(chap. Soc, socs; de una forma pareguda está la soqueta, zoqueta, per a la ma cuan se segue.) (ESP. Zueco; madreña asturiano, madreñes; gallego zoco, zoca.)
champouirau, chapurriau, chapurriat, chapurreau, la franja del meu cul, parlem chapurriau, escriure en chapurriau, ortografía chapurriau, gramática chapurriau, lo chapurriau de Aguaviva o Aiguaiva, origen del chapurriau, dicsionari chapurriau, yo parlo chapurriau; chapurriau de Beseit, Matarranya, Matarraña, Litera, Llitera, Mezquín, Mesquí, Caspe, Casp, Aragó, aragonés, Frederic Mistral, Loís Alibèrt, Ribagorça, Ribagorsa, Ribagorza, astí parlem chapurriau, occitan, ocsitá, òc, och, hoc
martes, 2 de junio de 2026
Soc, Soca, Societat, Soda, Sodomita, Sufflar, Sofisme
(chap. Soc, socs; de una forma pareguda está la soqueta, zoqueta, per a la ma cuan se segue.) (ESP. Zueco; madreña asturiano, madreñes; gallego zoco, zoca.)
miércoles, 29 de abril de 2026
Rude - Rutela
sábado, 14 de septiembre de 2024
Perir - Perseverable
Perir, v., lat. perire, tuer, occire, détruire.
Comte, rey et emperador
Volon crestiantat perir.
G. Fabre de Narbonne: On mais.
Comtes, rois et empereurs veulent chrétienté détruire.
Cel que peri 'l rei Farao.
Pierre d'Auvergne: Lo Senher.
Celui qui détruisit le roi Pharaon.
- Périr, mourir.
O sia que perisca la mia causa, o sia que perisca la soa.
Trad. du Code de Justinien, fol. 19.
Ou soit que périsse la mienne chose, ou soit que périsse la sienne.
Si tot lo mon peria.
P. Cardinal: Vera Vergena.
Si tout le monde périssait.
Part. pas. Peritz soi si non venc al port.
Arnaud de Marueil: Dona genser.
Je suis mort si je ne viens au port.
Crestias e la ley vey perida.
Austorc Segret: No sai.
Chrétiens et la loi je vois détruite.
ANC. FR. Une nef en semblabbe (semblable) fait avoit esté périe. Joinville, p. 3.
Covoitise, angoisse et orguiex
Ont si toute joie périe
Qu'ele est par tout le mont faillie.
Fables et cont. anc., t. II, p. 397.
Deux vaisseaux plains des gens du seigneur de Cornouaille, furent péris.
Monstrelet, t. 1, fol. 232.
Et nos brebis estant ez bergeries,
Gardez si bien qu'elles ne sont péries.
Cl. Marot, t. 1, p. 310.
ANC. CAT. Perir. ESP. PORT. Perecer. IT. Perire. (chap. Morí, morís; matá, assessiná, destruí.)
2. Peridor, adj., lat. periturus, périssable.
D' aquest bes peridors que no nos tenran pro, cant Dieus fara justicia.
V. et Vert., fol. 60.
De ces biens périssables qui ne nous tiendront profit quand Dieu fera justice.
Fig. et myst. Hom fels que es peridors per sas felnias.
Trad. de Bède, fol. 50.
Homme félon qui est périssable par ses félonies.
3. Deperir, v., lat. deperire, dépérir, s'éteindre.
Fig. Fes dechay, e drechura
Tot jorn deperish.
Leys d'amors, fol. 29.
Foi déchoit, et droiture toujours dépérit.
Part. pas. Disciplina es amermada e reverensa deperida.
Cat. dels apost. de Roma, fol. 77.
Discipline est diminuée et respect éteint.
ANC. CAT. Deperir.
Perizologia, s. f., lat. perissologia, redondance.
Perissologia adjectio plurimorum verborum supervacua, ut,
vivat Ruben et non moriatur: dum non sit aliud vivere quam non mori.
Isidor., Orig., 1, 33, 7.
Perizologia, que vol dire aytant coma ajustamens o superfluitatz de motas paraulas vueias. Leys d'amors, fol. 106.
Redondance, qui veut dire autant comme addition ou superfluité de nombreuses paroles vides (inutiles).
(chap. Redundansia, redundansies. ESP. Redundancia.)
Perla, s. f., perle.
Voyez Muratori, Diss. 33; et Aldrete, p. 362.
Ja non auran pro botos...,
Ni pro perlas, ni pro centuras.
Brev, d'amor, fol. 129.
