Mostrando las entradas para la consulta ayga ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta ayga ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas

martes, 1 de abril de 2025

Anna Gabriel, trabajo, un país sin paro, Suiza

Dice mucho que Anna Gabriel no encuentre trabajo en un país sin paro, Suiza

 
Dice mucho que Anna Gabriel no encuentre trabajo en un país sin paro
 
 

https://m.es.investing.com/economic-calendar/unemployment-rate-sa-296

2,9% 29.04.2018
La tasa de desempleo es una medida del porcentaje de la fuerza de trabajo total que está desempleada, pero que buscan activamente empleo y dispuestos a trabajar en Suiza.
Un alto porcentaje indica debilidad en el mercado laboral. Un bajo porcentaje es un indicador positivo para el mercado de trabajo en Suiza y debe tomarse como positivo para la CHF.

Anna Gabriel, trabajo, Suiza, Arran, CUP
 
Sobrevivir en su exilio dorado en Suiza, Ginebra, 5000€ al mes alquiler del apartamento de ocupa, okupa, profesora universitaria, ayuda solidaria, pringados, salario mínimo, mientras haya burros los listos irán
a caballo.
 
Hay que ser muy idiota para ingresarle un solo euro por Paypal (o con Wise : Savi : Sabio : Sabut : Saputo)
Mucho mejor pagarle con Bizcoin.

Me pregunto si los catalanes fueron a la Suiza actual a enseñarles a los Vaudois, del cantón del Vaud, su lengua milenaria.


La nobla leyczon


O frayres, entende una nobla leyczon:
Sovent deven velhar e istar en oreson,
Car nos veyen aquest mont esser pres del chavon;
Mot curios deorian esser de bonas obras far,
Car nos veyen aquest mont de la fin apropriar.
Ben ha mil e cent ancz compli entierament
Que fo scripta l' ora car sen al derier temp;
Poc deorian cubitar, car sen al remanent.
Tot jorn veyen las ensegnas venir a compliment,
Acreisament de mal e amermament de ben.
Ayczo son li perilh que l' escriptura di:
L' evangeli o reconta, e sant Paul asi
Que neun home que viva non po saber sa fin;
Per czo deven mais temer, car nos non sen certan
Si la mort nos penre o encuey o deman;
Ma cant venre Yeshu al dia del jujament,
Un chascun recebre per entier pajament,
E aquilh que auren fait mal e que auren fait ben.
Ma l' escriptura di, e nos creire o deven,
Que tuit home del mont per dui chaminz tenren:
Li bon iren en gloria e li mal al torment.
Ma aquel que non creire en aquel departiment,
Regarde l' escriptura del fin commenczament,
Depois que Adam fo forma entro al temps present;
Aqui poire trobar, si el aure entendament,
Que poc son li salva, a ver lo remanent.
Ma chascuna persona, lacal vol ben obrar,
Lo nom de dio lo paire deo esser al commenczar,
E apellar en ajuda lo seo glorios filh car,
Filh de sancta Maria,
E lo sant Spirit, que nos done bona via.
Aquisti trey, la sancta trinita,
Enayma un dio devon esser aura
Plen de tota sapientia e de tota poisencza e de tota bonta.
Aquest deven sovent aurar e requerir

Que nos done fortalecza encontra l' enemic,
Que nos lo poisan vencer devant la nostra fin,
Co es lo mont e lo diavol e la carn,
E nos done sapiencza acompagna de bonta,
Que nos poisan conoisser la via de verita,
E gardar pura l' arma que dios nos ha dona,
L' arma e lo cors en via de carita,
Enayma que nos aman la santa trinita
E lo proyme, car dio ho ha comanda,
Non sol aquel que nos fay ben, mas aquel que nos fay mal,
E aver ferma sperancza al rey celestial
Que a la fin nos alberge al seo glorios hostal:
Ma aquel que non fare czo que se conten en aquesta leiczon
Non intrare en la sancta maison.
Ma czo es de greo tenir a la cativa gent
Lical aman trop l' or e l' argent,
E han las empromessions de dio en despreziament,
E que no gardan la ley e li comandament
Ni la laissan gardar a alcuna bona gent,
Ma, segont lor poer, hi fan empachament.
E per que es aguest mal entre humana gent?
Per czo que Adam peche del fin comenczament,
Car el manje del pom otra deffendament
E a li autre germene lo gran del mal semencz;
El aquiste a si mort e a l' autre enseguador.
Ben poen dire que aqui ac mal bocon.
Ma Xrist a reemps li bon per la soa passion,
Ma enperczo nos troben en aquesta leyczon
Que Adam fo mescresent a dio lo seo creator;
De ayci poen ver que ara son fait peior,
Ce il habandonan dio lo paire omnipotent,
E creon a las ydolas al lor destruiment,
Co que deffent la ley que fo del comenczament,
Ley de natura s' apella, comuna a tota gent,
Lacal dio pause al cor del seo primier forma;
De poer far mal o ben li done franqueta;
Lo mal li a deffendu, lo ben li a comanda:
Aiczo poes vos ben veer qu' es ista mal garda,
Que aven laisa lo ben, e lo mal aven obra,
Enayma fey Caym, lo primier filh de Adam,
Que aucis son frayre Abel sencza alcuna rason,
Ma car el era bon
E avia sa fe al segnor e non a creatura;
Ayci poen penre exemple de la ley de natura
Lacal haven coropta, passa haven la mesura;
Pecca aven al creator e offendu a la creatura.
Nobla ley era aquela lacal dio nos done,
Al cor d' un chascun home scripta la pause,
Que el leges e gardes e ensegnes dreitura,
Ames dio al seo cor sobre tota creatura,
E temes e serves, non hi pauses mesura,
Ce non es atroba en la santa scriptura;
Gardes ferm lo matrimoni, aquel noble convent;
Agues pacz au li fraire e ames tota autra gent,
Ayres arguelh e ames humilita,
E fes a li autre enayma volria esser fait a si;
E, si el fes per lo contrari, qu' el en fossa puni.
Pauc foron aquilh que la ley ben garderon,
E moti foron aquilh que la trespasseron;

E lo segnor habandoneron, non donant a li honor,

Ma creseron al demoni e a la soa temptation:
Trop ameron lo mont, e poc lo paradis,
E serviron al cors maiorment que a l' esprit;
Emperczo nos troben que moti en son peri.
Ayci se po repenre tot home que di
Que dio non fe las gencz per laisar li perir;
Ma garde se un chascun que non entrevega enayma a lor,
Ce lei dulivi venc e destruis li fellon.
Ma dio fey far archa en lacal el enclaus li bon;
Tant fo creisu lo mal e lo ben amerma
Que en tot lo mont non ac mas que oyt salva:
Grant exemple poen penre en aquesta sentencza
Que nos nos gardan de mal e faczan penedencza.
Ce Yeshu Xrist ha dit, e en san Luc es script,
Que tuit aquilh que no la faren periren tuit;
Ma aquilh que scamperon, dio lor fey empromession
Que jamais en aiga non perera lo mont.
Aquilh creisseron e foron multiplica;
Del ben que dio lor fey poc foron recorda,
Ma agron tan poc de fe e tant grant la temor,
Qu' illi non creseron ben al dit de lor segnor,
Ma temian que las aygas nehesan encar lo mont;
E disseron de far torre per redure se aqui,
E ben la comenczero segont czo qu' es script,
E dician de far la larga e tan hauta e tant grant
Qu' ilh pervengues entro al cel, ma non pogron far tant,
C' ela desplac a dio, e lor en fey semblant.
Babelonia avia nom aquella grant cipta,
E ara es dicta confusio per la soa malvesta.
Adonca era un lengage entre tota la gent,
Ma qu' ilh non s' entendesan dio fey departiment,
Qu' il non fessan la torre qu' ilh avian comencza.
Li lenguage foron per tot lo mont scampa.
Poi pecheron greoment, habandonant la ley, co es ley de natura,
Enayma se po provar per la santa scriptura;
Que cinc ciptas periron lascal fasian lo mal;
En fuoc e en solpre dio li condampne;
El destruis li fellon, e li bon deslivre
Co fo Loth e aquilh de son hostal que l' angel en gitte;
Quatre foron per nombre, ma l' un se condampne,
Co fo la molie, pur car se reguarde otra defendement.
Aysi ha grant exemple a tota humana gent
Qu' ilh se dean gardar de czo que dio deffent.
En aquel temp fo Abram, baron placzent a dio,
E engenre un patriarcha dont foron li Judio:
Nobla gent foron aquilh en la temor de dio;
En Egips habiteron entre autra mala gent;
Lay foron apermu e costreit per lonc temp,
E crideron al segnor, e el lor trames Moysent,
E delivre son poble e destruis l' autra gent:
Per lo mar ros passeron, com per bel eysuyt;
Ma li enemic de lor, lical li perseguian, hi periron tuit.
Motas autras ensegnas dio al seo poble fey;
El li pac quaranta an al desert, e lor done la ley;
En doas taulas peyrientes la trames per Moysent:
E troberon la y scripta e ordena noblament.
Un segnor demostra esser a tota gent,
E aquel deguessan creyre e amar de tot lo cor,
E temer e servir entro al dia de la fin;
E un chascun ames lo proyme enayma si,
Conselhesan las vevas, e li orfe sostenir,
Alberguesan li paure, e li nu revestir,
Paguesan li fameiant e li errant endreycesan,
E la ley de lui mot fort deguessan gardar;
E a li gardant promes lo regne celestial.
Lo serviment de las ydolas lor mes en defension,
Homecidi, avoteri e tota fornigacion,
Mentir e perjurar e falsa garentia,
Usura rapina e mala cubiticia,
Enamps avaricia e tota fellonia;
A li bon enpromes vita, e li mal aucia.
Adonca era justicia en la soa segnoria,
Car aquilh que trapassavan ni faczian malament
Eran mort e destruit sencza perdonament:
Ma l' escriptura di, e mot es manifest
Que trenta milia foron li remas al desert;
Trenta milia e plus, segont que di la ley,
Ilh foron mort de glay, de fuoc e de serpent;
E moti autre periron del destermenament,
La terra se partic, e li receop l' enfern.
Ayci nos nos poen repenre del nostre grant soport.
Ma aquilh que feron ben lo placzer del segnor
Hereteron la terra de l' enpromession.
Mot fo de nobla gent en aquela faczon,
Enayma fo David e lo rey Salamon,
Ysaia, Jeremia e moti autre baron,
Lical combatian per la ley e faczian deffension,
Un poble era a dio eyleit de tot lo mont:
Li enemic qui li perseguian eran moti d' entorn;
Grant exemple poen penre en aquesta leyczon:
Cant ilh gardavan la ley e li comandament,
Dio combatia per lor encontra l' autra gent;
Ma cant ilh peccavan ni faczian malament,
Ilh eran mort e destruit e pres de l' autra gent.
Tant fo alarga lo poble e plen de gran ricor
Qu' el vay traire li caucz encontra son segnor:
Emperczo nos troben en aquesta leyczon
Que lo rei de Babelonia li mes en sa preyson;
Lai foron apermu e constreit per lonc temp,
E crideron al segnor au lo cor repentent:
Adonca li retorne en Jerusalem;
Pauc foron li obedient que gardesan la ley
Ni aguessan la temor d' offender lo lor rey:
Ma hi ac alcuna gent plen de si grant falsita;
Co foron li Pharisio e li autre scriptura;
Qu' ilh gardesan la ley mot era de mostra,
Que la gent o veguessan, per esser plus honra;
Ma poc val aquel honor que tost ven a chavon:
Ilh perseguian li sant e li just e li bon;
Au plor e au gemament oravan lo segnor
Qu' el deisendes en terra per salvar aquest mont,
Car tot l' uman lignage anava a perdicion.
Adonca dio trames l' angel a una nobla donczella de lignage de rey;
Noblament la saluda, car s' apartenia a ley;
Enamps li dis: “Non temer, Maria,
Car lo sant Sperit es en ta companhia;
De tu nayssere filh que apellares Yeshu;
El salvare son poble de czo qu' el ha offendu.”
Noo mes lo porte al seo ventre la vergena gloriosa, (noo : 9, seo : seu)
Ma qu' ilh no fos represa, de Joseph fo sposa:
Paura era Nostra Dona e Joseph atresi;
Ma ayczo deven creire, car l' evangeli ho di,
Que en la crepia lo pauseron, cant fo na lo fantin,
De pan l' enveloperon, paurament fo alberga:

