El catalán siempre ha sido uno más de los dialectos de esta antiquísima lengua; véanse los Serments de 842 en Estrasburgo.
champouirau, chapurriau, chapurriat, chapurreau, la franja del meu cul, parlem chapurriau, escriure en chapurriau, ortografía chapurriau, gramática chapurriau, lo chapurriau de Aguaviva o Aiguaiva, origen del chapurriau, dicsionari chapurriau, yo parlo chapurriau; chapurriau de Beseit, Matarranya, Matarraña, Litera, Llitera, Mezquín, Mesquí, Caspe, Casp, Aragó, aragonés, Frederic Mistral, Loís Alibèrt, Ribagorça, Ribagorsa, Ribagorza, astí parlem chapurriau, occitan, ocsitá, òc, och, hoc
martes, 27 de enero de 2026
Pur - Espurgatori
El catalán siempre ha sido uno más de los dialectos de esta antiquísima lengua; véanse los Serments de 842 en Estrasburgo.
miércoles, 21 de enero de 2026
Pudit - Pulegi
Pudit, s. m., pudit, sorte d'arbuste.
La grana
D' un arbre que a nom
puditz.
Deudes
de Prades, Auz. cass.
La graine d'un arbre qui a nom pudit.
ANC.
CAT. Pudich.
Pueg, Poig, Puoi, s. m., lat. podium, puy, montagne, mont, coteau, sommet, hauteur.
La
remazuda
Del pueg que brugi VII ans,
D' on issic mas la
sorritz.
Guillaume de Saint-Didier: Malvaiza m' es.
Le résultat
de la montagne qui mugit sept ans, d'où il ne sortit que la souris.
(“Parturient montes, nascetur ridiculus mus”, Horacio.)
Abans
que il blanc puoi sion vert.
(chap. Abans (antes) de que los
blancs puchs siguen (estiguen) verts.)
P. d'Auvergne: Abans.
Avant
que les blancs coteaux soient verts.
Fig. El pueg de
perfectio.
(chap. Lo chapurriau ya está arribán al puch de la
perfecsió.)
V.
et Vert., fol. 63.
Au sommet de perfection.
Loc.
fig. Ieu tenc lo pueg e lays la plana.
Perdigon: Aissi cum.
Je
tiens le coteau et laisse la plaine.
Per plan e per poig e per
ser.
T. de Folquet et de Porcier: Porcier.
Par plaine et par
mont et par colline.
ANC. FR. Passe les vaus et les puis et les
monts.
Roman de Garin le Loherain, t. 1, p. 24.
Rollans
regarde ens puit et ens valées.
Roman de Roncevaux. Ducange, t.
V, col. 595.
Le pui descend tout embronchiez.
Le pui devale
contreval.
Roman de Florimond. Ducange, t. V, col. 595.
CAT.
Putx (Valencià: puig, les normes de El Puig) IT. Poggio.
(ESP. Aragonés:
pueyo, pueyos; podium, podiums.)
(chap. Puch, puchs. Marca famosa de motos, y famós tamé lo puch de Valderrobres, aon Puyo entrene.) (Puigdemont)
2. Puiol, s. m., hauteur, élévation.
Les puiols del mont Liba.
Eluc.
de las propr., fol. 159.
Les hauteurs du mont Liban.
(N. E.
Pujol, Podiolo, apellido famoso en Cataluña por el enano mafioso y racista que fue molt honorable president de la Generalitat. Los
Pujols.)
3. Puiansa, s. f., ascendance.
Puians, puiansa.
Leys
d'amors, fol. 70.
Montant, ascendance.
(ESP. Pujanza; ascenso)
4. Puiamen, Poiament, s. m., ascendance, hauteur.
En los autres elevatios et puiamens.
Leys
d'amors, fol. 9.
Dans les autres élévations et hauteurs.
Fig.
Malautia... es el siu gran poiament.
Eluc. de las propr., fol.
74.
La maladie... est à la sienne grande hauteur.
(chap.
Pujamén, pujamens : pujada, pujades : aumén, aumens)
5. Pueiar, Poiar, Puiar, v., monter, élever.
Sus
li puoia sobr' el dos.
Guillaume de Berguedan: Un sirventes.
Sus
il lui monte sur le dos.
K. dix a Thomas: Pugatz sobre I cavalh.
Philomena.
(chap. Carlos li va di a Tomás: puja (pugéu) damún
de un caball : monta, montéu en sentit mes respetuós, de
vosté.)
