Mostrando las entradas para la consulta vestimenta ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta vestimenta ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas

domingo, 7 de abril de 2024

Lexique roman; Habil, Abilh - Aderetar

H

H, s. m., huitième lettre de l'alphabet, h.


H, s. m., huitième lettre de l'alphabet, h.

Aquel H fay aqui so engal una consonan.

Leys d'amors, fol. 8.

Cet H fait là son égal à une consonne.

Aquesta significatio si deu scrieure ses haspiracio que es H.

Eluc. de las propr., fol. 225.

Cette signification se doit écrire sans aspiration qui est h.

Aquesta figura H no es letra, segon que dizo li actor.

(chap. Esta figura H no es (cap) lletra, segons lo que diuen los autós.)

Leys d'amors, fol. 5.

Cette figure H n'est pas lettre, selon que disent les auteurs.


Habil, Abilh, adj., lat. habilis, habile, apte, propre.

A recebre impressio de forma es plus habil.

Eluc. de las propr., fol. 130.

A recevoir impression de forme est plus apte.

Abilhs a recebre las enfluensas luminosas. L'Arbre de Batalhas, fol. 250.

Propre à recevoir les influences lumineuses.

CAT. ESP. (hábil) Habil. IT. Abile. (chap. Hábil, habils.)

2. Habilitat, s. f., lat. habilitatem, habileté, aptitude, facilité.

En lors movements... maior habilitat. Eluc. de las propr., fol. 131.

Dans leurs mouvements... plus grande facilité. 

CAT. Habilitat. ESP. Habilidad. PORT. Habilidade. IT. Abilità, abilitate, abiltade (abilitade). (chap. Habilidat, habilidats.)

3. Habilitar, Abilitar, v., exercer, rendre apte.

No devon autra causa pensar que si abilitar en armas.

L'Arbre de Batalhas, fol. 93.

Ne doivent autre chose penser que s'exercer aux armes.

Part. pas. Foro may habilitatz en operacio. Eluc. de las propr., fol. 9.

Furent davantage rendus aptes au travail.

CAT. ESP. PORT. Habilitar. IT. Abilitare. (chap. Habilitá: habilito, habilites, habilite, habilitem o habilitam, habilitéu o habilitáu, habiliten; habilitat, habilitats, habilitada, habilitades.)


Habit, Abit, s. m., lat. habitus, habit, vêtement.

E 'l tolgues l' abit de mongia. V. de S. Honorat. 

Et lui ôtât l' habit de monachisme. 

Prov. L' abit no fa pas bon religios.

(chap. L' hábit no fa bon religiós; ESP. El hábito no hace al monje.)

V. et Vert., fol. 65. 

L' habit ne fait pas le bon religieux.

- Port, contenance, complexion.

Aquel qu' es amayres a l' habit, so es la maniera e 'l saber d'amor.

Leys d'amors, fol. 50. 

Celui qui est amoureux a la complexion, c'est-à-dire la manière et le savoir d'amour.

CAT. Habit. ESP. (hábito) PORT. Habito. IT. Abito. (chap. Hábit, habits.)

2. Habiti, Abiti, s. m., habit, vêtement.

De sancta mongia l' abiti lur a dat.

Ell e son filh vesti d' abiti de mongia. 

V. de S. Honorat.

De saint monachisme leur a donné l' habit.

Lui et son fils il vêtit de l' habit de monachisme.

3. Habilhament, s. m., habillement.

Exceptat son habilhament.

Fors de Béarn, p. 1088.

Excepté son habillement.

Que la confrairia aya habillamens per ela.

Tit. de 1535. DOAT, t. XC, fol. 212.

Que la confrérie ait habillements pour elle.

ESP. Habillamiento (vestimenta). (chap. Vestit, vestits; vestimenta, vestimentes.)


Habitar, Abitar, v., lat. habitare, habiter, demeurer.

Doncx ges no deu hom valens habitar 

Ab home ric, vil, escas e tenen.

R. Gaucelm de Beziers: Un sirventes. 

Donc homme de mérite ne doit point habiter avec homme puissant, vil, avare et tenace. 

So es pueg hont Dieus habita. V. et Vert., fol. 65.

(chap. Aixó es lo puch aon Deu habite.)

C'est montagne où Dieu habite. 

L' islla tornara guasta... 

E non s' abitara de cinquanta tres ans. 

(chap. La isla se tornará deserta... y no se habitará en sincuanta tres añs.)

V. de S. Honorat.

L'île redeviendra déserte... et ne s'habitera de cinquante-trois ans. 

Fig. Dels sancts e de las sanctas que habiton en Dieu. V. et Vert., fol. 58.

(chap. Dels sans y de les santes que habiten en Deu.)

Des saints et des saintes qui habitent en Dieu. 

Part. prés. empl. substantiv.

A totz los habitans et a las habitairitz. 

Tit. de 1265. DOAT, t. XCI, fol. 178. 

A tous les habitants et aux habitantes. 

Si 'l ve ni l'au ni es sos abitans.

R. Gaucelm de Beziers: Un sirventes. 

S'il le voit et l'entend et est son habitant (hôte). 

Part. pas.

Era adonc bons luecx e de gent abitatz, 

… ar es desamparatz. 

V. de S. Honorat.

Était alors bon lieu et de gens habité,... maintenant est abandonné. 

CAT. ESP. PORT. Habitar. IT. Abitare. (chap. Habitá: habito, habites, habite, habitem o habitam, habitéu o habitáu, habiten; habitat, habitats, habitada, habitades.)

2. Habitable, adj., lat. habitabilem, habitable.

No sera habitables, ans sera coma us desertz.

(chap. No sirá habitable, sino que sirá com un desert.)

Liv. de Sydrac, fol. 72.

Ne sera habitable, au contraire sera comme un désert.

De tota la terra habitabla. Eluc. de las propr., fol. 163.

(chap. De tota la terra habitable. En catalá barceloní de fa no mols añs encara se podíe sentí pronunsiá habitabla, en a, inclús “habitapla”)

De toute la terre habitable.

CAT. ESP. Habitable. PORT. Habitavel. IT. Abitabile. (chap. Habitable, habitables.)

3. Enhabitable, adj., lat. inhabitabilem, inhabitable.

Habitables et enhabitables.

(chap. Habitables e (y) inhabitables.)

Tit. de 1464. DOAT, t. CXXXIX, non paginé. 

Habitables et inhabitables.

CAT. ESP. Inhabitable. PORT. Inhabitavel. IT. Inabitabile. 

(chap. Inhabitable, inhabitables.)

4. Habitacio, Habitacion, s. f., lat. habitationem, habitation.

Luenh de la habitacion dels homes. V. et Vert., fol. 85.

(chap. Lluñ de la habitassió dels homens.)

Loin de l'habitation des hommes. 

Fig. Dieus ell meteys, que es habitacio dels vivens, so es dels sancts.

V. et Vert., fol. 58. 

Dieu lui-même, qui est habitation des vivants, c'est-à-dire des saints.

CAT. Habitació. ESP. Habitación. PORT. Habitação. IT. Abitazione. 

(chap. Habitassió, habitassions.)

5. Habitacle, Abitacle, s. m., lat. habitaculum, habitacle.

Dieus, tu que fist tan bel miracle,

Met me el tieu sant habitacle.

Folquet de Marseille: Senher Dieus. 

Dieu, toi qui fis si beau miracle, mets-moi en ton saint habitacle. 

Fig. Establist

Abitacle, e lo fesist

A Dieu de cel appareyllat.

Trad. d'un Évangile apocryphe.

Tu établis habitacle, et tu le fis préparé au Dieu du ciel.

ANC. FR. As ciex firent lor habitacles. Roman de la Rose, v. 5417. 

Se retire aux tombeaux, habitacle d'horreur. 

R. Garnier, trag. de Marc-Antoine, acte IV, sc. 1.

(chap. Habitácul, habitaculs; com la siguién.)

6. Habitacol, Abitacol, s. m., habitacle, demeure.

Elhs passero oltra, e vengro vays lur habitacol. Philomena.

Ils passèrent outre, et vinrent vers leur demeure. 

L' abitacols es generals 

La terra de totz animals.

Brev. d'amor, fol. 39. 

La terre est la demeure générale de tous les animaux. 

ESP. Habitáculo. IT. Abitacolo.

7. Habitatge, s. m., habitation, domicile.

Persona aqui aven habitatge.

Tit. de 1294. DOAT, t. XCVII, fol. 250.

Personne ayant là habitation.

IT. Abitazzio. (chap. Habitassió, habitassions; domissili, domissilis; puesto aon se habite, aon se viu; casa, cases, etc.)

8. Habitaire, Abitaire, Habitador, Abitador, s. m., lat. habitator, habitant.

Cascus abitaire de Monpeslier. Cartulaire de Montpellier, fol. 51.

(chap. Cada un dels habitans de Montpellier; cada habitán.)

Chaque habitant de Montpellier.

Donarem tantas de noblas possessios que totz los habitadors d'aqui poyran estar honradament. Philomena.

(chap. Donarem tantes nobles possessions que tots los habitans d'aquí podrán está honradamén - honorablemen.)

Nous donnerons tant de nobles possessions que tous les habitants de là pourront être honorablement.

A San Salvador et als abitadors de la gleisa de Biule. Titre de 1090.

(En chapurriau del añ 1090: 

A San Salvadó y als habitadós o habitans de la iglesia de Biule.)

A Saint-Sauveur et aux habitants de l'église de Biule.

Nat de la vila de Monpeslier et abitador d' aquella.

(chap. Naixcut a la vila de Montpellier y habitán d' aquella; natiu de.) 

Cartulaire de Montpellier, fol. 120.

Natif de la ville de Montpellier et habitant d'icelle. 

ANC. FR. Li sercles e li habiteour de lui.

Anc. trad. du Psaut., Ms. n° 1, ps. 23. 

La cité est bien lavée du sanc aus habiteurs. Joinville, p. 128.

Loing, loing habitateur des cavernes funèbres. 

La Boderie, Hymnes ecclésiastiques, fol. 259. 

Et d' Athénien esté fait habitateur de l'isle Andros.

G. Tory, Trad. des Politiques de Plutarque, fol. 37. 

CAT. ESP. PORT. Habitador. IT. Abitatore. (chap. Habitadó o habitán, habitadós o habitans, habitadora o habitán o habitanta, habitadores o habitantes.)

9. Habitairitz, Habitayris, s. f., lat. habitatrix, habitante. 

A totz los habitans et a las habitairitz. 

Tit. de 1265. DOAT, t. XCI, fol. 178. 

A tous les habitants et aux habitantes. 

Adject. Personas... habitayris d' alcuna vila. 

Rég. des états de Provence, de 1401. 

Personnes... habitantes de quelque ville. 

ESP. PORT. Habitadora. IT. Abitatrice. (chap. Habitadora o habitán o habitanta, habitadores o habitantes.)


Habituar, Abituar, v., lat. habituare, habituer. 

Part. pas. Sia en son cors abituada voluntat de viure castament.

V. et Vert., fol. 92.

Soit en son coeur volonté habituée de vivre chastement.

En parlant des ecclésiastiques attachés volontairement au service des paroisses.

Los autres capelas, confraires non cathedrals, collegials ni habituatz, se trobaran al forestol am surplis vestitz.

Tit. de 1535. DOAT, t. XC, fol. 211.

Les autres prêtres, confrères non cathédraux, collégiaux ni habitués, se trouveront au lutrin avec surplis revêtus. 

CAT. ESP. PORT. Habituar. IT. Abituare. (chap. Habituá, habituás: yo me habitúo, habitúes, habitúe, habituem o habituam, habituéu o habituáu, habitúen; habituat, habituats, habituada, habituades.)

2. Habitual, adj., lat. habitualis, habituel, usuel.

Aytal mot son dig habitual. Leys d'amors, fol. 50.

De tels mots sont dits habituels.

CAT. ESP. PORT. Habitual. IT. Abituale. (chap. Habitual, habituals.)

3. Habitut, s. f., article, l'une des parties du discours.

Quoras deu hom pauzar habitutz ni coras no.

Las dictios masculinas han lor proprias habitutz, e las femininas aquo meteysh.

Leys d'amors, fol. 59 et 58.

Quand on doit poser articles et quand non.

Les mots masculins ont leurs articles propres, et les féminins cela de même.

(chap. Artícul, articuls.)


Her, Hier, Er, Ier, adv., lat. heri, hier.

