Mostrando las entradas para la consulta 8M ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta 8M ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas

martes, 2 de junio de 2026

Soc, Soca, Societat, Soda, Sodomita, Sufflar, Sofisme

Soc, s. m., lat. soccus, socque, sabot, brodequin.
Non porta soc ni sanca.
P. Vidal: Cara amiga.
Ne porte brodequin ni cothurne.
ANC. CAT. Soch. CAT. MOD. Soc. PORT. Soco, socco. IT. Socco.
(chap. Soc, socs; de una forma pareguda está la soqueta, zoqueta, per a la ma cuan se segue.) (ESP. Zueco; madreña asturiano, madreñes; gallego zoco, zoca.)

Soc, socs, zueco, madreña, madreñes, zoco, zoca, soco, socco



2. Sanca, s. f., cothurne.
Non porta soc ni sanca. 
P. Vidal: Cara amiga.
Ne porte brodequin ni cothurne.

3. Soquier, s. m., sabotier, faiseur de sabots.
Del dimecres son soquiers e freniers.
A ssoquiers et a pairoliers.
Cartulaire de Montpellier, fol. 45 et 44.
Du mercredi sont sabotiers et fabricants de freins. 
À sabotiers et à chaudronniers.
(chap. Soqué, lo que fa socs; soqués, soquera, soqueres.)



Soc, s. m., de l'allem. Stock, souche, tronc d'arbre.
Voyez Leibnitz, Coll. Etym., p. 65.
Es meravella que verga enpeutada atyre ves si tota la virtut del soc on es enpeutada. Eluc. de las propr., fol. 196.
C'est merveille que rameau greffé attire vers soi toute la force de la souche où il est greffé.
(chap. Soc, socs; dormí com un soc.)

Soc, socs; dormí com un soc; soca, trong o tronc de Nadal

2. Soca, s. f., souche.
Loc. Anc no s moc plus c' una soca. Roman de Jaufre, fol. 60.
Oncques il ne se mut plus qu'une souche.
ANC. FR. Icellui Jourdain en fuiant trouva en son chemin une soche de boys.
Lett. de rém. de 1469. Carpentier, t. III, col. 877.
CAT. Soca. (chap. Soca, soques; cap de soca; trong o tronc; soquete, soquetes, soqueta.)

Amor ni societat ab lui non auria. Titre de 1139.
(chap. Amor ni sossiedat en ell no ne tendría.)
Attachement ni société avec lui il n'aurait.
Ab els societat non auran. Titre de 1025.
Avec eux alliance ils n'auront.
CAT. Societat. ESP. Sociedad. PORT. Sociedade. IT. Società, societate, societade. (chap. Sossiedat, sossiedats; aliansa, alianses; assossiassió, assossiassions.)

Sossiedat, sossiedats; aliansa, alianses; assossiassió, assossiassions; amics del chapurriau

2. Associar, v., lat. associare, associer, unir.
Part. pas. Es associada salut. Trad. d' Albucasis, fol. 1.
Le salut est associé.
CAT. Associar. ESP. Asociar. PORT. Associar. IT. Associare. (chap. Assossiá, assossiás: yo me assossio, assossies, assossie, assossiem o assossiam, assossiéu o assossiáu, assossien; assossiat, assossiats, assossiada, assossiades; assossiaré; assossiaría; si yo me assossiara a Òmnium cultural com lo cap de soca, membrillo, de la imache.)

José Miguel Gracia Zapater, La Codoñera, sossio de òmnium cultural, Cendrós



Soda, s. f., migraine.
Voyez Du Cange, v° Soda, t. VI, col. 557.
Dolor capitis, qui dicitur soda sive emigranea.
Mich. Scotus, de Physionomia, cap. 2.
Doas causas, so es causa de soda e multitut de flux.
Trad. d'Albucasis, fol. 2.
Deux causes, c'est-à-dire cause de migraine et abondance d'écoulement. 
(chap. Migraña, migrañes, mal de cap mol intens.)

Sodomita, s. m., du lat. sodoma, sodomiste.
O sodomita de mal plach. Trad. d'un Évang. apocr.
Ou sodomiste de mauvaise sollicitation.
CAT. ESP. PORT. Sodomita. IT. Sodomito, soddomito. (chap. Sodomita, sodomites; natural de Sodoma; homens que se donen pel cul.)

Sofflar, Sufflar, v., lat. sufflare, souffler.
Jesu la plaga li sofflet,
E fon guerit.
Trad. d'un Évang. apocr.
Jésus la plaie lui souffla, et il fut guéri.
Aytals serpens nozo morden, firen, sufflan, agardan e shiulan. 
Eluc. de las propr., fol. 236.
Pareils serpents nuisent en mordant, en frappant, en soufflant, en regardant et en sifflant.
ANC. ESP. Suflar. ESP. MOD. Soplar. PORT. Soprar. IT. Soffiare. (chap. Bufá : bufo, bufes, bufe, bufem o bufam, buféu o bufáu, bufen; bufat, bufats, bufada, bufades; bufaré; bufaría; si yo bufara.)

