Mostrando las entradas para la consulta barques ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta barques ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas

miércoles, 26 de agosto de 2026

Varar, Varica, Vas, Vaisselh, Vaysselh, Vaissel, Vaysshel, Vaysel, Vayshel, Vaiselet - Vastitat

Varar, v., lat. varare, lancer à la mer.
Coma la naus lo vuelh varar,
E, qui l' empenh ni 'l vara,
Lo rey N Anfos lo conduga.
Gavaudan le Vieux: Lo vers deg.
Comme le navire je veux le lancer, et, qui le pousse et le lance, que le roi seigneur Alphonse le conduise.
- Échouer, tirer sur le rivage.
Si vuol passar la mar,
Pren un tal governador...
Que lo garde de varar.
Un Troubadour Anonyme, Coblas esparsas.
S'il veut passer la mer, il prend un tel pilote... qui le garde d'échouer.
Pueys varan lur barca, parton si del ribaje. V. de S. Honorat.
Puis ils échouent leur barque, ils s'éloignent du rivage.
ANC. FR. Les navires ne se varent point en la mer à tens de tempestes et de tourmentes. Amyot, Trad. de Plutarque. Morales, t. II, p. 146.
CAT. ESP. PORT. Varar. IT. Varare. (chap. Vará, varás.)

Tems de di "mare mía que me moro", y un tiburón blang sel va fotre de un mos.

Varica, s. f., du lat. varix, varice. 
Varicas.….. so venas... grossas, plenas de superfluitatz.
Trad. d'Albucasis, fol. 47.
Varices... sont veines... grosses, pleines de superfluités.
(chap. Varís, varisses. ESP. Variz, varices.)

Vas, s. m., lat. vas, vase, urne, tombeau.
Voyez Ihre, Diss. Alt., p. 231.
Si quis mortuum hominem aut in noffo, aut in petra quae vasa ex usu sarcofagi dicuntur, super alium miserit.
Baluz., Capit. reg. fr., t. 1, col. 293, et t. II, col. 1049.
Amicx, ben leu deman morras,
E doncx, pus seras mes el vas,
Avers pueys que t faria?
Garins le Brun: Nueg e jorn.
Ami, peut-être demain tu mourras, et donc, lorsque tu seras mis au tombeau, que te ferait après l'avoir?
En aost t' aten lo vas.
Le Moine de Montaudon: Gasc pec.
En août t'attend le tombeau.
- Plus spécialement le saint sépulcre.
Per desliurar lo regisme reyal
E 'l lum e 'l vas e la crotz atretal
Qu' an retengut li Turc tan longamens.
Aimeri de Peguilain: Ara parra.
Pour délivrer le royaume royal et la lumière et le tombeau et la croix également qu'ont retenus les Turcs si longtemps.
ANC. FR. Puis le mettre en vas circulaire.
Ballade du secret des Philosophes, Roman de la Rose, t. IV, p. 289.
Ses vas de terre desquelz il usoit aux sacrifices des dieux... En vas et statues corinthiacques. Anc. trad. des Paradoxes de Cicéron, fol. 6 et 7.
CAT. Vas. ESP. PORT. IT. Vaso. (chap. Vas, urna, tumba, sepulcro o sepulcre.)
- Certaine partie de la tête.
En la partida.... del cap, en loc apelat vas. Trad. d'Albucasis, fol. 3.
En la partie.... de la tête, en lieu appelé vase.

Perg. n. 220. fol. 41. 28 jun. 1321. Sancho I de Mallorca

2. Vaisselh, Vaysselh, Vaissel, Vaysshel, Vaysel, Vayshel, s. m., vase, vaisseau. 
Phasalus est navigium quod nos corrupte baselum dicimus.
Isidor., lib. XIX, c. 1.
Qui vaissel plein d' alcuna re
Cuia omplir.
P. Cardinal: Predicator.
Qui vaisseau plein d'aucune chose croit remplir.
Sai far arcas e vaysselhs.
Raimond d'Avignon: Sirvens suy.
Je sais faire coffres et vases.
Stanh... preserva de rozilh vayshels de coyre. Eluc. de las propr., fol. 192.
Étain... préserve de rouille vases de cuivre.
Fig. Que sian dignes vayssels del gaug de paradis. V. et Vert., fol. 29.
Qu'ils soient dignes vases de la joie de paradis.
- Tombeau, cercueil.
En lur gaje layssavan establit
C' om los meses en 1 vaysel de fust.
V. de S. Trophime.
Dans leur testament laissaient ordonné qu'on les mit dans un cercueil de bois.
- En termes d'anatomie, veine, artère.
Vaysshels de sanc so las venas. Eluc. de las propr., fol. 29.
Vaisseaux de sang sont les veines.
ANC. FR. De plain pot en petit vaissiel. Roman du Renart, t. IV, p. 90.
Vez-cy ung vaissel d'argent plain d'un merveilleux boire.
Roman de Tristan, p. 37.
S'enfui en un vassel trosque à une cité sour mer.
Villehardouin, p. 27.
Qui venoit vers nous pour nous hurter notre vessel en travers.
Joinville, p. 60.
CAT. Vaxell. ESP. Vasillo (barco). IT. Vasello, vascello. (chap. Barco, barcos; barca, barques.)

