El catalán siempre ha sido uno más de los dialectos de esta antiquísima lengua; véanse los Serments de 842 en Estrasburgo.
champouirau, chapurriau, chapurriat, chapurreau, la franja del meu cul, parlem chapurriau, escriure en chapurriau, ortografía chapurriau, gramática chapurriau, lo chapurriau de Aguaviva o Aiguaiva, origen del chapurriau, dicsionari chapurriau, yo parlo chapurriau; chapurriau de Beseit, Matarranya, Matarraña, Litera, Llitera, Mezquín, Mesquí, Caspe, Casp, Aragó, aragonés, Frederic Mistral, Loís Alibèrt, Ribagorça, Ribagorsa, Ribagorza, astí parlem chapurriau, occitan, ocsitá, òc, och, hoc
martes, 27 de enero de 2026
Pur - Espurgatori
El catalán siempre ha sido uno más de los dialectos de esta antiquísima lengua; véanse los Serments de 842 en Estrasburgo.
miércoles, 3 de diciembre de 2025
Prezentier, Prezepi, Prim, Aprimairamen
Prezentier, adj., gracieux, avenant, prévenant, attentif à plaire, libre, dispos.
Ieu serai en cort presentiers
Entre domnas e cavaliers.
B. de Ventadour: Pels dols.
Je serai en cour attentif à plaire entre dames et cavaliers.
L' acuilhir e 'l gen respos
Don es presenteira
Dins son ais.
Bertrand de Born: Domna puois.
L'accueillir et la gentille réponse dont elle est gracieuse dans son agrément.
No li siatz ges presenteira,
Mas vergoinosa e pauc parleira.
Un troubadour anonyme: Seinor vos que.
Ne lui soyez pas prévenante, mais réservée et peu parleuse.
E 'l rei son plus de falhir prezentier,
Quar greu auz' om vedar so que rei quier.
Nat de Mons: Lo voler.
Et les rois sont plus libres de faillir, car difficilement on ose défendre ce que roi cherche.
2. Prezenti, adj., agréable, gracieux, avenant.
Us joglaretz pus prezentis.
Pierre d'Auvergne: Chantarai.
Un petit jongleur plus avenant.
Prezepi, s. m., lat. praesepium, crèche.
Viro lo filh santa Maria
El prezepi en que jazia.
Los VII Gaugs de la Mayre.
Ils virent le fils de sainte Marie en la crèche en quoi il gisait.
CAT. Pessebre. ESP. Pesebre. PORT. Presopio. IT. Presepio, presepe.
(chap. Pesebre, pesebres; pessebre, pessebres. valensiá, Vita Christi, Capitol LXVI. Com la sanctissima verge reposa lo seu diuinal fill en lo pesebre: e fon conegut e reuerit per lo bou e ase; divinal, reverit.)
Prim, adj., lat. primus, premier.
Guillem, prims iest en trobar, a ma guia.
T. des deux Guillaumes: Guillem.
Guillaume, tu es premier eu trouver, à ma guise.
M' enseingn' Amors qu' ieu fass' adonc
Tal chan que n' er segons ni tertz,
Ans prims d' afrancar cor agre.
A. Daniel: En breu briza.
Amour m'enseigne que je fasse alors tel chant qui ne sera second ni troisième, mais premier pour affranchir coeur aigre.
Seran complit set ans al prim erbatge.
Cadenet: Ab leial cor.
Seront accomplis sept ans au premier herbage.
Substantiv. Esta dona paset
En l' ora de la prima.
V. de sainte Magdelaine.
Cette dame passa à l'heure de la prime.
Adv. comp.
E 'l bel semblan que m fetz al prim,
Quan s' esdevenc qu' amdui nos vim.
Arnaud de Marueil: Dona genser.
Et le beau semblant que vous me fîtes à l'abord, quand il advint que tous deux nous nous vîmes.
La Marchia, Foys e Rodes vim
Falhir ades als ops de prim.
Guillaume de Montagnagout: Belh m' es.
La Marche, Foix et Rodez nous vîmes faillir toujours aux besoins de prime abord.
