Mostrando las entradas para la consulta Beceite ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta Beceite ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas

martes, 27 de enero de 2026

Pur - Espurgatori

Pur, adj., lat. purus, pur, nel, propre.
De bon vi pur a beure assatz.
Deudes de Prades, Auz. cass. 
De bon vin pur à boire assez.
Pura cum la pupilla. Eluc. de las propr., fol. 69.
(chap. Pura com la pubilla : verge, virgen, no casada. No crec que se traduíxque en fransés “prunelle”, que es la nina del ull.)
Pure comme la prunelle.
Moral. Tal cuia esser purs e netz de peccatz.
Hom leva puras mas en oratio.
V. et Vert., fol. 41 et 90.
Tel pense être pur et net de péché. 
On lève pures mains en oraison.
CAT. Pur. ESP. PORT. IT. Puro. (chap. Puro, pur, puros, pura, pures.)

Pur, adj., lat. purus, pur, nel, propre. Oro, or, aurum, aur


2. Purament, adv., purement, simplement.
Heres pot esser instituitz alcus hom e purament e sotz condicion.
Trad. du Code de Justinien, fol. 63.
Héritier peut être institué aucun homme et purement et sous condition.
CAT. Purament. ESP. PORT. IT. Puramente. (chap. Puramen, púramen si se vol ficá tilde aon está lo acento, que es lo correcte segons la ortografía del chapurriau.)

3. Puritat, Puretat, Purtat, s. f., lat. puritatem, pureté, netteté. 
L' abitacols dels peissos 
Non es de puritat tan gran
Cum l' aires on l' aucel estan.
Brev. d'amor, fol. 52.
(chap. L'habitácul dels peixos no es de puresa tan gran com l'aire aon los muixons están.)
Le séjour des poissons n'est pas de pureté si grande comme l'air où les oiseaux sont.
Car de purtat nasquet et mor. Libre de Senequa.
Car de pureté naquit et meurt.
Moral. Aquels que fan vida d' angel en terra per puritat de sancta vida.
V. et Vert., fol. 103. 
Ceux qui font vie d'ange sur la terre par pureté de sainte vie.
ANC. FR. Aimant d'un cueur rempli de purité.
CL. Marot, t. IV, p. 346.
Amyot, trad. de Plutarque. Morales, t. II, p. 225.
La cape blanche signifie purité et virginité.
H. Estienne, Apologie pour Hérodote, t. II, p. 214.
CAT. Puritat. ESP. Puridad (pureza). PORT. Puridade. IT. Purità, puritate, puritade. (chap. Puresa, pureses; impuresa, impureses; valensiá: purea, nedea.)

4. Puracio, s. f., purification.
Puracio de la plaga. Trad. d'Albucasis, fol. 12.
(chap. Purificassió de la llaga : ferida; llimpiesa.)
Purification de la plaie.

5. Purificar, v., lat. purificare, purifier.
Purifica la mia arma. Lo Payre eternal.
(chap. Purifique la meua alma o ánima. Vore l'agüelo sebeta : ting presa, ting pressa. La meua ánima té pressa. - Pedro Salinas.)

“LA MEUA ÁNIMA TÉ PRESA". Carambelos. Ting Presa, Pedro Salinas; Luis Arrufat

Purifie la mienne âme.
Part. pas. Adonc Paul pres II barons purificatz.
(chap. Entonses Pablo, Paúl, Pol va pendre o prendre dos barons purificats. Traducsió dels Actes dels Apostols al ocsitá, antic chapurriau.)
Trad. des Actes des Apôtres, ch. 21.
Alors Paul prit deux hommes purifiés.
CAT. ESP. PORT. Purificar. IT. Purificare. (chap. Purificá : purifico, purifiques, purifique, purifiquem o purificam, purifiquéu o purificáu, purifiquen; purificat, purificats, purificada, purificades; yo purificaré; yo purificaría; si yo purificara; si yo tinguera una purificadora, cuánta aigua purificaría; o pixum de gorrino, purín, purins.)

6. Purificacio, Purificatio, s. f., lat. purificatio, purification.
Lo complimens de lur purificacio.
Trad. des Actes des Apôtres, ch. 21. 
L'accomplissement de leur purification.
La purificatio de sancta Maria. Calendrier provençal.
(chap. La purificassió de Santa María.)
(N. E. Supongo que cualquier catalanoparlante, escribiente u oyente entenderá esta corta frase en provenzal, uno de los dialectos de la lengua occitana, de òc, Languedoc, lenga d'òc, och, hoc, oc : sí afirmativo.
El catalán siempre ha sido uno más de los dialectos de esta antiquísima lengua; véanse los Serments de 842 en Estrasburgo
El vocablo catalán purificació, con tilde, es el mismo que purificacio sin tilde, se encuentran palabras en textos catalanes sin tilde, y son las mismas que las occitanas. ¿Òc o no?)
La purification de sainte Marie.
CAT. Purificació. ESP. Purificación. PORT. Purificação. IT. Purificazione.
(chap. Purificassió, purificassions.)

Retrato imaginario de Martín I de Aragón, de Manuel Aguirre y Monsalbe. Ca. 1851-1854. (Diputación Provincial de Zaragoza).

7. Purificatiu, adj., purificatif, propre à purifier.
Es del sanc purificatiu.
Solelh... ha virtut purificativa.
(chap. Es de la sang purificatiu : purifique la sang. Lo sol … té virtut purificativa.)
Eluc. de las propr., fol. 20 et 116.
Il est du sang purificatif.
Soleil... a faculté purificative.
(chap. Purificatiu, purificatius, purificativa, purificatives.)

8. Impuritat, s. f., lat. impuritatem, impureté.
Ab infeccio et impuritat. Eluc. de las propr., fol. 133.
Avec infection et impureté.
CAT. Impuritat. ESP. Impuridad (impureza). IT. Impurità, impuritate, impuritade. (chap. Impuresa, impureses; impuridat, impuridats.)

9. Depurar, v., lat. depurare, épurer, rendre pur, clarifier. 
Vens... l' ayre pestilencial depuron. Eluc. de las propr., fol. 134-135.
(chap. Los vens... l'aire pestilén o pestilensial depuren; lo ven depure l'aire pestilén. Lligí Lo Decamerón en chapurriau.)
Vents... l'air pestilentiel épurent.
Part. pas. La clartat depurada.
Perilhos, Voy. au Purgatoire de S. Patrice. 
La clarté épurée.
CAT. ESP. Depurar. IT. Depurare. (chap. Depurá: depuro, depures, depure, depurem o depuram, depuréu o depuráu, depuren; depurat, depurats, depurada, depurades; yo depuraré; yo depuraría; si yo depurara; si yo tinguera una depuradora, cuánta aigua depuraría. 
A Beseit fa tems que depurem les aigües residuals, fecals, pixarrades, caguerades, lo safarech, la de escurá o fregá, y tota l'aigua bruta que vullgues. Al cárcol, toll de les madrilles, abans baixabe molta gorrinada.)

