| U – ell sabíe aón estabe lo tessoro, ell u sabíe. - HO no se pronúnsie U, sinó diríem Ume en ves de HOme, Urt per Hort, Umedes per Homedes | él LO sabía (donde estaba el tesoro) |
| ubert, uberts, uberta, ubertes, obert, oberts, oberta, obertes | abierto, abiertos, abierta, abiertas |
| ubertamen | abiertamente |
| ubiart, ubert | abierto |
| ubiarta, oberta | abierta |
| ubiartes, obertes | abiertas |
| ubiarts, oberts, uberts | abiertos |
| ubicassió, ubicassións, allí aon está algú o algo | ubicación, ubicaciones |
| ubrí, obrí, aubrí | abrir |
| ubrire, obriguere, obrire | abriera, abriese |
| ubrís (ell), óbri | abre |
| ubríssen, óbrin | abren |
| ull, ulls – güello, güellos aragonés – uèlh, uèlhs en ocsitá – eye, eyes inglés – Auge, Augen alemán | ojo, ojos |
| ullada, ullades – ovelles que tenen lo cap blang y negre, ulleres, ulls | ojeada – oveja ojinegra |
| ullal, ullals (de la Fenellasa o Fenellassa, Parrizal, Parrissal, Beceite, Beseit) | fuente intermitente |
| ullera, ulleres (per a vore milló) - ulleres per a vore milló – ulleres daball dels ulls – ullera singular no se sol di | gafas (para ver mejor) |
| ulleres, golléres | anteojeras |
| ullerosa, ullerós, que té ulleres daball dels ulls | ojeroso, ojerosa, que tiene ojeras debajo de los ojos |
| ullet, ullets – ojito en lo que fas ! | ojito, ojitos – ojito ! |
| úlseres, úlsera al estómec | úlcera, úlceras |
| últimamen, raderamen | últimamente |
| ultracorrecsió, massa correcsió | ultracorrección |
| ultrajá, humillá | ultrajar, humillar |
| ultrajála | ultrajarla, humillarla |
| ultraje, ultrajes, agravio, afrenta, injúria, insulto, ofensa, escarnio, despréssio, infámia, deshonor, deshonra, humillassió | ultraje, ultrajes, agravio, afrenta, injuria, insulto, ofensa, vilipendio, vejación, escarnio, desprecio, infamia, deshonor, deshonra, humillación |
| ultránsa (a), resoltamen, dessididamen, radicalmen | a ultranza, resueltamente, decididamente, radicalmente |
| ultrapirenaic, mes allá dels Pirineos o Pirineus | ultrapirenaico, más allá de los Pirineos |
| ululá (un llop), udolá, aullá | aullar (un lobo), dar aullidos |
| umbría , latín umbra (sombra), mas de la umbría a Beseit, umbrieta (Antolí Tello) – solana es lo contrari | umbría, donde no da el sol o poco – solana es el antónimo o contrario |
| umbriosa, ombriosa, ombriós, umbriós, umbriosa, umbrioses | ombriosa, a la sombra |
| umplí, omplí | llenar |
| umplíe | llenaba |
| umplím (natros) | llenamos |
| umplín (g) | llenando |
| umplís, ómpli (ell, ella) | llena |
| umplíslo, omplíxlo, ómplil (omplí, umplí) | llénalo |
| umplisque, ómpligue (que ell) | llene (que él) |
| umplit (omplí, umplí) | lleno |
| umplíu (omplí, umplí) | llenáis |
| umplix (ell ómpli, omplix) | llena |
| umplíxen, umplíssen (omplíxen, umplíxen) | llenan |
| un, uns, una, unes | un, uno, una, unas |
| unánimamen, en unanimidat, tots están de acuerdo | unánimamente |
| unanimidat | unanimidad |
| unflá - unflo, unfles, unfle, unflém o unflám, unfléu o unfláu, únflen – unflára – unflaría – unflaré – Del castellá antic finchar, y este del latín inflare. | hinchar |
| unflat, unflada, unflats, unflades | hinchado, hinchada, hinchados, hinchadas |
| únfle (ell) | hincha (él) |
| únflo (yo únflo una roda en una mancha) | hincho |
| unfló, unflós (unflá) | hinchazón, abultamiento, hinchamiento, tumefacción, inflamación, chichón, bulto, turgencia, vanidad, presunción, engreimiento, soberbia, grandilocuencia, ampulosidad, afectación, envanecimiento, pretensiones, ínfulas |
| ungla , ungles, ungleta, ungletes | uña, uñas |
| uní, ajuntá – unixco o unixgo, uníxes, unix, uním, uníu, uníxen – uniría – uniguera - uniré | unir |
| uní, ajuntá, juñí a Valjunquera (una parella de machos o yegües) – uníxco, uníxes, uníx, uním, uníu, uníxen, - unit, unida – ajunto, ajuntes, ajunte, ajuntém o ajuntám, ajuntéu o ajuntáu, ajúnten – ajuntat, ajuntada | unir, juntar |
| únic, únics | único, únicos |
| única, úniques | única, únicas |
| unidat, unidats | unidad, unidades |
| unifamiliá, de una sola família, chalets unifamiliás | unifamiliar |
| uniformat, uniformats, uniformada, uniformades | uniformado, uniformada |
| uniforme, uniformes | uniforme, uniformes |
| unínsels (an ells), unínseles (an elles) | uniéndoseles |
| unit, unida, units, unides (vore chuní) | unido, unida, unidos, unidas |
| univers, universo | universo |
| universalmen | universalmente |
| universidat, universidats | Universidad, Universidades |
| universitari, universitaris | universitario, universitarios |
| universitária, universitáries | universitaria, universitarias |
| unsió (extrema) a un mol dolén antes de morís – verbo unsí | unción |
| untá | untar |
| untát, untat, untats, untada, untades (untá), com los alcaldes de la declarassió de Mequinensa | untado, untados, untada, untadas |
| únten (untá) | untan |
| urbana | urbana |
| urbanes | urbanas |
| urbano | urbano |
| urbáns, urbanos | urbanos |
| urgén, urgenta | urgente |
| urgénsia | urgencia |
| urgénsies | urgencias |
| úric, ássit úric, úrica | úrico, ácido |
| urólogo, uróloga, urología | urólogo, uróloga, urología |
| urticán, urticáns, que pique o done picassó. urtica : ortiga | urticante, que da picor, que pica |
| ús (usá) | uso |
| usabe | usaba |
| usaben | usaban |
| usades | usadas |
| usáen, usaben | usaban |
| usán (g) | usando |
| usat | usado |
| usats | usados |
| use (ell, ella) – usá | usa |
| úspen ! Cola ! Vésten ! Fora ! Hale ! Hala ! Fuch ! Arréa ! | Vete, largo, fuera, hala, huye, arrea ! |
| ussura, lucro, interés, codíssia, abús, especulassió | usura, lucro, interés, codicia, abuso, especulación |
| ussurero, ussureros | usurero, usureros |
| ussurpassió, expoliassió, expolio, apropiassió indebuda, incautassió, abús, privassió, robo | usurpación, expoliación, despojo, apropiación, incautación, abuso, privación, robo |
| ussurpassió, ussurpassións | usurpación, usurpaciones |
| utensili, utensilis | utensilio, utensilios |
| útil, útils, inútil, inútils | Útil, útiles, inútil, inútiles |
| utilidat, utilidats | utilidad, utilidades |
| utilisá, fé aná, yo fach aná, yo utiliso, utilises, utilise, utilisém o utilisám, utiliséu o utilisáu, utilísen – utilisat (fet aná, empleát), utilisada | utilizar |
| utilisáen, utilisaben | utilizaban |
| utilisat, utilisada | utilizado, utilizada |
| útilmen | útilmente |
champouirau, chapurriau, chapurriat, chapurreau, la franja del meu cul, parlem chapurriau, escriure en chapurriau, ortografía chapurriau, gramática chapurriau, lo chapurriau de Aguaviva o Aiguaiva, origen del chapurriau, dicsionari chapurriau, yo parlo chapurriau; chapurriau de Beseit, Matarranya, Matarraña, Litera, Llitera, Mezquín, Mesquí, Caspe, Casp, Aragó, aragonés, Frederic Mistral, Loís Alibèrt, Ribagorça, Ribagorsa, Ribagorza, astí parlem chapurriau, occitan, ocsitá, òc, och, hoc
sábado, 8 de diciembre de 2018
Dicsionari chapurriau castellá, U
viernes, 12 de abril de 2024
Inducias - Destruir
Inducias, s. f. plur., lat. inducias, renvoi, sursis, délai, trêve.
Quan lo plag es comensat, moltas vegadas aven que las partz queron inducias, so es respech e alongamen. Trad. du Code de Justinien, fol. 14.
Quand le plaid est commencé, plusieurs fois il arrive que les parties demandent renvois, c'est-à-dire répit et prolongation.
Hom deu donar a tot accuzat inducias, o temps dins lo qual se puesca avisar de respondre. Cat. dels apost. de Roma, fol. 62.
On doit donner à tout accusé délais, ou temps dans lequel il se puisse aviser pour répondre.
ANC. FR. Comme il eust faict avecques son ennemy induces, que nous disons trêves. Anc trad. des Offices de Cicéron, p. 22.
ANC. CAT. Enducies. ESP. Inducia. PORT. Inducias. IT. Indugià. (chap. Indussia, indussies: a un juissi: retrás, aplassamén; tregua, tregües.)
Indulgencia, Endulgencia, s. f., lat. indulgentia, indulgence.
Salv autras endulgencias e granz remissions. V. de S. Honorat.
Sauf autres indulgences et grandes rémissions.
So son letras de perdon e de la indulgencia. V. et Vert., fol. 75.
Ce sont lettres de pardon et de l'indulgence.
Lo papa pot donar indulgencias. L'Arbre de Batalhas, fol. 85.
Le pape peut donner indulgences.
CAT. ESP. PORT. Indulgencia. IT. Indulgenzia. (chap. Indulgensia, indulgensies: perdó de pecats o culpes; indult, indults; v. indultá: indulto, indultes, indulte, indultem o indultam, indultéu o indultáu, indulten; indultat, indultats, indultada, indultades.)
2. Endulgensa, s. f., indulgence.
El papa avia altreiada pleniera endulgensa.
Cat. dels apost. de Roma, fol. 202.
Le pape avait octroyé indulgence plénière.
IT. Indulgenza.
Industria, Endustria, s. f., lat. industria, industrie.
Per sa propria industria. L'Arbre de Batalhas, fol. 100.
Par sa propre industrie.
Per son estudi e per sa endustria. Cat. dels apost. de Roma, fol. 55.
Par son étude et par son industrie.
CAT. ESP. PORT. IT. Industria. (chap. Industria, industries; aplicassió, treball; puesto aon se produíx; adj. industrial, industrials.)
Infern, Yfern, Enfern, Effern, s. m., lat. infernum, enfer.
Cayran lains el foc d' infern arden...
(chap. Caurán adins del foc d' infern ardén.)
Ins en infern on seretz turmentat.
Folquet de Romans: Quan lo dous.
Tomberont là dedans au feu ardent d'enfer...
Dedans l'enfer où vous serez tourmentés.
Per qu' en yfern fara de totz un mun.
Serveri de Girone: Del mon.
C'est pourquoi en enfer il fera un mont de tous.
Cel que Dieu laisa e 'n enfern te,
En enfern aura la merce.
Pierre d'Auvergne: Lo Senher.
Celui qui Dieu délaisse et tend vers enfer, en enfer aura la récompense.
Pois met l' arma en effern. Poëme sur Boèce.
Puis met l'âme en enfer.
Als inferns descencio. Eluc. de las propr., fol. 128.
Descente aux enfers.
ANC. FR. En enfern qui regeirat à tei?
Anc. trad. du Psaut., Ms. n° 1, ps. 6.
Se jo descendrai à enfern tu i es.
Anc. trad. du Psaut. de Corbie, ps. 138.
CAT. Infiern. ESP. Infierno. PORT. IT. Inferno. (chap. Infern, inferns.)
2. Infernal, Yfernal, adj., lat. infernalis, infernal.
Els focs yfernals
Ardretz, senes falida.
G. Figueiras: Sirventes vuelh.
Aux feux infernaux vous brûlerez, sans faute.
D' ont es issitz tan grans mals
En cossir et en digz durs
Et en fols faitz infernals.
Pierre d'Auvergne: Dieus vera.
D'où est sorti si grand mal en pensée et en paroles dures et en folles actions infernales.
CAT. ESP. PORT. Infernal. IT. Infernale. (chap. Infernal, infernals.)
3. Infernar, Enfernar, v., damner.
Aus, tu que Gleyza governas
E cobeitas e campernas
L' autruy dreg! Del tort t' infernas.
P. Cardinal: Jhesum Crist.
Ouïs, toi qui gouvernes l'Église et convoites et attaques le droit d'autrui!
Du tort tu te damnes.
Per que s destrui e s' enferna.
Bertrand de Born: Greu m' es.
C'est pourquoi il se détruit et se damne.
Fig. Fas sirventes per esquerna
D' amor qu' en aissi s' enferna,
Que las joves an levada taverna.
Alb. Caille: Aras quan.
Je fais sirvente par raillerie d'amour qui se damne tellement, que les jeunes [femmes] ont ouvert taverne.
ESP. Infernar. (chap. Inferná, infernás, aná al infern, condenás: yo me inferno, infernes, inferne, infernem o infernam, infernéu o infernáu, infernen; infernat, infernats, infernada, infernades.)