Jamais elles n' auront assez de boutons..., ni assez de perles, ni assez de ceintures.
Ni aur ni argen ni perlas preciosas.
Statuts de Montpellier, du XIIIe siècle.
Ni or ni argent ni perles précieuses.
CAT. ESP. PORT. IT. Perla.
(chap. Perla, perles; lligí La Perla, de John Steinbeck, traduída al chapurriau per mí.)
2. Perlat, adj., perlé.
Una liura de dragea perlada per far collacion.
Tit. de 1428. Hist. de Nîmes, t. III, pr., p. 225.
Une livre de dragée perlée pour faire collation.
IT. Perlato. (chap. Perlat, perlats, perlada, perlades; com la peladilla, peladilles, ameles perlades.)
Pernicia, s. f., lat. pernicies, perte, ruine, mort.
Temor perdusent a pernicia. Trad. d'Albucasis, fol. 33.
Crainte conduisant à mort.
2. Pernicios, Parnicios, Pernecios, adj., lat. perniciosus, pernicieux.
Sapias que es parnicios ses tot dopte. Trad. d'Albucasis, fol. 59.
Sachez qu'il est pernicieux sans aucun doute.
Droguas venenosas et perniciosas. Fors de Bearn, p. 1078.
Drogues vénéneuses et pernicieuses.
La sieua malautia es perneciosa. Trad. d'Albucasis, fol. 12.
La sienne maladie est pernicieuse.
CAT. Pernicios. ESP. PORT. Pernicioso. IT. Pernicioso, pernizioso.
(chap. Pernissiós, pernissiosos, pernissiosa, pernissioses.)
Perpetual, adj., lat. perpetualis, perpétuel.
Ditz que hom li fassa carcer perpetual. V. de S. Honorat.
Dit qu'on lui fasse prison perpétuelle.
Sol esperan
Lo joi perpetual.
B. Zorgi: Ben es.
Seulement en espérant la joie perpétuelle.
Adv. comp. A la perpetual volria far son ostal. V. de S. Honorat.
A perpétuité voudrait faire sa demeure.
ANC. FR. En aquist loenge en nostre Segneur et mémoire perpétuel. Gestes de Louis-le-Débonnaire, Rec. des Hist. de Fr., t. VI, p. 141.
ANC. CAT. ANC. ESP. Perpetual. IT. Perpetuale.
(chap. Perpetuo, perpetuos, perpetua, perpetues.)
2. Perpetualment, adv., perpétuellement.
Perpetualment dampnat. Trad. de Bède, fol. 67.
Perpétuellement damné.
L' isla e 'l monestier tot perpetualment. V. de S. Honorat.
L'île et le monastère tout perpétuellement.
CAT. Perpetualment. ESP. Perpetualmente (perpetuamente).
IT. Perpetualmente, perpetualemente.
(chap. Perpetualmen, perpetuamen.)
3. Perpetuar, v., lat. perpetuare, perpétuer.
Aysso es voler perpetuar lo servizi de Dieu en la terra.
V. et Vert., fol. 92.
Ceci c'est vouloir perpétuer le service de Dieu sur la terre.
CAT. ESP. PORT. Perpetuar. IT. Perpetuare.
(chap. Perpetuá: perpetúo, perpetúes, perpetúe, perpetuém, perpetuéu, perpetúen; perpetuat, perpetuats, perpetuada, perpetuades.)
4. Perpetualitat, s. f., perpétuité.
Adv. comp. Demoren ab lo dit mossenhor de Foix a perpetualitat.
Tit. de 1378. Hist. de Languedoc, pr., t. IV, col. 355.
Qu'ils demeurent avec ledit monseigneur de Foix à perpétuité.
IT. Perpetualità, perpetualitate, perpetualitade.
5. Perpetuitat, s. f., lat. perpetuitatem, perpétuité.
Adv. comp. A temps o a perpetuitat.
Tener e possedir a perpetuitat en franc aloy.
For de Montcuc. Ord. des R. de Fr., 1463, t. XVI, p. 132 et 131.
A temps ou à perpétuité.
Tenir et posséder à perpétuité en franc aleu.
CAT. Perpetuitat. ESP. Perpetuidad. PORT. Perpetuitade. IT. Perpetuità, perpetuitate, perpetuitade. (chap. Perpetuidat, perpetuidats.)
Pers, adj., pers, bleu, azuré, violet.
Drap pers ni vert ni blanc.
Guillaume de Durfort: Quar sai petit.
Drap pers ni vert ni blanc.
ANC. FR. Bon drap aurés, ou pers, ou vert. Roman de la Rose, v. 14919.