Ayci se pon repener li cubit e li avar

Que de amassar aur non se volon cessar:
Moti miracle foron, cant fo na lo segnor,
Car dio trames l' angel annunciar a li pastor,
Et en Orient aparec una stella a li trey baron;
Gloria fo dona a dio al cel, e en terra pacz a li bon;
Ma enamps un petit sufferc persecution;
Ma lo fantin creisia per gracia e per eta
E en sapiencia divina en lacal el era ensegna;
E (*) apelle doze apostol lical son ben nomna, (La E falta)
E volc mudar la ley que devant avia dona;
El non la mude pas, qu' il fos habandona,
Ma la renovelle, qu' ilh fos malh garda.
El receop lo baptisme per donar salvament,
E dis a li apostol que baptegesan la gent;
Car adonca comenczava lo renovellament.
Ben deffent la ley velha fornigar e avoutrar,
Ma la novella repren veser e cubitar:
La ley velha autreia partir lo matrimoni,
E carta de refu se deguessa donar;
Ma la novella di non penre la leysa,
E neun non departa co que dio a ajosta:
La ley velha maudi lo ventre que fruc non a porta,
Ma la novella conselha gardar vergeneta:
La ley velha deffent solament perjurar,
Ma la novella di al pos tot non jurar,
E plus de si o de no non sia en ton parllar:
La ley velha comanda combater li enemis e render mal per mal;
Ma la novelha di: “Non te volhas venjar,
Ma laisa la venjancza al rey celestial,
E laisa viore en pacz aquilh que te faren mal,
E trobares perdon del rey celestial.”
La ley velha di: “Ama li tio amic, e aures en odi li enemic.”

Ma la novella di: “Non fares plus en aisi,
Ma ama li vostre enemic e facze ben ha aquilh lical ayzeron vos,

E aura per li perseguent e per li acaisonant vos.”
La ley velha comanda punir li mal faczent;
Ma la novella di: “Perdona a tota gent,
E trobares perdon del paire omnipotent;
Car si tu non perdonas, non aures salvament.”
Neun non deo aucir ni irar neuna gent;
Manc ni simple ni paure non deven scarnir,
Ni tenir vil l' estrang que ven d' autrui pais,
Car en aquest mont nos sen tuit pelegrin;
Ma car nos sen tuit fraire, deven tuit dio servir.
Co es la ley novella que Yeshu Xrist a dit que nos deven tenir.
E apelle li seo apostol, e fe a lor comandament
Que annesan per lo mont, et ensegnesan la gent,
Judios e Grec prediquesan e tota humana gent;
E done a lor posta desobre li serpent,
Gittesan li demoni e sanesan li enferm,
Rexucitesan li mort e mondesan li lebros,
E fesan a li autre enayma el avia fait a lor;
D' or ni d' argent non fossan possesent,
Ma au vita e vistimenta se tenguesan content;
Amesan se entre lor e aguesan bona pacz:
Adonca lor enpromes lo regne celestial,
E aquilh que tenren poverta spiritual;
Ma qui sabria cals son, ilh serian tost numbra,
Que volhan esser paure per propria volunta.
De czo que era a venir el lor vay annunciar,
Cossi el devia morir e pois rexucitar,
E lor dis las ensegnas e li demonstrament
Lical devian venir devant lo feniment;
Motas bellas semblanczas dis a lor e a la gent
Lascals foron scriptas al novel testament.
Mas, si Xrist volen amar e segre sa doctrina,
Nos convent a velhar, e legir l' escriptura.
Aqui poyren trobar, cant nos auren legi,
Que solament per far ben Xrist fo persegu;
El rexucitava li mort per divina virtu,
E faczia veser li cec que unca non havian vist;
El mundava li lebros e li sort faczia auvir, (: auzir : oír; audire)
E gittava li demoni, faczent totas vertucz;
E cant el faczia mais de ben, plus era persegu:
Co eran li Pharisio lical lo perseguian
E aquilh del rey Herode e l' autra gent clergia;
Car ilh avian envidia car la gent lo seguia:
E car la gent creyan en li e en li seo commandament,
Penseron lui aucire e far lo trayment,
E parlleron a Juda, e feron con li convenent
Que, si el lo lor liores, el agra trenta argent,
E Juda fo cubit e fey lo tradiment,
E liore son segnor entre la mala gent.
Li Judio foron aquilh que lo crucifiqueron;
Li pe e las mas forment li clavelleron,
corona de spinas en la testa li pauseron;
Diczent li moti repropri, ilh lo blastemeron:
El dis que avia se, fel e aci li abeoreron. (N. E. fel y vinagre aci, aceto)
Tan foron li torment amar e doloyros (N. E. amar : amaro : amarc)
Que l' arma partic del cors per salvar li peccador.
Lo cors remas aqui pendu sus en la crocz (N. E. crotz, creu, cruz, croix)
Al mecz de dui layron.
Quatre plagas li feron, sencza li autre batament,
Poys li feron la cinquena, per far lo compliment;
Car un de li cavalier vent e li uberc la costa:
Adonca ysic sanc e ayga ensemp mescla.
Tuit li apostol fugiron, ma un hi retorne,
E era aqui au las Marias istant josta la crocz.
Gran dolor avian tuit, ma Nostra Dona maior
Cant ilh veya son filh mort, nu, en afan sus la crocz.
De li bon fo sebeli, e garda de li fellon;
El trays li seo d' enfern e rexucite al tercz jorn,
E aparec a li seo, enayma el avia dit a lor.
Adonca agron grant goy, cant vigron lo segnor,
E foron conforta, car devant avian grant paor,
E converse cum lor entro al dia de l' acension.
Adonca monte en gloria lo nostre salvador,
E dis a li seo apostol e a li autre ensegnador
Que entro a la fin del mont fora tota via au lor.
Mas cant venc a Pendecosta, se recorde de lor,
E lor trames lo sant Sperit local es consolador;
E ensegne li apostol per divina doctrina,
E saupron li lengage e la santa scriptura.
Adonca lor sovenc de czo qu' el avia dit,
Sencza temor parlavan la doctrina de Xrist;
Judios e Grec predicavan, faczent motas virtucz,
E li cresent baptejavan al nom de Yeshu Xrist.
Adonca fo fait un poble de novel converti:
Cristians foron nomna, car ilh creyan en Xrist.
Ma czo troben que l' escriptura di,
Mot for li perseguian Judios e Saragins;
Ma tant foron fort li apostol en la temor del segnor,
E li home e las fennas lical eran cum lor,
Que per lor non laisavan ni lor fait ni lor dit,
Tant que moti n' auciseron enayma ilh avian Yhesu Xrist:
Grant foron li torment segont czo qu' es script,
Solament car ilh demostravan la via de Yeshu Xrist;

Ma lical li perseguian non lor era de tant mal temor,
Car ilh non avian la fe de nostre segnor Yeshu Xrist,
Coma d' aquilh que queron ara caison e que perseguon tant,
Que Xrestian devon esser, ma mal en fan semblant,
Ma en czo se pon reprener aquilh que persegon, e confortar li bon;
Car non se troba en scriptura santa ni per raczon
Que li sant perseguesan alcun ni mesesan e preson;
Ma enamps li apostol foron alcun doctor
Lical mostravan la via de Xrist lo nostre salvador.
Ma encar s' en troba alcun al temp present,
Lical son manifest a mot poc de la gent,
La via de Yeshu Xrist mot fort volrian mostrar,
Ma tant son persegu que a pena o poyon far;
Tan son li fals Xristian enceca per error,
E maiorment que li autre aquilh que devon esser pastor,
Que ilh perseguon e aucion aquilh que son melhor,
E laysan en pacz li fals e li enganador!
Ma en czo se po conoyser qu' ilh non son bon pastor,
Car non aman las feas sinon per la toyson;
Ma l' escriptura di, e nos o poen ver,
Que si n' i a alcun bon que ame e tema Yeshu Xrist,
Que non volha maudire ni jurar ni mentir,
Ni avoutrar ni aucir ni penre de l' autruy
Ni venjar se de li seo enemis,
Ilh dion qu' es Vaudes e degne de punir,
E li troban cayson en meczonja e engan.
Cosi ilh poirian toller czo qu' el ha de son just afan:
Ma forment se conforte aquel que suffre per l' onor del segnor;

Car lo regne del cel li sere aparelha al partir d' aquest mont:
Adonca aure grant gloria, si el ha agu desonor;
Ma en czo es manifesta la malvesta de lor,
Que qui vol maudir e mentir e jurar,
E prestar a usura e aucir e avoutrar,
E venjar se d' aquilh que li fan mal,
Ilh diczon qu' el es prodome, e leal home reconta;
Ma a la fin se garde qu' el non sia enganna:
Cant lo mal lo costreng tant que a pena po parlar,
El demanda lo prever e se vol confessar;
Ma, segont l' escriptura, el ha trop tarcza, lacal di:
“San e vio te confessa e non atendre a la fin.”
Lo prever li demanda si el ha negun pecca;
Duy mot o trey respont e tost ha despacha.
Ben li di lo prever que el non po esser asot,
Si el non rent tot l' autruy e smenda li seo tort.
Ma cant el au ayczo, el ha grant pensament,
E pensa entre si que, si el rent entierament,
Que remanra a li seo enfant, e que dire la gent;
E comanda a li seo enfant que smendon li seo tort,
E fay pat au lo prever qu' il poisa esser asot:
Si el a cent liuras de l' autruy o encara dui cent,

Lo prever lo quitta per cent sout o encara per menz,
E li fai amonestancza e li promet perdon;
Qu' el faca dire mesa per si e per li sio payron,
E lor empromet pardon sia a just, o sia a fellon:
Adonca li pausa la man sobre la testa;
Cant el li dona mais, li fai plus grant festa,
E li fai entendament que el es mot ben asot:
Ma mal son smenda aquilh de qui el ha agu li tort.
Ma el sere enganna en aital asolvament;
E aquel que ho fay encreyre hi pecca mortalment.
Ma yo aus o dire, car se troba en ver,
Que tuit li papa que foron de Silvestre entro en aquest,
E tuit li cardinal e tuit li vesque e tuit li aba,
Tuit aquisti ensemp non han tan de potesta
Que ilh poissan perdonar un sol pecca mortal:
Solament dio perdona, que autre non ho po far.
Ma ayczo devon far aquilh que son pastor:
Predicar devon lo poble e istar en oracion,
E paiser li sovent de divina dotrina,
E castigar li peccant, donant a lor disciplina,
Co es vraya amonestancza qu' ilh ayan pentiment;
Purament se confesson sencza alcun mancament,
E qu' ilh faczan penitencia, en la vita present,
De junar, far almonas e aurar au cor bulhent; (: dejunar)
Car per aquestas cosas troba l' arma salvament
De nos caytio crestians lical haven pecca;
La ley de Yeshu Xrist haven habandonna,
Car non haven temor ni fe ni carita:
Repentir nos convent e non y deven tarczar;
Au plor e au pentiment nos conven smendar
L' offensa que haven fayta per trey pecca mortal,
Per cubitia d' olh, e per deleyt de carn,
E per superbia de vita per que nos haven fait li mal;
Car per aquesta via nos deven segre e tenir,
Se nos volen amar ni segre Yeshu Xrist,
Paureta spiritual de cor deven tenir,
E amar castita, e dio humilment servir;
Adonca segrian la via del segnor Yeshu Xrist,
E aurian la victoria de li nostre enemics.

