Ahí me vach trobá en esta dona al supermercat DIA de Valderrobres y li vach dí:
Sí, claro, pero no sé com t´ajudará aixó.
Vorás com parlán en tú apareix en un segón.
No encuentro a mi mujer, puedo hablar contigo un minuto?

champouirau, chapurriau, chapurriat, chapurreau, la franja del meu cul, parlem chapurriau, escriure en chapurriau, ortografía chapurriau, gramática chapurriau, lo chapurriau de Aguaviva o Aiguaiva, origen del chapurriau, dicsionari chapurriau, yo parlo chapurriau; chapurriau de Beseit, Matarranya, Matarraña, Litera, Llitera, Mezquín, Mesquí, Caspe, Casp, Aragó, aragonés, Frederic Mistral, Loís Alibèrt, Ribagorça, Ribagorsa, Ribagorza, astí parlem chapurriau, occitan, ocsitá, òc, och, hoc
Ahí me vach trobá en esta dona al supermercat DIA de Valderrobres y li vach dí:
PUEBLOS DEL BAJO ARAGÓN, papel, ALBERTO GARGALLO VIDIELLA
historia primitiva, Alberto Gargallo Vidiella, poblados, Mazaleón, Calaceite, Cretas, Valderrobres, Beceite, Fuentespalda, Peñarroya de Tastavins, Monroyo, La Fresneda
(comarca del Matarraña, Matarranya, Matarramam) / se encuentra incluso Matarratas
Perir, v., lat. perire, tuer, occire, détruire.
Comte, rey et emperador
Volon crestiantat perir.
G. Fabre de Narbonne: On mais.
Comtes, rois et empereurs veulent chrétienté détruire.
Cel que peri 'l rei Farao.
Pierre d'Auvergne: Lo Senher.
Celui qui détruisit le roi Pharaon.
- Périr, mourir.
O sia que perisca la mia causa, o sia que perisca la soa.
Trad. du Code de Justinien, fol. 19.
Ou soit que périsse la mienne chose, ou soit que périsse la sienne.
Si tot lo mon peria.
P. Cardinal: Vera Vergena.
Si tout le monde périssait.
Part. pas. Peritz soi si non venc al port.
Arnaud de Marueil: Dona genser.
Je suis mort si je ne viens au port.
Crestias e la ley vey perida.
Austorc Segret: No sai.
Chrétiens et la loi je vois détruite.
ANC. FR. Une nef en semblabbe (semblable) fait avoit esté périe. Joinville, p. 3.
Covoitise, angoisse et orguiex
Ont si toute joie périe
Qu'ele est par tout le mont faillie.
Fables et cont. anc., t. II, p. 397.
Deux vaisseaux plains des gens du seigneur de Cornouaille, furent péris.
Monstrelet, t. 1, fol. 232.
Et nos brebis estant ez bergeries,
Gardez si bien qu'elles ne sont péries.
Cl. Marot, t. 1, p. 310.
ANC. CAT. Perir. ESP. PORT. Perecer. IT. Perire. (chap. Morí, morís; matá, assessiná, destruí.)
2. Peridor, adj., lat. periturus, périssable.
D' aquest bes peridors que no nos tenran pro, cant Dieus fara justicia.
V. et Vert., fol. 60.
De ces biens périssables qui ne nous tiendront profit quand Dieu fera justice.
Fig. et myst. Hom fels que es peridors per sas felnias.
Trad. de Bède, fol. 50.
Homme félon qui est périssable par ses félonies.
3. Deperir, v., lat. deperire, dépérir, s'éteindre.
Fig. Fes dechay, e drechura
Tot jorn deperish.
Leys d'amors, fol. 29.
Foi déchoit, et droiture toujours dépérit.
Part. pas. Disciplina es amermada e reverensa deperida.
Cat. dels apost. de Roma, fol. 77.
Discipline est diminuée et respect éteint.
ANC. CAT. Deperir.
Perizologia, s. f., lat. perissologia, redondance.
Perissologia adjectio plurimorum verborum supervacua, ut,
vivat Ruben et non moriatur: dum non sit aliud vivere quam non mori.
Isidor., Orig., 1, 33, 7.
Perizologia, que vol dire aytant coma ajustamens o superfluitatz de motas paraulas vueias. Leys d'amors, fol. 106.
Redondance, qui veut dire autant comme addition ou superfluité de nombreuses paroles vides (inutiles).
(chap. Redundansia, redundansies. ESP. Redundancia.)
Perla, s. f., perle.
Voyez Muratori, Diss. 33; et Aldrete, p. 362.
Ja non auran pro botos...,
Ni pro perlas, ni pro centuras.
Brev, d'amor, fol. 129.
Jamais elles n' auront assez de boutons..., ni assez de perles, ni assez de ceintures.
Ni aur ni argen ni perlas preciosas.
Statuts de Montpellier, du XIIIe siècle.
Ni or ni argent ni perles précieuses.
CAT. ESP. PORT. IT. Perla.
(chap. Perla, perles; lligí La Perla, de John Steinbeck, traduída al chapurriau per mí.)