Bufá : bufo, bufes, bufe, bufem o bufam, buféu o bufáu, bufen; bufat, bufats, bufada, bufades; bufaré; bufaría; si yo bufara

2. Sofflamen, Soflamen, Suflament, s. m., souffle.
Lo sofflamens del nas. Liv. de Sydrac, fol. 10.
Le souffle du nez.
Gitant grans hondas e grans soflamens.
Lett. de Preste Jean à Frédéric, p. 13.
Lançant de grandes vagues et de grands souffles.
Ab un pauc suflament li dona la forma e figura que platz.
Eluc. de las propr., fol. 194.
Avec un petit souffle il lui donne la forme et figure qui plaît.
ANC. FR.
Le vent par coups ses membres descouvroit
Et voleter faisoit ses vestemens,
Qui résistoient contre les soufflemens.
Cl. Marot, t. IV, p. 40.
Le souflement de ce doux vent.
Olivier de Magny, p. 27.
Rembrasa en flambes pestilencieuses par les soufflemens de l'ennemi.
Monstrelet, t. II, fol. 73.
IT. Soffiamento.

3. Issuflar, v., souffler.
Coma los efans que non auzon anar par las carrieyras per paor de las aucas que los issuflon. V. et Vert., fol. 12.
(chap. Com los infans (chiquets) que no osen aná per les carreres (los carrés) per temó (po) de les oques que los bufen.)
Comme les enfants qui n'osent pas aller par les rues par peur des oies qui les soufflent.

Sofisme, Sophisme, s. m., lat. sophisma, sophisme. 
O apertement o a part o per sofisme. V. et Vert., fol. 25.
Ou ouvertement ou à part ou par sophisme.
CAT. ESP. Sofisma. PORT. Sofisma, sophisma. IT. Sofismo, soffismo, sofisma. 
(chap. Sofisma, sofismes.)

2. Sophismar, v., sophistiquer.
Sophismar e concluire, e tot ginhosamens
Menar mon adversari a desconfezimens.
Pierre de Corbiac: El nom de.
Sophistiquer et conclure, et tout adroitement mener mon adversaire à déconfiture.

Ascuma,Matarranya, Matarraña, miembros, Artur Quintana, Gracia Zapater, Javier del Molino de Monroch, Carles Sancho Meix

3. Sophista, s. m., lat. sophista, sophiste.
Bachalier ni sophista.
Un Troubadour Anonyme: Flor de paradis.
Bachelier et sophiste.
Sophista e poeta. Cat. dels apost. de Roma, fol. 114.
Sophiste et poète.
CAT. ESP. Sofista. PORT. Sofista, sophista. IT. Sofista. (chap. Sofista, sofistes.)

Natxo Sorolla Vidal, Ignacico, aragonés catalanista, doctorcico; sofista

4. Sophisticar, v., sophistiquer, subtiliser. 
Cant hom sophistica las causas e fay apparer mielhers que no so.
V. et Vert., fol. 17.
Quand on subtilise et fait apparaître les choses meilleures qu'elles ne sont.
ANC. FR. S'estoit advisé, par le conseil testamentaire de son père, de sophistiquer ce catholicon. Satyre Ménippée, p. 4.
ESP. Sofisticar. PORT. Sofisticar, sophisticar. IT. Sofisticare. (chap. Sofisticá.) 
- Dénaturer, altérer, changer.
Color... am la qual las donas sophistico e pinho lors caras.
Basme... lo sophistico, mesclan cypri et oli o mel.
Eluc. de las propr., fol. 267 et 201.
Couleur... avec laquelle les dames changent et peignent leurs figures.
Baume... ils l'altèrent, mêlant troëne et huile ou miel.
Part. pas. Unguent qui ret tan sophisticadas las caras de las donas. 
(chap. Ungüén que fa tan sofisticades les cares de les dones.)
Eluc. de las propr., fol. 247. 
Onguent qui rend si dénaturées les figures des dames. 

Fraude hecho con tan poco disimulo, que el más ignorante conocerá la enmienda.

5. Sophistication, s. f., détour, supercherie, altération.
Fasson las confeccions ses tota sophistication, aisi con l' antidotaris o comanda. Cartulaire de Montpellier, fol. 128.
Qu'ils fassent les confections sans nulle supercherie, ainsi comme le donneur d'antidote le commande.
ESP. Sofisticación. (chap. Sofisticassió, sofisticassions; alterassió, alterassions; adulterassióadulterassions.)

8M, Valderrobres, si natros o natres mos aturem

miércoles, 29 de abril de 2026

Rude - Rutela

Rude, adj., lat. rudis, rude, grossier.
Es rudes en fahs e en paraulas.
Qui a la cara grossa e plena, es de ruda natura.
(chap. Qui té la cara grossa y plena, es de ruda naturalesa. Per ejemple, Juaquinico Monclús, presidén de la Ascuma de Calaseit.)
Liv. de Sydrac, fol. 126 et 127.
Est rude en faits et en paroles.
Qui a la face grosse et pleine, est de nature rude.
Non es degus homs, per can que sia durs e rudes. Leys d'amors, fol. 148.
Il n'est aucun homme, pour combien qu'il soit dur et rude.
CAT. ESP. Rudo. PORT. IT. Rude. (chap. Rudo, rudos, ruda, rudes.)

Mario Sasot Escuer; Rude, adj., lat. rudis, rude, grossier.

2. Rudeza, s. f., rudesse, rusticité, grossièreté.
Qui a las aurelhas grans, es signifiansa de rudeza. Liv. de Sydrac, fol. 127.
(chap. Qui té les orelles grans, es signo - o marca - de rudesa.)
Qui a les oreilles grandes, c'est marque de rudesse.
CAT. Rudesa. ESP. PORT. Rudeza. IT. Rozzezza. (chap. Rudesa, rudeses; rustissidat, rustissidats; grossería, grosseríes.)

3. Ruditat, s. f., lat. ruditatem, rudesse, rusticité, grossièreté.
Aurelhas per exces longas... denoto d' entedement ruditat.
Eluc. de las propr., fol. 40.
Oreilles par excès longues... dénotent grossièreté d'entendement.