3. Vaiselet, s. m. dim., petit vase, petit vaisseau.
Queretz dos vaiseletz prions.
Deudes de Prades, Auz. cass.
Cherchez deux petits vases profonds.
CAT. Vaxellet. IT. Vaselletto, vascelletto. (chap. Barquet, barquets, barqueta, barquetes.) 

4. Vayselha, Vaysela, Vaychela, s. f., vaisselle.
Drap de color e vaysela d' argen.
B. Carbonel: Per espassar.
Drap de couleur et vaisselle d'argent.
Tota la vayselha que avian d' aur ni d' argen.
Roman de la Prise de Jérusalem, fol. 18.
Toute la vaisselle qu'ils avaient d'or et d'argent.
No devo obrar vaychela,... sino de fin aur o de fin argen.
Tit. du XIIIe siècle. DOAT, t. CXVIII, fol. 43.
Ne doivent ouvrager vaisselle,... sinon de fin or ou de fin argent.
CAT. Vaxella. ESP. Vasilla (vajilla). PORT. Baixella. (chap. Vajilla, vajilles.)

5. Vasier, s. m., bacin, panse, ventre.
Tal sai que n' a lo plen vasier.
P. Cardinal: Anc no vi.
Tel j'en sais qui en a le plein ventre.
ESP. Vasar, vasera. (chap. Pancha, panches; estómec, estomecs; ventre, ventres.)

Vassal, Vassau, s. m., vassal.
Atressi m' ai guerreiat ab Amor
Col francx vassals guerrei' ab son senhor.
Raimond de Miraval: Dona.
Pareillement j'ai guerroyé avec Amour comme le franc vassal guerroie avec son seigneur.
Us mi comtet de sos vassaus.
Bertrand de Born: Quan vei.
Un de ses vassaux me compta.
Prov. A tals vassals, tal senhor.
(chap. A tals vassalls o vassallos, tal siñó.)
Aimeri de Peguilain: Li fol.
A tels vassaux, tel seigneur.
- Guerrier.
Aqui veirem derocar mainz vassals.
Aicartz del Fossat: Entre dos.
Là nous verrons renverser maints guerriers.
En apres viron un vassal
Tot armat.
Roman de Jaufre, fol. 7.
Par après ils virent un guerrier tout armé.
ANC. FR.
Normanz se desfendirent come vassal prové. Roman de Rou, v. 4062.
CAT. Vassall. ESP. Vasallo. PORT. IT. Vassallo. (chap. Vassall, vassalls; vassallo, vassallos.)

2. Vassalatge, Vasselatge, s. m., courage, exploit.
Selh es folh qui fai folh vassalatge.
G. Faidit: Tant ai sufert.
Celui-là est fou qui fait fol exploit.
Avetz vencut per vostre vasselatge.
Bertrand d'Allamanon: Un sirventes.
Vous avez vaincu par votre courage.
ANC. FR.
Folie n'est pas vasselage. Roman de la Rose, v. 7020.
CAT. Vassallatge. ESP. Vasallage (vasallaje). PORT. Vassallagem. IT. Vassallagio. (chap. Vassallaje, vassallajes; vassallache, vassallaches.)

3. Valvassor, Vavassor, Vasvassor, s. m., vavasseur.
Molher d' un ric valvassor. V. de Raimond de Miraval.
Femme d'un riche vavasseur.
Ab plus aut que vavassor.
Azalais de Porcairagues: Ar em al.
Avec plus élevé que vavasseur.
ANC. FR. Eis vos un vavassor errant.
A li et as altres seignurs
Ki vilains unt e vavassurs.
Roman de Rou, v. 14408 et 6074.
(ANC. ESP. Vasuero, vavasor. Chap. Vavassor, un vassall que depén de un atre vassall mes gran, ve del latín vassus vassorum, vassall de vassalls.)

Vastitat, s. f., lat. vastitatem, dévastation, désolation, ravage, ruine.
Dezert, es... loc... de horror et vastitat. Eluc. de las propr., fol. 162.
Désert, c'est... lieu... d'horreur et désolation.
IT. Vastità, vastitate, vastitade. (chap. Devastassió, ruina, dessolassió.)

lunes, 4 de mayo de 2026

Salir, Salhir, Sallir, Saillir - Ressautellar

Salir, Salhir, Sallir, Saillir, v., lat. salire, saillir, sortir, élancer, jaillir.
Areire s trais per miels salhir enan.
Folquet de Marseille: Ai! quant.
En arrière se tire pour mieux sauter en avant.

Ullals, Fenellasa, Fenellassa, Fenellosa, Beceite, Beseit, Parrizal, Parrissal; Salir, Salhir, Sallir, Saillir, v., lat. salire, saillir, sortir, élancer, jaillir.