- Proche parent.
Lo prim aya offert et realment depositada la soma.
Fors de Béarn, p. 1085.
Que le proche parent ait offert et réellement déposé la somme.
ANC. FR. Le peuple restitué en sa prime liberté.
Trad. des Paradoxes de Cicéron, fol. 12.
Ny mousse au bois ne revestit l'escorce
Si tendre qu'elle en la prime saison,
Ronsard, t. I, p. 108.
Prin jor de mai, si com estez commance.
Roman de Gérard de Vienne, v. 4018.
ESP. PORT. IT. Primo. (chap. Primé, primés, primera, primeres.)
- Délicat, délié, dégagé, mince, subtil, fin, léger.
Mi fes barreyra d' un prim mur.
Giraud de Borneil: Nuilla res.
Me fît barrière d'un mince mur.
Moral.
Ieu non y vey d' obra sotil ni prima.
Aimeri de Peguilain: Ses mos apleitz.
Je n'y vois pas d'oeuvre subtile ni délicate.
Puois ieu mi feing, mest los prims entendens
Saber un chan primamenz afinar.
B. Zorgi: Puois ieu.
Puisque je me suppose, entre les délicats amants, savoir un chant délicatement polir.
En aital rimeta prima.
Rambaud d'Orange: En aital.
En telle petite rime légère.
Fig. Pos lo prims verjans botona
De que nais lo frug e 'l fuelh.
P. Raimond de Toulouse: Pos lo prims.
Puisque le verger délicat boutonne de quoi naît le fruit et la feuille.
Adverbial. Trazon prim
L' arquier melhor.
Guillaume de Montagnagout: Belh m' es.
Tirent menu les archers meilleurs.
CAT. Prim. ESP. PORT. Primo. (ESP. delgado, fino, ligero.)
(chap. Prim, prims, prima, primes.)
2. Primessa, Primeza, s. f., primauté.
Hereditat que, per dret de primessa..., avenga.
Fors de Béarn, p. 1087.
Hérédité qui, par droit de primauté..., advienne.
- Petitesse, ténuité, délicatesse.
Primeza et menudeza de popas designa que femna ha pauca layt.
(Les mamelles primes y menudes indiquen (designen) que la dona té poca lleit.)
Eluc. de las propr., fol. 51.
Petitesse et délicatesse de mamelles indique que femme a peu de lait.
3. Primamen, adv., finement, subtilement, délicatement, ingénieusement.
Seigne 'N Jacmes, mout es sennatz,
E primamen vos razonatz.
T. de Jacme Grill et de Simon Doria: Seigne 'N.
Seigneur Jacme, vous êtes moult sensé, et ingénieusement vous raisonnez.
Saber un chan primamen afinar.
B. Zorgi: Puois ieu.
Savoir un chant délicatement polir.
ANC. ESP. IT. Primamente.
4. Primas, adv., d'abord, premièrement.
Primas me amen, pois me van aissent. Poëme sur Boèce.
D'abord ils m'aiment, puis me vont haïssant.
Adv. comp. Si 'l laisses de primas enansar.
T. d'Aimeri et de Guillaume de Berguedan: En Berguedan.
Si je le laissasse s'élancer de prime abord.
En primas donan.
Cout. d'Alais, Arch. du Roy., K, 704.
Tout d'abord donnant.
ANC. FR.
Ne set asquels torner ne asquels prime fière.
Roman de Rou, v. 926.
Lors primes s'est levez li prestres.
Fables et cont. anc., t. IV, p. 8.
5. Primer, Primier, Premier, Prumier, adj., lat. primarius, premier.
Lo premier jorn qu' ieu anc vos vi.
Arnaud de Marueil: Dona genser.
Le premier jour qu'oncques je vous vis.
Ben fo astrucx qui primer sap amar.
Giraud de Borneil: Non es.
Bien fut heureux qui premier sut aimer.
Subst. Ab los prumiers s' es crozat voluntos.
Aimeri de Peguilain: Ara parra.
Avec les premiers il s'est croisé volontaire.
