Mostrando las entradas para la consulta atre ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta atre ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas

lunes, 29 de diciembre de 2025

Los Reis Magos son de verdat. (Luis Arrufat)

Los Reis Magos son de verdat. (Luis Arrufat Jarque)

Los Reis Magos son de verdat.



Un cuentet pa pares, per si un día lo hu tenen que contá als seus fills.
Asó es un treball que corre per Internet, no hu sé de quí es, pero lo sé de fá mols añs y penso que pot achudá a més de un pare a eisí de un apuro.

(Yo sol lo traduisco y lo adapto a la nostra tiarra).

Miquial sol se habíe sentat a la cadira, al arrivá a casa del campo, preparat, com tots los díes, a disfrutá escoltán lo que la seua filla, la Pili, li contáe de lo que habíe fet a la escola, cuan ella, a baiset, com si eise día tinguere po de algo, o un poc de vergoña, li diu:
- ¿Pare?
- Sí, filla, contam.
- Vull que me digo la verdat. (digue)
- Claro, filla, sempre te la dic. - Va contestá lo pare un poc asustat. -
- Es que… - Va escomensá la Pili, com si no se atrevire a seguí. -
- Disme, filla, disme.
La chica ya se atrevís….
- Pare ¿Los reis Magos, son de verdat?

Miquial se quede chelat, mut, mire a la seua dona, volén sabé de aón veníe aquella pregunta, pero tamé ella tenía la cara de no sabé res y li miráe asustá.
La chiqueta va seguí, com si se donare conta de la preocupasió de sons pares….
- Es que, a la escola, les chiques grans diuen que los Reis no son de verdat, que los Reis son los pares
¿Es verdat?

A Miquial, eisa atra pregunta de la seua filla, li fá chirá la vista cap an ella y tragán la saliva, mentres busque una resposta, li diu:
- ¿Y tú que penses, filla?
- No hu sé, pare: uns ratos penso que sí, uns atres que no. Per un costat crec que sí que existisen, perque vustés no me engañaríen; pero, com les chiques grans, que saben mol, diuen aisó…?
Miquial, com si lo hagueren pillat, desidís tirá per abán…
- Mira, Pili, es verdat que son los pares los que fiquen los regalos, pero…La chiqueta no li dise seguí, mich plorosa, li diu:
- Entonses es verdat!, me hau engañat!
Lo pare, en la gola tamé mich ocupada, pillánli la cara en les mans a la seua filla, seguís:
- No, mira, mai te ham engañat perque los Reis Magos son de verdat.
La chiqueta desorientada li conteste:
- Entonses no hu enteng, pare.
Lo pare pareis que se animo, li acabe de vindre al cap una historieta que pot sé la contestasió que ell vol doná y que la seua filla espere resibí, a ver sils contente als dos.
- Sentat, menuda, - li diu, al tems que li enseñe la cadira que está a la seua boreta - y escolta esta historia que te vach a contá. Ha arrivat lo tems en que ya la pots entendre.
Pili se sente entre sons pares, en moltes ganes de sentí cuansevol cosa que li aclarisque la seua duda y son pare se prepare pa contá lo que li ha vingut al cap, com la verdadera historia de los Reys Magos. O un cuento com los que li sol contá a la seua filla y que li fán dormís tranquila y no tindre sons roins.
Cuan lo niño Jesús va naise, tres Reis Magos que veníen de Oriente seguín a un gran estrial, van arrivá al Portal pa resali. Li portáen regalos pa donáli a entendre que li teníen cariño y respiate. Y Jesús se va posá tan contén y tan felis, que lo més vell del Reis, al que li díen Melchor, va dí:
- ¡Es una gran alifara veure tan contén al chiquet! Deuríem portá regalos a tots los chiquets y chiquetes del mon y aisí que tots se posaren conténs.
- ¡Oh, sí!, - va cridá Gaspar, un atre Rei Mago - Es una bona idea, pero mol difísil de fela. No podríem portá, al mateis tems, regalos a tots los millóns de chiquets que ñá al mon.
Baltasar, lo tersé Rei que estáe escoltán als dos amics seus, animat per la idea, va dí:
- Es verdat, seríe fenomenal, pero Gaspar te raó y encara que som Magos, ya som mol vells y seríe casi imposible aná per tot lo mon, donán regalos a tots lo menuts. Pero seríe tan majo...

Los tres Reis se posen mol tristos al pensá que, encara que es una bona idea, no se pot fé. Y lo niño Jesús que desde lo seu breset pobre, pareisíe escoltals, se va enriure y entonses al Portal se va sentí la veu de Deu nostre Siñó que los va dí als Reis Magos:
- Sou mol bons y tos dono les grasies per los regalos que li hau portat al meu fill. Per aisó tos vach a achudá a fé lo vostre desich.
A ver: ¿Qué tos fá falta pa podé repartí, al mateis tems, regalos a tots los chiquets del mon?
- ¡Oh, Siñó! – van dí los tres Reis Magos, achiñollánse - Nesesitaríem millóns y millóns de pajes, casi un pa cada chiquet o chiqueta, que pugueren arrivá al mateis tems a cada casa en los nostres regalos.
Pero no podém tindre tans pajes, no ne ñán táns.
- No tos preocupeu per aisó – va dí Deu - yo tos donaré no un, sino dos pajes pa cada chiquet que ñá al mon.
- Si fá eise milagre, ¡Seríe fantástic! Pero ¿Cóm hu fará? – van dí al mateis tems los tres Reis, en una cara de sorpresa y alifara.
- A ver, dieume ¿no es verdat que los pajes que voldrieu tindre, deuríen de voldre mol als chiquets?
- Home, cla, aisó es fundamental – van di a coro los tres Reis -.
- Y ¿No es verdat que eisos pajes deuríen coneise mol be los deseos dels menuts y lo que los convé a cada u?
- Sí. Sí. Aisó es lo que li demanaríem a cada paje.
- Pos dieume, Reis amics meus, ¿Ñá algú que vullgue més als chiquets y quels conesque milló que los seus pares?