Reys Castellas, ges vostre pretz no col 

De melhurar, q' oi val pro mais que her.

Aimeri de Peguilain: Si com l' arbres. 

Roi Castillan, votre mérite ne glisse point d'améliorer, vu qu'aujourd'hui il vaut beaucoup plus qu'hier. 

Loc. Mais huey s' oblida aco d' hier.

(chap. Pero avui s' olvide aixó d' ahí.)  

Pierre d'Auvergne: De Dieu no us. 

Mais aujourd'hui s'oublie cela d' hier. 

Ieu l'am totz jornz, sempre mais hoi que er. 

Albertet: Atrestal val. Var. 

Je l'aime toujours, sans cesse plus aujourd'hui qu'hier.

Ier se det, et huey s' estrais.

Raimond de Miraval: Tals vai mon chan. 

Hier se donna, et aujourd'hui se retire. 

Adv. comp. L'autr'ier trobei la bergeira.

(chap. L'atre día vach trobá a la pastora.) 

G. Riquier: L'autr'ier trobei.

L'autre jour je trouvai la bergère.

L'autr'ier fuy en paradis. 

Le Moine de Montaudon: L'autr'ier. 

L'autre jour je fus en paradis.

Prép. comp. Si m'ai pessat des ier 

Qu' el fazes de tal razo. 

Giraud de Borneil: A penas sai. 

Ainsi j'ai pensé dès hier que je le fisse de tel motif. 

ANC. FR. Ne veil hui pas si jéuner

Comme ge fis er, par seint Jaque...

Je ne manjai très avant er. 

Roman du Renart, t. III, p. 91 et 131. 

L'autr'ier chevauchoie de lez Paris... 

Nous venions l'autr'ier de joer et de resver. 

Richard de Semilli. Ess. sur la Mus., t. II, p. 214 et 217. 

Ha! quand j'ouy l'autrehier, il me souvient. 

Si fort crier la corneille en un chesne. 

Clément Marot, t. III, p. 300. 

ANC. CAT. Yr. ESP. Ayer. IT. Ier, l' altrier. 

(chap. Ahí, ahir: lo día abans d' avui.)

2. Arser, adv., lat. herisero, hier soir.

Senher, vecvos Folquet que venc arser. 

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 19. 

Seigneur, voici Folquet qui vint hier soir.

ANC. FR. Qui dort si forment que il samble qu'il fust ersoir yvres.

Rec. des hist. de Fr., t. III, p. 186. 

Le lingnages sainte Marie 

Est hui plus granz qu'il n'ere ersoir.

Fables et cont. anc., t. II, p. 296. 

Mes cosins dit que il estoit, 

Més ersoir mangier me voloit.

Roman du Renart, t. III, p. 139. 

IT. Iersera. (chap. Ahí de nit.)


Heregia, Eretgia, s. f., lat. haeresis, hérésie. 

Mans reys e mans apoestatz

A mes en heregia.

V. de S. Honorat. 

Maints rois et maintes puissances a mis en hérésie. 

Lai definet en eretgia, segon c'om ditz. 

V. d'Aimeri de Péguilain. 

Là il mourut en hérésie, selon qu'on dit. 

CAT. Heretgia. ESP. Heregia (herejía). PORT. Heregia, heresia. IT. Eresia.

(chap. Herejía, herejíes.)

2. Heretge, Heretje, Eretge, adj., lat. haereticus, hérétique.

N' Esquiva fo heretgua... N' Auda, la maire... e sa sor foro heretgas.

Tit. du XIIIe siècle. DOAT, t. XXXII, fol. 269.

Dame Esquiva fut hérétique... Dame Auda, la mère... et sa soeur furent hérétiques. 

Substantiv.

Diguas me, tu heretje, parl' ap me un petit. 

Izarn: Diguas me.

Dis-moi, toi hérétique, parle avec moi un peu.

Cum fan los heretges e los menescrezens que volon mezurar lur entendemen e lur razo a la mezura de la fe. V. et Vert., fol. 102.

Comme font les hérétiques et les mécréants qui veulent mesurer leur entendement et leur raison à la mesure de la foi.

Per que l' eretge son levat.

P. Vidal: A per pauc de chantar. 

C'est pourquoi les hérétiques sont élevés. 

ANC. FR. Que il promette et ferme par son serment... de mettre hors de son royaume les hereges. 

Reg. de la Chambre des Comptes. Carpentier, t. II, col. 740.

Lesquels enfin le trouvèrent hérèse et coulpable de mort.

Monstrelet, t. II, fol. 87. 

CAT. Heretge. ESP. (hereje) PORT. Herege. IT. Eretico. 

(chap. Hereje, herejes; qui practique la herejía, herejíes.)

3. Hereciarca, s. m., lat. haeresiarcha, hérésiarque.

Adjectiv. Girbert hereciarca o heretge.

Cat. dels apost. de Roma, fol. 146. 

Girbert hérésiarque ou hérétique. 

CAT. ESP. PORT. Heresiarca. IT. Eresiarca. (chap. Heressiarca, heressiarques.)

4. Heretgal, adj., hérétique. 

Opinio heretgal. L'Arbre de Batalhas, fol. 15.

Opinion hérétique.

(chap. Herétic, heretics, herética, herétiques.)


Heres, s. m., lat. haeres, héritier. 

Heres pot esser instituitz. Trad. du Code de Justinien, fol. 63. 

(chap. Lo heréu pot sé instituít.)

Héritier peut être institué.

Quar auran 

Heres sordeiors.

P. Cardinal: Aissi com hom. 

Car ils auront héritiers plus vils. 

CAT. Hereu. IT. Erede. (chap. Heréu, hereus, hereua, hereues. 

ESP. Heredero, herederos, heredera, herederas.)

2. Her, s. m., lat. haeres, hoir, héritier.

A tots sos hers et successors perpetualment et hereditablement.

Tit. du XIVe siècle. DOAT, t. VIII, fol. 217.

A tous ses hoirs et successeurs perpétuellement et héréditairement.

3. Heritador, s. m., héritier.

Que per t' amor nos facza heritadors celestials. Lo Payre eternal.

Que par ton amour il nous fasse héritiers célestes.

4. Heretier, Eretier, s. m., héritier. 

Esser heretiers de Dieu e de totz sos bes. 

Sobre totz sos bes lo establira heretier. V. et Vert., fol. 38.

Être héritier de Dieu et de tous ses biens. 

Il l'établira héritier sur tous ses biens.

Qu' elh nos cuelha en resplendor 

On li sieu sanhs son eretier.

Pierre d'Auvergne: De Dieu no us. 

Qu'il nous accueille dans la splendeur où les siens saints sont héritiers.

Fig. Filhs de Mort et heretiers de yfern. V. et Vert., fol. 39. 

Fils de Mort et héritiers d'enfer. 

ANC. CAT. Hereter. ESP. Heredero. PORT. Herdeiro. (chap. Heredé o heréu, heredés o hereus, heredera o hereua, herederes o hereues.)

5. Heretiera, Heretera, s. f., héritière. 

A ma universal heretiera. Tit. de 1278. Château de Capdenac.

A mon héritière universelle. 

Fig. Heretera de salvacio. Eluc. de las propr., fol. 13. 

Héritière de salut.

CAT. Hereva. ESP. Heredera. (chap. Heredera o hereua, herederes o hereues.)

6. Coheiritz, s. f., cohéritière. 

Procurairitz et coheiritz.

Tit. de 1275. DOAT, t. CXXIV, fol. 27. 

Procuratrice et cohéritière.

(chap. Coheredera o cohereua, coherederes o cohereues.)

7. Hereditari, adj., lat. haereditarius, héréditaire. 

Per drech hereditari.

(chap. Per dret hereditari.)

Eluc. de las propr., fol. 128. 

Par droit héréditaire.

Per causa hereditaria. Charte de Gréalou, p. 122. 

Pour chose héréditaire. 

Portion hereditaria.

Tit. de 1313. DOAT, t. XXXVIII, fol. 178. 

Portion héréditaire. 

CAT. Hereditari. ESP. PORT. Hereditario. IT. Ereditario.

(chap. Hereditari, hereditaris, hereditaria, hereditaries.)

8. Heritalmen, adv., héréditairement.

Corporalmen et heretalmen. Tit. du Périgord, de 1271.

Corporellement et héréditairement.

(chap. Corporalmen y hereditariamen.)

9. Heretablament, Heretablement, Hereditablement, adv., héréditairement.

Heretablament et a totz temps.

Tit. du XIVe siècle. Allou, Description de la Haute-Vienne, p. 244.

Héréditairement et à tous temps.

Heretablement et perpetualment.

A tots sos hers et successors perpetualment et hereditablement.

Tit. du XIVe siècle. DOAT, t. VIII, fol. 216 et 217.

Héréditairement et perpétuellement.

A tous ses hoirs et successeurs perpétuellement et héréditairement.

(chap. Hereditariamen.)

10. Heretat, s. f., lat. haereditatem, héritage, hérédité.

Aqui deu esser lo plag tengutz on es la heretatz.

Trad. du Code de Justinien, fol. 15. 

Là doit être tenu le plaid où est l'héritage.

Que puesc' a mon fort senhor 

Defendre mas heretatz.

Le Dauphin d'Auvergne: Reis. 

Que je puisse contre mon puissant seigneur défendre mes héritages. ANC. FR. Duist à els l' éréditet des genz.

Anc. trad. du Psaut. de Corbie, ps. 110.

CAT. Heretat. ESP. Heredad. PORT. Herdade. IT. Eredità, ereditate, ereditade. (chap. Heredat, heredats; patrimoni, patrimonis; possessió, possessions; feudo, feudos; finca, finques; mas, masos, etc.)

11. Heretatge, Heritatge, s. m., patrimoine, héritage, fief.

Per qu' a perdut pro de son heritatge.

Lanfranc Cigala: Estiers mon grat.

C'est pourquoi il a perdu assez de son patrimoine.

Sus en l' onrat heretatge

On son li sanctor.

R. Gaucelm de Beziers: Quascus planh.

En haut en l'honoré héritage où sont les saints.

Totz em heretiers dels gran heritatge del paradis. V. et Vert., fol. 56.

Nous sommes tous héritiers du grand héritage du paradis.

ANC. CAT. Eretatge, eritatge. ANC. ESP. Heredage. IT. Ereditaggio.

(chap. Patrimoni.)

12. Heretamen, Eretamen, s. m., héritage, hérédité.

Sitot non ai grans terras ni grans heretamens. 

Pierre de Corbiac: El nom de.

Quoique je n'ai grandes terres ni grands héritages.

Que laisses, apres sa vida,

Lo seu bel captenemen 

A son fill ab l' eretamen.

Olivier de la Mer: Ai! cal. 

Qu'il laissât, après sa vie, sa belle conduite à son fils avec l'hérédité.

Fes perdre aquel heretament. Hist. abr. de la Bible, fol. 2. 

Fit perdre cet héritage. 

ANC. CAT. Heretament, eretament. ANC. ESP. Heredamiento. 

(chap. Heredamén, heredamens.)

13. Heretar, v., hériter, recevoir un héritage, faire héritier. 

Per so qu' els bens del payre non pogues heretar. V. de S. Honorat.

Pour ce qu'il ne pût hériter des biens du père. 

Los benignes et aquells de bon ayre heretaran la terra. 

V. et Vert., fol. 58. 

Les doux et ceux débonnaires hériteront de la terre. 

Terras pot hom laissar

E son filh heretar,

Mas pretz non aura ja, 

Si de son cor non l' a.

Arnaud de Marueil: Rasos es. 

On peut laisser terres et faire héritier son fils, mais il n'aura jamais mérite, s'il ne l'a de son coeur.

- Doter, investir.

Cent cavayers vos ai vist heretar, 

E cent autres destruir' et issilhar.

Rambaud de Vaqueiras: Honrat marques. 

Cent cavaliers je vous ai vu doter, et cent autres détruire et exiler. 

Part. pas. Mil borzes e mil servidor

Que totz foran gent heretat, 

Si 'lh visques, e ric e honrat. 

Guillaume, Moine de Beziers: Quascus plor. 

Mille bourgeois et mille serviteurs qui tous seraient agréablement dotés, et puissants et honorés s'il vécût.

ANC. FR. Vous hérite de toute la terre du Béarn. Froissart, t. III, p. 28.

Sa fille à feme li dona 

Et de sa terre l' ireta.

