champouirau, chapurriau, chapurriat, chapurreau, la franja del meu cul, parlem chapurriau, escriure en chapurriau, ortografía chapurriau, gramática chapurriau, lo chapurriau de Aguaviva o Aiguaiva, origen del chapurriau, dicsionari chapurriau, yo parlo chapurriau; chapurriau de Beseit, Matarranya, Matarraña, Litera, Llitera, Mezquín, Mesquí, Caspe, Casp, Aragó, aragonés, Frederic Mistral, Loís Alibèrt, Ribagorça, Ribagorsa, Ribagorza, astí parlem chapurriau, occitan, ocsitá, òc, och, hoc
¡Cómo se marchitan y caen, deshojadas bajo del tronco, las flores que eran la alegría de este jardín tan bello! Florecillas blancas y azules, florecillas de cien colores, ramos no haré de vosotras, ni vendré ya a regaros. Adiós, florecillas, adiós!
De lejos vienen las olas, de lejos las lleva el temporal; ninguna hay que no se vuelva en el momento de tocar en la playa. ¿Es que buscan
otras tierras, o es que se pierden en el fondo? Si sabéis, madre, de dónde vienen, ¿sabéis quizás a dónde van? Ay! adiós, olas, adiós!
Ya se van las golondrinas, asaz presto llegarán los tordos, y esos días tan alegres serán días de amargura! La nieve blanquea las cimas, el huracán despoja los troncos, y también al corazón despojan, también le hielan los rigores del otoño. Adiós, alegría, adiós!
Es dulce el sabor de la vida para aquellos que liban su copa, y cuando menos lo esperan, ¡cuán amargo es su último sorbo! Si de entre las manos huyen las esperanzas del mundo, ¿Por qué de un placer que le mata está siempre ansioso el corazón? Adiós, esperanza, adiós!,
¿Por qué hay flores de suavísimo olor que envenenan? ¿Por qué se parece tanto el azul de las olas al azul del cielo? ¿Por qué todo cristal se empaña?
¿Por qué se rompe todo espejo? ¿Por qué han de venir las dichas, si vienen para dejarnos? Adiós, dicha mía, adiós!
Cuán sordas llegan ya las pisadas de su caballo que se aleja! y todavía tras de los árboles levanta una nube de polvo. El polvo se esparrama por los aires, y piérdese del todo el rumor de su carrera: ya no le veré más en este mundo. Adiós, dicha mía, adiós!
Oís, madre? oís, madre? ese ruido ¿qué significa? Se estremece todo mi cuerpo. Ay! qué susto, madre! ¿Será verdad lo que dicen? ¿será verdad que el perro de nuestro pastor, lanza furiosos ladridos cada vez que pasa el sepulturero? Adiós, vida mía, adiós!
Por encima de la montana resplandece una luz roja: si es el sol que va a ponerse, ¿por qué se pone tan temprano? Las nubes arreboladas se apagan; ¡cuán negra es la que se acerca! Tan oscuro está el cielo como a la media noche. Adiós, luz del cielo, adiós!
Ay, madre, mis ojos se cierran! Tomadme el pulso, madre; ¿no es un ángel de alas negras el que ahora me besa en la frente? Veo una paloma blanca, y tras de ella volando un halcón; y suben, y suben, y suben; a ninguno de los dos veo ya. Adiós, madre mía, adiós.
Entre les obres que 'n llengua nacional té publicades en Tomás Aguiló, son las principals: Rimas varias, colecció de poesies, en tres volums in 8.°, estampats en lo establiment tipografich de D. Felip Guasp; La agonia del Redentor, poema relligiós, un petit volum in 16; Á la sombra del ciprés, cuentos y fantasías, un altre volum in 4.°; y la are derrerament impresa que té per titol Escenas episódicas y es aplech de quadros de la passió de Jesucrist, totes eixes obres estampades en lo mateix establiment.
En aquests ultims anys ha sigut un dels mes constants y eloquents redactors de la Unidad católica, periódich que defensava la unidad relligiosa en nostra patria. En diferents revistes y calendáris poden llegirse moltes de ses poesies escrites en la materna llengua, y ja en 1852 en publicá un tomét titolat Poesies fantásticas en mallorquí, qu'es tal vegada la flor millor de sa corona de poeta. En los Jochs florals de Barcelona del any 1865 fou adjudicat lo primer accéssit de l'englantina d'òr a sa poesia El 25 d'octubre, y en los de 1867 guanyá la viola d'or y argent per la qui s'anomena Constança d'Aragó.
Regí aquest poeta per espay de tres anys la cátedra de Historia del Institut de Tarragona, y viu en el dia en Palma entregat a ses ocupacions literaries.
Qui que ce soit qui en conseille et en babille, de vous aimer je suis au droit fil.
(chap. Cridá o quirdá, piulá un muixó, exclamá. Yo crido, crides, cride, cridem o cridam, cridéu o cridáu, criden; cridat, cridats, cridada, cridades; yo piulo, piules, piule, piulem o piulam, piuléu o piuláu, piulen; piulat, piulats, piulada, piulades.)
Leur a dit: Tôst dites-moi quelle méchanceté vous trouvez.
Quand le saint entendit laquelles.
Donc avec quelle couleur d'espérance m'encourages-tu?
Quintal, s. m., quintal.
Aldrete, p. 366; Mayans, t. II, p. 234 et 252, le disent d'origine arabe.
No ilh daria hom mezalha del quintal.