Los tres Reis se van mirá entre ells, donánse conta de la raó que teníe Deu, entenén al mateis tems que aisó seríe la milló solusió de tot.
Deu va seguí:
- Pos com tos ha paregut be y pa que en lo vostre nom tots los chiquets del mon resibisquen regalos, YO ordeno que als Nadals, selebrán estos moméns, tots los pares se tornon pajes vostres y que en lo vostre nom, la nit de Reis, los porton als chiquets regalos. Que cuan los chiquets se fasquen grans, los pares los conton esta historia y desde entonses tamé ells, al arrivá este día los farán regalos a sons pares.

Cuan Miquial acabe de contá esta historia, la menuda se eiseque y los done un beset, al mateis tems que los diu:
- Ara sí que hu enteng tot y estic mol contenta de sabre que me voleu mol y no me hau engañat.

Corrén sen va al seu cuarto y sopesán la hucha, enriense y contenta, mirán la foto de sons pares de damún de la mesilla, pense que este añ tamé ella será paje del reis Magos de verdat."



FIN.

viernes, 19 de diciembre de 2025

Dichosa repoblasió (agüelo Sebeta, Luis Arrufat Jarque)

Dichosa repoblasió.

(N. E. Sol edito lo que vech que es una errata, dixo les paraules que Luis escriu desde fa tems a la seua manera.)

Dichosa repoblasió (agüelo Sebeta, Luis Arrufat Jarque), gramola

 
Cuan era menut, encara no ñabíe tv, ni siquiera radio, depreniem les cansóns en la Gramola de la sala de ball de la carretera.
Estáe de moda, entre atres, lo Dúo Dinámico. M’enrecordo que una de les seues cansóns ere “Quince años tiene mi amor”. La van tocá un domenche per de tarde que es cuan faen ball, y, al atre día, cullín olives, yo tot lo rato estaba chulán eisa cansó, un camí, un atre, ere la música de moda. Hasta que algú per damún de mi a la olivera va di:

– Ya val, cansat, ¿No veus que los quinse añs ya se han fet dosens?
Chitón. Hasta micha hora dispués que, sense donamen cuenta, la boca va escomensá a chulá atre camí. Un ruido de golpe del gancho contra una branca, a la boreta de la meua esquena, me va fe entendre que se habíe acabat la música.
Asó ve a cuento a que estos díes han posat a La Comarca un treball del Chapurriau y enseguida han saltat los de sempre, en lo matéis sonsonete:

“Jaime Guimerá López
30 Ene 2024 16:35

El catalán llegó al Matarraña y al Mezquín hace aproximadamente 800 años con una mayoría de repobladores venidos del Pallars y del Urgell. Solo deben mirar la inmensa cantidad de apellidos toponímicos catalanes que hay entre los vecinos del Matarraña y del Mezquín desde la edad media y hasta día de hoy.”

¡¡¡Cansats!!!
Y natres: acoquinats, acotets.
Si u diuen ells, tindrán raó. Acachem lo cap y ells lo apuchen més.
U saben tot. Sempre les mateises escuses: los notaris, la repoblasió.
Y no tenen que demostrá res. O, com a mol, mos trauen a rellui que aisó u diuen los enterats y natres seguim callán.
Aisí no mos aclarirem mai. Ells tenen la teoría, natres la práctica, ells estudien la llengua, natres la parlam.
Y se van creisén. Com se han enterat que han trobat señals de la nostra llengua més a dintre del terreno y ya casi a la bora de Navarra, apuren la cosa:

30 Ene 2024 13:11
No entiendo la manía de no admitir el hermanamiento con Cataluña.
La lengua en la franja es la misma. Antiguamente se extendía más al interior. En fin el divide y vencerás parece infalible.”

Aso u diu ésta, mentres que un amic meu, mol estudiat, al no podem contestá de la aparisió de eises palaures a uns atres puestos, me diu:
“– Es casualidat, com tots venim del llatí, pos ña voltes en que les mateises palaures apareisen a uns atres puestos.”
Sí, home, per generasió espontánea, les mateises palaures separaes a kilómetros en la mateisa pronunsiasió y lo matéis significat. ¡Venga!. (¿Se note que estic escaldat?). Estic fart de llichí sempre lo matéis.
Y entonses aparéis un agüelo, sense estudios, sol discurrín y discurrín en lo seu cap ple de serrín y pense estes coses.
Als nostres pobles chuguem al guiñot y se diu que mentres ña cartes en choc, ña partida. Ells pareisen que van guañán la primera ma, que ya ne tenen de bones, pero falten les tornes y yo hay guañat partides en trenta de roines. La sort está a la bosa, a ver qui trau la boleta negra.
Hay tratat de buscá eisa repoblasió. No la hay trobat. Soc torpe. Lo Jaime me diu que fa uns vuitsens añs. Hay buscat y per eisos añs la historia mos parle del rei aragonés Alfonso I el batallador.
Te una historia mol ampla, es interesán llichila. Conte coses com que les tiarres que anáe conquistán les encarregae als seus “tenéns” y estos les repartien entre la chen que li acompañae a la guiarra y los nomene navarros, castellanos, vinguts del atre costat de la frontera fransesa, de la tiarra OCCITANA, aón teníe bons amics y en los que s’enteníe mol be (la dona de Ramiro II ere de allí, PoitouPoitiers).
Y tamé disae que los moros que se volíen quedá tingueren la seua part, entre ells los meus abanpasats y aquí estem.
Es lo que se fae sempre, al meu terreno, cuan les ordens militars, tamé van reparti la tiarra conquistada entres los seus soldats, algúns dells, retos.
Tenim un cas mol cla. Jaime I va repartí Valensia entre los seus soldats y u va disá escrit al “Llibre del repartimén” que estae guardat al Archivo de la Corona. Com a eise llibre no ñabíe prau cataláns pa chustificá que eisa ere la manera en que habíen dut lo catalá a Valensia y entonces los valensiáns no teníen la seua llengua. Lo encarregat del Archivo “Próspero de Bofarull” va falsificá aquell llibre, cambián los noms dels soldats, per noms cataláns. Pero lo van descubrí y se va demostrá que de la chen que duye Jaime I, sol un dos per sen eren cataláns. En tan pocs no se podíe chustificá que habíen portat la llengua catalana a Valensia.
Lo Bofarull, no sol va fe aisó, mentres estáe encarregat del Archivo, va desapareise lo testamén del Rey, aón, según conten, se esclarien unes atres coses. Pensareu que a este home desleal lo van castigá, no siñó, no, pa Cataluña y los amics del catalá, va sé tot un modelo y, pa que no se olvido, sol entrá al Archivo, allí está la seua figura donante la benvinguda.

