Calenta, Lluís, què surts
Estos son los hechos...
Que cada cual saque sus conclusiones.



champouirau, chapurriau, chapurriat, chapurreau, la franja del meu cul, parlem chapurriau, escriure en chapurriau, ortografía chapurriau, gramática chapurriau, lo chapurriau de Aguaviva o Aiguaiva, origen del chapurriau, dicsionari chapurriau, yo parlo chapurriau; chapurriau de Beseit, Matarranya, Matarraña, Litera, Llitera, Mezquín, Mesquí, Caspe, Casp, Aragó, aragonés, Frederic Mistral, Loís Alibèrt, Ribagorça, Ribagorsa, Ribagorza, astí parlem chapurriau, occitan, ocsitá, òc, och, hoc
Calenta, Lluís, què surts
Estos son los hechos...
Que cada cual saque sus conclusiones.
Una diputada de Junts reclama que la estación de tren zaragozana de Fayón sea de Cataluña
Irene Negre Estorach exige que la terminal ferroviaria se incorpore al trazado de la línea de cercanías catalana R15.
Recordáis lo de Batea aragonesa? Pues es la misma comedia representada por los mismos payasos.
El alcalde de Fayón responde a la diputada de Junts que quiere que la estación de tren sea catalana: "Es inaceptable"
¿Debe ser la estación de tren de la localidad aragonesa de Fayón (Zaragoza) catalana? La polémica está servida, después de que la diputada de Junts en el Parlament catalán Irene Negre haya anunciado en sus redes que va a iniciar los trámites necesarios para conseguir que esta estación situada en la citada localidad zaragozana sea considerada de Cataluña.
Según explica en catalán en un vídeo la representante de Junts, esta estación estaba situada en el término de Fayón, en Cataluña, pero al pasar a "estar ubicada" en el término municipal de "La Pobla de Massaluca (Tarragona)", reclaman "que se incorpore al trazado de la R15, una línea que necesita muchas mejoras de infraestructuras, convoyes y horarios para hacerla competitiva y fiable".
La estación de Fayón forma parte del término municipal de La Pobla de Massaluca, en Cataluña, desde los años 60, cuando se tuvo que trasladar por la construcción del pantano de Ribarroja. No obstante, sigue estando más cerca del casco urbano de Fayón y se integra en la estructura de regionales de Aragón como una estación más.
Desde Junts solicitan que esta estación se incorpore a la línea R15 de la Red de Rodalies (Cercanías) de Cataluña, cuyas competencias han sido transferidas a la Generalitat.
Wiki:
Fayón-Puebla de Masaluca (en dialecto occitano catalán y según Adif: Faió-la Pobla de Massaluca) es una estación ferroviaria situada en el municipio español de Puebla de Masaluca —y también cerca de Fayón—, en la provincia de Tarragona, comunidad autónoma de Cataluña. Dispone de servicios de Media Distancia.
La estación se encuentra en el punto kilométrico 490,2 de la línea férrea de ancho ibérico que une Miraflores con Tarragona, entre Nonaspe y de Ribarroja, a 364 metros de altitud. El tramo es de vía única y está electrificado.
Desde la propia estación es visible la entrada de un túnel antesala de los largos túneles de Puebla de Masaluca (3 000 metros) y de Berrús (3 600 metros) ambos situados en dirección a Reus.
Fayón, sin duda no lejos de la antigua Octogesa, aunque en la margen derecha del Ebro, ha sido durante siglos un pueblo de navegantes en el gran río ibérico. La ruta fluvial Zaragoza->Escatrón->Mequinenza->Fayón comunicaba con Tortosa y el Mediterráneo al menos desde la llegada de los romanos. Las embarcaciones, llamadas llaguts o llauts, de hasta 20 m de eslora, y con base en Fayón descendían a favor de la corriente y la remontaban con ayuda de acémilas que discurrían por el camino de sirga. La llegada del ferrocarril en 1892 creó una potente sinergia, al transbordar al mismo, situado en la margen derecha, el carbón de las minas de la margen izquierda. La estación, que inicialmente se encontraba en Fayón (Zaragoza), fue inaugurada el 24 de enero de 1892 aunque su puesta en servicio se realizó el 1 de febrero de ese mismo año con la apertura del tramo Fayón-Mora la Nueva de la línea férrea Samper vía Reus con Roda de Bará por parte de la Compañía de los ferrocarriles de Tarragona a Barcelona y Francia (TBF). Un año antes en 1891 TBF había logrado un acuerdo de fusión con la Compañía de los ferrocarriles de Madrid a Zaragoza y Alicante (MZA), que no se haría efectivo hasta 1899 y que permitía a MZA, del grupo Rotschild, conectar Zaragoza con Barcelona vía Caspe con un trazado más corto que Zaragoza a Barcelona vía Lérida, explotado por su competidora Caminos de Hierro del Norte de España, del grupo Pereire. Aun así TBF mantuvo cierta autonomía dentro de la nueva compañía, autonomía que conservaría hasta 1936. En 1941, la gestión de la estación pasó a manos de RENFE tras nacionalizarse el ferrocarril en España.