J' idolâtrois surtout les flammes brunes, perses
De son oeil qui rendoit tout le mien ébloui.
Bertaut, p. 522.
IT. Perso.
- Subst. Sorte de drap.
Capa de pers un mes denant Avanz.
T. d'Ebles d'Uisel et de Gui d'Uisel: En Gui.
Cape de pers un mois avant l' Avent.
ANC. FR. Por vos robes de pers,
De camelot ou de brunete.
Roman de la Rose, v. 9118.
Tous vestus de pers et chapperons vermeils. Monstrelet, t. II, fol. 77.
(N. E. A algún catalán le sonará esto; por la barretina lo digo.)
2. Perset, s. m., perse, perset, drap de Perse.
Mantel non es de perset ni de saia.
Raimond de Miraval: Cel que de. Var.
Manteau vous n'êtes de perse ni de soie.
Del perset vermeill per saia.
Giraud de Luc: Si per malvatz.
Du perse vermeil pour soie.
(chap. Drap de Persia, actualmen Irán.)
3. Presset, s. m,, perse, perset, drap de Perse.
No 'l cal vestir presset vermel ni serga.
Guillaume de Durfort: Quar say.
Ne lui faut vêtir perse vermeil ni serge.
Mantel non etz de presset ni de saya.
Raimond de Miraval: Selh que de.
Manteau vous n'êtes de perse ni de soie.
Perseverar, v., lat. perseverare, persévérer.
Que, el be qu' avetz comensat,
Vollatz perseverar tos temps.
V. de sainte Énimie, fol. 40.
Que, dans le bien que vous avez commencé, vous vouliez persévérer toujours.
CAT. ESP. PORT. Perseverar. IT. Perseverare.
(chap. Perseverá: persevero, perseveres, persevere, perseverem o perseveram, perseveréu o perseveráu, perseveren; perseverat, perseverats, perseverada, perseverades.)
2. Perseveranmen, adv:, persévéramment.
Aumplis lo tost e perseveranmen. Regla de S. Benezeg, fol. 1.
L'accomplit tôt et persévéramment.
ESP. PORT. IT. Perseverantemente. (chap. Perseveranmen : en perseveransia o perseveransa.)
3. Perseveransa, s. f., lat. perseverantia, persévérance.
Aver perseveransa entre las autras vertutz. Arbre de Batalhas, fol. 98. Avoir persévérance entre les autres vertus.
CAT. Perseverancia. ESP. Perseveranza (perseverancia).
PORT. Perseverança. IT. Perseveranza. (chap. Perseveransia, perseveransies; perseveransa, perseveranses.)
4. Perseverable, adj., lat. perseverabilem, persévérant.
En totz sos comandamens sia perseverables.
Regla de S. Benezeg, fol. 75.
Dans tous ses commandements qu'il soit persévérant.
(chap. Perseverán, perseverans, “perseveranta, perseverantes”.)
lunes, 12 de agosto de 2024
Original - Ortolana
Original, adj., lat. originalis, original, originel, primitif.
Pres corrupcio general
En lo peccat original.
Brev. d'amor, fol. 55.
Prit corruption générale dans le péché originel.
L' original mon. Trad. de la 2e Épître de S. Pierre.
Le monde primitif.
Substantiv. La copia collationada ab lo original. Fors de Béarn, p. 1097.
(chap. La copia compulsada en lo original.)
La copie collationnée avec l' original.
CAT. ESP. PORT. Original. IT. Originale.
(chap. Original, com lo “orinal”, bassí de Valderrobres, originals.)
2. Originalment, adv., originairement.
Es composta de qualitat elemental originalment.
Eluc. de las propr., fol. 28.
Est composée de qualités élémentaires originairement.
CAT. Originalment. ESP. PORT. IT. Originalmente.
(chap. Originalmen, originariamen.)
Orina, s. f., lat. urina, urine.
De s' orina
Fai metzina.
(chap. De sa (la seua) orina fa medissina.)
Guillaume de Berguedan: Un trichayre.
De son urine fait médecine.
Aus, tu que donas mezinas
E que jutjas las orinas.
P. Cardinal: Jhesum Crist.
Écoute, toi qui donnes médecines et qui juges les urines.
CAT. ESP. Orina. PORT. Orina, ourina. IT. Orina. (chap. Orina, orines; purín, purins : mescla de orina y merda dels gorrinos.)
Orizon, s. m., lat. horison, horizon.
Aquel cercle termenant nostra vista, es dit orizon.