10. Depuracio, s. f., dépuration, épurement.
Ayga... per accio del foc pren depuracio. Eluc. de las propr., fol. 75.
(chap. L'aigua... per la acsió del foc se depure - pren depurassió -) 
L'eau... par action du feu prend épurement. 
CAT. Depuració. ESP. Depuración. IT. Depurazione. 
(chap. Depurassió, depurassions.)

11. Depurament, s. m., épurement, purification.
Depuro l'ayre..., dono depurament. Eluc. de las propr., fol. 38. 
Épurent l'air..., donnent épurement.
(chap. Depuren l'aire..., donen depuramén o depurassió : purifiquen.) 

12. Depuratiu, adj., dépuratif, propre à épurer.
Del ayre... depuratiu.
Depurativa... de superfluitatz d' humors.
Eluc. de las propr., fol. 52 et 25.
De l'air... dépuratif.
Dépurative... de superfluités d'humeurs.
(chap. menjunje depuratiu, depuratius, beguda depurativa, herbes depuratives com lo gitam, timó, saduricha, ruda, mansanilla, ortiga, herba de san Juan, herba fechera, herba del riñó, etc.)

saduricha
13. Purgar, v., lat. purgare, purger, purifier, nettoyer.
Bona sirventa que purga be lo ostal.
Coma aquell que purga la pura farina del bren.
V. et Vert., fol. 68 et 35.
Bonne servante qui nettoie bien l'hôtel.
Comme celui qui purge la pure farine du son.
Moral. Per purgar los peccatz... e per conquerre las virtutz.
Purgar lur consciencia.
(chap. Pera purgá los pecats... y pera conquistá les virtuts. Purgá la seua consiensia. Lur : llur; lurs : llurs : seu, seua, seus, seues.)
V. et Vert., fol. 66 et 33. 
Pour purger les péchés... et pour conquérir les vertus.
Purifier leur conscience.
- Terme de médecine.
El cap e 'l cors tot eisamen
Li purga fort be et adoba.
Deudes de Prades, Auz. cass. 
La tête et le corps tout pareillement il lui purge fort bien et arrange.
Subst. Ab purgar o ab sagnia. Brev. d'amor, fol. 37.
(chap. En purga (sust.) o en sangría; en lo purgá o en sangría. Lligí a Pedro Saputo cuan se va fé dotó o meche.)
Avec le purger ou avec saignée.
- Polir, affiner.
La lima esmera e purga lo fer. V. et Vert., fol. 77.
(chap. La llima esmerille (esmole, pulix) y purgue lo ferro.)
La lime polit et affine le fer.
Part. pas. Aprop de mel ben escumat
E del bel oli ben purgat
Deudes de Prades, Auz. cass.
Après du miel bien écumé et de belle huile bien purifiée sis gouttelettes.
- Terme de pratique.
Premeirament se deu esser purgatz d' aquel crim.
Trad. du Code de Justinien, fol. 4.
Premièrement il doit s'être purgé de ce crime.
CAT. ESP. PORT. Purgar. IT. Purgare. (chap. Purgá; porgá, cribá, ventá; purgo, purgues, purgue, purguem o purgam, purguéu o purgáu, purguen; purgat, purgats, purgada, purgades; yo purgaré; yo purgaría; si yo purgara; porgo, porgues, porgue, porguem o porgam, porguéu o porgáu, porguen; porgat, porgats, porgada, porgades; porgadora, porgadores; ventadó, ventadós; criba, cribes; aré, arés; sedás, sedassos.)

ventadó
14. Purgatori, Porguatori, s. m., lat. purgatorium, purgatoire.
Si es en purgatori, lai si purgara. Liv. de Sydrac, fol. 16. 
(chap. Si está (ell, ella) al purgatori, allí se purgará : purificará.)
S'il est en purgatoire, là il se purifiera. 
Tu intraras en porguatori.
(chap. Tú entrarás al purgatori.)
Tu entreras en purgatoire. 
Pensa d' yfern e de paradis e de purgatori.
V. et Vert., fol. 28.
Pense d'enfer et de paradis et de purgatoire.
CAT. Purgatori. ESP. PORT. IT. Purgatorio. (chap. Purgatori.)

15. Purgatori, adj., du purgatoire, qui appartient au purgatoire. 
Tres penas son: Las temporals, purgatorias et ifernals.
Brev. d'amor, fol. 108.
Trois peines sont: Les temporelles, du purgatoire et infernales.
(chap. Purgatori : purgán; purgatoris : purgans; purgatoria, purgatories.)

16. Purgatio, Purgacion, s. f., lat. purgationem, purgation, purification. Una vetz l' an prenga purgatio.
(chap. Que una vegada al añ prengue purgassió : se purgo dels pecats.)
Liv. de Sydrac, fol. 73.
Qu'une fois l'an il prenne purgation. 
Fig. Lo don del S. Esperit, don nos parlam ayssi, complis e perfay aquesta purgatio et aquesta neteza de l'arma.
V. et Vert., fol. 83.
Le don du Saint-Esprit, dont nous parlons ici, accomplit et parfait cette purification et cette netteté de l'âme.
Dona salut et purgacion de l' arma.
Hist. de la Bible en provençal., fol. 81.
Donne salut et purification de l'âme.
(N. E. Habría que comparar una Biblia provenzal con una catalana del mismo tiempo, incluso una traducción de Limoges (en verdadero lemosín) con una de Tortosa, a ver las grandes diferencias. La Biblia en valenciano de Bonifaci o Bonifacio Ferrer lamentablemente no se puede comparar, sólo la última página donde está especificado que está traducido a la lengua valenciana.)
CAT. Purgació. ESP. Purgación. PORT. Purgação. IT. Purgazione.
(chap. Purgassió, purgassions : purga, purgues.)

17. Purgament, s. m., purification.
Jorn del purgament de la Verge.
(chap. Lo día del purgamén o purificassió de la virgen, verge; pubilla.)
Trad. du N.-Test., S. Luc, ch. 7.
Jour de la purification de la Vierge.
ANC. ESP. Purgamiento. IT. Purgamento. (chap. purgamén, purgamens.)

18. Purgador, s. m., purgatif, purgation.
Non deu hom penre purgador
Voluntiers ni far sagnia. (N. E. A veces se encuentra volontiers.)
Brev. d'amor, fol. 37. 
On ne doit pas prendre purgatif volontiers ni faire saignée.
- Purgatoire.
Las penas del purgador.
Gui Folquet: Escrig trop. 
Les peines du purgatoire.
(chap. Purgadó, purgadós, purgadora, purgadores; porgadó, porgadós, porgadora, porgadores.)