2. Perlat, adj., perlé.
Una liura de dragea perlada per far collacion.
Tit. de 1428. Hist. de Nîmes, t. III, pr., p. 225.
Une livre de dragée perlée pour faire collation.
IT. Perlato. (chap. Perlat, perlats, perlada, perlades; com la peladilla, peladilles, ameles perlades.)
Pernicia, s. f., lat. pernicies, perte, ruine, mort.
Temor perdusent a pernicia. Trad. d'Albucasis, fol. 33.
Crainte conduisant à mort.
2. Pernicios, Parnicios, Pernecios, adj., lat. perniciosus, pernicieux.
Sapias que es parnicios ses tot dopte. Trad. d'Albucasis, fol. 59.
Sachez qu'il est pernicieux sans aucun doute.
Droguas venenosas et perniciosas. Fors de Bearn, p. 1078.
Drogues vénéneuses et pernicieuses.
La sieua malautia es perneciosa. Trad. d'Albucasis, fol. 12.
La sienne maladie est pernicieuse.
CAT. Pernicios. ESP. PORT. Pernicioso. IT. Pernicioso, pernizioso.
(chap. Pernissiós, pernissiosos, pernissiosa, pernissioses.)
Perpetual, adj., lat. perpetualis, perpétuel.
Ditz que hom li fassa carcer perpetual. V. de S. Honorat.
Dit qu'on lui fasse prison perpétuelle.
Sol esperan
Lo joi perpetual.
B. Zorgi: Ben es.
Seulement en espérant la joie perpétuelle.
Adv. comp. A la perpetual volria far son ostal. V. de S. Honorat.
A perpétuité voudrait faire sa demeure.
ANC. FR. En aquist loenge en nostre Segneur et mémoire perpétuel. Gestes de Louis-le-Débonnaire, Rec. des Hist. de Fr., t. VI, p. 141.
ANC. CAT. ANC. ESP. Perpetual. IT. Perpetuale.
(chap. Perpetuo, perpetuos, perpetua, perpetues.)
2. Perpetualment, adv., perpétuellement.
Perpetualment dampnat. Trad. de Bède, fol. 67.
Perpétuellement damné.
L' isla e 'l monestier tot perpetualment. V. de S. Honorat.
L'île et le monastère tout perpétuellement.
CAT. Perpetualment. ESP. Perpetualmente (perpetuamente).
IT. Perpetualmente, perpetualemente.
(chap. Perpetualmen, perpetuamen.)
3. Perpetuar, v., lat. perpetuare, perpétuer.
Aysso es voler perpetuar lo servizi de Dieu en la terra.
V. et Vert., fol. 92.
Ceci c'est vouloir perpétuer le service de Dieu sur la terre.
CAT. ESP. PORT. Perpetuar. IT. Perpetuare.
(chap. Perpetuá: perpetúo, perpetúes, perpetúe, perpetuém, perpetuéu, perpetúen; perpetuat, perpetuats, perpetuada, perpetuades.)
4. Perpetualitat, s. f., perpétuité.
Adv. comp. Demoren ab lo dit mossenhor de Foix a perpetualitat.
Tit. de 1378. Hist. de Languedoc, pr., t. IV, col. 355.
Qu'ils demeurent avec ledit monseigneur de Foix à perpétuité.
IT. Perpetualità, perpetualitate, perpetualitade.
5. Perpetuitat, s. f., lat. perpetuitatem, perpétuité.
Adv. comp. A temps o a perpetuitat.
Tener e possedir a perpetuitat en franc aloy.
For de Montcuc. Ord. des R. de Fr., 1463, t. XVI, p. 132 et 131.
A temps ou à perpétuité.
Tenir et posséder à perpétuité en franc aleu.
CAT. Perpetuitat. ESP. Perpetuidad. PORT. Perpetuitade. IT. Perpetuità, perpetuitate, perpetuitade. (chap. Perpetuidat, perpetuidats.)
Pers, adj., pers, bleu, azuré, violet.
Drap pers ni vert ni blanc.
Guillaume de Durfort: Quar sai petit.
Drap pers ni vert ni blanc.
ANC. FR. Bon drap aurés, ou pers, ou vert. Roman de la Rose, v. 14919.
J' idolâtrois surtout les flammes brunes, perses
De son oeil qui rendoit tout le mien ébloui.
Bertaut, p. 522.
IT. Perso.
- Subst. Sorte de drap.
Capa de pers un mes denant Avanz.
T. d'Ebles d'Uisel et de Gui d'Uisel: En Gui.
Cape de pers un mois avant l' Avent.
ANC. FR. Por vos robes de pers,
De camelot ou de brunete.
Roman de la Rose, v. 9118.
Tous vestus de pers et chapperons vermeils. Monstrelet, t. II, fol. 77.
(N. E. A algún catalán le sonará esto; por la barretina lo digo.)
2. Perset, s. m., perse, perset, drap de Perse.
Mantel non es de perset ni de saia.
Raimond de Miraval: Cel que de. Var.
Manteau vous n'êtes de perse ni de soie.
Del perset vermeill per saia.
Giraud de Luc: Si per malvatz.