Fes un sirventes per far saillir lo rei Richart a la guerra.
Fit un sirvente pour faire saillir le roi Richard à la guerre.
Al encontre dels brans foc e flama 'n salis. Roman de Fierabras, v. 1132.
A la rencontre des glaives feu et flamme en jaillit.
Fig. Veiaire m' es qu' el cor ves cel mi sailla.
B. de Ventadour: Per meillz.
Il m'est avis que le coeur vers le ciel me saute.
Ja non creatz qu' om ressis
Puig de pretz dos escalos,
Mas al soteiran de jos
Pot ben esser que salis. 
Bertrand de Born: Be m platz car.
Ne croyez jamais qu'homme lâche monte de mérite deux échelons, mais à l'inférieur dessous il peut bien être qu'il saute.
Richart si sailli a la guerra. V. de Bertrand de Born.
Richard s'élança à la guerre.
Part. prés. Fons salans d' ayga viva. V. et Vert., fol. 35.
Fontaine jaillissante d'eau vive.
Part. pas.
Belfadens totz prumiers lai es salhitz.
Roman de Gerard de Rossillon, fol. 18.
Belfadent tout le premier là est sauté.
Fig. La doussa votz ai auzida...,
Et es m' ins el cor salhida.
B. de Ventadour: La doussa.
La douce voix j'ai entendue..., et elle m'est dans le coeur saillie.
ESP. Salir. PORT. Sahir. IT. Salire. (chap. Eixí, ixí, eissí, issí.)
Voyez Pe. 

2. Salhia, s, f., saillie, sortie, assaut.
Lai on prendran terra faran salhia, 
Que anc no fo per els nulha salhia,
Qu' els pogues retener, murs ni cairia.
Roman de Gerard de Rossillon, fol. 3.
Là où ils prendront terre ils feront assaut, vu que oncques il ne fut pour eux nulle saillie, qui les put retenir, mur ni rempart.
(chap. Eixida, eixides; issida, issides.)

3. Sautar, v., lat. saltare, sauter.
Yeu faray messio qu' ieu sautaria X pas. Leys d'amors, fol. 86.
Je ferai mise que je sauterais dix pas.
Las barcas an layssat,
E sautan en la mar.
V. de S. Honorat. 
Les barques ils ont laissé, et sautent dans la mer.
Fig. La filha Na Constansa,
Per cui jovens sauta e dansa.
P. Vidal: Cara amiga.
La fille de dame Constance, pour qui joie saute et danse.
Mantenen lo fieron el cors
Per tal que la vida saute defors.
V. de S. Honorat.
Maintenant ils le frappent au corps afin que la vie sorte dehors.
- Sortir. 
Loc. Las donzellas cuion sautar
Fors de las taulas per dansar.
(chap. Les donselles pensen saltá fora de les taules pera dansá : ballá.)
Un Troubadour Anonyme: Seinor vos que.
Les damoiselles pensent sortir hors des tables pour danser.
Loc. fig. Non fora coms, dux ni marques
A qui tan plagues messios,
Ni mens sautes d' avols baros.
P. Vidal: Quant hom. 
Il ne serait comte, duc ni marquis à qui tant plût dépense, et (qui) moins sortît  (eût extraction) de méchants barons.
ANC. FR. Et li poulains salt ès cuisines.
Fabl. et cont. anc., t. 1, p. 268.
David salt à l'espée.
Anc. trad. des Livres des Rois, fol. 23.
CAT. ESP. PORT. Saltar. IT. Saltare. (chap. Saltá, saltás: salto, saltes, salte, saltem o saltam, saltéu o saltáu, salten; saltat, saltats, saltada, saltades; yo saltaré; yo saltaría; si yo saltara.)
- S'élancer. 
Part. prés. Aybres montans naut et sautans.
Eluc. de las propr., fol. 221.
Arbres montant haut et s'élançant. 

4. Saut, s. m., lat. saltus, saut, bond, élan.
Galop e trot e saut e cors,
Velhars e maltrait et afan
Seran miei sojorn derenan.
Rambaud de Vaqueiras: Ges sitot.
Galop et trot et saut et course, veiller et souffrance et peine seront mes plaisirs désormais.
Loc. Venc los sautz menutz per plan cambo.
Roman de Gerard de Rossillon, fol. 26.
Vint les (à) petits sauts en plein champ.
Loc. fig.
En X e XI ans n' es us ans totz perdens,
C' om clama saut de luna.
Pierre de Corbiac: El nom de.
En dix et neuf ans il en est un an tout perdant, (ce) qu'on appelle saut de lune. 
Tuich me pregon, Engles, qu' en vos don saut
De fol anar.
Rambaud de Vaqueiras: Tuich me.
Tous me prient, Anglais, que je vous donne élan de fol aller.
Adv. comp. Venc vas lieis de saut coitos. 
Gavaudan le Vieux: Desemparatz.
Je vins vers elle d'emblée empressé.
- Défilé, gorge.
Al noven jorn li puegz tan autz
E las valladas e li sautz
Tornaran trastotz en egal.
Los XV Signes de la fi del mon.
Au neuvième jour les monts si hauts et les vallées et les sauts deviendront tous par égal (de niveau).
ANC. FR. Derrier l'aigle fist un grant salt.
Marie de France, t. II, p. 283.
CAT. Salt. ESP. PORT. IT. Salto. (chap. Lo salt, los salts, com lo de La Portellada al riu Tastavins. A Vielha encara se poden vore alguns sautz, com lo saut des Pish. Yo lo vach vore escrit de un atra manera, Pieth o algo aixina.)

A Vielha encara se poden vore alguns sautz, com lo saut des Pish. Yo lo vach vore escrit de un atra manera, Pieth o algo aixina.

- Bois, forêts.
Saut, es loc salvagge on naysho aybres.
Eluc. de las propr., fol. 221.
Bois, c'est lieu sauvage où naissent arbres.

