Mostrando las entradas para la consulta Fransa ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta Fransa ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas

viernes, 30 de octubre de 2026

Ludus sancti Jacobi. Al bel son de ma trompeta


Ludus sancti Jacobi, fragment de mystère provençal, découvert et publié par Camille Arnaud, Marseille 1858; cf. Jahrbuch fur romanische Literatur III, 196. - Grdr. § 53, p. 86 s. St. p. 56.

Ludus sancti Jacobi. Al bel son de ma trompeta



Trompeta. Al bel son de ma trompeta
ieu vos diray uno serveto;
a fin que la causa sia plus neto,
de ma trompeta sonaray (de ma trompeta sonaré, tocaré)
e pues apres beuray. (bibit). (y después beuré. Beu)
Per lo sant buon Jeusulas,
que lo mel fay mel es louas;
mes que vos ulha a tos pregar, (vulha : vullgue)
que mon companhon ulhas 'scotar, (vulhas : vullgues escoltá)
et ieu ulho tirar ma vio. (vulho : y yo vullga tirá ma vía)
Nuncius. Salut a tos e bona vio! (salut a tots y bona vía!)
Vevos aysi la companio
per vos autres bonas gens
solas et ebatement
… donar!
Pensas vos de vos arregar
en aquest ebatement.
Un essemple vos demostren,
que vengas veyre l'esbat
de sant Jame, en beritat,
que si fara joussament
en esta plassa sertament. (an esta plassa sertamen)
E si Dieus nos dona victoria,
dimenge jugaren l'estoria,
e volen a Dieu pregar
que nos done las obras far
que en paradis pussan intrar. (pugam entrá)
Per tant vos y vendres,     (per tan vos hi vindréu)
tant quan vos dinat seres,
per veyre l'esbatement.
Ades aco ne portares.
Mas pur si voles ben entendre,
grant eyssemplo y porres pendre.
Autra causa non say que dio:
Dieu gard de mal la companio.
Trompeta. Ieu vos fauc comandament (yo tos fach manamén)
que tot home d'aval d'amont
de entendre sio prestament
e d'escotar la rason
que vos dyra mon conpanhon.
Quar el vol declarar
... e senso tarsar                 (y sense tardá)
lo miracle que deven jugar.
Per so vos prege, bonas gens,
que non ulhas perdre lo temps.
Nuncius per villam. Avant, avant bonas gens!     (Nuncio per la vila)
Vos aves comandament
del senhor de mantenent
e dels nostres conpanhos,
que, si vos plas, de bon' amor,
que vengas en nostra plassa,
e venes y tos, no us desplassa:
mes dinas vos primieyrament,
e pues venes tot prestament,
que nos volen far, sen doptansa,
un petit de plassansa,
e si vos volen demostrar,
conssi on se deu governar
ny al diable laysar tentar.
Per so vos y vendres
e grant yssimple y prendres.
Per so vos ulh pregar
que vos ulhas despachar.
E qui non vendra vere la festo,
li sera facha una enquesta;
e qui non vendra de matin
pagara un pichier de vin. (pagará una pichella de vi)
Trompeta. Senhors e donnas de vallor,
ieu vos prege de bon' amor
que non ulhas gayre parlar,
mes ulhas ben escotar (sino que vullgues be escoltá)
et entendre la rason (y entendre la raó)
que vos dira mon conpanhon. (que tos dirá mon compañ o compañó)

Primo nuncius. 

