Capitol XC. Com la senyora crida lo seu spos Joseph que hoys lo seu fill que ja hauia començat a parlar.

Capitol XC. Com la senyora crida lo seu spos Joseph que hoys lo seu fill que ja hauia començat a parlar.

La senyora volent comunicar a joseph lo gran goig que tenia com lo senyor fill seu començaua a parPlar crida dient. ¶ Venite et audite quia (qnia) dominus locutus est. Volent dir. Veniu joseph e haureu alegria car hoyreu lo senyor fill meu que ja parla. E ell venint ab goig inestimable acostas a la senyora e prengue lo Rey del cel dels braços de sa senyoria: e ab gran feruor de amor alçaual en alt començant lo a ballar: dientli. ¶ Loquere domine et audiat seruus tuus: sonet vox tua in auribus meis. Volent dir. Parlau senyor meu e hojaus lo seruidor vostre: sone la dolçor de la vostra veu dins les mies orelles: e descansare de tots los meus treballs. E lo senyor mirant lo en la cara ab vna rialleta posantli les manetes sobre lo cap deyali balbucejant Pare. O qui pot estimar quanta fon la dolçor que la anima de Joseph senti hoint vna tal paraula: quant repos e descans prengue en tots los treballs seus. E per extrem goig lança moltes lagrimes: e dix. O bonea infinida quanta es aquesta que yo hoia de vostra magestat vna tan amable paraula tots los treballs e congoixes que passar poria son cami delit: puix me veig senyor per vos tant amat e fauorit. O senyor que mes puja e mes alegra vna consolacio vostra que tots los delits e plaers e prosperitats que en lo mon hauer se poden. O vida mia y tan rich y tan heretat so yo tenint a vos en los meus braços. Tots los plaers e prosperitats de aquesta miserable vida serien per los mortals auorrits si de vostra clemencia sentien vna poqueta consolacio. E la excellent senyora mirant la festa y alegria que joseph feya staua molt aconsolada y contenta: e deyali. O joseph aquest senyor fa bon seruir e amar qui largament y abundosa pagua e satisfa als seruidors seus donant a ells. Pro terrenis celestia pro temporalibus sempiterna pro modicis magna. Car per les coses terrenals leixades per amor sua dona les celestials: per les temporals les eternals: e per minim treball infinit repos. E axi la senyora e joseph ab aquestes consolacions que del fill de deu sentien passauen los treballs e pobrea de la peregrinacio sua: e com mes creixia lo senyor pus clar parlaua: car en totes les coses humanes volgue sa clemencia esser semblant als altres homens: e la senyora augmentaua en moltes consolacions hoint les diuinals paraules del seu amat fill.

Capitol XLVI. Qui continua lo sobre dit.

Capitol XLVI. Qui continua lo sobre dit.