Breoment es reconta en aquesta leyczon
De las tres leys que dio done al mont.

La premiera ley demostra a qui ha sen ni raczon,
Co es a conoiser dio e honrar lo seo creator;
Car aquel que ha entendament po pensar entre si
Qu' el no s' es pas forma ni li autre atresi:
D' ayci po conoiser aquel que ha sen ni raczon
Che lo es un segnor dio local a forma lo mont;
E, reconoisent lui, mot lo deven honrar,
Car aquilh foron dampna que non ho volgron far.
Ma la seconda ley, que dio done a Moysent,
Nos ensegna a tenir dio e servir luy fortment,
Car el condampna e punis tot home que l' offent.

Ma la tercza ley, lacal es ara al temp present,
Nos ensegna amar dio de bon cor e servir purament;
Car dio atent lo peccador e li dona alongament
Qu' el poysa far penitencia en la vita present.

Autra ley d' ayci enant non deven plus aver,
Sinon en segre Yeshu Xrist, e far lo seo bon placer,
E gardar fermament czo qu' el a comanda,
E esser mot avisa cant venre l' Antexrist,
Que nos non crean ni a son fait ni a son dit;
Car, segont l' escriptura, son ara fait moti Antexrist:
Car Antexrist son tuit aquilh que contrastan a Xrist.
Motas ensegnas e grant demostrament
Seren dos aquest temp entro al dia del jujament;
Lo cel e la terra ardren, e murren tuit li vivent,
Poys rexucitaren tuit en vita permanent,
E seren aplana tuit li hedificament.
Adonca sere fayt lo derier jujament:
Dio partire lo seo poble, segont czo qu' es script;
A li mal el dire: “Departe vos de mi,
Ana al fuoc enfernal que mays non aura fin;
Per trey greos condicions sere constreit aqui,
Per moutecza de penas e per aspre torment,
E car sere dampna sencza defalhiment.”
Del cal nos garde dio per lo seo placzament,
E nos done auvir czo qu' el dire a li seo enant que sia gaire,

Diczent: “Vene vos en au mi, beneit del mio payre,
A possesir lo regne aperelha a vos del comenczament del mont,
Al cal vos aure deleit, riqueczas e honors.”
Placza ha aquel segnor, que forme tot lo mont,

Que nos siam de li esleit per istar en sa cort!

Dio gracias. Amen.

sábado, 28 de septiembre de 2024

Pluma - Podagric


Pluma, s. f., lat. pluma, plume.

Sa pluma li trembla e ill bat...,

Ben fai parer que aia freg.

Deudes de Prades, Auz. cass.

Sa plume lui tremble et lui bat..., il fait bien paraître qu'il ait froid.

S' avian col de ferr o d' acier,

No 'ls valria una pluma de pau.

P. Vidal: Drogoman.

S'ils avaient cou de fer ou d'acier, il ne leur vaudrait une plume de paon.

La pluma am la qual hom escriu. Leys d'amors, fol. 137.

(chap. La pluma en la que (hom) se escriu.)

La plume avec laquelle on écrit.

Loc. Pluma e pluma faretz pelar.

Deudes de Prades, Auz. cass.

Plume à plume vous ferez plumer.

CAT. Ploma. ESP. PORT. Pluma. IT. Piuma. (chap. ploma o pluma, plomes o plumes; la ploma de un muixó antigamén se díe pena, y encara se diu penat en rumano : que té plomes, com lo rat penat : murciélago.)

2. Plumar, v., plumer.

Al primier lans perd' ieu mon esparvier,...

... E qu' ie 'l veya plumar.

Bertrand de Born: Ieu m'escondisc.

Qu'au premier jet je perde mon épervier,... et que je le voie plumer.

El tost li plumara los costatz.

Deudes de Prades, Auz. cass.

Tôt il lui plumera les côtés. 

Part. pas. Aquest capos fon plumatz per Juzieus.

(chap. Este capó va sé desplomat o desplumat per los judíos.)

Épître de Matfre Ermengaud à sa soeur.

Ce chapon fut plumé par les Juifs.

ANC. CAT. Plumar. CAT. MOD. Plomar. (chap. Desplomá o desplumá; plomá o plumá es traure ploma o pluma un muixó.)

Lo corv. Edgar Allan Poe. Traducsió de Ramón Guimerá Lorente, Moncho

3. Plumeta, s. f. dim., petite plume.

L' en banhatz soven la plumeta.

Deudes de Prades, Auz. cass.

Vous lui en baignez souvent la petite plume.

CAT. Plometa. (chap. Plometa o plumeta, plometes o plumetes.)

4. Plumozitat, s. f., plumosité, plumage, abondance de plumes.

Aigla... ha tropa nervozitat et plumozitat. Eluc. de las propr., fol. 140.

L'aigle... a beaucoup de nervosité et de plumosité.

(chap. Plumache, plumaches; plomache, plomaches; plumosidat, plumosidats : abundansia de plomes o plumes.)

5. Plumassol, s. m., coussin, oreiller de plumes, coussinet.

Sarrar la plagua am plumassols et am liamentz.

Trad. d'Albucasis, fol. 13.

Serrer la plaie avec coussinets et avec ligatures.

6. Plumos, adj., plumeux, garni de plumes.

Esparver ab camba plumosa.

(chap. Esparvé en garra (cama) plumosa.)

Deudes de Prades, Auz. cass.

Épervier avec jambe plumeuse.

ANC. FR. Cherchant le mol d' un plumeux aureiller.

Œuvres de Ronsard, t. II, p. 1198.

ESP. Plumoso. (chap. plumós, plumosos, plumosa, plumoses.)

7. Deplumar, v., plumer, ôter, arracher les plumes.

Can l'aura preza, giquetz lo 

Estar desobre et esperar 

Molt longamen, e deplumar.

Deudes de Prades, Auz. cass. 

Quand il l'aura prise, que vous le laissez rester dessus et attendre moult longuement, et plumer.

ANC. CAT. Desplomar. ESP. PORT. Desplumar. IT. Spiumare.

(chap. Desplumá o desplomá: desplumo, desplumes, desplume, desplumem o desplumam, despluméu o desplumáu, desplumen; desplumat, desplumats, desplumada, desplumades; desplomat, desplomats, desplomada, desplomades; desplomá tamé vol di caure a plom, desplomás: yo me desplomo, desplomes, desplome, desplomem o desplomam, desploméu o desplomáu, desplomen; desplomat, desplomats, desplomada, desplomades.)


Plus, Pus, adv., lat. plus, plus, davantage. 

Usatges es d' ome, qu' es amoros, 

Quan plus non pot, se deleyt en parlar.

Gui d'Uisel: Ges de.

C'est usage d'homme, qui est amoureux, quand davantage il ne peut, il se délecte à parler.

No m' enten pus qu' un Aleman.

Pistoleta: Ancmais nulhs.

Elle ne m'entend pas plus qu'un Allemand.

- Devant un adjectif il indique le comparatif.

Flor de roser, quan nais, 

Non es plus fresca.

Raimond de Miraval: Bel m' es.

Fleur de rosier, quand elle naît, n'est pas plus fraîche.

Pus olens, pus plazens, pus clara

Flors etz qu' el mon para.

G. Riquier: Aissi con es.

Plus odorante, plus agréable, plus brillante fleur vous êtes qui au monde paraisse.

- Précédé de l' article, il indiquait le superlatif.

Vos es el pus noble cavayer crestia que sia alh mon. Philomena. 

Vous êtes le plus noble cavalier chrétien qui soit au monde.

Que 'l genser es del mon e 'l pus corteza. 

Bertrand de Born: Pus li baron. 

Vu qu'elle est la plus gentille du monde et la plus courtoise. 

Loc. En son des tans plus gaia.

La Comtesse de Die: Fin joi. 

J'en suis dix (fois) autant plus gaie. 

On plus chan, plus m' en sove.

Folquet de Marseille: En chantan. 

Où plus je chante, plus il m'en souvient. 

On plus mi fai languir, plus la reblan. 

Pistoleta: Ancmais nulhs. 

Où plus elle me fait languir, plus je la flatte. 

ANC. FR. Tant plus ils s' advancent, ils oyent de mieux en mieux le retentissement de ce bruit. Hist. maccaronique, t. II, p. 200.

Prov. On hom plus aut es pueiatz, 

Mais pot en bas chazer.

B. Zorgi: On hom. 

Où plus l'homme est haut élevé, plus il peut en bas tomber. 

Adv. comp. Doncs ell, ses plus, se deu numnar qui es.

V. et Vert., fol. 40.

Donc lui, sans plus, il doit se nommer qui il est.

Aquel escapet e non plus.

P. Cardinal: Una cieutat.

Celui-là échappa et non davantage. 

Subst. Prometes mi vostr' amor.

Del plus no us prec, ni no s cove. 

Arnaud de Marueil: Dona genser. 

Promettez-moi votre amour, du plus je ne vous prie, ni il ne convient pas.

Al plus que pot m' enansa.

B. de Ventadour: Tuit selh. 

Au plus qu'elle peut elle m'avance.

- Plus grand nombre, majeure partie.

En aisso truep voluntos

Lo pus de las poestatz.

G. Riquier: Cristias vey.

En ceci je trouve disposé le plus grand nombre des puissances.

ANC. FR. Aucuns en eschapèrent et les plus se perdirent.

Comines, t. I, p. 30.

Toutefois, le plus du temps, ilz campoient séparément.

Amyot. Trad. de Plutarque, Vie de Pompée. 

Loc. Li baro,

Li plus de conduich e de do.

Marcabrus: Emperaire. 

Les barons, les plus de munificence et de générosité.

Conj. comp. Venc l' uns vais l' autre al pus tost que pot. Philomena.

L'un vint vers l'autre au plus tôt qu'il put.

CAT. Plus. ANC. ESP. Plus, chus. ANC. PORT. Chus. ANC. IT. Plu. IT. MOD. Più. (chap. Mes; plus.)

2. Sobreplus, s. m., surplus, reste.

N' a pres alcuna quantitat,

E 'l sobreplus lur a layssat. V. de S. Honorat.

Il en a pris aucune quantité, et le surplus leur a laissé.

Tan de plazers li faria

Qu' el sobreplus conqueria.

T. de G. Faidit et de Hugues de La Bachelerie: N Uc.

Tant de plaisirs je lui ferais que le surplus je conquerrais.

IT. Sovrappiù. (chap. Lo restán o lo resto, lo que sobre, les sobres.)

3. Plusor, adj. pl., plusieurs, la plupart.

Ilh en colon plusors. La nobla Leycson (leyczon). 

Ils en honorent plusieurs.

Subst. Mal li faran tut li plusor

Qu' el veyran jovenet, meschi. 

Le Comte de Poitiers: Pus de chantar. 

Mal lui feront tous les plusieurs (la plupart de ceux) qui le verront jeunet, chétif.

Tenran m' en li plusor

Per cornut e per soffren.

B. de Ventadour: Acossellatz mi.

M'en tiendront la plupart pour cornu et pour endurant.

ANC. FR. Nafré furent forment è lassé li plusor. Roman de Rou, v. 1718. De plusors choses que je vei. Deuxième trad. du Chastoiement, conte 3. 

ANC. IT. Ed aora in plusor parte. Brunetto Latini, Tes., p. 8. 

La qual plusor fiate è partita. Guittone d'Arezzo, lett. 8.

(chap. La mayoría, la part mes gran.)

4. Plural, s. m., lat. pluralis, pluriel.

Lo plural conoysh hom can es pronunciat pluralmen, so es cant parla de motas causas. Leys d'amors, fol. 53.

On connaît le pluriel quand il est prononcé pluriellement, c'est-à-dire quand il parle de nombreuses choses.