Pax et consolatium
vulha donar nostre Senhor
aquesto bello conpanhio
et la vuelha, per sa cortesio,
de tot mal gardar.
Dieus que nasque ... 
de humana natura
e d'una berges net' e pura, (verges : verge : virgen)
nos don far tal portamen
que vengan tos a salvamen.
Bonas gens, an breu parlar,
un miracle vos volen mostrar
de sant Jame, en veritat. (san Jaume, Jaime, Iavmes, Santiago)
Et si voles de cor Dieu servir
et a sanct Jame hobeir, (y a Santiago obeí)
els vos gardarant de morir,
como vos veyres de tres pellegrins, (com voréu de tres pelegrins)
coysi tos tres, un bon matin,
se partigron de bon corage,
per anar en romavage, (romería; romeu, romieu)
et van trobar en lur via
huna hostalaria, (una hostelería, hostal, fonda)
en la qualla an trobada (a la cual han trobat : trobada)
una servanta nonada
per son nom Beatrix,
que lo filh del pellegrin
... vay priar
que li deguessa s'amor donar,
e d'autre causa li vay demandar,
como vos veyres aysi jugar.
Mes el fonc illuminat,
de sant Jayme fonc gardat;
car avio Dieu en son entendement
e la verges Maria parelhament.
E la filha vay reservar
et aysi li vay prear
que ello lo deges layssar
et de aco non parlar;
car el volio far son viage
et far le volio sans autrage.
Et ella si vay esmaginar,
consi ella poyria far
que ella fossa vengada,
car el l'avio refusada.
Et del demon fonc tentada
que ella degessa maniera trobar
que en sa maleta butar
degues una tassa d'argent,
affin que el fos pendut encontinent. (penjat enseguida)
Aco ella vay far,
car lo diable la vay tentar,
et feys la cort apres anar
et lo filh feys encarcerar,
et a la forcha lo van butar. (y a la forca lo van botá, portá; horca)
Mes lo filh vay Dieu pregar
et a sant Jame se vay recomandar,
que lo volges de tot gardar,
e mays la verges Maria,
que lo gardes de vilhania.
Per so Dieus li vay mandar
dos angiols per lo confortar
et sant Jame per lo sostenir,
car tostens l'avia servit. (tostemps; tot lo tems, sempre)
Per tant vos dic, grans et petis,
que vulhas entendre a mos dichs
et non ulhas gayre parlar,
mas vulhas ben 'scotar;
car, si voles ben entendre,
grant esemple hi poyres prendre.
Car qui aura bona devocion
ny hi metra sa entension
enver Dieu e sos sans servir,
et sant James vol hobeyr,
sera gardat de tot mal prendre.
Per so vulhas ben entendre
et en vostra memoria conpendre
los personages que jugaran,
que vulhas ben auvir (que vullgues be escoltá; oír; auzir)
e los dis retenir,
coma sant Jame, amic de Dieu,
car aissi cres o ben ieu,
per la requesta de Jesus Crist
miracle fist al pellerin
que de tot mal lo vay gardar,
como dessus declararan.
E la serventa nonea Beatrix,
li fero son cor marit
et si la feron cremar
e la van en lo fuec butar;
car ella so avia ganhat.
Mantenent non vos dich plus,
car vos ho declayraren dessus.
Per vos non plus detriar
vos prege vos vulhas asetar
et vos fasses un pauc arriero, (arriera : y tos faiguéu un poc cap atrás)
car vos ne veyres la maniera.
Et los angils faran silete,
e qui deu comensar comense,
car es causa covenabla.
Lo fol. Ola, ola, ieu venho de Fransa (lo tonto, sompo, loco)
et de Englaterra e de Patilalona,
que ay vist lo sol et la luna
que se conbatian ensenble. (que se combatíen juns; essemble)
Et ay agut grant paor, lo cor mi trembla,
que non mi conoguessa Dieus.
Ieu mi estendiey dereyre un catieu,
de paor que non me veguessa prendre
e per lo col en arbre pendre. (y per lo coll a un abre, albre penjá)
Mas s'ieu trobessa una 'spada (pero si yo trobara una espasa)
que fossa cuecha ho cremada,
ieu perdre ben aquella jornada
de aquesto en avant.

Silete.