Hasta su desaparición por la construcción del embalse de Ribarroja, la estación de Fayón desempeñó un papel esencial en el transporte del lignito desde las minas de la cuenca carbonífera de Mequinenza hasta la zona de consumo, principalmente en Cataluña. El lignito se transbordaba en la estación de Fayón, que quedaba próxima al Río Ebro. El desembarco y la carga se hacía en parte manualmente, mediante trabajadores con cestos y carretas tiradas por bueyes, y en parte mediante diversos artefactos mecánicos, como el plano inclinado propiedad de MZA, el ascensor de Fradera y Butsems y, posteriormente, el puente cargador de Fermín Sáez.
En 1967 la apertura del embalse de Ribarroja anegó el pueblo de Mequinenza y el pueblo viejo de Fayón, obligando a construir dos pueblos nuevos y a modificar el trazado del ferrocarril. La estación de Fayón fue así trasladada a Puebla de Masaluca (Tarragona), a 4 kilómetros del nuevo pueblo de Fayón, por lo que recibió el nombre de "Fayón - Puebla de Masaluca". El lignito, cuya producción se había concentrado en unas pocas minas, dejó de utilizar el ferrocarril y pasó a transportarse desde la cuenca carbonífera de Mequinenza mediante camiones hacia las centrales térmicas de Andorra y Escucha.
Desde el 31 de diciembre de 2004 Renfe Operadora explota la línea mientras que Adif es la titular de las instalaciones ferroviarias.
Fruto de su reconstrucción en la década de los 60 el edificio para viajeros de dos alturas, planta rectangular y disposición lateral a las vías no conserva su diseño original. Posee cuatro vías y dos andenes, uno lateral y otro central este último especialmente estrecho. La vía derivada 3 accede al andén central mientras que la 5 lo hace al lateral, frente al edificio de viajeros. La vía 1, que accede al andén central, se corresponde con la vía principal, usada en trenes sin parada. Una vía más, numerada como vía 7 muere en un lateral de la estación. Servía como conexión con Caspe pero está en desuso. En la ubicación original en Fayón se conserva el edificio que servía de vivienda a los ferroviarios.
El recinto se completa con una subestación eléctrica para alimentar la línea férrea y un antiguo muelle de carga.
Parabola, s. f., lat. parabola, parabole.
Parabola, es expositios e declaratios d'una cauza mens conoguda per autra mays conoguda, per alquna semblansa qu'an entre lor.
Leys d'amors, fol. 140.
Parabole, c'est exposition et déclaration d'une chose moins connue par autre plus connue, par aucune ressemblance qu'elles ont entre elles.
CAT. ESP. (parábola) PORT. IT. Parabola.
(chap. Parábola, paráboles; són conegudes algunes de Jessucristo.
Parábola de les matemátiques, estadística, etc. Del griego παραβολή)
2. Paraula, s. f., bas. lat. parabola, parole, discours.
On trouve dans la Vulgate: Addidit quoque Job, assumens parabolam.
Job, c. 27, v. 1, et c. 29, v. 1.
Assumptaque parabola sua, dixit... ait.
Numer., c. 23, v. 7 et 18.
Le glossaire ajouté à la collection de Denis le Petit, mort en 556, porte: Qui dicit in rustica parabola ungareh.
Un capitulaire de 853: Nostri seniores... parabolaverunt.
Un autre de 857: Insimul parabolare potuissemus.
Dans un titre de l'an 960, rapporté au tome II, p. 43, du Choix des Poésies originales des Troubadours, on lit:
Ipsas parabolas quae ipse Isarnus dizira ad ipso Froterio ant per suum missum li mandara.
Le poëme sur Boèce présente l' emploi du verbe parlar.
Fe son sermo denant totz en aytalhs paraulas. Philomena.
Fit son discours devant tous en telles paroles.
Non vol mas paraulas auzir.
Richard de Barbezieux: Be m cuiava.
Ne veut mes paroles ouïr.
A penas pot formir
Sa paraula.
Roman de Jaufre, fol. 60.
A peine il peut fournir sa parole.
- Loi, commandement, ordre.
Auzir volontiers la paraula de Dieu e los sermos. V. et Vert., fol. 84.
Entendre volontiers la parole de Dieu et les sermons.
Ella lo fetz ausire per paraula del rei d'Aragon. V. de Bertrand de Born.
Elle le fit occire par parole du roi d'Aragon.
Fig. Aquells que vendon la paraula de Dieu, que predico principalmens per trayre deniers.
Paraulas ociozas,... paraulas serpentinas e veninosas.