Infimos, adj., lat. infimus, infime, bas, enfoncé.
Loc humit, gras, infimos. Eluc. de las propr., fol. 217.
Lieu humide, gras, bas.
CAT. Infim. ESP. (ínfimo) PORT. IT. Infimo. (chap. ínfim, infims, ínfima, ínfimes: baix, afonat.)
Inflacio, s. f., lat. inflatio, enflure.
Pren inflacio et dezinflacio.
Alguna inflacio.
Eluc. de las propr., fol. 52 et 81.
Prend enflure et désenflure.
Aucune enflure.
ESP. Inflación. PORT. Inflação. IT. Infiagione. (chap. Inflassió, inflassions : creixcuda, aumén dels preus; unfló, unflós.)
2. Enflazon, Eflazo, s. f., enflure.
Aquella confection
Pauzatz als pes; per enflazon
Ben bona es, e petit costa.
(chap. literal: Aquella confecsió poséu als peus; per a unfló (o inflamassió) ben bona es, y poc coste.)
Deudes de Prades, Auz. cass., fol. 21.
Posez aux pieds cette préparation; pour enflure elle est bien bonne, et coûte peu.
Fig. Per eflazo d' ergoil. Trad. de Bède, fol. 45.
Par enflure d'orgueil.
3. Enflament, Eflamen, s. m., enflure, irritation.
Aquela calors e aquel eflamens si sento e s' amortisso e esdeveno suau e pazible. Trad. de Bède, fol. 42.
Cette chaleur et cette enflure se sentent et s'amortissent et deviennent douces et paisibles.
Fig. Que per aventura... detracions, enflament, departiment non sian entre vos. Trad. de la 2e Épître de S. Paul aux Corinthiens.
Que par hasard... détractions, irritation, sédition ne soient entre vous.
4. Inflatiu, adj., gonflatif, propre à enfler.
(chap. inflamassió, inflamassions, v. inflamá, inflamás; unfló, unflós.)
Viandas grossas et inflativas. Eluc. de las propr., fol. 81.
Aliments grossiers et gonflatifs.
ESP. Inflativo (N. E. que hincha o infla. Chap. unflatiu, unflatius, unflativa, unflatives : que fa unflá, com los sigrons, fesols, col, etc.).
5. Enflar, Eflar, Uflar, v., lat. inflare, enfler, gonfler.
So es gota que pels pes pren,
Et azoras los fai enflar.
Deudes de Prades, Auz. cass.
C'est goutte qui par les pieds prend, et aussitôt les fait enfler.
Fig. Scientia efla, charitaz edifia. Trad. de Bède, fol. 35.
Science enfle, charité édifie.
Part. pas. Esperitz te lo cors uflat. Brev. d'amor, fol. 8.
Le souffle tient le corps enflé.
CAT. ESP. Inflar. IT. Infiare. (chap. Unflá, unflás: yo m' unflo, unfles, unfle, unflem o unflam, unfléu o unfláu, unflen; unflat, unflats, unflada, unflades.)
6. Dezinflacio, s. f., désenflure.
Pren inflacio et dezinflacio.
Eluc. de las propr., fol. 52.
Prend enflure et désenflure.
(chap. Desunfló, desunflós.)
7. Desenflar, Deseflar, v., désenfler, dégonfler.
Tos ventres deseflaria.
Lo ventre sy desenflara per la boca.
Liv. de Sydrac, fol. 79 et 101.
Ton ventre désenflerait.
Le ventre se désenflera par la bouche.
CAT. Desinflar. (ESP. Desinflar, deshinchar. Chapurriau desunflá, desunflás: desunflo, desunfles, desunfle, desunflem o desunflam, desunfléu o desunfláu, desunflen; desunflat, desunflats, desunflada, desunflades.)
8. Roflamen, s. m., ronflement, explosion.
Fig. La freida vianda endursis los nervis e las venas e lo coratge e la servela, e esmov lo roflamen de las malvasas humors.
Liv. de Sydrac, fol. 33.
La nourriture froide endurcit les nerfs et les veines et le coeur et la cervelle, et excite l'explosion des mauvaises humeurs.
Infligir, v., lat. infligere, infliger.
Part. pas. La pena infligida. Fors de Béarn, p. 1089.
La peine infligée.
ESP. PORT. Infligir. (chap. Infligí: infligixco o infligixgo, infligixes, infligix, infligim, infligiu, infligixen; infligit, infligits, infligida, infligides.)
Inhilar, Enilhar, Endillar, v., lat. hinnire, hennir.
Cavals inhila. Leys d'amors, fol. 128.
(chap. Lo caball relinche.)
Le cheval hennit.
El cavals es totz enrabiatz...
Brama, crida et endilla.
Roman de Jaufre, fol. 84.
Le cheval est tout enragé... il brame, crie et hennit.
Part. prés. Poli ama mot sa mayre et la siec on que ane, et si la pert sona la enilhan. Eluc. de las propr., fol. 246.
Le poulain aime beaucoup sa mère et la suit où qu'elle aille, et s'il la perd il l'appelle hennissant.
(chap. Relinchá: relincho, relinches, relinche, relinchem o relincham, relinchéu o relincháu, relinchen; relinchat, relinchats, relinchada, relinchades; s. m. relincho, relinchos : sonido dels caballs, mules, potros, potres.)
Inpetige, s. f., lat. impetiginem, gratelle.
Inpetige es corrupcio d'humor intercutanea ab pruzor.
Eluc. de las propr., fol. 98.
Gratelle est corruption d'humeur intercutanée avec démangeaison.
IT. Impetigine, impetiggine.
(chap. Sarna, tiña, picassó; en fransés gratelle, de gratar : rascá.)
Insidia, s. f., lat. insidias, embûches, piéges.
Non doptan los aguah ni las insidias.
Cat. dels apost. de Roma, fol. 194.
Ne redoutant les aguets ni les piéges.
ANC. ESP. PORT. IT. Insidia. (chap. Insidia, insidies.)
2. Insiador, s. m., lat. insidiator, qui tend des embûches, insidiateur, trompeur, malfaiteur.
Insiadors publics. Priv. concile par les R. d'Angleterre, p. 17.
Insidiateurs publics.
ESP. PORT. Insidiador. IT. Insidiatore.
(chap. Insidiadó, insidiadós, insidiadora, insidiadores.)
3. Encidiar, v., lat. insidiari, dresser des embûches, insidier, épier, surprendre.
Part. pas. Lo qual fo encidiatz e aguachatz per son sogre, e mortz.
Cat. dels apost. de Roma, fol. 30.
Lequel fut insidié et guetté par son beau-père, et tué.
CAT. ESP. PORT. Insidiar. IT. Insidiare. (chap. Insidiá: insidio, insidies, insidie, insidiem o insidiam, insidiéu o insidiáu, insidien; insidiat, insidiats, insidiada, insidiades.)
Instigar, Istiguar, v., lat. instigare, instiguer, exciter, pousser, animer.
Per instigar lor a conversio. Eluc. de las propr., fol. 6.
(chap. Per a instigáls a conversió.)
Pour instiguer eux à conversion.
Clotari los enduh e 'ls istiguet de far los mostiers.
(chap. Clotari los va induí y los va instigá de fé los monasteris.)
Cat. dels apost. de Roma, fol. 84.
Clotaire les induisit et les excita à faire les monastères.
CAT. ESP. PORT. Instigar. IT. Instigare. (chap. Instigá: instigo, instigues, instigue, instiguem o instigam, instiguéu o instigáu, instiguen; instigat, instigats, instigada, instigades.)
2. Istiguatio, s. f., lat. instigatio, instigation, excitation, incitation.
Per la istiguatio de la reyna.
(chap. Per la instigassió del dimoni o demoni.
Per la instigassió de la reina o reyna.)
Cat. dels apost. de Roma, fol. 50 et 80.
Par l'instigation du démon.
Par l'instigation de la reine.
CAT. Instigació. ESP. Instigación. PORT. Instigação. IT. Instigazione.
(chap. instigassió, instigassions.)
3. Istiguador, s. m., lat. instigator, instigateur.
Lo qual era istiguador d' aquela malvada doctrina.
Cat. dels apost. de Roma, fol. 85.
Lequel était instigateur de cette mauvaise doctrine.
CAT. ESP. PORT. Instigador. IT. Instigatore, istigatore. (chap. Instigadó, instigadós, instigadora, instigadores. Artur Quintana Font va sé l' instigadó de la rabia catalanista al Matarraña y arreu d'Aragó.
Se morirá lo gos pero la rabia continuará en los atres gossos y gosses infectats e infectades.)
4. Istigament, s. m., excitation, picotement.
Ve als ronhos, els quals engendra aigu istigament et pruziment.
Eluc. de las propr., fol. 62.
Vient aux rognons, auxquels engendre quelque picotement et démangeaison.
ANC. CAT. Instigament. IT. Instigamento, istigamente (istigamento). (chap. Instigamén, instigamens: exitassió, exitassions.)
Instructio, s. f., lat. instructio, instruction.
Necessari a comuna instructio. Eluc. de las propr., fol. 156.
Nécessaire à commune instruction.
A instructio e a memoria. Tit. du XIIIe siècle. DOAT, t. CXVIII, fol. 40. Pour instruction et pour mémoire.
CAT. Instrucció. ESP. Instrucción. PORT. Instrucção. IT. Instruzione, istruzione. (chap. Instrucsió, instrucsions.)
2. Istruidor, s. m., lat. instructor, instructeur, maître, guide.
So nostres istruidors en dubietat, liberadors de captivitat.
Eluc. de las propr., fol. 13.
Sont nos maîtres en doute, libérateurs de captivité.
ANC. CAT. ANC. ESP. (MOD. Instructor) PORT. Instruidor. IT. Instruttore. (chap. Instructó, instructós, instructora, instructores; instruidó, instruidós, instruidora, instruidores.)
3. Instrument, Instrumen, Estrument, Estrumen, Esturmen, s. m., lat. instrumentum, instrument, outil.
Portan los esturmens cascus
Qu' el poguesson desclavelar.
Passio de Maria.
(chap. literal: Portán cadaú los instrumens (ferramentes) per a que lo pugueren desenclavá. Passió de María. Jessús a la creu.)
Portant chacun les instruments pour qu'ils le pussent déclouer.
Veian si s' acordon gen
L' auzelh e nostre estrumen.
Un troubadour anonyme: Seinor vos que.
Qu'ils voient si s'accordent bien les oiseaux et nos instruments.
Ab trompas et ab corns et ab d'autres esturmens. Philomena.
Avec trompettes et avec cors et avec d'autres instruments.
Fig. El temps es esturmens
Ab que la vida fa.
Nat de Mons: Al bon rey.
Le temps est instrument avec quoi la vie agit.
- Acte public.
Ara digam d'aquelas provansas que son faitas per estrumentz, so es per cartas. Trad. du Code de Justinien, fol. 29.
Maintenant parlons de ces preuves qui sont faites par instruments, c'est-à-dire par titres.
De aysso receub instrumen. Tit. de 1391, de Périgueux.
De cela reçut acte.
En lo present instrument son contengudas.
Tit. de 1378. Hist. de Languedoc, t. IV, pr., col. 356.
Dans le présent instrument sont contenues.
ANC. ESP. Nin estrument nin lengua, nin tan claro vocero.
Milagros de Nuestra Señora, cop. 9.
CAT. Instrument. ESP. MOD. PORT. Instrumento. IT. Strumento.
(chap. Instrumén, instrumens.)
4. Instrumental, Istrumental, adj., instrumental, qui sert d'instrument.
V sens corporals qui han membres instrumentals defora.
Cors... organizat e format ab membres istrumentals.
Eluc. de las propr., fol. 17 et 13.
Cinq sens corporels qui ont membres instrumentaux au dehors.
Corps... organisé et formé avec membres instrumentaux.
CAT. ESP. PORT. Instrumental. IT. Strumentale. (chap. Instrumental, instrumentals.)
5. Istrumentalment, adv., instrumentalement.
Virtut natural obrant per calor istrumentalment.
(chap. Virtut natural obrán per caló instrumentalmen.)
Eluc. de las propr., fol. 68.
Vertu naturelle opérant par chaleur instrumentalement.
CAT. Instrumentalment. ESP. Instrumentalmente. IT. Strumentalmente. (chap. instrumentalmen.)
6. Instructiu, adj., instructif.
Instructiva informacio. Eluc. de las propr., fol. 1.
(chap. Instructiva informassió.)
Instructif enseignement.
ESP. PORT. Instructivo. IT. Instruttivo. (chap. Instructiu, instructius, instructiva, instructives.)
7. Estruyre, v., lat. instruere, instruire.
Entro 'l jorn que intron los novels, los cossols vielhs los devon estruyre et enformar de totas las cosas. Cartulaire de Montpellier, fol. 191.
(chap. Hasta 'l día que entron los nous, los consuls vells los deuen instruí e informá de totes les coses.)
Jusqu'au jour qu'entrent les nouveaux, les anciens consuls doivent les instruire et informer de toutes les choses.
CAT. ESP. PORT. Instruir. IT. Instruire, istruire.
(chap. Instruí, instruís: yo m' intruixco o instruixgo, instruíxes, instruíx, instruím, instruíu, instruíxen; instruít, instruíts, instruída, instruídes.)
8. Constructio, Costructio, s. f., lat. constructio, construction, structure.
Sobre la costructio dels murs. Tit. de 1358. DOAT, t. XCIII, fol. 221.
Sur la construction des murs.
- En terme de grammaire.
A penas sap hom on se comensa la constructios. Leys d'amors, fol. 134.