Pater. Molher, e tu mon enfant, (Pare, payre, paire; père; padre)
ieu vos dich en veritat
que deman al plus matin
ieu vole estre lo pellegrin (yo vull sé lo pelegrí, peregrino; Fontanet)
de sant Jame, lo bon martir, 
et al pont del jor vole partir.
Per tant ay deliberat
de demandar quere lo curat,
per acomplir mon testamen.
Per so ti prege charamen,
mon filh, que lo vagas sonar.
Filius. Serta, aquo anaray ieu far, (Fill. Sert, aixó aniré yo a fé)
mon payre, que ansi voles. (mon pare, que aixina u voléu)
Mes ieu voli que vos saches
que ieu vos tendray conpanhia
et per ren non restaray mia,
car vos daray gran confort
e vos gardaray de la mort,
car vos s'es dega de grant age
per far un si grand romayrage,
et si vos aves confort
de qualque un que sia plus fort.
Vos anarias pendre la mort, (vosté aniríe a pendre la mort)
can seres sus lo cami.
Pater. Mon filh, per la fe que ay a sant Marti,
anbe ta mayre restaras (am, amb, ab : en ta mare te quedarás)
et conpanha tu li faras (y compañía tú li farás)
entretant que ieu retornaray. (mentrestán que yo tornaré)
Filius. Per ma fe, payre, non faray,
car anbe vos m'en anaray, (ya que en vosté m'en o men aniré)
si vos plas de me licencia donar,
car devocion ay de l'anar,
e uferta li aportaray,
ieu vos afi, mon payre, en lai.
Mater. He ieu restaray aysi dedins
solleta coma los chins? (soleta com los gossos; chiens)
Per ma fe no n sera ges
et de aquo non parles,
car ieu anaray anbe vos
veyre l'apostol glorios.
Ieu non say, coysi l'entendes,
car vos perdes vostre temps
si a mon plasir non fases.
Pater. Molher, per ren vos non vendres.
Vos gardares nostra maysson, (guardaréu la nostra casa; maison)
car non seria pas rayson
de laysar l'ostal sollet. (de dixá l'hostal solet)
Mater. Ieu anaray, et non doptes, (mare, maire, mayre; madre)
mon bon marit, non dotes pas: (doptes, dotes : no dudos)
car ieu vos lavaray los draps (yo tos llavaré, rentaré, los draps)
et vos tendray ben netamen.
Filius. Ella dis ben sertamen,
mon payre, selo mi sembla.
Pater. Nos anaren tos tres ensemble; (mon anirem tots tres juns)
ieu non sabe bessonha de demandar
lo cura per deliberar
de mon filh, pues que tos tres anaren.

jueves, 29 de octubre de 2026

Helias de Solier. Canso de plangh del gran foc de Tholosa.

Helias de Solier. 

Las joyas del gay saber, p. 148-151; cf. 275. Cette pièce se rapporte au grand feu de Toulouse (1463), sujet traité par le même auteur dans un sirvente (p. 143-147). - Grdr. § 50, p. 81.

«Recreación artística digital del Gran Incendio de Toulouse del 7 de mayo de 1463, el trágico evento que inspiró el lamento ("canso de plangh") del trovador Hélias de Solier.»



Canso de plangh del gran foc de Tholosa.

Am dolor, ses trobar pausa,
vezen l'engoys de Tholoza,
velh cantar am votz ploroza (vull cantá en veu plorosa)
del peryment de tant bes.
Holas, qui guardar la guausa, (v. Hélas!)
en greus sospirs se repausa,
contemplan lo foc engres.
Qui vic ja may tal destressa!
Ni causa tant desquausida
ja may plus no foc ausida,
qu'en senlant fayso vengues. (semblant)
No 's possible que s refessa,
de cent ans, la gran rudessa
que l foc en dos jorns comes.
Aquela mala vesprada
nos portec a totz desayre:
le foc volava per l'ayre,
no y avia mur que tengues.
El fasia per tot passada:
ayga ni vi ni trinquada
no y poc contrastar en res.
Pensar podetz la cridesta
que s menava per la vila
de toquacen e d'esquila:
totz eran d'engoysa ples
de tal orribla tempesta.
Mot es causa desonesta
le gran dapnatge que y es.
Estimar no ce poyria (estimá no se podríe)
aquel mal crusel dapnatge;
car le foc d'engual pasatge, (d'igual)
coma fier e descortes,
quatre cens ostals ardia:
cascus de sos bes perdia 
de sinc partidas las tres.
Per maior tribulacio
requirens nostres pecatz
em estatz dapnificatz
de gran poble que mort es,
he de frutz la perdicio,
qu'es venguda sus l'estio,
d'un crim a pauretat mes.
Mot foc bona la venguda 
del rey de Fransa novel, (del nou rey de Fransa)
car vic l'acsident crusel (ya que va vore l'acsidén cruel)
per totas partz, si cum es.
De la sciutat abatuda (de la siudat abatuda)
la vertat foc conoguda (la verdat va sé coneguda)
per lo rey e sos comes.
Per so le rey se declina
donar grasia, per cent ans,
de talhas als abitans,
e totz autres carx remes,
comensans he prenens sima
en l'an de la millezima 
quatre cens saysanta tres. (1463)
Demostra nos la scriptura (mos demostre la escritura : Biblia)
que per los crims detestables,
qu'eron al mon continuables,
Dieus n'ac a degus merces;
ans peric tota natura:
Nohe, am sa noyritura, (Noé, en sa familia, dessendensia)
sol demorec que visques.