Salt del cabrit, Ulldemó, Beceite, Beseit, Bulldemó,

5. Sautiquiar, v., sautiller, élancer. 
Anhel... va denant... jogan et sautiquian.
(chap. Lo cordé... va dabán... jugán y saltán, brincán, botán, fotén brincos o bots.)
Eluc. de las propr., fol. 234 et 235.
Agneau... va devant... jouant et sautillant.

6. Sauticament, s. m. sautillement, élancement.
La qual dolor hom sent ab batement et sauticament.
Eluc. de las propr., fol. 43.
Laquelle douleur on sent avec battement et élancement.

7. Salivenca, s. f., lat. saliunca, lavande, nard.
Salivenca, es herba talment dita quar... fa sautar.
Eluc. de las propr., fol. 222.
Lavande, c'est herbe ainsi dite parce que... elle fait sauter.
(chap. Espígol, espígols.)

Espígol, espígols; lavanda, Lavandula



8. Assalhir, Assallir, Assaillir, Asalir, v., assaillir, attaquer.
Non ai ardit ni coart
Enemic, qu' er no m' assalha.
Bertrand de Born: Un sirventes.
Je n'ai hardi ni couard ennemi, qui maintenant ne m'assaillisse.
Per gastar et assalhir Roma. L'Arbre de Batalhas, fol. 41.
Pour détruire et attaquer Rome.
Fig. Bernart del Ventadorn, del chan
Vos sui sai vengutz assaillir.
T. de Lemosin et de B. de Ventadour: Bernart.
Bernard de Ventadour, pour le chant je vous suis ici venu attaquer.
Pus la mort vol assalhir.
P. Vidal: Baros Jhesus.
Puisque la mort veut assaillir.
Part. pas. En auta roca es bastitz,
E ja non er assalhitz.
Pierre d'Auvergne: En estiu. 
Sur haute roche il est bâti, et jamais ne sera assailli.
ANC. CAT. Assailler. ESP. Asalir (asaltar). IT. Assalire. (chap. Assaltá : assalto, assaltes, assalte, assaltem o assaltam, assaltéu o assaltáu, assalten; assaltat, assaltats, assaltada, assaltades; yo assaltaré; yo assaltaría; si yo assaltara. Atacá.)

Real Senyera valenciana,  CUAN CATALUÑA Y CASTILLA VAN ATACÁ A ARAGÓ Y VALÉNSIA, 1462

9. Assautar, Asautar, v., attaquer, assaillir.
Tro silh de Piza nos vengron assautar.
Rambaud de Vaqueiras: Senher marques.
Jusqu'à ce que ceux de Pise nous vinrent assaillir.
Quant la serpentz los sent, tantost los assautet.
A Nostra Domna de la Mar
Corsari vengron assautar. 
V. de S. Honorat.
Quand le serpent les sent, aussitôt il les attaqua.
A Notre-Dame de la Mer des corsaires vinrent assaillir.
Part. pas. Ja fora Ferabras el tertre asautatz. 
Roman de Fierabras, v. 1497.
Déjà serait Fierabras sur le tertre sauté.
ANC. FR. Ki en alcun de ces chemins occit home ... et asalt.
Lois de Guillaume-le-Conquérant, 30.
Si asauroient la ville par mer ou par terre. Villehardouin, p. 61.
CAT. Assaltar. ESP. Asaltar. PORT. Assaltar. IT. Assaltare. (chap. Pera assaltá lo castell, prepárat a saltá los muros.)

Lo muro batallé : defensó. No confundí en lo sompo de Ramón Mur de Bellmunt, Belmonte de San José, catalaniste lobotomisat

10. Assalh, Assaut, s. m., assaut.
Soven mov guerra et assalh.
Garins d'Apchier: Mos Cominals.
Souvent excite guerre et assaut.
Anc assaut ni sembelh
No vim, passat a un an.
Bertrand de Born: Greu m' es.
Oncques assaut ni combat nous ne vîmes, passé a un an.
Per vostra guerr', en ai, a vostre pro,
Fag mant assaut et ars manta maiso.
Rambaud de Vaqueiras: Senher marques.
Pour votre guerre, j'en ai, à votre profit, fait maint assaut et brûlé mainte maison.
ANC. FR. Que nul asalt ne redotoit.
Nouv. rec. de fabl. et cont. anc., t. 1, p. 15.
Ensi dura cel assals... et i assaillièrent mult grant assalt.
Villehardouin, p. 96 et 145.
CAT. Assalt. ESP. Asalto. PORT. IT. Assalto. (chap. Assalt, assalts.)

11. Asaliador, s. n., assaillant, envahisseur, entrepreneur.
Auguradors, o asaliadors en nigromantia. De la Confessio.
Augures, ou entrepreneurs en nécromancie.
IT. Assalitore.

12. Asaltador, s. m., assaillant, envahisseur.
Cant vindran primer li lor asaltador. Guillaume de Tudela.
Quand viendront les premiers les leurs assaillants.
CAT. Assaltador. ESP. Asaltador. PORT. Assaltador. IT. Assaltatore. 
(chap. Assaltadó, assaltadós, assaltadora, assaltadores; assaltán, assaltans, assaltanta, assaltantes.)

13. Outrasalhir, v., outre-passer.
Part. pas. Ab lui venceretz totz los cas
Cui Bafometz a escarnitz,
E 'ls renegatz outrasalhitz. 
Gavaudan le Vieux: Senhors per. Var.
Avec lui vous vaincrez tous les chiens que Mahomet a bernés, et les renégats outre-passés.