CAT. ESP. PORT. Plural. IT. Plurale.

5. Pluralitat, s. f., lat. pluralitatem, pluralité.

En lui non cay pluralitatz. Brev, d'amor, fol. 7.

En lui n'échoit pas pluralité. 

Am pluralitat et singularitat. Gramm. provençale. 

Avec pluralité et singularité. 

CAT. Pluralitat. ESP. Pluralidad. PORT. Pluralidade. IT. Pluralità, pluralitate, pluralitade. (chap. Pluralidat, pluralidats.)

6. Pluralmen, Pluralmens, adv., pluriellement, au pluriel. 

Tres noms e tres personas puesc dire pluralmens.

Pierre de Corbiac: El nom de.

Trois noms et trois personnes je puis dire au pluriel.

Cant es pronunciat pluralmen. Leys d'amors, fol. 53.

Quand il est prononcé pluriellement.

IT. (ESP.) Pluralmente. (chap. Pluralmen : en plural.)


Pluvia, Ploia, Plueia, Pluia, s. f., lat. pluvia, pluie.

Ayguas e pluvias

Sobrecaupiron fort las vallz e las gaudinas. V. de S. Honorat.

Eaux et pluies couvrirent fort les vallées et les bocages.

Sofron fam e set e ploia e ven.

Bertrand de Born: Gent part. 

Souffrent faim et soif et pluie et vent.

Fig. Plueia de fuoc ardent e de solpre pudent sobre las V ciutatz.

V. et Vert., fol. 19. 

Pluie de feu ardent et de soufre puant sur les cinq cités. 

Prov. Apres la plueia, fara bel.

(chap. Después de ploure, fará bo (bon tems u orache.))

Amanieu des Escas: Dona per.

Après la pluie, il fera beau.

De gran ven, pauca plueia. Leys d'amors, fol. 138.

De grand vent, petite pluie.

Un troubadour a dit en faisant l' éloge de sa dame.

Dona, la genser creatura

Que anc formes el mon natura..., 

Solelhs de mars, umbra d' estieu, 

Roza de may, pluia d' abrieu.

Arnaud de Marueil: Dona genser. 

Dame, la plus belle créature que formât oncques au monde nature..., soleil de mars, ombre d'été, rose de mai, pluie d'avril.

CAT. Pluja. ANC. ESP. Pluvia. ESP. MOD. Lluvia. PORT. Chuva. IT. Piova, pioggia. (chap. ploguda, plogudes; aigua; v. ploure; plou, ha plogut, plourá, plouríe, ploguere.)

2. Ploure, Pluoure, v., lat. pluere, pleuvoir, faire pleuvoir, tomber. 

Anc pus menut aiga nou plou 

Cum els passon.

Gavaudan le Vieux: Senhors. 

Oncques plus menu l'eau ne pleut comme ils passent.

Fon se de ploure gequit.

P. Cardinal: Una cieutat. 

Il eut cessé de pleuvoir.

Si cum lo reis celestials

Pluou sus los bos e sus los mals.

Brev. d'amor, fol. 71.

Ainsi comme le roi céleste fait pleuvoir sur les bons et sur les méchants.

Si plovia tot un an 

Tan d'aiga con a en la mar.

Roman de Jaufre, fol. 120. 

S'il pleuvait tout un an autant d'eau comme il y en a dans la mer.

Al movemen dels signes e de las planetas, plou assatz, o plou pauc, o plou non re. Liv. de Sydrac, fol. 42. 

Au mouvement des signes et des planètes, il pleut beaucoup, ou il pleut peu, ou il ne pleut non rien (pas du tout).

Fig. par ext. Al prim comens del ivernaill, 

Can ploven del bosc li glan dur. 

Marcabrus: Al prim.

Au premier commencement de l'hiver, quand tombent du bois les glands durs.

Ce passage imite le vers de Virgile, Georg. IV: 

Nec de concussa tantum pluit ilice glandis. 

Delille a conservé la figure:

Ainsi pleuvent les glands. 

Gran signe en vi antan, un dia, 

Que ploc terra e sanc verayamen. 

Pons de la Garde: D'un sirventes. 

Grand signe j'en vis l'an dernier, un jour, vu qu'il plut terre et sang vraiment.

Cel que nos ploc manna per amor. Leys d'amors, fol. 35.

Celui qui nous fit pleuvoir manne par amour.

- Abattu, renversé, précipité.

Part. pas. C' aquel teu esperit, que tu as receuput, 

Sia d'aquels del cel que sai foron plogut.

Izarn: Diguas me tu. 

Que ce tien esprit, que tu as reçu, soit de ceux du ciel qui ici furent précipités. 

CAT. Plóurer. ESP. Llover. PORT. Chover. IT. Piovere. (chap. Ploure.)

3. Ploios, Pluioxs, adj., lat. pluviosus, pluvieux.

Temps ploios.

La calor dissolvent la nivol ploioza.

Eluc. de las propr., fol. 116 et 136.

Temps pluvieux.

La chaleur dissolvant la nuée pluvieuse.

Autompne pluioxs. Calendrier en provençal. 

Automne pluvieux.

CAT. Plujos. ESP. Pluvioso, lluvioso. PORT. Chuvoso. IT. Piovoso.

(chap. pluviós, pluviosos, pluviosa, pluvioses; plovinós, plovinosos, plovinosa, plovinoses.)

4. Pluvial, adj., lat. pluvialis, pluvial.

Ayga pluvial.

De pluvial irrigacio.

Eluc. de las propr., fol. 74 et 129.

Eau pluviale.

D' irrigation pluviale. 

CAT. ESP. PORT. (chap.) Pluvial.

5. Pluvier, s. m., lat. pluvialis avis, pluvier.

Pluvier vieu de pur aire del cel. Naturas d'alcus auzels.

Le pluvier vit de pur air du ciel.

IT. Piviere.

Pluvier, s. m., lat. pluvialis avis

Pobol, Poble, s. m., lat. populus, peuple.

Hom murtrier ni raubaire 

Non platz tant a Dieu lo paire,

Ni tan non ama son frut 

Com fai del pobol menut.

P. Cardinal: Razos es. 

Homme meurtrier et voleur ne plaît pas tant à Dieu le père, ni autant il n' aime pas son fruit comme il fait (celui) du menu peuple.

Per que pobles e Dieus 

L' amon.

Amanieu des Escas: En aquel mes. 

Par quoi peuple et Dieu l' aiment. 

Prov. Cui lauza pobles, so lauza Dominus. 

Pons de Capdueil: De totz chaitius. 

A qui le peuple loue, le Seigneur loue cela.

- Foule, multitude.

On, cad an, grand pobols s' ajosta. Roman de Jaufre, fol. 2.

Où, chaque année, grande multitude se réunit.

CAT. Poble. ESP. Pueblo. PORT. Povo. IT. Popolo. (chap. Poble, pobles.)

2. Poblacio, Poblacion, s. f., population, peuplade.

A la qual poblacion vienco homis. Titre de 1080.

(chap. A la cual poblassió venen homens.)

A laquelle peuplade viennent hommes.

Per las autras portas venc la poblacios. Guillaume de Tudela.

Par les autres portes vint la population.

CAT. Població. ESP. Población. PORT. Povoação. IT. Popolazione.

(chap. Poblassió, poblassions.)

3. Poblal, adj., public, manifeste.

Vos avetz alcun ofici poblal, so es poestatz d' alcun loc.

Aquel hom que es jutgatz de poblal crim.

Trad. du Code de Justinien, fol. 8 et 28. 

Vous avez aucun office public, c'est-à-dire juridiction d'aucun lieu.

Cet homme qui est condamné pour crime manifeste.

(chap. Públic, publics, pública, públiques; manifest, manifests, manifesta, manifestes.)

4. Poblar, v., peupler, s'établir.

Al dit loc, d' aqui avant, vendran poblar. 

Tit. de 1241. DOAT, t. VI, fol. 150. 

Audit lieu, de là en avant, ils viendront s'établir.

Ieu no pretz una carobla 

Terra que d' avol gient se pobla.

T. de Folquet et de Porcier: Porcier.

Je ne prise une carouble terre qui de méchante gent se peuple.

Part. pas. Gent... de la qual... Europa... fo poblada.

Eluc. de las propr., fol. 171.

Gent... de laquelle... l'Europe... fut peuplée.

CAT. ESP. Poblar. PORT. Povoar. IT. Popolare. 

(chap. Poblá: poblo, pobles, poble, poblem o poblam, pobléu o pobláu, poblen; poblat, poblats, poblada, poblades.)

5. Pobladament, adv., publiquement.

Aquestas doas causas non deu hom despitar pobladament.

Trad. du Code de Justinien, fol. 1.

Ces deux choses on ne doit pas dédaigner publiquement.

(chap. Públicamen.)

6. Public, adj., lat. publicus, public, vulgaire.

Avetz autra poestat publica. Trad. du Code de Justinien, fol. 8.

Vous avez autre autorité publique. 

Substantiv. Lo publics deu, jorn e ser, 

Lauzar Dieu.

G. Riquier: Hancmays per.

Le public doit, jour et soir, louer Dieu.

Aiso fan los peccadors publics. Abr. de l'A. et du N.-T, fol. 43. 

Ceci font les pécheurs vulgaires.

Adv. comp. Orar en secret,

Non en public.

Brev. d'amor, fol. 97.

(chap. Resá (orá) en secret, no en públic o públicamen.)

Prier en secret, non en public.

ANC. CAT. Poblic. CAT. MOD. Public. ESP. PORT. Publico. IT. Publico, pubblico.

7. Publical, adj., public. 

Se fai per publical persona. Trad. du Code de Justinien, fol. 13.

Se fait par publique personne.

8. Publico, s. m., trésor public, fisc.

Deu hom vendre la causa d'aquel ome que non paga lo tribut del publico e lo ces del publico. Trad. du Code de Justinien, fol. 40.

(chap. Se deu vendre la cosa d' aquell home que no pague lo tribut del fisco y lo sensal del fisco.) 

On doit vendre la chose de cet homme qui ne paie pas le tribut du fisc et le cens du fisc.

9. Publican, s. m., publicain, hérétique.

Tenon per publican 

Selh qui s defen.

P. Cardinal: Un decret. 

Tiennent pour publicain celui qui se défend.

En l' essemple del publica e del phariseu. Trad. de Bède, fol. 16.

(chap. Al ejemple del hereje y del farisseo o farisseu.)

En l'exemple du publicain et du pharisien.

CAT. Publicá. ESP. (hereje) PORT. Publicano. IT. Pubblicano.

(chap. Hereje, herejes.)

10. Publication, s. f., lat. publicationem, publication, confiscation.

Si denan la publication. Statut de Montpellier, de 1204.

(chap. Si dabán la publicassió.)

Si devant la publication.

CAT. Publicació. ESP. Publicación. PORT. Publicação. IT. Publicazione, pubblicazione. (chap. publicassió, publicassions.)

11. Poblicar, Publiar, v., lat. publicare, publier, promulguer, divulguer. 

No volias pobliar los secrez de t' abstinencia. Trad. de Bède, fol. 40.

Ne veuilles publier les secrets de ton abstinence. 

Non lo deu ges secret tener, 

Ans lo deu voler publicar.

Brev. d'amor, fol. 137. 

Ne le doit point tenir secret, au contraire il doit vouloir le publier.

Part. pas. Lo testamen deu esser publicat en aquesta guisa.

Trad. du Code de Justinien, fol. 62. 

Le testament doit être publié en cette façon. 

Es per tot lo mon poblicada. Philomena.

(chap. (ella) está per tot lo món publicada.)

Elle est par tout le monde publiée.

- Confisqué.

Sian penat, e lur ben sian publicat.

Cout. d'Alais. Arch. du Roy., K, 704.

Qu'ils soient punis, et que leurs biens soient confisqués.