Lo encarregat del Archivo “Próspero de Bofarull” va falsificá aquell llibre,

Bueno a lo que anaem. An aquells tems los condats de la Marca Hispánica, no estáen tan chunits com mos volen fe creure, hasta reñien entre ells.
Al 1134, per ahí deu aná l’añ que diu Jaime, ¡sorpresa! Lo condat de Pallars estáe dividit en Jussá y Sobira.
Sobira ere de Urgell y Jussá ere de ARAGÓ, chun en Arán.
Chen de Jussá y Arán, anáen luchán en Alfonso y éste al repartí les tiarres conquistades nels donáe igual que als atres soldats.
¿Estáen repoblán? Com los demés, ¿disáen los apellits? com los demés, ¿imposáen la seua llengua? NO, aportáen palaures com tota la demés chen, pero es que ñabíe mols occitáns que parláen casi com ells, llugo éstos disarien més palaures que, per lo que paréis ara algú vol se l’amo. Penso que la chen del terreno tindríe la seua manera de parlá y los “repobladós” disaríen alguna palaura, normal. Com normal ha degut se que los mils y mils de aragonesos que han “repoblat” Cataluña, hasquen dut tamé alguna palaura, pero desde llugo, com tampoc los de Pallars, han cambiat la manera de parlá del terreno.
Ñauríe que pensá. ¿Cuánta chen de Pallars acompañaríe al rey? Perque si se dedicáen a repoblá, disán chen a tots los pobles que guañáen, pronte se quedaríe sense res. An aquells tems los terrenos no teníen tanta chen com ara y ademés algú se haurie quedat pa treballá la tiarra.
camíns tamé los de Urgell, entre ells Sobirá, anáe en Alfonso, pero anáen com soldats dell, o sigue lo que faren, igual que lo que faen los de Jussá u farien en nom del rey de Aragó. Que no vinguen ara reclamán coses rares.
No tos olvido que los de Jussá eren part del Reinat nostre o sigue que faren lo que faren en apellits, en llengua en lo que vullguen ere del reinat de Aragó.
Per un atra part
“A finales de 1117 la ciudad de Zaragoza quedó tras la muerte del gobernador interinamente en manos del gobernador de Murcia que inspeccionó la plaza pero esperaría el nombramiento de una nueva autoridad, generando un vacío de poder que Alfonso aprovechó.​ En preparación de un sitio contra una plaza fortificada, recurrió a sus alianzas transpirenaicas. Alfonso había mantenido importantes relaciones con Gastón IV, vizconde de Bearne. Gastón era un veterano occitano de las Cruzadas en Tierra Santa, de costumbres guerreras y religiosas similares al aragonés y señor de un vizcondado de fuerzas parejas a las de Aragón. Era además experto en armas de asedio como había demostrado en la toma de Jerusalén de 1099, cuando luchaba bajo Raimundo IV de Tolosa, con lo que acumulaba una experiencia en sitios de ciudades que podía ser vital para el rey Alfonso. No se sabe mucho de cómo nació su buena relación, probablemente basada en sus experiencias vitales similares forjadas en la guerra contra el musulmán, pero llegaron a ser amigos íntimos. Puede que ya estuvieran colaborando antes de 1117: el vizconde de Bearne aparece como tenente de Barbastro en 1113, sin que se sepa la razón,​ y estaba casado con la prima de Alfonso. Entre 1117 y 1118 en un concilio en Bearne se firmó un compromiso de colaboración con Aragón.
Tampoco se sabe si Gastón de Bearne influyó en otros nobles occitanos, pero con el respaldo del papa, que otorgó bula de cruzada y los beneficios religiosos asociados, muchos se sumaron a la campaña contra Zaragoza, a pesar del recuerdo de la derrota en 778 de Carlomagno, presente en las leyendas a través del Cantar de Roldán. Una bula de Gelasio II ratificó el Concilio de Toulouse de febrero de 1118 y reafirmó al ejército que se estaba congregando para conquistar la ciudad blanca.
En marzo de 1118, se congregó un gran número de caballeros y señores franceses y gascones en Ayerbe, bajo el mando de Alfonso. La lista incluye, además de Gastón, a su hermano Céntulo de Bigorra, a Bernard de Comminges, Guillermo IX de Aquitania y Bernard Atón de Beziers, con sus huestes y vasallos. Acudieron asimismo fuerzas del también aliado condado de Urgel, de Pallars, 292​ ya que el conde Bernardo Ramón fue feudatario de Alfonso I de Aragón, 293​ así como de la propia Ribagorza como era el caso de las tenencias ribagorzanas de Bernardo Ramón o de los tenentes locales Ramón Pedro, Pedro Gauzpert, Berenguer Gombal, Pedro Mir de Entenza o Ramón Amat."

Hay posat tot este tros per dos coses: la primera pa demostrá que lo nostre rey teníe mol bona amistat en los ocsitans, per lo que lo parlá de allí tamé se li pegaríe y eise pegamén ya lo portem desde la copia del Fuero de Jaca de 1077.
 
Y l’atra, la Marca Hispánica, de la que formaen part los condats de Barselona, Pallars, etc. Estaé manada per Fransa, per la part aón se parláe lo occsitá, nom que moltes voltes se li va doná al catalá del prinsipi. O sigue que los de Pallars debien parlá igual o mol paregut als amics del rey. Entonses quí mos va portá més influansia a la llengua uns pocs de Pallars o un mun de ocsitáns.
Tiarres de la actual Cataluña van está dintre del reinat de Aragó lo ball de Tortosa ere la Jota. Lérida va enviá los seus representáns a les Cortes de Daroca. Y moltes més coses que ya me canso de repetiles.
 