Adverb. Miels fora qu' ieu muris primier.
(chap. Milló seríe que yo me moriguera primé.)
Gavaudan le Vieux: Crezens.
Mieux serait que je mourusse premièrement.
Adv. comp. Per cert lo diable malvatz
Fon de premier angels creatz.
(chap. Per sert lo diable (dimoni) malvat va sé primé ángel creat.)
Brev. d'amor, fol. 18.
Pour sûr le diable méchant fut d'abord ange créé.
En primier
Quan vi son cors plazentier.
Gaubert, moine de Puicibot: Uns jois.
En premier quand je vis sa personne agréable.
Conj. comp. Primiers que tu o aguesses comensat yeu ho hauria finit.
(chap. literal: Primé que tú u hagueres escomensat yo u hauría acabat (finit, finiquitat; antes de que tú..)
Leys d'amors, fol. 90.
Avant que tu l'eusses commencé je l'aurais fini.
ANC. FR. Tel kuida altre abatre ki el primier chaï.
Roman de Rou, v. 1537.
CAT. Primer. ESP. Primer, primero. PORT. Primeiro. IT. Primiero.
(chap. Primé, primés, primera, primeres.)
6. Primieramen, Primeiramen, Premieramen, Prumierament, adv., premièrement, en premier lieu, pour la première fois.
De la Gleysa, vos dic primeiramen
Que y corr engans.
Pons de la Garde: D' un sirventes.
Quant à l'Église, je vous dis premièrement que tromperie y court.
Lo jorn qu' ie us vi, domna, primieramen.
Guillaume de Cabestaing: Lo jorn.
Le jour que je vous vis, dame, pour la première fois.
Mais prumierament se cove, seynher, que y pausatz abbat.
Philomena.
Mais en premier lieu il convient, seigneur, que vous y placiez abbé.
CAT. Primerament. ESP. Primeramente. PORT. Primeiramente.
IT. Primieramente. (chap. Primeramen, primeramén, priméramen; la primera vegada; antes de tot.)
7. Primar, v., primer, dominer.
Part las valens prima.
Raimond de Miraval: Aissi m.
Par-dessus les méritantes elle prime.
(chap. Primá : sé lo primé, la primera : destacá : sobrepujá.)
8. Primeiran, Primairian, Primayran, Prumairen, adj., premier.
Falcx laniers es primeiras
De totz los autres.
Deudes de Prades, Auz. cass.
Le faucon lanier est le premier de tous les autres.
La primairana corda s' entona jotz greumens.
Pierre de Corbiac: El nom de.
La première corde s'entonne bas gravement.
Substantiv.
Pons de Bretanha guida los prumairens.
Roman de Gerard de Rossillon, fol. 80.
Pons de Bretagne guide les premiers.
Adv. comp.
Mai, tot en primairia, vuel be que sapiatz.
Izarn: Diguas me tu.
Mais, tout en premier, je veux bien que vous sachiez.
ANC. FR. Renart l'a premerains saisie.
Roman du Renart, t. I, p. 84.
Ce est l'estoile primeraine.
Nouv. rec. de fables et cont. anc., t. II, p. 329.
CAT. Primerenc. (chap. Primerenc, primereng, primerencs, primerengs, primerenca, primerenques; se sol di de la fruita que ve la primera, com les sireres primerenques, lo siré primerenc.)
9. Primordial, adj., lat. primordialis, primordial, originel.
La primordial materia.
Eluc. de las propr., fol. 281.
La primordiale matière.
CAT. ESP. PORT. Primordial. IT. Primordiale.
(chap. Primordial, primordials.)
10. Primitiu, adj., lat. primitivus, primitif.
La Gleisa primitiva..., segon l' Evangeli. Doctrine des Vaudois.
L'Église primitive..., selon l'Évangile.
Subst. Distinctios entr' el primitiu e 'l derivatiu.
Leys d'amors, fol. 44.
Distinction entre le primitif et le dérivatif.
CAT. Primitiu. ESP. PORT. IT. Primitivo.
(chap. Primitiu, primitius, primitiva, primitives.)