Artur Quintana i Font, Arturico Quintanilla y Fuentecica

4. Rudament, adv., grossièrement.
Uelhs negres, le jorn vezo agudament..., mas la nuech vezo rudament.
(chap. Los ulls negres veuen agúdamen - en agudesa - pel día..., pero per la nit veuen rúdamen - en rudesa.)
Eluc. de las propr., fol. 38.
Yeux noirs, le jour voient finement..., mais la nuit voient grossièrement.
(ESP. Rudamente. Chap. Rudamen o rúdamen.)

Ruf, adj., raboteux, rude, âpre.
Ac grans e rufas las mas. Roman de Jaufre, fol. 27.
Il eut grandes et raboteuses les mains.

Rufian, Rofian, s. m., rufien, paillard, maquereau.
Ancmais tan bon rofian
Non vim.
T. de Taurel et de Falconet: Falconet.
Oncques plus si bon rufien nous ne vîmes.
Que nengun rufian non ause habitar en aquest pays.
(chap. Que cap rufián no oso habitá an este país. La Provensa tamé ere y es un país. La llengua dels inexistens “paísos catalans” es la provensal, lenga d'òc.)
Statuts de Provence. Bomy, p. 205.
Que nul maquereau n'ose habiter dans ce pays.
Que sia acusat de fach criminel (criminal) ni rufian.
(chap. Que sigue acusat de fet criminal ni rufián.)
Statuts de la Confr. du Saint-Esprit.
Qu'il soit accusé de fait criminel et rufien.
CAT. Rufiá. ESP. Rufián. PORT. Rufião. IT. Ruffiano. (chap. Rufián, rufians.)

Gabriel Rufián; constitución española, 1978; Rufian, Rofian, s. m., rufien, paillard, maquereau.

Rugir, v., lat. rugire, rugir.
Leos rugish. Leys d'amors, fol. 46.
(chap. Lo león rugix o rugish. Los leons rugixen o rugishen.)
Le lion rugit.
Subst. Pueys son dos (dous) chant torn' en rugir.
T. de Guillaume et de G. Riquier: Guiraut.
Puis son doux chant tourne en rugir.
Part. prés. Coma leons rugens.
Trad. de la 1re Épître de S. Pierre.
Comme lion rugissant.
ESP. PORT. Rugir. IT. Ruggire. (chap. Rugí.)

2. Rugit, s. m., lat. rugitus, rugissement.
Fa XII rugitz, o critz. Eluc. de las propr., fol. 255.
(chap. Fa dotse rugits, o crits.)
Fait douze rugissements, ou cris.
CAT. Rugit. ESP. PORT. Rugido. IT. Rugito. (chap. Rugit, rugits.)
- Flatuosité, borborygme.
Fa ronha et pustulas els efans, rugit et ventozitatz excita.
(chap. Fa roña y pústules als infans (chiquets), rugit (petera) y ventosidats (pedorrines) exite o excite.)
Eluc. de las propr., fol. 274.
Fait rogne et pustules aux enfants, flatuosité et ventosités excite.

3. Rug, Ruch, s. m., rugissement.
Rug far et clamors. Eluc. de las propr., fol. 81.
Faire rugissement et clameurs.
IT. Ruggio, rugghio.
- Flatuosité, borborygme.
Ayga, la qual preza otra mezura, fa ruch el ventre.
Exces de vianda... engendra rug. Eluc. de las propr., fol. 54 et 73.
Eau, laquelle prise outre mesure, fait borborygme au ventre.
Excès de nourriture... engendre flatuosité.

4. Rugiment, s. m., flatuosité, borborygme.
Inflacio de ventre e rugiment.
(chap. Unfló de ventre y rugimén.)
Eluc. de las propr., fol. 210.
Enflure de ventre et flatuosité.
(chap. Rugimén, rugimens - flatulensia, flatulensies; petera, peteres; pedorrina, pedorrines. Les tripes rugixen per gana.)

Joaquim Montclús, Joaquín Monclús; Rugimén, rugimens - flatulensia, flatulensies; petera, peteres; pedorrina, pedorrines


Rugle, s. m., globe.
Dos rugles si encontro en l' ayre, cum dos calhaus eflamatz, fasem granda collizio. Eluc. de las propr., fol. 138.
Deux globes se rencontrent en l'air, comme deux cailloux enflammés, faisant grande collision.
(chap. Rogle, rogles : sírcul, sirculs; lo globo es esféric; los globos són esferics.)

Rumor, rimor, s. m, lat. rumor, rumeur.
Fon gran rumors
Entr' el poble e gran clamors.
Trad. d'un Évangile apocr.
Il fut (y eut) grande rumeur parmi le peuple et grande clameur.
Non aiatz paor
De crit ni de rimor.
Arnaud de Marsan: Qui comte.
N'ayez peur de cri ni de rumeur.
ANC. FR. De quatre lieues oïsiez la rumor.
Roman de Roncevaux, Monin, p. 11.
CAT. ESP. PORT. Rumor. IT. Romore, rimore. (chap. Rumor, rumors; rumó, rumós.)

2. Rumoros, adj., agité, tumultueux, grondeur, mugissant.
Mar... es tempestuoza, rumoroza.
(chap. La mar es tempestuosa, rumorosa. En castellá se escriu y diu igual.)
Eluc. de las propr., fol. 153.
La mer... est tempétueuse, mugissante.
IT. Romoroso. (chap. Rumorós, rumorosos, rumorosa, rumoroses; tumultuós, tumultuosos, tumultuosa, tumultuoses.)