“El Tratado de Corbeil fue un acuerdo firmado el 11 de mayo de 1258, ​​​ entre Luis IX de Francia y el Rey de Aragón Jaime I el Conquistador con el fin de llegar a una paz duradera, conformando unas fronteras estables, entre la corona de Aragón y el reino de Francia. En él los condados de la Marca Hispánica pasaban a depender de Jaime y sus posesiones francesas del rey francés.”

Mireu si, desde fa tems, arriben mils y mils de africáns a España, no hay vist que diguen que mos volen posá la seua llengua, encara que, pasán lo tems algúns dels seus apellits se mesclarán en los nostres.
Chen de moltes nasións s’envan aná a viure a América, cada u teníe la seua llengua ¿Han cambiat lo inglés que se parle allí? Ah! Claro! Es que Cataluña y lo catalá es un atra cosa, son més grans y més importáns.
Un atra cosa que mos posen per dabán los amics del catalá es la opinió dels filólogos y maestres de la Cátedra de Catalá de la Universidat de Saragosa.
Cuan se va crea, la machoría dels maestres van vindre de Cataluña, ¿pa qué? Pa enseñá Catalá, no les modalidats de aragonés, NO veníen a lo que veníen, a enseñá Catalá y aisó es lo que han enseñat y los estudiáns que han eisit de eisa escola, ¿cóm han eisit preparats? en Catalá.
¿Qué voleu que enseñon ara? Lo que han deprés. Y ¿Qué voleu que estudion y que defenguen a cualquier puesto o llibre? Lo Catalá. Pan ells tot es catalá.
Yo, algún camí los diría que en ve de ficá lo catalá com a modelo y lo Aragonés com a derivat, que u faren al ravés, ¿A ver que eisie?

“Sobre 1400 se realizó un tratado entre Castilla y Aragón, la versión aragonesa se redactó al mismo tiempo que la castellana a finales de abril de 1409, pero lo seguro es que en aquel momento solo la segunda se registró en la Real Cancillería.
Todo apunta a que también se realizó una traducción al catalán.
En la versión en aragonés, el traductor era un escribano de lengua catalana, eso derivó en constantes interferencias lingüísticas. o, tiene la virtud de mostrar los rasgos que desde el exterior se atribuían a la lengua aragonesa.

El elevado número de elementos tomados del catalán es el aspecto más llamativo del texto respecto a escritos coetáneos en aragonés. Es bien sabido que ambos idiomas se influyeron constantemente durante la Edad Media, como consecuencia inevitable de su convivencia dentro del mismo Estado.
Así, el texto muestra la tensión inevitable entre el catalán, con seguridad la lengua materna y de trabajo del traductor, y el aragonés cancilleresco en que se esforzaba en redactar. La lengua en que estaba redactado era inequívocamente la aragonesa.
Se puede comprobar en los innumerables textos que se conservan de esta lengua y también en los dialectos actuales que agonizan en el tercio septentrional de Aragón.”

Y ara, dispués de asó, que cada u penso lo que vullgue.
Yo, podré está equivocat, pero u ting mol cla.

viernes, 5 de diciembre de 2025

Propiciacio, Propri

Propiciacio, s. f., lat. propitiatio, propitiation.

Mont de clemencia et de propiciacio.
Dia de propiciacio.

Eluc. de las propr., fol. 161 et 129.
Mont de clémence et de propitiation.
Jour de propitiation.
CAT. Propiciació. ESP. Propiciación. PORT. Propiciação. IT. Propiziazione.
(chap. Propissiassió, propissiassions.)

Propiciacio, s. f., lat. propitiatio, propitiation.


2. Propitiatori, s. m., lat. propitiatorium, propitiatoire, nom que les Hébreux donnaient à une table d'or placée sur l'arche d'alliance.

Adumbrans lo propitiatori. Trad. de l'Épître de S. Paul aux Hébreux.
Ombrageant le propitiatoire.
CAT. Propiciatori. ESP. PORT. Propiciatorio. IT. Propiziatorio.
(chap. Propissiatori, propissiatoris : que té la facultat de fé propissi o favorable; espessialmen dabán de la divinidat; tamé se li diu al reclinatori, reclinatoris.)


Propri, adj., lat. proprius, propre.

Nostre propri sen ni nostra propra volontat. V. et Vert., fol. 42.
Notre propre sens ni notre propre volonté.

Loc. prov. Comensamens es de discordia faire propri aquo qu' es comu.
(chap. literal: Escomensamén es de discordia fé propi lo que es comú; apropiá, apropiás de algo comú, com lo monte, aon se pasturabe.
Conec algunes fites que controlabem cuan erem pastorets.)

Trad. de Bède, fol. 7.

C'est commencement de discorde de faire propre ce qui est commun.

- Le sens naturel et primitif d'un mot.
Transportadas del significat propri ad impropri per alcuna semblansa.

Leys d'amors, fol. 108.
Transportées de la signification propre à l'impropre pour aucune ressemblance.

- Subst. Propriété, possession.

Veray religios non ha ren propri en terra.
Son proprietaris, pueys que auran vodat que ells non tengan propri.

V. et Vert., fol. 99 et 14.
Le vrai religieux n'a rien en propre sur la terre.
Sont propriétaires, après qu'ils auront fait voeu qu'ils ne tiennent pas (de ne pas tenir) de propre.
CAT. Propi (N. E. Encuentro propri, propria en textos que parecen catalanes, a ver si van a ser occitanos, y también propi).
ANC. ESP. Proprio. ESP. MOD. Propio. PORT. IT. Proprio, propio.
(chap. propi, propis, propia, propies.)

2. Proprietat, s. f., lat. proprietatem, propriété.

Era proprietat d' En Espaingnol. V. de Bertrand de Born.
Était la propriété du seigneur Espagnol.
Non deu aver proprietat
Ses licencia de son abbat.

V. de S. Honorat.
Il ne doit pas avoir de propriété sans la permission de son abbé.

- Ce qui appartient essentiellement à une chose.

Entendem per proprietatz las partidas essentials de la cauza.