14. Sobresaillir, v., surpasser.
Quan ve qu' om sobresaill 
Sos parens plus prezatz.
Rambaud de Vaqueiras: Leu sonetz.
Quand il voit qu'on surpasse ses parents les plus prisés.

15. Trassalhir, Tressalhir, Tressaillir, v., transgresser, dépasser, outre-passer.
Cazer, levar e trassaillir.
Gavaudan le Vieux: Crezens fis.
Tomber, se lever et outre-passer.
Peire Rogiers, a tressaillir
M' er, per vos, los ditz e 'ls covens
Qu' ieu ai a mi dons.
Rambaud d'Orange: Peire Rogier.
Pierre Rogiers, à transgresser il me sera, pour vous, les paroles et les accords que j'ai avec ma dame.
- Tressaillir, frémir.
Quant ieu cug dormir, trassalh.
Lamberti de Bonanel: S' a mon.
Quand je pense dormir, je tressaille.
La nueg el lieg vir e torney,
E 'l jorn tressalh et esglay.
Arnaud de Marueil: Cui que.
La nuit au lit je vire et tourne, et le jour je tressaille et m'effraie.
Fig. L' harma trassalh coma lo peissos. Liv. de Sydrac, fol. 17.
L'âme tressaille comme le poisson.
Part. pas. Drudaria n' es tressaillida,
E creis putia s' onor.
Marcabrus: Per l' aura.
La galanterie en est outre-passée, et accroît le putanisme son domaine.
ANC. FR. Por poi ke il ne tresbucha
A un boissun k'il tressailli.
Roman de Rou, v. 13574.

16. Trasautar, v., sauter outre, outre-passer, franchir les bornes.
Fig. Qui de parlar trasauta. 
A. Daniel: Autet e bas.
Qui de parler franchit les bornes.
ANC. FR. A ce commandement mon coeur tressauta d'aise.
Bertaut, p. 524.
Mon coeur se pasme, et le sang me tressaut.
Ronsard, t. 1, p. 171.

17. Dessalhir, v., départir, partir, sortir.
De doussa terra conja
Me trays, e m fes dessalhir. 
Pierre d'Auvergne: Al descebrar.
De douce terre agréable il me tira, et me fit départir. 

18. Ressautar, Resautar, v., trépigner, rebondir.
Resauta, braida e crida. V. de S. Honorat.
Trépigne, braille et crie.
ANC. FR. La teste lui bondist et ressaute sanglante.
R. Garnier, Trag. d'Hippolyte, act. V, sc. 10.
CAT. Ressaltar. ESP. PORT. Resaltar. IT. Risaltare. (chap. Ressaltá.)

19. Ressaut, Resaut, s. m., ressaut, contre-coup, rebondissement. 
Adv. comp. Non dis ges que anc fosses batutz,
Si non fon colps que vengues de resaut.
Rambaud de Vaqueiras: Tuich me.
Je ne dis point que oncques vous fussiez battu, si ne fut coup qui vint de ressaut.
CAT. Ressalt. ESP. PORT. Resalto. IT. Risalto. (chap. Cop de rechás.)

20. Ressautellar, v., bondir, tressaillir.
Tan l' am de bon talan
Qu' el cor me ressautella.
Folquet de Romans: Aucels no.
Tant je l'aime de bonne volonté que le coeur me tressaille.

domingo, 26 de abril de 2026

Riba

Riba, s. f., lat. ripa, rive, bord, berge.
Voyez Denina, t. II, p. 274.
Lo reis de Fransa... era sobre la riba d' un flum..., lo qual passa al pe de Niort.
V. de Bertrand de Born.
Le roi de France... était sur la rive d'un fleuve..., lequel passe au pied de Niort.
Quan cug a riba venir,
Adoncs me cove a nadar.
Le Moine de Montaudon: Autra vetz.
Quand je pense à rive venir, alors il me convient de nager.
CAT. ANC. ESP. Riba. IT. Riva, ripa. (chap. Riba, ribes; vora, vores; voreta, voretes, del riu, del mar.)

voreta de la Albufera, Mariano Serrano; Riba, s. f., lat. ripa, rive, bord, berge.

2. Ribatge, Ribage, s. m., rivage.
Ai gran alegratge
Quan vey fortz castelhs assetjatz...,
E vey l' ost pel ribatge
Qu' es tot entorn claus de fossatz.
Bertrand de Born: Be m play.
J'ai grande allégresse quand je vois forts châteaux assiégés..., et (quand) je vois l'armée sur le rivage qui est tout à l'entour clos de fosses.
Trobero doas barcas pescant en lo ribage. V. de S. Honorat.
Trouvèrent deux barques pêchant sur le rivage.
Vens, ab mal usatge,
Fa 'l tan d' enueg que 'l veda lo ribatge.
P. Espagnol: Cum selh que.
Le vent, avec mauvais usage, lui fait tant d'ennui qu'il lui défend le rivage.
CAT. Ribatge. IT. Rivaggio.

3. Ribal, s. m., rivage, bord, lisière.
Destraras lo plus lonc devers lo ribal, et tenent lo ribal d' aquela possession.
Trad. du Tr. de l'Arpentage, part. 1, c. 42.
Tu mesureras le plus long devers la lisière, et tenant la lisière de cette possession.
(chap. Al campo o monte, al ribás, als ribassos, solen está les fites, la fita y les 2 filloles, que marquen la partissió, divisió de finques, y a vegades de amos o propietaris.)