(chap. Apenes sap hom (se sap) aon escomense la construcsió.)
A peine sait-on où se commence la construction.
CAT. Construcció. ESP. Construcción. PORT. Construcção. IT. Costruzione. (chap. Construcsió, construcsions.)
9. Constructiu, Costructiu, adj., constructif, propre à construire.
O son... costructivas.
Constructiva, construens.
Leys d'amors, fol. 27 et 39.
Ou sont... constructives.
Constructive, construisant.
(chap. Constructiu, constructius, constructiva, constructives.)
10. Construire, Costruire, v., lat. construere, construire, établir.
Fig. So nos retrai Marcabrus;...
Segon qu' el nos o costrus.
G. Olivier d'Arles, Coblas triadas.
Cela nous rapporte Marcabrus;... selon qu'il nous l' établit.
- En terme de grammaire.
Declinar e costruire e far derivamens.
Pierre de Corbiac: El nom de.
Décliner et construire et faire dérivations.
Part. prés. Constructiva, construens. Leys d'amors, fol. 39.
Constructive, construant.
CAT. ESP. PORT. Construir. IT. Costruire. (chap. construí: construíxco o construíxgo, construíxes, construíx, construím, construíu, construíxen; construít, construíts, construída, construídes.)
11. Destruccio, Destruction, s. f., lat. destructionem, destruction, ruine.
Ar podes elegir
La patz de la ciptat o la destruction.
V. de S. Honorat.
Maintenant vous pouvez choisir la paix de la cité ou la destruction.
La destruccio d' aquesta ciutat. L'Arbre de Batalhas, fol. 34.
(chap. La destrucsió d' esta siudat.)
La destruction de cette cité.
La bocha de fol es sa destructios. Trad. de Bède, fol. 43.
La bouche du fou est sa destruction.
CAT. Destrucció. ESP. Destrucción. PORT. Destruição. IT. Distruzione.
(chap. Destrucsió, destrucsions.)
12. Destructiu, adj., lat. destructive, destructif.
Adonx es destructiva. Leys d'amors, fol. 45.
Alors est destructive.
Naturalment es destructiva. Eluc. de las propr., fol. 26.
Naturellement est destructive.
CAT. Destructiu. ESP. Destructivo. IT. Distruttivo.
(chap. Destructiu, destructius, destructiva, destructives.)
13. Destruzimen, Destruzemen, Destruimen, s. m., ruine, destruction. An pres dan e gran destruzimen.
Cardinal: Ricx hom.
Ont pris dommage et grande ruine.
Car cel que a destruimen
Met lo sieu.
T. d'Albertet et de Pierre: En Peire.
Car celui qui met le sien à destruction.
Met a totz destruzemens.
Marcabrus: Pus mos coratges.
Met à toutes destructions.
ANC. FR.
De Richart vont quérant li destruiement. Roman de Rou, v. 3211.
Tant i fu li destruiemenz. B. de Sainte-Maure, Chr. de Norm., fol. 101.
CAT. Destruiment. ANC. ESP. Destruimiento. PORT. Destruimento.
IT. Distruggimento. (chap. Destruimén, destruimens.)
14. Destruydor, s. m., lat. destructor, destructeur.
Enfern, yeu serai destruydor tieu. Hist. abr. de la Bible, fol. 74.
(chap. Infern, yo siré (seré) ton destructó (destruidó).)
Enfer, je serai ton destructeur.
CAT. Destructor. ESP. (MOD. Destructor) PORT. Destruidor. IT. Distruttore. (chap. destructó, destructós, destructora, destructores; destruidó, destruidós, destruidora, destruidores.)
14. Destruir, v., lat. destruere, détruire, ruiner, consumer.
Man que meta totz sos affics
En destruir els pagans de lai.
P. Vidal: Pus ubert.
Mande qu'il mette tous ses soins à détruire les païens de là.
Atressi cum la candela
Que si meteyssa destruy
Per far clardat ad autruy.
P. Raimond de Toulouse: Atressi.
Tout ainsi comme la chandelle qui elle-même se consume pour faire clarté à autrui.
Fig. Per destruir enfern qu'el diables tenia.
Folquet de Marseille: Vers Dieus.
Pour détruire enfer que le diable possédait.
Part. prés. subst. Quar als destruzens
Deu venir destruzimens.
P. Cardinal: Lo mons es.
Car aux détruisants doit venir destruction.
Part. pas. Que 'l traytor seran destrut,
E li trahit ben vengut.
P. Cardinal: Razos es.
Vu que les traîtres seront détruits, et les trahis bien venus.
Dece qu'es destruitz destru l'autre.
Leys d'amors, fol. 47.
Sitôt qu'il est détruit il détruit l'autre.
CAT. ESP. PORT. Destruir. IT. Distruggere. (chap. Destruí: destruíxco o destruíxgo, destruíxes, destruíx, destruím, destruíu, destruíxen; destruít, destruíts, destruída, destruídes.)
lunes, 26 de noviembre de 2018
dicsionari chapurriau castellá, M
| Ma – ma yaya – aigua (sels diu als chiquets, ve del árabe “ma”) | Mi abuela – agua | ||
| má, mans, maneta, manetes | mano, manos, manecita, manecitas | ||
| macarróns | macarrones | ||
| Maceta, macetes – masseta es una massa mes minuda | Maceta – maza pequeña | ||
| macetero, maceteros | macetero, maceteros | ||
| mach | mayo | ||
| machacá | machacar | ||
| machacáe, machacabe | machacaba | ||
| machacáen, machacaben | machacaban | ||
| machacán (g) | machacando | ||
| machacat | machacado | ||
| macho (béstia de cárrega), machos | mulo | ||
| machó, majó | mayor | ||
| machoría, majoría | mayoría | ||
| machós, majós (festes) | mayores, fiestas | ||
| madalap, madalaps – madalap de llana (lo colchonero “lanero”) | colchón, colchones – de lana | ||
| madalapot, madalapots | colchón (despectivo) | ||
| madalena, magdalena, selidónia – de minjá – Magdalena de la Biblia | magdalena de comer - Biblia | ||
| madalenes, magdalenes, selidónies – Magdalenes | magdalenas de comer – Biblia | ||
| madú, madura, madús, madures | maduro, madura, maduros, maduras | ||
| madurá | madurar | ||
| madurada, madurades – madura | madurada, maduradas | ||
| maduráe, madurabe | maduraba | ||
| maduraríe | maduraría | ||
| madurassió | maduración | ||
| madurat, madurats – madú, madús | madurado, madurados – maduro, maduros | ||
| maestre, mestre (de magister), Maestrazgo, Maestrat | maestro, maestre – Maestrazgo | ||
| magatóns, a magatóns, amagatóns (de amagá) | a escondidas | ||
| mages | majas | ||
| majetón, majo, una mica gort | majo, un poco gordo | ||
| magia, magies | magia, magias | ||
| mágic, mágics | mágico, mágicos | ||
| mágica, mágiques | mágica, mágicas | ||
| magistral | magistral | ||
| magistralmen | magistralmente | ||
| magistrat, magistrats | magistrado, magistrados | ||
| magnánim, magnánims | magnánimo, magnánimos | ||
| magnánimamen | magnánimamente | ||
| magnanimidat | magnanimidad | ||
| magnífic, magnífics | magnífico, magníficos | ||
| magnífica, magnífiques | magnífica, magníficas | ||
| magníficamen | magníficamente | ||
| magnifissénsia, magnifissénsies | magnificencia, magnificencias | ||
| magno, magnos | magno, magnos | ||
| mago, magos, que fa magia, maga, magues | mago, magos, maga, magas | ||
| magra (carn) | carne magra | ||
| magre (cuixot, espaleta), magres (cuixots) | jamón (pierna o paletilla), jamones | ||
| magullat, magullada | Magullado, magullada, lisiado, lisiada, golpeado, golpeada | ||
| mahonesa, de Mahó, mayonesa | mahonesa, mayonesa | ||
| mai, may | nunca | ||
| maitín, matí, maitines | maitines, madrugada | ||
| maja | maja | ||
| maja, mages | maja, majas | ||
| majareta, majaretes | majareta, majaretas | ||
| majestat, rey | majestad, rey | ||
| majestuós | majestuoso | ||
| majíssim | majísimo | ||
| majíssima | majísima | ||
| majo, majos | majo, majos | ||
| majoría | mayoría | ||
| majós (festes) – la gen gran | mayores (fiestas) – los mayores | ||
| mal | mal, daño | ||
| mala | mala | ||
| malal, dolén | enfermo | ||
| malals, doléns (latín dolens) | enfermos | ||
| malalta, dolenta | enferma | ||
| malamén | malamente | ||
| malandrín, malandríns | malandrín, malandrines | ||
| malaventurat | malaventurado | ||
| malbé (fet) | echado a perder, estropeado | ||
| malcriat, malcriats | malcriado, malcriados | ||
| maldat | maldad | ||
| maldats | maldades | ||
| maldecap, mal de cap, maldecaps, mal de caps | dolor de cabeza, preocupación | ||
| Maldí – maldic, maldius, maldiu, maldíem, maldiéu, maldíuen | maldecir | ||
| maldién (g) | maldiciendo | ||
| maldiénlo | maldiciéndolo | ||
| maldigue | maldiga | ||
| maldissió, maldissións | maldición, maldiciones | ||
| maldit, maldits | maldito, malditos | ||
| maldita, maldites | maldita, malditas | ||
| malea, malées, - vore brosquill, brosquills | maleza, malezas | ||
| maleable, maleables | maleable, maleables | ||
| maleán, maleáns, maleante | maleante, maleantes | ||
| malefissi, malefissis | maleficio, maleficios | ||
| malentés, mal entés | malentendido, mal entendido | ||
| males, a bones o a males – roínes | malas | ||
| malesa, maleses, fé lo roín, fé lo mal | barrabasada, algo mal hecho | ||
| malestá | malestar | ||
| maleta | maleta | ||
| maletes | maletas | ||
| maleteta, maletetes | maletita, maletitas | ||
| maletín, maletíns | maletín, maletines | ||
| malfarjat, mal vestit, com Cantinflas | mal vestido, Cantinflas | ||
| Malfet, deforme, deformat | mal hecho, deforme, deformado | ||
| malgastá | malgastar | ||
| malgastat, malgastats | malgastado, malgastados | ||
| maligna, malignes | maligna, malignas | ||
| maligne, malignes | maligno, malignos | ||
| malíssia | malicia | ||
| malissiós, malissiosa, malissioset, malissioseta | Malicioso, maliciosa, maliciosillo, maliciosilla | ||
| malissiosa | maliciosa | ||
| malissiosamen | maliciosamente | ||
| malissioses | maliciosas | ||
| malissiosos | maliciosos | ||
| mall per a partí (asclá) lleña – massa | mazo, maza para partir leña, mallo | ||
| mallorquí, mallorquíns | mallorquín, mallorquines | ||
| malmetéu (malmétre, fé malbé) | estropeáis, echáis a perder - de malmeter | ||
| malmetréu, faréu malbé | estropearéis | ||
| malmetuda, feta malbé, malmetudes, fetes malbé | estropeada, estropeadas | ||
| malmetut, malmetuts, fets malbé | estropeado, estropeados | ||
| malnóm, malnóms, motes que no sénten be | mal nombre, mote | ||
| malparat, malparats (han quedat) | han quedado malparados | ||
| malparida, mal parida, mal naixcuda, mal cagada | mal parida, mal nacida | ||
| malparit, mal parit, mal naixcut , mal cagat | mal parido, mal nacido | ||
| malpensamén, mal pensamén | mal pensamiento | ||
| malpensaren, mal pensaren (que) | Que mal pensaran, que pensaran mal | ||
| Malrassat, malrassats, malrassada, malrassades, mal rassats, de mala rassa | De mala raza | ||
| mals | males | ||
| malsón, mal son | pesadilla, mal sueño | ||
| malsonán | malsonante | ||
| malta de sibada | malta de cebada | ||
| maltratá, tratá mal | maltratar | ||
| maltratada, maltratades | maltratada, maltratadas | ||
| Maltratán (g) | maltratando, tratando mal | ||
| Malvada, malvades | Malvada, malvadas | ||
| malvadamen | malvadamente | ||
| malvadíssim | malvadísimo | ||
| malvat, malvats | malvado, malvados | ||
| malviure, mal viure, viure mal | Mal vivir | ||
| mam, mamera, beguda en alcohol | bebida con alcohol | ||
| Mamá – mamo, mames, mame, mamém o mamám, maméu o mamáu, mámen – mamaría – mamára – máma de aquí - daball del llit té la má María – mamón, mamóns, mamona, mamones | mamar | ||
| mama, mare | mamá, madre | ||
| mamaben | mamaban | ||
| mamadó, mamadós | mamador, mamadores | ||
| mamella, mamelles | teta, tetas, pecho, pechos, ubre, ubres | ||
| Mamelleta (de monja), mamelletes | tetilla (de monja): algo muy bueno, tetillas | ||
| mamellota, mamellotes, vore cantrella | Teta grande, tetas grandes, ubre, ubres | ||
| mamera, beguda alcohólica | bebida con alcohol | ||
| mampostería (construcsió) | mampostería | ||
| mamut, mamuts, allacuanta corríen per la zona de les roques del Masmut, a Penarroija de Tastavins | mamut, mamuts | ||
| Maná – mano, manes, mane, maném o manám, manéu o manáu, mánen – manat, manada - mando – si yo manára a casa meua, manáres, manáre, manárem, manáreu, manáren | mandar | ||
| Manabe, manáe – fon – maná | manaba, mandaba | ||
| manáen, manaben | Mandaban – manaban | ||