Traduction de l'arbre de batailles de Honoré Bonnet. Si un estudiant angles ven a Paris

Traduction de l'arbre de batailles de Honoré Bonnet.

Ms. de Paris 7807. 2, fol. 193 et 246. - Grdr. § 58, p. 93. St. p. 68.

Traduction de l'arbre de batailles de Honoré Bonnet.



Si un estudiant angles ven a Paris per estudiar, si deu esser apreyssonat. 

Mas lo qual veser d'un dopte que totz jorns s'endeven. Hom sab ben que lo rey de Fransa e lo rey d'Anglaterra an tot jorn guera ensemble. Si es vengut un licensiat de la ciutat de Londres per estudiar a Paris e per estre mestre en decretz o en teulegia, un Franses l'a apresonat, e la questio ven per devant lo rey. So ditz lo licenciat qu'el no deu pas far 
finansa ny esser presonier, e si fonda sa oppinio en dreyt, disen qu'el a cas espres de ley per sa partida, la qual dona previlegi fort grant als escolas e si deffent que hom no lor fassa greu ni desplaser, mas tota honor e reverensia; e vec vos la raso que ditz la ley: "Qual sera," ditz ela,"tals homes que non aura merce d'un escola lo qual per saber e per saviesa aquerre ha layssat riquesas e sos amix carnals e son pays, e si s'es mes en paubretat e si s'es fayt banir entre autra gent? Ben seria descortes aquel que mal li faria." Mas l'ome d'armas que l'a apresonat tantost respon: "Mos amix, entre nos Franses non avem cura de vostras 
leys ni de l'emperayre que las ha faytas." E lo licenciat replica: “Sira,” fayt el, "leys non sont altra causa que dreytas rasos ordenadas segon sabiesa. Si vos non avetz cura de las leys, ja per so non es que los senhors de Fransa non amen raso en las causas rasonablas. E d'autra part, quant Charle-Mayne l'estudi guasanhec, lo qual hera a Roma, e de la volontat del papa remudec a Paris, lo papa e lo reys doneron previlegi grant en aquest studi de Paris (Université). E per aquela via enmenec lo 
reys de las partidas de Roma mestres escolas de totas lenguas. E donc per que non poyria el venir seguramen, puys qu'els foron asseguratz per lo rey?" "Sira," so dis l'ome d'armas, "supausat que totz escolas fossan asseguratz, depuys que guera general foc jutghada per lo rey de Fransa contra aquels d'Anglaterra, nuls Angles no deu venir per estudiar ny per 
autra causa. Car per color d'estudi vos poyriatz venir en aquesta vila he poyriatz escriure e mandar los secretz del rey e lo aseguramen del realme a sos enemix, dont lo rey poyria aver dapnatghe." 
Aras qual veser que n'es de dreyt. E segon mon avis, mas qu'el sia veray estudian, so es a dire qu'el no fos vengut falsament o per falsa color per espiar, yeu cresi verayament qu'el no deu esser presonier, si no que lo reys agues fayt mandament general que negus Angles estudian no 
venghesan en son realme; e si alcun ditz, si lo rey non obstan los previlegis papals autreghaz a l'estudi poyria far tal mandament, yeu dic que non i qual doptar. Car si l'arcivesquat de Roams vacava o l'avescat de Paris e los canonges eligian un Engles, lo rey poyria contradir a la 
electio e en seria escotat segon las oppunyos de nostres mestres e tot per aquesta raso; car non es pas expedien ny al realme ny al rey d'aver en son realme son enemic. 

Si un Alaman troba un Frances portan sas armas, se el lo pot apelar de gatghe.