V. et Vert., fol. 16 et 23.
Ceux qui vendent la parole de Dieu, qui prêchent principalement pour tirer deniers.
Paroles oiseuses,... paroles de serpent et venimeuses.
Loc. Cant hom es ardens de batalhar o d' aver paraulas ab alcuna persona. Liv. de Sydrac, fol. 101.
Quand on est empressé de disputer ou d'avoir des paroles avec aucune personne.
Sa paraula atendre.
B. de Ventadour: Amors e que.
Tenir sa parole.
Contensos, es cant se desmenton l' us al autre o se dizon grossas paraulas. V. et Vert., fol. 25.
Dispute, c'est quand ils se donnent des démentis l'un à l'autre ou se disent de grosses paroles.
En las paraulas d' aquels sy deu hom fiar. Liv. de Sydrac, fol. 131.
Aux paroles de ceux-là on doit se fier.
En paraulas ociozas pot hom peccar.
Lo frug glorios de paraula de vida. V. et Vert., fol. 22 et 37.
On peut pécher en paroles oiseuses.
Le fruit glorieux de parole de vie.
Adv. comp. Deus no vol pas que l' amem solamen per paraula, mais en faitz. Trad. de Bède, fol. 23.
(chap. Deu no vol que l' amem solamen per paraula, sino (pero) en fets.) Dieu ne veut pas que nous l' aimions seulement en parole, mais en faits.
ANC. FR. Vous eustes sur cela de grosses paroles avec sa majesté.
Mémoires de Sully, t. 1, p. 130.
ANC. IT. Unde sopra di ciò metto la mia paraula, che a voi, nè alcuno non intendo più faccia mistieri.
Le fallacie delle divizie affogano la paraula di Dio, e la paraula di Dio vita d' anima è. Guittone d'Arezzo, lett. 1 et 3.
CAT. Paraula. ESP. Palabra. PORT. Palavra. IT. MOD. Parola.
(chap. Paraula, paraules; palaura, palaures.)
Voyez Aver.
3. Parauleta, s. f. dim., petite parole, douce parole.
Per plus enganar la gen,
Ab proverbis dauratz de sen
Et ab parauletas venals,
Vol far creyre del ben qu' es mals.
Aimeri de Peguilain: D' aisso.
Pour tromper davantage la gent, avec proverbes dorés de sens et avec douces paroles vénales, il veut faire accroire du bien qu'il est mal.
CAT. Parauleta. ESP. Palabrita. IT. Paroletta.
(chap. Parauleta, parauletes.)
4. Parladura, s. f., langage, manière de parler.
Molt mi platz
Vostra parladura.
Pierre d'Auvergne: Ben ha.
Moult me plaît votre langage.
ANC. FR. As Normanz l' enveia, ki sont lor parléure.
Roman de Rou, v. 1227.
Car bien voi ore apertement,
Par vostre parléure bande,
Que vous estes fole ribaude.
Roman de la Rose, v. 7013.
ESP. Parladuría (habladuría). PORT. Palradura. IT. Parladura, parlatura.
(chap. Parladuría, parladuríes; sempre té un sentit despectiu (com la parlaria que seguix). Llengua, llenguache.)
5. Parlaria, s. f., parlage, bavardage.
Auripelat de parlaria.
Deudes de Prades, Auz. cass.
Brillanté de parlage.
Folas parlarias.
V. et Vert., fol. 91.
Fous bavardages.
ANC. FR. Que trouverons-nous que sophistiqueries et règles confuses et incertaines dans la logique ou art de parlerie.
Camus de Belley, Diversités, t. 1, fol. 302.
CAT. ESP. Parleria. (ESP. Habladuría.)
6. Parlament, Parlamen, s. m., entretien, conversation.
Venc ab ela a parlamen. Titre de 1168.
Vint avec elle à conversation.
Ieu sai so que cascus ditz
Al pus celat parlamen.
(chap. Yo sé lo que cadaú diu al mes selat (secret) parlamén.)
Raimond de Miraval: S' adreg fos.
Je sais ce que chacun dit dans le plus secret entretien.
- Caquetage, babil.
Qui aira parlament estengera malicia. Trad. de Bède, fol. 33.
Qui hait caquetage éteindra malice.
- Conférence, congrès.
Fon ordenatz per lor uns parlamen, on foron ensems en la marcha de Torena et de Berrieu. V. de Bertrand de Born.
Fut disposée par eux une conférence, où ils furent ensemble en la marche de Touraine et de Berri.
- Parlement, assemblée délibérante.
Ten a sos baros un parlamen.
Karles Martels lai tenc son parlamen.
(chap. Carlos Martel (Martell) va tindre allí son parlamén. Después, a Aragó, se va diferensiá entre Parlamén y Cort, Curia, segons si hi estabe o no lo rey. Los que van seguí a la mort de Martín I són un bon ejemple.)