Eluc. de las propr., fol. 108.
Ce cercle terminant notre vue, est dit horizon.
CAT. Horisont. ESP. Horisonte (chap. horizonte). PORT. Orisonte, horizonte. IT. Orizzonte.
Orlar, v., ourler, border.
Part. pas. Coma 1 vaissels de cera que es orlatz e avironatz de peiras pressiozas.
Lo vaissels, que es de terra, orlatz ricamen.
Liv. de Sydrac, fol. 38.
Comme un vase de cire qui est bordé et entouré de pierres précieuses.
Le vase, qui est de terre, bordé richement.
ESP. PORT. Orlar. IT. Orlare. (chap. Orlá : bordá.)
2. Orladura, s. f., bordure, ourlet.
Una bela orladura. Roman de Gerard de Rossillon, fol. 37.
Une belle bordure.
ANC. FR. D' os estoit fete l' orléure. Roman du Renart, t. 1, p. 55.
ESP. PORT. (chap.) Orladura. IT. Orlatura.
Ornar, Hornar, v., lat. ornare, orner, parer.
Part. pas. 1 calice hornat de las pus presciosas peyras que podion esser trobadas. Philomena.
Un calice orné des plus précieuses pierres qui pouvaient être trouvées.
Substantiv. Aprop que deu hom pauzar S per causa d' ornat.
Leys d'amors, fol. 5.
Après que on doit poser S pour cause d' ornement.
ANC. CAT. ESP. (adornar) PORT. Ornar. IT. Ornare. (chap. Adorná.)
2. Ornament, Ornamen, s. m., lat. ornamentum, ornement.
Cauzas sanctas, ayssi co son los ornamens de sancta Glieya, que son adordenatz al servizi de Dieu.
Totz los autres ornamens del autar.
V. et Vert., fol. 15 et 16.
Choses saintes, ainsi comme sont les ornements de sainte Église, qui sont consacrés au service de Dieu.
Tous les autres ornements de l'autel.
CAT. Ornament. ESP. PORT. IT. Ornamento. (chap. Adorno, adornos.)
3. Ornatiu, adj., ornatif, qui sert à orner.
O son... ornativas. Leys d'amors, fol. 26.
Ou elles sont... ornatives.
4. Ornamenta, s. f., ornement.
Pueys a l' ornamenta
Del autar demandada.
V. de S. Honorat.
Puis a demandé l' ornement de l'autel.
5. Adorn, adj., orné, élégant.
Son adorn bel cors ses par.
Paulet de Marseille: Er qu' el jorn.
Son élégant beau corps sans pareil.
6. Adornamen, s. m., ornement, embellissement.
Si fan aquells adornamens per atrayre plus a peccat.
Per 1 cascun adornamen de sobrefluitat.
V. et Vert., fol. 70.
Se font ces embellissements pour plus entraîner au péché.
Par un chacun ornement de superfluité.
ANC. FR. Furent sauvées les reliques et les aornemens d' icelle église.
Monstrelet, t. II, fol. 128.
La splendeur et refulgence de son très noble et précieux aornement.
J. Marot, t. V, p. 4.8.
ANC. CAT. Adornament. ANC. ESP. Adornamiento. IT. Adornamento.
(chap. Adornamén, adornamens : adorno, adornos.)
Orobi, s. m., lat. orobax, pivoine.
Figas, menta, orobi. Eluc. de las propr., fol. 103.
(chap. Figues, menta, peonia.)
Figues, menthe, pivoine.
Ors, Urs, s. m., lat. ursus, ours.
Urs pren aquel nom quar am la boca... forma los orsatz.
No es animant tan engenhos a far mal cum ors.
Eluc. de las propr., fol. 261.
L' ours prend ce nom parce que avec la bouche... il forme les oursons.
Il n'est animal si ingénieux à faire le mal comme ours.
(chap. Onso, onsos; ESP. Oso.)
2. Orsa, Ursa, s. f., lat. ursa, ourse.
Ursa o orsa es bestia mot cruzel, majormen quan ha orsatz.
Eluc. de las propr., fol. 261.
L' ourse est bête moult cruelle, principalement quand elle a oursons.
ESP. PORT. Ursa. IT. Orsa. (chap. Onsa, onses.)
3. Orsat, s. m., ourson.
E 'ls orsatz semlo pessas de carn ses faysso al comensament.
(chap. Y los onsets pareixen pesses de carn sense forma al escomensamén.)
Eluc. de las propr., fol. 231.
Et les oursons ressemblent à des morceaux de chair sans forme au commencement.
(chap. onset, onsets, onseta, onsetes.)