Roman de Brut, t. 1, p. 130.

CAT. Heretar. ESP. Heredar. PORT. Herdar. IT. Eredare. 

(chap. Heredá: heredo, heredes, herede, heredem o heredam, heredéu o heredáu, hereden; heredat, heredats, heredada, heredades. Si yo tinguera una tía rica, cuántes coses heredaría.)

14. Dezeretaire, Dezeretador, s. m., ravisseur d'héritages, envahisseur d'héritages.

Ricx hom dezeretaire

Es piegers que autre laire.

P. Cardinal: Qui ve gran. 

Puissant homme envahisseur d'héritages est pire qu'autre larron.

Mals e fellons e dezeretadors.

P. Cardinal: Ges ieu. 

Méchants et félons et ravisseurs d'héritages.

(chap. Desheredadó, desheredadós, desheredadora, desheredadores.)

15. Deseret, s. m., exhérédation, dépouillement.

A totz degra de dolor lo cors fendre

Del deseret del fill sainta Maria.

G. Faidit: Cascus hom.

A tous devrait le coeur fendre de douleur à cause du dépouillement du fils de sainte Marie. 

Quar, si prezam leialtat ni valor, 

Son dezeret tenrem a dezonor.

Aimeri de Peguilain: Ara parra. 

Car, si nous prisons loyauté et valeur, nous tiendrons à déshonneur son exhérédation.

Ges non crei Frances, ses deman, 

Tengan lo deseret que fan 

A tort a mant baron presan. 

Bertrand de Born: Guerra e trebalh.

Point je ne crois que les Français, sans opposition, maintiennent le dépouillement qu'à tort ils font à maint baron distingué.

(chap. Desheredamén, desheredassió; despullamén, despulla.

ESP. Despojamiento, desheredación.)

16. Dezeretamen, s. m., dépouillement, exhérédation.

Nos quer qu'el dezeretamen 

Que ill faun Sarrazi felo, 

Lo seguam tug la dreita via.

Pierre d'Auvergne: Lo senher que. 

Il nous demande que, au dépouillement que lui font les Sarrasins félons, nous le suivions tous en la droite voie.

ANC. FR.

E Richart virent tornez à déséritement.

Ke Richart out torné à déséritement.

Roman de Rou, v. 3600 et 3671. 

Vous pourchaciez mon deshéritement.

Roman de Garin le Loherain, t. I, p. 125. 

CAT. Desheretament. ANC. ESP. Desheredamiento. 

(chap. Desheredamén, desheredassió; despullamén, despulla.)

17. Desheretar, Deseretar, Dezeretar, v., déshériter.

Deu los desheretar nomnadamen e deu dire la causa per que el los deshereta. Trad. du Code de Justinien, fol. 60.

Doit les déshériter nommément, et doit dire la cause pourquoi il les déshérite.

En cas que las ingratitutz non serian sufficiens a desheretar Anthoneta. Tit. de 1399. Justel, Hist. de la maison de Turenne, p. 134. 

En cas que les ingratitudes ne seraient pas suffisantes pour déshériter Antoinette.

- Dépouiller d'un héritage, déposséder.

Ans se laissen ses clam deseretar. 

Bertrand de Born: Un sirventes fatz. 

Mais se laissent déshériter sans réclamation. 

Ieu 'n sai de tals qu' amon dezeretar

Mais Crestias que Sarrazis fellos.

Pons de Capdueil: So qu' hom plus. 

J'en sais de tels qui aiment plus déposséder Chrétiens que Sarrasins félons. 

Fig. Ai! quant n'a deseretatz, 

Qu' eran tuit ric en s'amor! 

Folquet de Marseille: Si cum selh. 

Ah! combien elle en a déshérités, qui étaient tous riches en son amour!

Part. pas. 

Oms que deseretatz viu, guaire non val re.

Sordel: Planher vuelh. 

Homme qui vit déshérité, ne vaut guère rien. 

Fig. Caitius, desheretatz d'amor.

Gavaudan le Vieux: Crezens fis. 

Chétif, déshérité d'amour.

Islla de Lerins, que faras, 

Destrucha e desheretada 

De ta gloriosa maynada?

V. de S. Honorat. 

Île de Lérins, que feras-tu, détruite et déshéritée de ta glorieuse famille?

CAT. Desheretar. ESP. Desheredar. PORT. Desherdar. IT. Diseredare.

(chap. Desheredá: desheredo, desheredes, desherede, desheredem o desheredam, desheredéu o desheredáu, deshereden; desheredat, desheredats, desheredada, desheredades.)

18. Aderetar, v., faire héritier, léguer. 

Terras pot hom laissar, 

Son filh aderetar.

Arnaud de Marueil: Razos es. Var. 

On peut laisser terres, faire héritier son fils. 

ANC. FR. Douaires n' ahérite uns enfans en manière que li pères n'en puist faire sa volenté de son hiretage puis la mort de sa fame.

Cout. de Beauvoisis, p. 75.

viernes, 27 de enero de 2023

VII. Notitia bonorum Raimundi, Episcopi Illerdensis ab Arnaldo ejus successore emptorum an. MCCCXXVII. (1327)

VII. 

Notitia bonorum Raimundi, Episcopi Illerdensis ab Arnaldo ejus successore emptorum an. MCCCXXVII. (1327) (Vid. pág 7.)

Noverint universi quod nos Arnaldus miseratione divina Episcopus Ilerdensis recognoscimus tenore presentium et fatemur nos habuisse et recepisse de bonis bonae memoriae Domini R. praedecessoris nostri res, quae inferius subscribentur.

Primo vasa seu apparamenta argentea de capella ponderantia viginti quinque marchas et tres uncias et tres quartos et medium. Videlicet unum turibulum ponderans III. marchas et tres onçs (uncias : onces, onçes, onzas). 

Item duo candelabra ponderantia III. march. III onz. et III quartos.

Item unam naviculam (naveta) cum esmaltis ponderantem II. march. et media.

Item una capsiculam (capseta : caixeta : cajita) pro tenendo crisma ponder. VI. onç.

Item I capsiam (capsa : caixa : caja) pro tenendo reliquias ponder V. oç. 

Item aliam capsiam pro tenendo hostias ponder. unam mar. et I. onç. minus medio quarto.

Item unam crossam sive baculum pastoralem sine trocio inferiori ponderantem X. mar. minus I. oç.

Item unum calicem cum sua patena deauratum ponderantem unam mar. minus II. oç. et I. quartum et medium.

Item duas canatellas ponder. unam mar. et III. onç. et III. quartos et medium. 

Praedictum argentum de capella fuit extimatum valens ad rationem quinque florenorum minus quarto pro marcha centum viginti unum florenor. (florenorum), et unum quartum. Pesave en suma XXV. marchs. et III quartans et mig.

Restituta fuit sacristiae Ilerdae.

Item unam mitram extimatam valere. LX. quinque florenor.

Item vexellam mensae seu vasa argentea quae sequuntur.

Primo XVI. scutellas ponder. XXI. mar. et V. oç. et med.

Item viginti quatuor taceas planas ponder. XIX. marchas minus media oç.

Item novem taceas deauratas et unam cum sobrecop, ponder. XIII. march. IIII. oç. et III. quartos.

Item VII. platerios seu discos parvos et unam grandem ponder. XIII. march. et quinque oç.

Item duos pelves cum esmaltis ponder. VI. march. VI. oç. et mediam.

Item duos petxellos (pitxell, pitxella, pichella; jarra para vino) maiores pro vino ponder. XII. march, minus media onç.

Item alios duos petxellos minores pro serviendo de aqua ponderantes VI. march. minus uno quarto.

Item viginti duas cuylerias et unam forquetam (22 cucharas y un tenedor; 22 culleras o culleres y una forquilla) ponder. II. march. minus media oç.

Ponderat autem tota vexella mensae, seu dictum argentum in summa nonaginta quatuor march. et mediam argenti.

Et fuit extimatum valere ad rationem quatuor florenorum cum dimidio minus sex denariis pro marcha, subtractis sive deductis inde pro triginta marchis argenti sterlinorum sex solid. pro marcha, quadrigentos et sexdecim florenos.

Item confitemur nos habuisse et recepisse de bonis praedictis unicos gavinetos (gavinyet; ganivet; gaviñet) mensales cum manubriis (mangos; manecs) esmaltatis sub extimacione II. floren.

Item cappellam rubeam sive omnia vestimenta episcopalia capellae rubea seu vermilia (roja o vermella) cum complemento suo sub extimacione CXX. floren.

Item cappellam albam seu vestimenta alba capellae cum complemento suo exceptis caligis et cendalis sub extimatione. C. flor.

Item unum davantal episcopale et processionale cum signis dicti praedecessoris (se lee praedessoris) nostri sub extimacione XVIII. floren. 

Item unam albam et unum amictum cum imaginibus, et unum cingulum de serico albo sub extimacione VII. flor.

Item aliam albam cum apparatu murischo seu arabico, et unum amictum cum imaginibus et unum singulum (cingulum) de serico rubeo sub extimatione IIII. floren. cum dimidio.

Item duos pannos tartareschos, qui ponuntur ante altare sub extimacione VI. flor. 

Item unam cohopertam altaris de veluto violato (vellut : terciopelo) sub extimatione III. flor.

Item unam lineam altaris cum cabadura rubea sub extimatione I. flor. et medii.

Item unum davantale de serico virgatum cum barris lividis et albis sub extimatione II. flor.

Item unam mappam sacrandi cum opere de serico et auro sub extimacione II. flor. et medii.

Item duas tovayloles cum operibus de serico nigro sub extimacione I. flor. et medii.

Item unum birretum episcopale sub extimat. II. turonen. argenti.

Item unum pectinem eburneum sub extimat. medii flor.

Item XI. tovayloles sub extimatione. II. flor.

Item duos pannos qui serviunt ad pectendum sub extim. unius flor.

Item undecim palmos sindonis nigrae sub extim. medii flor.

Item unam pitxidem eburneam munitam de argento sub extimatione duorum flor. 

Item XIII. lapillas cum aliquibus platonibus de auratis et unum mundatorium dentium, sub extimacione I. flor.

Item duos amictos folrratos de opere tartarescho, cum imaginibus sub extimacione I. flor.

Item duodecim annulos auri et unum de argento sub extim. LX. flor.

Item unam bonetam sub extimatione I. flor.

Item duas casulas de somito, alteram croceam, et alteram albam sub extimatione XIII. flor.

Item unam albam et unum amictum et unum çingulum et stolam et manipulum sub extimatione I. flor. et medii.

Item duos tapetos et unum bancale viride sub extim. III. flor. et medii.

Item IIII. marçapeus virides sub extim. II. flor.

Item III. auriculares sub extim. II. flor. et medii.

Item unum coxinum (coixí, cuixí, cojín) de veluto sub extim. II. flor.

Item duo matalaffia (colchones; matalás, matalaf, madalap) et unum travesserium sub extim. VII. flor.

Item IIII. linteamina sub extim. I. flor. et medii.

Item quatuor manutergia sub extim. IIII. turonen. argenti.

Item unam cathedram sub extim. II. flor. et medii. 

Item unum servatorium pro corporalibus sub extim. medii flor.

Item duos mulos sub extim. LXX. flor. (a 35 florines el mulo, sólo con los que hay en la DGA, sin contar las mulas, pero sí las muelas, seríamos ricos en Aragón a 27.01.2023)

Item quatuor cofres, et duo manutergia sub extimatione VII. flor. et medii.

Item duas ampullas per vas de balsamo sub extim. I. flor.

Quae quidem res praedictae ut praedicitur extimatae ascendunt ad summam mille quinquaginta sex flor. cum dimidio auri (1506,5 florines de oro), et novem turonensium argenti (y 9 turoneses de plata).

In quorum testimonium sigillum nostrum duximus presentibus apponendum. Dat. Avinione undecima die septembris anno Domini M.CCC vicesimo septimo.

jueves, 27 de junio de 2024

Lexique roman; Monasteri - Monedula


Monasteri, s. m., lat. monasterium, monastère, couvent.

Aisso fo fach al monasteri. Tit. de 1240. DOAT, t. CXL, fol. 141.

(chap. Aixó va sé fet (se va fé) al monasteri; convén.)

Ceci fut fait au monastère.

Del Monasteri de Moishac. Tit. de 1274. DOAT, t. CXXX, fol. 55.

Du monastère de Moissac

CAT. Monastir. ESP. Monasterio. IT. Monasterio, monastero.