| manáli | mandarle | ||
| manamén, manaméns | mandamiento, mandamientos | ||
| manán (g) | mandando | ||
| manánli, manánlo | mandándole | ||
| manantial, manantials, fon | manantial, manantiales, manantillo, hontanar | ||
| manare | mandara | ||
| manaríe | mandaría | ||
| manat, manats | mandado, mandados | ||
| manátos | mandaros | ||
| manchá (mancha), unflá en una mancha – marejá an algú – follá | hinchar con una bomba de aire – marear, molestar – follar | ||
| mancha, manches per a unflá neumátics, rodes | bomba de aire | ||
| mandarina, clementina, mandarines, clementines | mandarina, clementina, mandarinas, clementinas | ||
| mandato, que algú mane algo | mandato, que alguien manda algo | ||
| Mandíbula, mandíbules (vore barres) | mandíbula, mandíbulas | ||
| mandil, borrassa de roba | mandil, mandiles, telas para recoger olivas, almendras | ||
| mando | mando | ||
| mandos | mandos | ||
| mandra, perea, galvana, galbana | galbana, pereza | ||
| mandril (tipo de mono) | mandril | ||
| Manduca – a Beseit ña un mote : manduco | comida | ||
| manducá, minjá, manduca | manducar, comer | ||
| manducadó, minjadó, lo que ve a minjá | comedor, el que viene a comer | ||
| mane | manda | ||
| mane | manda | ||
| mánec, mánecs | mango, mangos | ||
| mánega, mániga, mánegues, mánigues – Daniel Albesa Vidal de Fondespala es mes curt que les mánegues de un chaleco, ell escriu txaleco y “fins i tot” - mánega curta | manga, mangas del chaleco, manga corta | ||
| Manejá – manejo, maneges, manege, manegém o manejám, manegéu o manejáu, manégen – manejat, manejada – si yo manejára, manejáres, manejáre, manejárem, manejáreu, manejáren | manejar | ||
| manejo | manejo | ||
| manera, maneres – forma, formes | manera, maneras – forma, formas | ||
| manes | mandas | ||
| manéu | mandáis | ||
| mangá | robar, mangar | ||
| mangada, mangades | robada, robadas | ||
| mangám | mangarme | ||
| mangán, mangante, lladre | mangante, ladrón | ||
| mangáns | mangantes | ||
| mangrana, mangranes, fruita, mangraneta, mangranetes – MANsana GRANAda | granada (fruta) | ||
| mangranes | granadas | ||
| manguera | manguera | ||
| mangueres | mangueras | ||
| manía, maníes | manía, manías | ||
| maniátic, maniátics | maniático, maniáticos | ||
| manifest | manifiesto | ||
| manifesta | manifiesta | ||
| manifestá, manifestás | manifestar, manifestarse | ||
| manifestabe | manifestaba | ||
| manifestaben | manifestaban | ||
| manifestáe, manifestabe | manifestaba | ||
| manifestáli | manifestarle | ||
| manifestamen | manifiestamente | ||
| manifestán (g) | manifestando | ||
| manifestánli | manifestándole | ||
| manifestassió, manifestassións | manifestación, manifestaciones | ||
| manifestat | manifestado | ||
| manifestáu | manifestáis | ||
| manillá de una bissi, manillás | manillar de una bici, manillares | ||
| maniobrá | Maniobrar – conchabar, conchabarse, confabular, conspirar, intrigar, maquinar, tramar | ||
| maniobra, maniobres | maniobra, maniobras | ||
| manipulá | manipular | ||
| Manipulán | manipulando | ||
| manipulassió, manipulassións | manipulación, manipulaciones | ||
| manjar, manjars | manjar, manjares | ||
| mano | mando | ||
| manoll, manolls, ram de flos o de atres coses que se aguante en la má / títul de un llibre editat per la Ascuma de Calaseit, de Julio Micolau, lo Miguel Hernández del Matarraña | manojo, manojos | ||
| manollet, manollets | manojillo, manojillos | ||
| manómetro, manómetros | manómetro, manómetros | ||
| mánon | manden | ||
| manotada, manotades – si es a la esquena : esplanissada | manotazo, manotazos | ||
| mans | manos | ||
| mansalva | mansalva | ||
| mansamen | mansamente | ||
| Mansana, mansanes, poma, pomes | manzana, manzanas | ||
| Mansanera, mansaneres | manzanos | ||
| mansanilla, camomila, flo pareguda a la margarita | manzanilla, camomila, margarita | ||
| mansedumbre | mansedumbre | ||
| mansió, mansións | mansión, mansiones | ||
| manso, mansos – cabestro (bou manso) | manso, mansos – cabestro, toro manso | ||
| Manta – portá una manta damún (mandra) | Manta – tener pereza, vagancia | ||
| manté | mantiene | ||
| mantecat, mantecats, pasta de manteca de gorrino (vore ensaginada de sagí) | mantecado, de manteca | ||
| mantejá | mantear | ||
| mantel, mantell, mantels, mantells | mantel, manteles | ||
| mantellet | mantilla | ||
| mantellets | mantillas | ||
| mantellina | mantilla | ||
| mantellines | mantillas | ||
| mantells, mantels | manteles | ||
| manténen | mantienen | ||
| mantengut, mantingut – m´han tingut | Mantenido – me han tenido | ||
| manteníen | mantenían | ||
| mantenín (g) | manteniendo | ||
| mantenínse | manteniéndose | ||
| mantequilla | mantequilla | ||
| mantes | mantas | ||
| mantes | mantas | ||
| mantíndre | mantener | ||
| Mantíndre – yo manting o mantinc, manténs, manté, mantením, manteníu, manténen – mantingut, mantinguda – mantenimén | mantener | ||
| mantíndrela | mantenerla | ||
| manting, mantinc | mantengo | ||
| mantingue | mantenga | ||
| mantinguere | mantuviera, mantuviese | ||
| mantis religiosa | mantis religiosa | ||
| manto, mantos de la vírgen del Pilá | manto, mantos | ||
| manual, manuals | manual, manuales | ||
| manuscrit, manuscrits, escrits a ma | manuscrito, manuscritos, escritos a mano | ||
| manutensió | manutención | ||
| maño, germá, mano, maña, germana | hermano, hermana – maño, maña, de Zaragoza y por extensión de Aragón. | ||
| maño, maña – germá, germana – maño de Zaragoza o Aragón (mañico, mañica) | hermano, hermana – maño, maña, de Zaragoza y por extensión de Aragón. | ||
| mañós , mañosa, que té trassa | mañoso, mañosa, que tiene traza | ||
| maquillá, maquillás | maquillar, maquillarse | ||
| maquillen | maquillan | ||
| maquiná | maquinar, conchabar, conchabarse, confabular, conspirar, intrigar, tramar, maniobrar | ||
| máquina | máquina | ||
| maquines | maquinas | ||
| máquines | máquinas | ||
| maquiniste, maquinistes – Dona desesperada sen va a tirás al tren. Arrepentida, torne a casa, en ves de tirás al tren s´ha tirat al maquiniste | maquinista, maquinistas | ||
| mar - Lo mar, la mar, sol la mar (Rafael Alberti tamé parláe chapurriau) – apellit (La Portellada, per ejemple, belet) | mar | ||
| maravillabe, maravilláe | maravillaba | ||
| maravillánse | maravillándose | ||
| maravillás, extrañás (al Decamerón ix mol) | maravillarse, extrañarse | ||
| maravillat, maravillats | maravillado, maravillados | ||
| maravillós, maravillosos, meravillós | maravilloso, maravillosos | ||
| maravillosa, meravillosa, maravilloses, meravilloses | maravillosa, maravillosas | ||
| maravillosamen | maravillosamente | ||
| Marcá – yo marco, marques, marque, marquém o marcám, marquéu o marcáu, márquen – marcat, marcada, marca – si yo marcara, marcares, marcare, marcárem, marcáreu, marcáren – marcadó, marcadora, | marcar | ||
| marca, marques | marca, marcas | ||
| marcades | marcadas | ||
| marcadó, marcadós | marcador, marcadores | ||
| marcáen, marcaben | marcaban | ||
| marcaréu | marcaréis | ||
| marcat, marcats | marcado, marcados | ||
| marchá | marcharse, irse | ||
| marcha, marches – marcha de aquí, vésten ! | Marcha – vete de aquí ! | ||
| marcharíe | se iría | ||
| marchat | marchado, ido | ||
| marchitá, semá, marchitás, semás | marchitar, marchitarse | ||
| marchitat, semat | marchitado | ||
| marciano, marcianos, marciana, marsianes, marsiano, marsianos, marsiana | marciano | ||
| mardá, mardáns, mascle de la ovella, borrego | borrego, macho de la oveja | ||
| mare, mares – la mare que t´ha parit ! | madre, madres – la madre que te ha parido ! | ||
| marea (mar) | marea | ||
| marech, marechos, marejos | mareo, mareos | ||
| marechá, marejá, marechás, marejás | marear, marearse | ||
| marechat, marejat | mareado | ||
| marechos | marees | ||
| Marededéu, mare de Déu, vírgen | Madre de Dios, vírgen | ||
| marées (mar) | mareas | ||
| marejá, marejás | marear, marearse | ||
| marejada | marejada | ||
| marejadilla | marejadilla | ||
| marejáen, marejaben | mareaban | ||
| marejo | mareo | ||
| marejos | marees | ||
| mares | madres | ||
| márfega, llit fet en barrallofes o ballarofes (vore fullarasca) de panís | cama hecha con una parte de la mazorca del maíz | ||
| márge, márges, márgens | margen, márgenes | ||
| marianes | marianas | ||
| maricón, maricóns, maricona, maricones | maricón, gay | ||
| marina (mar) | marina | ||
| mariné, marinero, marino | marinero, marino | ||
| marinés | marineros, marinos | ||
| maripossa, mariposses | mariposa, mariposas | ||
| maripossetes al estómec | mariposillas en el estómago | ||
| marisquería, marisqueríes | marisquería, marisquerías | ||
| Marmita, caldera, alambique si es per a destilá | marmita, caldera, alambique | ||
| mármol | mármol | ||
| marmoliste, que treballe en mármol, fa lápides | marmolista | ||
| marmolistes | marmolistas | ||
| maroma, maromes | maroma, maromas | ||
| maroteta | madrecita | ||
| marque | marca | ||
| marque | marca | ||
| marques | marcas | ||
| marqués, marquesos, marquesa, marqueses | marqués, marqueses, marquesa, marquesas | ||
| marquesat | marquesado | ||
| marquesos | marqueses | ||
| marramiaus (a) – ixí a marramiaus : begut, borracho, a cuatre potes | ir a cuatro patas (borracho) | ||
| marrano, marrana, gorrino, gorrina, verro, verra, tossino, tossina, etc | marrano, cerdo, marrana, cerda | ||
| marrón, marróns – Napoleón Bonaparte sempre anabe en camisa roija a la batalla per si lo feríen; Carlos Puigdemont va en pantalóns marróns. | marrón, marrones | ||
| mars | mares | ||
| mars | marzo | ||
| martell, martells | martillo, martillos | ||
| Martellada – fótre la martellada an algú es jusgál (sense sé juez o júche) | Martillazo – juzgar a alguien | ||
| martellejáe, martellejabe, martelláe | martilleaba | ||
| martinet, martinets, batá, piló, massa, martell – De Valderrobres a Beseit está lo camí del martinet, de este martinet se va quedá un mote al poble. | martinete, batán, pilón, mazo, martillo | ||
| mártir, mártirs | mártir, mártires | ||
| martiri, martiris | martirio, martirios | ||
| masada, mas | masía | ||
| masades, masos, masáes | masías | ||
| mascará | ensuciar de negro, tiznar | ||
| máscara, máscares | máscara, máscaras | ||
| mascarat, mascarats, mascarada, mascarades, embrutat de negre (en un tió, teó) | ensuciado de negro (con un tizón) | ||
| mascle, mascles | masculino, macho, masculinos, machos | ||
| masclet, masclets | machito, machitos | ||
| Masculí, masculino, masculíns | masculino, masculinos | ||
| maset, masets – a Alcañís li diuen masico pero algúns són com chalets | masía, masías | ||
| massa (adv de cantidat) | demasiado | ||
| massaje, massajes (vore esfrega) | masaje, masajes | ||
| massajista, massajiste | masajista | ||
| Massalió, massa + lió (leó, león) | Mazaleón | ||
| Massecha, masseches | tirachinas | ||
| masseta per a enclavá claus, massetes (macetes per a les flos) | maza pequeña para clavar clavos (macetas para las flores) | ||
| massiva, massives | masiva, masivas | ||
| Massola , massoles – tamé se li diu an algú torpe o que trenque coses (com una massa) | maza, mazas – torpe | ||
| mastegá | masticar | ||
| mastegadet, mastegadets | masticadito, masticaditos | ||
| mastego | mastico | ||
| mastegue | mastica | ||
| mastegues | masticas | ||
| mástil, mástils | mástil, mástiles | ||
| mastín del Pirineu, mastíns | mastín del Pirineo, mastines | ||
| Matá , matám (a mí) yo (me) mato, mates, mate, matém o matám, matéu o matáu, máten – Si es fill se dirá Mateu, y si es filla Matéula – matára, matáres, matáre, matárem, matáreu, matáren – matarife, matadó, matadora, matadero, matadissa o matadina, matánsa del gorrino, | matar | ||