Rundir, v., grogner. 
Parlon aissi cum porcs rutz.
(chap. Parlen així o aixina com lo gorrino (porc) gruñ o gruñix.)
Torcafols: Cominal.
Ils parlent ainsi comme cochon grogne.
(chap. Gruñí: gruñixco o gruñixgo, gruñs o gruñixes, gruñ, gruñim, gruñiu, gruñen; gruñit, gruñits, gruñida, gruñides; yo gruñiré; yo gruñiría; si yo gruñiguera o gruñira.)

Rural, adj., lat. ruralis, rural, rustique, grossier. 
Cobes e rurals. Leys d'amors, fol. 39.
Convoiteux et grossier.
CAT. ESP. PORT. Rural. IT. Rurale. (chap. Rural, rurals; menos mal que tenim la (caixa) Rural.)

Atraco a la Caixa Rural de Bellmún, Belmonte de San José

Rusca, Ruscha, s. f., écorce.
Per la rusca non pueia
La dous' umor de la saba.
Rambaud d'Orange: Er quan.
Par l'écorce ne monte pas la douce humeur de la séve.
Rusca... de pomier.
(chap. Crosta... de pomera.)
Deudes de Prades, Auz. cass.
Écorce... de pommier.
- Tan.
Als cuers que adobaray farai dar III ruscas novas..., lo quals cuers tenrai... en cascuna rusca per XV dias al mens. Cartulaire de Montpellier, fol. 112.
Aux cuirs que je préparerai je ferai donner trois tans neufs..., lequel cuir je tiendrai... dans chaque tan pendant quinze jours au moins.
- Fig. Ventre, bedaine, panse.
Joglars, imple la ruscha.
Le Dauphin d'Auvergne: Joglaretz.
Jongleur, emplis la panse.
Loc. Apela G. vil fola ruscha. Roman de Gerard de Rossillon, fol. 64.
Appelle Gérard vieille folle bedaine.
CAT. Rusca. (chap. Crosta, crostes. Mon pare de jove anabe a buscá crosta de pi cuan tallaben algún piná pel port, demanán permís al amo, y después se reveníe. Tamé va mol be com a ensenall, pera ensendre lo foc. ESP. Corteza de los árboles.)

Ensenall es per a ensendre lo foc, fulla de pi, crosta, piñes, rametes, tea, flocs de fusta, papé, clasca de amela, anous, clofos, etc.

2. Ruschal, s. m., écale.
En la notz tres causas ha:
L' escorsa, la testa, 'l nogalhs;
L' escorsa, so es lo ruschals,
Qu' es mot d' amara natura.
Brev. d'amor, fol. 80.
En la noix il y (a) trois choses: l'écorce, la coque, le cerneau; l'écorce, c'est l'écale, qui est moult d'amère nature.
(chap. Clasca, clasques, de anou, anous, amela, ameles; del marisc.)

CAT. Nou. ESP. Nuez. PORT. Noz. IT. Noce. (chap. Anou, anous.)

3. Ruscalh, adj., débile.
Apele los paubres rancs,
Frevols e secs, ruscalhs e mancs.
Brev. d'amor, fol. 138.
Qu'il appelle les pauvres contrefaits, faibles et aveugles, débiles et manchots.

Rustic, Rostic, adj., lat. rusticus, rustique, villageois, grossier.
Engannar... lo poble rostic. Traité de l'Antecrist.
(chap. Engañá... al poble rústic. Tratat del Antecristo o Anticristo.)
Tromper... le peuple rustique.
Subst. Gran companhia de rustics e de vilas.
(chap. Gran compañía de rustics y de vilans - villanos. Ascuma, IEC, AVL.)
Cat. dels apost. de Roma, fol. 30.
Grande compagnie de villageois et de vilains.
CAT. Rustic (N. E. sin tilde). ESP. (rústico) PORT. IT. Rustico. 
(chap. Rústic, rustics, rústica, rústiques. Al Decamerón en chapurriau ne ix un que li enseñe a Alibech a embutí al dimoni al infern.)

8M, Valderrobres, si natros o natres mos aturem

2. Ruste, adj., grossier, rude, violent.
Adoncxs viratz d' espaza man ruste colp donat.
Lo bran dichen a terra per mot rusta fertat.
Roman de Fierabras, v. 4318 et 4805.
Alors vous verriez d'épée maint rude coup donné.
Le glaive descend à terre par moult rude férocité.
ANC. FR. 
Par mult ruiste vertu a son caup avalé. 
Roman de Fierabras en vers français.
CAT. Rustec.

3. Rustat, s. f., grossièreté, rusticité, rudesse.
Adoncxs venc l' us vas l' autre de gran, fera rustat.
Roman de Fierabras, v. 1594.
Alors vint l'un vers l'autre avec grande, farouche rudesse.
4. Rusticitat, s. f., lat. rusticitatem, rusticité.
Rusticitat, utilitat. Leys d'amors, fol. 68.
Rusticité, utilité.
CAT. Rusticitat. ESP. Rusticidad. PORT. Rusticidade. IT. Rusticità, rusticitate, rusticitade. (chap. Rustissidat, rustissidats.)

Javier Giralt Latorre, lingüística, canalla, fluix, merda, catalanista, brossa, Albelda

5. Rustegamens, adv., grossièrement, rudement.
Lur parlet mot rustegamens. Hist. de la Bible en prov., fol. 17.
Leur parla moult rudement.
CAT. Rusticament. ESP. (rústicamente) PORT. IT. Rusticamente.
(chap. rústicamen o rusticamen.)