Du perse vermeil pour soie.
(chap. Drap de Persia, actualmen Irán.)
3. Presset, s. m,, perse, perset, drap de Perse.
No 'l cal vestir presset vermel ni serga.
Guillaume de Durfort: Quar say.
Ne lui faut vêtir perse vermeil ni serge.
Mantel non etz de presset ni de saya.
Raimond de Miraval: Selh que de.
Manteau vous n'êtes de perse ni de soie.
Perseverar, v., lat. perseverare, persévérer.
Que, el be qu' avetz comensat,
Vollatz perseverar tos temps.
V. de sainte Énimie, fol. 40.
Que, dans le bien que vous avez commencé, vous vouliez persévérer toujours.
CAT. ESP. PORT. Perseverar. IT. Perseverare.
(chap. Perseverá: persevero, perseveres, persevere, perseverem o perseveram, perseveréu o perseveráu, perseveren; perseverat, perseverats, perseverada, perseverades.)
2. Perseveranmen, adv:, persévéramment.
Aumplis lo tost e perseveranmen. Regla de S. Benezeg, fol. 1.
L'accomplit tôt et persévéramment.
ESP. PORT. IT. Perseverantemente. (chap. Perseveranmen : en perseveransia o perseveransa.)
3. Perseveransa, s. f., lat. perseverantia, persévérance.
Aver perseveransa entre las autras vertutz. Arbre de Batalhas, fol. 98. Avoir persévérance entre les autres vertus.
CAT. Perseverancia. ESP. Perseveranza (perseverancia).
PORT. Perseverança. IT. Perseveranza. (chap. Perseveransia, perseveransies; perseveransa, perseveranses.)
4. Perseverable, adj., lat. perseverabilem, persévérant.
En totz sos comandamens sia perseverables.
Regla de S. Benezeg, fol. 75.
Dans tous ses commandements qu'il soit persévérant.
(chap. Perseverán, perseverans, “perseveranta, perseverantes”.)
Pel, Pelh, Peil, s. m., lat. pilus, poil, cheveux, bourre.
Om per veltatz n' a pas lo pel chanut. Poëme sur Boèce.
Homme par vieillesse n' a pas le poil blanc.
Creisso li pel el cors d' ome per vestir s' anta. Liv. de Sydrac, fol. 94.
Les poils croissent au corps d'homme pour vêtir sa honte.
Ab capa griseta ses pelh.
Guillaume d'Autpoul: L'autr' ier.
Avec cape de grisette sans poil.
Mos pels malastrucx mi tolrai.
Rambaud d'Orange: Er no sui.
Mes cheveux malheureux je m' ôterai.
Prov. C om veia 'l pel en l' autrui oill,
Et, el seu, non conois la trau.
P. Vidal: Ges per lo.
Que l'homme voie le poil dans l'oeil d'autrui, et, dans le sien, il ne connaît pas la poutre.
CAT. Pel. ESP. PORT. IT. Pelo. (chap. Pel, pels; pial, pials a Valjunquera.)
2. Pelos, adj., lat. pilosus, poilu, velu, fourré.
Mon fraire es pelos e plen de pels. Hist. de la Bible en prov., fol. 7.
Mon frère est velu et plein de poils.
Era gros... e pelos.
Sa coa grossa, redonda e pelosa.
(chap. Sa coa grossa, redona y peluda.)
Carya Magalon, p. 2.
Il était gros... et velu.
Sa queue grosse, ronde et poilue.
E 'l cogola sia, en ivern, peloza. Regla de S. Benezeg, fol. 63.
(chap. Y la cogulla sigue, al ivern, peluda o velluda.)
Et que le capuchon, en hiver, soit fourré.
CAT. Pelos. ESP. IT. Peloso. (chap. Vore Pelut, al pun 4.)
- Subst. Satyre, demi-dieu des païens.
Pelozes so animans estranhs, a semblansa d'home, autrament ditz satiris. Eluc. de las propr., fol. 256.
Les poilus sont animaux étranges, à ressemblance d'homme, autrement dits satyres.
3. Pilozitat, s. f., pilosité, qualité de ce qui est poilu.
Ampleza del pieytz et pilozitat. Eluc. de las propr., fol. 53.
Ampleur de la poitrine et pilosité.
4. Pellut, Pelut, adj., poilu, velu.
Cum comensan esser pellutz. Trad. d'Albucasis, fol. 27.
Comme ils commencent à être velus.
Es fort laitz et pelutz.
A. Daniel: Pois En Raimon.
Est fort laid et velu.
CAT. Pelud. ESP. PORT. Peludo. (chap. Pelut, peluts, peluda, peludes.)
5. Pepelut, adj., pâtu.
Columba... on may es penada, may fructifica, cum vezem de las pepeludas. Eluc. de las propr., fol. 143.
La colombe... où plus elle est pennée, plus elle fructifie, comme nous voyons des pâtues.
6. Pelagge, s. m., pelage.
Simia... ha convensa... am lop en pelagge. Eluc. de las propr., fol. 258.
Le singe... a convenance... avec loup en pelage.