O senyora que altra malaltia haueu a guarir molt dolorosa e poch planguda: qui ha nom puagre: qui significa los inconstants e no ferms en les obres sues: Aquesta malaltia senyora sera per vostra merce molt planguda e ab summa diligencia curada: Car vos sabeu quants perills en si porta: Aci senyora amprareu los guants guarnits de vert mouent los a speranca dels bens esdeuenidors: los quals nos atenyen si no per treballs continuats: seguint lo exemple dels sancts que fins a la fi han perseuerat: E perço vostra senyoria los dira. ¶ Si vis saluari semper studeas imitari vitam iustorum: fugiens exempla malorum. Volent dir a cascu dels malalts: O miserable puagros que ades tens la dolor en hun loch ades en altre: mudant souint de proposit en proposit: e de obra en obra sies cert que sit vols saluar es necessari ab gran studi penses e treballes en imitar e seguir la vida dels justs: e fugir a aquells de qui pots hauer mal exemple de vida: Car los flachs e que facilment se muden: no poden hauer res pus perillos que conuersar ab persones vicioses: ne res pus profitos que praticar ab persones virtuoses e constants: e tenir sobre si gran custodia. ¶ Quia vbi non est sepes: diripietur posessio. Car la hon noy ha tanca facilment se destroeix la possessio E aximateix nou molt al home a no perseuerar en lo be començat presumpcio en confiança de sa propria virtut: E perço es dit. ¶ Qui de virtutibus suis extolliter (extolli + t en ganchet) quasi de medicamento vulnerater (vulnera + extolli + t en ganchet): Car qui de ses propries virtuts se exalça: es axi com aquell que ab la medicina de salut es nafrat e mort. E perço diu salamo. Fili superbia nunquam ascendat in corde tuo ab ipera (i + p en virgulilla + a) enim sumpsit initium omnis perditio. Volent dir: Que cascu se deu molt guardar que superbia ne presumptio no regne en lo seu cor: car ensemps ab ella ve tota natura de perdicio: Es molt necessari al home qui vol perseuerar en vida virtuosa que haja pau e repos dins la sua consciencia: e defora ab totes les creatures: Car per ço es scrit. ¶ Pacem cum hominibus habeas: bellum cum vitijs. Car ab tots deuem hauer concordia e pau: e solament brega (guerra) ab los propris vicis: Car benignitat e dolçor conseruen la anima en tot bon proposit: segons posa Salamo dient. ¶ Simplicitas iustorum diriget eos: et iustitia rectorum liberabit eos. Car la simplicitat dels iusts endrecara a ells en tota virtut: la justicia dels qui son drets e sancers de cor delliurara aquells de tot cayment perillos: O senyora que ab aquestes medicines e empastres (emplastos; emplastes) guarreu axi los dits malalts que prestament los fareu sortir del lit e trobant se sans e forts ab gran goig diran a vostra senyoria. ¶ Vbi (ubi) vis paremus tibi comedere pascha: Volent dir: O senyora excellent en quina manera de virtuts voleu quens exercitem: per que vos venint a nosaltres per amor e caritat portant nos la gracia diuina: pugau fer pascua e gran festa ab nosaltres: alegrant vos de la nostra salut. O senyora que encaraus haureu a exercitar en guarir vna altra malaltia que per natura es incurable. E diuse ceguedat significada per los qui no coneixen: de la qual malaltia vostra merce aura molta pietat: e posant vos en les vostres excellents mans aquells guants guarnits de argent tocarlos eu los vlls del enteniment: dient a cascu d´ells. ¶ Si cognouisses 7 tu: Volent dir O miserable cech e si tut conexies: la malaltia tua seria facil de guarir: car ignorancia fa les poques malalties venir a esser mortals: per que en lo començament no prenen la medicina deguda: axi fills meus duptau vos e no stigau axi encegats. ¶ Timete dominum et date illi honorem quem venit hora iuditij eius. Hajau gran temor de nostre senyor deu e donau a ell honor e gloria coneixent e confessant les culpes vostres Car prestament vendra la hora del seu rigoros juhi: En lo qual los vostres peccats seran vists e coneguts: e siau certs. ¶ Quia dies domini sicut fur in nocte veniet. Car lo dia que lo senyor vendra a jutiar sera axi amagat e secret com del ladre que ve de nit: E guardau no hajau a hoir en aquell estret juhi de boca del jutge. ¶ Propter multudinem (multitudinem) iniquitatis tue et propter dura peccata tua feci tibi hoc. Volent dir Siau certs vosaltres cechs: que per la gran multitut de les iniquitats vostres e per la durea dels peccats per vosaltres no coneguts yous he fet aço: que siau dampnats eternament: e coneguts per totes les creatures e per aquelles menyspreats: puix dauant mi nous sou coneguts ni humiliats: E axi aterrats per gran temor vendran en coneixença de sa gran error: e diran a vostra senyoria. ¶ Illumina occulos meos ne vnquem obdormiam in morte ne quando dicat inimicus meus preualui aduersus eum. Volent dir cascu per si: O excellent senyora e metgessa nostra: Illuminau los meus vlls de vera coneixença per que nom adorma en la mort ignorant los peccats meus: e de aquells hauent poca cura: E que en aquell cars lo Diable enemich meu no puga dir yo he vençut e aterrat: O senyora que la vostra caritat sera tanta que a nengun malalt no direu de no: E per ço senyora vendran a vostra clemencia los forts qui es malaltia molt auorrida sens sperança de salut significada per los indurits e obstinats en peccat: Aci senyora haueu mester hun gran esforç (esforc) e metre les mans dins les entramenes de aquests malalts ab los guants guarnits de groch qui es color clara e resplandent e moureu lo cor de aquells a coneixença clara del perill en que stan: e que nengu nols pot ajudar si ells mateixos ajudar nos volen: E dir los ha vostra merce. ¶ Qui te fecit sine te: non te saluabit sine te. Volent dir: O vosaltres qui continuament stau e perseuerau en peccat