Rutela, s. f., lat. rutela, tarentule.
Percussio… de vipera o de rutela. Trad. d'Albucasis, fol. 46.
(chap. Picotada... de escursó o de tarántula.)
Piqûre... de vipère ou de tarentule.
(chap. Tarántula, tarántules. ESP. Tarántula, tarántulas. En chapurriau se li diu escursó a la víbora; se li diu arraclau, arreclau al “escorpión”.)

Picotada... de escursó o de tarántula

sábado, 14 de septiembre de 2024

Perir - Perseverable

 

Perir, v., lat. perire, tuer, occire, détruire.

Comte, rey et emperador

Volon crestiantat perir.

G. Fabre de Narbonne: On mais. 

Comtes, rois et empereurs veulent chrétienté détruire.

Cel que peri 'l rei Farao.

Pierre d'Auvergne: Lo Senher. 

Celui qui détruisit le roi Pharaon.

- Périr, mourir.

O sia que perisca la mia causa, o sia que perisca la soa.

Trad. du Code de Justinien, fol. 19. 

Ou soit que périsse la mienne chose, ou soit que périsse la sienne.

Si tot lo mon peria.

P. Cardinal: Vera Vergena. 

Si tout le monde périssait.

Part. pas. Peritz soi si non venc al port.

Arnaud de Marueil: Dona genser. 

Je suis mort si je ne viens au port. 

Crestias e la ley vey perida.

Austorc Segret: No sai. 

Chrétiens et la loi je vois détruite.

ANC. FR. Une nef en semblabbe (semblable) fait avoit esté périe. Joinville, p. 3. 

Covoitise, angoisse et orguiex 

Ont si toute joie périe 

Qu'ele est par tout le mont faillie.

Fables et cont. anc., t. II, p. 397.

Deux vaisseaux plains des gens du seigneur de Cornouaille, furent péris.

Monstrelet, t. 1, fol. 232. 

Et nos brebis estant ez bergeries, 

Gardez si bien qu'elles ne sont péries. 

Cl. Marot, t. 1, p. 310.

ANC. CAT. Perir. ESP. PORT. Perecer. IT. Perire. (chap. Morí, morís; matá, assessiná, destruí.)

2. Peridor, adj., lat. periturus, périssable.

D' aquest bes peridors que no nos tenran pro, cant Dieus fara justicia.

V. et Vert., fol. 60. 

De ces biens périssables qui ne nous tiendront profit quand Dieu fera justice. 

Fig. et myst. Hom fels que es peridors per sas felnias. 

Trad. de Bède, fol. 50.

Homme félon qui est périssable par ses félonies.

3. Deperir, v., lat. deperire, dépérir, s'éteindre.

Fig. Fes dechay, e drechura

Tot jorn deperish.

Leys d'amors, fol. 29.

Foi déchoit, et droiture toujours dépérit.

Part. pas. Disciplina es amermada e reverensa deperida.

Cat. dels apost. de Roma, fol. 77.

Discipline est diminuée et respect éteint.

ANC. CAT. Deperir.


Perizologia, s. f., lat. perissologia, redondance.

Perissologia adjectio plurimorum verborum supervacua, ut, 

vivat Ruben et non moriatur: dum non sit aliud vivere quam non mori.

Isidor., Orig., 1, 33, 7.

Perizologia, que vol dire aytant coma ajustamens o superfluitatz de motas paraulas vueias. Leys d'amors, fol. 106.

Redondance, qui veut dire autant comme addition ou superfluité de nombreuses paroles vides (inutiles).

(chap. Redundansia, redundansies. ESP. Redundancia.)


Perla, s. f., perle.

Voyez Muratori, Diss. 33; et Aldrete, p. 362.

Ja non auran pro botos...,

Ni pro perlas, ni pro centuras.

Brev, d'amor, fol. 129. 

Jamais elles n' auront assez de boutons..., ni assez de perles, ni assez de ceintures.

Ni aur ni argen ni perlas preciosas.

Statuts de Montpellier, du XIIIe siècle. 

Ni or ni argent ni perles précieuses. 

CAT. ESP. PORT. IT. Perla. 

(chap. Perla, perles; lligí La Perla, de John Steinbeck, traduída al chapurriau per mí.)

La Perla, chapurriau, John Steinbeck

2. Perlat, adj., perlé.

Una liura de dragea perlada per far collacion. 

Tit. de 1428. Hist. de Nîmes, t. III, pr., p. 225. 

Une livre de dragée perlée pour faire collation. 

IT. Perlato. (chap. Perlat, perlats, perlada, perlades; com la peladilla, peladilles, ameles perlades.)


Pernicia, s. f., lat. pernicies, perte, ruine, mort.

Temor perdusent a pernicia. Trad. d'Albucasis, fol. 33.

Crainte conduisant à mort.

2. Pernicios, Parnicios, Pernecios, adj., lat. perniciosus, pernicieux.

Sapias que es parnicios ses tot dopte. Trad. d'Albucasis, fol. 59.

Sachez qu'il est pernicieux sans aucun doute.

Droguas venenosas et perniciosas. Fors de Bearn, p. 1078. 

Drogues vénéneuses et pernicieuses. 

La sieua malautia es perneciosa. Trad. d'Albucasis, fol. 12. 

La sienne maladie est pernicieuse.

CAT. Pernicios. ESP. PORT. Pernicioso. IT. Pernicioso, pernizioso.

(chap. Pernissiós, pernissiosos, pernissiosa, pernissioses.)


8M Valderrobres , si natros o natres mos aturem

Perpetual, adj., lat. perpetualis, perpétuel. 

Ditz que hom li fassa carcer perpetual. V. de S. Honorat. 

Dit qu'on lui fasse prison perpétuelle. 