ESP. Pelage (pelaje). (chap. Pelache, pelaches : pell, pells.)
7. Pelio, s. m., paupière, cils.
Lo sex a e van bels pelios.
El ris e el joguet de sa bocha e en sos pelios.
Fornicatios de femna es en l' eslevament de sos oils e de sos pelios.
Trad. de Bède, fol. 43 et 40.
L'aveugle a en vain belles paupières.
Au ris et au jeu de sa bouche et en ses paupières.
La fornication de femme est dans l' exhaussement de ses yeux et de ses cils.
(chap. Pels de la sella, de les selles.)
8. Pelar, v., lat. pilare, peler, ôter le poil.
Fig. proverbial. Ans vuoill pelar mon prat c' autre lo m tonda.
Giraud de Borneil: Conseill vos.
Je veux peler mon pré avant qu'autre me le tonde.
- Par extens. Plumer, ôter la plume.
L' auzellador
Qu' apella e trai, ab dousor,
L' auzel, tro que l' a en sa tela,
Pueis l' auci e 'l destrui e 'l pela.
Un Troubadour anonyme: Seinor vos que.
L' oiseleur qui appelle et attire, avec douceur, l'oiseau jusqu'à ce qu'il l'a dans sa toile, puis il le tue et le détruit et le plume.
Pluma e pluma faretz pelar
De sus lo cap, ses escorgar.
Deudes de Prades, Auz. cass.
Plume à plume vous ferez plumer sur la tête, sans écorcher.
Part. pas. Enueia m rauba pelada,
Pus la San Miguels es passada.
Le moine de Montaudon: Be m'enueia.
M'ennuie robe pelée, après que la Saint-Michel est passée.
Las testas, que avez peladas,
Aurez demantenen talhadas.
(chap. Les testes, que teniu pelades, tindréu enseguida tallades.
Los caps, que teniu pelats, tindréu enseguida tallats.)
V. de S. Honorat.
Les têtes, que vous avez pelées, vous aurez incontinent tranchées.
CAT. ESP. PORT. Pelar. IT. Pelare.
(chap. Pelá, de pel, pell, ploma: pelo, peles, pele, pelem o pelam, peléu o peláu, pelen; pelat, pelats, pelada, pelades.)
![]() |
9. Depilacio, s. f., dépilation, chute du poil.
Calviera, la qual depilacio sol venir per granda suptileza de pel.
Eluc. de las propr., fol. 66.
Calvitie, laquelle dépilation a coutume de venir par grande finesse de poil.
10. Depilatiu, adj., dépilatif.
Siccitat... es depilativa. Eluc. de las propr., fol. 26.
(chap. La sequera o sequía... es depilativa : u pele tot.)
Siccité... est dépilative.
(chap. Depilatiu, depilatius, depilativa, depilatives.)
11. Depilar, v., dépiler, dégarnir de poil.
Part. pas. Cara plumbenca, cilhs depilatz. Eluc. de las propr.., fol. 100. Face plombée, cils dépilés.
(ESP. Depilar. Chap. Depilá, depilás: yo me depilo, depiles, depile, depilem o depilam, depiléu o depiláu, depilen; depilat, depilats, depilada, depilades.)
Peleg, Pelec, s. f., lat. pelagus, mer, gouffre.
Los porton de la terra laynz en la peleg. V. de S. Honorat.
Les portent de la terre léans en la mer.
Cal causa es mayo crebada? - Nau en pelec.
Declaramens de moutas demandas.
Quelle chose est maison crevée? - Navire en mer.
ANC. CAT. Pelech. ESP. Piélago. PORT. IT. Pelago.
(chap. Piélago : profundidat del mar u océano.)
3. Peleagre, s. m., mer.
Hom peris en peleagre.
(chap. Se mor al mar.)
A. Daniel: En breu briza.
On périt en mer.
Pelegrin, Pellegrin, Pelegri, Pellegri, Pelleri, Peleri, s. m., lat.
peregrinus, voyageur, étranger, pélerin.
Am que passava l' aigua del Var als pellegrins. V. de S. Honorat.
Avec quoi il passait l'eau du Var aux pélerins.
Ieu vauc m' en lay a selui
On merce claman pelegri.
Le Comte de Poitiers: Pus de chantar.
Je m'en vais là à celui où merci crient pélerins.
Salvaire Crist, donatz forsa, vigor
E bon cosselh als vostres pellegris.
G. Figueiras: Totz hom qui.
Christ sauveur, donnez force, vigueur et bon conseil à vos pélerins.
Si qu' en sia conquis
Lo sans luecs e la via
Faita als peleris,
Que nos tolc Saladis.
G. Faidit: Era nos sia.
En sorte qu'en soit conquis le saint lieu et la voie faite pour les pélerins, que nous enleva Saladin.
Abraam que receup los angels a semblansa de pelleris.
V. et Vert., fol. 79.
Abraham qui reçut les anges en manière de voyageurs.
Fig. Car en aquest mont nos sen tuit pelegrin. La nobla Leyczon.
Car en ce monde nous sommes tous voyageurs.
