champouirau, chapurriau, chapurriat, chapurreau, la franja del meu cul, parlem chapurriau, escriure en chapurriau, ortografía chapurriau, gramática chapurriau, lo chapurriau de Aguaviva o Aiguaiva, origen del chapurriau, dicsionari chapurriau, yo parlo chapurriau; chapurriau de Beseit, Matarranya, Matarraña, Litera, Llitera, Mezquín, Mesquí, Caspe, Casp, Aragó, aragonés, Frederic Mistral, Loís Alibèrt, Ribagorça, Ribagorsa, Ribagorza, astí parlem chapurriau, occitan, ocsitá, òc, och, hoc
miércoles, 6 de mayo de 2026
Sang, Sanc
viernes, 19 de diciembre de 2025
Dichosa repoblasió (agüelo Sebeta, Luis Arrufat Jarque)
(N. E. Sol edito lo que vech que es una errata, dixo les paraules que Luis escriu desde fa tems a la seua manera.)
– Ya val, cansat, ¿No veus que los quinse añs ya se han fet dosens?
U saben tot. Sempre les mateises escuses: los notaris, la repoblasió.
Y no tenen que demostrá res. O, com a mol, mos trauen a rellui que aisó u diuen los enterats y natres seguim callán.
La lengua en la franja es la misma. Antiguamente se extendía más al interior. En fin el divide y vencerás parece infalible.”
Y tamé disae que los moros que se volíen quedá tingueren la seua part, entre ells los meus abanpasats y aquí estem.
Lo Bofarull, no sol va fe aisó, mentres estáe encarregat del Archivo, va desapareise lo testamén del Rey, aón, según conten, se esclarien unes atres coses. Pensareu que a este home desleal lo van castigá, no siñó, no, pa Cataluña y los amics del catalá, va sé tot un modelo y, pa que no se olvido, sol entrá al Archivo, allí está la seua figura donante la benvinguda.
Mireu si, desde fa tems, arriben mils y mils de africáns a España, no hay vist que diguen que mos volen posá la seua llengua, encara que, pasán lo tems algúns dels seus apellits se mesclarán en los nostres.
¿Qué voleu que enseñon ara? Lo que han deprés. Y ¿Qué voleu que estudion y que defenguen a cualquier puesto o llibre? Lo Catalá. Pan ells tot es catalá.
Yo, podré está equivocat, pero u ting mol cla.
martes, 25 de junio de 2024
Mirar
Mirar, v., lat. mirari, mirer, contempler, admirer, voir.
Miratz vostra beutat gran
En un miraill.
Ralmenz Bistors: A vos meillz.
Mirez votre grande beauté dans un miroir.
Miralhs! pois me mirei en te,
M' an mort li sospir de preon,
Qu' aissi m perdei, cum perdet se
Lo bels Narcezis en la fon.
B. de Ventadour: Quan vey la.
Miroir! depuis que je me mirai en toi, les soupirs m'ont tué de profond, vu qu'ainsi je me perdis, comme se perdit le beau Narcisse en la fontaine.
Qui trop soven se mira,
No s cug c'om per pros lo mir.
Hugues de Murel: Jes sitot.
Qui trop souvent s'admire, qu'il ne se pense pas qu'on l'admire comme preux.
Donzel qu' e sa camba s mira.
Le Moine de Montaudon: Mot m' enueia.
Damoisel qui dans sa jambe s'admire.
Fig. Els falhimens d'autrui tanh qu' om se mir,
Per so qu' om gart se mezeis de falhir.
Folquet de Marseille: Ja no i s cug.
Aux fautes d'autrui il convient qu'on se mire, pour cela qu'on garde soi-même de faillir.
Loc. Tant gent cors non cre qu' el mon se mire.
B. de Ventadour: Be m' an perdut.
Si gentil corps je ne crois pas qu'au monde se mire.
CAT. ESP. PORT. Mirar. IT. Mirare. (chap. Mirá, mirás: yo me miro, mires, mire, mirem o miram, miréu o miráu, miren; mirat, mirats, mirada, mirades.)
2. Miralh, Miraill, s. m., miroir, réflecteur.
Ela m fetz a mos huels vezer
En un miralh que molt mi plai.
B. de Ventadour: Quan vey la.
Elle me fit voir à mes yeux en un miroir qui moult me plaît.
Fig. Flors de beutat, miralhs d'amor.
Arnaud de Marueil: Dona genser.
Fleur de beauté, miroir d'amour.
Hueymais non er chastiatz ni repres
Negus, si falh, pus lo miralhs no y es.
Aimeri de Peguilain: Era par ben.
Désormais nul ne sera châtié ni repris, s'il fait une faute, puisque le réflecteur n'y est plus.
Fora bo que no fos oblidatz
Tan rics mirals, qu'er breumen esfassatz.
Guillaume de Saint-Didier: El temps quan.
Il serait bon que ne fût pas oublié si puissant miroir, vu qu'il sera bientôt effacé.
CAT. Mirall. IT. Miraglio. (chap. Espill, espills. ESP. Espejo.)
3. Mirador, s. m., miroir.
Ja no m' agr' ops fos faitz lo miradors
On vos miratz vostre cors.