e axi voleu viure: Siau certs que aquell senyor quius ha creats e fets sens ajuda vostra: nous saluara james sens voluntat e treballs vostres: E lo temps de mereixer sols es en la present vida: e si aquest despeneu en vicis e peccats queus resta sino la pena per ells meritada: Car scrit es. ¶ Que enim (e+i nassal+3 o Z) seminauerit hom (h+o en virgulilla: hon, hom): hec et meter. Car segons les obres quel home fara axi sera pagat. Filioli recordamini q3 nouissima hora est: E per ço recordau vos fillets que ja sou a la derrera hora: esforçau (se llich ben cla: efforçau) vos a fer bones obres: car certament vos dich. ¶ Bonorum ergo laborum gloriosus est fructus. Car dels bons treballs glorios es lo fruyt: E a cascu d´aquells qui virtuosament haura obrat sera dit en lo pas de la mort per nostre senyor deu. ¶ Date ei de fructu manuum suarum. et laudent eum in portis opera eius. Volent dir. Sia dat a aquest del fruyt de les sues propries mans: ço es lo gran premi que mereix per sos treballs: e sia lohat de les sues bones obres en la porta: çoes en lo eximent de la mortal vida: E ab aquestes medicines senyora fareu cobrar la hoida als sorts: e cascu d´ells lançantse als peus de vostra senyoria: dira. ¶ Domina audiui auditionem tuam et timui Volent dir. O senyora yo hoint les amonestacions de vostra senyoria so vengut en coneixença de la mia error e obstinacio e tem molt la rigor del diuinal jutge: Per que soplich a vos senyora metgessa que de aquesta malaltia maueu guarit: me doneu alguna medicina per a vsar que no torne en la dita malaltia: E vostra merce respondra ab molt plaer dient. ¶ Serua mandata. q3 breues dies hois sunt. Volent dir: Fills meus no es cosa nenguna que axius preserue de tot mal com es seruar los manaments diuinals: e tot ço a que lome es obligat: Car los dies de la vida dels mortals son tan breus que nengu nos deu enujar de qualseuulla treball que porte: puix sab que tan poch te a durar car la mort es fi de tots treballs de aquesta vida: E qui be viu e ordenadament la fi ha segura: segons es scrit dient. ¶ Non potest male mori qui bene vixerit: car no pot mal morir qui be ha vixcut: E aquestos senyora molt contents de les vostres medicines e bon regiment sotsmetranse tots a la hobediencia de nostre senyor deu e vostra: guardantse de tornar en la primera malaltia: O senyora clement que altra manera de malalts vendran a vostra senyoria: los quals ab signes demanaran ajuda: car son muts e parlar no poden: Aquells senyora son entesos per los qui mal regeixen la lengua e no donen a nostre senyor deu la lahor que deuen: E vostra merce rebent los ab molta pietat entendreu solicitament en la curacio d´ells: E tenint en les vostres precioses mans aquells guants guarnits de morat: qui es color foscha e molt honesta: Tocar los ha vostra merce en lo cor escalfant aquell ab les vostres propries mans: Car la fredor del cor fa cessar la lengua de son virtuos exercici: e d´aqui senyora fareu sortir la foscha e amagada deuocio: E apres tocar los eu la lengua purgant aquella: e fareu publicar la dita deuocio per paraules manifestes dient a aquelles. ¶ Loquimini et clamate: quia volo vos orare in omni loco leuantes puras manus sine ira et disceptatione: Volent dir: Puix per lo tocament meu sou guarits: parlau e cridau: car la voluntat mia es que oreu en qualseuulla loch queus trobeu leuant les mans al cel ab puritat de conscientia sens ira nenguna ne contencio: ans ab vera humilitat e pacificacio. Car tals oradors vol lo pare eternal. E perço dix Dauid. ¶ Respexit in orationem humilium: et non spreuit precem eorum. Volent dir. Que nostre senyor deu mira e aproua les oracions dels humils: e no menysprea james les pregaries d´aquells. ¶ Quia oratio humiliantis se nubes penetrat. Car la oracio de aquell que se humilia penetra les nuus. ¶ E aquest exercici de lohar vostre deu y creador vull que proceeixca de cor. Car dich vos certament. ¶ Si cor non orat in vanum lingua laborat. Que si lo cor no es atent en la oracio en va treballa la lengua. ¶ Quia deus non aspicit verba orantis: sed attendit cor deprecantis. Car lo senyor no mira les paraules del qui ora: ans aten al cor e a la affectio ab que es pregat. ¶ O senyora que aquests muts hauent cobrada la paraula per mija de vostra senyoria: e trobantse desijosos e inflamats de continuar e perseuerar en la lahor diuina diran a vostra merce. ¶ O inclita senyora sia de vostra merce darnos algun orde ab que perfetament pugam seruir e lohar aquell senyor fill vostre: segons per vostra altesa som amonestats. E vos senyora dir los eu. ¶ Fills meus. la preparacio vostra per a ben perseuerar e obtenir lo que demanau ha de esser aquesta. ¶ In sanctitate et justitia coram ipso omnibus diebus vestris. Car es necessari siau sancts dins en lo cor: e defora en les obres: e que siau axi justificats que nengun peccat en vosaltres no puga aturar per sols vn moment: e queus esforçeu de star en la presencia diuina continuament: ço es en gracia sua. Car nengu no li sta dauant sino aquells qui posseeixen la dita gracia: e en aço perseuerareu tots los dies de la vida vostra: auorrint lo mon e totes les coses sues. Car dich vos certament. ¶ Longe est mens illius a deo: cui hec vita dulcis est. Co es que es molt luny de nostre senyor deu la pensa de aquells a qui la vida present es dolça e plaent. ¶ E los dits malalts senyora molt inflamats de la resposta de vostra senyoria esforçar san a posar per obra lo per vostra merce manat. Axi senyora veus açi los guants vostres a que han a seruir. E la senyora ab molt plaer accepta los dits guants e comanals a vna de ses donzelles nomenada prudencia: dientli quels tingues prests per a quant vendrien los malalts a esser curats.