| matabe | mataba | ||
| matabous (mote de Beseit y Valderrobres) | matatoros | ||
| matacabra, entre granís y neu | matacabra, entre granizo y nieve | ||
| matada, matades | matada, matadas | ||
| matadero, mataderos | matadero, mataderos | ||
| matáe, matabe | mataba | ||
| matáem, matabem | matábamos | ||
| matál | matarlo | ||
| mátal | mátalo | ||
| mátala | mátala | ||
| matallops | matalobos | ||
| matáls | matarlos | ||
| matáls | matarles | ||
| matám | matarme | ||
| mátamos | mátanos | ||
| matán (g) | matando | ||
| matánlos | matándolos | ||
| matánmos | matándonos | ||
| matansa, matanses | matanza, matanzas | ||
| matapaelles, mote de Beseit | matasartenes, mote de Beceite | ||
| mataparén, mataparéns (bolet) | mata parientes, seta | ||
| matarán | matarán | ||
| mataréu | mataréis | ||
| mataríe | mataría | ||
| mataríen | matarían | ||
| matarife, matadó, qui mate a un animal com lo gorrino | matarife | ||
| matarifes | matarifes | ||
| Matarraña, riu, comarca, a Teruel, Aragó | Matarraña, río, comarca, Teruel | ||
| matat, matats | matado, matados | ||
| mate | mata | ||
| matéis, mateix | mismo | ||
| matéisa, mateixa | misma | ||
| mateises, mateixes | mismas | ||
| matéisos, mateixos | mismos | ||
| mateix | mismo | ||
| mateixa | misma | ||
| mateixes | mismas | ||
| mateixos | mismos | ||
| maten | matan | ||
| materia | materia | ||
| material | material | ||
| materialisada | materializada | ||
| Matéula – Si es chiquet li ficarém Mateu – Y si es chiqueta ? | matadla | ||
| matí | madrugada, mañana | ||
| matiná | madrugar | ||
| matinada | madrugada, mañana | ||
| matinadó, matinadós | madrugador, madrugadores | ||
| matináe, matinabe | madrugaba | ||
| matináen, matinaben | madrugaban | ||
| matinal | matinal | ||
| matinals | matinales | ||
| matinán (g) | madrugando | ||
| matinare | madrugara, madrugase | ||
| Matinaré | madrugaré | ||
| matinaríe | madrugaría | ||
| matinat | madrugado | ||
| matiné, matinés | madrugador | ||
| matínen | madrugan | ||
| matinera, matineres | madrugadora, madrugadoras | ||
| matinet | madrugada, mañana | ||
| matinéu | madrugáis | ||
| matino | madrugo | ||
| matíns | maitines, madrugadas, mañanas | ||
| matoll, matolls | matojo, matojos | ||
| matóns, com Ignacio Sorolla Vidal y José Miguel Gracia Zapater per al catalá de Pompeyo | matones | ||
| matorral, matorrals – vore brosquill | matorral, matorrales | ||
| matraca, matraques – instrumén de fusta que se fa aná a Semana Santa, carrau, carracla, carraca | matraca, matracas, instrumento de madera que se usa en Semana Santa. | ||
| matrícula, matrícules | matrícula, matrículas | ||
| matriculat, matriculats | matriculado, matriculados | ||
| matrimoni, matrimonis | matrimonio, matrimonios | ||
| mau, mou | mueve | ||
| mauen, mouen | mueven | ||
| maulit, maulits | maullido, maullidos | ||
| maurada, maurades : oliva negra que se cou a la serena, en pells de taronja o llimó | oliva negra que se “cuece” a la serena, con pieles de naranja o limón | ||
| mauragues, moragues, olives fetes a la sendra y caliu | olivas negras hechas en los rescoldos, se comen con bastante sal | ||
| maure, moure | mover | ||
| maures, moures | moverse | ||
| maus, mous | mueves | ||
| máxim | máxim | ||
| máxima | máxima | ||
| máximamen | máximamente | ||
| Máximes | Máximas | ||
| may, mai | nunca | ||
| mayordomo, mayordomos – los de la comisió de San Cristóbal a Valderrobres | mayordomo, mayordomos | ||
| mayoría | mayoría | ||
| mayoritaria | mayoritaria | ||
| mazmorra, presó, garjola, presoneta, gábia | mazmorra | ||
| me minjo | me como | ||
| mecagondéu, me cago en Déu | me cago en Dios, cagüendiós, mecaguendiós | ||
| mecánic, mecánics | mecánico, mecánicos | ||
| mecánica, mecániques | mecánica, mecánicas | ||
| mecánicamen | mecánicamente | ||
| mecanisme, mecanismes | mecanismo, mecanismos | ||
| mecha, meches – mechero (chisquero) – mecha al pel – mecha de un cohet (algúns de Calaseit com Juaquinico Monclús o Carlos Rallo Badet tamé tenen mecha) | Yesca - chisquero – mechas del pelo – mecha de un cohete o petardo | ||
| meche, dotó, mechesa, dotora | doctor, médico, doctora | ||
| mechesa | médico | ||
| mechón | mechón | ||
| mechonet de pel | mechoncito | ||
| medalla, medalles | medalla, medallas | ||
| Medí - medixco, medíxes, medíx, medím, medíu, medíxen – medit, medida (mida es medida o talla en castellá) | medir | ||
| mediassió, mediassións | mediación, mediaciones | ||
| medicá, medicás, automedicás | medicar, medicarse, automedicarse | ||
| medicaben | medicaban | ||
| medicamén, medicaméns | medicamento, medicamentos | ||
| medicassió, medissines | medicación, medicinas | ||
| Medida – mida | medida | ||
| medides | medidas | ||
| Mediguéren – me diguéren | Midieran – me dijeran | ||
| medín (g) | midiendo | ||
| medínse | midiéndose | ||
| medissina | medicina | ||
| medissines | medicinas | ||
| medit, medits | medido, medidos | ||
| meditá | meditar | ||
| meditáe, meditabe | meditaba | ||
| meditán (g) | meditando | ||
| meditassió | meditación | ||
| Mediterráneo | Mediterráneo | ||
| medito | medito | ||
| medíu | medir, medirlo | ||
| medíx | mide | ||
| medrós, temorica, achantat, assustadís, apocat, cobard, pussilánime | medroso, miedoso, achantado, asustadizo, apocado, cobarde, pusilánime | ||
| megáfono, megáfonos | megáfono, megáfonos | ||
| megua, meua | mía | ||
| megües, meues | mías | ||
| mejicano, mejicanos | mejicano, mejicanos | ||
| Mejicano, mejicanos | Mejicano, mejicanos, Mexicano, mexicanos | ||
| Mel – qué es mes dols que la mel? - Una figa en pel ! | miel | ||
| melancolía | melancolía | ||
| melancólic, melancólics, melancólica, melancóliques | melancólico, melancólicos, melancólica, melancólicas | ||
| melca (herba), sorgum vulgare | Sorgum vulgare, alcandía | ||
| melena, melenes | melena, melenas | ||
| meleneta, melenetes | melenita, melenitas | ||
| melic, melics (latín umbilīcu) | ombligo, ombligos | ||
| melindrós, que té melindres, ñoño, cursi, mimós, blandengue, remilgat | melindroso, ñoño, cursi, mimoso, blandengue, remilgado, gazmoño | ||
| mella, melles - vore bada y esquerda | mella, mellas, melladura, hendidura, raja, grieta desperfecto, deterioro, rotura |
||
| meló, melóns (latín melōne), cucumis Melo (parén de les carbasses y pepino) - L'amor de la joveneta | l'acompar a un meló: | defora, sa cara alegre; | de dins, sa traïció (Menorca) | melón, melones | ||
| melodía, melodíes | melodía, melodías | ||
| meloná, melonás | melonar, melonares | ||
| melonera, meloneres | melonera, plata del melón | ||
| mels | mieles | ||
| memo, memos | memo, memos | ||
| memorable, memorables | memorable, memorables | ||
| memória | memoria | ||
| memorial | memorial | ||
| memóries | memorias | ||
| memorisá, fé memoria | memorizar, recordar, “hacer memoria” | ||
| men – men vach, men entorno | me voy, vuelvo | ||
| men (servell) | mente (cerebro) | ||
| mendicán | mendicante | ||
| mendigo, mendigos | mendigo, mendigos | ||
| mendrugo, mendrugos, corrusco, currusco | mendrugo, mendrugos | ||
| menejá, menejás - (me) menejo, meneges, menege, menegem, menegeu o menejau, menegen | menear, menearse | ||
| menejabe | meneaba | ||
| menejál | menearlo | ||
| meneján | meneando | ||
| menejánlo | meneándolo | ||
| meneját | menearte | ||
| meneo | meneo | ||
| meneos | meneos | ||
| menescal, veterinari | veterinario, menescal | ||
| Menesté – lo que sigue menesté, lo que faigue falta | menester, lo que sea necesario, lo que haga falta | ||
| menguá | menguar | ||
| menguat, menguats | menguado, menguados | ||
| mengüe | mengua | ||
| mengüen | menguan | ||
| mengües | menguas | ||
| menguo | menguo | ||
| menobré, menobrés, menobra | peón de albañil | ||
| menorquí, menorquíns, menorquina, menorquines | menorquín, menorquines, menorquina, menorquinas | ||
| menos | menos | ||
| menoscabo | menoscabo | ||
| menospréssio, menospreu | menosprecio | ||
| mensaje | mensaje | ||
| mensaje, missache | mensaje | ||
| mensajero, mensajeros, missaché | mensajero, mensajeros | ||
| mensajes, missaches | mensajes | ||
| mensió, mensións | mención, menciones | ||
| Mensioná – mensiono, mensiones, mensione, mensioném o mensionám, mensionéu o mensionáu, mensiónen – mensionat, mensionada, mensió | mencionar | ||
| mensionat, mensionát | mencionado | ||
| mensionats | mencionados | ||
| mental | mental | ||
| mentalidat | mentalidad | ||
| mentalmén | mentalmente | ||
| mentecato, mentecatos, tonto, saboc, etc | mentecato, mentecatos | ||
| mentí, di mentires – mentixco, mentíxes, mentíx, mentím, mentíu, mentíxen – yo dic mentires, dius, diu, diém, diéu, díuen – mentit | mentir | ||
| mentides, mentires | mentiras | ||
| mentíe | mentía | ||
| mentira, mentida | mentira | ||
| mentirós | mentiroso | ||
| Mentiroses | mentirosas | ||
| mentisco, mentixgo | miento | ||
| mentíxen | mienten | ||
| mentre | mientras | ||
| mentres | mientras | ||
| mentretán, mentrestán, entretán | mientras tanto | ||
| menuda, minuda | menuda, pequeña | ||
| menudes, minudes | menudas, pequeñas | ||
| menudet, minudet, menudets, minudets | pequeñito, pequeñitos | ||
| menudeta, menudetes, minudeta, minudetes | pequeñita, pequeñitas | ||
| menudíssim, minudíssim, menudíssims, minudíssims | menudísimos, menudísimos | ||
| menut, minut, menuts, minuts | pequeño, menudo | ||
| meravella, maravilla, meravelles, maravilles – cova de les maravelles a Beseit | maravilla, maravillas | ||
| mercadé, comersián, comersial | mercader, comerciante | ||
| mercadés, comersiáns, comersials | mercaderes, comerciantes | ||
| mercansía, mercansíes | mercancía, mercancías | ||
| mercantil | mercantil | ||
| mercantils | mercantiles | ||
| mercat, mercats | mercado, mercados | ||
| mercromina | mercromina | ||
| merda | Mierda / merde en francés | ||
| merdes | Mierdas | ||
| meréissen, meréixen | merecen | ||
| meréisses, meréixes | mereces | ||
| mereissíe, mereixíe | merecía | ||
| mereissíen, mereixíen | merecían | ||
| mereix | merece | ||
| mereixco | merezco | ||
| mereixcuda, mereixcudes | merecida, merecidas | ||
| mereixcudamen | merecidamente | ||
| mereixcut, mereixcuts | merecido, merecidos | ||
| mereixém | merecemos | ||
| meréixen | merecen | ||
| meréixes | mereces | ||
| meréixet | merecer | ||
| mereixéu | merecéis | ||
| meréixeu | merecerlo | ||
| mereixíe | merecía | ||
| mereixíen | merecían | ||
| merescuda, mereixcuda, merescudes, mereixcudes | merecida, merecidas | ||
| merescut, mereixcut, merescuts, mereixcuts | merecido, merecidos | ||
| merina (ovella), ovella paloma : tota blanca – ovella ullada es la ojinegra | merina, oveja “paloma” | ||
| merines (ovelles blanques) | merinas | ||
| mérit, mérits | mérito, méritos | ||
| merla, merles, merleta, merletes – sé una merla blanca : sé algo raro, espessial, únic | mirlo, mirlos – ser un mirlo blanco | ||
| merlusa, vore llus | merluza, pescadilla – lucio | ||
| mermelada, mermelades, confitura, confitures | mermelada, mermeladas, confitura, confituras | ||
| Mersé – Mercedes, com man germana y ma yaya pelaya | merced, mercedes | ||
| Mes – adv – del añ – Este mes tením mes faena de lo normal | Más – mes del año – Este mes tenemos más faena (trabajo) de lo normal | ||
| mescla, mescles | mezcla, mezclas | ||
| mesclá, mescllá a la Litera y mes amún – mesclo, mescles, mescle, mesclém o mesclám, mescléu o mescláu, mésclen – mesclaría – mesclaré – mesclára | mezclar | ||