19. Purgatiu, adj., lat. purgativus, purgatif, purificatif, propre à purger, propre à purifier. 
Ha virtut purgativa. Eluc. de las propr., fol. 150. 
A propriété purgative.
CAT. Purgatiu. ESP. PORT. IT. Purgativo. (chap. purgatiu, purgatius, purgativa, purgatives.)

20. Depurgar, v., lat. depurgare, purger, purifier.
Trulhat se depurga colan. Leys d'amors, fol. 36.
(chap. Lo prensat (la prensada: trullat : que va al trull) se purgue colán. En efecte, antes de que lo suc de raím, mosto, o l'oli vaigue al trull, convé colál, depurál, purgál, porgál.)
Pressé il se purifie en coulant.

trull, trujal, trullo, cup, fe vi, hacer vino


21. Espurgar, Espurjar, v., lat. expurgare, purger, purifier.
Enquera per ben espurgar,
La flor del' api faitz secar.
Deudes de Prades, Auz. cass. 
Encore pour bien purger, la fleur du céleri faites sécher.
Moral. Celui que s vol de pechat espurjar. Trad. de Bède, fol. 50.
Celui qui veut se purifier du péché.
Part. pas. Lendema, cant ser' espurgatz.
(chap. En son demá, cuan estará purgat : purificat : llimpio.)
Deudes de Prades, Auz. cass.
Le lendemain, quand il sera purgé.
ANC. FR. Espurgier soi parfaitement.
Helinand ou Thibaud de Marly, Vers sur la Mort.
L'or ou l'argent se espurge et afine au feu.
Livre de la Loi au Sarrasin, p. 115.
(N. E. No es extraño que un libro de la ley para los sarracenos, moros, mahometanos, musulmanes se encuentre escrito o traducido en romance, provenzal, occitano, ya que esta población usaba el romance (ladino) desde siglos bien tempranos, no sólo el árabe. Pedro IV en sus Ordonacions tiene una donde especifica que a los príncipes moros hay que escribirles en romance, romans.)
CAT. Expurgar, espurgar, esporgar. ESP. PORT. Expurgar. IT. Spurgare.
(chap. Esporgá: esporgo, esporgues, esporgue, esporguem o esporgam, esporguéu o esporgáu, esporguen; esporgat, esporgats, esporgada, esporgades; yo esporgaré; yo esporgaría; si yo esporgara; si yo tinguera un serrucho en mánec llarc, cuáns olivés u oliveres esporgaría!)

Beceite lanza olivos mandarinos al mercado

22. Espurgamen, Espurjamen, s. m., purgation, médecine, purification.
Vos li daretz espurgamen.
Deudes de Prades, Auz. cass.
Vous lui donnerez purgation.
Fig. Lo batemens de Deu, es espurjamens de presens vida.
Trad. de Bède, fol. 68.
Le battement de Dieu, c'est purification de la présente vie.
IT. Spurgamento. (chap. Esporgamén, espurgamén, esporgamens, espurgamens; esporgamenta, esporgada; espurgamenta, espurgada.)

23. Espurgatori, s. m., purgatoire.
Si non passa per espurgatori.
Liv. de Sydrac, fol. 89.
S'il ne passe pas par purgatoire.
ANC. FR. Et toutes les armes ploroient
Qui erent en espurgatoire.
(chap. Y totes les almes (ánimes) ploraben, (per) que estaben al expurgatori o purgatori.)
Fables et cont. anc., t. III, p. 144.
CAT. Expurgatori. ESP. PORT. Expurgatorio. (chap. expurgatori :  purgatori; esporgadó, esporgadós, esporgadora, esporgadores.)

miércoles, 21 de enero de 2026

Pudit - Pulegi

Pudit, s. m., pudit, sorte d'arbuste.

La grana
D' un arbre que a nom puditz.

Deudes de Prades, Auz. cass.
La graine d'un arbre qui a nom pudit.
ANC. CAT. Pudich.


Pueg, Poig, Puoi, s. m., lat. podium, puy, montagne, mont, coteau, sommet, hauteur.

La remazuda
Del pueg que brugi VII ans,
D' on issic mas la sorritz.
Guillaume de Saint-Didier: Malvaiza m' es.
Le résultat de la montagne qui mugit sept ans, d'où il ne sortit que la souris. (“Parturient montes, nascetur ridiculus mus”, Horacio.)

Abans que il blanc puoi sion vert.
(chap. Abans (antes) de que los blancs puchs siguen (estiguen) verts.)
P. d'Auvergne: Abans.
Avant que les blancs coteaux soient verts.
Fig. El pueg de perfectio.
(chap. Lo chapurriau ya está arribán al puch de la perfecsió.)

V. et Vert., fol. 63.
Au sommet de perfection.

Loc. fig. Ieu tenc lo pueg e lays la plana.
Perdigon: Aissi cum.
Je tiens le coteau et laisse la plaine.
Per plan e per poig e per ser.
T. de Folquet et de Porcier: Porcier.
Par plaine et par mont et par colline.
ANC. FR. Passe les vaus et les puis et les monts.
Roman de Garin le Loherain, t. 1, p. 24.
Rollans regarde ens puit et ens valées.
Roman de Roncevaux. Ducange, t. V, col. 595.
Le pui descend tout embronchiez.
Le pui devale contreval.
Roman de Florimond. Ducange, t. V, col. 595.
CAT. Putx (Valencià: puig, les normes de El Puig) IT. Poggio.
(ESP. Aragonés: pueyo, pueyos; podium, podiums.)
(chap. Puch, puchs. Marca famosa de motos, y famós tamé lo puch de Valderrobres, aon Puyo entrene.) (Puigdemont)

Puigdemont ,mi objetivo es tapar la corrupción de mi partido y de nuestro padrino, Jordi Pujol, los catalanes me la sudan


2. Puiol, s. m., hauteur, élévation.

Les puiols del mont Liba.

Eluc. de las propr., fol. 159.
Les hauteurs du mont Liban.
(N. E. Pujol, Podiolo, apellido famoso en Cataluña por el enano mafioso y racista que fue molt honorable president de la Generalitat. Los Pujols.)

Jordi Pujol, el hombre andaluz

3. Puiansa, s. f., ascendance.

Puians, puiansa.

Leys d'amors, fol. 70.
Montant, ascendance.
(ESP. Pujanza; ascenso)

4. Puiamen, Poiament, s. m., ascendance, hauteur.

En los autres elevatios et puiamens.