Pons de Capdueil: Aissi cum.
Il ne me serait jamais besoin que fût fait le miroir où vous mirez votre corps.
Fig. Denant nos estai lo miradors
Que fo a totz comunalmen donatz,
Jerusalem.
Guillaume de Saint-Didier: El temps.
Devant nous est le miroir qui fut à tous communément donné, Jérusalem.
ANC. FR. Son vis n' a soig de mireor.
R. de Partonopex de Blois, not. des MSS., t. IX, p. 64.
(chap. Miradó, miradós : espill.)
4. Miraire, s. m., contemplateur, admirateur.
Vers Dieus, so m laissa vezer
En que puesc esser miraire
De mo mielhs, e sordeyaire
De mon dan.
Pierre d'Auvergne: Gent es.
Vrai Dieu, cela me laisse voir en quoi je puis être contemplateur de mon mieux, et contempteur de mon dommage.
CAT. ESP. Mirador. IT. Miratore, miradore.
(chap. Miradó, miradós, miradora, miradores; que o qui mire.)
5. Mirable, adj., lat. mirabilis, admirable, merveilleux, étonnant.
Ar ausires 1 fag mirable.
Siei compaynon cantavan mirabla melodia.
V. de S. Honorat.
Maintenant vous ouïrez un fait admirable.
Ses compagnons chantaient une merveilleuse mélodie.
(chap. Ara escoltaréu un fet admirable.
Sons compañs cantaben o cantáen una admirable melodía.)
ANC. FR. D'une bonté mirable et plus grandes faveurs.
Philippe Hegemon, p. 2.
L'un près de l'autre en mirable ordonnance.
J. Bouchet, Triomph. de François Ier, fol. 47.
ANC. ESP. Mirable (MOD. Admirable). IT. Mirabile.
(chap. Admirable, admirables; v. admirá.)
6. Mirablamenz, adv., admirablement, merveilleusement.
Dieus s' en venget be de lui mirablamenz.
(chap. Deu se va vengá d'ells admirablemen.)
Pierre de Corbiac: El nom de.
Dieu s'en vengea bien de lui merveilleusement.
IT. Mirabilmente. (chap. admirablemen. ESP. Admirablemente.)
7. Miranda, s. f., donjon, belvéder.
De Peitius non aura la miranda.
Bertrand de Born: D' un sirventes no m.
De Poitou il n' aura pas le donjon.
Fe far una tor alh Puey de Vilarbersas am II mirandas. Philomena.
Fit faire une tour au Puy-de-Vilarberses avec deux donjons.
CAT. Miranda. (Chap. Miradó, atalaya, balcó. ESP. Miranda: 1. f. Paraje alto desde el cual se descubre gran extensión de terreno. Balcón, atalaya, vistillas, descubridero, viso, mirador, miradero, divisadero.)
8. Miracle, s. m., lat. miraculum, miracle, merveille.
Dieus, tu que fis tan bel miracle.
Folquet de Marseille: Senher Dieus.
Dieu, toi qui fis si beau miracle.
Quant lo princes a vist los miracles tant grantz. V. de S. Honorat.
Quand le prince a vu les miracles si grands.
CAT. Miracle. ESP. Milagro. PORT. Milagre. IT. Miracolo.
(chap. Milagre, milagres; milacre, milacres; miracle, miracles.)
- Donjon, belvéder.
Pero ilh de la vila lor an tals gens tendutz,
Qu' elh capdolh e 'l miracle son aissi combatutz,
Que lo fust e la peira e lo ploms n'es fondutz.
Guillaume de Tudela.
Mais ceux de la ville leur ont tendu de tels engins, que le château et le donjon sont combattus de telle sorte, que le bois et la pierre et le plomb en est fondu.
9. Miracla, s. f., lat. miracula, miracle, merveille.
Per vezer la miracla bela. V. de S. Énimie, fol. 29.
Pour voir la belle merveille.
Loc. Fatz esfortz, miraclas e vertutz,
Car ieu li man aiso don non ai gaire.
B. de Ventadour: Be m'an perdut.
Je fais efforts, merveilles et vertus, car je lui envoie ce dont je n' ai guères.
ANC. FR. Maintes miracles i demonstra puis nostres Sires par les mérites des cors sainz.
Gestes de Louis-le-Débonnaire., Rec. des hist. de Fr., t. VI, p. 150.
10. Miraculos, adj., miraculeux.
Obras meravelhozas et miraculozas.
(chap. Obres maravilloses y milagroses o miraculoses.)
Eluc. de las propr., fol. 10.
Œuvres merveilleuses et miraculeuses.
CAT. Miraculos. ESP. (milagroso) PORT. Miraculoso. IT. Miracoloso.
(chap. Milagrós, milagrosos, milagrosa, milagroses; miraculós, miraculosos, miraculosa, miraculoses.)
11. Meravelhar, Meraveillar, Meravillar, v., émerveiller, étonner.
Ben s' en dec Dieus meravillar
Quan mi poc de mi dons partir.
B. de Ventadour: En abril quan.
Bien s'en dut Dieu émerveiller quand je me pus séparer de ma dame.
Mas ges d' aisso no m meravelh.
H. Brunet: Lanquan son li.
Mais point de ceci je ne m'étonne.