CAT. ESP. PORT. Publicar. IT. Pubblicare. (chap. Publicá: publico, publiques, publique, publiquem o publicam, publiquéu o publicáu, publiquen; publicat, publicats, publicada, publicades.)

12. Publicamen, adv., publiquement.

Publicamen prezicar. Brev. d'amor, fol. 49.

Prêcher publiquement.

CAT. Publicament. ESP. (públicamente) PORT. Publicamente.

IT. Publicamente, pubblicamente. (chap. Públicamen.)

13. Popular, s. m., lat. popularis, populaire, peuple, gent du peuple.

De la part dels nobles... e del popular.

Per composicio facha entre nobles e populars.

For de Montcuc. Ord. des R. de Fr., 1463, t. XVI, p. 125 et 133.

De la part des nobles... et du populaire.

Par composition faite entre nobles et gens du peuple.

CAT. ESP. PORT. Popular. IT. Popolare. (chap. Populá, populás.)

14. Populos, adj., lat. populosus, populeux.

La terra en bon estat... et populosa, o poblada.

Priv. conc. par les Rois d'Angleterre, p. 13.

La terre en bon état... et populeuse, ou peuplée. 

Major, plus poderoza et populoza. Eluc. de las propr., fol. 171.

Plus grande, plus puissante et populeuse.

CAT. Populos. ESP. PORT. Populoso. IT. Popoloso. 

(chap. Populós o poblat, populosos o poblats, populosa o poblada, populoses o poblades.)

15. Apoblament, s. m., colonisation, établissement. 

Puois venc en Engleterra, per far apoblamentz.

Pierre de Corbiac: El nom de.

Puis vint en Angleterre, pour faire établissements.

(chap. Poblamén, poblamens : poblassió, poblassions; colonisassió, colonisassions; establimén, establimens de gen.)

16. Apobolar, v., peupler, coloniser, établir, fonder.

Fes apobolar III ciutatz en Espanha.

Trames II cavaliers que apobolessan 1 gran ciutat.

(chap. Va enviá dos caballés (pera) que poblaren una gran siudat.)

Hist. de la Bible en prov., fol. 47.

Fit établir trois cités en Espagne.

Envoya deux chevaliers qui fondassent une grande cité.

Los quals premieramentz apoboleron los dichz montz.

(chap. Los cuals primeramen van poblá les dites montañes.)

Lett. de Preste Jean à Frédéric, p, 14.

Lesquels premièrement peuplèrent lesdites montagnes.

(chap. Poblá.)

17. Depopular, v., lat. depopulare, dépeupler, dévaster.

Si alcus depopularia camps, vinhas o blat davant maturitat.

For de Montcuc. Ord. des R. de Fr., 1463, t. XVI, p. 133. 

Si aucun dévasterait champs, vignes ou blé avant maturité.

Part. pas. Que lo pays de Lengadoch sia fort depopulat.

Tit. de 1424. Hist. de Languedoc, t. IV, pr., col. 421.

Que le pays de Languedoc soit fort dépeuplé.

CAT. ESP. Despoblar. PORT. Despovoar. IT. Dipopolare.

(chap. Despoblá: despoblo, despobles, despoble, despoblem o despoblam, despobléu o despobláu, despoblen; despoblat, despoblats, despoblada, despoblades.)

18. Depopulaire, s. m., dévastateur.

Depopulaires de cams sia punitz. 

Tit. du XIIIe siècle. DOAT, t. CXVII, fol. 43.

Que le dévastateur de champs soit puni. 

ESP. Depopulador. IT. Dispopolatore. 

(chap. Despobladó, despobladós, despobladora, despobladores; devastadó, devastadós, devastadora, devastadores.)

Podagra, s. f., lat. podagra, podagre, goutte.

Podagra, es gota de pes. Eluc. de las propr., fol. 96. 

(chap. Podagra, es gota dels peus.)

Podagre, c'est goutte de pieds.

Si vostr' auzel podagra pren.

Deudes de Prades, Auz. cass.

Si votre oiseau prend la goutte.

Podagra don ja non garis.

Giraud de Borneil: Ops m'agra.

Goutte dont jamais il ne guérit.

ANC. CAT. Podagra. CAT. MOD. Poagra. ESP. PORT. IT. Podagra.

(chap. Podagra : gota; enfermedat típica dels reys, pot sé que la patixgue o patixque Juaquinico Monclús, presidén de los ignorans de la Ascuma de Calaseit, la assossiassió catalanista del Matarraña disfrassada de cultural.)

2. Podagric, adj., podagre, goutteux.

Les castrats no so podagrix. 

Ni son podagricas. Eluc. de las propr., fol. 96.

Les castrats ne sont pas goutteux.

Ni (ne) sont goutteuses.

(N. E. Ya u saps, Juaquinico Monclús, si patixes de gota, que te capon, que estás com un capó antes de Nadal. Chap. podágric, podagrics, podágrica, podágriques : gotós, gotosos, gotosa, gotoses.)

miércoles, 25 de septiembre de 2024

Plazer - Assupellar

  

Plazer, v., lat. placere, plaire.

Quan fin aman s' acordon d' un voler, 

Tot quan l' us vol deu al autre plazer. 

G. Faidit: Tug cilh.

Quand fidèles amants s'accordent d'un vouloir, tout ce que l'un veut doit à l'autre plaire.

A mi no deu plazer mas so que us plaia.

Le moine de Foissan: Be m' a.

A moi ne doit plaire que ce qui vous plaise.

E m dis en rizen:

Amics, a vos mi ren,

E faitz so que us plaia.

G. Faidit: Be m platz.

Et me dit en riant: Ami, à vous je me rends, et faites ce qui vous plaise. Loc. Glorios Dieus, senher del tro,

Si t plai, delieura m de preizo.

Folquet de Marseille: Senher Dieus.

Glorieux Dieu, seigneur du ciel, s'il te plaît, délivre-moi de prison.

Dona, si us platz, aiatz humilitat

De mi que sui totz el vostre poder.

Arnaud de Marueil: Tot quant ieu.

Dame, s'il vous plaît, ayez indulgence pour moi qui suis tout à votre pouvoir.

Part. prés. Can Gaucelms auzi los plazers plazens que 'l dizia.

V. de G. Faidit.

Quand Gaucelm entendit les plaisirs plaisants qu'elle disait.

Ay! bel compan, plazen a tota gen! 

Oc, ben plazens, qu'anc pus plazens non fo.

B. Carbonel: S'ieu anc nulh.

Ah! beau compagnon, agréable à toute gent! oui, bien agréable, vu qu'oncques plus agréable ne fut. 

ANC. FR. Ces qui volent à Deu pleisir. Marie de France, t. II, p. 413.

CAT. Plaurer. ESP. Placer. PORT. Prazer. IT. Piacere. 

(chap. Agradá; tindre plaé en; chauchá.)

2. Plazenmen, adv., agréablement.

Pero aquel mi plai tant plazenmen.

Lanfranc Cigala: Joios d'amor.

Pourtant celui-ci me plaît si agréablement.

Va tan plazenmen.

Nat de Mons: Al noble rey.

Va si agréablement.

CAT. Plaentment, plahentment.

(chap. Agradablemen; en plaé, en agrado, de bona gana.)

3. Plazer, s. m., plaisir, joie, contentement.

Ja non oblidarai

Los plazers que m fes e m dis.

Peyrols: Quoras que.

Jamais je n'oublierai les plaisirs qu'elle me fit et me dit.

Can Gaucelms auzi los plazers plazens que 'l disia. V. de G. Faidit. 

Quand Gaucelm entendit les plaisirs plaisants qu'elle disait.

Loc. Peyre, si fos al mieu plazer

Lo segles fatz dos ans o tres.

T. de P. d'Auvergne et de B. de Ventadour: Amics.

Pierre, si fut fait à mon plaisir le monde deux ou trois ans.

Prov. Qui en gaug semena, plazer cuelh.

A. Daniel: Ab plazer.

Qui sème en joie, plaisir récolte.

Adv. comp. Si m' an li mal abaissat a plazer,

Que totz jorns muer, e no m' en puesc mover.

Arnaud de Marueil: Belh m'es lo dous. 

Tellement m'ont les méchants abaissé à plaisir, que tous les jours je meurs, et je ne puis m'en séparer.

ANC. CAT. Plaer, plaher. CAT. MOD. Pler. ESP. Placer. PORT. Prazer. 

IT. Piacere. (chap. Plaé, plaés.)

Piacere mio. Guida straordinariamente pratica all'orgasmo



4. Plazensa, Plazenza, s. f., plaisance, agrément, plaisir, amabilité, aménité.

Silh qu' es domna de plazensa.

Sordel: Aylas.

Celle qui est dame d'amabilité.

E 'ls afars ac daus totas partz plazenza.

B. Zorgi: Si 'l monz.

Et aux affaires il eut de toutes parts agrément.

Loc. fig. E m fer el cor, ses bistansa,

Ab un cairel de plazensa

Fabregat en foc d' amor.

P. Vidal: Tant an ben.

Et me frappe au coeur, sans hésitation, avec un dard de plaisir fabriqué en feu d'amour.

Chantaran un verset de plazensa.

Peyrols: Dieus. 

Chanteront un verset de plaisir.

ANC. FR. Premièrement, si c'est votre plaisance. 

Charles d'Orléans, p. 206.

Et prend les plaisances du monde à sa volonté. 

Les XV Joyes de Mariage, p. 183.

IT. Piacenza.

5. Plazentier, adj., agréable, bienveillant, avenant, flatteur.

Cortes e plazentiers 

Que dis plazers e 'ls fai.

Arnaud de Marueil: Razos es. 

Courtois et agréable qui dit plaisirs et les fait. 

Vi gaia bergeira,

Bell' e plazenteira,

Sos anhels gardan.

G. Riquier: L' autre jorn. 

Je vis gaie bergère, belle et avenante, gardant ses agneaux.

Dona sai ab cor plazentier.

B. de Ventadour: En aquest. 

Je sais dame avec coeur bienveillant. 

Quan vei far bon fag plazentier, 

Mi platz far cantaret plazen.

Lanfranc Cigala: Quan vei. 

Quand je vois faire bonne action agréable, il me plaît de faire un petit chant plaisant. 

Substantiv. D' aisso no ill sui fals plazentiers. 

A. Daniel: Sols sui. 

De cela je ne lui suis point faux flatteur.

ANC. FR. Ou s'ilz font quelque bien, ce n'est qu'aux plaisanteurs.

Scévole de Sainte-Marthe, fol. 9.

Un bouffon plaisanteur. Nicolas Rapin, p. 102.

CAT. Piacenter. ESP. Placentero. PORT. Prazenteiro. IT. Piacentiero.

(chap. Plassenté, plassentés, plassentera, plassenteres.)

6. Plazenterament, adv., agréablement.

E 'l guizet entro fora de gran forest mot plazenterament.

Eluc. de las propr., fol. 256. 

Et le guida jusqu'en dehors de grande forêt fort agréablement.

(chap. Plassenteramen; agradablemen.)

7. Complag, s. m., contentement, satisfaction.

Com selh que semena en garag

Temprat d' umor ab doutz complag.

P. Vidal: Baros Jhesus.

Comme celui qui sème en guéret tempéré d'humeur avec douce satisfaction.

(chap. Contentamén, satisfacsió, alegría.)

3. Complacencia, s. f., complaisance, bon plaisir, plaisance.

La eleccio dels bos angels es ab complacencia, ses violencia et ses coaccio. Eluc. de las propr., fol. 8.

L'élection des bons anges est avec bon plaisir, sans violence et sans contrainte.

CAT. ESP. PORT. Complacencia. IT. Compiacenza

(chap. Complassensia, complassensies.)

9. Desplazer, v., lat. displicere, déplaire, ennuyer.

Mas per messatge non aus ges,

Tal paor ai no us desplagues.

Arnaud de Marueil: Dona genser. 