Leys d'amors, fol. 9.
Dans les autres élévations et hauteurs.
Fig. Malautia... es el siu gran poiament.
Eluc. de las propr., fol. 74.
La maladie... est à la sienne grande hauteur.
(chap. Pujamén, pujamens : pujada, pujades : aumén, aumens)

Pujamén, pujamens : pujada, pujades : aumén, aumens : costa, costes, San Roc, San Roque, Beceite, Beseit

5. Pueiar, Poiar, Puiar, v., monter, élever.

Sus li puoia sobr' el dos.
Guillaume de Berguedan: Un sirventes.
Sus il lui monte sur le dos.
K. dix a Thomas: Pugatz sobre I cavalh. Philomena.
(chap. Carlos li va di a Tomás: puja (pugéu) damún de un caball : monta, montéu en sentit mes respetuós, de vosté.)
Charles dit à Thomas: Montez sur un cheval.
Fig. Quan cug poiar, l' ome ave a deissendre.
Pons de la Garde: Sitot non.
Quand il croit monter, l'homme vient à descendre.
Quar fon pros e francx e debonaire,
Puget son pretz tan quan poiar podia.
Perdigon: Aissi cum.
Parce qu'il fut preux et franc et débonnaire, son mérite monta autant que monter il pouvait.
Loc. Poiar en dignitat.

V. et Vert., fol. 8.
Monter en dignité.

Substantiv. Tals es en gran poiar

Cui la roda, en breu virar,
Fai son poiar e descendre.

Giraud de Borneil: Honratz es.
Tel est en grand élever à qui la roue, en rapide tourner, fait son élever en descendre.
Part. prés. Puians, puiansa.

Leys d'amors, fol. 70.
Montant, ascendance.
Part. pas. fig. Son poiat en qualque dignitat.
V. et Vert., fol. 10.
Sont élevés en quelque dignité.

L' emperairitz cui jovens
A pueiat els aussors gratz.

Folquet de Marseille: Us volers.
L'impératrice en qui mérite a monté aux plus hauts degrés.

ANC. FR. Contre mont puie le degré.

Fables et cont. anc., t. III, p. 343.
Amont l'arbre prent à puier.

Roman du Renart, t. III, p. 187.
E si fet bon puier sur mer.
Nouv. rec. de fables et cont. anc., t. 1, p. 376.
Por li è por son los amont Saine puièrent.
Roman de Rou, v. 4915.
CAT. ANC. ESP. Pujar. PORT. Pojar. IT. Poggiare. (chap. Pujá: pujo, puges, puge, pugem o pujam, pugéu o pujáu, pugen; pujat, pujats, pujada, pujades; yo pujaría; yo pujaré; si yo pujara al puch. A Vallchunquera, La Fresneda: puchá.
ESP. Subir, pujar en una puja.)

6. Empuiar, v., monter, s'élever.

Quan enpugiei sus el bar merlat.

G. Rainols: Auzir cugei.
Quand je montai sus en le rempart fortifié.

7. Sobrepoiar, Sobrepuiar, v., surmonter, dominer, surélever.
Tant sobrepoia 'l dans
Que mos cors non pot pensar.

Folquet de Marseille: Si cum.
Tant le dommage domine que mon coeur ne peut penser.

Es fols qui be no 'l merma,
Quan lo vetz sobrepuiar.

Bertrand de Born: Mout mi plai.
Est fou qui bien ne l'abaisse, quand il le voit surmonter.

Part. pas. Tant es sobrepoiatz
Vostre pretz.

Pons de Capdueil: Ja non.
Tant est surélevé votre mérite.
CAT. ESP. Sobrepujar. PORT. Sobrepujar, sobrepojar.
(chap. Sobrepujá, dominá, destacá, sobreixí, pujá mol amún, o massa.)

Puericia, Pueritia, Puerissia, s. f., lat. pueritia, âge puéril, puérilité, bas âge.
Infancia, puericia.

Cartulaire de Montpellier, fol. 174.
Enfance, âge puéril.
Si la gelbozitat accideys de puerissia.
Trad. d'Albucasis, fol. 68.
Si la gibbosité vient de bas âge.
Lo rey Loys en sa pueritia.

Cat. dels apost. de Roma, fol. 181.
Le roi Louis en son bas âge.

CAT. ESP. PORT. Puericia. IT. Puerizia. (chap. Puerissia, edat pueril, cuan se es chiquet, sagalet, chiquets, sagalets, chiqueta, sagaleta, chiquetes, sagaletes; cuan se dixe la mamella, lo mamá. Los de la Ascuma encara no han dixat la mamella, encara mamen, los mol mamons y mamones.)

2. Pueril, adj., lat. puerilis, puéril.
Puericia, o etat pueril... en la qual intra quascu... quan laissa la popa.

Eluc. de las propr., fol. 69.
Puérilité, ou âge puéril... dans lequel entre chacun... quand il laisse la mamelle.

- Par extens. Ce qui est de peu d'importance.

Pecatz et faytz puerils.

Eluc. de las propr., fol. 66.
Péchés et faits puérils.
CAT. ESP. PORT. Pueril. IT. Puerile. (chap. pueril, puerils.)


Pulegi, s. m., lat. pulegium, pouliot, sorte de plante.
Pulegi, es herba mot aromatica.
(chap. Lo puliol es una herba mol aromática.)

Eluc. de las propr., fol. 219.
Pouliot, c'est herbe moult aromatique.
IT. Puleggio. (chap. Puliol, a Beseit se fa bastán té de puliol. ESP. Poleo - menta.)

Puliol menta, a Beseit se fa bastán té de puliol. ESP. Poleo - menta

viernes, 5 de diciembre de 2025

Propiciacio, Propri

Propiciacio, s. f., lat. propitiatio, propitiation.

Mont de clemencia et de propiciacio.
Dia de propiciacio.

Eluc. de las propr., fol. 161 et 129.
Mont de clémence et de propitiation.
Jour de propitiation.
CAT. Propiciació. ESP. Propiciación. PORT. Propiciação. IT. Propiziazione.
(chap. Propissiassió, propissiassions.)

Propiciacio, s. f., lat. propitiatio, propitiation.


2. Propitiatori, s. m., lat. propitiatorium, propitiatoire, nom que les Hébreux donnaient à une table d'or placée sur l'arche d'alliance.

Adumbrans lo propitiatori. Trad. de l'Épître de S. Paul aux Hébreux.
Ombrageant le propitiatoire.
CAT. Propiciatori. ESP. PORT. Propiciatorio. IT. Propiziatorio.
(chap. Propissiatori, propissiatoris : que té la facultat de fé propissi o favorable; espessialmen dabán de la divinidat; tamé se li diu al reclinatori, reclinatoris.)


Propri, adj., lat. proprius, propre.

Nostre propri sen ni nostra propra volontat. V. et Vert., fol. 42.
Notre propre sens ni notre propre volonté.