Roman de Gerard de Rossillon, fol. 50 et 22.
Tint avec ses barons un parlement.
Charles Martel tint là son parlement.
Fig. Al derrier jorn que tenra parlamen
Aysel Senher que ns formet de nien.
(chap. Al radé día que tindrá parlamén aquell Siñó que mos va formá del no res.)
Raimond de Castelnau: Mon sirventes.
Au dernier jour que tiendra parlement ce Seigneur qui nous forma de néant.
ANC. FR. Li rois fist parlement de ses barons et du pueple.
Chron. de Fr., Rec. des hist. de Fr., t. V, p. 234.
Il avoit commandé que li baron e li poples fussent là assemblé à parlement. Gest. de Louis-le-Débonnaire. Rec. des Hist. de Fr., t. VI,
p. 149.
CAT. Parlament. ESP. PORT. IT. Parlamento.
(chap. Parlamén, parlamens.)
7. Parlier, Parler, s. m., parleur, bavard.
Non dupta lauzengiers
Ni parliers.
Aimar de Rocaficha: Si amors.
Ne craint médisants ni bavards.
Papagay, trop es bel parliers.
Arnaud de Carcasses: Dins un verdier.
Perroquet, tu es fort beau parleur.
Adj. De lieys lauzar no serai trop parliers.
R. Jordan: Vas vos.
A la louer je ne serai pas trop parleur.
De trastotz los lengatjes parliers et entendens.
Pierre de Corbiac: El nom de.
De tous les langages parleur et entendeur.
ANC. FR. Molt fu biaus parliers. Roman de la Violette, p. 36.
ANC. CAT. Parler. ESP. Parlero (charlatán, hablador). PORT. Paroleiro. ANC. IT. Parliere. (chap. Parladó, charraire, charlatán, cotorra, papagayo; que només parle y sol diu tonteríes, y les repetix com Carlos Rallo Badet. No es lo mateix que oradó, predicadó.)
8. Parlieira, s. f., parleuse, bavarde.
No m' aiatz per trop parlieira.
Giraud de Borneil: L' autr' ier.
Ne me teniez pour trop parleuse.
Adj. Dis vostra lengua parlieira
Al comte greu mal.
Bernard de Rovenac: Una sirventesca.
Votre langue bavarde dit au comte grief mal.
ANC. FR. Mal parlière gent. Roman du chastelain de Coucy, v. 3622.
ANC. IT. Ch' è troppo gran parliera.
Barberini, Docum. d'amore, p. 238.
ESP. Parlera. (habladora (mal), cotilla. Chap. parladora, charlatana, charraira, cotorra, papagaya, bachillera, etc. Miréu la ristra de insults que li diu Pedro Saputo a una agüela de estes. Braulio Foz diu que algunes de les de Huesca eren trilingües, pero que sol teníen una llengua, “expeditilla”.)
9. Aparlieyra, s. f., bavarde, parleuse.
Aparlieyras occupadas de non estar en lurs ostals.
V. et Vert., fol. 93.
Bavardes occupées à ne pas demeurer dans leurs maisons.
10. Parlaire, Parladre, Parlador, s. m., parleur, bavard, babillard.
Sabis parladre fai de grans paraulas, paucas. Trad. de Bède, fol. 55.
Sage parleur fait de grandes paroles, petites.
Ben sai que li mal parlador
M' en appelaran sofridor.
Bertrand de Born: Cortz e guerras.
Je sais bien que les méchants bavards m'en appelleront patient.
Adj. Sabs tu d' aquestz amadors,
Leus parladors?
Giraud de Borneil: Alegrar me.
Sais-tu de ces amants, légers parleurs?
Lauzengiers ni mal parlaire.
Raimond de Miraval: Cel que.
Médisant ni mauvais parleur.
CAT. ESP. Parlador. PORT. Palrador. IT. Parlatore.
(chap. Parladó, parladós, parladora, parladores.)
- Parloir, salle de conférence.
Pilat intret el parlador. Trad. de l'Évangile de Nicodème.
Pilate entra au parloir.
De mersorgas ha gran mercat en lurs parladors. V. et Vert., fol. 104.
De mensonges il y a grand marché dans leurs parloirs.
CAT. Parlador. IT. Parlatorio.
(chap. Parladó: sala de conferensies, aon se conferensie o se parle.)
11. Parlablament, adv., disertement, verbeusement.
Mot parlablament et en motas manieras.
Trad. de l'Épître de S. Paul aux Hébreux.
Moult disertement et en nombreuses manières.
(chap. Parlablemen, disertamen.)
12. Parlatori, adj., parlatoire, qui est pour parler, pour articuler.
Rims en ori, coma... parlatori. Leys d'amors; fol. 151.
Rimes en oire, comme... parlatoire.