Mas regardem d'un autre debat que poyria ben soven venir. Un Alamant s'en ven a Paris per veser la cort del rey, per conoysser las gentials manieyras de Fransa. Si troba un cavalier o un scudier portant las armas de son linatghe, al qual el vay, anayssi rudament coma los Alamans an acostumat, disen que per sa fe mal porta el sas armas. Mas lo Franses si respont cortesament: "Bel senher, que me dissetz vos? No podi be portar las armas que mon payre e ls mieus ancessors an portat per tot lo temps, que memoria non es del contrari?" "Si m'ayut Dieus," ditz l'Alamant, “mon linatghe es plus antic que non es lo vostre, e aquestas armas que vos portatz son propias nostras, e si vos dic que vos las portatz malvasament. E si vos en voletz deffendre, vec si mon gatghe." Lo Franses ditz cortesament: "Yeu non vos fauc punyt de vilania, e per tant me voli deffendre de sso que vos me disetz." Aras yeu demandi si lo rey, quant devant luy sera venguda aquela querelha, deura el entre aquest dos jutghar batalha? Car lo es avis que hoc, per so que lo Alamant ditz que son linatghe es plus antic, enayssi vol el dire que son linatghe a premier portat las armas; donc si el era premier, el auria lo premier dreyt. E car el non ha testemoni davant lo rey e aysso vol proar per son cors, lo es avis que batalha y deu aver. Mas en esta opunio non es ben l'actor acordan, e si es ben la raso propatent, per que non y deu 
aver batalha. Car els no son pas d'un realme ny d'un senhor, per que entre els en cavalguada pogessa aver ni venir ny al rey grant dampnatghe, ny a l' Alamant non es desonors en son pays, si en Fransa 
son portadas sas armas per un Franses si non que fossa fayt per grant barat. Car supausem que un cavalier de Fransa, home de mala vida, grant corredor e mal pilhart, prent las armas d'un bon cavalier Alamant, am las quals s'en anes en Borgonha botar lo foc o en lo regne pendre de las vacas e tot home raubessa en son cami, si lo prodome cavalier Alamant contra aquel cavalier donessa son gatghe, sus aquest fayt la querelha non seria pas mala; mas ges per tant no dic pas que lo reys degues jutghar batalha. Car si lo rey per bona informacio trobava que so fossa vertat, yeu non ausi pas parlar del gibet ny de copar lo cap, car son home de gleysa. Mas si el en fasia bona justicia, yeu no m'en apellaria pas; mas jutghar batalha entre els dos, jes per home que sia criminos e que si puscha proar de meschanta vida, yeu no vey pas que dreyt o vulha.

Marti de Mons. Us ricx verdiers de mot grant exselensa,

Marti de Mons.

Am haquest sirventes figurat Marti de Mons, marchant de Malcosinat de Tholosa, gasanyhec l'englentina, M. CCCC. XXXVI. (1436)

picaesquenes, englentina, aiglentina, rosa canina, gabarrera, gavarrera


Us ricx verdiers de mot grant exselensa,
ple de frutiers, am fruts de gran savor,
ausit ay dir qu'es faytz per un pastor,
am una font, on vertatz pren naysensa
e quantitat que met gran diligensa
per avansar aquels motz nobles frutz
fort odorans et plens de grans vertutz,
que deguns homs may no y pot donar tala.
Per verdier prenc lo sant cosselh de Bala,
he pels frutiers cardenals he prelatz;
per lo pastor, que ls ha totz ajustatz,
lo payre sant qu'es montat per l'escala
de la vertat, que ja mays no ce tala,
quez an volgut declarar l'eretier 
Charles sete, coma filh vertadier (Charles VII)
del rey frances, am sentensa donada.
Duy cardenal santamen l'an portada 
al noble duc Arras, hon s'es tengutz
le bos cosselhs, hon foc reconogutz
per dreyt senhor ez am patz cofermada.
La paubra gent, qu'era trop desolada,
al jorn d'ey ha le cors mot fort joyos:
ensemps veyretz Frances he Vergonyhos; (Borgonhon)
don prec a Dieus que no ls do ja mays guerra.
Aras es temptz que le rey d'Anglaterra
layse lo crit qu'a portat falsament,
que nostres reys Charles mot exselent
Dieus ha monstrat com senyhors de la terra;
si no s'en van, tugh perdran la desferra,
cum fe le reys am sos frayres e ducs,
d'autres gran re, que vezem dezastrux
per guireiar contra l reyne de Fransa.
L'erguelhs d'Angles es tornatz en maysansa 
per nostras gens, que tost l'an abaysat.
Miracle gran Dieus nos ha demonstrat,
am franc voler nos vol desamparansa.
Dorenavant no cal plus dart ny lansa,
depus que Dieus s'es mes de nostra part;
qu'a tout l'erguelh al verenos leupart
que ta lonc temptz nos ha donat dampnatge.
Confort d'amors, fons he cap de paratge,
vostre car filh faytz que prim ho de tart
nos velha dar totz ensemps bona part 
de paradis, le sobrier heretatge.

Malcosinat, Malcousinat, Toulouse, Tolosa, Toloza

miércoles, 28 de octubre de 2026

Poème sur la mort de Robert Roi de Naples (1343). Amb umil cor lo rey, si con podia,

Poème sur la mort de Robert Roi de Naples (1343).