Sol esperan

Lo joi perpetual.

B. Zorgi: Ben es. 

Seulement en espérant la joie perpétuelle. 

Adv. comp. A la perpetual volria far son ostal. V. de S. Honorat. 

A perpétuité voudrait faire sa demeure.

ANC. FR. En aquist loenge en nostre Segneur et mémoire perpétuel. Gestes de Louis-le-Débonnaire, Rec. des Hist. de Fr., t. VI, p. 141. 

ANC. CAT. ANC. ESP. Perpetual. IT. Perpetuale. 

(chap. Perpetuo, perpetuos, perpetua, perpetues.)

2. Perpetualment, adv., perpétuellement.

Perpetualment dampnat. Trad. de Bède, fol. 67. 

Perpétuellement damné. 

L' isla e 'l monestier tot perpetualment. V. de S. Honorat. 

L'île et le monastère tout perpétuellement.

CAT. Perpetualment. ESP. Perpetualmente (perpetuamente). 

IT. Perpetualmente, perpetualemente. 

(chap. Perpetualmen, perpetuamen.)

3. Perpetuar, v., lat. perpetuare, perpétuer. 

Aysso es voler perpetuar lo servizi de Dieu en la terra.

V. et Vert., fol. 92.

Ceci c'est vouloir perpétuer le service de Dieu sur la terre. 

CAT. ESP. PORT. Perpetuar. IT. Perpetuare. 

(chap. Perpetuá: perpetúo, perpetúes, perpetúe, perpetuém, perpetuéu, perpetúen; perpetuat, perpetuats, perpetuada, perpetuades.)

4. Perpetualitat, s. f., perpétuité. 

Adv. comp. Demoren ab lo dit mossenhor de Foix a perpetualitat.

Tit. de 1378. Hist. de Languedoc, pr., t. IV, col. 355. 

Qu'ils demeurent avec ledit monseigneur de Foix à perpétuité.

IT. Perpetualità, perpetualitate, perpetualitade.

5. Perpetuitat, s. f., lat. perpetuitatem, perpétuité.

Adv. comp. A temps o a perpetuitat.

Tener e possedir a perpetuitat en franc aloy.

For de Montcuc. Ord. des R. de Fr., 1463, t. XVI, p. 132 et 131.

A temps ou à perpétuité. 

Tenir et posséder à perpétuité en franc aleu. 

CAT. Perpetuitat. ESP. Perpetuidad. PORT. Perpetuitade. IT. Perpetuità, perpetuitate, perpetuitade. (chap. Perpetuidat, perpetuidats.)


Pers, adj., pers, bleu, azuré, violet.

Drap pers ni vert ni blanc. 

Guillaume de Durfort: Quar sai petit. 

Drap pers ni vert ni blanc. 

ANC. FR. Bon drap aurés, ou pers, ou vert. Roman de la Rose, v. 14919.

J' idolâtrois surtout les flammes brunes, perses 

De son oeil qui rendoit tout le mien ébloui.

Bertaut, p. 522. 

IT. Perso.

- Subst. Sorte de drap.

Capa de pers un mes denant Avanz

T. d'Ebles d'Uisel et de Gui d'Uisel: En Gui.

Cape de pers un mois avant l' Avent

ANC. FR. Por vos robes de pers,

De camelot ou de brunete.

Roman de la Rose, v. 9118.

Tous vestus de pers et chapperons vermeils. Monstrelet, t. II, fol. 77.

(N. E. A algún catalán le sonará esto; por la barretina lo digo.)

2. Perset, s. m., perse, perset, drap de Perse.

Mantel non es de perset ni de saia.

Raimond de Miraval: Cel que de. Var. 

Manteau vous n'êtes de perse ni de soie.

Del perset vermeill per saia.

Giraud de Luc: Si per malvatz.

Du perse vermeil pour soie.

(chap. Drap de Persia, actualmen Irán.)

3. Presset, s. m,, perse, perset, drap de Perse.

No 'l cal vestir presset vermel ni serga.

Guillaume de Durfort: Quar say. 

Uc de la Bacalaria, Hugues de La Bachelerie, Bachellerie

Ne lui faut vêtir perse vermeil ni serge. 

Mantel non etz de presset ni de saya.

Raimond de Miraval: Selh que de.

Manteau vous n'êtes de perse ni de soie.


Perseverar, v., lat. perseverare, persévérer.

Que, el be qu' avetz comensat, 

Vollatz perseverar tos temps.

V. de sainte Énimie, fol. 40. 

Que, dans le bien que vous avez commencé, vous vouliez persévérer toujours. 

CAT. ESP. PORT. Perseverar. IT. Perseverare. 

(chap. Perseverá: persevero, perseveres, persevere, perseverem o perseveram, perseveréu o perseveráu, perseveren; perseverat, perseverats, perseverada, perseverades.)

2. Perseveranmen, adv:, persévéramment.

Aumplis lo tost e perseveranmen. Regla de S. Benezeg, fol. 1.

L'accomplit tôt et persévéramment.

ESP. PORT. IT. Perseverantemente. (chap. Perseveranmen : en perseveransia o perseveransa.)

3. Perseveransa, s. f., lat. perseverantia, persévérance.

Aver perseveransa entre las autras vertutz. Arbre de Batalhas, fol. 98. Avoir persévérance entre les autres vertus.

CAT. Perseverancia. ESP. Perseveranza (perseverancia). 

PORT.  Perseverança. IT. Perseveranza. (chap. Perseveransia, perseveransies; perseveransa, perseveranses.)

4. Perseverable, adj., lat. perseverabilem, persévérant.

En totz sos comandamens sia perseverables. 