La proprietatz del nom es significar substancia e qualitat.

Leys d'amors, fol. 145 et 43.

Nous entendons par propriété les parties essentielles de la chose.

La propriété du nom est de signifier substance et qualité.

- Qualité, titre.

Cant hom parla d' una autra persona de la cal no sab so nom, hom la dona a conoysser ayssi co pot per sas proprietatz; ell' es rey o ducs o comtes. (N. E. Hay imbéciles como Próspero de Bofarull y Mascaró, archivero del ACA, archivo general de la Corona de Aragón, que usan sin ninguna propiedad: condes-reyes, monarquía catalano-aragonesa, etc.)

V. et Vert,, fol. 39.
Quand l'homme parle d'une autre personne de laquelle il ne sait pas son nom, l'homme la donne à connaître ainsi comme il peut par ses qualités; elle est roi ou duc ou comte.

Moral. Bos pretz a tres noblas proprietatz.
G. Riquier: Quar dreytz.
Bon mérite a trois nobles qualités.
Tota proprietat
Qu' es en Dieu e' n Deitat.

Brev. d'amor, fol. 2.
Toute propriété qui est en Dieu et en Divinité.
CAT. Propietat. ESP. Propiedad. PORT. Propriedade. IT. Proprietà, proprietate, proprietade. (chap. Propiedat, propiedats)

3. Proprietari, s. m., lat. proprietarius, propriétaire, maître.

Son proprietaris, pueys que auran vodat que ells non tengan propri.

V. et Vert., fol. 14.

Sont propriétaires, après qu'ils auront fait voeu qu'ils ne tiennent pas (de ne pas tenir) de propre.

Possessors, proprietaris.

Tit. de 1422, Bordeaux. Cab. Monteil.
Possesseurs, propriétaires.

CAT. Propietari. ESP. Propietario. PORT. IT. Proprietario.
(chap. Propietari, propietaris, propietaria, propietaries.)

4. Propriamen, Propriamens, adv., proprement.

Lo quins planeta dissenden

Es dig Venus propriamen.

Brev. d'amor, fol. 32.

La cinquième planète descendante est dite Vénus proprement.

Nos non podem nomnar aquestas virtutz en romans ayssi propriamens co lo lati o pauza. V. et Vert., fol. 64.
Nous ne pouvons pas nommer ces vertus en roman aussi proprement comme le latin le pose.

- Terme de grammaire.

Cant una dictios pot estar en locutio methaforicalmen o propriamen.

Leys d'amors, fol. 142.
(N. E. Los catalanoparlantes no tendrán muchas dificultades en entender el texto de las Leys d'amors, es una de las “gramáticas” de su lengua, el occitano, que no han querido aceptar.)
Quand un mot peut être en locution métaphoriquement ou proprement.

CAT. Propiament. ESP. Propiamente. PORT. IT. Propriamente.
(chap. Propiamen, própiamen.)

5. Propriar, v., approprier, attribuer.
Part. pas. Las obras que son de gran poder son propriadas a Dieu lo payre. V. et Vert., fol. 46.
Les œuvres qui sont de grand pouvoir sont attribuées à Dieu le père.
(chap. atribuí, atribuís : yo me atribuíxco, atribuíxes, atribuíx, atribuím, atribuíu, atribuíxen; atribuít, atribuíts, atribuída, atribuídes; apropiá, apropiás té un atre significat, fé propi, conquistá, pendre, robá, furtá, etc.)

6. Apropriatio, s. f., lat. apropriatio, appropriation, ressemblance, similitude.

Alcuna apropriatio de persona. V. et Vert., fol. 39.
Aucune ressemblance de personne.

CAT. Apropiació. ESP. Apropiación. PORT. Appropriação.
IT. Appropriazione. (chap. Apropiassió, apropiassions : fé propi; no vech cla “Alcuna apropriatio de persona” traduít com “Aucune ressemblance de personne.”; en este cas siríe : paregut, assemellá, assemellás, pareixe, pareixes; de prop: aproximassió, aproximassions.)

7. Apropriar, Appropriar, v., lat. appropriare, approprier.

Verays humils non apropria a se los bes de son senhor que passon per sas mas. V. et Vert., fol. 52.
(chap. Lo verdadé humil no se apropie de los bens de son siñó que passen per ses (les seues) mans.)
Le vrai modeste n'approprie pas à soi les biens de son seigneur qui passent par ses mains.
(N. E. Aquí tengo que citar a Modesto, habitante de Beceite, cuyos vecinos son los más pacíficos.)

Per apropriar a si la terra de son vezi.

(chap. literal: Pera apropiá a sí la terra de son veí : pera apropiás de la terra de son veí (son : lo seu); vehí escriu l'agüelo Sebeta, Luis Arrufat de Valjunquera: “Sé que no escric prau be, pero, per les vostres charrades, vech que tots me enteneu y aisó o es un miracle o es una demostrasió viva de que lo chapurriau viu, en contra de lo que algún vehí se empeñe en recordamos un día si y un atre tamé.”)

For de Montcuc. Ord. des R. de Fr., 1463, t. XVI, p. 132.
Pour approprier à soi la terre de son voisin.

- Attribuer.

Appropriar a lor juridiction. Cout. de Condom.
Attribuer à leur juridiction.
Part. pas. Los bes que son apropriatz a santa Glieysa.

V. et Vert., fol. 16.
Les biens qui sont attribués à sainte Église.
Osta aquela, si podes, am instrumentz apropriatz.

Trad. d'Albucasis, fol. 14.
Ôte celle-là, si tu peux, avec instruments appropriés.

(N. E. Las palabras en francés que están en mayúscula a principio de frase, NO suelen llevar las tildes o circunflejos; las pongo yo siempre que me dé cuenta. Osta occitano pasa a “oste” antiguo francés, y “ôte” en el francés más moderno. El verbo es “ôter”, quitar, remover, retirar, sustraer (véase tolre, tolere, tolra, año 960). Se encuentran muchísimos ejemplos, nostre : nôtre, chastel : chasteau : château, etc, &c.)