P. Cardinal: D'un sirventes.
On ne lui donnerait maille du quintal.
Quintal de coire. Cartulaire de Montpellier, fol. 116.
Quintal de cuivre.
Loc. Quan a pres a quintals et a fais.
Bertrand de Born: Pus lo gens.
Quand il a pris à quintaux et à faix.
ESP. PORT. Quintal. IT. Quintale. (chap. Quintal, quintals; del ár. hisp. qinṭár, este del siriaco qanṭīrā, y este del latín centenarium “sentenari”. Pes de 100 libres equivalén a Castilla o Castella a 46 kg aproximadamén.)
Quintana, s. f., quintaine, sorte de mannequin figurant un homme armé, le bouclier d'une main et l'épée de l'autre.
La primera vegada que vach sentí gualles va sé perque mon cusí que va viure a Tamarite y después a Barbastro, teníe una granja de gualles. Guatlla, guatlles.)
Quisquilha, s. f., du lat. quisquilia, criblure, balayure, immondice.
Quisquilhas, so remazulhas del froment cazens, quan si purga.
Eluc. de las propr., fol. 220.
Criblures, ce sont les restes du froment quand il s'épure.
(ESP. Quisquilla, menudencia. Chap. cascarilla que cau del formén o blat, cuan se porgue o cribe; cribá : criblures; cascarilles; clasca, clasques del gra, blat, sibada, avena, etc. No sé si algú de vatros diu quisquilla, quisquilles.)
Un jour ils s'armèrent tous silencieusement à la dérobée.
ANC. FR. Mult enuie à Godmod que tant saut quoiement.
Roman de Horn, fol. 62, col. 2.
4. Quietament, adv., paisiblement.
Pacificament et quietament.
Priv. conc. par les R. d'Angl., p. 20.
Pacifiquement et paisiblement.
Quietament et en patz.
(chap. Quietamen (passíficamen, tranquilamen, en calma) y en pas.)
Tit. de 1486, de Bordeaux. Cab. Monteil.
Paisiblement et en paix.
ANC. FR. Désirant vivre avecques sa femme et son fils quietement, paisiblement et en repos. Anc. trad. des Offices de Cicéron, p. 135.
CAT. Quietament. ESP. PORT. IT. Quietamente. (chap. Quietamen, passíficamen, tranquilamen, en calma.)
5. Aquezar, v., reposer, se tenir coi.
Jacopi, apres manjar, non aquezon,
Ans disputon del vin, cals meillers es.
P. Cardinal: Ab votz.
Jacobins, après le manger, ne reposent pas, mais ils disputent touchant le vin, quel est le meilleur.
ANC. FR.
Li rois ot entendu et le cri et la noise,
Durement s'esmerveille quant ele ne s'acoisce.
Romancero françois, p. 16.
6. Quitar, v., quitter, quittancer, tenir quitte, délaisser, acquitter, dispenser.
Dans la basse latinité quietare, c'est-à-dire reddere quietum était corrélatif de pagare, venant de pacare, apaiser, payer.
Quand celui qui avait fait une offense ou commis un crime, apaisait l'offensé ou sa famille, en payant l'amende fixée par la loi, on le rendait quietum, quitte.
Voici des exemples de quietare dans le sens de quittancer, remettre la dette:
Quotiescumque aliquot ex dictis censualibus redimatur et quitetur, pretium seu proprietas illius in sacrista dicte ecclesie... deponatur.
Quitavimus et liberos dimisimus et penitus absolvimus.
Épître (epistola) constit. Eccl. valent., t. IV, Conc. hispan., p. 169.
Est que soluta et quieta ab omnibus secularibus servitiis.
Per amor de lui vos quit la persona e l' aver e 'l vostre castel.
V. de Bertrand de Born.
Par amour de lui je vous quitte la personne et l'avoir et le votre château.
Da et quita per ara e per tos temps.
Tit. de 1289. DOAT, t. CCXLII, fol. 175.
Donne et quitte pour maintenant et pour toujours.
Del sagrament crei qu'om lo quitaria.
Lanfranc Cigala: Estiers mon grat.
Du serment il croit qu'on le dispenserait.
Part. pas. Oimais me par que ben sia quitatz
D' aisso qu' a dich.
B. Zorgi: Mout.
Désormais il me paraît que bien il soit acquitté de ce qu'il a dit.
ANC. CAT. ESP. PORT. Quietar, quitar. IT. Quietare, quitare. (chap. antic: quietá, quitá : fé quiti, dispensá, doná per pagat, absolt, exén o exento; quitassió, quitassions. No es lo mateix que lo castellá quitar que en chapurriau es pendre o prendre.)
Part. pas, Auzels d' estan e de mar quiatz sobre de rams. (estan : estany)
Carya Magalon., p. 13.
Oiseaux d'étang et de mer perchés sur des rameaux.
12. Inquietar, v., inquiéter.
Part. pas. Inquietat en sa possession. Fors de Béarn, p. 1083.
Inquiété dans sa possession.
CAT. ESP. PORT. Inquietar. IT. Inquietare. (chap. Inquietá, inquietás: yo me inquieto, inquietes, inquiete, inquietem o inquietam, inquietéu o inquietáu, inquieten; inquieto, inquietos, inquieta, inquietes; aixó me ha inquietat; yo me inquietaré; yo me inquietaría; si yo me inquietara.)
13. Inquietut, s. f., lat. inquietudo, inquiétude.
Per la inquietut del malaute. Trad. d'Albucasis, fol. 27.