Capitol XCV. Com per manament de deu la senyora torna en la terra de israel e vingue en natzaret hon troba la sua mare sancta Anna.

Capitol XCV. Com per manament de deu la senyora torna en la terra de israel e vingue en natzaret hon troba la sua mare sancta Anna.

Com ja la senyora fon coneguda en Egipte la gent de la terra vista la sua grandissima humilitat e conuersacio graciosa estimauenla molt: e sa merce reposaua entre aquella gent vista la amor que li portauen: plague a nostre senyor deu que tornas a sentir los treballs de caminar. E complits set anys de la peregrinacio sua fon feta diuinal reuelacio manant que tornas sa merce ab lo fill seu en la terra propria: dient en sompnis a Joseph. ¶ Surge et accipe puerum et matrem eius: et vade in terram israel: defuncti sunt enim: qui querebant animam pueri. Volent dir. Leuau joseph car lo repos vostre no es en la present vida: ans vol lo senyor que treballeu augmentant los vostres merits. E preniu lo fill de deu ab la senyora mare sua: e tornau en la terra de israel: car morts son aquells qui matar volien lo senyor en la tendra edat sua. E la senyora informada per joseph de la reuelacio a ell feta comunica de aço ab lo senyor fill seu: lo qual li dix largament tots los misteris del seu anar e venir: car les coses secretes a sa senyoria sola per lo seu fill eren (fique ereu, típica errada n-u) reuelades sens nenguna cuberta. ¶ E sentint sa merce la voluntat diuina tantost desempacha de vendre aquella poca roba que tenia per comprar vna somereta per al cami. E prenint comiat d´aquelles dones que mes amor e familiaritat li hauien mostrada comença son viatge per tornar en judea. E passaren per aquell mateix desert per hon eren venguts: retornant a sentir les dolors e treballs que en la venguda hauien sostenguts. E com foren entrats en terra de israel joseph demana de noues e diguerenli que Archelau regnaua en judea apres la mort de son pare Herodes. e de aço lo prom (prohom) se altera molt tement que lo dit Archelau no hagues heretada la malicia de son pare ensems ab lo regne: e perço no gosa portar lo senyor e la mare sua en Judea: ans sens ana ab ells en Galilea: e aqui aturaren en la ciutat de natzaret: no sens gran misteri: car prophetizat era. Quoniam nazarenus vocabitur. E venint la senyora en la dita ciutat troba la virtuosa mare sua Anna mig morta del gran enyorament e tristicia que passat hauia per la sua absencia: e besantli les mans ab gran reuerencia alegras molt de la sua vista. E la gloriosa Anna abraçant la senyora filla sua e mirant lo seu excellent net fon axi recreada e aconsolada que oblida totes les dolors passades e ab goig no recomptable dix. Ay la mia filla que ara so yo tornada de mort a vida: puix vos he mereixcut veure. ¶ E prenint lo seu excellent net posal se en la falda ab singular amor: e miraual ab delit no recomptable vehent lo ja tan granet que hauia huyt anys complits. E fon axi recomplida de alegria que sens parlar escampa infinides lagrimes mullant lo cap e la cara de aquell glorios net: besantlo moltes vegades ab sobirana alegria: e senti en si tanta consolacio que estimar ni dir nos poria: e dixli mirantlo en la cara. O magestat infinida la sola vista vostra basta a resuscitar los morts e aconsolar los tribulats: e a guarir los malalts. Car yo senyor he passat tanta dolor per la absencia vostra que la pena mia era pijor que mort: e ara que he vist a vos vida de la mia anima tota dolor es de mi partida: car vos sou consolacio e salut mia. E la dita senyora anna presenta al seu amat net vna camisa que li hauia feta per goig de la venguda ab freset dor en les manegues e en los muscles: la qual lo senyor vestia ab molt plaer per amor de la sancta auia sua: aquesta camisa es restada en lo mon per vna singular reliquia. E per privilegi de gran excellencia ha plagut a nostre senyor la posseixquen los reys de Arago com a fidelissims crestians e deuots: los quals tenen la dita camisa en singular veneracio e reuerencia e sperant ab gran confiança que aquell senyor que la vestida e portada fara grandissimes misericordies e gracies a la casa de Arago e a tots los deuallants de aquella: puix tan digna e excellent reliquia los ha comanada. e les senyores germanes de la mare de deu qui ja eren casades e stauen en les posades sues sentint la venguda de sa senyoria: e com era plegada de cami: vingueren prestament a fer reuerencia a sa altesa alegrant se molt de la sua venguda offerint se al seruir de sa merce en tot lo quels fos possible. E axi la senyora mare del fill de deu atura en natzaret en casa sua passant la vida stretament viuint de sos treballs: segons acostumat hauia stant en egypte. e lo senyor fill seu creixent seruia a sa merce ab molta amor e plaer: e sa senyoria mirant e contemplant aquell fill tan amat descansaua de tot son treball ab tot que les consolacions de sa senyoria en la present vida son stades mesclades ab infinides dolors de les quals ne direm ara vna de les pus viues que sa altesa senti.

Capitol lviij. Com los sancts angels del nouen orde foren ab la senyora lo.ix.dia per fer reuerencia a aquella

Capitol lviij. Com los sancts angels del nouen orde foren ab la senyora lo.ix.dia per fer reuerencia a aquella (falte .)