(chap. Monasteri, monasteris; convén, convens.)

monasterio de Poblet, reyes de Aragón

2. Monestier, Mostier, s. m., moutier, monastère, couvent.

Per voluntat de femna isic del monestier.

(chap. Per voluntat de femella va eixí, ixí, eissí del monasteri; per dessich, per la atracsió carnal. No com Ramiro II que va tindre que eixí per a continuá la casa de Aragó, y va tindre una filla: Petronila, Peronella, que firmabe Petrvs, Petrus, pedra, peyra, peira, pierre, etc.)

reina Petronila, conde Berenguer, Alfonso II

V. de Gaubert, moine de Puicibot.

Par désir de femme il sortit du monastère.

En un mostier antic 

De san Marsal.

Bertrand de Born: Ges no mi. 

Dans un antique moutier de saint Martial.

- Église.

Perpetualment dos capellas el dit monestier.

(chap. Perpetualmen dos capellans al dit monasteri : capella o capilla o iglesia del monasteri : capellanía.)

Tit. de 1394. DOAT, t. CXLII, fol. 67.

Perpétuellement deux chapelains dans ladite église.

ANC. FR. Au moustier Sainct-Denis en France. 

Vigiles de Charles VII, t. I, p. 146. 

Tous deux allans au moustier de Sainct-Victor pour ouyr la messe.

Monstrelet, t. I, fol. 91. 

PORT. Mosteiro.

3. Monge, Mongue, Morgue, Monegue, Moyne, s. m., gr. *, moine, religieux.

Si monge nier vol Dieus que sian sal 

Per pro manjar e per femnas tenir. 

Raimond de Castelnau: Mon sirventes. 

Si Dieu veut que les moines noirs soient sauvés pour beaucoup manger et pour tenir femmes. (N. E. Olé los cojones de mi tocayo, que usaba muy bien la ironía y criticaba públicamente a los monjes negros que comían mucho y tenían mujeres, concubinas.)

Li moyne lausan Dieu. 

Monegues cogulas vestens.

(chap. Los monjos loen (alaben) a Deu.

Monjos cogulles portán : que porten cogulla, cogulles : capuchó, capuchons, capucha, capuches.)

V. de S. Honorat.

Les moines louent Dieu.

Moines revêtant capuchons.

Atressi com hom pot faire 

De covers morgue tondut, 

Fai hom de trachor pendut.

P. Cardinal: Rasos es qu' ieu. 

(chap. Igualmen que se pot fé de convers monjo tonsurat, se fa de traidó penjat. Esta frasse es mol bona pera los republicans y roigets.)

Pareillement comme on peut faire de convers moine tondu, on fait de traître pendu.

ANC. FR. Tant est ces moignes desloiaus.

Roman d' Eustache le moine, p. 54.

(N. E. chap. Romans d' Eustaquio lo monjo.)

CAT. Monjo. ESP. (Monje) PORT. Monge. IT. Monaco.

(chap. Monjo, monjos; religiós, religiosos; conventual, conventuals. Alemán: Mönch, Mönchen, Mönchtum, Mönchengladbach, https://de.wikipedia.org/wiki/M%C3%B6nch_(Begriffskl%C3%A4rung))

Ramón Guimerá Lorente, Moncho de Beceite, Beseit

4. Monja, Monga, Morga, Moyna, s. f., religieuse, moinesse.

Par que us vulhatz metre monja?

(chap. Pareix que tos vullgáu ficá a monja; embutí, ficá, ficás, entrá, a un convén de monges, religiosa, pareix que te vullgues fé monja.)

Le Comte de Poitiers: Farai chansoneta.

Il paraît que vous vouliez vous faire religieuse?

Que sias moyna sagrada. V. de S. Honorat.

(chap. Que sigues monja consagrada.)

Que vous soyez religieuse consacrée.

Que creme las morgas de laiens. 

Pujols: Si 'l mal.

Que je brûle les religieuses de léans. 

(N. E. Parece una frase de Luis Companys, pero es muy anterior. Está escrita en la lengua occitana, a la que algunos mal llaman catalán.) 

CAT. ESP. PORT. Monja. IT. Monaca. (chap. Monja, monges.)

5. Mongia, Morgia, s. f., couvent, monastère, monachisme.

Menet la en una mongia, et aqui la fes rendre.

V. de Gaubert, moine de Puicibot. 

La mena dans un couvent, et là la fit se vouer. 

Fasia coblas estan en la morgia. V. du moine de Montaudon. 

Faisait des couplets étant dans le couvent. 

Li det abiti de mongia. V. de S. Honorat. 

Lui donna habit de monachisme. 

ANC. ESP. Avia dentro en ella una rica mongia 

De mui bonos omes mui sancta compannia. 

Milagros de Nuestra Señora, cop. 281. 

Clerigos è calonges certas è la mongia. (clérigos; canónigos; canonges.)

Poema de Alexandro, cop. 1660. 

CAT. Monjia. (chap. mongía: ix al llibre Pedro Saputo en chapurriau y al original en castellá, de Braulio Foz Burgés.)

Pedro Saputo en chapurriau

6. Mongil, adj., monastique.

S' anc raubes loc mongil.

Cominal: Comtor d'Apchier. 

Si oncques vous dérobâtes lieu monastique.

Portan tota via los draps mongils. V. du moine de Montaudon.

Portant toujours les vêtements monastiques.

ESP. Mongil (monjil : https://dle.rae.es/monjil#:~:text=4.-,m.,usaban%20por%20luto%20las%20mujeres.). IT. Monachile. 

(chap. Mongil, mongils : monástic, monastics, monástica, monástiques : de monjo o monja. Draps mongils : vestimenta o vestits de monjo o monja : lo hábit, los habits. Ñan alguns y algunes que en ves de penjá los habits, sels eixequen una mica.)

7. Monastical, adj., monastique.

Reparador de la monastical diciplina.

(chap. Reparadó de la dissiplina o disciplina monástica.)

Cat. dels apost. de Roma, fol. 129.

Réparateur de la discipline monastique.

8. Amongar, v., faire moine, faire entrer au couvent.

Part. pas. Na Honasias..., quan fo amongada.

Cartulaire de Bugue, fol. 11.

Dame Honasias..., quand elle fui faite moinesse.

(chap. Amonjá : fés monja o fé monja a una dona. Yo amonjo, amonges, amonge, amongem o amonjam, amongéu o amonjáu, amongen; (amonjat, amonjats : fets monjo, monjos), amonjada, amonjades.)

monje, monjo, Mönch, monaco, franciscano

Monedula, s. f., lat. monedula, choucas, corneille.

Per l'auzel dit monedula; e 'l caus manja de nuech les uous de la monedula. Eluc. de las propr., fol. 277.

Par l'oiseau dit choucas; et la chouette mange de nuit les oeufs de la corneille.


Cornella, cornelles; no es igual que la gralla, ESP. grajo, pero són de la familia dels corvs

miércoles, 13 de abril de 2022

Carabasa m'han donát. JOSÉ M.a JUAN GARCÍA

GALERÍA DE OBRES VALENCIANES


Carabasa m'han donát...


COMEDIA VALENSIANA 

ORICHINAL DE 

JOSÉ M.a JUAN GARCÍA 

Carabasa m'han donát... JOSÉ M.a JUAN GARCÍA


(Nota del editor, Ramón Guimerá Lorente: intento dejar el original tal como lo leo en pdf. Tildes, comas, etc, sin cambios. En las mayúsculas también. En el caso de hacer comentarios, irán entre paréntesis. Intentaré que no interfieran con el texto “orichinal” de José María Juan García. Los signos << y >> se sustituyen por “”, aunque no estudié en la universidad de Comillas. El pdf que tengo es:  http://archive.org/details/carabasamhandona21317juan ).     

(1 : es el primer libro de esta colección, galería de obres valencianes. 

Voreta de l'Albufera, de Mariano Serrano, la he editado, está disponible online en varios blogs y a la venta en Amazon)


Editorial "ARTE y LETRAS” 

AVENIDA DE VICTORIA EUGENIA, LETRA V. 

VALENCIA 


José M.a Juan García 

Carabasa m'han donát...

Estrená en éxit grandiós en el Saló de Novetats 

de Valensia, el día 6 de Febrer de 1925 


COMEDIA 

de l'horta valensiana, 

en un acte y en vers. 


IMPRENTA 

Editorial "ARTE Y LETRAS" Avenida de Victoria Eugenia, letra V. - VALENCIA 


DEDICATORIA 


A ma volguda muller 

ELVIRA CHIRONA PERIS 

que no em doná carabasa 

el día que li parlí. 

L'AUTOR 


ES PROPIETAT


Ningú podrá reproduirla ni representarla sense autorisasió del autor 

"La Sociedad de Autores Españoles”, es la encarregá de consedir o negar el permis pera representarla y cobrar els drets. 

Queda fet el depósit que la lley mana. 




ACTE ÚNIC 


DECORASIÓ. - Alquería de llauradors acomodats. Porta gran al foro, que dona al camp, y practicables a dreta y esquerra. Al foro esquerra, una cómoda, y sobre ella una imache de la Patrona del poble, en flors y siris. Taula, cadires de brasos, cuadros. ets. ets. 


TERESA, TÓNI Y CARPANTA 


TERESA (En gran enerchía.) 

¡Bueno, bé!... ¡Ya s'acabat! 

¡Así no vullc més desplantes! 

El que no estiga contént 

que prenga pronte el montante 

y no vinga en eixos cuentos 

de condisións y amenases... 


TÓNI (Molt solemne.) 

Es que les noves tendensies 

del treball... Vosté repare 

que les idees modernes 

obliguen a tots y manen... 

que... 


TERESA ¡D'ouirte estíc ensesa 

y estás la sanc socarrantme! 

Así no mana ningú 

mes que yo... ¡per aixó pague! 

¡Vivo!... ¿Qué feu en la porta? 

¡Serán vagos!... ¡Serán!... 


CARPANTA ¡Calmes! 

¡Vosté cuant se posa aixina 

pareix un dimoni en faldes!... 

El chornal es algo curt 

y pa tantes fanecaes 

som pocs els treballaors... 


TERESA Lo que vos falten son ganes 

de treballar... 


TÓNI ¡ Ma quin atra! 

¡Per eixe insult ya no pase! 


TERESA El remey está en San Blay... 

¡Así sobren les paraules! 

Yo pague com paguen tots, 

igual vos pague qu'els atres, 

lo que pasa es que soc dona 

y voleu aprofitarse... 

¡Sapiau, pues, que no m'apure 

y que me sobren agalles 

pa treballarme la terra 

si no tinc qui la treballe!... 


(A CARPANTA, molt cariñosa.) 

¿El teu chiquet com está? 


CARPANTA Segons el meche... ¡prou grave? 

¡Ni pa comprar medisines 

tinc en casa! 


TERESA (En furia) ¡So... salvache

¡Tindre al chic d'eixa manera 

y no vindre a demanarme 

lo que val la medisina! 

¿Y tú te tens per bon pare?... 

(Donantli uns dinés que trau de la cómoda.) 

Tin cuatre duros y compra 

tot cuant al chiquet li falte... 

¡Andando!... ¡Ché, a la botica


CARPANTA (Besant els dinés y fent mutis per el foro.) 

¡Nostre Siñor que li ho pague!

 

TÓNI (Apart per TERESA.) 

¡Es confitura de sucre!... 


TERESA ¡Consentir que m'amenasen!... 

¡Aváns venc tota l'hasienda! 

¡De rabia m'ensenc! 

(A TÒNI.) ¡Tú! 


TÓNI ¡Mane! 


TERESA Dili a ta filla que vinga, 

a boqueta nit l'aguarde 

pera donarli unes botes, 

un trache nou y unes calses... 

Es un regal pa les festes... 

(Transisió) Lo que dic; primer me maten 

qu'aumente a ningú el chornal... 

(A TÓNI.) ¡Enrecordat!... ¡Que no falte! 


TÓNI Descuide, a boqueta nit... 

¡Lo alegre que va a posarse!... 

¡Crega que la tinc nueta!... 

Dels chornals que res se parle... 

Lo que vullga y tal com vullga... 

(Apart.) ¡Es una santa en corache! 

Mescla d'homenót y dona... 

Algo d'arrop y vinagre... 

TERESA ¿En cá estás ahí?... 


TÓNI Men vaig... 

Tot lo dit prengau per chanses... 

per cóses sense importansia... 