Charles dit à Thomas: Montez sur un cheval.
Fig.
Quan cug poiar, l' ome ave a deissendre.
Pons de la Garde: Sitot
non.
Quand il croit monter, l'homme vient à descendre.
Quar
fon pros e francx e debonaire,
Puget son pretz tan quan poiar
podia.
Perdigon: Aissi cum.
Parce qu'il fut preux et franc et
débonnaire, son mérite monta autant que monter il pouvait.
Loc.
Poiar en dignitat.
V.
et Vert., fol. 8.
Monter en dignité.
Substantiv. Tals es en gran poiar
Cui
la roda, en breu virar,
Fai son poiar e descendre.
Giraud
de Borneil: Honratz es.
Tel est en grand élever à qui la roue,
en rapide tourner, fait son élever en descendre.
Part. prés.
Puians, puiansa.
Leys
d'amors, fol. 70.
Montant, ascendance.
Part. pas. fig. Son
poiat en qualque dignitat.
V. et Vert., fol. 10.
Sont élevés
en quelque dignité.
L'
emperairitz cui jovens
A pueiat els aussors gratz.
Folquet
de Marseille: Us volers.
L'impératrice en qui mérite a monté
aux plus hauts degrés.
ANC. FR. Contre mont puie le degré.
Fables
et cont. anc., t. III, p. 343.
Amont l'arbre prent à puier.
Roman
du Renart, t. III, p. 187.
E si fet bon puier sur mer.
Nouv.
rec. de fables et cont. anc., t. 1, p. 376.
Por li è por son los
amont Saine puièrent.
Roman de Rou, v. 4915.
CAT. ANC. ESP.
Pujar. PORT. Pojar. IT. Poggiare. (chap. Pujá: pujo, puges, puge,
pugem o pujam, pugéu o pujáu, pugen; pujat, pujats, pujada,
pujades; yo pujaría; yo pujaré; si yo pujara al puch. A Vallchunquera, La Fresneda: puchá.
ESP. Subir,
pujar en una puja.)
6. Empuiar, v., monter, s'élever.
Quan enpugiei sus el bar merlat.
G.
Rainols: Auzir cugei.
Quand je montai sus en le rempart fortifié.
7.
Sobrepoiar, Sobrepuiar, v., surmonter, dominer, surélever.
Tant
sobrepoia 'l dans
Que mos cors non pot pensar.
Folquet
de Marseille: Si cum.
Tant le dommage domine que mon coeur ne
peut penser.
Es
fols qui be no 'l merma,
Quan lo vetz sobrepuiar.
Bertrand
de Born: Mout mi plai.
Est fou qui bien ne l'abaisse, quand il le
voit surmonter.
Part.
pas. Tant es sobrepoiatz
Vostre pretz.
Pons
de Capdueil: Ja non.
Tant est surélevé votre mérite.
CAT.
ESP. Sobrepujar. PORT. Sobrepujar, sobrepojar.
(chap. Sobrepujá,
dominá, destacá, sobreixí, pujá mol amún, o massa.)
Puericia,
Pueritia, Puerissia, s. f., lat. pueritia, âge puéril, puérilité,
bas âge.
Infancia, puericia.
Cartulaire
de Montpellier, fol. 174.
Enfance, âge puéril.
Si la
gelbozitat accideys de puerissia.
Trad. d'Albucasis, fol. 68.
Si
la gibbosité vient de bas âge.
Lo rey Loys en sa pueritia.
Cat.
dels apost. de Roma, fol. 181.
Le roi Louis en son bas âge.
CAT. ESP. PORT. Puericia. IT. Puerizia. (chap. Puerissia, edat pueril, cuan se es chiquet, sagalet, chiquets, sagalets, chiqueta, sagaleta, chiquetes, sagaletes; cuan se dixe la mamella, lo mamá. Los de la Ascuma encara no han dixat la mamella, encara mamen, los mol mamons y mamones.)
2.
Pueril, adj., lat. puerilis, puéril.
Puericia, o etat pueril...
en la qual intra quascu... quan laissa la popa.
Eluc.
de las propr., fol. 69.
Puérilité, ou âge puéril... dans
lequel entre chacun... quand il laisse la mamelle.
- Par extens. Ce qui est de peu d'importance.
Pecatz et faytz puerils.
Eluc.
de las propr., fol. 66.
Péchés et faits puérils.
CAT. ESP.
PORT. Pueril. IT. Puerile. (chap. pueril, puerils.)