Be m meraveill de vos, En Raimbaut,
Com vos es tan contra me irascutz.
G. de Baux, Prince d'Orange: Be m meraveill.
Bien je m'étonne de vous, seigneur Rambaud, comment vous êtes tant irrité contre moi.
Part. pas. Nuls hom non deu esser meravelaz
S' ieu non sui gai.
Bertrand d'Allamanon: Nuls hom.
Nul homme ne doit être étonné si je ne suis pas gai.
ANC. FR. Ernouf haï le duc, jo ne m'en merveil mie.
Roman de Rou, v. 2642.
Qui tot velt fere sanz conseil,
Se mal l' en vient, ne m'en merveil.
Fables et contes anc., t. IV, p. 143.
Moult s'esbaïssent et merveillent.
Roman de la Rose, v. 18520.
Je me merveille moult comme toy, qui es prudent et sage, deviens si forcené. Œuvres d'Alain Chartier, p. 392.
CAT. Maravellar. ESP. Maravillar. PORT. Maravilhar. IT. Maravigliare.
(chap. Maravillá, maravillás: yo me maravillo, maravilles, maraville, maravillem o maravillam, maravilléu o maravilláu, maravillen; maravillat, maravillats, maravillada, maravillades.)
12. Meravelha, Meravilla, Meravylla, s. f., merveille.
Non es meravelha s' ieu chan
Mielhs de nulh autre chantador.
B. de Ventadour: Non es.
N'est point merveille si je chante mieux que nul autre chanteur.
Meravillas vei assatz,
Mas d' una m sui esbaitz.
Lanfranc Cigala: Pensius de cor.
Merveilles je vois assez, mais d'une je me suis ébahi.
Loc. Mantas gentz lo venian vezer per meravyllas. V. de S. Honorat. Maintes gens venaient le voir pour (ses) merveilles.
CAT. Maravella. ESP. Maravilla. PORT. Maravilha. IT. Maraviglia.
(chap. Maravilla, maravilles; maravella, maravelles, com la cova de Beseit.)
13. Meravelhansa, s. f., merveille.
Non es meravelhansa
S'ieu ne fas lauzor.
J. Esteve: Si m vai.
Ce n'est pas merveille si j'en fais éloge.
14. Meravelhaire, Meravillaire, s. m., admirateur, admirant, s'étonnant, s'émerveillant.
Adj. Ja no sia negus meravelhaire,
S'ieu aiso dic.
R. Jordan, Vicomte de S.-Antonin: No puesc.
Que jamais ne soit nul s'émerveillant, si je parle ainsi.
15. Meravilhos, Meravillos, Meravillios, adj., merveilleux, étonnant, émerveillé.
Un sonje qu'ieu sognava
Meravillios.
T. de Jean d' Aubusson et de Nicolet: En Nicolet.
Un songe merveilleux que je songeais.
Cantaire fo meravilhos.
P. Vidal: Abril issic.
Fut chanteur merveilleux.
De mi sui plus marritz,
Meravillos et iraz.
Lanfranc Cigala: Pensius de cor.
Sur moi je suis plus marri, émerveillé et affligé.
ANC. FR.
Sa fame è sa gent merveillos duil menant.
Donc out par tote France merveillose chierté,
E par Normendie out merveillose plenté.
Roman de Rou, v. 4847 et 4957-8.
CAT. Maravellos. ESP. Maravilloso. PORT. Maravilhoso. IT. Maraviglioso.
(chap. Maravillós, maravillosos, maravillosa, maravilloses.)
16. Meravilhozamen, adv., merveilleusement.
Fo meravilhozamen ples de gran sanhtetat.
Cat. dels apost. de Roma, fol. 126.
Fut merveilleusement rempli de grande sainteté.
(chap. Maravillosamen.)
17. Admiracio, s. f., lat. admiratio, admiration.
Color per sa... varietat mov admiracio.
Eluc. de las propr., fol. 264.
Couleur par sa... variété excite admiration.
CAT. Admiració. ESP. Admiración. PORT. Admiração. IT. Admirazione.
(chap. Admirassió, admirassions. V. admirá, admirás: yo me admiro, admires, admire, admirem o admiram, admiréu o admiráu, admiren; admirat, admirats, admirada, admirades.)
18. Remirar, v., admirer, contempler, regarder.
Quan de prop la puesc remirar.
B. de Ventadour: Quan lo.
Quand de près je puis la contempler.
Quan se pot esdevenir
Qu'ieu vos vey, dona, ni us remir.
Arnaud de Marueil: Dona genser.
Quand il se peut advenir que je vous vois, dame, et vous regarde.
Part. pas. Fos pels sieus belhs huels remiratz.
G. Rudel: Lanquan li.
Fut par les siens beaux yeux regardé.
ANC. FR. Que nuit e jor en plorant la remir.
Le Châtelain de Coucy, chanson 10.
Toujours remir sa semblance.
Le Roi de Navarre, chanson 9.
Et toy, mère joyeuse, et toi, père joyeux,
Qui dedans cest enfant vous remirez tous deux.
Scévole de Sainte-Marthe, p. 36.
CAT. ESP. Remirar. IT. Rimirare. (chap. Remirá.)