Loc. prov. Comensamens es de discordia faire propri aquo qu' es comu.
(chap. literal: Escomensamén es de discordia fé propi lo que es comú; apropiá, apropiás de algo comú, com lo monte, aon se pasturabe.
Conec algunes fites que controlabem cuan erem pastorets.)

Trad. de Bède, fol. 7.

C'est commencement de discorde de faire propre ce qui est commun.

- Le sens naturel et primitif d'un mot.
Transportadas del significat propri ad impropri per alcuna semblansa.

Leys d'amors, fol. 108.
Transportées de la signification propre à l'impropre pour aucune ressemblance.

- Subst. Propriété, possession.

Veray religios non ha ren propri en terra.
Son proprietaris, pueys que auran vodat que ells non tengan propri.

V. et Vert., fol. 99 et 14.
Le vrai religieux n'a rien en propre sur la terre.
Sont propriétaires, après qu'ils auront fait voeu qu'ils ne tiennent pas (de ne pas tenir) de propre.
CAT. Propi (N. E. Encuentro propri, propria en textos que parecen catalanes, a ver si van a ser occitanos, y también propi).
ANC. ESP. Proprio. ESP. MOD. Propio. PORT. IT. Proprio, propio.
(chap. propi, propis, propia, propies.)

2. Proprietat, s. f., lat. proprietatem, propriété.

Era proprietat d' En Espaingnol. V. de Bertrand de Born.
Était la propriété du seigneur Espagnol.
Non deu aver proprietat
Ses licencia de son abbat.

V. de S. Honorat.
Il ne doit pas avoir de propriété sans la permission de son abbé.

- Ce qui appartient essentiellement à une chose.

Entendem per proprietatz las partidas essentials de la cauza.

La proprietatz del nom es significar substancia e qualitat.

Leys d'amors, fol. 145 et 43.

Nous entendons par propriété les parties essentielles de la chose.

La propriété du nom est de signifier substance et qualité.

- Qualité, titre.

Cant hom parla d' una autra persona de la cal no sab so nom, hom la dona a conoysser ayssi co pot per sas proprietatz; ell' es rey o ducs o comtes. (N. E. Hay imbéciles como Próspero de Bofarull y Mascaró, archivero del ACA, archivo general de la Corona de Aragón, que usan sin ninguna propiedad: condes-reyes, monarquía catalano-aragonesa, etc.)

V. et Vert,, fol. 39.
Quand l'homme parle d'une autre personne de laquelle il ne sait pas son nom, l'homme la donne à connaître ainsi comme il peut par ses qualités; elle est roi ou duc ou comte.

Moral. Bos pretz a tres noblas proprietatz.
G. Riquier: Quar dreytz.
Bon mérite a trois nobles qualités.
Tota proprietat
Qu' es en Dieu e' n Deitat.

Brev. d'amor, fol. 2.
Toute propriété qui est en Dieu et en Divinité.
CAT. Propietat. ESP. Propiedad. PORT. Propriedade. IT. Proprietà, proprietate, proprietade. (chap. Propiedat, propiedats)

3. Proprietari, s. m., lat. proprietarius, propriétaire, maître.

Son proprietaris, pueys que auran vodat que ells non tengan propri.

V. et Vert., fol. 14.

Sont propriétaires, après qu'ils auront fait voeu qu'ils ne tiennent pas (de ne pas tenir) de propre.

Possessors, proprietaris.

Tit. de 1422, Bordeaux. Cab. Monteil.
Possesseurs, propriétaires.

CAT. Propietari. ESP. Propietario. PORT. IT. Proprietario.
(chap. Propietari, propietaris, propietaria, propietaries.)

4. Propriamen, Propriamens, adv., proprement.

Lo quins planeta dissenden

Es dig Venus propriamen.

Brev. d'amor, fol. 32.

La cinquième planète descendante est dite Vénus proprement.

Nos non podem nomnar aquestas virtutz en romans ayssi propriamens co lo lati o pauza. V. et Vert., fol. 64.
Nous ne pouvons pas nommer ces vertus en roman aussi proprement comme le latin le pose.

- Terme de grammaire.

Cant una dictios pot estar en locutio methaforicalmen o propriamen.

Leys d'amors, fol. 142.
(N. E. Los catalanoparlantes no tendrán muchas dificultades en entender el texto de las Leys d'amors, es una de las “gramáticas” de su lengua, el occitano, que no han querido aceptar.)
Quand un mot peut être en locution métaphoriquement ou proprement.

CAT. Propiament. ESP. Propiamente. PORT. IT. Propriamente.
(chap. Propiamen, própiamen.)

5. Propriar, v., approprier, attribuer.
Part. pas. Las obras que son de gran poder son propriadas a Dieu lo payre. V. et Vert., fol. 46.
Les œuvres qui sont de grand pouvoir sont attribuées à Dieu le père.
(chap. atribuí, atribuís : yo me atribuíxco, atribuíxes, atribuíx, atribuím, atribuíu, atribuíxen; atribuít, atribuíts, atribuída, atribuídes; apropiá, apropiás té un atre significat, fé propi, conquistá, pendre, robá, furtá, etc.)

6. Apropriatio, s. f., lat. apropriatio, appropriation, ressemblance, similitude.

Alcuna apropriatio de persona. V. et Vert., fol. 39.
Aucune ressemblance de personne.

CAT. Apropiació. ESP. Apropiación. PORT. Appropriação.
IT. Appropriazione. (chap. Apropiassió, apropiassions : fé propi; no vech cla “Alcuna apropriatio de persona” traduít com “Aucune ressemblance de personne.”; en este cas siríe : paregut, assemellá, assemellás, pareixe, pareixes; de prop: aproximassió, aproximassions.)

7. Apropriar, Appropriar, v., lat. appropriare, approprier.

Verays humils non apropria a se los bes de son senhor que passon per sas mas. V. et Vert., fol. 52.
(chap. Lo verdadé humil no se apropie de los bens de son siñó que passen per ses (les seues) mans.)
Le vrai modeste n'approprie pas à soi les biens de son seigneur qui passent par ses mains.
(N. E. Aquí tengo que citar a Modesto, habitante de Beceite, cuyos vecinos son los más pacíficos.)

Per apropriar a si la terra de son vezi.

(chap. literal: Pera apropiá a sí la terra de son veí : pera apropiás de la terra de son veí (son : lo seu); vehí escriu l'agüelo Sebeta, Luis Arrufat de Valjunquera: “Sé que no escric prau be, pero, per les vostres charrades, vech que tots me enteneu y aisó o es un miracle o es una demostrasió viva de que lo chapurriau viu, en contra de lo que algún vehí se empeñe en recordamos un día si y un atre tamé.”)

For de Montcuc. Ord. des R. de Fr., 1463, t. XVI, p. 132.
Pour approprier à soi la terre de son voisin.

- Attribuer.