Pulegi,
s. m., lat. pulegium, pouliot, sorte de plante.
Pulegi, es herba mot aromatica.
(chap. Lo puliol es una herba mol aromática.)
Eluc.
de las propr., fol. 219.
Pouliot, c'est herbe moult aromatique.
IT. Puleggio. (chap. Puliol, a Beseit se fa bastán té
de puliol. ESP. Poleo - menta.)
viernes, 5 de diciembre de 2025
Propiciacio, Propri
Propiciacio, s. f., lat. propitiatio, propitiation.
Mont
de clemencia et de propiciacio.
Dia de propiciacio.
Eluc.
de las propr., fol. 161 et 129.
Mont de clémence et de
propitiation.
Jour de propitiation.
CAT. Propiciació. ESP.
Propiciación. PORT. Propiciação. IT. Propiziazione.
(chap.
Propissiassió, propissiassions.)
2. Propitiatori, s. m., lat. propitiatorium, propitiatoire, nom que les Hébreux donnaient à une table d'or placée sur l'arche d'alliance.
Adumbrans
lo propitiatori. Trad. de l'Épître de S. Paul aux
Hébreux.
Ombrageant le propitiatoire.
CAT. Propiciatori. ESP.
PORT. Propiciatorio. IT. Propiziatorio.
(chap. Propissiatori,
propissiatoris : que té la facultat de fé propissi o favorable;
espessialmen dabán de la divinidat; tamé se li diu al reclinatori,
reclinatoris.)
Propri, adj., lat. proprius, propre.
Nostre propri sen ni nostra propra volontat. V. et Vert., fol. 42.
Notre
propre sens ni notre propre volonté.
Loc.
prov. Comensamens es de discordia faire propri aquo qu' es
comu.
(chap. literal: Escomensamén es de discordia fé propi lo
que es comú; apropiá, apropiás de algo comú, com lo monte, aon se
pasturabe.
Conec algunes fites que controlabem cuan erem
pastorets.)
Trad.
de Bède, fol. 7.
C'est commencement de discorde de faire propre
ce qui est commun.
-
Le sens naturel et primitif d'un mot.
Transportadas del significat
propri ad impropri per alcuna semblansa.
Leys
d'amors, fol. 108.
Transportées de la signification propre à
l'impropre pour aucune ressemblance.
- Subst. Propriété, possession.
Veray
religios non ha ren propri en terra.
Son proprietaris, pueys que
auran vodat que ells non tengan propri.
V.
et Vert., fol. 99 et 14.
Le vrai religieux n'a rien en propre sur
la terre.
Sont propriétaires, après qu'ils auront fait voeu
qu'ils ne tiennent pas (de ne pas tenir) de propre.
CAT. Propi (N.
E. Encuentro propri, propria en textos que parecen catalanes, a ver
si van a ser occitanos, y también propi).
ANC. ESP. Proprio. ESP.
MOD. Propio. PORT. IT. Proprio, propio.
(chap. propi, propis,
propia, propies.)
2. Proprietat, s. f., lat. proprietatem, propriété.
Era
proprietat d' En Espaingnol. V. de Bertrand de Born.
Était la
propriété du seigneur Espagnol.
Non deu aver proprietat
Ses
licencia de son abbat.
V.
de S. Honorat.
Il ne doit pas avoir de propriété sans la
permission de son abbé.
- Ce qui appartient essentiellement à une chose.
Entendem per proprietatz las partidas essentials de la cauza.
La proprietatz del nom es significar substancia e qualitat.
Leys d'amors, fol. 145 et 43.
Nous entendons par propriété les parties essentielles de la chose.
La propriété du nom est de signifier substance et qualité.
- Qualité, titre.
Cant hom parla d' una autra persona de la cal no sab so nom, hom la dona a conoysser ayssi co pot per sas proprietatz; ell' es rey o ducs o comtes. (N. E. Hay imbéciles como Próspero de Bofarull y Mascaró, archivero del ACA, archivo general de la Corona de Aragón, que usan sin ninguna propiedad: condes-reyes, monarquía catalano-aragonesa, etc.)
V.
et Vert,, fol. 39.
Quand l'homme parle d'une autre personne de
laquelle il ne sait pas son nom, l'homme la donne à connaître ainsi
comme il peut par ses qualités; elle est roi ou duc ou comte.
Moral.
Bos pretz a tres noblas proprietatz.
G. Riquier: Quar dreytz.
Bon
mérite a trois nobles qualités.