Regla de S. Benezeg, fol. 75.

Dans tous ses commandements qu'il soit persévérant.

(chap. Perseverán, perseverans, “perseveranta, perseverantes”.)

lunes, 12 de agosto de 2024

Original - Ortolana

 

Original, adj., lat. originalis, original, originel, primitif.

Pres corrupcio general

En lo peccat original.

Brev. d'amor, fol. 55.

Prit corruption générale dans le péché originel.

L' original mon. Trad. de la 2e Épître de S. Pierre.

Le monde primitif. 

Substantiv. La copia collationada ab lo original. Fors de Béarn, p. 1097.

(chap. La copia compulsada en lo original.)

La copie collationnée avec l' original.

CAT. ESP. PORT. Original. IT. Originale. 

(chap. Original, com lo “orinal”, bassí de Valderrobres, originals.)

2. Originalment, adv., originairement. 

Es composta de qualitat elemental originalment.

Eluc. de las propr., fol. 28. 

Est composée de qualités élémentaires originairement.

CAT. Originalment. ESP. PORT. IT. Originalmente. 

(chap. Originalmen, originariamen.)


Orina, s. f., lat. urina, urine.

De s' orina

Fai metzina.

(chap. De sa (la seua) orina fa medissina.)

Guillaume de Berguedan: Un trichayre.

De son urine fait médecine.

Aus, tu que donas mezinas

E que jutjas las orinas.

P. Cardinal: Jhesum Crist. 

Écoute, toi qui donnes médecines et qui juges les urines.

CAT. ESP. Orina. PORT. Orina, ourina. IT. Orina. (chap. Orina, orines; purín, purins : mescla de orina y merda dels gorrinos.)


Orizon, s. m., lat. horison, horizon.

Aquel cercle termenant nostra vista, es dit orizon.

Eluc. de las propr., fol. 108. 

Ce cercle terminant notre vue, est dit horizon.

CAT. Horisont. ESP. Horisonte (chap. horizonte). PORT. Orisonte, horizonte. IT. Orizzonte.


Orlar, v., ourler, border.

Part. pas. Coma 1 vaissels de cera que es orlatz e avironatz de peiras pressiozas.

Lo vaissels, que es de terra, orlatz ricamen.

Liv. de Sydrac, fol. 38.

Comme un vase de cire qui est bordé et entouré de pierres précieuses.

Le vase, qui est de terre, bordé richement. 

ESP. PORT. Orlar. IT. Orlare. (chap. Orlá : bordá.)

2. Orladura, s. f., bordure, ourlet.

Una bela orladura. Roman de Gerard de Rossillon, fol. 37. 

Une belle bordure.

ANC. FR. D' os estoit fete l' orléure. Roman du Renart, t. 1, p. 55. 

ESP. PORT. (chap.) Orladura. IT. Orlatura.


Ornar, Hornar, v., lat. ornare, orner, parer.

Part. pas. 1 calice hornat de las pus presciosas peyras que podion esser trobadas. Philomena. 

Un calice orné des plus précieuses pierres qui pouvaient être trouvées.

Substantiv. Aprop que deu hom pauzar S per causa d' ornat.

Leys d'amors, fol. 5.

Après que on doit poser S pour cause d' ornement.

ANC. CAT. ESP. (adornar) PORT. Ornar. IT. Ornare. (chap. Adorná.)

2. Ornament, Ornamen, s. m., lat. ornamentum, ornement.

Cauzas sanctas, ayssi co son los ornamens de sancta Glieya, que son adordenatz al servizi de Dieu.

Totz los autres ornamens del autar.

V. et Vert., fol. 15 et 16.

Choses saintes, ainsi comme sont les ornements de sainte Église, qui sont consacrés au service de Dieu.

Tous les autres ornements de l'autel.

CAT. Ornament. ESP. PORT. IT. Ornamento. (chap. Adorno, adornos.)

3. Ornatiu, adj., ornatif, qui sert à orner.

O son... ornativas. Leys d'amors, fol. 26. 

Ou elles sont... ornatives.

4. Ornamenta, s. f., ornement. 

Pueys a l' ornamenta 

Del autar demandada.

V. de S. Honorat. 

Puis a demandé l' ornement de l'autel.

5. Adorn, adj., orné, élégant. 

Son adorn bel cors ses par.

Paulet de Marseille: Er qu' el jorn. 

Son élégant beau corps sans pareil.

6. Adornamen, s. m., ornement, embellissement.

Si fan aquells adornamens per atrayre plus a peccat.

Per 1 cascun adornamen de sobrefluitat. 

V. et Vert., fol. 70.

Se font ces embellissements pour plus entraîner au péché.

Par un chacun ornement de superfluité.

ANC. FR. Furent sauvées les reliques et les aornemens d' icelle église.

Monstrelet, t. II, fol. 128.

La splendeur et refulgence de son très noble et précieux aornement.

J. Marot, t. V, p. 4.8. 

ANC. CAT. Adornament. ANC. ESP. Adornamiento. IT. Adornamento.

(chap. Adornamén, adornamens : adorno, adornos.)


Orobi, s. m., lat. orobax, pivoine.

Figas, menta, orobi. Eluc. de las propr., fol. 103.

(chap. Figues, menta, peonia.)

Figues, menthe, pivoine.


Ors, Urs, s. m., lat. ursus, ours.

Urs pren aquel nom quar am la boca... forma los orsatz.

No es animant tan engenhos a far mal cum ors.

Eluc. de las propr., fol. 261.

L' ours prend ce nom parce que avec la bouche... il forme les oursons.