Poème sur la mort de Robert Roi de Naples (1343). Amb umil cor lo rey, si con podia,



Amb umil cor lo rey, si con podia,
ans que fenis, dis: "No s meravilhes
si ay revestit lo rey Andrieu c'uey es
del realme; car dreg es e razon,
Carle Martel, lo sieu avi que fon,
e mon frayre de mi fon premier nat,
degra regir miels que yeu lo regnat.
Consiensa del tort per cert avia,
per que yeu cre que als sieus tornat sia."
Adonx feni, don fon mot gran pezansa;
qui vi raubas trencar e mans vestirs,
caras, cabels, plorar e far grans cris.
No y ac negun, non menes gran dolor,
dizent aysi: "Mot perdem bon senhor;
la sieua arma non puesca sufrir pena."
Gran fon lo dol que tota sa gent mena.
Gran dolor fon, qui auzi la depertida
del rey Robert am la donna gentil.
La regina va gitar un gran quil:
"Ay, bona amor, temps es que nos partam.
Si a Dieu plagues, volgra esser avan
morta que vos! Mays pueys que Dieu lo payre
ho vol aysi, yeu non puesc al re fayre."
Lo rey auzi que la donna planhia:
aysi com poc el la va confortar:
"Huey es lo jorn, Dieus mi vol apellar;
el sia grazit, que pron sa ay vescut.
Pueys que a cel son voler m'es salut,
a sel mi rent, quan que l peccayre sia,
m'arma, mon cors meta en sa baylia."
Ben deu planher tota la sancta gleya
la sieua mort, car en tot son vivent
de la gleya es agut son sirvent,
gonfaronier de papa quin Clement. (Papa Clemente V)
E del seyzen el fora eysament,
si agues vescut, captengra lo tot dya.
Fe sperital en el bon pe avia.
De la razis el es mogut de Fransa,
per que Frances lo devon sospirar
e de sa mort planher e gaymentar.
Lo rey Robert, mant hom lo planhera,
tals portamens en sa vida fach a
que tota gent en deu aver pezansa,
especialmens lo noble rey de Fransa.
Com de Velli, aquel planh e sospira 
la mort del rey, el n'a dreg e razon,
car l'amava de fin cor e de bon.
A'n pauc lo cor de trastot no l falhi;
cant aus la mort, el ha dig cap encli:
"Bel Senher Dieus, ben m'as descapdellat
de bon senhor, mas Dieus en sia lauzat,
e la verge humil santa Maria
sa sieua arma tenga en sa baylia."
Complansa, vay senes tota bestensa
per lo pays, de levant al ponent.
Per Proensa passa premierament,
dedins Nissa tu t'en vay comensar,
tro la verge sancta Mari' a la mar;
per Masselha passaras e per Arle,
tro aqui s'estent lo poder del rey Carle.
Ad Ayx t'en vay, complancha, senes falha,
petitz e grans humilmens saludar,
com un dels luox que l rey volia amar
de Proensa: preguem devotament
santa Clara per lo bon rey valent,
en paradis avocada li sia,
totz sos clamans de destric gardat sia.
Ad Avinhon t'en vay pueys al sant payre,
car razon es, e pueys als cardenals,
al college, pueys a totz los reals;
aqui es cap e razis de la fe
lo veray Dieu que tot lo mont soste.
L'arma del rey non sufra nulha pena:
totz en preguem humil de gracia plena.
complancha, vay an gran devocion.
Aquel senher que sufri passion,
pregue, si l play, per lo rey cabalos
que aia l'arma el regne glorios, 
e l'acuelha el sieu digne repayre,
bon gaug ses fi a tot fizel peccayre.
Amen.

domingo, 25 de octubre de 2026

Peire Guillem. Lai on cobra sos dregs estatz,

Peire Guillem, nouvelle allégorique.

Peire Guillem. Lai on cobra sos dregs estatz,



Ms. de Paris, fr. 22543, fol. 147 (R). - Grdr. § 19, p. 22. St. p. 46.