CAT. Pelegri, peregri. ESP. PORT. Peregrino. IT. Pellegrino.
(chap. Peregrí, pelegrí, peregrins, pelegrins, peregrina, pelegrina, peregrines, pelegrines. A Valderrobres y a La Fresneda ñan alguns de mote Pelegrí, apellit Fontanet.)
- En terme de fauconnerie. Une des espèces de faucons.
(chap. Falcó pelegrí o peregrí; se li diu aixina perque no se trobe lo seu niu.)
Lo segons es lo pelegris...,
E per so a nom pelegri
Car hom non troba lo sieu ni.
Deudes de Prades, Auz. cass.
Le second (lignage) est le pélerin..., et pour cela it a nom pélerin qu'on ne trouve pas le sien nid.
2. Peregrinacio, Pelegrinatio, s. f., lat. peregrinatio, pérégrination, voyage, pélerinage.
Si cum es longa peregrinacios. Trad. du Code de Justinien, fol. 11.
Ainsi comme est une longue pérégrination.
De dejunis et de peregrinacios e de silicis e de disciplinas.
V. et Vert., fol. 74.
De jeûnes et de pélerinages et de cilices et de disciplines.
CAT. Pelegrinació, peregrinació. ESP. (Peregrination) Peregrinación.
PORT. Peregrinação. IT. Pellegrinazione.
(chap. Peregrinassió, pelegrinassió, peregrinassions, pelegrinassions.)
3. Pelegrinatge, Pelerinatge, Pellerinatge, Perelinatge, s. m., pélerinage, voyage.
Ja Dieus no m do,
Roma, del perdo
Ni del pellerinatge
Que fetz d' Avinho.
G. Figueiras: Sirventes vuelh.
Que jamais Dieu ne me donne, Rome, du pardon ni du pélerinage que vous fîtes à Avignon.
Vuelh anar en pelerinatge ab vos a Sant Antoni de Vianes.
V. de Guillaume de Saint-Didier.
Je veux aller en pélerinage avec vous à Saint-Antoine de Viennois.
Venc en Fransa en perelinatge. Cat. dels apost. de Roma, fol. 85.
Vint en France en pélerinage.
ESP. Peregrinaje. IT. Pellegrinaggio. (chap. Peregrinage, peregrinages, pelerinage, pelerinages; peregrinache, peregrinaches; pelerinache, pelerinaches.)
4. Peregrinar, v., lat. peregrinare, pérégriner, voyager, aller en pélerinage.
Part. pres. E 'ls estrangiers peregrinans. Brev. d'amor, fol. 68.
Et les étrangers allant en pélerinage.
Fig. Peregrinans al cel. Eluc. de las propr., fol. 128.
Pérégrinants vers le ciel.
CAT. Pelegrinar, peregrinar. ESP. PORT. Peregrinar. IT. Pellegrinare.
(chap. Peregriná, pelegriná: peregrino, peregrines, peregrine, peregrinem o peregrinam, peregrinéu o peregrináu, peregrinen; peregrinat, peregrinats, peregrinada, peregrinades; pelegrino, pelegrines, pelegrine, pelegrinem o pelegrinam, pelegrinéu o pelegrináu, pelegrinen; pelegrinat, pelegrinats, pelegrinada, pelegrinades.)
Peleia, Peleya, Pelega, Pelieia, s. f., querelle, dispute.
Non puesc deniers traire
De loc on hom m' en deya,
Sinon ab gran peleya.
G. Riquier: Sel que sap.
Je ne puis arracher deniers du lieu où l'on m'en doive, sinon avec grande dispute.
Si m' en sors peleia ni contenz.
Pons de la Garde: Ans ogan.
S'il m'en surgit querelle et contestation.
Agro gran pelega entre els. Philomena.
Eurent grande dispute entre eux.
Mescla e pelieia. V. et Vert., fol. 25.
Débat et querelle.
CAT. ESP. Pelea. PORT. Peleja. (chap. Riña, riñes; combat, combats; pelea, pelees; disputa, disputes; querella, querelles.)
2. Peleiar, Peleyar, v., disputer, quereller.
Fay los mesclar e peleiar. V. et Vert., fol. 25.
Les fait débattre et quereller.
- Débaucher.
Qui peleia femna maridada es encorregutz als senhors, e qui peleia femna piocela deu la pendre a molher. Cout. de Gourdon, de 1244.
Qui débauche femme mariée est poursuivi par les seigneurs, et qui débauche femme pucelle doit la prendre pour femme.
Part. pas. Mot fort si penet, car si fo peleyatz
Am Karle, lo sieu oncle, que tant era onratz.
Roman de Fierabras, v. 746.
Moult fort il se peina, parce qu'il se fut querellé avec Charles, le sien oncle, qui tant était honoré.
CAT. ESP. Pelear. PORT. Pelejar. (chap. Reñí, pelejá o peleá; combatre o combatí; disputá, querellás.)
3. Pelegiu, adj., querelleur, disputeur.
Iros, pelegius, ergulhos. Leys d'amors, fol. 37.
Colère, querelleur, orgueilleux.