Tota proprietat
Qu' es en
Dieu e' n Deitat.
Brev.
d'amor, fol. 2.
Toute propriété qui est en Dieu et en Divinité.
CAT. Propietat. ESP. Propiedad. PORT. Propriedade. IT. Proprietà,
proprietate, proprietade. (chap. Propiedat, propiedats)
3. Proprietari, s. m., lat. proprietarius, propriétaire, maître.
Son proprietaris, pueys que auran vodat que ells non tengan propri.
V.
et Vert., fol. 14.
Sont propriétaires, après qu'ils auront fait
voeu qu'ils ne tiennent pas (de ne pas tenir) de propre.
Possessors,
proprietaris.
Tit.
de 1422, Bordeaux. Cab. Monteil.
Possesseurs, propriétaires.
CAT.
Propietari. ESP. Propietario. PORT. IT. Proprietario.
(chap.
Propietari, propietaris, propietaria, propietaries.)
4. Propriamen, Propriamens, adv., proprement.
Lo
quins planeta dissenden
Es dig Venus propriamen.
Brev.
d'amor, fol. 32.
La cinquième planète descendante est dite Vénus
proprement.
Nos
non podem nomnar aquestas virtutz en romans ayssi propriamens co lo
lati o pauza. V. et Vert., fol. 64.
Nous ne pouvons pas nommer ces
vertus en roman aussi proprement comme le latin le pose.
- Terme de grammaire.
Cant una dictios pot estar en locutio methaforicalmen o propriamen.
Leys
d'amors, fol. 142.
(N. E. Los catalanoparlantes no tendrán muchas
dificultades en entender el texto de las Leys d'amors, es una de las
“gramáticas” de su lengua, el occitano, que no han querido
aceptar.)
Quand un mot peut être en locution métaphoriquement ou
proprement.
CAT.
Propiament. ESP. Propiamente. PORT. IT. Propriamente.
(chap.
Propiamen, própiamen.)
5.
Propriar, v., approprier, attribuer.
Part. pas. Las obras que son
de gran poder son propriadas a Dieu lo payre. V. et Vert., fol. 46.
Les œuvres qui sont de grand pouvoir sont attribuées à Dieu le
père.
(chap. atribuí, atribuís : yo me atribuíxco, atribuíxes,
atribuíx, atribuím, atribuíu, atribuíxen; atribuít, atribuíts,
atribuída, atribuídes; apropiá, apropiás té un atre significat,
fé propi, conquistá, pendre, robá, furtá, etc.)
6. Apropriatio, s. f., lat. apropriatio, appropriation, ressemblance, similitude.
Alcuna
apropriatio de persona. V. et Vert., fol. 39.
Aucune ressemblance
de personne.
CAT.
Apropiació. ESP. Apropiación. PORT. Appropriação.
IT.
Appropriazione. (chap. Apropiassió, apropiassions : fé propi; no
vech cla “Alcuna apropriatio de persona” traduít com “Aucune
ressemblance de personne.”; en este cas siríe : paregut,
assemellá, assemellás, pareixe, pareixes; de prop: aproximassió,
aproximassions.)
7. Apropriar, Appropriar, v., lat. appropriare,
approprier.
Verays
humils non apropria a se los bes de son senhor que passon per sas
mas. V. et Vert., fol. 52.
(chap. Lo verdadé humil no se apropie
de los bens de son siñó que passen per ses (les seues) mans.)
Le
vrai modeste n'approprie pas à soi les biens de son seigneur qui
passent par ses mains.
(N. E. Aquí tengo que citar a Modesto, habitante de Beceite, cuyos vecinos son los más pacíficos.)
Per
apropriar a si la terra de son vezi.
(chap. literal: Pera apropiá
a sí la terra de son veí : pera apropiás de la terra de son veí
(son : lo seu); vehí escriu l'agüelo Sebeta, Luis Arrufat de
Valjunquera: “Sé que no escric prau be, pero, per les vostres
charrades, vech que tots me enteneu y aisó o es un miracle o es una
demostrasió viva de que lo chapurriau viu, en contra de lo que algún vehí se empeñe en recordamos un día si y un atre tamé.”)
For
de Montcuc. Ord. des R. de Fr., 1463, t. XVI, p. 132.
Pour
approprier à soi la terre de son voisin.
- Attribuer.
Appropriar
a lor juridiction. Cout. de Condom.
Attribuer à leur
juridiction.
Part. pas. Los bes que son apropriatz a santa Glieysa.