19. Adremirar, v., regarder, contempler.
Merce vos ai queza
Que no m volcsetz del tot adremirar.
Rambaud d'Orange: Si 'l cor es pres.
Je vous ai demandé merci que vous ne me voulussiez regarder du tout.
20. Mirat, s. m., sommet, haut.
A la partida del mirat del ventre.
El mirat del ventre.
Trad. d'Albucasis, fol. 32 et 33.
A la partie du sommet du ventre.
Au sommet du ventre.
(chap. Sima, punta, lo mes alt. Mirat, partissipi de mirá.)
jueves, 16 de mayo de 2024
Mant - Marescar
Mant, adj., maint, plusieurs.
Mant bratz, manta testa fracha,
Mant mur, manta tor desfacha,
Mant castel forsat e conques.
Bertrand de Born: Guerra e trebalh.
Maint bras, mainte tête brisée, maint mur, mainte tour renversée, maint château forcé et conquis.
Adv. comp. Om cuoill mantas vetz los balais
Ab qu' el mezeis se balaia.
La Comtesse de Die: Ab joi.
On cueille maintes fois les verges avec quoi on se frappe soi-même.
ANC. FR. Et neporquant j'ai mains anuis
Soffers et maintes males nuis.
Roman de la Rose, v. 3561.
Et maint d'autres bones gens. Villehardouin, p. 3.
Maiz par préière del clergié
Ki l'en out meinte fez préié,
E par le cunseil des baruns,
Ki meinte fez l'en unt semunz.
Roman de Rou, v. 5772.
ANC. IT. Mante fiate di senno s' infinge...
Che mante volte però morti vidi.
Barberino, Docum. d'Amore, p. 13.
(chap. Mol, mols.)
Mantel, Mantelh, Mantell, Manteu, s. m., lat. mantellum, manteau.
Mantum Hispani vocant quod manus tegat tantum.
Isidore, lib. XIX, c. 24.
Voyez Aldrete, p. 271 et 366; Mayans, Orig. de la Lengua esp., t. II, p. 234 et 250.
La una m pres sotz so mantelh.
Le Comte de Poitiers: En Alvernhe.
L'une me prit sous son manteau.
Quan viest capa sobre mantelh.
Bertrand de Born: Bel m' es quan.
Quand il revêt cape sur manteau.
E m fes escut de son ric mantelh endi.
A. Daniel: Los braills.
Et me fît écu de son riche manteau violet.
Ac manteu acolat. Roman de Jaufre, fol. 56.
Eut manteau accolé.
Fig. Nostra Dona fes son mantell de matremoni per celar sa virginitat.
V. et Vert., fol. 91.
Notre Dame fit son manteau du mariage pour celer sa virginité.
ANC. FR. Puis a affublé un mantel
Vair d' escarlate taint en graine.
Fables et cont. anc., t. III, p. 311.
Et seurcot et mantel de samit. Joinville, p. 33.
Prent ung mentel d' ypocrisie. Roman de la Rose, v. 16142.
ANC. CAT. Mantell. ESP. Manteo. PORT. Manto. IT. Mantello.
(chap. Manto, mantos; mantel, mantels per a la taula; mantell, mantells; mantellina, mantellines.)
2. Manta, s. f., mante, manteau, couverture, housse.
Us vay dolan ab tal ayssa
Que no us te pro cot ni manta.
B. Alahan de Narbonne: No puesc.
Vous va dolant avec telle hache que ne vous tient profit cotte ni mante.
Manta portey mantas ves.
Raimond d'Avignon: Sirvens sui.
Manteau je portai maintes fois.
Caval que t sia bos
Ab cabestre, ab manta.
Raimond de Miraval: A Dieu m.
Cheval qui te soit bon avec chevêtre, avec couverture.
CAT. ESP. PORT. IT. Manta. (chap. Manta, mantes; manteta, mantetes.)
3. Mentill, s. m., manteau, mantelet, mantille.
Lo mentill
C' ai trayt de mon armari.
Guillaume de S. Gregori: Razo e dreit.
Le mantelet que j'ai tiré de mon armoire.
CAT. Mantellina. ESP. Mantilla, mantellina. PORT. Mantilha. IT. Mantellina.
Mar, s. m. et f., lat. mare, mer.
Voyez Leibnitz, Coll. étym., p. 120.
El trametia los breus ultra la mar. Poëme sur Boèce.
Il transmettait les lettres outre la mer.
Eron passat per lo mar Rog, a pe sec. V. et Vert., fol. 26.
(chap. (Eren passats) van passá per lo mar Roch, a peu sec.)
Étaient passés par la mer Rouge, à pied sec.
Fig. Aquesta mar amara d' aquest mun.
Que lo puescan afangar en l' abis et en lo mar de ifern.
V. et Vert., fol. 102 et 19.
Cette mer amère de ce monde.
Qu'ils le puissent embourber dans l'abîme et dans la mer d'enfer.
La gran mar
Dels blatz en espic ondeiar.
(chap. La gran mar dels blats espigats (en espiga) ondejá : fé oles, ondes.)
Leys d'amors, fol. 36.
La grande mer des blés en épi ondoyer.