(chap. Parlatori; rimes en ori, com... parlatori, reclinatori, refectori, tanatori. A Beseit tenim lo portal de San Gregori o lo chiringuito del batá, tamé de Gregori, y sa mare Carmina. A Beseit igual se diu Gregori que Gregorio, Desideri que Desiderio, y encara hay conegut a una Desideria.)
13. Paraular, v., parler.
L' us paraula ties, l' autre roman.
(chap. La un parle alemán, l' atre romans.)
Roman de Gerard de Rossillon, fol. 18.
L' un parle thiois, l' autre roman.
(N. E. Creo que este thiois es lo mismo que tedesco, teutón, deutsch, alemán. El otro hablaba romance, como ya se vislumbra en los documentos de 843: serment, sacramento, juramento.)
Si paraula ab ton amic,... non deves esser gilos. Liv. de Sydrac, fol. 18.
(chap. Si ella parle en ton amic,... no (deus) tens que está selós.)
Si elle parle avec ton ami,... tu ne dois pas être jaloux.
ANC. FR. Molt parolent parfondement
Des décrez et dou testament.
L' abé parole à toz ensanble.
Fables et cont. anc., t. II, p. 382, et t. IV, p. 131.
Ceste gent dont je vous parole. Roman de la Rose, v. 731.
Quant ainsi ensemble parollent. Œuvres d'Alain Chartier, p. 663.
14. Parlar, v., parler, dire.
Ses parlar, la preguarai,
E cum? Per semblan.
Peyrols: Atressi col.
Sans parler, je la prierai, et comment? Par apparence.
El mon non es vilas tan mal apres,
Si parl' ab leys un mot, non torn cortes.
Guillaume de Saint-Didier: Aissi cum.
Au monde il n'est vilain si mal appris, s'il parle un mot avec elle, qui ne devienne poli.
Ella ab Boeci parlet ta dolzamen. Poëme sur Boèce.
Ella avec Boèce parla si doucement.
Fig. Ades vol de l' aondansa
Del cor la boca parlar.
Aimeri de Peguilain: Ades.
Incessamment veut la bouche parler de l'abondance du coeur.
Parlavon per me miei sospir. Passio de Maria.
Parlaient pour moi mes soupirs.
Part. pas. No puesc mais
S' una vetz sola ai parlat
So qu' el cor a mil vetz pensat.
Arnaud de Marueil: Dona genser.
Je ne puis mais si une seule fois j'ai dit ce que le coeur a mille fois pensé.
Aquestas causas vos ay parladas, estant ab vos.
Fragment de trad. de la Passion.
Ces choses je vous ai dites, étant avec vous.
ANC. FR. Les ancelles dont tu as parled.
Tu as parled vers moi tun serf.
Trad. des Livres des Rois, l. I, fol. 48 et 49.
Vous sçavez bien que j' estoye parlée de marier à tels et tels.
Les XV Joyes de Mariage, p. 21.
Qui daigne escouter si souvent
Les vers que ma muse lui parle.
Olivier de Magny, p. 52.
Ont tost mal dit et mal parlet.
Roman du chastelain de Coucy, v. 4491.
CAT. ESP. Parlar. PORT. Palrar (falar). IT. Parlare.
(chap. Parlá: parlo, parles, parle, parlem o parlam, parléu o parláu, parlen; parlat, parlats, parlada, parlades.)
15. Mesparlar, v., mal parler, médire.
Mesparlar e contendre.
Giraud de Borneil: Honraz es hom.
Médire et disputer.
ANC. FR. Si jangleur u si losengier
Le me volent à mal turner,
Ceo est lur dreit de mesparler.
Marie de France, t. 1, p. 48.
(chap. Malparlá, mal parlá: malparlo, malparles, malparle, malparlem o malparlam, malparléu o malparláu, malparlen; malparlat, malparlats, malparlada, malparlades.)
16. Sobreparlar, v., sur-parler, trop parler.
Amors m' a fag sobreparlar.
P. Vidal: Ges del.
Amour m'a fait sur-parler.
Substantiv. Giet fors folia
E fol sobreparlar.
Marcabrus: Lo vers.
Jette hors folie et fou sur-parler.
(chap. Parlá massa.)
17. Enparaular, v., apprendre, informer.
Part. pas. Cortes et ensenhatz
E ben enparaulatz.
Arnaud de Marsan: Qui comte.
Courtois et enseigné et bien appris.
18. Emparlar, Enparlar, v., apprendre, emboucher, informer.
Part. pas. A n' y d' enparlatz
Que parlan leu e plan.
Nat de Mons: Sitot non.
Il y en a d' appris qui parlent facilement et uniment.
Per que domna gen enparlada
Sera tos temps pros et onrada.
Un troubadour anonyme: Seinor vos que.
C'est pourquoi dame gentiment apprise sera en tous temps méritante et honorée.
Doctrinatz,
Emparlatz
De bon' aventura.