Appropriar a lor juridiction. Cout. de Condom.
Attribuer à leur juridiction.
Part. pas. Los bes que son apropriatz a santa Glieysa.

V. et Vert., fol. 16.
Les biens qui sont attribués à sainte Église.
Osta aquela, si podes, am instrumentz apropriatz.

Trad. d'Albucasis, fol. 14.
Ôte celle-là, si tu peux, avec instruments appropriés.

(N. E. Las palabras en francés que están en mayúscula a principio de frase, NO suelen llevar las tildes o circunflejos; las pongo yo siempre que me dé cuenta. Osta occitano pasa a “oste” antiguo francés, y “ôte” en el francés más moderno. El verbo es “ôter”, quitar, remover, retirar, sustraer (véase tolre, tolere, tolra, año 960). Se encuentran muchísimos ejemplos, nostre : nôtre, chastel : chasteau : château, etc, &c.)

- Rendre propre, en parlant d'un nom.
Vol apropriar nom comu. Leys d'amors, fol. 131.
Veut rendre propre nom commun.
CAT. ESP. Apropiar. PORT. Appropriar. IT. Appropriare.
(chap. Apropiá, apropiás: yo me apropio, tú te apropies, apropie, apropiem o apropiam, apropiéu o apropiáu, apropien; apropiat, apropiats, apropiada, apropiades; apropiaría; apropiaré; si yo me apropiara de tots los teus llibres y no ne llixquera cap, encara aixina sabría mes que tots los sompos de la Ascuma juns.)

8. Apropriadamens, adv., convenablement.
Ayssi breumen et ayssi apropriadamens. V. et Vert., fol. 39.
Aussi brièvement et aussi convenablement.
ESP. Apropiadamente. PORT. Appropriadamente.
(chap. Apropiadamen : en propiedat, ben fet, curiosamen, etc.)

9. Apropriamen, s. m., propriété.

Lur calitat... e 'ls apropriamens.

Pierre de Corbiac: El nom de.
Leur qualité... et les propriétés.
ANC. ESP. Apropiamiento. (chap. Apropiamén, apropiamens : no es lo mateix que lo fransés “propriété”, propiedat, sino lo resultat del verbo apropiá, apropiás; per ejemple : lo apropiamén del rey Jaime I del regne de Valensia : lo de Blasco de Alagón de Morella, lo de Alfonso I de Saragossa, etc.)

10. Impropri, adj., lat. improprius, impropre.

Transportadas del significat propri a impropri per alcuna semblansa.

Leys d'amors, fol. 128.
Transportées de la signification propre à l'impropre pour aucune ressemblance.
(N. E. Esto lo tenía que haber leído el ignorante químico Pompeyo Fabra antes de meter la pata.)
CAT. Impropri
(N. E. O sea, que Raynouard encuentra Propi como catalán, pero ahora encuentra lo contrario, Impropri, con dos erres, igual que se escribe en occitano; eso es normal cuando confundes una lengua, la occitana, con uno de sus dialectos, el catalán).
ESP. Impropio. PORT. Improprio. IT. Improprio, impropio.
(chap. Impropi, impropis, impropia, impropies; in + propi, negassió,
n dabán de p passe a m, aixó no sol passe al chapurriau, sino a diferentes llengües de la mateixa familia latina.)

11. Impropriamen, Enpropriamen, adv., improprement.

L' imperatius impropriamen ha presen.

Enpropriamen sia ditz, segon romans.
Leys d'amors, fol. 75 et 43.
L'impératif improprement a le présent.
Soit improprement dit, selon roman.

CAT. Impropriament. ESP. Impropiamente. PORT. Impropriamente.
IT. Impropriamente, impropiamente.
(chap. Impropiamen : de manera impropia.)

12. Improprietat, s. f., lat. improprietatem, impropriété.

La quals improprietatz de sentensa se fay en motas manieras.

Leys d'amors, fol. 104.

Laquelle impropriété de phrase se fait en nombreuses manières.

CAT. Improprietat. ESP. Impropiedad. PORT. Impropriedade.
IT. Improprietà, impropietà. (chap. Impropiedat, impropiedats.)

Pros

domingo, 30 de noviembre de 2025

Pres - Archipreire, Archipreyre, Arquipreire

Pres, prép., près.
Be m plazon l' arquier
Pres la barbacana.
B. Arnaud de Montcuc: Er can.
Bien me plaisent les archers près la barbacane.
S' a lieys platz alberguairai 
Pres de lieys.
G. Rudel: Lanquan li jorn.
Si à elle il plaît je logerai près d'elle.
Prép. comp. Si de pres savis homes vas,
Leumen no seras fols ni vas.
Leys d'amors, fol. 3.
Si auprès de sages hommes tu vas, facilement tu ne seras fou ni vain.
Ad una fontanella, de pres un olivier.
(chap. A una fontanella, fonteta, prop (a la vora) de un olivé, una olivera.
A Calaseit ña una partida que se diu La Fontanella, aon va a beure
Carlos Rallo Badet, milló dit, va a abeurás.)
Roman de Fierabras, v. 140.
A une fontanelle, auprès d'un olivier.

La pileta, camino, pantano de Pena, embalse, finca, almendros, olivos, Esteban Lorente, Moncho, Ramón Guimerá Caballé, Gelete, perra, plantando olivos
 