Ort, s. m., lat. hortus, jardin, verger, potager.
Pietz ol no fa fems en ort.
(chap. Pijó auló (pudó) que no fa lo fem al hort, horta.)
A. Daniel: Pois Raimons.
Sent pire que ne fait fumier en jardin.
Tant amon ort e jardis.
Bertrand de Born: Be m platz.
Tant ils aiment verger et jardin.
Fig. De cobezeia ns planton ort.
Gavaudan le Vieux: Patz passien.
Nous plantent jardin de convoitise.
Cambra de Dieu, ort don naysso tug be.
Guillaume d'Autpoul: Esperansa.
Chambre de Dieu, jardin dont naissent tous les biens.
- Par extens. Solitude.
Tornar faran de ciutat a un ort.
G. Rainols: A tornar.
Feront tourner de cité en une solitude.
Totz lo mons me par sol uns ortz.
Rambaud de Vaqueiras: No m' agrad' iverns.
Tout le monde me paraît seulement une solitude.
ANC. FR. Por coi venez en son hor herbergier. Roman d'Agolant, v. 1227.
CAT. Hort. ESP. Huerto. PORT. Horto. IT. Orto.
(chap. Hort, horts; horta, hortes; hortet, hortets; horteta, hortetes.)
2. Ortenc, adj., de jardin.
D' aybres... alcus so ortencs o domesges.
Flors ortencas.
Eluc. de las propr., fol. 195 et 142.
Des arbres... aucuns sont de jardin ou domestiques.
Fleurs de jardin.
PORT. (ESP.) Hortense. (chap. Hortenc, hortencs, hortenca, hortenques : del hort o del horta, com los maracuyás hortencs del horta de Guay.)
3. Ortolan, ortola, s. m., lat. hortulanus, jardinier.
Aquest jardi plantet lo grans ortolas. V. et Vert., fol. 36.
(chap. Este jardí va plantá lo gran hortolá u hortelano, jardiné.)
Ce jardin planta le grand jardinier.
Adoncas Jhesu Crist, en forma de ortolan,
Ac pietat, e dis: Non plorar, Maria. V. de Sainte Magdelaine.
Alors Jésus-Christ, en forme de jardinier, eut pitié, et dit: Ne pleure pas, Marie.
ANC. FR. Surviendrent deux pasteurs et un ortholan.
Lett. de rém., 1464, Carpentier, t. III, col. 102.
Anthoine Belot, ortholan de Nysmes.
Tit. de 1473. Hist. de Nismes (Nîmes), pr., t. III, p. 3.
CAT. Hortolá. ESP. Hortelano. PORT. Hortelão, hortolão. IT. Ortolano.
(chap. Hortolá, hortolans (tamé sels diu als de Horta de Sant Joan o Puigventós de la figuereta; hortelano, hortelanos), hortolana u hortelana, hortolanes u hortelanes; jardiné, jardinés, jardinera, jardineres.)
4. Hortal, s. m., hortolage, jardinage.
Pel pres commu fe, pailla et hortal et hortalas.
Charte de Gréalou, p. 102.
Pour le prix commun foin, paille et hortolage et légumes.
5. Hortala, s. f., légume, produit du jardin.
Pel pres commu fe, pailla et hortal et hortalas.
Charte de Gréalou, p. 102.
Pour le prix commun foin, paille et hortolage et légumes.
6. Ortalessa, Ortalessia, Hortalicia, Ortoloza, s. f., légume, herbe potagère, jardinage.
Si alcus pren... ortalessa d' ort.
For de Montcuc. Ord. des R. de Fr., 1463, t. XVI, p. 129.
Si aucun prend... légume de potager.
O ortalessia de casal.
Cout. de Fumel de 1265. DOAT, t. VIII, fol. 147.
Ou jardinage de casal.
Hortalicias de jardins. Fors de Béarn, p. 1088.
Légumes de jardin.
CAT. Hortalissa. ESP. Hortaliza. PORT. Hortaliça.
(chap. Hortalissia, hortalissies : llegums, verdures; pataques, guixes, sigrons, bajoques, bledes, borraines, cols, ensiam o lletugues, primentons, tomates, espinacs, carbasses, carbassons, pepinos o cogombros, churuvíes, safranories, rabanetes, etc.)
7. Ortolana, s. f., hortolane, sorte de poésie.
Coma son... vaquieras et ortolanas e vergieras. Leys d'amors, fol. 40.
Comme sont... vachères et hortolanes et vergières.





