La mar de las ystorias. Mém. sur Narbonne. DOAT, t. L, fol. 3.
La mer des histoires.
Loc. Tant es grossa la mar. V. de S. Honorat.
Tant la mer est grosse.
El nauchier, can ve lo bel temps clar,
Que s coch' e cor tro qu' es en auta mar.
P. Espagnol: Entre.
Le nocher, quand il voit le beau temps clair, qui se hâte et court jusqu'à ce qu'il est en haute mer.
En lo gran pelech
De la mar.
V. de S. Honorat.
Dans la grande plaine de la mer.
Coma son homes de mar. V. et Vert., fol. 54.
Comme sont hommes de mer.
Passai un bratz de mar ab mo navei.
Roman de Gerard de Rossillon, fol. 42.
Je passai un bras de mer avec mon navire.
La crebadura de la terra per la qual la mars Betada passa per mieh la terra. Liv. de Sydrac, fol. 49.
L'ouverture de la terre par laquelle la mer Betée passe par le milieu de la terre.
ANC. FR. Et tu le déusses savoir
Qu'il n'a jusqu'à la mer Betée
Garçon qui ne l'ait garçonée.
Roman du Renart, t. III, v. 309.
CAT. ESP. PORT. (chap.) Mar. IT. Mare.
2. Marage, Maraje, s. m., plage, côte, rivage.
Lai on lo monestiers es aras el marage.
Sus en un puech pres del marage.
V. de S. Honorat.
Là où le monastère est maintenant sur la plage.
Sus en une élévation pres du rivage.
ANC. FR. Des Oure vers la mer, tot li païz marage.
Roman de Rou, v. 1885.
Là furent assemblé icele gent marage.
Poëme d'Alexandre, Carpentier, t. II, col. 1169.
3. Marina, s. f., plage, côte, rivage, mer.
Trameton espias soven a la marina.
Velas an e bon vent, van s' en per la marina.
Lur pregan que las barcas metan a la marina.
V. de S. Honorat.
Envoient souvent des espions à la côte.
Ont voiles et bon vent, s'en vont par la côte.
Leur prient qu'ils mettent les barques à la mer.
ANC. FR. Des nés sunt ki ainz ainz issuz,
Par la marine sunt coruz.
Roman de Rou, v. 6243.
CAT. ESP. (chap.) Marina. PORT. Marinha. IT. Marina.
4. Mares, adj., marin, de mer.
Subst. Peissos d' estanh e fluvials
Fay mot plus tost que lo mares.
Brev. d'amor, fol. 52.
Poisson d'étang et de fleuve produit moult plus tôt que le marin (celui de mer).
5. Marcx, s. m., mare, marais.
Quan hom las rainas aus braire
Per lo marcx e per lo riu.
B. Martin: Quan l' erba.
Quand on entend les raines coasser par le marais et par le ruisseau.
ANC. FR. Les suppliants feussent alez peschier en un marchaiz commun. Le suppliant abuvroit les boeufs de son hostel en un marchais ou lac.
Lett. de rém. de 1410 et de 1467. Carpentier, t. II, col. 1174.
6. Marin, Mari, adj., lat. marinus, marin, de mer.
Viu d' auzels maris. Eluc. de las propr., fol. 141.
Vit d'oiseaux marins.
L' aires, segon natura,
Espeissat d' aiga marina,
Pluia fai e nevolina.
Brev. d'amor, fol. 38.
L'air, selon nature, condensé d'eau de mer, produit pluie et brouillard.
Son bestias marinas. Doctrine des Vaudois.
Sont bêtes marines.
CAT. Mari (marí). ESP. Marino. PORT. Marinho. IT. Marino.
(chap. Del mar: marí o marino, marins o marinos, marina, marines.)
7. Outramarin, adj., outre-marin, d'outre-mer.
A cas negres outramaris.
Gavaudan le Vieux: Senhors.
A chiens noirs d'outre-mer.
Eu li ai vist caval outramarin.
G. Rainols d'Apt: Auzir cugei.
Je lui ai vu cheval d'outre-mer.
ANC. FR.
Là vient la grant richesce du règne ultre-marin.
Roman de Rou, v. 3433.
CAT. Ultramar. ESP. PORT. Ultramar, ultramarino. IT. Oltramarino.
(chap. Ultramarino, ultramarins o ultramarinos, ultramarina, ultramarines.)
8. Marinier, s. m., marinier, matelot.
Atressi cum la ballena,
Quant li marinier son sus.
Lamberti de Bonanel: Pois vei.
Pareillement comme la baleine, quand les mariniers sont dessus.
Tant es grossa la mar...
Que neguns mariniers non fera lo viatge.
V. de S. Honorat.
Tant est grosse la mer... que nul marinier ne ferait le voyage.
Fig. Razos e discretios son carratiers de totas las virtutz, e mariniers en la nau de l'arma. V. et Vert., fol. 62.
Raison et discrétion sont conducteurs de toutes les vertus, et matelots dans le navire de l'âme.
CAT. Mariner. ESP. Marinero. PORT. Marinhero. IT. Mariniero, mariniere.
(chap. Mariné o marinero, marinés o marineros, marinera, marineres.)