Mais par message je n'ose point, telle peur j'ai qu'il ne vous déplût.

Sels cui desplay joglaria, 

E sels cui desplay cortesia, 

E totz aquels a cui ben far desplay.

Bernard de tot lo mon: Be m'agrada. 

Ceux à qui déplaît jonglerie, et ceux à qui déplaît courtoisie, et tous ceux à qui bien faire déplaît.

Part. prés. Om mais non l'es desplazens. 

Giraud le Roux: A la mia fe. 

Homme ne lui est pas plus déplaisant. 

ANC. FR. Nule chose qu'à Diex desplace. Roman du Renart, t. II, p. 44. CAT. Desplaurer. ESP. Desplacer. PORT. Desprazer. IT. Dispiacere.

(chap. No agradá, no chauchá, molestá, estorbá, enfadá, etc.)

10. Desplazer, s. m., déplaisir, ennui.

Li foron faitz man desplazer, don G. de Cabestanh intret en gran dolor.

V. de Guillaume de Cabestaing. 

Lui furent causés maints déplaisirs, dont Guillaume de Cabestaing entra en grande affliction. 

Planhen, ploran ab desplazer.

J. Esteve: Planhen. 

Gémissant, pleurant avec déplaisir.

ANC. CAT. Desplaer, despler. ESP. Desplacer. PORT. Desprazer. 

IT. Dispiacere.

11. Desplazensa, s. f., déplaisance, ennui.

Aitals plazers no m'es plazens ni bos, 

Quar, a la fi, torna en desplazensa. 

J. Esteve: Aissi cum.

Pareil plaisir ne m'est agréable ni bon, car, à la fin, il tourne en déplaisance.

Que ja mos chans no us torn' a desplazensa.

Giraud le Roux: A ley de. 

Que jamais mon chant ne vous tourne à déplaisance. 

ANC. CAT. Desplazenza. IT. Dispiacenza.


Plebs, s. m., lat. plebs, plèbe, peuple, populace.

Vos queric lo durs plebs 

Tro lai ont es mont Orebs.

P. d'Auvergne: Dieus vera.

Vous chercha le cruel peuple jusque là où est le mont Oreb. 

CAT. ESP. PORT. IT. (chap.) Plebe.

Vos queric lo durs plebs Tro lai ont es mont Orebs.


Plegar, Pleiar, v., lat. plicare, plier, ployer, recourber.

Les auzels plego lors pes arreyre. Eluc. de las propr., fol. 61.

Les oiseaux plient leurs pieds en arrière. 

Hom deu far de sos efans e de sa mainada coma de la verga, qu' es vertz, que hom la plega a sa guiza, e, cant es seca, hom non la pot plegar, e briza. Liv. de Sydrac, fol. 64.

On doit faire de ses enfants et de sa maison comme de la verge, qui est verte, que l'on ploie à sa fantaisie, et, quand elle est sèche, on ne peut pas la ployer, et elle casse.

Si vostr' auzel la pena plega 

De la coa.

(chap. Si lo vostre muixó plegue la ploma de la coa.)

Deudes de Prades, Auz. cass.

Si votre oiseau plie la penne de la queue.

Lo filh Reynier de Gennes als estrieups s' afiquet

Per aysi gran vertut que los estrieups pleguet.

Roman de Fierabras, v. 735.

Le fils de Régnier de Gênes aux étriers se fixa avec si grand effort qu'il ploya les étriers. 

Fig. Nostri gran senhor

An mais, per veritat,

Erguelh e cobeitat,

E s' auzan mais pleiar 

De tot can volon far, 

O sia bes, o sia mals.

Nat de Mons: Si Nat de Mons. 

Nos grands seigneurs ont, en vérité, plus d'orgueil et de convoitise, et osent davantage se plier à faire tout ce qu'ils veulent, ou soit bien, ou soit mal.

Sos pretz si fraing, e sa lauzors si pleia. 

B. Zorgi: Pron si deu. 

Son mérite se brise, et sa louange se ploie.

Part. pas. Con si adoba hom pena plegata. 

Deudes de Prades, Auz. cass.

Comment on raccommode penne pliée.

- Emballer.

Apres que aguet pres e plegat so que... avian laissat.

Chronique des Albigeois, col. 54.

Après qu'il eut pris et emballé ce que... ils avaient laissé. 

CAT. ESP. Plegar. PORT. Pregar. IT. Piegare.

(chap. Plegá: plego, plegues, plegue, pleguem o plegam, pleguéu o plegáu, pleguen; plegat, plegats, plegada, plegades.)

2. Pleg, Plec, s. m., pli, sinuosité, contour, revers. 

En si han plex diferens.

Al plec dels membres si viro.

Eluc. de las propr., fol. 8 et 61. 

En soi ont plis différents. 

Au pli des membres se tournent. 

Se meton en plec de forma de libre. Cartulaire de Montpellier, fol. 39. 

Se mettent en pli de forme de livre. 

Loc. A tot pleg

Fier totas vetz al cor.

G. Riquier: Als subtils.

A tout pli (coup) il frappe toujours au coeur.

Adv. comp. So que a pleg fay tot jorn e cossen. 

Leys d'amors, fol. 17. 

Ce qu'en cachette il fait toujours et consent.

ANC. FR. Vostre cemise me livrez,

El pan desus ferai un ploit...

Le plet i fet et teu mesure...

Marie de France, t. I, p. 90.

Les plois del mantel tresperça. Roman del conte de Poitiers, v. 698.

CAT. Pleg. ANC. ESP. Pliego. ESP. MOD. Pliegue. PORT. Prege. IT. Piego, plico. (chap. Plec, plecs.)

3. Plicable, adj., lat. plicatilis, pliable, flexible.

Lentisc... es lene, mol et plicable.

Las extremitatz plus suptils et plicablas.

Plicabla ses rumpre.

Eluc. de las propr., fol. 211, 69 et 203. 

Le lentisque... est lisse, mou et flexible. 

Les extrémités plus délicates et flexibles. 

Flexible sans rompre. 

CAT. ESP. Plegable. 

(chap. Plegable, plegables; flexible, flexibles; belcable, belcables, com la fusta de una sabina cuan s' acalente y se belque pera fé una gayata o gallata.)

4. Plicabilitat, s. f., flexibilité. 

Lor mobilitat et plicabilitat.

Membres del infant so tan tendres et han plicabilitat.

Eluc. de las propr., fol. 49 et 69. 

Leur mobilité et flexibilité. 

Les membres de l'enfant sont si tendres et ont flexibilité.

(chap. Flexibilidat, flexibilidats; plegabilidat.)

5. Plegament, s. m., pliement, souplesse, qualité de ce qui est pliable.

Plegament et flexibilitat. Eluc. de las propr., fol. 63. 

Souplese et flexibilité.

ANC. CAT. Plegament. IT. Plegamento. (chap. Plegamén, plegamens.)

6. Plegadis, adj., flexible, qui se ploie aisément.

Subtil et plegadissa lengua a pendre ayga. Eluc. de las propr., fol. 231.

Langue déliée et se ployant aisément pour prendre eau.

ANC. FR. Et li portiers les murs bordoient

De fors cloies refuséices

Tissues de verges pléices.

Roman de la Rose, v. 16010. 

ANC. CAT. Plegadis. ESP. Plegadizo. (chap. Plegadís, plegadissos, plegadissa, plegadisses : plegable, plegables : que se poden plegá, flexibles.)

7. Pleios, adj., plié, enclin, porté à.

Tot lo mons es pleios

Trop de far falhizos.

Nat de Mons: Si Nat de Mons.

Tout le monde est enclin beaucoup à faire trahisons.

(chap. Inclinat, inclinats, inclinada, inclinades.)

8. Simple, Semple, adj., lat. simplex, simple.

Cum simple vuelha dire ses plec. Eluc. de las propr., fol. 8. 

Comme simple veuille dire sans pli. 

Vers consonantz e simples. V. de S. Honorat.

Vers consonnants et simples.

Fig. Vot simple e vot sollempne. V. et Vert., fol. 93.

Voeu simple et voeu solennel.

Aysso conogron be per simpla razo e per simple entendemen.

V. et Vert., fol. 100.

Ceci ils connurent bien par simple raison et par simple entendement.

- Sans instruction.

S' es homs simples o letratz. Brev. d'amor, fol. 121.

S'il est homme simple ou lettré.

- Doux, modeste, timide, niais.

Siaz sabi si cum serpens e simple si cum columbas. 

Trad. de Bède, fol. 36.

Soyez sage ainsi comme serpent et timide ainsi comme colombes.

Van simplas com una monja.

Un troubadour anonyme: Seinor vos que. 

Elles vont modestes comme une religieuse. 

Trobei toza benestan, 

Simpl' e de bella faitura.

Gui d'Uisel: L'autre jorn.

Je trouvai fillette bienséante, simple et de belle façon.

Fig. Ab un dous ris et ab un simpl' esguar. 

Guillaume de Cabestaing: Lo jorn. 

Avec un doux rire et avec un modeste regard. 

CAT. Simple, ximple. ESP. Simple. PORT. Simples, simplez. IT. Semplice.

(chap. Simple, simples; simplot, simplots, simplota, simplotes.)

9. Simplamen, Simplemen, adv., simplement.

Simplamen e non pas lo doble. Cout. de Condom. 

Simplement et non pas le double. 

Aquo simplamen cofessan. Brev. d'amor, fol. 7.

(chap. Aixó simplemen confessán.)

Cela simplement confessant. 

Ayssel que ploret simplemen.

T. de G. Faidit et d'Albert: N Albert. 

Celui qui pleura simplement.

ESP. Simplemente. PORT. Simplesmente. IT. Semplicemente.

(chap. Simplemen.)

10. Simplicitat, s. f., lat. simplicitatem, simplicité.

Dieus en si ha summa simplicitat, ses tota compozicio.

Eluc. de las propr., fol. 8. 

Dieu en soi a souveraine simplicité, sans aucune composition.

La simplicitat

De la femna.

(chap. La simplissidat de la femella : dona.)

V. de S. Honorat.

La simplicité de la femme. 

CAT. Simplicitat. ESP. Simplicidad. PORT. Simplicidade. IT. Semplicità, semplicitate, semplicidade, simplicità. (chap. Simplissidat, simplissidats.)

11. Simpleza, s. f., simplesse, simplicité, ingénuité.

Peccatz cassa sanctor

E baratz, simpleza.

V. de S. Honorat.

Péché chasse sainteté et tromperie, simplesse.

Dieus que ama veritat e simpleza. V. et Vert., fol. 25. 

Dieu qui aime vérité et simplesse.

CAT. Simplesa, ximplesa. ESP. PORT. Simpleza. IT. Semplicezza.

(chap. Simplesa, simpleses.)

12. Doble, adj., lat. duplex, double. 

Pecc' ab doble falhimen.

P. Cardinal: Jhesum Crist. 

Pèche avec double faute.

Dieus m' a dada febre tersana dobla. 

R. Gaucelm: Dieus. 

Dieu m'a donné fièvre tierce double. 

Subst. Cant a complida la tor

De tres dobles tot environ.

V. de S. Honorat. 

Quand il a terminé la tour de trois doubles tout autour.

Adv. comp. A doble m'an miey enemic valgut 

Que no feiran si m' aguesson amat.

G. Adhemar: Non pot esser. 

Mes ennemis m'ont valu au double qu'ils ne feraient s'ils m' eussent aimé.

Dix a sos compagnhos que mays volia per C dobles combatre... que ligir sauteri. Philomena. 

Dit à ses compagnons qu'il voulait davantage pour cent doubles (cent fois plus) combattre... que lire psautier. 

ANC. FR. Dieu nous le rendra à cent doubles.

Prophéties de Merlin, fol. 58. 

ANC. PORT. E quanto demandaran, tanto in dublo componam. 

Doc. de 1287. Elucidario, port., t. I, p. 182. 