 
Adv. Loin m' es dels oillz, mais del cor m' es tan pres.
(chap. Llun (lluñ, ella) m'está dels ulls, pero del cor m'está tan PROP.) 
Peyrols: Pois m'entremis.
Elle m'est loin des yeux, mais du coeur elle m'est si près.
Adv. comp. Mas per so l' estau de pres.
Le moine de Montaudon: Mos sens.
Mais pour cela, je lui suis de près.
Que vis la mayre e 'l filh de pres. Passio de Maria
Qui vit la mère et le fils de près.
Ben fo grazitz pres e loing per los bons sons qu' el fazia.
Il fut bien honoré près et loin pour les bons airs qu'il faisait.
Ni pres ni loin non aten.
Hugues de Saint-Cyr: Servit aurai. 
Ni près ni loin je n'attends.
ANC. CAT. Pres. IT. Presso. (chap. Prop (de), a la vora de. 
ESP. Cerca (de).)
2. Apres, adv., après, ensuite.
Apres, Dieus, quan los ac formatz,
Ditz: Creissetz e multiplicatz.
(chap. Después, Deu, cuan los habíe format, va di: creixéu y multiplicautos o multipliqueutos.)
Brev. d'amor, fol. 56.
Ensuite, Dieu, quand il les eut formés, dit: Croissez et multipliez.
Apres... debon jurar a lui. Titre de 1080.
(chap. Después... li deuen jurá an ell; debon : deuen : tenen que, tenen la obligassió de : sacramén, homenaje u homenache. Ojo com cambie lo ocsitá de 1080 en lo chapurriau de 2025!
Castellá: Después... deben jurar a él : jurarle : rendir homenaje, sacramento.)
Après... doivent jurer à lui.
ANC. FR. Andui se sont d' ilec torné, 
Alez devant, g' irai après.
Roman du Renart, t. I, p. 43 et 104.
Adv. comp. Pueis l' a dit en apres.
Arnaud de Carcasses: Dins un verdier.
Puis il lui a dit par après. 
Seguiretz me en apres.
Fragm. de trad. de la Passion.
Vous me suivrez par après.
Paraulas que s devon essegre en apres.
Regla de S. Benezeg, fol. 1.
Paroles qui se doivent suivre par après.
ANC. FR. En après le roi, la reine et leur fils,... vinrent audit lieu.
Monstrelet, t. I, fol. 83. 
En après que les armes de Saintré contre messire Enguerrant furent accomplies.
Jehan de Saintré, t. II, p. 308.
Prép. S' apres cent mals, be de lieis agues. 
P. Raimond de Toulouse: Si cum celui.
Si, après cent maux, un bien d'elle j'eusse.
Pero ades esper...
Qu' apres l' ira m' eschaya
Tals joys que m denh plazer.
Pons de Capdueil: Ben es fols.
Pourtant incessamment j'espère... qu'après la tristesse il me survienne telle joie qui daigne me réjouir. 
Prép. comp. Apres d' el seu repaire.
Blacas: En chantan.
Auprès de la sienne demeure.
Tan tost can fon assegut apres d' ela, la pregnet d' amor.
V. de Raimond de Miraval.
Aussitôt qu'il fut assis auprès d'elle, il la pria d'amour.
ANC. ESP.
Venien apres del rey todos los senadores.
(MOD. Venían después del rey (junto al) todos los senadores. Todos los senadores venían detrás del rey.)
Poema de Alexandro, cop. 1382.
ANC. CAT. Apres (MOD. després). IT. Appresso. (ANC. ESP. Apres.) (chap. Después; detrás.)
 
Prestar, v., lat. praestare, prêter.
Fan prestar lurs deniers a lurs messatges. V. et Vert., fol. 14.
(chap. Fan prestá (dixá) los seus dinés als seus mensajeros; “messatges” : enviats, comisionats, casi embaixadós, que porten un mensaje. Als textos antics trobaréu: missatge, missatger, missatgers, missatgeria, missatgeries, y varians.
En aragonés antic, documentat, missatgeros, missatgeres:
“E sobre esto havemos scripto a vuestros missatgeros et a los del regno de Valencia los quales crehemos que devan seyer ydos a la villa Dalcanyiç. E senyores si algunas cosas podemos fazer por vosotros fiablamente nos hen scrivit. Nostre Senyor Dious vos haia en sa guarda.
Scripta en Calatayud a XV de junyo. (1411) - El governador justicia Daragon et Berenguer de Bardexi a vuestra honor apperellados. 
Aixó es aragonés, llengua aragonesa, no la fabla batúa Frankenstein de Francho Nagore, Chusé Inazio Nabarro, Susín, etc.)
Font prêter leurs deniers à leurs commissionnaires.
Peire, joglar, li prestet deniers e cavals.
V. de Bertrand de Born. 
Pierre, le jongleur, lui prêta deniers et chevaux.
Prestas li tro aia guazanhat.
(chap. Préstali (díxali dinés) hasta que (ne) haigue guañat.)
Guillalmet: Senher prior.
Prêtez-lui jusqu'à ce qu'il ait gagné.
Part. pas. fig. Dieus t' a prestada 
La vida, e non ges donada.
(chap. Deu t'ha prestat (dixat) la vida, y no gens donada.)
Libre de Senequa.
Dieu t'a prêté la vie, et non point donnée.
Loc. fig. An lor querella prestada.
Bertrand de Born: Rassa mes. 
Ils ont leur plainte émise. 
Subst. et prov. Alcunas ves val lo prestar donar.
V. et Vert., fol. 78. 
Aucunes fois vaut le prêter donner.
CAT. ESP. PORT. Prestar. IT. Prestare. (chap. Prestá, dixá en préstamo: presto, prestes, preste, prestem o prestam, prestéu o prestáu, presten; prestat, prestats, prestada, prestades; prestaría; prestaré; si yo prestara; dixo, dixes, dixe, dixem o dixam, dixéu o dixáu, dixen; dixat, dixats, dixada, dixades.)
2. Prest. s. m., prêt.
Es tot comtat a usura cant que ne prenda per razon del prest.
(N. E. los términos compte, cuenta, contar, cómputo, computare; y comite, conde, comte, se mezclan en los textos, no sólo en los antiguos.)
V. et Vert., fol. 13.
Est tout compté pour usure quoi qu'il en prenne par raison du prêt.
No m detz a do ni a prest.
Rambaud d'Orange: Aras no siscla.
Ne me donna à don ni à prêt.
- Sorte d'exaction.
Ni albergada, ni do, ni prest. 
Cout. de Fumel de 1265. DOAT, t. VIII, fol. 134. 
Ni droit de gîte, ni don, ni prêt. 
Carta sagelada col rey..., conoc qu' el prest... li fes hom de grat.
Cartulaire de Montpellier, fol. 200.
La charte scellée avec le roi..., il reconnut que le prêt... on lui fît de gré. ANC. CAT. Prest. IT. Presto.
3. Presta, s. f., prêt.
Quals causas podon esser donadas a presta.
Trad. du Code de Justinien, fol. 23.
Quelles choses peuvent être données à prêt.
CAT. Presta.
4. Prestansa, s. f., prêt.
Aquel om... qui receup autrui aver en prestansa.
Trad. du Code de Justinien, fol. 23.
Cet homme... qui reçut l'avoir d'autrui en prêt.
IT. Prestanza.
5. Prestayre, Prestador, s. m., prêteur.
Lo prestayres deslials, cant ve la paubra gen plus afazendada e greviada..., lur ven plus car. V. et Vert., fol. 14.
(chap. Lo prestamiste desleal, cuan veu la pobra gen mes afaenada y agraviada..., los u ven mes car; ere típic dels tratans de besties de cárrega, machos, mules, caballs, rucs - burros, cuan lo habíen pagat, ya ne nessessitaben un atre. A Beseit va sé famós “engerra”, Eutropio : Tropio, que ere tratán. “Lo clot de Tropio” está a la vora del portal de Villanova, Vilanova. Se va fé una permuta, crec, per un terreno aon está lo pon de la Viña, pera pugué passá a les fábriques - si plovíe mol y creixíe “lo riu de les basses”, que es aon está la passera cap al Racó del Toscá, restaurán La Rabosa. De estos préstamos ne parle tamé 
“l'agüelo Sebeta”, de Valjunquera, Vallchunquera. Ya tots sabem quí es lo autó de los textos de Luiset y son yayo.)
Le prêteur déloyal, quand il voit la pauvre gent plus embarrassée et grevée..., leur vend plus cher.
Mas quan falho 'l prestador, 
No pot far V ni VI terna.
Aimeri de Peguilain: Li folh.
Mais quand manquent les prêteurs, il ne peut faire cinq ni six ternes.
ANC. FR. Lequel enprunt il renderont dedens l'espasse de deux moys, jà soit que li presterres vellie le terme alongier.
Ann. du règne de S. Louis, à la suite de Joinville, p. 230.
ESP. Prestador. (prestamista) IT. Prestatore. (chap. Prestadó, prestadós, prestadora, prestadores; prestamista o prestamiste, prestamistes, fem. prestamista, prestamistes; v. dixá : dixadó, dixadós, dixadora, dixadores.)
 