(chap. Reñidó, reñidós, reñidora, reñidores; pelejadó, pelejadós, pelejadora, pelejadores; querellós, querellosos, querellosa, querelloses; combatidó, combatidós, combatidora, combatidores.)
Pellica, Pelican, s. m., lat. pelicanus, pélican.
Papagay et pellica.
Pellica...; so doas especias de pellica. Eluc. de las propr., fol. 48.
Perroquet et pélican.
Pélican...; sont (il y a) deux espèces de pélican.
Pelican es us auzel que ama mot sos poletz.
(chap. Lo pelícano es un muixó que vol mol a sons pollets.)
Naturas d'alcus auzels.
Le pélican est un oiseau qui aime moult ses petits.
CAT. ESP. (pelícano) PORT. Pelicano. IT. Pellicano.
(chap. pelícano, pelícanos : pel + cano : pel blanc, pell blanca.
L'atra classe de pelícano es l' albatros, que tamé es blanc; albo, albis, albino, etc.)
Pelugar, Pelucar, v., éplucher, nettoyer.
Be s peluge e s peronga
Tro al vespre que fams lo ponga.
Deudes de Prades, Auz. cass.
Qu'il s' épluche bien et s' oigne jusqu'au soir que la faim le poigne.
Pauta, s. f., patte.
1 lop mal e cruel e afamat, lo qual pres lo cap entre sas pautas premieras, ses tocar de las dens. Cat. dels apost. de Roma, fol. 120.
Un loup méchant et cruel et affamé, lequel prit la tête entre ses pattes premières (de devant), sans toucher des dents.
(chap. Pota, potes; poteta, potetes. ESP. Pata, patas.)
Pautoms, s. m., pautonier, gueux.
Aisi com, per aventura,
Pautoms pot ric devenir.
G. Olivier d'Arles, Coblas triadas.
Ainsi comme, par aventure gueux peut devenir riche.
IT. Paltone.
2. Pautonier, Pautoner, s. m., pautonier, vaurien, gueux, libertin.
Voyez Muratori, Diss. 33.
De II parelhs de barras la porta es etablia
E cadenas de fer faytas ab maestria:
Us pautonier la garda de mot gran felonia;
Golafre es nomnatz.
Roman de Fierabras, v. 3960.
La porte est affermie avec deux paires de barres et chaînes de fer faites avec habileté: un vaurien de moult grande félonie la garde; Golafre il est nommé.
Son filh de trotiers,
De ribautz, o d'autres pautoniers.
B. Carbonel de Marseille, Coblas triadas.
Sont fils de coureurs, de ribauds, ou d'autres gueux.
Mas que fosson pautonier.
T. de Bonnefoy et de Blacas: Seign' En.
Pourvu qu'ils fussent vauriens.
ANC. FR. Quatre chivaus m' i faites anseler...
Et par desus un pautonier monter.
Roman de Roncevaux.
Mult véissiez larronz è pautoniers errer.
Un pautonier fist sus lever
Ki la porte debveit garder.
Roman de Rou, v. 4253 et 8153.
Souvent fait le peuple de grant admirations de la riche robe d'un orgueilleux pautonnier, mais il ne sçait par quel labeur ny à quelle difficulté il l' a acquise. Œuvres d'Alain Chartier, p. 396.
Adj. Molt m' enoia d' una gent pautonera.
Palazis: Molt m' enoia.
Moult il m'ennuie d'une gent gueuse.
ANC. FR. Un ord félon, vilain, puant,
Qui moult est maus et pautoniers.
Le Roi de Navarre, chanson 31.
C'est par vous, dame pautonière,
Et par vostre fole manière.
Roman de la Rose, v. 9161.
IT. Paltoniere.
Pavor, Paor, s. f., lat. pavor, peur, frayeur, crainte.
Non aiatz pavor que d'aquesta part nostra vos vengua degun dampnatge. Philomena.
N' ayez pas peur que de cette part nôtre vous vienne nul dommage.
No m'en tenra paors
Qu'ieu non digua so qu' aug dir entre nos
Del nostre rey.
Bertrand de Born: Un sirventes farai.
Ne m'en retiendra peur que je ne dise ce que j'entends dire entre nous de notre roi.
Paors non es temorz.
Nat de Mons: Sitot non.
Peur n'est pas crainte.
Loc. Eissamen trembli de paor,
Com fa la fuelha contra 'l ven.
B. de Ventadour: Non es meraveilla.
Également je tremble de peur, comme fait la feuille contre le vent.
Ges dompna non ausa descobrir
Tot so q' il vol, per paor de faillir.
Le Comte de Provence: Vos que m.
Dame point n'ose découvrir tout ce qu'elle veut, par peur de faillir.
ANC. FR. Tel poor a que tot tressue. Fables et cont. anc., t. I, p. 255.
De chiaux où Dex paor n' a mis...
Car ta péors purge et saache
L'âme aussi con par un tamis.
Thibaud de Malli ou Helinand, Vers sur la Mort.
Il a grant poor de l'enfant...
Partonopex or a paor.
R. de Partonopex de Blois, Not. des Mss., t. IX, p. 15 et 16.
ANC. CAT. Paor. CAT. MOD. Por, pavor. ESP. PORT. Pavor.