Il n'est animal si ingénieux à faire le mal comme ours.

(chap. Onso, onsos; ESP. Oso.)

Despiertan a un oso pardo que hibernaba en la Cova de la Dona de Beceite

2. Orsa, Ursa, s. f., lat. ursa, ourse.

Ursa o orsa es bestia mot cruzel, majormen quan ha orsatz.

Eluc. de las propr., fol. 261. 

L' ourse est bête moult cruelle, principalement quand elle a oursons.

ESP. PORT. Ursa. IT. Orsa. (chap. Onsa, onses.)

8M Valderrobres , si natros o natres mos aturem

3. Orsat, s. m., ourson.

E 'ls orsatz semlo pessas de carn ses faysso al comensament.

(chap. Y los onsets pareixen pesses de carn sense forma al escomensamén.)

Eluc. de las propr., fol. 231.

Et les oursons ressemblent à des morceaux de chair sans forme au commencement.

(chap. onset, onsets, onseta, onsetes.)


Ort, s. m., lat. hortus, jardin, verger, potager.

Pietz ol no fa fems en ort.

(chap. Pijó auló (pudó) que no fa lo fem al hort, horta.)

A. Daniel: Pois Raimons.

Sent pire que ne fait fumier en jardin. 

Tant amon ort e jardis.

Bertrand de Born: Be m platz. 

Tant ils aiment verger et jardin.

Fig. De cobezeia ns planton ort.

Gavaudan le Vieux: Patz passien. 

Nous plantent jardin de convoitise. 

Cambra de Dieu, ort don naysso tug be. 

Guillaume d'Autpoul: Esperansa.

Chambre de Dieu, jardin dont naissent tous les biens.

- Par extens. Solitude.

Tornar faran de ciutat a un ort.

G. Rainols: A tornar. 

Feront tourner de cité en une solitude. 

Totz lo mons me par sol uns ortz. 

Rambaud de Vaqueiras: No m' agrad' iverns. 

Tout le monde me paraît seulement une solitude. 

ANC. FR. Por coi venez en son hor herbergier. Roman d'Agolant, v. 1227.

CAT. Hort. ESP. Huerto. PORT. Horto. IT. Orto. 

(chap. Hort, horts; horta, hortes; hortet, hortets; horteta, hortetes.)

2. Ortenc, adj., de jardin.

D' aybres... alcus so ortencs o domesges.

Flors ortencas.

Eluc. de las propr., fol. 195 et 142. 

Des arbres... aucuns sont de jardin ou domestiques.

Fleurs de jardin. 

PORT. (ESP.) Hortense. (chap. Hortenc, hortencs, hortenca, hortenques : del hort o del horta, com los maracuyás hortencs del horta de Guay.)

Guay cultiva Maracuyá huerta mayor Beceite


3. Ortolan, ortola, s. m., lat. hortulanus, jardinier.

Aquest jardi plantet lo grans ortolas. V. et Vert., fol. 36. 

(chap. Este jardí va plantá lo gran hortolá u hortelano, jardiné.)

Ce jardin planta le grand jardinier.

Adoncas Jhesu Crist, en forma de ortolan, 

Ac pietat, e dis: Non plorar, Maria. V. de Sainte Magdelaine. 

Alors Jésus-Christ, en forme de jardinier, eut pitié, et dit: Ne pleure pas, Marie. 

ANC. FR. Surviendrent deux pasteurs et un ortholan. 

Lett. de rém., 1464, Carpentier, t. III, col. 102. 

Anthoine Belot, ortholan de Nysmes. 

Tit. de 1473. Hist. de Nismes (Nîmes), pr., t. III, p. 3. 

CAT. Hortolá. ESP. Hortelano. PORT. Hortelão, hortolão. IT. Ortolano.

(chap. Hortolá, hortolans (tamé sels diu als de Horta de Sant Joan o Puigventós de la figuereta; hortelano, hortelanos), hortolana u hortelana, hortolanes u hortelanes; jardiné, jardinés, jardinera, jardineres.)

4. Hortal, s. m., hortolage, jardinage. 

Pel pres commu fe, pailla et hortal et hortalas. 

Charte de Gréalou, p. 102.

Pour le prix commun foin, paille et hortolage et légumes.

5. Hortala, s. f., légume, produit du jardin.

Pel pres commu fe, pailla et hortal et hortalas.

Charte de Gréalou, p. 102.

Pour le prix commun foin, paille et hortolage et légumes.

6. Ortalessa, Ortalessia, Hortalicia, Ortoloza, s. f., légume, herbe potagère, jardinage.

Si alcus pren... ortalessa d' ort. 

For de Montcuc. Ord. des R. de Fr., 1463, t. XVI, p. 129. 

Si aucun prend... légume de potager.

O ortalessia de casal. 

Cout. de Fumel de 1265. DOAT, t. VIII, fol. 147. 

Ou jardinage de casal. 

Hortalicias de jardins. Fors de Béarn, p. 1088. 

Légumes de jardin. 

CAT. Hortalissa. ESP. Hortaliza. PORT. Hortaliça. 

(chap. Hortalissia, hortalissies : llegums, verdures; pataques, guixes, sigrons, bajoques, bledes, borraines, cols, ensiam o lletugues, primentons, tomates, espinacs, carbasses, carbassons, pepinos o cogombros, churuvíes, safranories, rabanetes, etc.)

huerto ecológico, Jaime Giner Guimerá, huerta mayor

7. Ortolana, s. f., hortolane, sorte de poésie.

Coma son... vaquieras et ortolanas e vergieras. Leys d'amors, fol. 40.

Comme sont... vachères et hortolanes et vergières.