V.
et Vert., fol. 16.
Les biens qui sont attribués à sainte
Église.
Osta aquela, si podes, am instrumentz apropriatz.
Trad.
d'Albucasis, fol. 14.
Ôte celle-là, si tu peux, avec instruments
appropriés.
(N. E. Las palabras en francés que están en
mayúscula a principio de frase, NO suelen llevar las tildes o
circunflejos; las pongo yo siempre que me dé cuenta. Osta occitano
pasa a “oste” antiguo francés, y “ôte” en el francés más
moderno. El verbo es “ôter”, quitar, remover, retirar, sustraer
(véase tolre, tolere, tolra, año 960). Se encuentran muchísimos
ejemplos, nostre : nôtre, chastel : chasteau : château, etc, &c.)
-
Rendre propre, en parlant d'un nom.
Vol apropriar nom comu. Leys
d'amors, fol. 131.
Veut rendre propre nom commun.
CAT. ESP.
Apropiar. PORT. Appropriar. IT. Appropriare.
(chap. Apropiá,
apropiás: yo me apropio, tú te apropies, apropie, apropiem o
apropiam, apropiéu o apropiáu, apropien; apropiat, apropiats,
apropiada, apropiades; apropiaría; apropiaré; si yo me apropiara de
tots los teus llibres y no ne llixquera cap, encara aixina sabría
mes que tots los sompos de la Ascuma juns.)
8.
Apropriadamens, adv., convenablement.
Ayssi breumen et ayssi
apropriadamens. V. et Vert., fol. 39.
Aussi brièvement et aussi
convenablement.
ESP. Apropiadamente. PORT. Appropriadamente.
(chap. Apropiadamen : en propiedat, ben fet, curiosamen, etc.)
9. Apropriamen, s. m., propriété.
Lur calitat... e 'ls apropriamens.
Pierre
de Corbiac: El nom de.
Leur qualité... et les propriétés.
ANC.
ESP. Apropiamiento. (chap. Apropiamén, apropiamens : no es lo mateix
que lo fransés “propriété”, propiedat, sino lo resultat del
verbo apropiá, apropiás; per ejemple : lo apropiamén del rey Jaime I del regne de Valensia : lo de Blasco de Alagón de Morella, lo de
Alfonso I de Saragossa, etc.)
10. Impropri, adj., lat. improprius, impropre.
Transportadas del significat propri a impropri per alcuna semblansa.
Leys
d'amors, fol. 128.
Transportées de la signification propre à
l'impropre pour aucune ressemblance.
(N. E. Esto lo tenía que
haber leído el ignorante químico Pompeyo Fabra antes de meter la pata.)
CAT. Impropri
(N. E. O sea, que Raynouard encuentra
Propi como catalán, pero ahora encuentra lo contrario, Impropri, con
dos erres, igual que se escribe en occitano; eso es normal cuando
confundes una lengua, la occitana, con uno de sus dialectos, el catalán).
ESP. Impropio. PORT. Improprio. IT. Improprio,
impropio.
(chap. Impropi, impropis, impropia, impropies; in +
propi, negassió,
n dabán de p passe a m, aixó no sol passe al
chapurriau, sino a diferentes llengües de la mateixa familia latina.)
11. Impropriamen, Enpropriamen, adv., improprement.
L' imperatius impropriamen ha presen.
Enpropriamen
sia ditz, segon romans.
Leys d'amors, fol. 75 et 43.
L'impératif
improprement a le présent.
Soit improprement dit, selon roman.
CAT.
Impropriament. ESP. Impropiamente. PORT. Impropriamente.
IT.
Impropriamente, impropiamente.
(chap. Impropiamen : de manera
impropia.)
12. Improprietat, s. f., lat. improprietatem, impropriété.
La quals improprietatz de sentensa se fay en motas manieras.
Leys d'amors, fol. 104.
Laquelle impropriété de phrase se fait en nombreuses manières.
CAT.
Improprietat. ESP. Impropiedad. PORT. Impropriedade.
IT.
Improprietà, impropietà. (chap. Impropiedat, impropiedats.)
domingo, 30 de noviembre de 2025
Pres - Archipreire, Archipreyre, Arquipreire
A Calaseit ña una partida que se diu La Fontanella, aon va a beure
Carlos Rallo Badet, milló dit, va a abeurás.)
Castellá: Después... deben jurar a él : jurarle : rendir homenaje, sacramento.)
(lo riu que naix a Horna).