(chap. Paó, paós; po, pos; pavor, pavors; temó, temós. Paora es sinónim de broma, boira, boria, dorondón : niebla.)
2. Pavoros, Paoros, adj., peureux, craintif, effrayé.
Aquellas que son verayamens verges solon esser pavorozas e vergonhozas. V. et Vert., fol. 95.
Celles qui sont véritablement vierges soulent être craintives et honteuses.
Paoros
Son del passar com del morir.
P. Cardinal: Quan vey.
Ils sont peureux du passer comme du mourir.
Mot foron paoros e trist. V. de S. Honorat.
Moult furent effrayés et tristes.
ANC. FR. Et cil s'en vet tout péoros. Roman du Renart, t. I, p. 205.
CAT. Pavoros. ESP. PORT. Pavoroso. IT. Pauroso.
(chap. Que done po o temó: pavorós, pavorosos, pavorosa, pavoroses; paorós, paorosos, paorosa, paoroses; que té po o temó:
temorico, temoricos, temorica, temoriques; cagat, cagats, cagada, cagades; acollonat, acollonats, acollonada, acollonades; acollonit, acollonits, acollonida, acollonides; tímit, timits, tímida, tímides.)
3. Paorozamens, Paorosamen, adv., timidement, craintivement.
Anero y paorozamens. Abr. de l'A. et du N.-T., fol. 21.
(chap. Hi van aná pavorosamen, paorosamen.)
Ils y allèrent timidement.
Non paorosamen, non tart. Regla de S. Benezeg, fol. 21.
Non timidement, non tardivement.
CAT. Pavorosament. ESP. PORT. Pavorosamente. IT. Paurosamente.
(chap. pavorosamen, paorosamen: en temó, po, paó; acollonadamen, acollonidamen, tímidamen.)
4. Pauruc, Paoruc, adj., peureux, craintif, poltron.
Qui us appellava paoruc,
Semblaria que vers non fos.
Bertrand de Born: Maitolin.
Qui vous appelait poltron, il semblerait que (ce) ne fût pas vrai.
Fig. Ab ma volontat paurucha,
No m'a laissat carn ni sanc.
Giraud de Borneil: Quant la bruna.
Avec ma volonté craintive, elle ne m'a laissé chair ni sang.
ANC. CAT. Paoruch. CAT. MOD. Porug.
5. Paurugos, adj., peureux, craintif, poltron.
Los discipols paurugos
Redet ardits e vigoros.
Brev. d'amor, fol. 181.
Les disciples craintifs il rendit hardis et vigoureux.
Tota bestia ses sanc es may pauruga. Eluc. de las propr., fol. 29.
(chap. Tota bestia sense sang es mes temorica; tímida, acollonida.)
Toute bête sans sang est plus peureuse.
6. Espavordir, Espaordir, Espaorir, v., effrayer, épouvanter alarmer, effaroucher.
Dis l'autre, per espavordir:
Vuelh qu' en veias d'autres morir.
Brev. d'amor, fol. 186.
L'autre dit, pour effrayer: Je veux que vous en voyiez d'autres mourir.
Co fes Felip espaordir.
Giraud de Calanson: Fadet joglar.
Comment il fit Philippe s'effrayer.
Lo braus respos, domna, m' espaoric
Que mi fazetz apres un bel semblant.
Aimeri de Bellinoy: Sel que promet.
La dure réponse que vous me faites, dame, après un beau semblant, m'alarme.
Part. pas. Espaorditz e duptos de venir vays Narbona.
Vic tota sa compagna espaordida. Philomena.
Effrayé et redoutant de venir vers Narbonne.
Vit toute sa compagnie effarouchée.
Si m' avetz espaorit.
Marcabrus: Assatz m'es.
Tellement vous m'avez effrayé.
CAT. Espavordir. ESP. PORT. Espavorir. IT. Spaurire.
(chap. Espavordí, acolloní, acollonís, acolloná, acollonás.
Yo me espavordixco o espavordixgo, espavordixes, espavordix, espavordim, espavordiu, espavordixen; espavordit, espavordits, espavordida, espavordides.)
7. Espaven, s. m., épouvante, frayeur, effroi.
Aras vos confortas, non aias espaven. V. de S. Honorat.
Maintenant rassurez-vous, n' ayez pas de frayeur.
No m'en lais mas per dreg espaven.
Arnaud de Marueil: Aissi cum selh.
Je ne m'en désiste que par juste effroi.
CAT. Espant. ESP. Espaviento (espanto). PORT. Espanto. IT. Spavento.
(chap. Espavén, espavens; espán, espans, v. espantá, espantás; esbarramenta, esbarramentes, esbarradissa, esbarradisses, v. esbarrá, esbarrás; susto, sustos, v. assustá, assustás; esglay, esglays,
v. esglayá, esglayás.)
8. Espaventalh, s. m., épouvantail.
Espaventalh de favieira
Sembla.
(chap. Pareix un espantapájaros, esbarramuixons, espaventall de fabera o fabá, favera o favá.)