11. Primicias, Premicias, s. f. pl., lat. primitias, prémices.
De totas mas divicias
Doni demes e premicias.
Brev. d'amor, fol. 96.
De toutes mes richesses je donne dîmes et prémices.
Las primicias de ton champ. Trad. de Bède, fol. 46.
Les prémices de ton champ.
CAT. ESP. PORT. Primicias. IT. Primizie, premizie.
(chap. Primissia, primissies.)
12. Primat, s. m., lat. primates, primat.
Que negus arcivesques no sio apelatz primatz ni patriarcas, mas aquels que teno premieras ciotatz. Cat. dels apost. de Roma, fol. 19.
Que nuls archevêques ne soient appelés primats ni patriarches, excepté ceux qui tiennent les premières cités.
CAT. Primat. ESP. Primado, primaz. PORT. Primaz. IT. Primate.
(chap. Primat, primats; primada, primades : que cap arzobispo sigue anomenat primat ni patriarca, mes que aquells que tenen les primeres siudats.)
13. Aprimar, v., amincir, affaiblir, rendre exigu.
Fig. No vuel ges que trop m' aprimes
Ni trop m' asotiles ni m limes.
Deudes de Prades, Poëme sur les Vertus.
Je ne veux point que trop tu m'amincisses ni que trop tu me subtilises ni me limes.
- Faire une pointe, pénétrer.
Fig. E 'l reis frances vai si trop apriman,
Et ai paor que veinha sobre mi.
Bertrand de Born: Fuilheta.
Et le roi français s'en va beaucoup faisant une pointe, et j'ai peur qu'il ne vienne sur moi.
- Rafiner, subtiliser.
Part. pas. Cels subtils aprimatz
A cui bel saber platz.
G. Riquier: Als subtils.
Ces subtils rafinés à qui beau savoir plaît.
ANC. FR. Quar tel quide aloignier sa mort
Qui l'aproche et aprime fort.
Un poi s'est de lui aprimez.
Roman du Renart, t. II, p. 244, et t. I, p. 85.
CAT. Aprimar. (chap. Aprimá, aprimás, debilitá, debilitás, llimá, afluixá, afluixás : yo me aprimo, tú te aprimes, ell se aprime, natros mos aprimem o aprimam, vatros tos apriméu o aprimáu, ells se aprimen; aprimat, aprimats, aprimada, aprimades; débil, debilitat, debils, debilitats, débil, debilitada, debils, debilitades; llimat, llimats, llimada, llimades; afluixat, afluixats, afluixada, afluixades; fluix, fluixos, fluixa, fluixes; fluixet, fluixets, fluixeta, fluixetes. Vore arguellat.)
14. Aprimairar, v., approcher, avancer.
Part. pas.
Rogers Bernartz cavalga que s'es aprimairatz.
L' ivesque de Nemze s'es tant aprimairatz.
Guillaume de Tudela.
Roger Bernard chevauche (de sorte) qu'il s'est approché.
L'évêque de Nîmes s'est tant approché.
(chap. Aproximat, arrimat, aproximats, arrimats, aproximada, arrimada, aproximades, arrimades.)
15. Aprimairamen, s. m., primauté, droits de primogéniture.
De Jacob, sai ieu be per cals sosplantamens
Ac la benedictio ni 'ls aprimairamens.
Pierre de Corbiac: El nom de.
Touchant Jacob, je sais bien par quelles supercheries il eut la bénédiction et les droits de primogéniture.
(chap. Primogenitura, primogenitures : primo + genitus : lo primé engendrat; tamé se li díe primogénito o primogénit al siguién, en cas de morí lo primé fill; lo mes famós de Aragó va sé lo Príncipe de Viana, Carlos, fill de Juan II y Juana Enríquez. La que se va liá! Se troben mols documens de eixa época a la Colecsió de Bofarull, “levantamiento y guerra...”)
martes, 2 de diciembre de 2025
Pretor
Pretor, s. m., lat. praetor, préteur.
La majer poestatz l' en deu destrenher, si com es lo pretor.