Pierre d'Auvergne: Ben a tengut.
Instruit, informé de bonne aventure.
ANC. FR. Dix vos bénie, fait li uns qui plus fu enparlés des autres.
Fabl. et cont. anc., t. 1, p. 398.
Seras-tu mès si emparlée
Com tu as esté jusqu'à ore.
Fables et cont. anc., t. III, p. 390.
ANC. IT. Imparolare.
19. Parlementar, v., parlementer.
Parlementar an els. Chronique des Albigeois, col. 16.
Parlementer avec eux.
CAT. ESP. Parlamentar. PORT. Parlamentear, palramentear.
IT. Parlamentare.
(chap. Parlamentá: parlamento, parlamentes, parlamente, parlamentem o parlamentam, parlamentéu o parlamentáu, parlamenten; parlamentat, parlamentats, parlamentada, parlamentades.)
Orbs, adj., lat. orbus, aveugle.
Car qui d'aquesta es tacatz ell es totz orbs. V. et Vert., fol. 84.
Car qui est taché de celle-ci il est tout aveugle.
Cuiatz vos qu' ieu non conosca,
D' Amor, si 's orba, o losca.
Marcabrus: Dirai vos.
Croyez-vous que je ne connaisse pas, touchant Amour, s'il est aveugle, ou louche.
Fig. Tuit segon orba via.
G. Figueiras: No m laissarai.
Tous suivent voie aveugle.
Substantiv. Doncs si l'uns orbs l'autre guia.
G. Figueiras: No m laissarai.
Donc si un aveugle guide l'autre.
Ab fols et ab orbs es tota sa guirenssa.
Guillaume de la Tour: Un sirventes.
Avec fous et avec aveugles est tout son appui.
Adv. comp. Aissi cum sel qu' a orbas si defen,
Ai tot perdut la forsa e l' ardimen.
P. Vidal: Anc no mov.
Ainsi comme celui qui se défend à l' aveuglette, j'ai tout perdu la force et la hardiesse.
ANC. FR. Donnant des coups orbes à droite et à gauche.
Hist. Macar., t. I, p. 299.
Et les muez parler et les orbs esclerier.
Helinand ou Thibaud de Malli, vers sur la Mort.
ANC. CAT. Orb. IT. Orbo. (chap. Sego, segos, sega, segues; ciego, ciegos, ciega, ciegues; a Tortosa está Quico lo cèlio, que cante en lo noi y lo mut de Ferreríes. A mí tamé m' agrade mol lo vi de Batea.)
2. Orbar, v., lat. orbare, aveugler.
Fig. Lo demoni lor orba l'olh del entendement. Lo novel confort.
Le démon leur aveugle l'oeil de l'entendement.
ANC. CAT. Orbar. IT. Orbare. (chap. Segá, dixá sego (igual que segá en una fals o dalla): sego, segues, segue, seguem o segam, seguéu o segáu, seguen; segat, segats, segada, segades. Espero que a Arturo Gaya Iglesias no li sego lo dimoni l' ull del entenimén : señ.
Per sert, hauríe de lligí cóm se diu iglesia o iglesies en ocsitá, la llengua que parlabe Ramón Berenguer IV cuan va reconquistá Tortosa, Dertusa, Dertosa.)
3. Orbamen, adv., aveuglément.
Adonc queretz gierdon orbamen. V. de Pierre Pelissier.
Alors recherchez profit aveuglément.
4. Eissorbar, Eyssorbar, Yssorbar, Ichorbar, v., aveugler, ôter la lumière, perdre la vue.
(chap. Segá, pedre la llum, pedre la vista.)
Om l' espeza e l' eissorba e l' art e 'l pen.
T. d' Augier et de Bertrand: Bertran.
On le met en pièces et l' aveugle et le brûle et le pend.
Li creberon los huelhs de la testa, e lo yssorberon. V. et Vert., fol. 72.
Lui crevèrent les yeux de la tête, et l' aveuglèrent.
Fig. Aissi 'ls eyssorba cobeitatz.
Folquet de Romans: Quan cug.
Ainsi les aveugle convoitise.
Amors eyssorba selh que ve.
P. Cardinal: Ben tenh per.
Amour aveugle celui qui voit.
Coma huells malautes ni cassidos e laganhos no pot gardar lo lum, ans eyssorba pus... ont plus clars es lo lums. V. et Vert., fol. 83.
Comme oeil malade et chassieux et plein d'humeurs ne peut regarder la lumière, mais perd la vue davantage... où plus claire est la lumière.
Part. pas. O vezian am lurs huels yssorbatz.
V. et Vert., fol. 51.
Le voyaient avec leurs yeux aveuglés.
Fig. Volon comparar lur sen yssorbat a la savieza de Dieu.
V. et Vert., fol. 51.
Veulent comparer leur sens aveuglé à la sagesse de Dieu.