Venint lo nouen dia foren aqui los sancts angels del menor orde e rebent los sanct Miquel ab gran alegria e goig e portals dins la cambra de la senyora: e dix a sa merce. O excellent senyora aquests son vns officials per lo senyor fill molt amats e estimats. Car son dits pares e aduocats dels orfens. Aquests senyora tenen en cura e guarda los miserables fills de Adam: dels quals son molt ansiosos e curosos. E han ho be menester: car son constituits e posats entre infinits perills de diuersitat d´enemichs. ¶ Nec enim posset tuta esse humana infirmitas inter tot et tantas hostis illius insidias: nisi sanctorum angelorum muniretur auxilio (anxilio). Car sia certa vostra senyoria no poria la infirmitat humana esser segura en tantes batalles e persecucions de enemichs sino fossen guardats e defesos per la custodia angelica. E la senyora vehent aquells gloriosos sperits dits pares dels orfens: alegras molt dells mostrant grandissim goig de la sua venguda: e dix los. Be siau venguts pares dels miserables fills de adam: vosaltres teniu offici tal que de necessitat priuareu molt ab lo fill meu e ab mi: car les majors fahenes que son en la cort sua son les que vosaltres haueu a menejar: ço es de la saluacio dels homens. Aquest negoci es tan car a la magestat del meu fill que per acabar e complir aquell es deuallat del cel en la terra: perque vosaltres per amor sua deueu esser molt solicits de la salut de aquestes animes a ell tan cares. e no hajau esguart a la desconeixença dels dits miserables fills de adam: sino sols a la bonea del creador vostre y seu qui tan carament los vos ha acomanats. E per que millor pugau exercir esta fahena tan gran y tan difficil vull que hajau de açi auant en companyia vostra continuament tres donzelles mies ço es: Pietat. Beniuolencia: Solicitat. e que los homens coneguen que per la noua incarnacio del fill de deu vosaltres los tractau ab multissima pietat mes que no haueu acostumat: cobrint e dissimulant los seus mals e comportant aquells (segons la q en rayeta vertical: qui : aquills) longament: los quals solieu punir brauament: e quels mostreu molta beniuolencia comunicant los molts secrets de la amor diuina e dels infinits delits que han a posseir en parais sius hobeixen e segueixen vostres consells: e que ab solicitut continua penseu en portarlos per la via de salut. e de aço teniu manament de la magestat diuina segons dauid ha reuelat als fills vostres: dient a cascu de aquells. ¶ Angelis suis deus mandauit de te vt custodiant te in omnibus (o+i nassal:mni en este cas+bus) vijs tuis. Car vosaltres sou constituits curadors e guiadors dels exellats e bandejats fills d´Adam: als quals deueu endreçar en totes les vies e carreres sues: puix sabeu aquesta esser la voluntat de nostre senyor deu: e yo queus ho acomane ara nouament de part del seu fill e meu: lo qual vol que (volq3: volquem) los homens a vosaltres acomanats sien pus segurs e mes guardats e conseruats e que com cascu d´aquells sera (ßa) d´edat de distrecio que per vosaltres sien induits e consellats a fermar matremoni ab set donzelles mies les quals son aquestes. Fe: sperança: amor: temor: humilitat: penitencia: e perseuerança. Aquestes los guardaran e deliuraran de tot perill els portaran finalment a la eternal beatitut: segons es scrit. Dient. ¶ Saluatus est vir infidel´ per mulierem fidelem. Car lome infel e desobedient a son deu e creador sera saluat per les dites mullers fidelissimes. car la primera que es fe lo apartara de tota error donant li conexença de la veritat que te a seguir e de les obres que te a fer conformes a la fe: perque la dita fe sia viua e meritoria. E de aqui tantost lo abraçara la sperança e dira ab vna gran fermetat de cor ¶ Ego enim sic curro non quasi in incertum. Volent dir. Yo si treballe corrent per lo curs de aquesta mortal vida nou faç vanament ne sobre cosa incerta: ans so molt segura que aquell larch donador me dara lo premi molt major sens comparacio que mos merits no meriten. E coneguda aquesta gran magnificencia e liberalitat diuina: encendras en amor d´aquell sobiran be qui sols mereix esser amat: e de aquesta amor paternal sortira la amor filial: car nunqua tem verdaderament de temor virtuosa lo qui no ama: e lo axi temeros guardas de offendre lo seu amat e tota cosa leixa per cara que li sia per no rompre la dita amor: e com mes lome sentira de aquesta amor diuina molt mes coneixera la sua propria miseria. e de aqui se engendrara la profunda humilitat en la anima: La qual humilitat fa desijar al home poder satisfer a deu de les offenses que fetes li ha. E aquest virtuos e humil desig li fara pendre ab molta patiencia totes les tribulacions e congoixes que deu promet li vinguen de qualseuulla natura sien: e no solament acceptara les dites penes alegrament ans voluntariament se donara a molta penitencia: apartant de si tots delits e plaers donant a la sua persona molta manera de treballs e penes per subiugar la carn sensual al sperit. E sentint lome la dolçor e repos que sta amagat dins los treballs de penitencia es animat a perseuerar en tota virtut fins a la fi de la vida sua: e lauors rebra lo guardo infinit per los treballs finits. e axi los homens ligats per matremoni ab aquestes donzelles seran axi forts y ferms e molt feruents e promptes a tot be que vosaltres los portareu per tots los camins que volreu. E diran ab molt plaer. ¶ Sic transeamus per bona temporalia vt non amittamus eterna. Volent dir. O pares e guiadors nostres siau certs que axi volem passar per los bens e plaers d´aquest mon: que per ells no perdam nenguna cosa de la seruitut diuina: ne la vida eternal per a la qual som creats. E los angels hoydes les rahons de la sua reyna y senyora foren alegres de goig infinit e besant la ma a sa altesa: digueren. ¶ O maria gratiam apud (apd´) dominum inuenisti et hanc per totum mundum diffundere meruisti. Volent dir. o senyora maria vos sou aquella que haueu trobada gracia dauant lo senyor: e per lo mija vostre la dita gracia es stada per lo mon escapada sobre los fills de Adam de qui nosaltres tenim cura. E perço senyora som açi per adorar lo fill vostre regraciant a la magestat sua la gran misericordia que ha feta als criats nostres fills d´adam exellats de parays: als quals nosaltres no podiem aiudar per molt que fossem curosos e ansiosos de ells: que a la fi tots no deuallassen en infern. Car fins açi no hauem vist goig nengu dels dits criats nostres que ab companyia nostra los poguessem portar a regnar en parays: ans venint cascu de ells a la fi dels seus dies los hauiem a leixar en lo carcre (carcer, càrcer; cárcel) tenebros de infern condempnats a mort eternal per lo peccat e deslealtat del seu primer pare. ¶ E ara senyora venint lo vostre excellent fill e vestint se aquesta natura ha axi viuificat lome quens pot molt be dir. ¶ Sicut in adam omnes moriuntur ita et in xpo omnes viuificabuntur. Car axi com en Adam tots los seus fills foren sentenciats a mort: axi per la venguda de a aquest redemptor deu e senyor son restituits a vida eternal: de que nosaltres aconseguim vn singular goig. ¶ Et gaudium nostrum nemo tollat a nobis. Car som molt certs que aquest goig nengu nol pora leuar a nosaltres: si lome se volra conseruar en la gracia a ell donada. ¶ Perço suplicam a vostra senyoria quens vulla prestar ajuda en conseruar aquesta gent qui te la natural inclinacio tan reuessa e peruersa per lo peccat del pare seu que ab grans ginys e affalachs los hauem a portar a parays. E han molt necessari la intercessio de vostra senyoria qui pot tot lo que vol: Car de vostra excellencia es dit. ¶ Non enim decens est vt ei aliquid deneget: qui matrem honorare precepit. Car no es cosa decent que lo senyor fill vostre denegue nenguna cosa per vostra merce demanada: lo qual ha manat estretament honrar e obehir la mare ¶ E les virtuts nomenades que la senyora hauia triat per a esser mullers dels fills de Adam hoint parlar la senyora e los angels tant en fauor de aquells que hauien a esser sos marits: enflamades en la amor de sa senyoria per mija de la qual tanta gloria e exaltacio hauia aconseguit lome peccador: agenollades dauant sa excellencia començaren a cantar dient. ¶ O benignissima omni laude dignissima quia per te reparata sunt omnia: et exaltatus homo et paradisus apertus. Volent dir. O senyora benignissima e dolça digna e mereixedora de tota lahor: car per vos totes coses son stades reparades: e lome singularment exalçat: e parays per a ell vbert. E perço senyora nosaltres som molt contentes de fer ab los dits fills de Adam matremoni car vehem en ells girada la sort: ço es que tots los que fins açi los auorrien e hauien en hoy: ara los amen e han plaer de acostarse a ells. Car fent pau ab lo creador lan feta ab totes les creatures: la qual pau senyora ses tractada y fermada per lo vostre dolç parlar: e per ço dignament pot esser cantat a gloria de vostra senyoria. ¶ Benedictum sit eloquium sanctum tuum: et benedicta sint omnia verba oris tui. Car ab molta raho deu esser beneyt lo parlar vostre e totes les paraules de la vostra sanctissima boca. E dit aço leuarense a dançar les dites donzelles: e los angels ab elles ab gran alegria. E acabada la jornada partirense se aqui los gloriosos pares dels orfens molt contents de la excellent senyora e de ses donzelles.