| mesclaben | mezclaban | ||
| mesclada | mezclada | ||
| mesclada, mesclades | mezclada, mezcladas | ||
| mesclades | mezcladas | ||
| mescláe, mesclabe | mezclaba | ||
| mescláen, mesclaben | mezclaban | ||
| mesclán (g) | mezclando | ||
| mesclare | mezclara, mezclase | ||
| mesclat, mesclats | mezclado, mezclados | ||
| mescles | mezclas | ||
| mescllá, mesclá | mezclar | ||
| mesdiá, mesiades, michdiada, michdiades (en pijama y bassí) – dormí después de minjá a mich día – becaina, becaineta | siesta (con pijama y orinal), dormir después de comer a medio día | ||
| mesos | meses | ||
| mesquindat, sé roín o ruín | mezquindad, ser malo | ||
| messilla, messita, la que se sol tíndre a la vora del llit | mesilla, mesita, la que se suele tener al lado de la cama | ||
| messilles, messites | mesillas, mesitas, las que se sueles tener al lado de la cama | ||
| messón, fonda, possada (com la antiga possada de Roda a Beseit), hostal, venta | mesón, fonda, posada, hostal, venta | ||
| messoné, messonero, messonés, messoneros | mesonero, mesoneros | ||
| messonera, messoneres | mesonera, mesoneras | ||
| mestra, maestra, mestres, maestres | maestra, maestras | ||
| mestre, maestre, mestres, maestres – Maestre de les órdens militars, de aon ve lo nom de lo territori – comarca Maestrazgo – Maestrat – Lo lleó del Maestrat es Julián Segarra, lo que fa licors | maestro, maestros – Maestre | ||
| mestres (les) | las maestras | ||
| mesura, equilibri, estabilisassió, igualdat, armonía, proporsió, contrapés, simetría, consonánsia, contrapartida, ponderassió, ecuanimidat, sensatés, moderassió, quietut | Mesura | ||
| mesuradamen | mesuradamente | ||
| metabolisme | metabolismo | ||
| metal, metals | metal, metales | ||
| metálic, metálics | metálico, metálicos | ||
| metálica, metáliques | metálica, metálicas | ||
| método, métodos | método, métodos | ||
| metodológic, metodológics | metodológico, metodológicos | ||
| metro, metros | metro, metros | ||
| meu | mío | ||
| meua | mía | ||
| meues | mías | ||
| meues | mías | ||
| meus | míos | ||
| mí – per a mí – pa yo a la Litera | Mí – para mí | ||
| mial, mel | miel | ||
| miárit, mérit, miárits, mérits | mérito, méritos | ||
| miarla, merla | mirlo | ||
| miarles, merles | mirlos | ||
| mica, miqueta (una) | poco, poquito, un poco, un poquito | ||
| mich | medio | ||
| mich | medio | ||
| micha, mija | media | ||
| michá, mijá | mediano, ni grande ni pequeño | ||
| michanamen, mijanamen | medianamente | ||
| michané, mijané, migé, que va a miges, se partíxen faena y ganánsia | medianero, que va a medias, se dividen trabajo y ganancia | ||
| michanes, mijanes | medianas | ||
| michanet, mijanet, ni gran ni minut | medianito, ni grande ni pequeño | ||
| micháns, mijáns | medios | ||
| michdía | mediodía | ||
| michdiá, michdiada | siesta (con pijama y orinal), dormir después de comer a medio día | ||
| michdiadeta, michdiadetes | siestecita, siestecitas | ||
| Michelíns (a la pancha), plec, plecs, quines molles ! | michelines, pliegues, mollas (carnes) | ||
| miches | medias | ||
| michos, mijos | medios | ||
| mico, mono – Lo mico es un mote de Valderrobres: uy qué mono es lo sagal del mico ! |
mico, mono | ||
| micro | micro | ||
| micrófono, micrófonos | micrófono, micrófonos | ||
| microondes, microondas | microondas | ||
| microorganisme, microorganismes, esta paraula la fan aná mol los pastós com Julio Micolau cuan están plantats a la vora de una bassa y miren los cullerots, los “zapateros”, les ranes, y pensen “cuans microorganismes que ñan an este bassot”. | microorganismo, microorganismos | ||
| mida, mides | medida, medidas | ||
| miembro, miembros | miembro | ||
| mies, sereal | mies, cereal | ||
| miges (a) – M´has dixat a miges, carnús, ara a repetí ! | medias (a) – Me has dejado a medias, carnuz, ahora a repetir ! | ||
| Miguel, Miquel, Miquial | Miguel | ||
| mija | media | ||
| Mijana – servesa de 33 cl | Mediana – cerveza de 33 cl | ||
| mijanit, mija nit | medianoche, media noche | ||
| mijanot, mijanots | mediano (despectivo) | ||
| Mijáns – ni grans ni minuts, mijáns – los mijáns de comunicassió de la comarca del Matarraña ... | Medianos – medios | ||
| mil, un milená, mils | Mil, 1000, miles | ||
| milacre, milagre, milacres, milagres – los milacres del Sebeta | milagro, milagros | ||
| milagre, milagres | milagro, milagros | ||
| Milagrós , milagrosa, milagrosos , milagroses – Milagros (nom propi), si la Milagros está gorda o grossa, entonses es Mila grossa, pero no té perqué fé milagres | milagroso, milagrosa, milagrosos, milagrosas | ||
| milanesa, de Milán | milanesa | ||
| milená, milenás | Mil, 1000, miles | ||
| milenarisme | milenarismo | ||
| milla | milla | ||
| milles | millas | ||
| Milló (1.000.000) | millón | ||
| milló (adv) | mejor | ||
| millonari, millonaris | millonario, millonarios | ||
| millóns | millones | ||
| millora | mejora | ||
| millorá, millorás, amillorá, amillorás, “una tasseta de lleit y a millorás” díe lo meche Javier de Luna a Beseit – yo amilloro, amillores, amillore, amillorém o amillorám, amilloréu o amilloráu, amillóren – amilloraría – amillorára – amilloraré – amillorat, amillorada – la millora | mejorar, mejorarse | ||
| millorada, millorades (milló) | mejorada, mejoradas | ||
| milloraríe | mejoraría | ||
| millorat, millorats | mejorado, mejorados | ||
| millore | mejora | ||
| milloría, millora, milloríes, millores | mejoría, mejora, mejorías, mejoras | ||
| millós | mejores | ||
| milorcha, grúa | milorcha, grúa | ||
| Mimá – mimo, mimes, mime, mimém o mimám, miméu o mimáu, mímem – mimaría – mimára – mimaré | mimar | ||
| mimat, mimats | mimado, mimados | ||
| mimo, mimos (mimá) | mimo, mimos (mimar) | ||
| mina, mines | mina, minas | ||
| mina, mines, com la María Dolores y la Maruja a Beseit | mina, minas | ||
| Míncha ! Mínja ! | Come ! | ||
| minchá (minjada) | comida del día | ||
| minchá, minjá | comer | ||
| minchaba, minjaba | comía | ||
| minchabe, minjabe (ella) | comía | ||
| minchabes, minjabes | comías | ||
| minchada, minjada, minchades, minjades | comida, comidas | ||
| minchades, minjades | comidas | ||
| minchadó, minjadó, minchadós, minjadós | comedor, comensal | ||
| minchadora, minjadora, minchadores, minjadores | comedero (animales), comensal femenino | ||
| mincháe, minchabe, minjáe, minjabe | comía | ||
| mincháem, minchabem, minjáem, minjabem | comíamos | ||
| mincháen, minchaben, minjáen, minjaben | comían | ||
| minchán (g) minján | comiendo | ||
| minchánme, minjánme | comiéndome | ||
| minchará, minjará | comerá | ||
| mincharás, minjarás | comerás | ||
| minchare, minjare | comiera, comiese | ||
| mincharé, minjaré | comeré | ||
| mincharen, minjaren | comieran, comiesen | ||
| mincharíe, minjaríe | comería | ||
| mincharíes, minjaríes | comerías | ||
| minchás, minjás – verbo – los minjás, minchás, les minjades, minjáes, minchades, mincháes | Comerse – comidas | ||
| minchássela, minjássela | comérsela | ||
| minchat, minjat | comido | ||
| mínchen, míngen | comen | ||
| mínches, mínges | comes | ||
| minchéu, mingéu | coméis | ||
| mincho, minjo | como | ||
| mínchon, mínjon (cuan ells) | coman (cuando ellos) | ||
| mínchos, mínjos | comas | ||
| mindundi | mindundi | ||
| mineral, minerals | mineral, minerales | ||
| minero (miné), mineros (minés) | minero, mineros | ||
| minge | come | ||
| mingém | comemos | ||
| míngen | comen | ||
| mingéu | coméis | ||
| mini | mini | ||
| minibar, minibars | minibar, minibares | ||
| mínim, mínims | mínimo, mínimos | ||
| mínima, mínimes | mínima, mínimas | ||
| minipimer, batidora de ma, pren lo nom de una marca antiga, com la Aspirina (analgéssic) | minipimer, batidora | ||
| ministeri, ministeris | ministerio, ministerios | ||
| ministerial, ministerials | ministerial, ministeriales | ||
| mínja | Come ! | ||
| minjá, minjo, minges, minge, mingém o minjám, mingéu o minjáu, míngen – que yo minja, minjos, minjo, mingém, mingéu, mínjon | comer | ||
| minjabe, minjáe | comía | ||
| minjada | comida | ||
| minjada | comida | ||
| minjades | comidas | ||
| minjadó | comedor, comensal | ||
| minjáen, minjaben | comían | ||
| minjám | comerme | ||
| minjámels | comérmelos | ||
| minján (g) | comiendo | ||
| minjará | comerá | ||
| minjare | comiera, comiese | ||
| minjaríe | comería | ||
| minjás | comerse, comidas | ||
| minjat | comido | ||
| minjo | como | ||
| minuda, minudes, menuda, menudes | menuda, pequeña | ||
| minudet, minudets | pequeñito, pequeñitos | ||
| minudeta, minudetes | pequeñita, pequeñitas | ||
| minudíssima, menudíssima, minudíssimes, menudíssimes | menudísima, menudísimas, pequeñísima | ||
| Minut – menut | Minuto – pequeño, menudo | ||
| minuts | Minutos – pequeños, menudos | ||
| miqueta (una), mica | poquito (un) | ||
| Miquial, Miguel a Valchunquera | Miguel en Valjunquera | ||
| Mirá – miro, mires, mire, mirém, miréu, míren – mirat, mirada – si yo mirara, mirares, mirare, mirárem, miráreu, miráren – Míra, guáita, aguáita | mirar | ||
| Mira, guáita, aguáita | Mira ! | ||
| miraba (yo) | miraba | ||
| mirabe (ell), miráe | miraba | ||
| miraben, miráen | miraban | ||
| mirada, mirades – si les mirades mataren | mirada, mirades – si las miradas mataran o matasen | ||
| miráem, mirabem | mirábamos | ||
| miráen, miraben | miraban | ||
| miráes, mirabes, mirades | miradas, mirabas | ||
| mirál | mirarlo | ||
| Míral ! | Míralo ! | ||
| mirála | mirarla | ||
| Mírala ! | Mírala ! | ||
| miráles | mirarlas | ||
| miráls | mirarlos | ||
| miráls | mirarlos | ||
| mirám | mirarme | ||
| míram als ulls | mírame a los ojos | ||
| miramén, miraméns - atensió, cautela, cuidado, prudénsia, recato, respecte, respiate, considerassió, cortessía | miramiento, miramientos - atención, cautela, cuidado, prudencia, recato, respeto, consideración, cortesía | ||
| mirán (g) | mirando | ||
| miránla, miránles | mirándola, mirándolas | ||
| miránlo, miránlos | mirándolo, mirándolos | ||
| miránme fíxamen | mirándome fíjamente | ||
| miránse | mirándose | ||
| mirántos | mirándoos | ||
| mirare | mirara, mirase | ||
| miraríe | miraría | ||
| miraríen | mirarían | ||
| mirássels, mirásseles | mirárselos, mirárselas | ||
| mirat, mirats | mirado, mirados | ||
| mirátos | miraros | ||
| Miráu (aixó no vull miráu) | esto no quiero mirarlo | ||
| miráu, miréu ! Veigáu, veiguéu ! | Mirad ! | ||
| miráume, miréume | miradme | ||
| miráutos, miréutos | miraos | ||
| mire | mira | ||
| mirém | miramos | ||
| miren | miran | ||
| miréula | miradla | ||
| mirilla de la porta, per a mirá quí está al atre costat, mirilles, foradet de la porta | mirilla, ventanillo, abertura, rejilla | ||
| mirra, or, incienso | mirra, oro, incienso | ||
| miscelánea, mescla, variedat, combinassió, amalgama, revolt, vore variadet | miscelánea, mezcla, variedad, combinación, amalgama, revoltijo | ||
| míseramen, en miséria | míseramente | ||
| miséria, miséries – pobresa, indigénsia, escassés, estretó, nessessidat, penúria, desventura, desgrássia, infortunio, desdicha, avaríssia, tacañería, mesquindat, ruindat, sicatería, roñosería | miseria, pobreza, indigencia, escasez, estrechez, necesidad, penuria, desventura, desgracia, infortunio, desdicha, avaricia, tacañería, mezquidad, ruindad, cicatería, roñosería, sordidez | ||
| misericórdia, piedat, compasió, cleménsia, comprensió, llástima, ternura, tendresa, bondat | misericordia, piedad, compasión, clemencia, conmiseración, comprensión, lástima, ternura, bondad | ||
| misericordiós, misericordiosos | misericordioso, misericordiosos | ||