¡Trache nou, botes y calses!... 

¡Vosté es una santa, cregam! (Vosté sense tilde)

¡Perqué serém tan salvaches!... 

(Fa mutis per el foro.) 

____


TERESA Y LA SÓ PERANSA 


TERESA (Cridant a la primera porta de l'esquerra.) 


¡SÓ PERANSA!... ¡Si una en tót 

no estiguera!... ¡SÓ PERANSA! 

¿Está sorda?.... ¡Vinga pronte! 

(Ixint per la porta indicá) 


SÓ PERANSA ¡Así estíc!... ¿Qu'es lo que mana? 


TERESA Huí s'ha de fer chocolate 

pa chent de fora de casa. 

Espere al señor RETOR... 


SÓ PERANSA ¿Y a manarmeu cuant aguarda?... 

¡Tot de presa y correguda! 


TERESA ¿Ya está marmolant? ¿Qué pasa? 


SÓ PERANSA No res. ¿Pera cuantes quíqueres? 


TERESA Pa cuatre o sinc, y prepara 

panquemaos o ensaimaes 

y un gót de sibá per barba... 


SÓ PERANSA El siñor RETOR no 'n porta... 


TERESA ¡Reventa si no se calla! 

¡A la cuina!... ¡Mes apresa! 


SÓ PERANSA ¡En eixos crits m'acobarda!... 

Después vindra (vindrá) el só BATISTE... 


TERESA ¡Que no vinga a donar llanda 

perque tindrem un disgust!..,


SÓ PERANSA Ve a vore lo de la casa... 

Vól que li venga ésta finca... 

Com ella forma mansana 

en les dos d'ell, y este puesto 

es talment tota una alaixa 

p'alsar así un almasén... 


TERESA Sí, li cauría la baba 

de que yo li la venguera... 

¡Que no m'ho diga ni en chansa! 

¡No te encara próu pesetes 

pera comprarme ésta casa! 


SÓ PERANSA ¡El puesto ni fet d'encarrec! 

Els horts a poca distansia... 

Enfront, l'estasió del tren... 

Es lo que diu: la teu ama (teua) 

podría viure en la finca 

que té en la mateixa plasa... 

El home no pensa mal... 

TERESA Si vol viure en mí, Peransa, 

no siga capa torera 

y mire be lo que parla 

que yo no vullc fer negosi 

perque no es presís qu'el fasa. 

Sis cases tinc en lo poble 

y si el pensament no 'm cambia 

en ésta tinc que morir, 

pues baix de son techo guarda 

els recorts mes venturosos 

de ma vida. 


SÓ PERANSA ¡Si qu' els tanca! 


TERESA Conque... ¡a fer el chocolate 

y después pose la taula! 

Els chornalers per un puesto, 

BATISTE per l'atra vanda... 

¡Si una no tinguera chenit! 

¡Quina lucha, Verche Santa! 

(Fa mutis per la primera esquerra.) 


SÓ PERANSA ¡Qué 't compre qui no 't conega! 

La pobra está fentse ransia 

y te un humór dels dimonis... 

¡Ya es un castíc aguantarla!... 

(Fa mutis per la primera dreta.) 

____



AMPARITO Y CHUANET per el foro. 


CHUANET (Per una flor que dú en la má.) 

¡Tín ésta flor, AMPARITO! 

¡Si no la préns enseguida

vaig a plorar com un roro! 


AMPARITO ¡Chuanét, no sigues cría! 

Eixa flor pa la meu ama... (meua) 


CHUANET ¿Pero es que tu creus?... ¡Por vida! 

Aixó es desig de mon pare 

qu'a festecharla m'obliga 

perque té dinés... Mes yo 

a qui vullc es a una chica 

que te per nom Amparito 

y per sa grasia divina 

y sa cara qu'es un cromo 

si es presis done la vida. 

El fill del señor Alcalde 

no diu ninguna mentira, 

conque prén esta roseta 

que pa tú yo tinc cullida 

y ríute de la teu ama 

y de tota sa familia. 


AMPARITO (Agarrant la flor y posántsela en lo pit.) 

Ya que t'empeñes... 


CHUANET ¡Recatso! 

En quín puesto se la fica! 

¡Qu'envecha tinc a la rósa! 

¡Tan a gust que dormiría 

en eixe llit ahón descansa 

y hasta pareix més bonica! 


AMPARITO ¡Qué cóses díus Chuanét!... 


CHUANET ¡Es el cór qui me les dicta! 

Mon pare diu que soc tonto 

y diénto em mortifica... 

¡Qué póc sap que sols mirante 

el mes tonto s'espavila! 

Demá escomensen les festes 

y de nit la chent fadrina 

ixirá de serenata 

com es costum d'eixe día. 

Yo, sens qu'el pare s'entere, 

tinc prepará chent amiga 

pa vindre a cantarte "albaes” 

pues vullc demostrarte aixina, 

que pa mí no hiá atra dona 

en lo món. 


AMPARITO ¡Ma com s'esplica! 

¡Ell, tan timit! 


CHUANET ¡Conveniensies! 


AMPARITO ¡Tan vergoños! 


CHUANET ¡Pantomina! 

Es pa engañar a món pare... 

Teresa, qu'ho creu aixina 

en cuant li parle d'amor 

sol baquecharse de risa... 

¡Qué mes prenguera que tindre 

un marit d'ésta medida! 

AMPARITO ¡Bueno, vaig a la faena... 


CHUANET ¡No m' olvides, regalisia! 

¿Vindrás a la font?... 


AMPARITO Vorém... 


CHUANET Vindrás; a les sinc y micha... 

Hasta después... ¡chitanasa! 

¡Recatso, si es tan bonica! 

(Amparito fa mutis per l'esquerra primer terme. 

Chuanet queda mirantla com un bobo.) 

_____


L'ALCALDE per el foro. 


L'ALCALDE (Pegant en la esquena a Chuanét.) 


L'ALCALDE ¿Qué fas así? M'interesa 

la teua contestasió. 


CHUANET Pues... esperant a Teresa 

qu'es coneix que no te presa 

sabént que la espere yo. 

Yo crec que no está per mí 

y si de nou me descare 

no tinc que lograr el sí... 

(Plorant) ¡Ay, que desgrasiat naixquí! 

¿No es de veres, siñor pare? 


L'ALCALDE A parlar molt clar y net 

he vingút, pues vullc cuant ans 

posar les coses a tret. 

Huí deixe el negosi fet 

y d'así poc, novensans. 


CHUANET ¡Si no hem vól! 


L'ALCALDE ¡Quina manía! 

¡A palos crec que te balde! 

¡Teresa qué més voldría! 

¡Poquét que disfrutaría 

sent la nóra del alcalde! 


CHUANET ¿Qué s'achua a que mos planta 

als dos en mig del carrer? 


L'ALCALDE ¡No la cregues tan chaganta! 

Eixa en seguida s'achanta... 

Es sols el impuls primer... 

Qu'a tu t'agrá Tereseta 

no pots negaro, fill meu; 

es arriscá, boniqueta, 

te la seua fortuneta, 

y te uns ulls... 


CHUAENE ¡Pare per Deu! (Chuanet)

Al fi fará que m' afronte 

y no 'n dispare ni una... 


L'ALCALDE Lo que tinga que ser pronte; 

yo la cride. Tin en conte 

qu'está en choc una fortuna... 

(Cridant a totes les portes.) 

¡Teresa! ¡TERESA! ¡Ché, 

alegra un poc mes la cara! 

¡Qué póca sangueta té! 

¡Preparat tú, que ya vé! 

(Mirant a la primera esquerra) 

Per Teresa: ¡Está qu'els rellonches para!... 

_____


Els mateixos y TERESA, per la primera porta de l'esquerra. 


TERESA ¿Qué vol de tan bon matí 

l'alcalde, si es pot saber?... 


L'ALCALDE  Parlar en tú.


TERESA ¿Vosté en mí? 


L'ALCALDE Y Chuanet...


TERESA ¿També?

 

CHUANET ¡Sí!

 

L'ALCALDE ¡Pero yo parle primer! (se llix però, pero la tilde es mes fina que les atres)

(A TERESA) Séntat, que estás en ta casa. 

y pues que no tenim presa 

seré yo qui fique basa. 

Tratemo tot en cachasa 

y no t'alteres, Teresa. 

Ya saps que desde menuda 

t'he tratat com tú mereixes; 

com á una filla volguda, 

y tú qu'eres testaruda 

lo qu'he fet no reconeixes. 


TERESA ¡Vacha, bonica manera 

de dirme desagraida! 

¡Si una mal chenit tinguera! 

CHUANET (Per l'alcalde) ¡Sempre ofén á la primera!...  


L'ALCALDE No la ofendré més, descuida... 

Pués... bé com á clavariesa 

considere nesesari 

qu'hem fases una promesa; 

¿Podrá elechirme Teresa, 

al meu fill pera clavari? 

Segons es costúm antiga 

á nomenar compañero 

la clavariesa s'obliga 

y vullc que Teresa diga 

si el meu fill será festero... 


TERESA Encara n' ho tinc pensát 

pero no's fasa ilusions 

que yo ya 'l tinc mig triát... 


CHUANET  ¡Carabasa m'han donát 

después de tantes raons! 

¡Aixina chuen en mí 

y hem porten de boca en boca!

¡Hiá, pera pédre el chuí! 

¡Señor!... ¿Pera que naixquí? 


L'ALCALDE ¡Pa casarte en esta loca! 

¡Ho mane yo, sí, señor! 

¡Per algo tinc l'alcaldía! 


TERESA ¿Qué te que vóre l'amor 

en ser vosté rechidor? 

¡Vacha una manomanía!



L'ALCALDE ¡El meu chicón te combé 

pa marit... ¡consell de pare! 


TERESA ¡Consell de pare, ya ho sé!... 


L'ALCALDE Yo sols desiche el teu bé... 


TERESA (Apunt.) ¡No sé com ya no m'esbare!...


L'ALCALDE Seguint instrucsions donaes 

sis voltes ya t'ha parlat 

y les sis foren debaes 

pues digué les sis vegaes; 

¡Carabasa m'han donát! 

¡Tu carabasa al meu fill! 

¿D'ahon y com tal desacato? 

Este qu'es el meu espill 

no es pa posarse en perill 

de qu'el despresien... 


CHUANET ¡Quin pato!

¡Teresa no hem vol y en pau!  


L'ALCALDE ¡Pues t'ha de voler, Teresa! 


TERESA ¡Mira, la baba li cau! 

¡No siga vosté bambau 

y no vacha tan apresa! 

Ara vaig á parlar yo 

els meus nervis ocultant, 

y com crec que tinc raó 

no li demane perdo 

per lo qu'el vacha insultant. 

Vosté que te l'alcaldía 

perque... ¡tots sabem per qué! 

creu que l'amor es hui en día 

una pura tontería 

que trellát y cap no té. 

Sinse casarme, fadrina, 

á una edat sería ambí 

y estic tan á gust aixina 

que si vól que trague quina 

digam de casarme al fí. 

Yo no sé si hem casaré, 

perque parlar del demá 

ni es chust ni tampoc combé... 

pero si hem case ho faré

en el que diga... ¡m'agrá! 

Será aixina (.) com li ho dic, 

no posaré condisións

de que si es pobre o es ric, 

o si es vell o encara es chic 

pera tindre relasións. 

Per dirli la veritat 

no espere qu'em pose multa 

la suprema autoritat. 

dir lo qu'es sent no es pecat: 

el seu fill no me resulta. 


L'ALCALDE ¿Com que no?... Si no mirara! 


CHUANET ¡Ma que fás un paperet! 


L'ALCALDE ¡La broma resulta cara!... 

¡Pensa que huí tinc la vara! 


TERESA ¡Pues yo tinc el metro fet! 


L'ALCALDE ¡Chuano, nemsen d'así! 

A TERESA ¡Pagarás el teu pecát! 


TERESA Bueno... ¡amenases a mí! 


L'ALCALDE ¡T'enrecordarás de huí! 


CHUANET ¡Carabasa m'han donát!... 

(Fan mutis L'ALCALDE y CHUANET per el foro.) 


TERESA ¡Quina parella, Señor! 

¡Ni a quinsét y mig la saldes! 

¡Y m'han posat d'un humor; 

¡Ca vegá tinc mes horror 

al castic de portar faldes! 

(Fa mutis per la primera dreta.) 

______



TONI Y CARPANTA, per el foro. 