- Rendre propre, en parlant d'un nom.
Vol apropriar nom comu. Leys d'amors, fol. 131.
Veut rendre propre nom commun.
CAT. ESP. Apropiar. PORT. Appropriar. IT. Appropriare.
(chap. Apropiá, apropiás: yo me apropio, tú te apropies, apropie, apropiem o apropiam, apropiéu o apropiáu, apropien; apropiat, apropiats, apropiada, apropiades; apropiaría; apropiaré; si yo me apropiara de tots los teus llibres y no ne llixquera cap, encara aixina sabría mes que tots los sompos de la Ascuma juns.)

8. Apropriadamens, adv., convenablement.
Ayssi breumen et ayssi apropriadamens. V. et Vert., fol. 39.
Aussi brièvement et aussi convenablement.
ESP. Apropiadamente. PORT. Appropriadamente.
(chap. Apropiadamen : en propiedat, ben fet, curiosamen, etc.)

9. Apropriamen, s. m., propriété.

Lur calitat... e 'ls apropriamens.

Pierre de Corbiac: El nom de.
Leur qualité... et les propriétés.
ANC. ESP. Apropiamiento. (chap. Apropiamén, apropiamens : no es lo mateix que lo fransés “propriété”, propiedat, sino lo resultat del verbo apropiá, apropiás; per ejemple : lo apropiamén del rey Jaime I del regne de Valensia : lo de Blasco de Alagón de Morella, lo de Alfonso I de Saragossa, etc.)

10. Impropri, adj., lat. improprius, impropre.

Transportadas del significat propri a impropri per alcuna semblansa.

Leys d'amors, fol. 128.
Transportées de la signification propre à l'impropre pour aucune ressemblance.
(N. E. Esto lo tenía que haber leído el ignorante químico Pompeyo Fabra antes de meter la pata.)
CAT. Impropri
(N. E. O sea, que Raynouard encuentra Propi como catalán, pero ahora encuentra lo contrario, Impropri, con dos erres, igual que se escribe en occitano; eso es normal cuando confundes una lengua, la occitana, con uno de sus dialectos, el catalán).
ESP. Impropio. PORT. Improprio. IT. Improprio, impropio.
(chap. Impropi, impropis, impropia, impropies; in + propi, negassió,
n dabán de p passe a m, aixó no sol passe al chapurriau, sino a diferentes llengües de la mateixa familia latina.)

11. Impropriamen, Enpropriamen, adv., improprement.

L' imperatius impropriamen ha presen.

Enpropriamen sia ditz, segon romans.
Leys d'amors, fol. 75 et 43.
L'impératif improprement a le présent.
Soit improprement dit, selon roman.

CAT. Impropriament. ESP. Impropiamente. PORT. Impropriamente.
IT. Impropriamente, impropiamente.
(chap. Impropiamen : de manera impropia.)

12. Improprietat, s. f., lat. improprietatem, impropriété.

La quals improprietatz de sentensa se fay en motas manieras.

Leys d'amors, fol. 104.

Laquelle impropriété de phrase se fait en nombreuses manières.

CAT. Improprietat. ESP. Impropiedad. PORT. Impropriedade.
IT. Improprietà, impropietà. (chap. Impropiedat, impropiedats.)

Pros

martes, 2 de diciembre de 2025

Pretz - Prevaricador

Pretz, s. m., lat. pretium, prix, valeur.
Loc. Ells fan mercat ab ells de far lur obras a pres fag.
(chap. Ells fan mercat en ells de fé les seues obres a preu fet.)
V. et Vert., fol. 14. 
Ils font marché avec eux de faire leurs ouvrages à prix fait.

Ells fan mercat en ells de fé les seues obres a preu fet.


Per pres fach am lui. 
Tit. de 1433. Hist. de Nîmes, t. III, pr., p. 237. 
Pour prix fait avec lui.
- Récompense.
Costuma es que ieu laisse a vos, 
Esta festa, 1 pres o dos.
(chap. Costum es que yo tos dixo a vos, esta festa, un premio o dos; recompensa.)
Trad. de l'Évangile de Nicodème.
C'est la coutume que je laisse à vous, cette fête, un prix ou deux.
- Fig. Mérite, qualité, vertu, valeur.
Paratge d' auta gen,  
Poders d' aur ni d' argen,
No us daran ja bon pretz, 
Si ric cor non avetz.
Arnaud de Marueil: Razos es. 
Parage de haute gent, pouvoir d'or et d'argent, ne vous donneront jamais bon mérite, si coeur généreux vous n'avez.
Vostre fin pretz es tan poiatz 
Que sobre totz es enansatz.
Blacasset: Be m platz. 
Votre pur mérite est si élevé qu'au-dessus de tous il est avancé.
Ab trebalh et ab larguetat 
Conquier reys pretz e 'l guazanha. 
Bertrand de Born: Ieu chan. 
Avec fatigue et générosité roi conquiert valeur et la gagne.
Prov. Vers es so qu' el reprochier ditz,
Que bon pretz creis, on plus loin es auzitz.
Gui d'Uisel: Ades on plus. 
Est vrai ce que le proverbe dit, que bon mérite croît, où plus loin il est ouï. 
ANC. FR. Quand les lettres et les sciences grecques y ont esté en honneur et en prix. 
Amyot, Trad. de Plutarque. Vie de M. Caton. 
CAT. Preu. ESP. Prez, precio. PORT. Preço. IT. Prezzo
(chap. Preu, preus; premio, premios, recompensa, recompenses; valor.)
2. Preza, s. f., valeur, prix, mérite.
Per vostra preza 
E per la gentileza 
Qu' en vos es.
Amanieu des Escas: En aquel mes. 
Par votre mérite et par la gentillesse qui en vous est.
ANC. IT. Prezza.
3. Prezar, v., priser, apprécier, estimer, évaluer, avoir du prix.
Quar tot l' autre dan 
Non prezera un guan. 
P. Raimond de Toulouse: No m puesc. 
Car tout l'autre dommage je ne priserais pas un gant.
Mens preza vieure que morir.
Arnaud de Marueil: Dona sel. 
Moins prise vivre que mourir.
El fai valer valor e pretz prezar.
Aimeri de Peguilain: Ancmais de. 
Il fait valoir valeur et mérite avoir du prix. 
Pauc prezeria, si trobar non saupes.
(chap. Poc valdría, si trobá (fé cansons) no sapiguera. Tomás Bosque Peñarroya, de La Codoñera, no val res, y aixó que sap trobá.)
B. Zorgi: Mal aia cel.
Peu j'aurais de prix, si trouver je ne savais pas.
Part. prés.
Pero, tal ren ten hom vil, qu' es prezans.
G. Faidit: Tant ai sufert. 
Pourtant, telle chose on tient pour vile, qui est ayant du prix.
Vos etz del mon la plus prezanz.
Rambaud de Vaqueiras: Era m requier. 
Vous êtes du monde la plus ayant du prix. 
Part. pas. A tal que fos pros e prezatz.
Folquet de Romans: Tornatz es en.
A tel qui fut preux et prisé.
S' anc fui belha ni prezada, 
Ar sui d' aut en bas tornada.
Cadenet: S' anc. 
Si oncques je fus belle et prisée, maintenant je suis tournée de haut en bas. 
Subst. Plazo mi 'l pros e 'lh prezat.
P. Cardinal: Qui volra. 
Me plaisent les preux et les prisés.
ANC. CAT. Presar. PORT. Prezar. IT. Prezzare.
4. Precios, Pretios, adj., lat. pretiosus, précieux, exquis.
Es pus pretios, pas cars e pus valens 
Que peiras pretiosas ni fis aurs ni argens. 
Pierre de Corbiac: El nom de. 
Est plus précieux, plus cher et plus valant que pierres précieuses ni or fin ni argent.
Nos rezems de son sanc precios.
Pons de Capdueil: So qu' om. 
Nous racheta de son sang précieux. 
Non quier preciosas viandas ni curiosamens adobadas.
V. et Vert., fol. 53.
Ne recherche pas exquis aliments ni soigneusement apprêtés. 
CAT. Precios (preciós). ESP. PORT. Precioso. IT. Prezioso.
(chap. Pressiós, pressiosos, pressiosa, pressioses; un chiquet pressioset, una chiqueta pressioseta, chiquets pressiosets, chiquetes pressiosetes.)