Catalá grups aragonesos no franjolins

Catalá grups aragonesos no franjolins.

https://tempsdefranja.org/territoris/arago/el-catala-en-les-grups-aragonesos-no-franjolins/

Màrio Sasot (capsot y franchiste)

 

Algunes agrupacions musicals aragoneses no originàries de l’àrea territorial de llengua catalana –la Franja-, principalment formacions de música folk, tenen en el seu repertori cançons amb lletres en català o bé temes instrumentals que recullen músiques tradicionals franjolines. Moltes d’estes agrupacions també incorporen en les seues actuacions cançons en aragonès, fent ben visible i posant en valor d’esta forma el trilingüisme del nostre territori i el respecte de les formacions musicals aragoneses a la diversitat de llengües. 

El grup que incorpora més cançons en català és La Chaminera, format pels veterans músics Angel Vergara i Maria José Menal. El primer ha format part altres agrupacions musicals com l’Orquestina del Fabirol o Los Titiriteros de Binèfar i Angel Vergara i Cia, en estes dos formacions també ha participat Maria José Menal. La Chaminera ofereix la possibilitat de fer actuacions íntegrament en català i, per això, ha participat en el Programa Jesús Moncada que ofereix el Govern d’Aragó. En el seu extens repertori interpreten cançons recollides per tota la Franja:’ La Cllavilla’ de Bonansa, ‘Ai, quin fred que fa’ de Tolba, ‘Lo coro de l’astiore’ (estixora) d’Albelda, ‘La ovella modella’ de Tamarit, ‘La gaiteta de Villella’ de Fraga, ‘La mare de Déu vindrà’ i ‘La lluna, la pruna’ de Mequinensa, ‘Romanç de Catalineta’ i el tema instrumental del tradicional ‘Bolero del Pol·linari’ de Favara, ‘Plateret d’enciam’ de Nonasp, ‘Palometa baixa del cel’ de Maella, ‘Albades’ de Bellmunt i Calaceit, ‘Tota la lluna’ cançó de joc de la Freixneda, ‘La balladora quan balle’ de Pena-roja de Tastavins, ‘Folies’ i ‘Lo moixó de Montpeller’ de Mont-roig i ‘Los esclops de Déu’ d’arreu del territori. Bona part del seu ampli repertori en català recupera textos i músiques dels reculls Lo Molinar (1996) i Bllat colrat!(1997) que la pròpia La Chaminera considera com un model a seguir d’investigació literària popular a tots els territoris aragonesos. Els dos músics acompanyen les seues actuacions d’una gran diversitat d’instruments tradicionals que mostren en les seues actuacions als assistents: gaita de boto, tabal, pandero, chicotén, flabiol, culleres, guitarra, requinto… Angel Vergara també ha publicat CDs, llibres i articles sobre la recerca de materials del folklore aragonès.

 

Chicotén és una de les primeres formacions de folk constituïda a la segona meitat de la dècada dels 70 i que va tindre una trajectòria molt breu. El seu segon treball enregistrat en 1979 el titulen Albada de Beseit/Paloteado de Boltaña on apareix l’albada recollida per Arnaudas com a tema instrumental. El 2000 apareix un llibre de petit format i un CD, treball que titulen Chicotén 3. La fiesta en Teruel on hi participen entre altres músics Angel Vergara, Maria José Menal i Eliseo Parra com a coordinador musical. En el CD apareixen diferents temes del Matarranya: una introducció tradicional de la Canyada de Beric instrumental, una ‘Aurora’, localitzada a la Freixneda i una cançó del mayo de la Codonyera totes dos en castellà recuperades per Arnaudas. La Birolla, grup també desaparegut, el seu últim treball enregistrat data del 2003. En Hojarasca (1998) interpreten tres temes instrumentals en què els seus títols fan referència al nostre territori o a la nostra llengua: ‘Mazurka de Torredarques’, ‘Per damunt de la teua finestra’ i ‘Cercavilla de la Ronda Vella’. Un altre grup amb una trajectòria musical breu -1988-2002- és Ixo Rai! que en el seu Con agua al cuello (2001) trobem la lletra d’una cançó en català, ‘Molt de soroll’ i on hi participa fent cors i com assessor lingüístic el cantautor de Saidí Anton Abad com pot llegir-se a la caràtula del CD. L’Orquestina del Fabirol, formada el 1986 a Saragossa i resident a San Chuan de Plan al Sobrarbe, tenen editats fins a nou treballs discogràfics. En Suda, suda, fabirol (1989) amb l’Angel Vergara al grup, enregistren ‘Vals d’Albelda’, ‘Ball dels salvatges’, ‘Mazurca de Moresma de Benabarre’, ‘Tonada d’arribada’ i ‘Ball plla’, tots temes instrumentals. A Zorras, pollos y villanos (1991) interpreten el conegut i popular ‘Ball del poll d’Aiguaviva’. I a Albada al nacimiento (1996) la cançó que s’acompanya amb text ‘L’infantó no vol callar’ extreta del cançoner català. També interpreten a través d’una auca el ‘Romanço de la Catarineta’ ben popular a la Ribagorça. Este grup ens confirma que té més treballs en la nostra llengua però la falta de temps i diners per enregistrar els materials musicals fan difícil l’eixida al mercat de nous CDs. El grup folklòric Aires de Albada, en el seu treball Albadas, jotas y fandangos (1999) inclouen ‘Albades de Mont-roig’ cantades en castellà i recollides i publicades per Arnaudas en el seu cançoner.
El grup Escandallo de Saragossa en les festes del Pilar del 2000 interpretaren una versió cantada de ‘Albada de Beseit’ amb la lletra recollida per Arnaudas. Els Dulzaineros del Bajo Aragón, actius des del 1987, només fan música instrumental i tenen en el seu repertori ‘Ball de Mont-roig’ i les ‘Albades de Bellmunt’. El ‘Ball de totxets de Camporrells’, ‘Arrastrat’ ball tradicional també de totxets originari de Benavarri i ‘Tonada de comiat’, esta última amb lletra, són peces que estan recollides el en repertori que ofereixen els Gaiteros de Ribagorça. Los Titiriteros de Binéfarinterpreten ‘La coqueta dolça’, ‘Quiquiriquí, què fas aquí?’ i ‘Lo ball de la civada’. La formació ribagorçana Els Ministrils de l’Obach, en les Jornades sobre el català a l’Aragó a Barcelona de l’any passat, ens van oferir un concert amb més de la meitat del repertori interpretant cançons en català. Folk metall és la música que interpreten els components de Lurte formació apareguda el 2003 i que actualment tenen cinc treballs discogràfics. A Neopatria (2011) un tema amb lletra en català ‘Parla la mort de mi’ i a Última frontera (2013) ‘Pedres de foc’.