Theodoric... ichorbatz de la heretguia. Cat. dels apost. de Roma, fol. 67. Théodoric... aveuglé de l'hérésie.
ANC. FR. Pendre as forche, ou noier en mer,
Ardoir en feu, ou essorber.
Roman du Renart, t. III, p. 293.
5. Issorbamen, Yssorbamen, Ychorbamen, s. m., aveuglement, perte de la vue.
Lo ychorbamen que la emperairitz avia fach a son filh.
(chap. Lo segamén que la emperatrís (Irene) habíe fet a son fill: lo va dixá sego: li va traure los ulls pera que no li prenguere lo reino o regne de Bizancio : Constantinopla : Estambul, Istambul.)
Cat. dels apost. de Roma, fol. 109.
La perte de la vue que l' impératrice avait causée à son fils.
Fig. Lo yssorbamen en que peccat met persona.
Amb aquest issorbamen espenh lo en peccat.
V. et Vert., fol. 49 et 11.
L' aveuglement en quoi le péché met la personne.
Avec cet aveuglement il le pousse en péché.
Capítul XV.
Del pleite al sol.
Este capítul, discreto lectó, no voldría que lo llixgueres, perque dirás: trufa, trufa: y ya veus que aixó es contra lo meu crédit y la estimassió del llibre. Be me hay dit a mí mateix, que no debía escríureu; pero me hay contestat, que yo no ting la culpa de que la tradissió haigue conservat este fet. Y pera descárrec de la meua consiensia ting que manifestá que yo, u crega o no u crega, si ha passat, potsé no va sé a Almudévar, pos ña qui u atribuíx a datres pobles. Anem al cas.
Diuen, pos, que mentres Pedro Saputo va está a la Cort, van ficá los del seu poble un pleite al sol, y que cuan va arribá de Saragossa y después que lo van saludá tots, lo van cridá un día a la plassa aon estáe ajuntat lo poble, y li va di un del consell:
- En mol dessich, oh fill, lo nostre Pedro Saputo, esperabem la teua vinguda a la vila pera donát cuenta de una cosa que ham fet y que tú en la teua molta agudesa y sabiduría mos has de ajudá a portá a bon terme y final cumplimén. Has de sabé que fará un mes vam ficá un pleite al sol... tal com va sentí aixó Pedro Saputo, va di:
- ¡Pleite al sol! Y va contestá un de la plassa:
- Pleite al sol, sí, pleite al sol; perque sempre mos ferix de frente al camí de Huesca. ¿Anem cap allá? Mos ferix la cara; ¿Tornem de allá?, mos torne a ferí la cara. Y l’atre día a Simaco Pérez y a Calisto Espuendas los va passá que de tan feríls lo sol se van quedá segos; y com aixó ya ha passat atres vegades no volem que mos passo a tots, avui un, demá dos, perque después los de atres pobles mos farán momos y mos dirán ullets, garchos y guiñosos. Per naixó ham ficat un pleite al sol, y hasta que lo guañem y no mos ferixque mes de cara al camí de Huesca, no ham de pará. Y ya pots, tú que eres tan espabilat y tan aquell, mirá de fé que aixó no se pergue y traballá en los juches y lletrats, que be los paguem, que yo vach doná l’atre día una ovella mamia que me va tocá per als gastos.
- Pero, siñós, va di Pedro Saputo: ¿es possible que haigáu caigut a la mengua que estáu dién? ¿Pleite al sol hau ficat? ¿Qué dirán los atres pobles?
- Que diguen lo que vullguen, va contestá un atre bárbaro de la gentada; mes val que diguen aixó que no tornamos cèlios com aquell de Tortosa que cante en lo noi y lo mut de Ferreríes, y después no valgam pera res mes que fé bona música y fandangos, y mos faiguen la figa y no u veigam. Y ya pots traballá, sinó a volá d'icho puesto, que pareix que desde que has estat a la Cort del Rey ya no te coneixem. Y an estes paraules ne van seguí datres mes altes, acaloranse la gen de modo que Pedro Saputo va habé de sedí, y fen siñal de volé parlá, se van assossegá y van callá, y ell los va di:
- Yo tos dono paraula que lo pleite se acabará pronte, que no durará ni una semana, y que lo guañarem.
- ¡Be! ¡Be! ¡Viva Pedro Saputo! Y se va desfé la junta. Va preguntá quí ere lo lletrat que defeníe a Almudévar, y va aná a vores en ell y les demés pesses de aquell ajedrez.