4. Ribador, s. m., rivage, abordage, bord.
O ribas o ribadors.
Tit. de 1275. Bibl. du R., f. de D. Villevieille.
Ou rives ou rivages.

5. Ribeira, Ribeyra, Ribieira, Ribiera, s. f., rivage, bord, rive, plaine.
Lonc ribeira de mar. V. de S. Honorat.
Le long du rivage de la mer.
Fo suau lo critz
Don retendi la ribieira.
Giraud de Borneil: L'autr'ier lo.
Fut doux le cri dont retentit la plaine.
Ven per la ribeira ab sos senhals banditz.
Guillaume de Tudela.
Vient par la plaine avec ses enseignes déployées.
- Rivière.
Vilans loncs agronatz de ribeira.
T. de Guigo et de Bertrand d'Allamanon: Vist hai.
Vilain long cormoran de rivière.
En una ribiera que s' apela Tibre.
L'Arbre de Batalhas, vol. 35.
En une rivière qui s'appelle Tibre.
Mais am que ribeira ni cassa
Que ricx hom m' acuelh' e m' abrassa.
Bertrand de Born: Rassa tant.
Davantage j'aime que pêche et chasse que puissant homme m'accueille et m'embrasse.
CAT. ESP. Ribera. PORT. Ribeira. IT. Riviera. (chap. Ribera, riberes. Apellit Rivera.)

6. Ribar, v., aborder.
Aquels que venio per mar... l' avizavo, et on devio ribar lor mostravo.
Eluc. de las propr., fol. 175.
Ceux qui venaient par mer... le regardaient, et où ils devaient aborder il leur montrait.
(chap. Arribá, desembarcá.)

7. Arribalh, Arribailh, s. m., arrivage, abordage.
Quant es lai en aisselh brasal
Ont elh eys perpres arribalh.
B. de Venzenac: Iverns vai.
Quand il est là à ce brasier où lui-même il prit abordage.
Las aiguas e 'ls arribailhs.
Tit. de 1271. Arch. de la maison de Lentillac.
Les eaux et les arrivages.
ESP. Arribaje.

8. Arribaba, s. f., arrivée, abord.
Loc. De prima arribada. Chronique des Albigeois, col. 74.
De prime abord.
CAT. ESP. PORT. Arribada. (chap. Arribada, arribades.)

9. Aribamen (Arribamen), s. m., arrivage, abordage, rivage.
Sanc Marc, a Venecia, pres sos arribamens.
Pierre de Corbiac: El nom de.
Saint Marc, à Venise, prit ses abordages.
ANC. FR. Incontinent après l'arrivement et repeue, passa le roy ladite rivière.
Œuvres d'Alain Chartier, p. 202.
ANC. CAT. Arribament. IT. Arrivamento. (chap. Arribamén, “ya hay arribat”, “ya estic aquí”, casi com va di un presidén de la Generalitat.)

Carta, Josep Tarradellas, La Vanguardia, 1981

10. Aribar, Arivar, v., pousser à la rive, aborder, arriver.
De l' autra part de l' aygua l' a fayt ben aribar.
Roman de Fierabras, v. 3753.
De l'autre part de l'eau l'a bien fait arriver.
Ar ven la coindeta sazos
Que aribaran nostras naus.
Bertrand de Born: Ar ven la.
Maintenant vient la charmante saison où arriveront nos navires.
Una nau de Cologna arivava.
(chap. Una nau de Colonia arribabe. A Köln se pot navegá pel riu Rin, Rhein, y atracá, abordá, desembarcá, descarregá y carregá mercansíes. Se fan passeos turístics, crucero, cruceros pel riu.)
T. de Jean d'Aubusson et de Nicolet: En Nicolet.
Une nef arrivait de Cologne.
Part. pas. Puois lo reis Ricartz es passatz,
E pois el es lai aribatz. 
Giraud de Borneil: Era quant.
Depuis que le roi Richard est passé, et depuis qu'il est arrivé là.
Eras, ai ieu a bon port de salut,
Fe qu' ieu vos dei, mon navei aribat. 
G. Adhemar: Non pot esser.
Maintenant, j'ai à bon port de salut, foi que je vous dois, mon navire abordé.
CAT. ESP. PORT. Arribar. IT. Arrivare. (chap. Arribá: arribo, arribes, arribe, arribem o arribam, arribéu o arribáu, arriben; arribat, arribats, arribada, arribades; yo arribaré; yo arribaría; si yo arribara.)

Carlos Buenaventura Aribau, 1817; Arribá: arribo, arribes, arribe, arribem o arribam, arribéu o arribáu, arriben; arribat, arribats, arribada, arribades; yo arribaré; yo arribaría; si yo arribara

11. Derivamen, s. m., dérivation, origine, source.
Per gramatica sai parlar latinamens,
Declinar e costruire e far derivamens.
Pierre de Corbiac: El nom de.
Par grammaire je sais parler en latin, décliner et costruire et faire dérivations.

Loís Alibèrt, occitans, catalan comprès; Per gramatica sai parlar latinamens, Declinar e costruire e far derivamens.