En el projecte musical d’ASCUMA, coordinat per Marc Martí, Sons del Matarranya. I Recopilatori de les Músiques del Matarranya (2007) on un dels objectius era gravar un doble CD, van participar cantant lletres en català els grups aragonesos no franjolins: Prau, Mallacan, Inestables, Dechusban, Manos muertas i Gen.

 

Capitol CIV, Com lo senyor conforta lo glorios Joseph stant propinch a la mort:

Capitol CIIII (CIV; ciiij). Com lo senyor conforta lo glorios Joseph stant propinch a la mort: donant li seguretat de la saluacio sua.

Lo senyor fill de deu: vehent lo seu virtuos pare joseph: axi alterat per los pensaments temerosos: que de la sua profunda humilitat proceyen dix li. O joseph no temau. Ego sum iudex et testis: quia data est mihi omnis potestas in celo et in terra. Volent dir. Ab tot que vos pare meu joseph hajau raho de tembre segons la fragilitat humana: recort vos que yo so aquell quius tinch a jutgar: e so verdader testimoni de les vostres obres virtuoses: e no he mester altre informador e ab mi sols haueu a liurar les vostres fahenes. Car tota potestat es a mi donada en lo cel e en la terra. E yo so lo jutge general de tota creatura. e axi alegrau vos pare meu: car gran es la amor queus tinch. E siau cert que los vostres seruicis me son stats tan acceptes queus dellibere premiar molt copiosament. car vos poreu dir ¶ Reposita est mihi corona iusticie quam reddet mihi dominus in illa die iustus iudex. E aquesta corona dignament per vos meritada: vos posare yo de la mia ma aquell dia que per mort deuallare als lims: hon araus tramet. car mostrant se aqui la diuinitat mia graduare a cascu dels que hi sereu en la dignitat que mereix: e sereu certificats del que en la gloria eternal haueu a posseir: quant ensemps ab mi pujareu lo quarenten dia: apres la mia mort e resurrectio. E aqui sera manifest a tots quant sou per mi amat. e tots los angels e sancts admirats de la inestimable gloria vostra diran. ¶ Iste est qui ante deum magnas virtutes operatus est: qui priuilegio amoris precipui ceteris altius meruit honorari. Car veuran clarament e coneixeran que vos sou aquell que grans obres e marauelloses haueu obrades dauant lo meu pare en seruici seu e meu: e dignament per priuilegi de singular amor sereu honrat e exalçat sobre tots los altres: car mereixen ho les vostres excellents obres: les quals en la terra no porien esser premiades: per queus es necessari passar de aquesta vida per la comuna porta de la mort: e hauran fi los vostres treballs: e reposareu en sperança d´atenyer molt prest: lo que dit vos he. E com entrareu dins aquell delitos regne de paradys ab gran alegria direu. ¶ O qp gloriosum est regnum in quo reges congregati sunt un vnum ad laudandum et glorificandum eum: qui super omnes est rex regum et dominus dominantium. O joseph quant sera contenta e farta la vostra anima: quant vos veureu en aquell regne en companyia de tants princeps e reys qui no cessaran de lohar e glorificar lo meu pare e a mi. Totes les dolors e angusties que haueu sentit en lo mon: vehent a mi tant desconegut per los homens vos seran conuertides en grandissim goig: quant me veureu lohat e seruit e molt exalçat per tots los sancts: car en lo mon maueu mes amat que a vos mateix: e en lo cel sentireu goig infinit de la gloria y exaltacio mia. E joseph hoint lo parlar del senyor axi clement e piados fon la anima sua molt alegrada e confortada e ab consolacio no recomptable prengue les mans de sa real senyoria: e dixli. ¶ Spes mea es tu et portio mea in terra viuentium. Volent dir. O senyor y rey de vida vos sou la sperança mia e tot lo meu goig: qui tan largament haueu alegrada y aconsolada la anima mia: e vos senyor sereu la gloria e delit meu en la terra dels viuents. ¶ Ara senyor meu exira la anima mia ab grandissima consolacio e alegria del miserable carçre de aquest cors: puix de la vostra clemencia ha aguda tanta seguretat. O bonea infinida inestimable es la liberalitat vostra qui per pochs seruicis donau tan gran paga. Qui es lo miserable hom qui de vos se aparta sols vn moment: car sens vos senyor meu noy ha consolacio vera en la present vida. De que senyor ab tota la humilitat que puch regracie a la magestat: vostra com vos ha plagut sostenirme en la seruitut e companyia vostra per tant larch temps: car per pus benauenturat me tinch de hauer passat pobrea e molta fretura e continuats treballs seguint a vostra senyoria: que si apartat de aquella hagues senyorejada pacificament tota la monarchia del mon. Sol senyor meu la dolor mia es com nous he seruit ab tanta forsa e virtut com a vostra magestat se pertany: supplicant la infinida clemencia vostra me vulla perdonar tots los deffalliments que he comes en la servitut vostra e de la vostra sancta mare: la qual yo no era digne de hauer per sposa. E ara açi en presencia de vostra senyoria li deman perdo d´aquella errada que fiu quant la volgui leixar coneixent la esser prenyada ignorant la excellencia del seu sanct prenyat: estant en aquest duptos pensament langel me dix. Joseph fili dauid noli timere accipe mariam coniugem tuam: qd´enim in ea natura humana est de spiritu sancto est. E de aço yo auisat per langel: coneixent la culpa mia demani perdo a sa merce tantost: la qual per sa acostumada pietat me perdona de molt bona voluntat. Ab tot que tant com mes clemencia e dolçor conegui en sa senyoria: mes causa de dolor e de penediment fon ab mi del pensament que agut hauia de leixar sa merce: ab la qual yo no era digne de star ni habitar. E aquesta dolor de hauer deliberat de leixar la sua dolça companyia: ha turmentat la anima mia (mla) continuament de aquella hora ença: car no pot esser limitada la dolor de aquell qui offen la persona que molt ama. E perço en aquest darrer examen de la vida mia torne a demanar perdo a sa senyoria. E la senyora hoyda la raho de aquest sanct vell: que ella tan carament amaua: reuengue en tan piadoses lagrimes que parlar no pogue per vna gran estona: e reforçant vn poch dixli. O joseph que vos nom haueu offes en nenguna cosa: ans acompanyada en totes les peregrinacions mies e molt aconsolada en les dolors e congoixes mies: e la vostra companyia me era vn gran spay: e la vostra absencia sera a mi de molta dolor. Ab tot quem alegre infinidament del vostre repos: e com sereu apartat de la vista e pratica de aquest mon desconegut que al seu senyor e creador ha tan mal acullit segons vos mateix haueu vist: e continuara la desconeixença sua fins haja portat a mort lo senyor fill meu que vos tant amau. De veure aquesta acerbissima dolor sereu vos staluiat per la vostra cuytada mort yo sola restare a veure la fi de totes les dolors. E perço de la vostra mort so molt contenta: puix se que la haueu tant desijada e demanada per fugir a aquesta dolor. e acostant se sa senyoria al sanct vell pres lo darrer comiat ab molta caritat e amor confortant lo en lo seu mortal viatge. e despedit de sa merce: dixli lo senyor jesus. Joseph pare meu la vida vostra es stada tan ben regida e ordenada que en vos nos troba nenguna cosa digna de punicio: veritat es que la natura humana es constituida en tanta miseria e flaquea que ab gran difficultat se pot tenir la persona per perfeta que sia de caure en alguns pochs defalliments durant la vida humana. Sine quibus mortalis infirmitas viuere non potest. E de aquestes poques culpes vos vull absolre (absoldre; absolver) e perdonar molt liberalment: perque passeu de aquesta vida ab vera puritat e nedea de anima ab la gracia e benedictio mia. ¶ E lo glorios joseph hoyda la misericordiosa resposta de Jesus e rebuda la absolucio e benedictio sua fon axi recomplit de singular goig e alegria que desijant prest rompre los ligams del cors: dix a la anima sua. ¶ Egredere anima quid dubitas: egredere quid times: octoginta et quinqm (qu+i nassal+q3) annis seruisti deo et mortem times: Volent dir ab gran feruor de amor. O anima mia hix prestament no stigues dubtosa ne temes res: car huytanta e cinch anys son passats de la edat mia seguint lo apetit teu sotsmetent la sensualitat a la voluntat tua en lo seruici diuinal los has despes: perque pensada la bonea del teu magnanim senyor no deus tembre la mort: ans alegrarte molt en la present hora: vehent dauant tu lo fill de deu humanat qui te potestat plenaria de remetre peccats e mundificar aqui ell vol que sia mundat. E per la sua sancta boca es stada absolta de tota culpa. Usquem ad quadrantem nouisimum. Per que ab goig inestimable deus fer ton viatge: e lo virtuos Joseph com hagues axi inflammada la sua anima e ja volgues desemparar lo cors pres les mans del senyor fill de deu ab deuocio e feruor no recomptable e besant aquelles dix. ¶ O fons vite ex quo viuunt angelici spiritus et anime iustorum: tu es aquo cuncta procedunt: tu fons vite: tu auctor salutis eterne in manus tuas dulcissime iesu fili dei viui commendo (o conmendo) spiritum meum. Volent dir. O font de vida de la qual e per la qual viuen los sperits angelicals e les animes dels justs. Tu senyor est aquell de qui totes coses procehexen: tu est font de vida tu est començador de la salut e vida eternal: en les tues mans dolç Jesus fill de deu viu coman lo meu sperit. E dites aquestes paraules aquesta sancta anima se parti de aquell virtuos cors. e la senyora sposa sua resta viuda e ab molta solitut ab la sola companyia del seu tan amat fill: lo qual dona orde en la sepultura del dit joseph axi com si propriament li fos pare: e vestit de dol lo acompanya al soterrar. E la excellent senyora per cobrir los secrets diuinals feu totes les cerimonies que les altres viudes acostumauen de fer.