Lai on cobra sos dregs estatz,
que naicho las flors per los pratz,
e brotono bruelh e boscatge,
e son gai li auzel salvatge
e li albre vestit de nuo,
ieu m'estava a Castelnuo.
E levie me un jorn mate: (y me vach eixecá un día pel matí)
era dos temps, clars e sere, (dous: dols; cla, seré, sereno)
ses bruma e ses ven e ses nauza, (ses : sense)
el temps que chanta la alauza, (laudeta, lauzeta, alouette)
lai en Pascor. (primavera)
Et ieu volgui vas mo senhor
anar, que te cort a Murel, (Muret, v. 1213.)
per que l'anar me fo plus bel,
e cochie fort mos cavaliers (cochie : vach doná pressa; cochar)
que digo a lors escudiers
que prenguan lors armas de briu,
qu'enquer passarem Corbairiu, (Corbolium, Corbeil?)
si l dia dura.
Ab tant anie m'en l'anbladura
tot mon cami,
parlan d'en Folcuens e d'en Gui,
cal amet mai.
Ab tant vec vos venir de lai
un cavazier, (cavalier, cavallier; caballé)
bel e gran e fort e sobrier
e lonc e dreg e ben talhatz! (lo contrari a Mario Sasot)
Dir vos ai a que l conoscatz:
tot so que l ve de lhui fa festa,
que l peal a bloy sus en la testa, (pel rubio; bloy, bloi; blonde)
e fon per la cara vermelhs,
car tocat l'i ac lo solelhs,
qu'escapatz fo del clar mati.
Et anc nulhs hom que fos aqui
non vi plus gay ni menhs iros.
Los huelhs ac vars e amoros,
e l nas fo bels e gen formatz,
e las dens foro, so sapchatz,
plus blancas que non es argens;
la boca fresca e rizens;
larc ac lo col, la gola blanca
plus que neus ni flors sus en branca;
amplas espallas e costatz, (com Daniel Vives Albesa)
e pels flancs fon gros e cairatz;
lonc cors e dalgatz per sentura: (prim; delgat; delgado)
e fon larcs per la forcadura,
cambas e coichas de faisso.
El pe portet un sabato
de safis, fag ab esmerauda,
de l'autre pe anet en caussa.
Et el anet vestit de flors,
totas de diversas colors;
mantel e blial de violas
portet, e sobrecot de rozas,
e caussas de vermelhas flors,
que negus hom non vi gensors;
et ac el cap una garlanda
de flor de gaug ab alamanda.
E dirai vos del palafre
cals fo, que non mentrai de re:
la coa ac negra e l'una anca,
e l'autra com avori blanca; (avori : evori : ivory : marfil)
e l'espalla drecha ac biza,
e la senestra tota griza, (esquerra, zurda)
la cri e la testa vermelha,
et ac gruegua l'una aurelha, (y teníe groga una orella)
e per l'al res el fo ferrans,
e no fon trop pauc ni trop grans.
De la sela, senes messonja,
puesc vos dire cossi fo conja:
tug li arsso foro de jaspe
e la sotzsela d'un diaspe,
e l cuer fo d'una serpentina
que valc tot l'aver de Mecina. (Messina)
L'us estriop fo de calssadoine (v. estruep; estribo)
e l'autre fo de cassidoine.
Lo fre ni l peitral, ses doptansa,
comprar no poiria l rei de Fransa,
e que lhi valgues l'emperaire;
car tot lo tesaur del rei Daire
valo doas peiras que i so;
et anc lauram d'aital faisso
non vi mais nuls hom bateiatz;
que l'aver de trenta ciotatz
val lo carboncles qu'es al fre,
que la nug escura al sere
vira cum pel bel jorn d'estiu.
Anc cavasier plus agradiu
no vitz, plus bel ni plus auzart.
Et anet li de l'autra part
una dona mial tans plus bela
que glai ni flor, can renoela;
ni neu ab gel, can cai en branca,
non es de la mitat tant blanca
cum la gola ni ls pes ni ls mas. (gola, peus, mans)
E de la cara soi certas
qu'es plus blanca e plus colorada
que roza de mai brotonada:     (rosa de mach; rosa de mayo)
veus tota sa fina color!
E portet garlanda de flor
eus cabels que son lonc e saur,
que per ma fe sembleron d'aur,
tant foron belh e resplandens.
Huels amoros, gais e plazens (ulls; una de les varians)
ac, e non cara estrunada,
e fon graila e grassa e dalgada,
e no portet vestir de sirgua,
ans portet be vestir de lhirgua,