9. Maritim, adj., lat. maritimus, maritime.
Es terra maritima. Eluc. de las propr., fol. 179.
Est terre maritime.
Narbona es vila maritima. Mém. sur Narbonne. DOAT, t. L, fol. 3.
(chap. Narbona es vila marítima.)
Narbonne est ville maritime.
CAT. Maritim. ESP. (marítimo) PORT. Maritimo. IT. Marittimo.
(chap. Marítim, maritims, marítima, marítimes.)
10. Maritimal, adj., maritime.
Sus lo pays maritimal. Régl. des états de Prov., de 1401.
Sur le pays maritime.
11. Demergar, v., lat. demergere, engloutir, enfoncer, abîmer.
Part. pas. fig. Pero demergat sui.
Lanfranc Cigala: Gloriosa.
Pourtant je suis englouti.
12. Somergir, Submergir, Submerger, v., submergere, submerger, plonger, noyer.
Que Jhesus lo somerga.
Guillaume de Berguedan: Trop ai estat.
Que Jésus le submerge.
Part. pas. Sian submergidas am vi agre. Trad. d'Albucasis, fol. 23.
Soient noyées avec vinaigre.
Fig. Nocument es submergit en juvament. Trad. d'Albucasis, fol. 2.
Le dommage est noyé dans le secours.
Totas aquestas erbas o alcunas de lor sian submersas en aygua en la ola.
Trad. d'Albucasis, fol. 38.
Que toutes ces herbes ou quelques-unes d'elles soient plongées dans l'eau dans la marmite.
CAT. ESP. Sumergir. PORT. Submergir. IT. Sommergere.
(chap. Sumergí, sumergís, afoná, afonás, aufegá, aufegás, etc. Yo me sumergixco, sumergixes, sumergix, sumergim, sumergiu, sumergixen; sumergit, sumergits, sumergida, sumergides.)
13. Emerger, v., lat. emergere, émerger, sortir, apparaître.
Part. prés. Soven, al mieg del an emergent, comensa l' an legal.
Es an emergent quan hom compta..., comensan ad alcun notable cas o accident. Eluc. de las propr., fol. 122.
Souvent, au milieu de l'an émergent, commence l'an légal.
C'est l'an émergent quand on compte..., commençant à quelque notable cas ou accident.
ANC. CAT. Emergir. (ESP. Emerger. Chap. Emergí.)
14. Enmerger, v., lat. immergere, plonger, enfoncer.
Enmergeys aquel en boder bulhit. Trad. d'Albucasis, fol. 17.
Plonge celui-là en beurre bouilli.
Marabeti, Maraboti, s. m., maravédis, marabotin.
Si'l metiatz en la ma,
Per ver dir, un marabeti,
E per mentir, un barbari,
Lo barbari guazanhara.
P. Cardinal: Tan son valen.
Si vous lui mettiez dans la main, pour dire vrai, un maravédis, et pour mentir, un barbarin, le barbarin gagnera.
Cum del enfan qu' an un marabeti
Fai hom del plor laissar e departir.
Aimeri de Peguilain: Si cum l'arbres.
Comme de l'enfant qu'avec un maravédis on fait cesser et départir du pleur.
Que ill darian CC marabotis; e 'l reis... pres los CC marabotis.
V. de Bertrand de Born.
Qu'ils lui donneraient deux cents marabotins; et le roi... prit les deux cents marabotins.
- Sorte de redevance.
Deu en donar, per senhoria, marabeti d' aur per tot temps, cad an, a Nadal. Tit. de 1265. DOAT, t. CXXX, fol. 21.
Doit en donner, pour seigneurie, un marabotin d'or pour toujours, chaque an, à Noël.
Ab un marabotin d' aur que lo dit Uc... ne deu donar et pagar cad an.
Tit. de 1266. DOAT, t. LXXXIX, fol. 41.
Avec un marabotin d'or que ledit Hugues... en doit donner et payer chaque année.
CAT. Maravedis. ESP. (chap.) Maravedí (morabetino y variantes).
Maragde, Maracde, Maraude, Meraude, s. m, lat. maragdus, émeraude.
Fis maracdes, que resplan,
Val mais que veires vertz ni grocs.
G. Adhemar: Ben fora.
Fine émeraude, qui resplendit, vaut plus que verre vert ni jaune.
Lo maragde naturalmens
Restrenh los carnals movemens.
Brev. d'amor, fol. 40.
L' émeraude naturellement restreint les mouvements charnels.
En maraud' es pus grans valors.
Serveri de Gironne: Manhs ricx.
En émeraude est plus grande valeur.
Meraude, robi, safir, jaspi. Liv. de Sydrac, fol. 139.
Émeraude, rubis, saphir, jaspe.
Prov. Ieu non dic ges c' om en estanh
Non puesca maracde pauzar.
P. Vidal: Abril issic.
Je ne dis point qu'en étain on ne puisse émeraude enchâsser.
IT. Smeraldo.
2. Maracda, s. f., émeraude.
O per maracdas o per rubis d' Orient. V. et Vert., fol. 29.
Ou pour émeraudes ou pour rubis d'Orient.
3. Esmerauda, s. f., lat. smaragdus, émeraude.
Trenta et seys esmeraudas.