La chiqueta María teníe un corderet

5. Preziu, Pressiu, adj., précieux, estimable.
Tant es adoniva, 
De totz bes preziva.
G. Riquier: Voluntiers faria. 
Tant elle est généreuse, en tous biens précieuse.
6. Sobreprecios, adj., très précieux.
Aquest pas es sobreprecios e sobrenobles e sobreben aparelhatz.
V. et Vert., fol. 43.
Ce pain est très précieux et très noble et très bien apprêté.

pastas típicas, panaderías, Caballé, Ibáñez

(chap. Sobrepressiós, sobrepressiosos, sobrepressiosa, sobrepressioses.)
7. Preciositat, Preciozetat, s. f., lat. pretiositatem, excellence, valeur, grand prix.



Celidoni es peyra... granda en virtut et en preciositat.
Eluc. de las propr., fol. 186.
La chélidoine est pierre... grande en vertu et en excellence.
(N. E. Calcédoine Botryoïdale y variantes.)

Calcédoine Botryoïdale



La terssa razo per que vergenetat deu esser lauzada mot, es preciozetat.
V. et Vert., fol. 96. 
La troisième raison pour quoi virginité doit être louée moult, c'est grand prix. 
ANC. FR. De fin or et aultres préciositez.
Roman fr. de Fierabras, liv. II, part. III, ch. 10.
CAT. Preciositat. ESP. Preciosidad. PORT. Preciosidade. IT. Preziosità, preziositate, preziositade. (chap. Pressiosidat, pressiosidats.)
8. Prezansa, s. f., estime, appréciation.
Prezans, prezansa. Leys d'amors, fol. 70.
Estimant, estime.
(chap. Estima, estimes, v. estimá : apressiá : fé apressio; apressiassió, apressiassions.)
9. Apreciar, v., lat. appreciare, apprécier.
Part. pas. Mon loguier an apreciat XXX deniers. Leys d'amors, fol. 135.
(chap. Mon llogué (salari) han apressiat trenta dinés; li han ficat lo preu de 30 dinés, suposo que al día.)
Mon salaire ils ont apprécié trente deniers.
Fos estada apreciada.
Tit. de 1384. Arch. du Roy., K. 70. 
Fut été appréciée.
CAT. ESP. Apreciar. PORT. Appreciar. IT. Apprezzare, appregiare.
(chap. Apressiá, ficá preu, valorá, premiá, recompensá: apressio, apressies, apressie, apressiem o apressiam, apressiéu o apressiáu, apressien; apressiat, apressiats, apressiada, apressiades; apressiaría; apressiaré; si yo apressiara.)
10. Desprezar, Despreciar, v., lat. depretiare, déprécier, mépriser.
E 'l chaitieu mon desprezar 
On passam cum vianans.
Folquet de Marseille: Si cum sel. 
Et mépriser le monde chétif où nous passons comme voyageurs.
Despreciar e tenir vil. Doctrine des Vaudois.
(chap. Despressiá y tindre (com a) vil)
Déprécier et tenir vil.
ANC. FR. Desprisent et rejettent d'un sourcil plus que stoïque toutes choses escriptes en françois.
Œuvres de Du Bellay, fol. 3.
Et desprise les vents et les flots de Neptune. 
Ronsard, t. II, p. 1127.
CAT. ESP. Despreciar. PORT. Desprezar. IT. Disprezzare, dispregiare.
(chap. Despressiá: despressio, despressies, despressie, despressiem o despressiam, despressiéu o despressiáu, despressien; despressiat, despressats, despressiada, despressiades; despressiaré; despressiaría; si yo despressiara.)
11. Despreczi, s. m., mépris.
Intitulé d'un poëme vaudois.
Le mépris du monde.
(chap. Lo despressio del món. Ojo cóm cambie lo ocsitá del Vaud, Suiza, de circa l'añ 1100 en lo chapurriau de 2025.)
ANC. FR. En cestuy despris Bacchus tousjours gaignoit pays.
(chap. En este despressio Baco tots los díes guañabe país : terreno. 
Baco va guañá hasta los paísos catalans, un dels seus servidós va sé Mossen Borra, als tems de Alfonso V lo Magnánim, rey de Aragó, Nápoles, etc.)
Rabelais, liv. V, ch. 39.
CAT. Despreci. ESP. Desprecio. PORT. Desprezo. IT. Disprezzo, dispregio.
(chap. Despressio, despressios.)
12. Despreziament, s. m., dépréciation, mépris.
Han las empromessions... en despreziament. La nobla Leyczon.
Ils ont les promesses... en mépris.
ANC. FR. Desprisement incroyable de tout ce pourquoy les humains tant veiglent. Rabelais, Prologue, liv. I.
ANC. ESP. Despreciamiento. IT. Disprezziamento, dispregiamento.
(chap. Despressiamén, despressio, menospressio.)
13. Endesprezar, v., mépriser, dédaigner.
Part. pas. Enaziratz,
Enfrevoltatz, 
Endesprezatz.
Esperdut: Qui non. 
Affligé, affaibli, méprisé.