CAT. ESP. Doble. PORT. MOD. Dobro. IT. Doppio. (chap. Doble, dobles.)

13. Dobla, s. f., double, monnaie ancienne.

A cen doblas e mais. 

R. Jordan, vicomte de Saint-Antonin: Aissi cum sel. 

A cent doubles et plus.

CAT. ESP. Dobla. IT. Doppia.

(N. E. En Mallorca aún se dice doblers al dinero.)

14. Doblamen, adv., doublement.

Vedels doblamen figuratz.

Arnaud Brancaleon: Pessius. 

Veau doublement figuré.

Falhis doblamen

Quar so de se ni d' autrui non defen.

Guillaume de Montagnagout: Per lo mon.

Il faut doublement parce que cela du sien et d'autrui il ne défend.

CAT. Dobladament. ESP. Dobladamente. PORT. Dobradamente. 

IT. Doppiamente. (chap. doblemen.)

15. Dobler, Doblier, s. m., damier.

Tota nueg joston a doblier.

Marcabrus: Al departir. 

Toute nuit ils joûtent à damier.

Ieu revit vos a doblier.

Le Comte de Poitiers: Ben vuelh. 

Je vous renvie à damier.

- Besace, sac, bissac.

Mas que fosson pautonier

Ab baston e ab dobler.

T. de Bonnefoy et de Blacas: Seingn' En Blacatz. 

Pourvu qu'ils fussent vauriens avec bâton et avec besace. 

ANC. FR. Que jà n' emporterai denier

Ne pain ne el en mon doublier.

Fables et cont. anc., t. I, p. 224.

- Pourpoint.

Pueis crec tan l' arnes

Que trop peza 'l dobliers.

Raimond de Miraval: Ben aia. 

Puis augmenta tant le harnais que trop pèse le pourpoint.

Plus fora ric sos dobliers.

Raimond de Miraval: Anc chantars. 

Plus serait riche son pourpoint.

16. Doblier, adj., double.

Que traspasses l' ausber doblier.

Lanfranc Cigala: Un avinen. 

Qui transperçât le haubert double.

Tan tem qu' el danz fos dobliers.

Rambaud d'Orange: Als durs crus.

Tant je crains que le dommage fut double.

ANC. FR. Il vest un auberc dublier.

Fables et cont. anc., t. 1, p. 388.

S'es conduisent C chevalier 

N' i a cel n' ait auberc doublier.

Roman del conte de Poitiers, v. 1305.

37. Dobleirament, adv., doublement.

Dobleirament es colpables cel que lo nom de Deu prent e van.

Trad. de Bède, fol. 59.

Est doublement coupable celui qui le nom de Dieu prend en vain.

(chap. Doblemen.)

18. Doblaire, s. m., double, second.

Un troubadour a dit en parlant de musique:

Be us esforsatz com siatz bon doblaire.

T. de Jean Lag et d'Ebles: Qui vos dara.

Bien vous vous efforcez comment vous soyez bon accompagnateur.

ANC. ESP. Doblador.

19. Dobladura, s. f., doublure.

Van vestitz los grans senhors am una cotha ses dobladura, entro al ginolh.

(chap. Van vestits los grans siñós en una cota sense doblec, hasta 'l ginoll.)

Perilhos, Voy. au Purgatoire de S. Patrice. 

Les grands seigneurs vont vêtus, jusqu'au genou, avec une cotte sans doublure.

ANC. CAT. ESP. Dobladura. PORT. Dobradura. IT. Doppiatura.

(chap. doblec, doblecs; dobladura, dobladures.)

20. Doblar, v., lat. duplicare, doubler.

Doblar entr' els l' escaquier.

Marcabrus: Al departir.

Doubler entre eux l'échiquier.

Doblaretz lo guazardo,

Si m donatz so qu'ieu plus volria,

Ses preyar.

Pons de Capdueil: S'anc fis ni dis.

Vous doublerez la récompense si vous me donnez ce que le plus je voudrais, sans prier.

Doblera mon talan.

P. Raimond de Toulouse: Pessamen.

Doublerait mon envie. 

E 'lh mieus dezirs se dobles en baizan. 

Raimond de Miraval: Be m'agrada. 

Et que le mien désir se doublât en baisant.

Part. pas. fig. Ab mil volers doblatz de fin' amor.

Guillaume de Saint-Didier: Ab mil volers.

Avec mille vouloirs doublés de pur amour.

CAT. ESP. Doblar. PORT. Dobrar. IT. Doppiare. 

(chap. Doblá: doblo, dobles, doble, doblem o doblam, dobléu o dobláu, doblen; doblat, doblats, doblada, doblades.

Doblegá: doblego, doblegues, doblegue, dobleguem o doblegam, dobleguéu o doblegáu, dobleguen; doblegat, doblegats, doblegada, doblegades.)

21. Duplicatio, s. f., redoublement, réverbération, courbure. 

Le solelh... les rachtz han mays drecha et forta reflexio et duplicacio.

Eluc. de las propr., fol. 126. 

Le soleil... les rayons ont plus directe et forte réflexion et réverbération.

Am onci de pauca duplicacio. Trad. d'Albucasis, fol. 17. 

Avec crochet de petite courbure. 

CAT. Duplicació. ESP. Duplicación. PORT. Duplicação. IT. Duplicazione.

(chap. Duplicassió, duplicassions.) 

22. Duplicatiu, adj., duplicatif, propre à redoubler.

Copia duplicativa si fay can cascus bordos comensa per una dictio o per motas. Leys d'amors, fol. 35.

Couplet duplicatif se fait quand chaque vers commence par même mot ou par plusieurs.

(chap. Duplicatiu, duplicatius, duplicativa, duplicatives.)

23. Duplicar, v., lat. duplicare, doubler, redoubler, replier.

Duplica la extremitat. Trad. d'Albucasis, fol. 17. 

Double l'extrémité.

Part. prés. Motas de las coblas desus ditas pot hom nomnar en motas manieras, coma: continuada, continuans... duplicativa, duplicans.

Leys d'amors, fol. 39.

Nombre des couplets dessus dits on peut nommer en nombreuses manières, comme: continué, continuant... duplicatif, redoublant. 

Part. pas. Quascun drap sia duplicat en quatre plecs.

(chap. Que cada drap sigue duplicat en cuatre plecs.)

Trad. d'Albucasis, fol. 18.

Que chaque drap soit replié en quatre plis.

CAT. ESP. PORT. Duplicar. IT. Duplicare. (chap. Duplicá: duplico, dupliques, duplique, dupliquem o duplicam, dupliquéu o duplicáu, dupliquen.)

24. Conduplicatio, s. f., lat. conduplicatio, redoublement, répétition, figure de rhétorique.

Conduplicatios es cant hom retorna una dictio o una oratio, o motas a lauzor, a vituperi, etc. Leys d'amors, fol. 124.

La répétition est quand on retourne un mot ou un discours, ou beaucoup à louange, à blâme, etc. 

IT. Conduplicazione.

25. Replec, s. m., repli, pli, sinuosité.

Ha trops replex et revolucios. Eluc. de las propr., fol. 56. 

A de nombreux replis et sinuosités.

(chap. Replec, replecs; plec, plecs; para cuenta en les olives que ñan als replecs de la borrassa; ara plegarem la borrassa y la arreplegarem a dins de la caseta. Mentrestán, tú ves replegán y esperpillán les olives que han caigut a fora.)

26. Replicatio, s. f., lat. replicatio, réplication, réitération, redoublement, figure de rhétorique.

Replicatios es continuatios de dictios de motas sillabas e soen am multiplicable replicamen en cascuna... de replicatios plana... replicatios multiplicada... replicatios rigorosa... dicha ferida. Leys d'amors, fol. 110. 

La réitération est une série de mots de nombreuses syllabes et souvent avec redoublement multiple à chacune... de réitération simple... réitération multiple... réitération rigoureuse... dite heurtée. 

ESP. (Replication) replicación. (chap. Replicassió, replicassions; repetissió, repetissions; reiterassió, reiterassions; redoblamén, redoblamens; redoble, redobles.)

27. Replicamen, s. m., redoublement, répétition.

Amb 1 meteysh multipliable replicamens. 

No se continuo d' aytal replicamen.

Leys d'amors, fol. 110. 

Avec un même redoublement multiple. 

Ne se continuent avec un pareil redoublement.

IT. Replicamento. (chap. Replicamén, replicamens.)

28. Replicatiu, adj., réitératif, réduplicatif.

L' una sillaba replicativa de l'autra.

De cobla replicativa.

Leys d'amors, fol. 110 et 31. 

L'une syllabe réitérative de l'autre. 

De couplet réduplicatif.

(chap. Replicatiu, replicatius, replicativa, replicatives; reiteratiu, reiteratius, reiterativa, reiteratives; reduplicatiu, reduplicatius, reduplicativa, reduplicatives; repetitiu, repetitius, repetitiva, repetitives.)

29. Replicar, v., lat. replicare, répliquer, réitérer, redoubler.

L' autre replica, e dis. Arbre de Batalhas, fol. 146.

L'autre réplique, et dit.

Part. prés. Motas de las coblas desus ditas pot hom nomnar en motas manieras, coma: continuada, continuans... replicativa, replicans.

Leys d'amors, fol. 39.

Nombre des couplets dessus dits on peut nommer en nombreuses manières, comme: continué, continuant... réitératif, réitérant. 

CAT. ESP. PORT. Replicar. IT. Replicare. (chap. Replicá: replico, repliques, replique, repliquem o replicam, repliquéu o replicáu, repliquen; replicat, replicats, replicada, replicades.)

30. Empleiar, v., employer, occuper, mêler.

Nuls hom chavalians a Deu non si deu empleiar als afars del segle.

Trad. de Bède, fol. 61. 

Nul homme chevauchant pour Dieu ne se doit employer aux affaires du siècle.

Part. pas. Ayssi co lums es mielhs emplegatz cant alumena 1 sala plena de gens. V. et Vert., fol. 39. 

Ainsi comme lumière est mieux employée quand elle éclaire une salle pleine de gens.

Si an ben emplegada la gracia que Dieus lor avia donada en aquest mon.

Liv. de Sydrac, fol. 63.

S'ils ont bien employé la grâce que Dieu leur avait donnée en ce monde. ANC. FR. Qui li donroit un horion

Ne l'auroit-il bien emploiet?

Li Gieus de Robin et de Marion.

CAT. Emplegar. ESP. Emplear. PORT. Empregar. IT. Impiegare.

(chap. Empleá: empleo, emplees, emplee, empleem o empleam, empleéu o empleáu, empleeen; (mal) empleat, empleats, empleada, empleades. Sinonims: fé aná, utilisá, usá.)

31. Inplicar, v., lat. implicare, impliquer.

Part. prés. Operacios... inplicans repugnancia. Eluc. de las propr., fol. 5. Opérations... impliquant contradiction. 

CAT. ESP. PORT. Implicar. IT. Implicare. (chap. Implicá, implicás: yo me implico, impliques, implique, impliquem o implicam, impliquéu o implicáu, impliquen; implicat, implicats, implicada, implicades.)

32. Enplegadamen, adv., implicitement.

Aysso se pot far en doas manieras, enplegadamen o desplegadamen.

Leys d'amors, fol. 22.

Ceci se peut faire en deux manières, implicitement ou explicitement.

(chap. Implíssitamen; aixó se pot fé de dos maneres, implíssitamen o explíssitamen.)

33. Esplegar, Espleiar, Espleyar, v., lat. explicare, expliquer, déployer, développer, employer.

Deu ben esplegar son temps en auzir sermos e messas.

V. et Vert., fol. 89. 

Doit bien employer son temps à ouïr sermons et messes.

Aquest respieg on hom ren non espleya

Non es causa que hom persegre deya.

Guillaume de Saint-Didier: El mon non.

Ce délai où on n' explique rien n'est pas chose qu'on doive poursuivre.