TONI ¡Estic loco d'alegría! 

Creuteu ¡estíc mes content! 

Nostr'ama val mes pesetes 

que tot el poble sanser 

y les collites d'enguañ 

chunt en les del añ que vé. 

Pera la meua chicona 

un trache nou m'ha promés 

y unes botes y unes calses... 

¡Tot un equipo sanser! 


CARPANTA P'al meu fill... ¡tu ya ho has vist! 

La medisina el pobret 

se l'ha presa, beneint 

el nom de l'ama... 


TONI ¡Reché! 

¡Y qu'aném en tonteríes 

de hores lliures y d'auments! 

!Si Rusia vinguera así 

no trauría res en net! 


CARPANTA Yo ya saps que no me fique 

en la cuestió dels dines, 

a mí lo que no me chóca 

es treballar com aquells 

negres de no se quin puesto... 

¡Treballar, lo presiset! 

Lo que no se fasa huí 

se deixa p'al mes que ve 

y si en un mes no s'acaba 

pues s'acaba l'atre mes... 


TONI ¡Será gós!... ¡Que tonteries 

diu el que te poc servéll! 

____


BATISTE per el foro 


BATISTE ¿Está l'ama? 


TONI ¡So, BATISTE! 

¡Grasies a Deu qu'el veém! 

¿Qué tal vá?

 

BATISTE ¡No estíc pa cuentos! 

¿Y Teresa...? 

TONI ¡Yo que sé!... 

Nosatros vením de fóra 

y a l'andana sen aném... 

(oferintli cadira.) Sentes, si vól asentarse... 


BATISTE Grasies. 


TONI (Apart per BATISTE) ¡Don Pedro el Cruel!... 


BATISTE ¡Avisa que estíc así! 


TONI Lo que mane... Avisaré.... 

(En la primera dreta.) 


¡SO Peransa! ¡SO Peransa! 

¡lxca si pót un moment 

que ya visita! (A Carpanta per BATISTE.) 

¡Que cara! 

de bruto este tío té!

 

CARPANTA Mira, San Visent ya ho día 

el que te la cara ho es... 

TONI (A BATISTE.) Nosatros, vosté dispense... 

¡en l'andana falta chent! 

(Fan mutis per la segón esquerra.) 

______


BATISTE y SÓ PERANSA, per la primera dreta 


SÓ PERANSA Perdó qu'esperar el fasa...   

BATISTE (Impasient.) La casa... 

SÓ PERANSA Crec que tot s'arreglará... 

BATISTE Será... 

SÓ PERANSA Ella ya sap el seu fí... 

BATISTE Pa mí... 

SÓ PERANSA Yo he fet tot cuant he pogút 

pa fer que diguera sí, 

pera (pero) ¡no la he convensút! 

BATISTE ¡La casa será pa mí! 

SÓ PERANSA De rabia la te que vull... 

BATISTE ¡Orgull! 

SÓ PERANSA No deu anarli en cansóns... 

BATISTE ¡Raóns! 

SÓ PERANSA Que pot enfadarse més... 

BATISTE ¡Dinés! 

SÓ PERANSA Crec que pot equivocarse... 

BATISTE Pórte paraules de pés

propies pera no enfadarse... 

Orgúll, raóns y dinés...  

SÓ PERANSA ¿Y es que vol vosté lograr?... 

BATISTE Guañar... 

SÓ PERANSA ¡Una ilusió es en conchunt!... 

BATISTE ¡El asunt! 

SÓ PERANSA ¡Hasta que no es rechenere!.. 

BATISTE Espere... 

SO PERANSA Espere vosté sentát 

y, mire, no es desespere... 

BATISTE ¡PERANSA asó s'acabát!... 

Guañar el asunt espere... 

Y el guañaré, si señor, 

perque si ella es altanera 

yo sóc encara pichor. 

¡Dili que Batiste espera!... 


TERESA (Ixint per la primera dreta.) 

¡Pa mí si es poma, millor! 

Tú, Peransa, al teu que fer... 


SO PERANSA (Fent mutis per la primera dreta) 

Enseguida.... 


TERESA ¡Vinga, apresa! 


BATISTE ¡Que cheniót gastes, Teresa! 

Parla... 


TERESA Parla tú primer. 


BATISTE Pues el asunt que me pórta... 


TERESA Es vore si en tonteríes 

en poques paraules lies 

a la més tonta del hórta... 

que sent com eres llepasa 

que tot vól atropellaro 

vens com sempre en gran descaro... 


BATISTE ¡A que me vengues la casa! 

Tinc dinés pera comprarla 

en cá que vullgues millóns... 

Yo crec qu'en estes raóns 

farás molt mal en negarla... 


TERESA ¡Te falten moltes pesetes 

y dispensa si m'encone! 

Per els teus dinés no done 

ni una de les racholetes... 


BATISTE ¡Molt alta estás de polsera 

y senc que 't póses aixina! 

¡No está be que una fadrina 

se póse tan gallinera!... 

TERESA ¡Com no está bé que un fadrí 

vinga de males maneres 

a acreditar lo que eres!... 

¡Un nesio que no te fí!... 

Si es que vols que yo t'atenga, 

atendret no val ni un sou, 

mes no me digues de nou 

que yo la casa te venga. 


BATISTE Me la vendrás y tres más 


TERESA ¡No te la vendré, no y nó! 


BATISTE ¡Será perque ho mane yó!... 


TERESA ¡En cá riure me farás!... 


BATISTE ¿Me plantes cara?... 


TERESA ¡Es presís! 


BATISTE ¡Si fóres hóme, Teresa! 


TERESA ¿Que faries...? ¡Parla! ¡Apresa! 

¡Si eres un tros d'infelis! 

¡Si no tens sanc!... 


BATISTE ¿Desafíes? 


TERESA ¡Si eres un pobre indefens!... 


BATISTE ¡Si la casa no me vens 

así vindré tots els díes!...

 

TERESA La finca estará tancá... 


BATISTE Pero com se que la porta 

per desgrasia no es molt fórta

podré obrirla en una má. 

(Algo cariñós y amansantse.) 

Sí, la obriré, flor bledana, 

y no haurá quí ho impedixca 

mentres qu'en la casa vixca 

una rosa valensiana. 

La rósa eres tú, Teresa, 

la reina de les fadrines... 

¡No m'asusten les espines 

de una rosa tan ensesa!... 

Desde chiquét tinc costúm... 

¡hábit que tenen les cóses! 

de venerar a les roses 

asoles per son perfúm... 

Es el teu embriagador, 

d'un aroma tan extrañ 

que tan pronte díu “engañ” 

com díu: "veritat d'amor” 

May en la vida parlí 

com estíc ara parlante 

y crec qu'estíc demostrante 

algo qu'es impropi en mí. 

¡Rebaixarme yo a una dóna! 

¡Yo que un gran ódi els profese! 

Pero en mig de tot... confese 

que ¡me pareixes tan bona! 

Eres mala en el parlar 

pero tens de cór adins 

la esensia dels serafins 

que cautiven al mirar... 

¿Me vendrás la casa o no? 

¿Podrás el favor negarme 

cuant vinc así a rebaixarme? 

¡Dónam la contestasió! 


TERESA ¡No puc en este moment! 

Torna a la nit... 


BATISTE ¡La esperansa 

señala temps de bonansa! 

Pensa qu'estíc impasient... 

Pósa el preu més elevat... 

¡Cuant més demanes, millor! 

Tinc dinés y ... ¡tinc amor! 

Demanes, pague y saldát... 

(Fa mutis per el foro.)

 

TERESA (Achenollantse als peus de la Verche.) 

¡Verche y Mare Subirana! 

No sé que senc en lo pit 

qu'el men cór, ans amortít, 

el teu consól me demana. 

¿Sera qu'el vullc?... ¡No pot ser! 

¡Amparam, Verche divina! 

¡Primer mil voltes fadrina 

que ser la seua muller! 

(Alsantse.) ¡Ea, l'ensomit pasá 

y hiá que donarse conte 

de qu'eixes coses de pronte 

deixen a una embobá!... 

(Fa mutis per la primera porta de l'esquerra.) 

_____



CHUANET, per el foro, en una guitarra en les mans. 


CHUANET Bueno, mon pare está en Babia. 

Mentres que me veu plorant 

yo estíc rientme per dins 

y ¡amolle cá carcallá! 

Qu' Amparito hem vól a mí 

es la pura veritat 

y que Teresa no hem vól 

no hiá qui ho puga ductar... (dubtar, dubte; dudar) 

¡Animo pues y al avío! 

Esta nit de ronda vaig 

y así porte la guitarra 

pera lluirme tocánt... 

______



IX AMPARITO, per la esquerra, primer terme. 


AMPARITO ¿Que fás así Chuanét? 


CHUANET Que te volía enseñar 

pera ferte serenata 

la guitarra qu'he comprat... 


AMPARITO ¡Que guitarra mes bonica! 


CHUANET ¡Catorse pesetes val 

en cordes y tot!... ¡Figurat! 

¡L'envecha que me tindrán 

els demés fadrins del póble 

cuant me la vechen tocar! 

Esta guitarra es chitana... 

¡Si veres tú lo que sap!... 

Venint anaba tocantla, 

aixina, com qui n'ho fá, 

y les cordes me parlaben 

d'un amor loco y extrañ... 

- ¡La vols! - me dia el bordó 

en lo sonít apagat... 

- ¡Te vol! - contestaba el quinto 

en un timbre més humá. 

- ¡Pa tú será! - diu la cuarta 

com a churament sagrát. 

- ¡Pa tú asóles! - la tersera 

añadix entusiasmá 

y la segón enseguida 

diu en notes de cristal: 

- ¡Sempre teua! ¡Sempre teua! 

y com amorós remát 

salta la prima gochosa 

y en sa veu anchelical

repetíx tornantse loca: 

- ¡Pa tú! ¡Pera tú será! 

Y com no engañen les córdes 

pues no poden engañar 

he tret una consecuensia: 

que tú pera mí serás.

____ 



TERESA ix per la primera porta de l'esquerra y queda mirant el grupo que formen 

AMPARITO y CHUANET 


AMPARITO ¡Ay, si ton pare te ouira! 

CHUANET Ho sé, me trencaba el cap, 

pero sinse cap ni res 

te tinc que voler igual. 

¿Y tú a mí?... ¡Vamos, contesta! 

¡No sigues tan apocá! 

Si Teresa mos guipara 

anaba a morir rabiant... 

¡Digues que me vols, Amparo! 

AMPARITO ¡Chec, esta nit ho sabrás! 

Si al vindre de serenata 

en cá me encontres alsá 

y obric la finestra... proba 

de que te vullc... 

CHUANET ¡No está mal! 

AMPARITO Contestam: ¿y qué faríes

si la trovares tancá?  

TERESA ¡Se menchaba la guitarra! 

¡Qué preguntes que li fás! 

AMPARITO (Asustá.) ¡Mos ha vist! ¡Quina vergoña!

CHUANET (Apart.) ¡Recatso, mos ha pillat! 

(A TERESA.) Teresa... yo... 

TERESA ¿Qué t'asusta? 

En franquea es pot parlar... 

Tú vols a Amparo, n'ho negues... 

CHUANET ¡Clar que la vullc! ¡Clar está! 

TERESA Y a mí m'odies... ¿no es de veres? 

CHUANET ¡Teresa, tant com odiar!... 

Lo que pasa es que mon pare... 

¡Pa qué dirliu!... ¡Vosté ho sap! 

TERESA Yo apadrine vostra boda... 

AMPARITO ¡D' así que' s pugám casar!...  

CHUANET Si yo m'empeñe, enseguida. 

¿Vols vóreu? 

TERESA ¡Te falta sanc! 

¡Ya vories cuant tardaba 

si yo estiguera en ton cás! 

Les coses cuant més se pensen 

més tarden...

CHUANET Opine igual... 

esta nit trenque el silensi, 

s'entera tot el poblát 

de que vullc a Ampariteta 

y apenes m'alse demá 

li ho manifeste a mon pare 

y als dos minunts (minuts)... ¡Soterrát! 

TERESA ¡Anchelét, llástima dones! 

¡Mira y está tremolant! 

CHUANET ¡Yo no tremole, Teresa!

Qui soc yo ya se sabrá 

Pa qu' Amparo siga meua 

no hiá sacrifisi gran. 

¡Pregunteu a esta guitarra 

qu' ella li contestará 

TERESA ¡Aixina parlen els homens! 