12. Derivatio, s. f., lat. derivatio, dérivation.
La primiera maniera de derivatio. Leys d'amors, fol. 44.
(chap. La primera manera de derivassió.)
La première manière de dérivation.
CAT. Derivació. ESP. Derivación. PORT. Derivação. IT. Derivazione.
(chap. Derivassió, derivassions.)

13. Derivatiu, adj., lat. derivativus, dérivatif.
Derivatius nom, es aquel que ven d' altre.
O es primitiva o es derivativa.
(chap. Nom derivatiu, es aquell que ve d'un atre; derivat, derivats, derivada, derivades.
O es primitiva o es derivativa; una paraula.)
Gramm. provençal.
Nom dérivatif, c'est celui qui vient d'autre.
Ou elle est primitive ou elle est dérivative. 
CAT. Derivatiu, ESP. PORT. Derivativo. (chap. Derivatiu, derivatius, derivativa, derivatives; derivat, derivats, derivada, derivades.)

14. Deribar, Derivar, Derrivar, v., lat. derivare, dériver, déborder, écarter.
Can no s desshen ni s deriva de deguna dictio. Leys d'amors, fol. 44.
Quand elle ne descend ni elle dérive d'aucun mot.
Fig. Ges per fol no m tenria,
Qui sabia d' on mos cantars derriv. 
Lanfranc Cigala: Escur prim.
Point pour fou ne me tiendrait, qui saurait d'où mon chanter dérive.
Part. prés. Derivativa, derivans. Leys d'amors, fol. 39.
Dérivative, dérivant.
Part. pas. Un deribat port.
Bertrand d'Allamanon: Qui que s'esmai.
Un port écarté.
CAT. ESP. PORT. Derivar. IT. Derivare, dirivare. (chap. Derivá.)

15. Desarribar, v., dériver, déborder.
El Tybre... tant se desarribet, que montava sobr' els murs de la ciotat.
(chap. Lo Tíber... tan se va desbordá, que pujabe damún dels muros de la siudat - Roma.)
Cat. dels apost. de Roma, fol. 74.
Le Tibre... tant se déborda, qu'il montait sur les murs de la ville.
(chap. Desbordá, desbordás. Desarribá : ixissen de la riba.)

Desarribar, v., dériver, déborder. Desbordá, desbordás. Desarribá : ixissen de la riba

martes, 2 de diciembre de 2025

Pretor

Pretor, s. m., lat. praetor, préteur.

La majer poestatz l' en deu destrenher, si com es lo pretor.

Trad. du Code de Justinien, fol. 11.
La plus grande autorité doit l'y contraindre, ainsi comme est le préteur.


CAT. ESP. PORT. Pretor. IT. Pretore. (chap. Pretor, pretors; o be prétor, pretors.)

2. Pretori, s. m., lat. praetorium, prétoire.

Adonc meneron Jhesu al pretori.

Trad. du N.-Test., S. Jean, ch. 10.
Alors ils menèrent Jésus au prétoire.
CAT. Pretori. ESP. PORT. IT. Pretorio.

Adonc meneron Jhesu al pretori.


(N. E. Observen ustedes la diferencia entre el occitano Pretori y el catalán Pretori. En este Lexique Roman de Raynouard se encuentran muchísimas palabras, ya no digo frases, que son igualicas en occitano y en catalán; seguramente es porque el catalán siempre fue uno más delos dialectos occitanos, o bien la misma lengua con cuatro cambios.
Incluso después de la gramática del químico Pompeyo Fabra, escrita en castellano, Loís Alibèrt (que le llama Pompeu) afirma que el catalán es uno más de los dialectos de “los parlars lengadocians”, o sea, de la lengua de òc, och, hoc : sí en occitano; “catalan compres”.
La ausencia de tildes, apóstrofes, y otros rasgos parecen diferenciar la lengua occitana del dialecto occitano catalán, pero cuando se leen a fondo los textos desaparece esa luz de los iluminados. "autres dialèctes occitans, catalan comprés")

dialèctes occitans, catalan comprés

"resposta de hoc o de no" 

Senyora Reyna final resposta de hoc o de no e ab aquella expedirnos de continent los dits consellers digueren hirien fer de tot aço a la dita Senyora Reyna relacio.

Otro texto de prueba:

Als molt reverends nobles magnifichs e honorables senyor los deputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comisio de la cort elegit e assignat.