Trad. du Code de Justinien, fol. 11.
La plus grande autorité doit l'y
contraindre, ainsi comme est le préteur.
CAT. ESP. PORT. Pretor.
IT. Pretore. (chap. Pretor, pretors; o be prétor, pretors.)
2. Pretori, s. m., lat. praetorium, prétoire.
Adonc meneron Jhesu al pretori.
Trad.
du N.-Test., S. Jean, ch. 10.
Alors ils menèrent Jésus au
prétoire.
CAT. Pretori. ESP. PORT. IT. Pretorio.
(N. E. Observen ustedes la diferencia entre el occitano Pretori y el catalán Pretori. En este Lexique Roman de Raynouard se encuentran muchísimas palabras, ya no digo frases, que son igualicas en occitano y en catalán; seguramente es porque el catalán siempre fue uno más delos dialectos occitanos, o bien la misma lengua con cuatro cambios.
Incluso después de la gramática del químico Pompeyo Fabra, escrita en castellano, Loís Alibèrt (que le llama Pompeu) afirma que el catalán es uno más de los dialectos de “los parlars lengadocians”, o sea, de la lengua de òc, och, hoc : sí en occitano; “catalan compres”.
La ausencia de tildes, apóstrofes, y otros rasgos parecen diferenciar la lengua occitana del dialecto occitano catalán, pero cuando se leen a fondo los textos desaparece esa luz de los iluminados. "autres dialèctes occitans, catalan comprés")
Otro texto de prueba:
Als molt reverends nobles magnifichs e honorables senyor los deputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comisio de la cort elegit e assignat.
Molt reverends noble magnifichs e honorables senyors. Perque de negligencia per vosaltres no puixa esser increpat e mes per satisfer al que per vosaltres mes scrit que quant pus prest pore de totes coses e actes com succehiran en aquest benaventurat exercit gloriosissima empresa vos avise jatsia vuy dada de la present tan prest com fuy arribat en la present vila per correu de ventura ab avantatge vos haja scrit de la exequucio dels actes fins en aquella hora seguits no res menys per lo que dit es e encara perque es degut que del que scriure siau avisats perque mills e pus prest deliberar e provehir puixau he deliberat fervos hun correu volant avisant vostres reverencies noblesa e magnificencies com esser dinat jo e los del dit exercit nom fuy alsat que tots aquells foren sos les armes huns cridant al pont al pont que castellans venen altres al castell al castell que los castellans sen van en tant que jo duna part e mossen lo vaguer ab alguns altres gentills homens qui ab mi eren ab spases tirades hisquem en la carrera (carraria; calle; carré; carrer) e viu de la porta de ma posada fins al castell mes de sinchcents ballesters de que ab grans crits e senyalant en aquells cultellades e donant splanissades entre tots apenes los poguem fer tornar atras oferintlos que de continent se donaria obra ab acabament de haver lo dit castell a ma mia per vosaltres o Principat qui per lo Senyor Rey lo tingues. E axi ells reposats quant mills poguem fonch deliberat en lo consell que los jurats e prohomens de la dita vila de continent anassen a mossen Marti de la Missa qui tenia lo dit castell e per part mia lo desenganassen que per son repos me liuras hem lexas lo dit castell. E de continent los dits prohomens e informats per mi com dit es foren ab lo dit mossen Marti los quals per part de aquell me faeren resposta que eren contents buydarme lo dit castell e aquell lexarme del qual fes a ma voluntat e lo que bem vingues e havent haguda la dita resposta ab deliberacio del dit consell mossen Io vaguer fonch request per mi liuras lo dit castell per lo dit Principat an Renard Perayre hu dels consellers acompanyat de una sinquantena de homens de peu del dit exercit lo qual tingues per lo dit Principat fins altrament del regiment e govern de e sobre aquell e de la dita vila per vosaltres mossenyors fos provehit perque quant en aquest cap no he pus a dir sino sperar aci lo que per vosaltres sera ordonat voleu que faça. E perque en vostra letra dada en Barchinona a XXIII del present me dieu que loau