riu de les basses, toll de Rabosa, racó del Toscá 3
 
Prestre, s. m., lat. presbyterum, prêtre.
Voyez Denina, t. III, p. 190.
Un trichayre, prestre layre, 
Vol que chan, pus suy chantaire.
Guillaume de Berguedan: Un trichayre.
Un traître, prêtre larron, veut que je chante, puisque je suis chanteur.
Cant lo prestre chastia los pechadors.
Trad. de Bède, fol. 55.
Quand le prêtre réprimande les pécheurs.
ANC. FR. Il faut certainement qu'il ait le nom de prestre, 
Prestre veut dire vieil.
Ronsard, t. II, fol. 1360.
CAT. ESP. PORT. Preste. IT. Prete. 
(chap. Preste, prestes.)
2. Preveire, Preire, s. m., prêtre.
Ni 'l preire secodra l' isop.
Pierre d'Auvergne: Cui bon vers. 
Et le prêtre secouera le goupillon.
Fals preveires e fals abatz.
B. de Ventadour: Pus mos.
Faux prêtres et faux abbés.
ANC. FR. Ainsinc se puet cil confessier
Qui vuet son provoire lessier.
Roman de la Rose, v. 11384.
Vieingnent avant les clercs et les provères. Joinville, p. 28.
CAT. Prebère. ESP. Presbítero. PORT. Presbytero.
(chap. presbítero, presbíteros; prevere, preveres. Una de les graduassions de la iglesia, escolanet, sacristá, mossen, etc., hasta lo Papa de Roma. Los chapurriaus tenim un Cardenal y Arzobispo de Barselona que parle chapurriau y es de Queretes, Juan José Omella.)
3. Preveira, Preveiria, s. f., prêtrise, sacerdoce.
Mal portara honor al rei ni seignoria, 
Pois no la porta a Dieu ni a sa preveira.
Le Dauphin d'Auvergne: Vergoigna aura.
Il portera mal honneur et seigneurie au roi, puisqu'il ne le porte pas à Dieu ni à son sacerdoce.
Qui cobeita a aver lo govern de preveiria.
Trad. de Bède, fol. 57.
Qui convoite d'avoir la direction de sacerdoce.
4. Preveiraria, s. f., prêtrise, sacerdoce.
Segon la costuma de preveiraria.
Trad. du N.-Test., S. Luc, ch. 1.
Selon la coutume de sacerdoce.
5. Preveirage, s. m., sacerdoce.
En sant preveirage ufrires espiritals ufrennas.
Trad. de la 1re Épître de S. Pierre. 
Dans le saint sacerdoce vous offrirez des offrandes spirituelles.
CAT. Preberatge.
6. Preveirat, s. m., lat. presbyteratus, prêtrise, sacerdoce.
Tro que lo bistbes lo get de clercia o, si es preveires, de preveirat.
Trad. du Code de Justinien, fol. 2.
Jusqu'à ce que l'évêque le rejette de cléricature ou, s'il est prêtre, de sacerdoce.
CAT. Presbiterat. ESP. IT. Presbiterato.
7. Preveiral, Preveyral, adj., lat. presbyteralis, sacerdotal.
En la preveyral sagranza
Torna lo pas ses duptansa.
Guillaume de Saint-Didier: Aissi cum a.
A la consécration sacerdotale le pain change sans doute.
CAT. ESP. (chap.) Presbiteral. PORT. Presbyteral. IT. Presbiterale.
8. Archiprestre, s. m., archiprêtre.
Johan, archiprestre de Sanh Johan de Letra.
Cat. dels apost. de Roma, fol. 139.
Jean, archiprêtre de Saint-Jean-de-Latran.
(N. E. Observen ustedes el uso del guioncico por parte de los franceses, y el uso o abuso actual del mismo por parte de los catalanoescribientes como la Ascuma. Su lengua, el occitano, no estaba plagada de estas manías, galicismos, y tonterías; lo peor vino después de Pompeyo Fabra, un químico con aspiraciones a lingüista, inútil como el que asó la manteca. Ahora coges a un lingüista de hoy en día con aspiraciones a químico, y Chernóbil parecerá una mascletá de Valencia.)
ESP. PORT. Arcipreste. IT. Arciprete. (chap. Arcipreste, arquipreste, archipreste : de archi o arqui (mes que, per damún de) + preste; pl. arciprestes, arquiprestes, archiprestes.
Lo mes famós va sé lo Arcipreste de Hita, naixcut a Alcalá de Henares
(lo riu que naix a Horna).
Va escriure “lo llibre del bon amor” als olivás de Beseit, y después lo va traduí o transladá al castellá de la época, que ere la mateixa que la de Ramón Lull.
Llástima que no tinga probes del llibre en cuestió en chapurriau, perque se deuríe cremá cuan la guerra de la independensia, com tans códices, 
o be sel van emportá los fransesos a les seues mol bones biblioteques y allí está, cubert de pols, hasta que algún investigadó chapurriau bufo y lo óbrigue en cuidadet, en guans blangs pera que no se espentolo del tot.)
 
Arcipreste, Hita, Beceite, lo llibre del bon amor, el libro del buen amor

 

9. Archipreire, Archipreyre, Arquipreire, s. m., archiprêtre.
Almornier, archipreire,
Ardiaque, prebost,
De totz me passi tost.
G. Riquier: Pus Dieu.
Aumônier, archiprêtre, archidiacre, prévôt, de tous je me passe tôt.
L' archipreyre e l' avesques. Leys d'amors, fol. 104.
(chap. Lo archipreste y lo obispo; avesques, évêque, vespe tamé se trobe an algún texto en aragonés; bisbe, etc. Són com les avespes.)
L'archiprêtre et l'évêque.
Del acessamen que n' avem fag del arquipreire.
Tit. de 1285. Arch. du Roy., Toulouse, J. 323.
De l'acensement que nous en avons fait de l'archiprêtre.