Lo lletrat, despert com un mussol, li va di que efectivamen li habíen demanat los de Almudévar que los escriguere una demanda y querella contra lo sol, perque los feríe de cara cuan veníen cap a Huesca y cuan sen entornáen al poble, y que li volíen ficá un pleite; que primé los va di que ere un disparate, pero que no va pugué disuadíls; que después los va volé acolloná en los gastos que vindríen, y que an aixó habíen contestat que no faltaríen dinés; y que en efecte después habíe sapigut que se escotaben y reuníen una cantidat mol considerable. Per esta relassió va vore Pedro Saputo que no ñabíe estafa o malissia; sen va enriure en lo lletrat, y se va está passeján per allí dos díes, y al tersé per la tarde sen va entorná cap a Almudévar discurrín lo modo de eixí del pas, dixán als del seu poble per sabocs hasta la consumassió dels siglos.
Va convocá al poble per lo matí, y los va di desde unes pedres que habíen sigut los solamens y lo peu de una creu:
- Fills de Almudévar, tos partissipo que ham guañat lo pleite al sol... No tos abalotéu; escoltéu: ya no tos tornaréu segos, ni tos podrán di ullets o garchos, perque no u siréu mai mes. La cosa ha passat de esta manera. Después de vore lo que se va alegá de la nostra part y lo que va contestá la contraria, vach aná a la justissia y li vach parlá llárgamen de la tirria que mos té lo sol, de lo tossut que es, mos ferix sempre de cara; y a forsa de les meues reflexions ha sentensiat al nostre favor; y yo, agarrán una copia de la sentensia, me la vach ficá an esta burchaqueta secreta del meu gabán, y diu aixó:
(¡Cóm van eixecá lo cap y obríen la boca pera sentíu!):
"A la siudat de Huesca, als set díes del mes de novembre del añ a Nativitate mil y tans deu catorse, yo la justissia, alcalde, corregidó, tribunal y definidó de causes, pleites y querelles de la terra y los planetes del sel; a la instansia que se seguix per lo consell y vila de Almudévar contra lo procuradó Benito Camela nomine y de part del sol de España; atento al que per les dos parts se ha alegat, y remitínme al prossés en tot cas tam in preses quam in futurum, declaro y fallo a justissia, ley, consiensia, y raó, y a nom y veu de la católica Majestat del Rey lo nostre Siñó (que Deu lo guardo), que lo consell y vila de Almudévar no demane cap gollería ni lo que diuen cotufas al golfo, peres al olm, sino lo que fa mols añs y hasta siglos que van pugué demaná en lo mateix dret y justissia que ara, y que lo sol de dabán no sigue osat de feríls de cara cuan vaiguen cap a Huesca y cuan sen entornon per lo matí...»
Aquí no va pugué ya aguantás la multitut, y van tirá los sombreros al aire cridán: ¡Viva Almudévar! ¡Viva Pedro Saputo! Y va durá un rato la alifara y selebrasió de la victoria.
Així que se habíen desfogat, va continuá Pedro Saputo y los va di:
- Ara de eixes perres que hau arreplegat, que segons hay calculat passe de mil libres jaqueses, se podríe fé un pou de pedra pera tindre aigua abundán y bona a tot hora y tems, en una bassa, de la que se podríe passá l'aigua del sel después de aclarida y desenterbolida, com al Mas de Torubio de Queretes.
![]() |
- ¡No, no!, va cridá una veu de la turba. ¿Aigua dius? Hasta la del sel mos fa nosa. Si hagueres dit una fon o un pou manantial de vi, entonses sí que hagueres assertat; pero d'aigua, ¡mal empleades perres!
En un atra cosa u podem empleá. Escoltéu lo que passe: per ahí se están sorsín los muros y arruinanse a tota pressa, y día y nit tenim lo poble ubert; que se reforson los muros y faiguem unes portes ben fortes pera tancá de nit pera que no entron los lladres y no torno a passá lo fet de la semana passada, que van entrá a micha nit, van matá gossos, van assustá a la comare y al forné vell, y se van emportá a la filla de Jorge Resmello, a la Resmella, pos ya la coneixíeu; y la tornarán, sí, gora un rasco, o la dixarán que no valdrá pera res. Aixó es lo que ham de fé en eixes perres. Y van aplaudí tots al que aixó va di; y Pedro Saputo va callá, va eixecá los muscles, y sen va aná cap a casa seua, imaginán la ligeresa y fassilidat del vulgo, que igual aclamáe en vives com amenassáe de mort.
Pero, en efecte, lo lectó té que atindres al que hay dit al prinsipi:
a sabé, que este fet es puro cuento, perque tanta simplissidat, tanta gran tontería, no cap a homens que caminen en dos peus y tenen los ulls a la cara. Ña qui assegure que van sé los de Loharre los del pleite al sol, uns atres diuen que los de Beseit, al Matarraña; yo dic lo mateix. Y tamé u hay sentit de un poble de Galissia y de dos de Andalusía. Pero de éstos y de tots, lo dit, dit. Conque lo lectó se servirá tindre este capítul per no escrit; de lo contrari lo acuso de roín y burlón y enemic de la pas dels pobles.