| misericordiosa, misericordioses | misericordiosa, misericordiosas | ||
| miss Teruel, la mes guapa de la provínsia | miss Teruel | ||
| Missa – An algún puesto se li diu missa tamé a la iglesia | misa | ||
| missache , missaches | mensajes | ||
| missache, mensaje | mensaje | ||
| misserable, los misserables, com la novela de Víctor Hugo | miserable, miserables | ||
| misserablemen | miserablemente | ||
| misserablemen | miserablemente | ||
| misses | misas | ||
| missió, misió, missións, misións | misión, misiones | ||
| missionero, missioneros, missioné, missionés, com Arturo Quintana Font, missionero del catalá de Pompeyo a Aragó | misionero | ||
| misteri, misteris, vore coses rares del agüelo Sebeta | misterio, misterios | ||
| misteriosa | misteriosa | ||
| misterioses | misteriosas | ||
| misto, mistos, Aquí descanse Fulano, Mengano, que va aná a vore en un misto si ñabíe gas al depósit, y sí que ne quedáe. RIP (no ton enriguéu o enrigáu) | cerilla, cerillas | ||
| mitat | mitad | ||
| mitats | mitades | ||
| Mitigá - suavisá, paliá, moderá, calmá, aplacá, atemperá, aminorá, disminuí, reduí | mitigar, suavizar, paliar, moderar, calmar, aplacar, atemperar, aminorar, disminuir | ||
| mitigat, mitigats | mitigado, mitigados | ||
| mixo, gat, mixino, gatet | gato, minino | ||
| mo se fa tard – mo se han minjat los raíms los muixóns | se nos hace tarde – se nos han comido las uvas los pájaros | ||
| mobiliari, mobiliaris, moble, mobles | mobiliario, mobiliarios, mueble, muebles | ||
| moble, mobles - La Sénia a Tarragona es coneguda per la indústria del moble | mueble, muebles – La Cenia en Tarragona es conocida por la industria del mueble. | ||
| moc, mocs – gargall | moco, mocos – gargajo | ||
| mocá, mocás | sonar, sonarse los mocos | ||
| mocadó, mocadós, de moc, mocs, mocá, mocás | pañuelo | ||
| mocadoret | pañuelico, pañuelito | ||
| mocassíns, sabates | mocasines (zapatos) | ||
| mocat | sonado (mocos) | ||
| mochila, mochiles, com la de Dora la exploradora | mochila, mochilas | ||
| mocho, mocha : cabra, cabrit sense cuernos | cabra, cabrito sin cuernos | ||
| moda, modes | moda, modas | ||
| modalidat, modalidats | modalidad, modalidades | ||
| modals | modales | ||
| modelo, modelos | modelo, modelos | ||
| moderada | moderada | ||
| moderadamen | moderadamente | ||
| moderades | moderadas | ||
| Moderassió - equilibri, estabilisassió, igualdat, armonía, proporsió, contrapés, simetría, consonánsia, contrapartida, ponderassió, ecuanimidat, sensatés, moderassió, mesura, quietut | moderación | ||
| moderat, moderats, moderada, moderades | moderado, moderados, moderada, moderadas | ||
| modern, moderns | moderno, modernos | ||
| modernes | modernas | ||
| modernidat | modernidad | ||
| moderns | modernos | ||
| modesto, modestos, humilde, humil, sensill, moderat, pobre, sobrio, austero, minut, insignificán, tímit | modesto, modestos, humilde, sencillo, moderado, pobre, sobrio, austero, pequeño, insignificante, tímido | ||
| modiarn, modiarns | moderno, modernos | ||
| modificá | modificar | ||
| modificable, modificables, que se pot modificá | modificable, modificables | ||
| modificat, modificats | modificado, modificados | ||
| modo, modos – manera, maneres | modo, modos – manera, maneras | ||
| modorra (ovella), que té falera : enfermedat de les ovelles, produída per massa minjá y forsa a la sang, pareguda a un ictus, embólia o mal de esfelíssia a les persones. Pujada de sang díe mon pare, y cuan u notabe los fée un tall a la orella per a aliviá la presió al cap. |
Oveja que tiene galbana, está modorra, enfermedad de las ovejas producida por demasiada comida y fuerza en la sangre (parecida a un ictus humano) | ||
| modorro (vore modorra) | cabizbajo, alicaído, que tiene la cabeza distraída | ||
| Moguda, mogudes – femella moguda : en sel | Movida – en celo | ||
| mógue (que se) | mueva (que se) | ||
| moguéra (yo) | moviera, moviese | ||
| moguére (ell) | moviera, moviese | ||
| mógues | muevas | ||
| Mogut, moguts – mascle mogut : en sel | Movido – en celo | ||
| mohíns, gestos, guiños (clucá l´ull), momos, tic, ademáns | mohínes, gesto, guiño, mueca, tic, visaje, ademán | ||
| moimén, movimén, moiméns, moviméns | movimiento, movimientos | ||
| moiméns, moviméns | movimientos | ||
| mojigatisme, mojigata, mojigato | mojigatismo, mojigato, mojigata | ||
| mol | muy | ||
| mola (montaña) – La mola del Lino a Beseit | alto de una montaña | ||
| molá, aixó me mole | molar, esto me mola | ||
| mola, moles de móldre – muela de diente es quixal | muela, muelas de moler | ||
| Móldre – molgo, mols, mol, molém, moléu, mólen – moldría – molguéra – moldré | moler | ||
| molecular | molecular | ||
| molen | Muelen – molan | ||
| molén (g) | moliendo | ||
| molestá | molestar | ||
| molestá | molestar | ||
| molestáe, molestabe | molestaba | ||
| molestáen, molestaben | molestaban | ||
| molestál | molestarlo | ||
| molestála | molestarla | ||
| molestáls | molestarlos | ||
| molestará | molestará | ||
| molestare | molestara, molestase | ||
| molestaríen | molestarían | ||
| molestaríes | molestarías | ||
| molestat | molestado | ||
| moleste | molesta | ||
| molesten | molestan | ||
| moléstia, molésties | molestia, molestias | ||
| moleston | molesten | ||
| molí, molíns de móldre – ne ñan de oli, farina – martinet | molino, molinos | ||
| molíe | molía | ||
| Moll, Molls | suelto, flojo, sueltos, flojos | ||
| molla (moll), molles | suelta, floja | ||
| molles (moll) | sueltas, flojas | ||
| molles, molla, molletes, molleta - magro, magra, magre, carnosidat, pulpa, chicha, michelín | molla, magro, carnosidad, pulpa, chicha, michelín | ||
| Mols | muchos | ||
| molt (móldre) – molgut | molido | ||
| molta (móldre), moltes | molida, molidas | ||
| Molta fam | mucha hambre (fame) | ||
| Moltes – moltes coses – llegúms moltes | Muchas cosas / legumbres molidas | ||
| moltíssim | muchísimo | ||
| moltíssims | muchísimos | ||
| molts (móldre) – molguts | molidos | ||
| Molusco, moluscos, vore musclo, musclos | moluscos | ||
| momén | momento | ||
| moméns | momentos | ||
| momentet, momentets | momentito, momentitos | ||
| momificassió | momificación | ||
| momos (fé), carusses | poner caras raras, muecas | ||
| MON pare / MA mare | mi padre / mi madre | ||
| mon pare no te nas, mon pare no te nas, ma mare es chata, y un germanet que ting, y un germanet que ting, té un nas de pataca | mi padre no tiene nariz ... | ||
| Món, móns | mundo | ||
| mona de Pascua, los padríns solen regalála als fillols y filloles – mones | pastel de Pascua, los padrinos suelen regalarla a los ahijados y ahijadas. | ||
| mona, mones | mona, monas | ||
| mona, mones, guapa, guapes | guapa, guapas | ||
| monada, monades | monada, monadas | ||
| monaguillo, monaguillos, sagals que li ajuden al móssen per a prepará la missa y durán la missa. Algúns s´amorren a les vinagreres, sobre tot al vi de missa, pero yo no u vach fé may :) | monaguillo, monaguillos | ||
| monasteri, monasteris, convén, convéns | monasterio, monasterios, convento, conventos | ||
| Monclús, apellit de lo directó de la ASCUMA de Calaseit, Juaquinico lo cohet, que a vegades escriu MonTclus, en t, y datres no. An aixó se li diu personalidat. | Monclús, apellido del director de la ASCUMA de Calaceite, que a veces escribe MonTclús, con t, y otras no, a esto se le llama personalidad. | ||
| Mondonguilla, mondonguilles (vore mondongo) | Albóndiga, albóndigas | ||
| moneda, monedes | moneda, monedas | ||
| Monería, monada, moneríes, monades | monería, monada | ||
| monflorito, monfloritos – vam tíndre un choto monflorito, blang, mol majo | hermafrodita, hermafroditas | ||
| mongería (de monja) | monjío (monja) | ||
| monges | monjas | ||
| monges | monjas | ||
| monigot, monigots, ninot, ninots, estaquirot, estaquirots, títere, títere, titella, titelles, marioneta, marionetes, fantoche, fantoches, pelele, peleles, espantall, espantalls | monigote, muñeco, títere, marioneta, fantoche, pelele, espantajo | ||
| monjo, monjos, flare, flares (de frater) | monje, monjes, frater | ||
| mono, mona, monos, mones (primates) | mono, mona, monos, monas (primates) | ||
| mono, monos, guapo, guapos | mono, monos, guapo, guapos | ||
| monóton, monótono, monótons, monótonos – mono (1) + tono | monótono, monótonos | ||
| monótona, monótones – mono (1) + tono | monótona, monótonas | ||
| monotonía | monotonía | ||
| Monroch, Teruel, Monte Royo, Monroy, Monte Rojo, Mont-Roig en catalá | Monroyo, Teruel | ||
| Móns – mon aném per estos móns, a vegades se diu sense ixí del terme | Mundos – nos vamos por estos mundos, a veces se dice sin salir del término | ||
| mons pares | mis padres | ||
| Monserrate, santuari de Fórnols | Monserrate, santuario de Fórnoles | ||
| monstruo, monstruos | monstruo, monstruos | ||
| monstruós, monstruosos | monstruoso, monstruosos | ||
| monstruosa, monstruoses | monstruosa, monstruosas | ||
| monstruosidat | monstruosidad | ||
| montá, montás, muntá, muntás – yo me monto, montes, monte, montém o montám, montéu o montáu, mónten – montaría – montára – montaré | montar, montarse | ||
| montabe | montaba | ||
| Montabem, montáem | montábamos | ||
| montaben | montaban | ||
| montábeu, montáeu | montabais | ||
| montála | montarla | ||
| móntala, múntala | móntala | ||
| montáls | montarlos | ||
| móntals | móntalos | ||
| montán (g) | montando | ||
| montaña, montañes | montaña, montañas | ||
| montañé, montañés, montañero, montañeros | montañero, montañeros | ||
| montañera, montañeres | montañera, montañeras | ||
| montañes | montañas | ||
| montañeta, montañetes | montañita, montañitas | ||
| montat, montats | montado, montados | ||
| monte, montes – tamé se li diu al cam, campo, finca si está prop del monte, al horta no se li diu | monte, montes – campo, campos | ||
| montém, muntém | montamos | ||
| montés, cabra montés = salvache = íbex | montés, cabra montesa o montés (íbex) | ||
| monteses, montesses (cabres), montesa, montessa | montesa, montesas | ||
| monto, munto | monto | ||
| montura, montures | montura, monturas | ||
| monumén, monuméns | monumento, monumentos | ||
| Monzón, Monsó | Monzón | ||
| moñiga, boñiga, caguerada, excremén, bosta, fem | Boñiga, bosta, excremento, estiércol, heces | ||
| moño, moños (pel, pels) | moño, moños, pelo, pelos | ||
| mopa, mopes, fregona, fregones | mopa, mopas | ||
| moqueta, moquetes | moqueta, moquetas | ||
| mor | muere | ||
| mora, mores – de minjá, romiguera – de Marruecos o nord de África | mora, moras – zarzamora | ||
| morada, morades | morada, moradas | ||
| moradura, moradures | Moradura, cardenal, equimosis, moretón, hematoma, matadura, cardenales | ||
| Moraga, moragues, olives cuites al caliu, les preparen mol be los maños Moragrega al hotel restaurán La fábrica de Solfa, quin sol fa a Beseit, la Margarita Celma Tafalla fique lo puntet de sal. - tamé ne ñan maurades | olivas negras hechas en los rescoldos, se comen con bastante sal | ||
| moral, morals | moral, morales | ||
| morat, morats | morado, morados | ||
| morca, solada de l'oli (al tinet) | precipitados del aceite | ||
| mordasses, mordassa | mordazas, mordaza | ||
| mordén, cáustic, ássit, fixadó, corrosiu | mordiente, cáustico, ácido, fijador, corrosivo | ||
| Morena - del cul, almorrana – morenes – moreno del sol | Morena – almorrana – moreno | ||
| morenes (a la franja del cul) | almorranas | ||
| moreno, morenos, de pell oscura o fosca, als negres com lo del whatsapp tamé sels diu | moreno, morenos | ||
| morenot | moreno, despectivo o aumentativo | ||
| morenota | Morena, despectivo o aumentativo | ||