CHUANET Ara en permís seu men vaig. 

En casa del Secretari 

als meus amic (amics) tinc sitats 

pera posarse d' acuerdo.

¡Porte un sambori més gran!  

TERESA ¡La chuventut es terrible! 

CHUANET ¡Esta nit tots a cantar! 

Miren la copla primera

que del meu pit ixirá: 

“Al qu'em róbe la fortuna 

perdó li tinc que donar, 

al que me róbe la novia 

el mate sinse pietat.” 

TERESA ¡Vacha una copla valenta! 

AMPARITO ¡Reconill, mira que sap! 

CHUANET ¡Perque llixc en eixe llibre 

que tens en los ulls, carám! 

¡Quietes les dos! ¡Pas a un hóme!

¡Saluden com els soldats! 

¡El meu pendó es la guitarra! 

Hasta después... ¡Marchen! ¡Mar! 

(Fa mutis per el foro.) 

TERESA ¡Estarás molt satisfeta! 

AMPARITO Cregam... ¡estíc molt pagá! 

¡Volér y ser correspósta 

es una felisitat! 

TERESA Bueno... ¡a preparar la taula! 

(cridant.) ¡PERANSA! 

SÓ PERANSA (Desde dins) ¿Que mana? ¡Vaig! 

TERESA Achuda tú, qu'el RETOR 

ara mateixa así está. 

¡Les festes! ¡Cuant de jaleo 

y cuant de dolor de cap! 

El ser una clavariesa 

es un lío dels més grans. 

____


La SO PERANSA, per la primera dreta. 


SÓ PERANSA Ya está fet el chocolate. 

¿Ara que vól? 

TERESA Lo del cas: 

que pares taula. 

SÓ PERANSA Enseguida. 

D' así dos minuts pará... 

Escolte: ¿el siñor retór 

no mos fará fil trencát...? 

Después de tanta faena 

aixó faltaba... 

TERESA Es igual; 

el gasto del chocolate 

no es ningún gasto elevát. 

SÓ PERANSA Pero la faena si... 

TERESA ¡Cuánt vos mata el treballar! 

¡Poseu la taula enseguida! 

SÓ PERANSA Lo que mane... ¡aném allá! 

AMPARITO y la SÓ PERANSA paren la taula al mig de l'esena, entránt e ixínt per la primera pórta de la dreta pera traure tot el servisi. Mentres dura ésta faena, diu TERESA el siguient monólec. 


TERESA Este matí em despertaba 

cuant tocaben les campanes 

que pareixíen en ganes

del vól que les impulsaba; 

de goig y de fé ploraba 

en lo regás del meu llit 

y el seu tóc en lo meu pit 

se notaba tan apresa 

com diéntme: ¡Clavariesa 

ya tens el teu goig cumplít! 

---

De un repent, eixa alegría 

se sepultaba en lo cór 

y dels ulls naixía el plór 

per la pena que sentía. 

Ganes d'alsarme tenía 

e ixír al hórta ploránt, 

pero una veu arrogant 

me chillaba fórt: - ¡Teresa, (fique Tesesa) 

mira qu'eres clavariesa 

y tens que viure gochant! 

----

Asóles en el meu llit, 

miránt les tontes visións 

que veníen a millóns 

en les sombres de la nit 

volguí avisar en un crit 

pera demanar cónsól 

y vaig vore ixir el sol 

qu' en la seua llum ensesa 

me fea vore a Teresa 

chunt al hóme que la vól. 

----


SÓ PERANSA ¡Ya está la taula pará! 

Desde Adán hasta la fecha 

no s'ha vist dóna com yo 

pa fer les cóses apresa. 


AMPARITO ¡Mentres hiaxca qui t' achude!.. 


SÓ PERANSA ¿Qué tú qu' has fet, bachillera? (lo apóstrofe es una coma)


____



EL RETOR Y CAMPANETA, per el foro. 


RETOR ¡Ave María Purísima! 

¿Que tal vá la clavariesa? 

CAMPANETA ¡Salút y bón chocolate! 


TERESA Buenos días, CAMPANETA, 

TERESA, Ia SÓ PERANSA y AMPARITO besen la má al retór. 


RETOR ¡El señor vos fasa santes! 


SÓ PERANSA Grasies, y vosté qu' ho vecha. 


CAMPANETA. (Apart per AMPARITO) 

¡Cada vegá está més guapa! 

¡Vá camí de ferramenta!. 


TERESA (Fentlos sentar a la taula.) 

Primer a desdichunarse... 


RETOR Vamos, si vosté s' asenta 

y mos acompaña...

 

TERESA Es clar... 

(A la SÓ PERANSA.) 

Ya pót servirmos... ¡Apresa! 


CAMPANETA ¡Que no córrega!... Estes coses 

en tranquilitát y etsétera... 

(S'asenten els tres a la taula y AMPARITO y la SÓ PERANSA fan de camareres.) 

(Al RETOR, per AMPARITO.) 

¿S'ha fiját, siñor retor, 

lo que val la camarera? 


EL RETOR Yo no em fije en eixes cóses... 

¡Es un escolá més pelma! 


TERESA ¡Si que li agraen les chiques, 


CAMPANETA No totes, que la qu'es llecha 

pá mí que li agarre el tifus 

o el cólera... 


RETOR ¡Campaneta! 

Bueno les festes d'enguañ 

resultaran de primera. 

Tinc avís que ve l'obispo

exprofés desde Valensia,

y el Capitá Cheneral

si es qu'el seu que fer el deixa. 


TERESA ¡Tót s'ho mereix la Patrona! 


RETOR El programa de la festa 

es en conchunt, un alarde 

de bón gust. 


CAMPANETA (Cremantse a la primera sucá.) 

¡Redéll, com crema!

 

RETOR Prosesó com may s' ha vist, 

misa gran a tota orquesta, 

bous, castells y serenates, 

verbenes en la glorieta, 

traques, batalla de flors, 

y concursos de bellesa. 

Aixó es sóls pa la chent chove... 


CAMPANETA ¿Amparito se presenta? 


AMPARITO Sería fer el ridicul 

¿Presentarme yo tan llecha...? 


CAMPANETA ¡Ma quin atra! Si tu vas 

te l'emportes... 


RETOR ¡Campaneta! 

Ara, lo que sóls fá falta 

y lo que més interesa 

es saber qui es el clavari... 

Vosté sap qu'el temps apremia 

y tinc que donar el nóm 

a la Comisió de festa 

ans que se fasa de nit... 


TERESA El donará... 


CAMPANETA ¡Que se sapia! 

TERESA Tinc en cá que consultaro... 


RETOR ¡Mire que la cósa es serial 


TERESA A mig día se sabrá... 


RETOR Vindré a sabero, Teresa, 

es l' únic ya que falta 

y crec que no es un problema 

de difisil solusió 

pera una dóna tan llesta... 


CAMPANETA A propósit. Crec un deure 

el agrair a Teresa 

el regal que m'ha enviát... 

¡Una sotana soberbia! 

¡Masa sotana pa mí! 

¡De raso tota! ¡Qué prenda! 


TERESA ¡Segóns es el escolá 

te que ser la vestimenta! 

¿T'han fet atres regaléts...? 


CAMPANETA ¡Moltisims! La siñá mestra 

un roquét qu'es un primor, 

unes sabates la mecha, (la mechesa; la médico)

la filla del boticari 

cuatre calsetins de seda, 

un bonét la del alcalde 

y ara m'han dit que se pensa 

entre totes les esclaves 

que hián en la Bóna Prensa 

y las Hijas de María 

ferme un terno de chaqueta. 

(Tót asó ho diu sinse parar de menchar.) 

¡Desichos de les pobretes!

¡Son obsequiaores, cregam! 

Algunes hián de cuidao... 

Instigaes per la envecha 

en la Hermandad del Rosari 

m'han fet anar de pateta. 


TERESA ¡No tenen perdó de Deu! 


AMPARITO Com a totes les bromecha 

no li tenen el respete

que se li deu. 


RETOR (a Amparito) Vosté pensa 

igual que yo. Es un payaso

que per lo vist no escarmenta, 

y aixó es algo incompatible 

en les cóses de l' iglesia. 


CAMPANETA ¡Calle, m' han fet entre dos!. 


TERESA ¿Entredós y encara es queixa...? 


CAMPANETA Vullc dir qu' entre dos m' han fet 

una pasá molt mal feta. 

Li han fet creure a la Pelona 

que yo estíc mig mort per ella 

y ve darrere de mí 

lo mateixet que una fiera. 

¡Ya veu si la broma es cara! 

Una tía tan rellecha 

y que no fará els sincuanta 

seguintme d' eixa manera! 


RETOR ¡Ni son todos los qu' están 

ni te trellát Campaneta! 

(Alsantse. A TERESA.) 

Dins d' un rato tornarém. 

Repetixc que m' interesa 

saber el nóm del clavari 

qu'en son dret vosté nomena. 


TERESA Promét la contestasió... 


RETOR Y moltes grasies, Teresa, 

per l' obsequi. 


TERESA ¡Vosté mana! 


CAMPANETA Tot estaba de primera; 

Vosté te unes mans divines... 


SÓ PERANSA Qui les té soc yo, só pelma! 


CAMPANETA ¿Perqué, señora Peransa? 


SÓ PERANSA Perque yo soc la cuinera... 


CAMPANETA Perdone, que n' ho sabía... 


RETOR Hasta después, clavariesa. 


CAMPANETA 

(Fent mutis y mirant a Amparo.) 

¡Te uns ulls que me tornen loco! 

¡En cuant me mira, me crema!... 

Qu' a gust me socarraría 

en lo foc d' eixa morena. 

¡Nostre Siñor qu'hem perdone! 

¡Ay, amor, (Tropesant en la pórta del foro.) 


TERESA ¡Ay! 

¡Que tropesa! 

Fan mutis per el foro El RETOR y CAMPANETA.. 


AMPARITO ¡Esta que li en falten sinc! 


SÓ PERANSA ¡A mi me dona una febra! 

¡No he vist tipo mes inútil!



TERESA Arregléu la taula apresa 

y espavileuse, que yá 

es hora de fer faena... 


SÓ PERANSA Hast' ara ham estát ballant... 


TERESA ¡No vullc ferli cas, aguela! 


SÓ PERANSA De bón humor, dos minuts,

sis hóres de rabia ensesa, 

cuatre més de chillar molt, 

tres que se la endú pateta 

y lo restant de reñir 

en el primer qu' es presenta. 

Tres culleraes al día 

y el meche de cabesera 

que no torne per así (.) 

hasta después de la festa... 

Durant este últim parlament y acompaná de Amparito lleva tot el servisi de la taula. 

¡Anemsem, dius, Amparito! 

¡No t' entretingues!... ¡Apresa! 

Carácter de la meu ama.,. 

¡Tot lo mon a fer faena! 

(La SÓ PERANSA y AMPARITO fan mutis per la primera dreta.) 


TERESA ¡Se burlen del meu caracter! 

¡Eixa burla me molesta! 

¡Pero, Señor! ¿Soc yo mala? 

¡Es trist que n'ho reconega! 

Yo volguera reprimirme 

y ser un atra volguera... 

El cór no está en el caracter 

ni es el chenit la parella 

dels sentiments... ¿Soc yo bona? 

(A la Verche.) 

¡Contestam tú, Mare meua! 

(Después de una pausa)

Yo crec que m' ha dit que sí... 

¡Aixina estic satisfeta! 

(Fa mutis per la primera esquerra.) 

_____


TONI y CARPANTA, per la segón esquerra 


TONI (Apuntant en un paper). 

Trenta dos sacs de forment, 

vint y cuatre y huít... 


CARPANTA ¡Cabáls! 


TONI De fesóls cuaranta tres... 

Y catorse de escandall... 

Quinse de garrofes... 


CARPANTA ¡Ché.

que ten menches dos! 


TONI ¡Ya está! 

Yo no me menche garrofes..., 


CARPANTA Quinse y dos que tínc yo baix.... 


TONI ¡Habero dit, borinót


CARPANTA ¿Pa qué fas contes, carám? 

Sinse saber yo de números 

no m' equivoque d' un sac. 

¿En cá queda més faena...? 

TONI Hasta l' hóra de dinar 

pegarém un netechó 

a l' andana y a l' esprá 

sen anirem a la finca 

del Molí de San Pascual 

pera remoure la terra 

y vore ele (els) hórts com están 


CARPANTA ¡Masa faena pá huí! 