Tit. de 1384. Arch. du Roy., K. 52.
Trente et six émeraudes.
ANC. CAT. Esmeragda. CAT. MOD. ESP. PORT. Esmeralda. (chap. esmeralda, esmeraldes.)
Marc, s. m., marc, sorte de poids.
Falsa auna ni fals marc. Tit. de 1265. DOAT, t. VIII, fol. 142.
Fausse aune et faux marc.
Ar agues ieu mil marcx de fin argen.
Pistoleta: Ar agues.
Maintenant eussé-je mille marcs d'argent fin.
Aissi vos pogratz un denier
Adesmar contra un marc d'argen.
Pierre, Roi d'Aragon: Be m plairia.
Vous pourriez ainsi évaluer un denier en comparaison d'un marc d'argent.
Fig. De ton aver ni de tos marcs
No sias avars ni trop larcs.
De ton avoir ni de tes marcs ne sois avare ni trop large.
CAT. Marc. ESP. PORT. IT. Marco. (chap. Marc, marcs. Moneda, pes de or o argén, plata. Marc de fusta, de cuadro; marquetería. Marc: Marcos.)
Des troubadours ont joué sur le mot en faisant allusion à saint Marc. Quar, en lur cortz, fa sayns Marcx acabar
Mais que Jhesus.
G. Anelier de Toulouse: El nom de.
Car, dans leur cour, saint Marc fait achever plus que Jésus.
Motas ves ieu truep que sans Marcx
Ajuda mais et sans Donatz
Que Dieus ni dreits ni amistatz.
B. Carbonel de Marseille, Coblas triadas.
Maintes fois je trouve que saint Marc aide plus et saint Donat que Dieu ni droit ni amitié.
Marca, Marqua, s. f., marque, indication.
Voyez Denina, t. I, p. 190; Leibnitz, Coll. étym., p. 62; Ihre, Diss. alt.,
p. 229.
Facha lur marca e lur senhal en l' estanh, que los consolz an avut lo patron d' aquela marca e mes en l' ostal del comun.
Tit. de 1438. Hist. de Nîmes, t. III, pr., p. 258.
Leur marque faite et leur signe sur l'étain, que les consuls ont eu et mis le patron de cette marque dans l'hôtel de la commune.
ANC. FR. Et le hiaume li a trencié
Tros qu'en la coife del hauberc.
Li brans devale et fait son merc.
Roman de Partonopeus, t. II, p. 164.
Si qu'es costez parent li merc.
B. de Sainte-Maure, Chron. de Norm., fol. 67.
CAT. ESP. PORT. Marca. (chap. Marca, marques.)
- Droit de représailles.
En aquel cas en lo qual sera donada marqua contra un realme o encontra una provensa.
(chap. En aquell cas en lo cual sirá donada marca contra un reino o regne o contra una provinsia. Miréu que provensa : Provença : provinsia; latín Provintia, pressisamén ere una provinsia romana mol destacada.)
Lo rey non deu autreyar marqua contra los clercs ni contra las personas de la gleysa ni ecclesiasticas.
(chap. Lo rey no deu otorgá marca contra los clérigos ni contra les persones de la iglesia ni eclesiástiques.)
L'Arbre de Batalhas, fol. 207 et 209.
En ce cas dans lequel sera donnée marque contre un royaume ou contre une province.
Le roi ne doit octroyer marque contre les clercs ni contre les personnes de l'église ni ecclésiastiques.
2. Marcha, Marca, Marqua, s. f., lat. marchia, marche, frontière d'une province, d'un état.
Un honrat baron qu' era de la marca de Proensa. V. de Pons de Capdueil.
(chap. Un honrat baró que ere de la marca de Provensa.)
Un baron distingué qui était de la marche de Provence.
Castellans de Saintonge, de la marqua de Peitieu.
(chap. Castellans o catalans de Saintonge, de la marca (marquesat) de Peitieu - Poitou. Catalá y castellá es lo mateix; châtelain, castlan, castellán, catalán, castlá, castlan, castellano, castellana, castellanas, catalana, catalanas, catalanes, castellanes.)
V. de Renaud de Pons.
Châtelain de Saintonge, de la marche de Poitou.
ESP. IT. Marca. (N. E. La muy conocida Marca Hispánica, con o sin tilde, les gusta mucho a los catalanistas. A los borregos catalanistas aragoneses, franchistes, les gusta más el término franja, que es lo que yo tengo entre los dos glúteos. El más franchista de todos es lo capsot de Mario Sasot.)
![]() |
- Marquisat.
Las marchas son, mas no 'ls marques.
(chap. Los marquesats existixen, pero no los marquesos.)
Bertrand de Born: Volontiers.
Les marquisats existent, mais non les marquis.
ANC. FR.
Mult l'ont cil de ses marches creimu et redoté.
A sis bons des marches fist Richart guerréier.
Roman de Rou, v. 2633 et 4318.
L'on traitast de bonner les marches entre les Bulgres et les Alemans et les François austrasiens.
Gest. de Louis le Débonnaire, Rec. des Hist. de Fr., t. VI, p. 148.
Quand au fait du chasteau de Fronsac, c'est le plus fort chasteau des marches de Guyenne. Monstrelet, t. III, fol. 36.