14. Menespretz, s. m., mépris, dédain, dépréciation.
Mostro renegamen, oblic e menespretz. Leys d'amors, fol. 15.
Montrent reniement, oubli et mépris.
CAT. Menyspreu. ESP. Menosprecio. PORT. Menospreço. 
(chap. Menospressio.)
15. Mesprezar, Mensprezar, Menesprezar, Menespressar, v., mépriser, dédaigner.
No deu mesprezar autrui. Brev. d'amor, fol. 133.
(chap. (ell, ella) No deu menospressiá a datre; al atre - a datra persona.)
Il ne doit pas mépriser autrui.
Cossirar
E mensprezar falhir.
Nat de Mons: Si Nat de Mons.
Considérer et mépriser le faillir. 
Lo menesprezon coma fems. V. et Vert., fol. 29.
(chap. Lo menospressien com al fem.)
Le méprisent comme fumier.
Matran, menespressan K. e sos messagiers, no y volc venir. Philomena.
Matran, méprisant Charles et ses messagers, n'y voulut venir.
Part. pas. Que non sias mesprezatz dels majors.
Trad. de Bède, fol. 2.
Que tu ne sois pas méprisé des supérieurs.
CAT. Menyspresar, menysprear. ESP. Menospreciar. PORT. Menosprezar.
(chap. Menospressiá : valorá menos, despressiá : yo te menospressio, menospressies, menospressie, menospressiem o menospressiam, menospressiéu o menospressiáu, menospressien; menospressiat, menospressiats, menospressiada, menospressiades; menospressiaría; menospressiaré; si yo menospressiara; no vull menospressiát, pero no vals pera res.)
16. Mesprezo, Mensprezo, s. m., mépris, dédain, dépréciation, injure.
Lo mayor fays de mensprezo.
(chap. Lo feix mes gran de menospressio; feix, feixos; de fascis; fascismo, fascisme; los sabocs catalans van inventá feixisme, feixista, feixiste, feixistes.)
Arnaud de Cotignac: Mout dezir.
Le plus grand faix de mépris.
17. Mesprezament, Mesprezamen, Mensprezamen, Menesprezamen, 
s. m., mépris, dédain.
Menesprezamen de totz los bes d' aquest mun.
(chap. Menospressio de tots los bens d'este món.) 
V. et Vert., fol. 29.
Mépris de tous les biens de ce monde. 
Nuils hom, per pauc de sen que aya, 
E ton mensprezamen non caya.
(chap. (nul) Cap home, per poc de señ que tingue, en ton menospressio no caigue.)
Deudes de Prades, Poëme sur les Vertus.
Que nul homme, pour peu qu'il ait de sens, en ton mépris ne tombe.
Fig. Fier e romp, am l' espaza del mesprezamen, l' albre que nays d' amor de bes temporals.
(chap. Sentit figurat: Ferix y romp (rom, trenque, chafe), en la espasa del menospressio, l'abre (l'albre) que naix de bens temporals.)   
Brev. d'amor, fol. 5.
Frappe et romp, avec l'épée du mépris, l'arbre qui naît d'amour des biens temporels.
Prov. Familiaritatz aparelia mesprezament. Trad. de Bède, fol. 80.
(chap. La familiaridat aparelle (amanix, prepare) menospressio. 
La confiansa fa escrúpol.)
Familiarité prépare mépris.
ANC. FR. Par l'erreur du mesprisement que tu en as acquis.
Œuvres d'Alain Chartier, p. 392. 
ANC. ESP. Menospreciamiento.
18. Mesprezaire, s. m., méprisant, contempteur.
Mesprezaire de la regla. Regla de S. Benezeg, fol. 77.
Contempteur de la règle. 
CAT. Menyspreador. ESP. Menospreciador. (chap. Menospressiadó, menospressiadós, menospressiadora, menospressiadores; p. ej. de la regla de San Benito, Benet, Benezeg.)
19. Mesprezable, adj., méprisable. 
Trad. de l'Épître de S. Paul aux Corinthiens.
Ceux qui sont méprisables dans l'église. 
CAT. Menyspreable. ESP. Menospreciable. 
(chap. Menospressiable, menospressiables.)

Prevaricador, s. m., lat. praevaricator, prévaricateur. 
Establic mi prevaricador.
Trad. de l'Épître de S. Paul aux Galates. 
Je m'établis prévaricateur.
CAT. ESP. PORT. Prevaricador. IT. Prevaricatore. 
(chap. Prevaricadó, prevaricadós, prevaricadora, prevaricadores. 
Lo fiscal general del Estat español, Álvaro García Ortiz es un prevaricadó, ha cometut prevaricassió. No res, una condeneta de multa y dos añs de inhabilitassió per revelassió de secretos. Ara lo ficará al consell administradó de consevol empresa mich pública lo pressidén del gobern, Pedro Sánchez Castejón, del PSOE, partit sossialista obré español.)

Álvaro García Ortiz, prevaricador, revelación de secretos, condena, Fiscal General

(Li han pintat les selles an este cara sompo?)