TONI Pues dispón tú que se fá... 


CARPANTA No anar al trót y més calma... 

trau tabaco y a fumar... 


TONI (Donantli tabaco.)

¿Qué tú no en tens, gorromino


CARPANTA Yo no 'n compre casi may...

Com l' estanc está en lo póble 

y yo vixc en l' arrabal... 

(Per lo sigarro.) 

¡Primét, pá que no murmures!... 


TONI ¡Vacha una viga, chermá

En pócs sigarros aixina 

¡adiós caixeta!... 


CARPANTA (Donantli el sigarro) Tín, yás 

eixe l' he fet pera tú... 

¡Tens més ganes de parlar! 

(Fense el seu sigarro mes grós encara.) 

Ara el meu, sinse avarisia... 

Requític, com mórt de fam... 

(Enseñantlil.) ¿Qué te pareix? 


TONI ¡Un petardo! 


CARPANTA ¡Trau mistos que va a esclatar! 


TONI ¿Tampóc tens mistos, Carpanta? 


CARPANTA ¡Mira, me s'han acabat!... 

Coinsidensies y cóses 

d'este mon. 

(Ensenént.) ¡Ajajajajá! 

¡Qué ve (be) se fuma de gorra! 

Cuant el fum en espirals

ix del sigarro y s'esponcha 

buscant el techo ¿no saps 

qu' es lo que díu? 


TONI No, señor. 


CARPANTA ¡Que sigues primo molts añs 

y que la teua petaca

siga de negres y blancs! 

_____


BATISTE per la pórta del foro 


TONI (Per BATISTE.) 


¡Atra vegá el só Batiste! 

¡Ché, Carpanta, cap a dalt! 

¡Toca, a netechar l' andana! 



CARPANTA ¡El désimo no estorbar! 

Dos visites tan seguides 

son d'algún significat... 

(Fan mutis per la segón esquerra.) 


BATISTE (Vestit en el millor trache; de chaqueta y en pretensións de donar el colp.)

Desde qu'avans men aní 

qu' el cap el tinc trastornát 

y pareix qu'haixca trovát 

la incógnita del destí. 

Ara torne convensút 

de qu'he de guañar l' empresa...

¡No es tan temible Teresa 

com sempre m'ha paregút! 

Son chenit es comprensiu 

y cuant se posa altanera 

es una plucha llauchera... 

¡Algo con (com) plucha d'estiu! 

Abordarém la cuestió 

anant sempre per les bones 

qu' es com se guañen les dones... 

¡Pa persona lista, yo! 

___


TERESA, per la primera esquerra. 


TERESA Molt pronte has tornát, Batiste 


BATISTE Es qu' esperant no vivía... 


TERESA ¿Vas de soterrar? 


BATISTE ¡Qué guasa! 

Vaig á cosa molt distinta... 

TERESA De casament á estes hores

crec que no... 


BATISTE Vaig de visita 

a casa la clavariesa

del meu poble; una fadrina 

que te uns ulls que tornen loco 

a tot aquell que la mira. 

¿La coneixes? ¡Es molt guapa! 

Yo crec qu'es la mes bonica 

qu'ha naixcut en la Ribera. 

¡Es tota una pelailla! 


TERESA Si es tal com tu la dibuixes

¡ya estará pagá la chica! 


BATISTE Ara, que no' s podem vore... 

Ella es arrogant, altiva... 

Yo soc també un orgullós 

y no s'enteném aixina


TERESA Li anirás en pretensions... 


BATISTE Vullc que me venga una f inca 

que te lindant en dos meues 

y ella no vol... ¡Qué manía! 

El cas es que yo la pague 

a preu d'or per conseguirla


TERESA ¡Tens interés en comprarla!... 



BATISTE Ne tinc més de día en día, 

Ca vegá que me la nega 

mes ganes tinc de fer fira. 

tinc qu' alsar un almasén 

ahón áixa casa radica 

aprofitant les que tinc 

formant la mateixa línea. 

No haurá pera la taroncha 

ni en Carcaixent ni en Alcira 

almasén com el que pense 

construir yo... ¡creuteu, chica! 

Les taronches qu'en el abre 

son pérles d'un roig qu'enchisa 

al entrar en el palasio 

qu' al comersiant els dedica 

desicharán ser l' alfombra 

de una reina llevantina, 

y la reina será l' ama 

d'una mansió tan bonica. 

Treball y amor será el lema 

qu' al almasén presidixca, 

dels horts vindran els perfums 

del asahar, y la cuadrilla 

cuant entre els carros de fruta 

cantará gochosa aixina: 

"Les taronches y les dones 

son chermanes en la vida: 

p'aguantar les que son agres 

y tú eres agra chiquilla". 


TERESA ¡Aixó son cansóns, Batiste! 


BATISTE Cansóns, sí, qu'el vent envía 

pera que tú me contestes 

á esta pregunta enseguida; 

Per última volta digues: 

¿Me vens ó no vens la finca? 

_______



L'ALCALDE, CHUANET, El RETOR y CAMPANETA per el foro; La SÓ PERANSA y AMPARITO per la primera de la dreta, TONI y CARPANTA per la segón de la esquerra. 


RETOR La contestasió es urchent... 

CAMPANETA (Apart.) ¡Ave María Purísima! 

¡Chunts Batiste y Tereseta! 

¡Se maten els dos! 

L'ALCALDE ¡Cristina! 

Si yo sé qu'está ell así 

no vínc... ¡Me dona una tirria! 

BATISTE S'han quedát tots fets de pedra! 

RETOR Aquell que de pedra siga 

s'haurá quedát, que yo no... 

L'ALCALDE ¡Aixó está ben dit, reguitsa! 

CAMPANETA El señor retor cuant parla 

convéns a tots enseguida... 

RETOR Vením a vore de nou 

qui es la persona elechida 

pera clavari... 

L'ALCALDE ¡Mon fill! 

CHUANET ¡Carabasa en perspectiva! 

L'ALCALDE ¡Tú serás, pese a qui pese! 

TERESA ¿Tinc que ser yo la qu' ho diga? 

RETOR Es el dret de clavariesa, 

ho saps de sobra... 

L'ALCALDE ¡Per vida! 

(A CHUANET) ¡Si no te nomena a tú 

abuse de l'alcaldía 

y suspénc enguañ les festes!...  

TERESA Traga un paperet y escriga... 

RETOR (a CAMPANETA) Prepara la llapisera...

CAMPANETA ¡Espectasió chamay vista! 

L'ALCALDE (Apuntant) Chuano Peres y Gomes. 

TERESA ¡Soc yo asóles la que dicta! 

¡Es el dret de clavariesa! 

(Apuntant.) Batiste Chiner Garsía. 

BATISTE ¿Yo clavari? 

L'ALCALDE ¡No hián festes! 

BATISTE ¿Qué no hián festes? ¡Ché, rigas! 

Sent yo clavari n'haurán

per damúnt de l'alcaldía. 

SÓ PERANSA ¡Asó se veía vindre! 

TONI ¡Refóll, si pareix mentira! 

CARPANTA Este mon es un fandango... 

CHUANET Apart. ¡Pit al aigua y valentía!

Señor pare... 

L' ALCALDE ¿Qué vóls tú?

CHUANET Apart. Estíc que no tinc saliva! 

Resólt. Que yo me case en Amparo!.... 

L'ALCALDE ¡Te pegue la gran palisa!

¡Aixo es burlarse de mí!

¡Tú casarte en una chica

que no te rés!... 

CHUANET ¿Com qué no?

¡Te de tot! 

RETOR Parlar m' obliga

la situasió present

y vaig a fero enseguida:

Chuanét es pera Amparo, 

el amor els unifica

y no deu voste oposarse 

perqu'es el amor qui els guía. 

(A TERESA y BATISTE.) 

Y referent a vostés 

ya l' argument s' adivina: 

sent com son els dos clavaris 

no te ya interés la finca... 

Les dos hasiendes son una... 

¿Es aixina o no es aixina?

BATISTE ¡Aixina es!

L'ALCALDE Apart. ¡Quin descaro! 

CHUANET A Amparito. ¡Vine así!

AMPARITO ¡Ton pare hem mira! 

CHUANET Es que te ganes de dirte: 

¡Vine así a mons brasos, filla!" 

RETOR Li ho dirá... 

L'ALCALDE ¡Si no mirara! 

Abrasánt a AMPARITO. 

¡S'ha derrumbát l'alcaldía! 

CAMPANETA ¡Quin cuadro pera un museo! 

RETOR ¡El Señor qu'els beneixca! 


TERESA Al públic. 

El chenit no val pa rés 

y de riure tínc ya gana. 

Una cósa vullc no més: 

que m'aplaudixquen vostés... 

Ho vól una valensiana. 


TELÓ



REPARTO 

PERSONACHES  ACTORS


TERESA  SRA. MILLET 

30 añs cumplits y sinse casarse, perque no li ha donát la gana, les coses clares. No te ningún parent y ella asóles se goberna la casa y l'hasienda. Te la més gran fortuna del póble, tant es aixina que de mal nóm li han posát LA RICA. No té por a ningú, a tots planta cara y sap més que un notari. El seu carácter es mescla d'adust y cariñós, els dos extrems. Tan pronte pareix qu'acarisie com pareix que mosegue. 


AMPARITO  SRA. DELAS 

18 primaveres y més bonica que un cromo. Algo presiá y algo presumida, pero... 

¡molt valensiana! Més que criá de Teresa paréix una espesie de secretaria particular. 


LA SÓ PERANSA  SRA. FERRER 

60 añs. Es criá també de Teresa y cuinera al matéix temps, per lo que se creu en dret de ficarse en tots els guisaos. Es marmolona com ningún atra y dotora com la més dotora de les dotores. 


BATISTE  SR. BROSETA 

40 añs e incasable. Después de la fortuna de Teresa, seguix la seua en lo póble. 

Es dominant y orgullós, pero no antipátic. 


CHUANET  SR. ANDREU 

25 añs. Vergoñós y tímit. Com a fill del alcalde es disputat per les chicones del póble, pero ell no 'n dispara una. 


L'ALCALDE  SR. MARTI 

60 añs. Docte, vanitós y dominaor de la voluntát dels atres. Se té per hóme de talent y es mes burro que ni fet d'encárrec. 


EL RETOR SR. TABERNER 

65 añs. Capellá de misa y olla... Per la seua bondat es volgút de tots els seus feligresos. 

TONI SR. HARO 

40 añs. Chornaler de Teresa. Induit per sertes lectures se te per sindicaliste pero es un manso borrego cuant veu els sigróns en perill 


CAMPANETA  SR. FABRA 


20 añs. Escolá y mes pillo que bonico. Desde las Hijas de María a les del Pá de Sant Antoni no hiá chicona que se li resistixca. 


CARPANTA SR. CABRERA 

35 añs. Chunt en Tóni treballa les terres de Teresa. Es poc afisionat a la faena pero... ¡treballa! 

_____


L'acsió en un póble de la Ribera. - Epoca present. - Dreta y esquerra les del actor. 



OBRAS DE ESTA EDITORIAL 


LA CUADRILLA DEL GATICO NEGRO 


Un tomo en rústica, 3 pts. En pasta, 4'50 


Es la ultima producción de Aznar Pellicer de la que toda la prensa ha hablado 

encomiásticamente. 

Novela de costumbres baturras, copia exacta de la realidad. Se felicitará V. de 

haberla adquirido. 


- BIBLIOTECA STELLA -


Se compone de tomitos de bolsillo. a 1 Pta. tomo 


Van publicados: 


1.° Tardes de provincia (Poesías) por J. Lacomba 


2.° Aventura de viaje (Novela) por J. Aznar Pellicer 


3.° El Buey mudo “ por “ “ “ 


4.° Sendas de Luz (Poesías) por M. Bertolín Peña 


5.° El Safraner - Emigrantes (Novelas) por J. Aznar Pellicer 


GALERIA DE OBRES VALENCIANES - Cada ejemplar, 30 cts. 


ARTE VALENCIANO 


FOLCHI: SU OBRA :-: Por Juan Lacomba 

Un voluminoso tomo profusamente ilustrado 

En rústica, SEIS ptas. 

PRÓXIMAMENTE 

Los envenenadores de Londres. Cuaderno 20 cts. 

EN PRENSA 

EL MILLOR CASTIC DE ENRIQUE BELTRAN