| Morfología – gramática | morfología, figura, forma, hechura, configuración, formato | ||
| morfosintaxis | morfosintaxis | ||
| moríen | morían | ||
| moríes | morías | ||
| móriga (cuan yo me) | muera (cuando yo me) | ||
| mórigo | muero | ||
| mórigue | muera | ||
| móriguen | mueran | ||
| moriguéren, moriren | murieran, muriesen | ||
| morím | morirme | ||
| morín (g) | muriendo | ||
| morínse | muriéndose | ||
| morirá | morirá | ||
| morire, moriguére | muriera, muriese | ||
| moriríe (ell) | moriría | ||
| moriríem | moriríamos | ||
| moriríeu | moriríais | ||
| morís, morís – yo me mórigo, tú te mors, mor, morím, moríu, móren – mort, morta, mortandat – si yo me moriguéra, moriguéres, moriguére, moriguérem, moriguéreu, moriguéren - yo me moriría, moriríes, moriríe, moriríem, moriríeu, moriríen | morir, morirse | ||
| morisque, mórigue | muera | ||
| morísseli | morírsele | ||
| moríssen, moren | mueren | ||
| moríu | morís | ||
| morra, joc en los dits de una ma https://www.youtube.com/watch?v=mOvcJ0G52ao , tú traus un número de dits y l´atre un atre, y se ha de di la suma dels dos, qui u enserte guañe una tanda. An este vídeo de Valderrobres ix la Silvia Dilla , Santi Gracia “pataqué” y molta mes gen, hómens y dones. | morra, juego con los dedos de una mano | ||
| morral, macuto, taleca, bossa, sac | Morral, macuto, zurrón, talego, bolsa, saco | ||
| morrejá, morrejás | morrear, morrearse | ||
| morriña, añor - eñor, añorá – añorás, melancolía, nostalgia, tristesa, pena | morriña, añoranza, melancolía, nostalgia, tristeza, pena | ||
| Morro – boca – morro del gorrino fregit | morro, boca – morro del cerdo frito | ||
| morró, morrón (primentó) | pimiento morrón | ||
| mort (está) – la mort, que se represente en una dalla – díxat mort (al aigua) per a pugué flotá | Muerto – muerte – déjate muerto (en el agua) para poder flotar | ||
| morta | muerta | ||
| mortadela | mortadela | ||
| mortal | mortal | ||
| mortalmen ferit, ferit de mort | mortalmente herido | ||
| mortals | mortales | ||
| mortandat | mortandad | ||
| morts | muertos | ||
| Mos - de mossegá - natres mos fem vells | Mordisco – nosotros nos hacemos viejos | ||
| Mos, mossos | mordisco, mordiscos | ||
| mosaic, mosaics, mossaic, mossaics | mosaico, mosaicos | ||
| Moscá , anou moscada | nuez moscada | ||
| Mosca, mosques | mosca, moscas | ||
| moscardó, moscardóns | moscardón, moscardones | ||
| moscatell, raím y vi dols – la mistela es vi dols de un atra classe de raím | moscatel, uva y vino dulce – la mistela es vino dulce de otro tipo de uva | ||
| mosquejá, mosquejás - amoscás, molestás, escamás, resselá, sospechá, cabrejás, indignás, irritás, oféndres, disgustás |
mosquear, mosquearse, amoscarse, molestarse, escamarse, recelar, sospechar, cabrearse, indignarse, irritarse, ofenderse, disgustarse | ||
| mosques | moscas | ||
| mosquits, coíns | mosquitos | ||
| mossa, mosseta | moza, mocica, mocita | ||
| Mossarabisme, mozarabisme, paraula que mos ve del mossárabe o mozárabe | mozarabismo | ||
| mossegá | morder | ||
| mossegaba (yo) | mordía | ||
| mossegada | mordida, mordisco | ||
| mossegadó, mossegadós (macho, burro) | mordedor, mordedores | ||
| mossegadora, mossegadores (yegua, mula) | mordedora, mordedoras | ||
| mossegáe o mossegabe | mordía | ||
| mossegánme | mordiéndome | ||
| mossegue, mosseguen | muerde, muerden | ||
| mossegues | muerdes | ||
| MÓSSEN, MÓSSENS. A Beseit sels ficabe motes, com móssen pesseta o móssen Enfoten | cura, mosén, clérigo, eclesiástico | ||
| mosset, mossets (mos) | mordisquito, mordisquitos | ||
| mosseta, mossetes | mocica, mocita, mocicas, mocitas | ||
| mosso, mosset | mozo, mocito, mocico | ||
| Mossos – mossos de cuadra, los encarregats dels caballs – mossos d'Esquadra = polissía de Cataluña | mozos | ||
| mostachó, mostachóns | Mostachón, mostachones, bizcochos elaborados con clara de huevo batida y mezclada con harina tamizada | ||
mostacho, mostachos, bigot (catalá en bigot, ojo muixonot), bigots, bigotut
|
bigote, mostacho, bigotudo | ||
| mostassa | mostaza | ||
| mostra (escola) | muestra (escuela) | ||
| mostrá, mostrás – amostrá – mostro, mostres, mostre, mostrém o mostrám, mostréu o mostráu, móstren – mostrára – mostraré – mostaría | mostrar, enseñar | ||
| mostrabe | mostraba | ||
| mostraben | mostraban | ||
| mostrades | mostradas | ||
| mostradó | mostrador | ||
| mostráe o mostrabe | mostraba | ||
| mostrála | mostrarla | ||
| mostráli | mostrarle | ||
| mostrán (g) | mostrando | ||
| mostránles | mostrándolas | ||
| mostránli | mostrándole | ||
| mostránse | mostrándose | ||
| mostrari, mostraris – selecsió, repertori, colecsió, serie, conjún | muestrario, selección, repertorio, colección, serie, conjunto | ||
| mostrásseli | mostrársele | ||
| mostrat, mostrats | mostrado, mostrados | ||
| mostrátos | mostraros | ||
| móstren | muestran | ||
| mostres | muestras | ||
| mostréu, amostréu | mostráis | ||
| mostro, amostro | muestro | ||
| mota, motes (planta) | mata, matas (planta) | ||
| mote, motes, sobrenóm, malnóm | mote, motes | ||
| motejá | motejar, poner mote | ||
| motejadó | motejador, que pone motes | ||
| motejámos | motejarnos, ponernos mote | ||
| motiu, motius, raó, raóns | motivo, motivos, razón, razones | ||
| moto, motos | moto, motos | ||
| motor, motors | motor, motores | ||
| mou – Mou lo del flamejat inventat a Beseit | mueve | ||
| mouen | mueven | ||
| móuen | mueven | ||
| Móure, móures – (me) moc, mous, mou, movém, movéu, móuen – mogut (un choto es sel tamé está mogut), moguda (una femella en sel va moguda) – movimén | mover, moverse | ||
| móurel | moverle, moverlo | ||
| móuretos | moveros | ||
| mous | mueves | ||
| móute | muévete | ||
| movém | movemos | ||
| movén (g) | moviendo | ||
| movénlos | moviéndolos | ||
| movénse | moviéndose | ||
| movíe | movía | ||
| movíen | movían | ||
| movilidat | movilidad | ||
| móvils | móviles | ||
| movimén, moimén, moviméns, moiméns | movimiento, movimientos | ||
| mozárabe, mossárabe, mozárabes, mossárabes | mozárabe, mozárabes | ||
| muda, mudes | muda, mudas – ropa - que no puede hablar | ||
| Mudades – que s´han mudat – que han cambiat | que se han cambiado de ropa – que han mudado, cambiado | ||
| mudáe, mudabe | mudaba | ||
| mudámos | mudarnos, vestirnos de domingo | ||
| mudánles | mudándolas | ||
| mudansa, mudanses | mudanza, mudanzas | ||
| mudaréu | mudaréis | ||
| mudaríeu | mudaríais | ||
| mudás, vestís de domenge – cambiá de domissili | mudarse, vestirse de domingo, cambiar de domicilio | ||
| mudáu, mudéu | mudáis | ||
| muermo - enfermedat de les caballeríes – sé un muermo, aburrit | Muermo - El muermo es una enfermedad infecciosa, producida por la bacteria Burkholderia mallei (antes Pseudomonas mallei) – ser un muermo | ||
| muissó, muixó, muissóns, muixóns | pájaro, pájaros | ||
| muissona, muixona, pájara | pájara | ||
| muissonet, muixonet | pajarito | ||
| muissoneta, muixoneta | pájaro hembra pequeño | ||
| muissonets, muixonets – Pajaritos ere un home de Valderrobres, Salvador Benítez, que se vestíe en trajes de botóns, se dixáe vore al sorteo de Nadal de la lotería. | pajaritos | ||
| muixó negre | estornino o cualquier otro pájaro negro desconocido | ||
| muixó, muixóns - catalá en bigot, ojo muixonot ! Tamé val per a aragonesos catalanistes com Héctor Moret y Cusgo | pájaro, pájaros – catalán con bigote, ojo pajarraco ! | ||
| mula, mules | mula, mulas | ||
| muladá, aon se tiraben les mules y los cadávers de atres animals - bassurero, femé, vertedero, soll, sumidero | muladar, lugar donde se tiraban las mulas muertas y otros cadáveres de animales, basurero, estercolero, vertedero, zahurda, pocilga, sumidero | ||
| mullarero, mullareros - préssec, presquilla, bresquilla a Fraga | melocotón, melocotones en Fraga | ||
| mullé, dona en la que estás casat | mujer con la que estás casado | ||
| mullit, tou | mullido | ||
| multiforme, multiformes | multiforme, multiformes | ||
| múltiple, múltiples | múltiple, múltiples | ||
| multiplicá | multiplicar | ||
| multiplicabe | multiplicaba | ||
| multiplicaben | multiplicaban | ||
| multiplicán (g) | multiplicando | ||
| multiplícat per cero | multiplícate por cero | ||
| multisectorial | multisectorial | ||
| multissine | multicine | ||
| multitut | multitud | ||
| mun de coses, muns – mun pare = mon pare, muns pares = mons pares | Montón – mi padre | ||
| mundana, mundanes | mundana, mundanas | ||
| munissipal, munissipals | municipal, municipales | ||
| muntá, montá | montar | ||
| muntada, montada | montada | ||
| muntat, montat | montado | ||
| munten, monten | montan | ||
| muntet, muntets, muntechs | montoncito, montoncitos | ||
| Muñí les cabres | ordeñar las cabras | ||
| muñica, muñiques de les mans | muñeca de la mano | ||
| muralla, muralles | muralla, murallas | ||
| murga, murgues | murga, murgas | ||
| murmull, murmullo, murmulls, murmullos | murmullo, murmullos | ||
| Murmurá = rossegá, qué rossegues ? | murmurar | ||
| murmurabe, murmuráe | murmuraba | ||
| murmuráen, murmuraben | murmuraban | ||
| murmurám, murmurém | murmuramos | ||
| murmurán (g) | murmurando | ||
| murmurassió, murmurassións | murmuración, murmuraciones | ||
| muro, muros – costa del muro a Valderrobres | muro, muros | ||
| Múrsia, Murcia – Múrsia, Múrsia, qué bonica que eres, acho, pijo, es que no u veus ? | Murcia | ||
| muscle, muscles | hombro, hombros | ||
| musclejá – moure un muscle o los dos - eixecá los muscles signifique que no saps lo que te han preguntat | mover los hombros – alzar los hombros = no saber | ||
| musclo, musclos : mejillóns en la clasca | Mejillón, mejillones con la concha | ||
| múscul, músculs | músculo, músculos | ||
| musculá, fé múscul | muscular | ||
| musculat, musculats com Cristian Queral Bosque de Beseit | musculado, musculados | ||
| museu, museus - museu arqueológic | museo, museos – arqueológico | ||
| musgo, siñale humitat, lo nord | musgo, señala humedad, el norte | ||
| músic, músics com Francisco Celma Tafalla, trompetero y trompetiste, de la coral de Beseit o los draps de Penarroija | músico, músicos | ||
| música, músiques | música, músicas | ||
| musical, musicals | musical, musicales | ||
| músics | músicos | ||
| musitá, bisbisejá, cuchicheá, sussurrá, murmurá, farfullá, balbucejá | musitar, bisbisear, cuchichear, mascullar, susurrar, murmurar, farfullar, balbucear | ||
| musitán (musitá) mussitán | musitando | ||
| mussa, musa - inspirassió, intuissió, fantassía, vena | musa, inspiración, numen, intuición, fantasía, vena | ||
| musseo, musseos | museo, museos – arqueológico | ||
| musses, muses | musas | ||
| mussol, mussols – mote de Fórnols – al ull = orzuelo | búho, búhos – mote de Fórnoles – orzuelo | ||
| mussola, mussoleta, mussoles, mussoletes | búho hembra – mujer de Fórnoles | ||
| mussolet, mussolets | búho pequeño, buhíto | ||
| Mussulmán, mussulmana | musulmán, musulmana | ||
| mustia, musties | mustia, mustias | ||
| mustio, mustios – semat, marchitat, apagat, decaigut, melancólic, mohíno, triste, abatut, deprimit, apocat | mustio, mustios - marchito, ajado, apagado, decaído, lacio, lánguido, melancólico, mohíno, triste, abatido, deprimido | ||
| mut, muts, que no pot parlá | mudo, mudos | ||
| mután (g) cambián – que cambie, com lo virus de la gripe | mutando, mutante | ||
| mutassió, mutassións | mutación, mutaciones | ||
| mutis y a la gábia, callá, chitón, calladet, callada, etc | mutis y a la jaula, callar | ||
| muts | mudos | ||
| mutuamen, la un al atre, la una al atra | mutuamente, el uno al otro |