mantel e blial e gannacha.
Plus fo escaficha e be facha
que dona qu'hom puesca trobar;
car anc Dios non formet sa par (Deu, Deus)
de gran beutat e de cunhtia.
E que voletz que plus vos dia? (y qué voléu que mes tos diga)
Que l fre e l peitral e la sela     (freno, pitral, cadira : silla)
val mai que l'aver de Castela (Castella, Castilla)
ab los cinc regemes d'Espanha. (los sing reinos de España)
E l palafre fon de Bretanha,
e es plus vertz qu'erba de prat,
e fo vermelha la mitat,
e la cri e la coa saissa;
e per la cropa una faissa (grupa, faixa)
ac plus blanca que flor de lir; (mes blanca que flo de lis: lliri)
e valc dos tans, senes mentir,
que l palafre del cavasier.
Ab tant vec vos un escudier
e una donzela apres! (y una donsella después, detrás)
E fo m veiaire que portes
un arc d'alborn, bel per mezura,
e tres cairels a la sentura
don l'us es resplendens d'aur fi
e l'autre d'acier peitavi,
gent furbit e gent afilat; (afilat, esmolat)
e l ters es de plum roilhat, (plom)
ab una asta torta de boih,
ab que fier tot amador moih
e amairitz, cant vol trair.
De la donsela, ses mentir,
no sai si s'es bruna ni blanca,
que ls cabels li van tro part l'anca,
si que cobren tota la sela,
qu'om non ve arsso ni sotzsela;
davan li van tro a l'artelh.
E portet un blial vermelh;
mas ieu no sai si s'es be facha, (pero yo no sé si está ben feta)
que, cum si agues capa o gannacha, (com si tinguere capa, garnacha)
la cobro per tot li cabelh.
Et anc no vitz plus bel parelh
del donzel et de la donzela.
E que cuiatz que faria ela?
Anet chantan un chan noel,
si qu'entendo l boi e li auzel
e s'en laissavo de chantar. (s'en dixaben o dixáen de cantá)
E chantet gent, azaut e clar,
e dih: "Dona ses amador
e cavasier senes amor
per tal qu'om los pogues triar
de mest cels qu'amon leialmen;
e dona c'ama per argen
ni sap son mercat al colgar,
volgra l'avengues ad anar
en camia desafiblada."
Ab tant vec vos per meg l'estrada
venir la dona e l cavasier!
Et ieu saludie los premier 
e dissi: "Senher, Dios vos sal
e vos gart d'ira e de mal,
vos, la dona e la companhia."
Et el dih: "Dios vos benezia,
Peire Guillem, e us laih trobar
dona que us am de cor leial,
que tant lonc tems l'avetz sercada."
“Senher, et ieu ja l'ai trobada,
de cui soi ieu mial tans que mieus.”
"E vos podetz ben esser sieus,
Peire Guillem, qu'ilh non es vostra."
“Senher, pel bel semblan que m mostra
me teni de lies per paguatz."
“Aichi paih hom d'amor los fatz,”
dih la dona, “bels amics fraire.”
“Dona, e s'ieu l'am ses cor vaire,
no me pot be valer merces?”
"Amics, e merces, en que n'es, 
que anc noca fo en son repaire?”
"E i fo, dona, ges non a gaire,
que volc qu'eu fos ses autre sieus."
"A mal senhor laissa hom sos fieus,
amics," so dih lo cavasiers.
"E qui no pot passar estiers,
senher, per que los laissara?"
"Peire Guillem, car servira
cum hom forssatz, c'als non pot faire".
"Senher, per l'arma vostre paire,
diguatz me, don me conoissetz,
mas ta soven me mentavetz?
Car remanetz enuegh ab mi,
car anc per ma fe non aigui
un osde que tant m'abelis,
ni anc nulh tems home no vis
que ta be fos per tos tems vostre.
Doncs estatz ab mi que us o mostre,
qu'eu vos o quier per amor Dio."
"E no remanra aitant lio,"
s'a ditz la dona, “mas li platz.
Mas pres de fontaina e de pratz
nos matetz, e pres de boscatge,
car li castel nos so salvatge;
mas nos partim dels Catalas,
que menhs n'i trobam de vilas
que de gentils de l'encontrada."
“Dona, en bela alberguada
estaretz, e luenh de castel.
En un verdier, claus de rauzel,
estaretz sotz un bel laurier, (v. novas del papagai)
on cor fontaina sul gravier,
fresca, freja, clara e genta."
"Aital fontaina m'atalenta,"
dih la dona e l cavasier.