(chap. En cuan al fet del castell de Fronsac, es lo castell mes fort de les marques, de la marca, del marquesat - y ducat - de Guyena.)
3. Marcar, Marquar, Marquesar, v., confiner, marquer, désigner.
Voyez Muratori, Diss. 33.
Las terras del rei de Fransa que marcavon ab las terras d' En Richart.
V. de Bertrand de Born.
Les terres du roi de France qui confinaient avec les terres du seigneur Richard.
Podo marquar tant... Penhorar ni marcar ni penre.
Cout. de Moyssac, XIIe siècle. DOAT, t. CXXVII, fol. 11 et 12.
Peuvent marquer tant... Engager ni marquer ni prendre.
Fig. Engans los caussic e 'ls marca.
Gavaudan le Vieux: Lo mes.
Tromperie les choisit et les marque.
Part. prés. subst.
Dieus gart Lombardia,
Boloigna e Milans...
C' uns dels sers non sia,
E 'ls bons marquesans.
Pierre de la Caravane: D'un sirventes.
Dieu garde Lombardie, Bologne et Milan... et les bons confinants, qu'un d'eux ne soit esclave.
Part. pas. No sia penhorads ni marcads ni destrigats.
Tit. de 1239. DOAT, t. CXXVII, fol. 35.
Qu'il ne soit engagé, ni marqué ni détourné.
ANC. FR. La marche du roiaume de Bourgoigne qui marchist aus Lombartz... Et és terres voisines qui aus François marchissoient.
Chron. de Fr., Rec. des Hist. de Fr., t. III, p. 2 et 291.
Les Liegois marchissans à icelle seigneurie de Namur.
Monstrelet, t. II, fol. 41.
CAT. ESP. PORT. Marcar. IT. Marcare. (chap. Lindá, partí, marcá: marco, marques, marque, marquem o marcam, marquéu o marcáu, marquen; marcat, marcats, marcada, marcades.)
4. Marcanco, adj., commandant de marche.
En un puh es Folchiers, lo marcanco.
(chap. A un puch está Folquet, lo comandán de la marca.)
Roman de Gerard de Rossillon, fol. 24.
En une élévation est Folquet, le commandant de marche.
5. Marques, Marquis, s. m., marquis.
Las marchas son, mas no 'ls marques.
Bertrand de Born: Volontiers.
Les marquisats existent, mais non les marquis.
A la mort no s sap escrimir
Reis ni coms ni ducx ni marquis.
(chap. De la mort no se sap escapá ni rey ni conde (o comte) ni duc ni marqués.)
Pierre d'Auvergne: Cui bon vers.
A la mort ne se sait soustraire roi ni comte ni duc ni marquis.
Reis et emperadors,
Ducs, marques e comtors.
Giraud de Salignac: Esparviers.
Rois et empereurs, ducs, marquis et comtors.
CAT. ESP. (marqués) Marques. PORT. Marquez. IT. Marchese.
(chap. Marqués, marquesos; marqueset, marquesets. A Beseit va sé famós lo marqués del Freginal, un home noble pero sense títul, que se podríe pintá en la paleta de colós que fée aná Akira Toriyama; pero no vull di quí ere ni perqué li van ficá este mote.)
6. Marquesa, Marqueza, s. f., Marquise.
Entendia se en la marquesa, qu'era filla del comte d'Urgel.
(chap. Se enteníe en la marquesa, que ere filla del comte de Urgel o Urgell. Com veéu, en ocsitá no abunde la ll final escrita; se pot vore si ya ere ll comparán la rima en datres paraules.
A Beseit tamé va ñabé una marquesa del Freginal, y tampoc diré quí ere.)
V. de Bertrand de Born.
Mettait son affection en la marquise, qui était fille du comte d'Urgel.
Tot mi platz de mi dons, la marqueza.
Peyrols: Be m cujava.
Tout me plaît de ma dame, la marquise.
Fig. Sobre totas a de beutat l' empier;
Reina es de joi ses contenso...
E marquesa de ben dir sa razo.
Gausseran de S. Leidier: Puois fin' amors.
Sur toutes elle a l'empire de beauté; elle est reine de joie sans contestation... et marquise pour bien dire sa raison.
CAT. ESP. Marquesa. PORT. Marqueza. IT. Marchesa.
(chap. Marquesa, marqueses; dim. marqueseta, marquesetes.)
7. Demarchar, Demarquar, v., démarquer, séparer, distinguer.
Lo dit leguat fec partir e demarchar la dita armada.
(chap. Lo dit legat va fé partí (anassen) y desmarcá (marchá) la dita armada.)
Chronique des Albigeois, col. 8.
Ledit légat fit partager et distinguer ladite armée.
CAT. ESP. PORT. Demarcar. (chap. Marchá, desmarcá, desmarcás, separá, separás. Desmarcá se fa aná mol al fútbol; cuan te marquen, te desmarques, te separes, t' apartes, marches.)
8. Marescar, v., marquer, faire la marque pour laquelle on percevait un droit.
Marescar e tersar. Tit. de 1490. Bordeaux, Bibl. Monteil.
Marquer et tiercer.









