avia despesadas a paures.

V. de S. Honorat. 

Toutes ses subsistances saint Honorat avait distribuées aux pauvres.


Pesseguier, Presseguier, s. m., du lat. persicus, pêcher.

Florisson li pesseguier.

(chap. Florixen los pressegués.)

Marcabrus: Al departir. 

Fleurissent les pêchers.

Aquel presseguiers es floritz. Leys d'amors, fol. 73. 

Ce pêcher est fleuri.

CAT. Presseguer. PORT. Pessegueiro. (chap. Pressegué, pressegués. ESP. Melocotonero.)

2. Presega, s. f., pêche.

De presegas auretz nogaills; 

Faitz n' oli.

Deudes de Prades, Auz. cass. 

De pêches vous aurez noyaux; faites-en huile. 

CAT. Presseg. PORT. Pessego. IT. Persica. (chap. Préssec, pressecs, bresquilla, bresquilles; mullarero, mullareros per la zona de Fraga, Maials, etc. ESP. Melocotón.)

A vore si trobes lo mullarero:

Pestar, v., lat. pistare, piler.

Voyez Muratori, Diss. 33.

Sol de pestar en morter 

Pebre, e de tastar sabrer. 

Le moine de Montaudon: Fort m'enoia. Var. 

Seulement de piler en mortier poivre, et de tâter sauce. 

ESP. Pistar. PORT. Pisar. IT. Pestare.


Pestilentia, Pestilencia, Pestilensa, s. f., lat. pestilencia, peste,

contagion.

Guerras e pestilentia an destrug la ciptat. V. de S. Honorat. 

Guerres et peste ont détruit la cité.

Per la pestilencia d' aqui on ve lo vens. Liv. de Sydrac, fol. 48. 

Par la contagion de là où vient le vent.

Roma delhiurada de la pestilensa.

Cat. dels apost. de Roma, fol. 37. 

Rome délivrée de la peste.

ANC. FR. D' estrange pestilence et de ocisiun. 

Anc. trad. des Livres des Rois, fol. 7.

CAT. ESP. PORT. Pestilencia. IT. Pestilenzia, pestilenza. 

(chap. Peste bubónica, pestes; pestilensia, pestilensies; contagi, contagis; pandemia, pandemies; corrupsió, corrupsions; peste tamé es pudinacorrompina, mala auló, com passabe als puestos aon ñabíe peste

Lo Decamerón, traduít al chapurriau, escomense en este tema.)

2. Pestilencial, adj., pestilentiel.

L' ayre pestilencial depuron. Eluc. de las propr., fol. 134-5.

(chap. L' aire pestilén depuren.)

Épurent l'air pestilentiel.

CAT. ESP. PORT. Pestilencial. IT. Pestilenziale.

3. Pestilent, adj., lat. pestilentem, pestilent, empesté.

Per infeccio d' ayre pestilent. 

Soven engendra pestilens malautias.

Eluc. de las propr., fol. 81 et 16. 

Par infection d'air empesté. 

Engendre souvent maladies pestilentes. 

CAT. Pestilent. ESP. PORT. IT. Pestilente. 

(chap. Pestilén, pestilens, pestilenta, pestilentes.)

putput, put-put, pupŭt, puput, poput, porpuz, parputa, babuta, pulput, gurgŭ, borbuta-viel barbut, barbut

4. Pestiferat, adj., pestiféré.

Substantiv. Nombre de pestiferatz.

Carya Magalon, p. 52.

Nombre de pestiférés.

(chap. Apestat, apestats, apestada, apestades.)


Pet, Peit, s. m., lat. peditus, pet, vent. 

Qu' eu fassa 'l petz per lor donar de ven.

T. du Comte de Provence et d'Arnaud: Amics. 

Que je fasse le pet pour leur donner du vent.

Tals peitz que son de corn vos semblaran.

T. de Montan et d'une dame: Ieu veng.

De tels pets que son de cor ils vous sembleront.

CAT. Pet. ESP. Pedo. PORT. Peido. IT. Peto. (chap. Pet, pets.)

2. Petar, v., lat. pedere, péter, éclater.

Las castanhas del brasier

Peton quan no son mordudas.

(chap. Les castañes del brasé peten cuan no están mossegades - tallades, badades, ubertes, etc.)

Un troubadour anonyme: Las castanhas.

Les châtaignes du brasier pètent, quand elles ne sont pas mordues.

CAT. Petar. PORT. Peidar. (chap. Petá, petás: yo me peto, petes, pete, petem o petam, petéu o petáu, peten; petat, petats, petada, petades. Petaré, petarás, Juaquinico Monclús petará de gort, petarem, petaréu, petarán; petara, petares, petare, petarem, petareu, petaren; petaría, petaríes, petaríe, petaríem, petaríeu, petaríen; petera, peteres : ganes de fotres pets. Explotáestallá.)

Joaquim Montclús, Joaquín Monclús, gordo, seboso, gort, gras, craso