Per qu' ieu espleg

Lo mien oc e 'l vostre no.

Rambaud de Vaqueiras: Guerra ni platz. 

Pour qui j' explique mon oui et votre non. 

Farai un nou vers... 

Vas un gai cors seingnoril, 

Gen complit de bel esgart, 

E si lai mos cors espleia 

Lo maltrag m' er gaug e juecs.

B. Calvo: Er quan vei. 

Je ferai un nouveau vers... vers un gai corps dominateur, gentiment accompli de beau regard, et si là mon coeur se déploie (s' épanche) le tourment me sera joie et jeu. 

Per qu'es foldatz qui d'amor non espleya.

Albertet: En amor.

C'est pourquoi c'est folie qui ne déploie (s'occupe) pas d'amour.

CAT. Esplayar, explayar. ESP. Explayar. PORT. Espraiar.

IT. Spiegare. (chap. Explicá, explicás: yo no me explico, expliques, explique, expliquem o explicam, expliquéu o explicáu, expliquen; explicat, explicats, explicada, explicades; explayá, explayás: yo me explayo, explayes, explaye, explayem o explayam, explayéu o explayáu, explayen; explayat, explayats, explayada, explayades.)

34. Explicar, v., lat. explicare, expliquer.

Parc. pas. Las causas explicadas.

Tit. de 1424, Hist. de Languedoc, t. IV, pr., col. 421.

Les choses expliquées.

CAT. Esplicar, explicar. ESP. PORT. Explicar. IT. Esplicare.

35. Explicatiu, adj., explicatif, propre à expliquer.

La lengua... de razo explicativa. Eluc. de las propr., fol. 27. 

La langue... explicative de raison.

(chap. Explicatiu, explicatius, explicativa, explicatives.)

36. Aplicar, v., lat. applicare, appliquer, attacher.

Levar son cor e tot aplicar ab Dieu. V. et Vert., fol. 88.

Lever son coeur et tout l' appliquer à Dieu.

C' a son plazer ab lieis m' aplec.

G. Faidit: Ar es lo mont.

Qu'à son plaisir elle m'attache à elle.

- Toucher, aborder.

Que auran aplicat ni descargat a Aiguas Mortas.

Tit. de 1314. Hist. de Nîmes, t. II, pr., p. 17. 

Qui auront touché et déchargé à Aigues-Mortes.

Part. pas. Podon esser applicat activamen o passivamen.

Leys d'amors, fol. 50. 

Peuvent être appliqués activement ou passivement. 

CAT. ESP. Aplicar. PORT. Applicar. IT. Applicare.

(chap. Aplicá, aplicás: yo me aplico, apliques, aplique, apliquem o aplicam, apliquéu o aplicáu, apliquen; aplicat, aplicats, aplicada, aplicades.)

37. Application, s. f., lat. applicationem, application.

Per applications... et segont la cirurgia. Fors de Béarn, p. 1078.

Par applications... et selon la chirurgie.

CAT. Aplicació. ESP. Aplicación. PORT. Applicação. IT. Applicazione.

(chap. Aplicassió, aplicassions.)

38. Aplicatiu, adj., applicatif, propre à appliquer. 

Son dig aytal mot aplicatiu. Leys d'amors, fol. 50. 

Sont dits pareils mots applicatifs.

(chap. Aplicatiu, aplicatius, aplicativa, aplicatives.)

39. Desplegar, Despleiar, Despleyar, v., déployer, déplier.

Quan vei pels vergiers desplegar 

Los sendatz gruecx, endis e blaus.

Bertrand de Born: Quan vey. 

Quand je vois par les vergers déployer les étendards jaunes, violets et bleus.

Tendas e traps despleyar.

Pierre du Vilar: Sendatz vermelhs.

Tentes et pavillons déployer.

Fig. Un sirventes despley.

P. Cardinal: Razos es. 

Un sirvente je déploie.

Tan gen despen et despleya

Sa gran valor e so sen.

Berenger de Palasol: Dona la genser.

Si gentiment elle dépense et déploie son grand mérite et son sens.

- Faire tournoyer, mettre en mouvement.

Si col flacs molins torneia

Quan trop d' aigua 'l despleia.

Palazis: Si col.

Ainsi comme le faible moulin tournoie quand beaucoup d'eau le met en mouvement.

Part. pas. Quan viro las baneiras desplegadas. Guillaume de Tudela. Quand ils virent les bannières déployées. 

CAT. ESP. Desplegar. PORT. Despregar. IT. Dispiegare.

(chap. Desplegá: desplego, desplegues, desplegue, despleguem o desplegam, despleguéu o desplegáu, despleguen; desplegat, desplegats, desplegada, desplegades.)

40. Desplegadamen, adv., explicitement.

Aysso se pot far en doas manieras, enplegadamen o desplegadamen.

Leys d'amors, fol. 122.

Ceci se peut faire en deux manières, implicitement ou explicitement. ESP. Desplegadamente (explícitamente). (chap. Desplegadamen.)

41. Complexio, Complectio, Complicio, Complitio, Complicion, s. f., lat. complexionem, organisation, constitution, complexion, caractère.

Lo diable garda mot sobtilmens l' estamen de home e sa manieyra e sa complexio. V. et Vert., fol. 61.

Le diable examine moult subtilement l'être de l'homme et sa manière et sa complexion.

Cove que l'om e la femna sian de bona complicio. Liv. de Sydrac, fol. 27.

(chap. Convé que l' home y la femella siguen de bona complexió.) 

Il convient que l'homme et la femme soient de bonne complexion.

Cascus a per si 

Capten segon razon

De sa complicion

E del don per Dieu dat.

G. Riquier: Tant petit.

Chacun a par soi conduite selon raison de sa complexion et du don par Dieu donné.

Lo cors es de la natura de la terra, e es de freia natura e de freia complitio.

Proeza e paor veno de la complitio del cors.

Liv. de Sydrac, fol. 19 et 28. 

Le corps est de la nature de la terre, et il est de froide nature et de froide complexion.

Prouesse et peur viennent de la complexion du corps.

La complexio del ayre. Eluc. de las propr., fol. 27. 

La constitution de l'air.

- Union, assemblage, terme de poésie. 

En aysso que las coblas comenso per 1 meteysh mot e finissho per autre meteysh mot, es complexios. Leys d'amors, fol. 123. 

En ceci que les couplets commencent par un même mot et finissent par autre même mot, est assemblage.

CAT. Complexió. ESP. Complexión. PORT. Compleição. IT. Complessione.

(chap. Complexió, complexions.)

42. Complexionat, Complecxionat, adj., organisé, formé, composé.

Per destempramen de las IIII humors de que es complexionatz lo cors.

V. et Vert., fol. 60.

Par dérangement des quatre humeurs de quoi est organisé le corps.

Devon naturalmen, 

Si no falh per lor avol sen, 

Esser ben complecxionat

Segon lo ponh en que son nat.

Brev. d'amor, fol. 35. 

Ils doivent naturellement, si ne faut pour eux mauvais sens, être bien complexionnés, selon le point en quoi ils sont nés.

CAT. Complexionat. ESP. Complexionado (compuesto, formado). 

PORT. Compleicionado. IT. Complessionato. 

(chap. Complexionat, format, compost; complexionats, formats, compostos; complexionada, formada, composta; complexionades, formades, compostes.)

43. Complexional, Conplexional, adj., qui est relatif à la complexion, constitutionnel, constitutif, organique.

Siccitat conplexional.

Las humors complexionals.

La mutaccio complexional del temps.

Eluc. de las propr., fol. 232, 24 et 27.

Sécheresse organique.

Les humeurs constitutionnelles.

Le changement constitutif au temps.

ESP. Complexional. IT. Complessionale. (chap. Complexional, complexionals; relatiu a la complexió, constitutiu, constitussional, orgánic.)

44. Complicar, v., compliquer.

Part. pas. Si no es complicat. Trad. d'Albucasis, fol. 37. 

(chap. Si no es complicat.)

S'il n'est pas compliqué. 

CAT. ESP. PORT. Complicar. (chap. Complicá, complicás: yo me complico, compliques, complique, compliquem o complicam, compliquéu o complicáu, compliquen; complicat, complicats, complicada, complicades.)

45. Supplicar, Soplegar, Sopleiar, Sopleyar, v., lat. supplicare, plier, ployer.

Col ram sopleia 

Lai on lo ven lo vai menan.

B. de Ventadour: Atressi col. 

Comme le rameau ploie là où le vent le va menant. 

Fig. Al meu emperi, ses duptar, 

Fera tot lo mon sopleiar.

P. Vidal: Neu ni gel. 

Sous mon autorité, sans douter, je ferais tout le monde plier.

- S'humilier, s'abaisser.

Mas quan cossir de vos cui pretz sopleya, 

Tot autr' amor oblit e dezampar.

Guillaume de Cabestaing: Lo jorn. 

Mais quand je pense à vous devant qui mérite s'humilie, j'oublie et j'abandonne tout autre amour.

- Supplier, faire supplique, adresser des prières.

El humilment suppliquet 

Al enfan.

Trad. d'un Évangile apocryphe. 

Lui humblement fit supplique à l'enfant. 

Luy soplegan que de peccatz lor do perdo. Leys d'amors, fol. 113. 

Lui suppliant que de péchés il leur donne pardon. 

Fig. et moral. Dona, mas juntas vos soplei.

Arnaud de Marueil: Dona genser. 

Dame, mains jointes je vous supplie. 

Diguas li m qu' a tal domna sopley. 

Bertrand de Born: Pus li. 

Dites-lui moi que j' adresse mes prières à telle dame.

Part. prés. Quar lo paupre seria sopleyans. 

B. Gaucelm: Un sirventes. 

Car le pauvre serait suppliant. 

Subst. En faitz perillos ni grieus,

Non ten pro lauzenziers ni sopleianz. 

B. Calvo: En luec de. 

En fait périlleux et difficile, ne tient profit flatteur ni suppliant.

ANC. FR. Il se set bien amoloier

Par chuer et par soploier.

Roman de la Rose, v. 3147.

ANC. CAT. Suplicar, soplagar, sopleiar. ESP. Suplicar. PORT. Supplicar. 

IT. Supplicare. (chap. Suplicá: suplico, supliques, suplique, supliquem o suplicam, supliquéu o suplicáu, supliquen; suplicat, suplicats, suplicada, suplicades.)

46. Suplicatio, Supplicacion, s. f., lat. supplicationem, supplication, supplique.

Per so platz a nos

La suplicatios

Que Nat de Mons nos fa.

Nat de Mons: Al bon rey. 

Par cela plaît à nous la supplication que Nat de Mons nous fait.

A la supplicacion et requesta, etc. 

Statuts des tailleurs de Bordeaux. Ord. des R. de Fr., 1462, t. XV, p. 477. A la supplication et requête, etc.

CAT. Suplicació. ESP. Suplicación. PORT. Suplicação. IT. Supplicazione.

(chap. Suplicassió, suplicassions; súplica, súpliques.)

47. Soplec, s. m., soumission, dépendance, sujétion.

Estaras en soplec d' ome sertanamens. 

Pierre de Corbiac: El nom de. 

Tu seras en dépendance d'homme certainement.

(chap. Sumissió, sumissions; dependensia, dependensies.)

48. Suplicion, s. f., soumission, respect. 

Portan reverencia e gran suplicion. Poëme de S. Trophime. 

Portent respect et grande soumission.

49. Suplimen, adv., doucement, souplement.

Suplimen

Lo tenga hom que non l' afol.

Deudes de Prades, Auz. cass. 

Qu'homme le tienne doucement pour qu'il ne l' endommage.

50. Assupellar, v., assouplir, fléchir.

Qui per son vol assupella, 

E s met en aital tenselha.

Marcabrus: Dirai vos. 

Qui par sa volonté fléchit, et se met en telle dispute.