Molt reverends noble magnifichs e honorables senyors. Perque de negligencia per vosaltres no puixa esser increpat e mes per satisfer al que per vosaltres mes scrit que quant pus prest pore de totes coses e actes com succehiran en aquest benaventurat exercit gloriosissima empresa vos avise jatsia vuy dada de la present tan prest com fuy arribat en la present vila per correu de ventura ab avantatge vos haja scrit de la exequucio dels actes fins en aquella hora seguits no res menys per lo que dit es e encara perque es degut que del que scriure siau avisats perque mills e pus prest deliberar e provehir puixau he deliberat fervos hun correu volant avisant vostres reverencies noblesa e magnificencies com esser dinat jo e los del dit exercit nom fuy alsat que tots aquells foren sos les armes huns cridant al pont al pont que castellans venen altres al castell al castell que los castellans sen van en tant que jo duna part e mossen lo vaguer ab alguns altres gentills homens qui ab mi eren ab spases tirades hisquem en la carrera (carraria; calle; carré; carrer) e viu de la porta de ma posada fins al castell mes de sinchcents ballesters de que ab grans crits e senyalant en aquells cultellades e donant splanissades entre tots apenes los poguem fer tornar atras oferintlos que de continent se donaria obra ab acabament de haver lo dit castell a ma mia per vosaltres o Principat qui per lo Senyor Rey lo tingues. E axi ells reposats quant mills poguem fonch deliberat en lo consell que los jurats e prohomens de la dita vila de continent anassen a mossen Marti de la Missa qui tenia lo dit castell e per part mia lo desenganassen que per son repos me liuras hem lexas lo dit castell. E de continent los dits prohomens e informats per mi com dit es foren ab lo dit mossen Marti los quals per part de aquell me faeren resposta que eren contents buydarme lo dit castell e aquell lexarme del qual fes a ma voluntat e lo que bem vingues e havent haguda la dita resposta ab deliberacio del dit consell mossen Io vaguer fonch request per mi liuras lo dit castell per lo dit Principat an Renard Perayre hu dels consellers acompanyat de una sinquantena de homens de peu del dit exercit lo qual tingues per lo dit Principat fins altrament del regiment e govern de e sobre aquell e de la dita vila per vosaltres mossenyors fos provehit perque quant en aquest cap no he pus a dir sino sperar aci lo que per vosaltres sera ordonat voleu que faça. E perque en vostra letra dada en Barchinona a XXIII del present me dieu que loau e comendau lo parer meu de don Johan Dixar e de mon consell sobre lo que scrit vos he de les barques de Ebro dient que puys mossen lo vaguer es açi per mija seu trametes aquell nombre de gent que a mi e al dit Johan e a mon consell sera vist per haver les dites barques a ma mia de Ebro volria haver vostre parer com se fara ni si voleu que yo reste aci e mossen lo vaguer vaja alla e com e per semblant si aquesta vila he dexar aquella e lo castell com ho fare e aqui les comanare signficantvos com segons les rahons que passades havem don Johan Dixer e jo en lo consell per ventura master nos sera haaver los lochs de mossen Vilalpando a ma mia o no car de aquells per ventura nos porem flixar. Remetho en lo sdevenidor segons los fets succehiran e com segons per letres altres dades en la ciutat de Leyda vos haja avisat com jatsia ladons lo exercit del Principat essent en Leyda per relacio dels pahers e habitans en aquella yo stigues en una gran gelosia de la ciutat de Balaguer la raho perque no obstant sapiau be encara per altres laus haja dita no res menys gelos de aquella stich vuy per quant lo exercit es fora de la dita ciutat de Leyda e totalment divertit en aquesta vila. E no res menys com per mossen Johan Torrelles e mossen Andreu Despens cavallers los quals ab deliberacio de mon consell a la dita ciutat he tramesos ab creença per aquells als jurats de la dita vila explicadora qui era jo solament voler sentir de aquells si ver era lo ques dehia publicament que dins lur ciutat ells tinguessen gent de peu e de cavall strangera e encara fossen deliberats e preparats de acollirni molt mes de aquells e aço per correr damnejar e anujar los circumvehins de aquella e menyspreu e vilipendi de aquest exercit per empatxar e perturbar aquell en gran dan de la cosa publica del Principat e loch de ferme resposta per part de la dita ciutat de hoc o de no sobre les coses a ells explicades han dit en aquells ques aturaven acort e deliberacio sobre la resposta fahedora per ells a mi per la qual fer e respondrem me han trames mossen Piquer depres dinar lo qual en loch de ferme resposta com dit he me ha demanat per part de la dita ciutat jols donas temps per consultar la Majestat del Senyor Rey sobre la resposta a mi fahedora e encara com haurien viure e regirse ab lo Principat e rebre o no rebre gents strangeres dins en aquella als quals jo he respost que ells fratura poch demanarme temps per consultar e a mi menys de darlols com yo no haja fer pus sino del que veig e hoig consultar vostres grans reverencies nobleses e magnificencies e exequtar lo que per vosaltres sera deliberat. Sobre lo quem dien (o dieu) del castell de Algerri lo haja a ma mia e de vitualles lo tenga be provehit attes que segons som informats per En Johan Mayans quey tramis la vila e castell son cosa molt dolenta e derrocats he deliberat no empatxarmen per no fer despeses superflue e scampar la gent que he mester fins altrament per vosaltres me sia scrit. De la provisio de Tortosa mo alegre molt per lo temps que sera master. Pregantvos que si en mes letres som massa lonch mo hajau per scusat com dues rahons mi condoheixen esser tant larch la una es que vull ho sapiau tot laltra que saber les coses particularment com se segueixen son de mes delit en aquells qui per lo interes quey han desijen saber com passen. E comanvos al beneyt Jhesus qui vos haja en sa guarda e direccio. Dada en Fraga a XXV de febrer any Mil CCCC sexanta hu. - A vostra honor prest Bernat Johan de Cabrera comte de Modica.


Dante nos lo explica en latín en De Vulgari Eloquentia

De Vulgari Eloquentia, Dante.

CAT. Hoc. (N. E. Se encuentra en el dialecto catalán, hoc, oc, òc, och, incluso en el año 1505, Jacme de Casafranca)

"E mes en presentia de dit Casafranca essent ell loctinent de Thesorer e essent en sa casa parlant dels presos alguns conversos dehien han menjat porch dehia laltra hoc e encara fetge dehia laltre.
Ara be teniu los per recommanats teniu los la ma."


Pretz

Prevaricador