e comendau lo parer meu de don Johan Dixar e de mon consell sobre lo que scrit vos he de les barques de Ebro dient que puys mossen lo vaguer es açi per mija seu trametes aquell nombre de gent que a mi e al dit Johan e a mon consell sera vist per haver les dites barques a ma mia de Ebro volria haver vostre parer com se fara ni si voleu que yo reste aci e mossen lo vaguer vaja alla e com e per semblant si aquesta vila he dexar aquella e lo castell com ho fare e aqui les comanare signficantvos com segons les rahons que passades havem don Johan Dixer e jo en lo consell per ventura master nos sera haaver los lochs de mossen Vilalpando a ma mia o no car de aquells per ventura nos porem flixar. Remetho en lo sdevenidor segons los fets succehiran e com segons per letres altres dades en la ciutat de Leyda vos haja avisat com jatsia ladons lo exercit del Principat essent en Leyda per relacio dels pahers e habitans en aquella yo stigues en una gran gelosia de la ciutat de Balaguer la raho perque no obstant sapiau be encara per altres laus haja dita no res menys gelos de aquella stich vuy per quant lo exercit es fora de la dita ciutat de Leyda e totalment divertit en aquesta vila. E no res menys com per mossen Johan Torrelles e mossen Andreu Despens cavallers los quals ab deliberacio de mon consell a la dita ciutat he tramesos ab creença per aquells als jurats de la dita vila explicadora qui era jo solament voler sentir de aquells si ver era lo ques dehia publicament que dins lur ciutat ells tinguessen gent de peu e de cavall strangera e encara fossen deliberats e preparats de acollirni molt mes de aquells e aço per correr damnejar e anujar los circumvehins de aquella e menyspreu e vilipendi de aquest exercit per empatxar e perturbar aquell en gran dan de la cosa publica del Principat e loch de ferme resposta per part de la dita ciutat de hoc o de no sobre les coses a ells explicades han dit en aquells ques aturaven acort e deliberacio sobre la resposta fahedora per ells a mi per la qual fer e respondrem me han trames mossen Piquer depres dinar lo qual en loch de ferme resposta com dit he me ha demanat per part de la dita ciutat jols donas temps per consultar la Majestat del Senyor Rey sobre la resposta a mi fahedora e encara com haurien viure e regirse ab lo Principat e rebre o no rebre gents strangeres dins en aquella als quals jo he respost que ells fratura poch demanarme temps per consultar e a mi menys de darlols com yo no haja fer pus sino del que veig e hoig consultar vostres grans reverencies nobleses e magnificencies e exequtar lo que per vosaltres sera deliberat. Sobre lo quem dien (o dieu) del castell de Algerri lo haja a ma mia e de vitualles lo tenga be provehit attes que segons som informats per En Johan Mayans quey tramis la vila e castell son cosa molt dolenta e derrocats he deliberat no empatxarmen per no fer despeses superflue e scampar la gent que he mester fins altrament per vosaltres me sia scrit. De la provisio de Tortosa mo alegre molt per lo temps que sera master. Pregantvos que si en mes letres som massa lonch mo hajau per scusat com dues rahons mi condoheixen esser tant larch la una es que vull ho sapiau tot laltra que saber les coses particularment com se segueixen son de mes delit en aquells qui per lo interes quey han desijen saber com passen. E comanvos al beneyt Jhesus qui vos haja en sa guarda e direccio. Dada en Fraga a XXV de febrer any Mil CCCC sexanta hu. - A vostra honor prest Bernat Johan de Cabrera comte de Modica.
Dante nos lo explica en latín en De Vulgari Eloquentia
CAT. Hoc. (N. E. Se encuentra en el dialecto catalán, hoc, oc, òc, och, incluso en el año 1505, Jacme de Casafranca)
"E mes en presentia de dit Casafranca essent ell loctinent de Thesorer e essent en sa casa parlant dels presos alguns conversos dehien han menjat porch dehia laltra hoc e encara fetge dehia laltre.
Ara be teniu los per recommanats teniu los la ma."