![]() |
Folquet de Lunel: Per amor.
Ressemble à épouvantail de champ de fèves.
Seguros, ses espaventalh,
Vuelh fassam d' elhs tal esparpalh
Que sia 'l camps per nos retengutz.
Bernard de Venzenac: Iverns vai.
Rassurés, sans épouvantail, je veux que nous fassions d'eux telle dispersion que le champ soit retenu par nous.
CAT. Espantall. ESP. Espantajo (espantapájaros). PORT. Espantalho.
(chap. espantapájaros, esbarramuixons, espaventall.)
9. Espaventos, Espavantos, adj., peureux.
Si es bestia espaventosa o reiropia. Trad. du Code de Justinien, fol. 41.
Si elle est bête peureuse ou rétive.
- Épouvantable.
La cal es mot... orribla e 'spaventosa. Lo Novel confort.
Laquelle est moult... horrible et épouvantable.
CAT. Espantos. ESP. PORT. Espantoso. IT. Spaventoso.
(chap. Espantós, espantosos, espantosa, espantoses : que cause espán, temó, po, paó; que se esbarre : burro esbarradís, rucs esbarradisos, mula esbarradisa, someres esbarradises; temorico, acollonit, etc.)
10. Espaventable, adj., épouvantable, effroyable.
Trobo dos flums molt espaventables.
Per ombras malvaisas et espaventablas.
Liv. de Sydrac, fol. 26 et 41.
Trouvent deux fleuves moult épouvantables.
Par ombres mauvaises et épouvantables.
CAT. ESP. Espantable. IT. Espaventevole.
(chap. Espantadó, esbarradó, acollonidó, acollonadó, espantadós, esbarradós, acollonidós, acollonadós, espantadora, esbarradora, acollonidora, acollonadora; esglayadó, esglayadós, esglayadora, esglayadores.)
11. Espaventanza, s. f., crainte, frayeur.
Espaventanza dels ricx.
Regla de S. Benezeg, fol. 61.
Frayeur des riches.
12. Espaventament, s. m., épouvante, effroi.
L' espaventament d' efern.
Trad. de Bède, fol. 58.
L' effroi d' enfer.
ANC. FR. Tant en espouvantement de leurs ennemis qu'en mépris de leurs maître. Comines, liv. I, p. 84.
Je ne trouvoie fors espouvantement.
Œuvres d'Alain Chartier, p. 274.
IT. Spaventamento.
13. Espavensa, s. f., frayeur, crainte.
Lo ferm voler don ai greu espavensa.
G. Rudel: Quan lo rius.
Le ferme vouloir dont j'ai pénible frayeur.
14. Espaventablament, Espaventablamen, adv., épouvantablement.
Plus si demostra espaventablament. Trad. de Bède, fol. 44.
Plus il se manifeste épouvantablement.
Espaventablamen lo menacet. Cat. dels apost. de Roma, fol. 73.
Épouvantablement le menaça.
ESP. PORT. Espantosamente. IT. Spaventevolmente. (chap. Espantosamen, espaventablemen : de forma que fa temó, po, paó.)
15. Espaventar, Espavantar, v., effrayer, épouvanter.
Si l'obra t' espavanta. Doctrine des Vaudois.
Si l'ouvrage t' épouvante.
Pros hom s' afortis
E malvatz s' espaventa.
B. de Ventadour: Quan la doss' aura.
Preux homme se fortifie et méchant s' épouvante.
No m' irais ni m' espaven.
G. Faidit: Gen fora.
Je ne m' irrite ni m' épouvante.
Part. pas. Del plus no us aus pregar gaire,
Tan soi espaventatz.
Arnaud de Marueil: Mot eran.
Du plus je n'ose vous prier guère, tant je suis épouvanté.
Tota sa compainha fo fort espaventada. Philomena.
Toute sa compagnie fut fort épouvantée.
CAT. ESP. PORT. Espantar. IT. Spaventare.
(chap. Espaventá, espaventás; espantá, espantás; esbarrá, esbarrás.
Yo me espavento, espaventes, espavente, espaventem o espaventam, espaventéu o espaventáu, espaventen; espaventat, espaventats, espaventada, espaventades. Yo m' espanto, espantes, espante, espantem o espantam, espantéu o espantáu, espanten; espantat, espantats, espantada, espantades. Yo me esbarro, esbarres, esbarre, esbarrem o esbarram, esbarréu o esbarráu, esbarren. Yo m' esglayo, t' esglayes, s' esglaye, mos esglayem o esglayam, tos esglayéu o esglayáu, s' esglayen; esglayat, esglayats, esglayada, esglayades.
Atemorí, atemorís : tindre temó: yo me atemorixco o atemorixgo, atemorixes, atemorix, atemorim, atemoriu, atemorixen; atemorit, atemorits, atemorida, atemorides; acolloní, acollonís, acolloná, acollonás. Yo me acollonixco o acollonixgo o acollono, acollonixes o acollones, acollonix o acollone, acollonim, acolloniu, acollonen; acollonit, acollonits, acollonida, acollonides, acollonat, acollonats, acollonada, acollonades. )