Capitol XLVII. Com sanct Miquel presenta a la senyora vj parells de tapins

Capitol XLVII. Com sanct Miquel presenta a la senyora vj parells de tapins: dient los calças sa merce quant per sis staments de persones seria reclamada.

Apres fon aqui altre angel ab vn bell baçi fet de coral guarnit dor de molt singular obra en lo qual y hauia sis parells de tapins. E prenint lo sanct Miquel presentals a sa senyoria dient. ¶ Excellent senyora la magestat de nostre senyor deu tramet a vostra altesa aquests tapins per a vostre calçar: car haueu molt a caminar per socorrer a natura humana en les necessitats sues: com per ella sereu reclamada. Los vns tapins senyora son tots de argent specialment obrats: aquests senyora calçareu com sereu reclamada per los homens quis trobaran en stament de gracia. Car coneguda la flaquea humana seran molt certs que sens vostra merce conseruar nos poden. E perço continuament cridaran e diran a vostra senyoria cascu de ells. ¶ Conserua me domina quoniam speraui in te. Volent dir. O senyora y conseruaume en aquest stament glorios: que stiga ferm e constant en la gracia y amor del meu senyor e creador: e deliure de tota offensa sua. E corrent prestament la senyora per ajudarlos dir los eu. ¶ Nolite confidere in cordibus vestris: quia qui confidit in corde suo stultus est. Volent dir. O fills meus qui sou en stament de perfectio: e posseyu (posseíu) la gracia de nostre senyor deu: guardau vos de presumpcio: que no es cosa al mon que pus prestament vos faça caure: ne fieu de la fermetat del vostre cor: car dich vos certament que es be orat qui de si mateix confia. Ans tostemps que sentireu en vosaltres alguna virtuosa disposicio: deueu dir ab humilitat. ¶ Suffitientia nostra ex deo est. Confessant que qualseuulla be o gracia que en vosaltres sia sols es de deu e de vosaltres no res. E axi perseuerareu ferms en la gracia a vosaltres donada. ¶ Los altres tapins senyora son d´vn brocat vert molt singular: aquests calçara vostra merce: quant sera cridada per aquells qui son en peccat mortal. Car los dits miserables trobant se en aquell pou profunde de la jra de nostre senyor deu reclamaran a vostra clemencia: dient cascu per si. ¶ Saluum me fac domina: quoniam intrauerunt aque vsquem ad animam meam. Volent dir. O senyora qui sou font de misericordia saluau nos e deliurau nos: car les aygues de peccat son entrades dins la anima nostra: e han la offegada e morta e apartada del seu creador e noy ha quins delliure sino vos qui sou mare del jutge: ens podeu ab ell reconciliar. E vos senyora hoyt lo crit dells cuytareu ab los dits tapins: e acostant vos a ells: darlos ha vostra merce gran sperança de venia: dient a cascu de ells. ¶ Spera in domino et declina a malo et fac bonitatem. Volent dir. O miserables qui en la profunditat de peccats sou cayguts nous desespereu: ans hajau gran sperança en la clemencia de nostre senyor deu queus haura merce: e apartau vos de tot peccat e mal: e feu obres bones e virtuoses e sereu delliures de la mort eternal. ¶ Los altres tapins senyora son de vellut burell tots brodats de mates de murta: Aquests calçara vostra senyoria com negociara en les fahenes ardues de natura humana. Car a vostra merce han a recorrer tots los temptats e tribulats en la present vida. Los quals diran a vostra altesa. ¶ O tu benedicta super mulieres: que angelos vincis puritate: sanctos superas pietate veni domina in adiutorio populo dei. ¶ Volent dir. O senyora vos qui sou beneyta sobre tot lo linatge de les dones e venceu los angels en puritat e sobrau tots los sancts en excellent pietat: veniu senyora en adiutori del poble de nostre senyor deu e vostre: Car sens vos los tribulats pereixen: los temptats son vençuts. E vostra senyoria respondra a ells dient a cascu per si. ¶ Eleua de tenebris affectionem tuam: et de sempiternis delitijs refice viscera tua. Volent dir. Sabeu vosaltres qui en tants perills e treballs vos trobau: no es cosa nenguna que tant vos puga ajudar a no sentir ni estimar los dits treballs com es leuar la amor e affectio vostra de les coses tenebroses de aquest mon: e fartar e adelitar lo vostre cor: e entramenes en contemplar e desijar los delits eternals. Car aquell sols es dit benauenturat en la present vida qui de cor menysprea tota la felicitat mundana e res no ha menester de aquella. E perço es dit. ¶ Felicissimus est ergo plane cui felicitate vti opus non est. ¶ E molts desijant repos e gloria temporal cahen (cauen; com dien: diuen) en infinides dolors: perque les caygudes dels passats deuen fer cautelosos los presents: e perço es scrit. ¶ Felix quem faciunt aliena pericula cautum. E axi menyspreant lo mon fugireu a tots los mals e temptacions de aquell. ¶ Los altres tapins senyora son de brocat blanch: aquests calçara vostra senyoria com sera cridada per aquells qui son en lo pas de la mort: los quals trobantse en tanta dolor e angustia reclamaran a vostra altesa dient. ¶ O tu pia potens et potenter pia Maria: de qua fons est ortus misericordie: deffende nos in prelio vt non pereamus in tremendo iuditio. Volent dir. O senyora vos qui sou piadosa e potent: e tant com pus potent tant pus piadosa. de la qual axi com de viua font mana a nosaltres la diuinal misericordia: defeneu nos senyora en aquesta estrema batalla: perço senyora que no perixcam en lo temeros juhy que apres la mort speram. E vostra senyoria corrent a ells ab los dits tapins recaptarlos eu aquella gracia final quils emblanquira e denejara la anima fent la molt segura e alegra en son viatge: e dir los ha vostra merçe. ¶ Induite vos armaturam dei vt possitis stare aduersus insidias diaboli. Volent dir. O fills meus nous espanteu en aquest tan stret pas preniu les armes de nostre senyor deu: ço es la sanch del meu fill e ab aquesta armats e guarnits poreu vençre e sobrar les cauteles diabolicals: qui en aquest cars se esforça a fer vos perdre la gracia e amor diuina: La qual per mija de la dita sanch haueu obtenguda: e apres de aquesta gran victoria peruendreu a la gloria de inmortalitat: hon descansareu de tot treball. ¶ Los altres tapins Senyora son de brocat blau: aquests calçara vostra merce quant volra visitar aquell spital de purgatori: hon son aquelles animes turmentades per la sentencia diuina fins sien purgades e fetes dignes de entrar en lo repos de parays. ¶ De aquestes vostra senyoria sera tan ansiosa: que souint los fareu grandissimes misericordies: en special en les vostres solempnitats e festes. En les quals dira vostra excellencia a les dites animes. ¶ In nomine meo petite et accipietis: vt gaudium vestrum sit plenum. Volent dir: o animes penades demanau en nom meu ab gran confiança remissio de les vostres penes en los dies solempnes meus: car no sera negada misericordia a nengu en aquells dies: si ab vera deuocio e fe demana: ans siau certs lo vostre goig sera complit e haureu plenament e complida aquella visio diuina qui tant desijau. E com sereu en aquell repos pregareu estretament per aquells qui de vosaltres se son recordats en lo temps que ereu posats en penes e dolors eus socorrien ab ses oracions e suffragis. E yo per amor vostra sere special aduocada dels dits ben factors vostres: eus offir de james fallir los en les necessitats e angusties sues: Car les obres de pietat me plaen molt: quant mes aquelles que a vosaltres en la gracia e amor del meu amat fill. E aquelles animes senyora no solament en les grans festes vostres: ans en los dissaptes a vostra merce dedicats: cridaran e demanaran a vostra altesa socors e ajuda dient. ¶ Inueniat anima nostra lucem misericordie tue et recreet nos tue pacis dulcebo. Volent dir. O senyora clement troben e senten e sien mereixedores les animes nostres de veure resplandir sobre si la lum clara de la vostra misericordia: e siam senyora recreats ab la dolçor de la vostra pau: quins deliure de la pena que sentim ens porte prestament en lo loch de repos e pau. ¶ Quoniam benigna est misericordia tua et pietas tua in omnes qui inuocant nomen sanctum tuum. Car benigna e molt dolça es la vostra misericordia e pietat a tots aquells qui inuoquen lo vostre sanct e molt glorios nom. ¶ Los altres tapins senyora son de or tirat singularment obrats: aquests estojara vostra altesa per a la derrera jornada quant haura a fer aquell gran cami de la terra al cel. Car sera vostra merce cridada per tota la sancta trinitat: dient a vostra senyoria. ¶ Ascende huc et coronaberis. Volent dir. Pujau açi reyna excellent en la gran ciutat de parays: hon sereu dignament coronada. Aquell dia senyora calçareu los dits tapins de aquell or molt resplandent de inmortalitat e ab aquells entrareu per lo regne vostre de parays ab gloria inestimable: e fareu la cercha per aquella sancta ciutat per alegrar tots los ciutadans d´aquella. Los quals contemplaran vostra senyoria ab goig inestimable (2 vegades in estimable): e diran a vostra merce lo parlar de Salamo qui diu. ¶ qp pulcri sunt gressus tui in caltiamentis filia principis. ¶ Volent dir. O senyora princessa filla y sposa del gran princep deu eternal: y quant vos fa bell veure passejar ab aqueixos tapins resplandents de inmortalitat. ¶ Tots senyora ab gran alegria seguiran vostra senyoria obeint lo per ella manat: com a reyna y senyora nostra. ¶ E la senyora acceptant los bells tapins acomanals a la sua cambrera manantli quels tingues aparellats per a les jornades que sa senyoria los hauria mester.

COBLES AB TORNADA CONTRA AQUELLS QUI INICAMENT E AB ENVEIA

Memoriale n. 49 fol. 126 v.

COBLES AB TORNADA CONTRA AQUELLS QUI INICAMENT E AB ENVEIA HAN INSTAT E PROCURAT CONTRA LO ARCHIVER FER DITA CONSTITUCIO EN LANY MIL DX. (1510)

Homens inichs - e plens de males fades

Han procurat - ligar molt larchiver

Per lo cercar - de no pendre diner

Si doncs abans - cerques no son taxades

Aquest ligam - es fora de mesura

Los damanants - nol volen approbar

E donen mes - dients no per cercar

Mas per bon grat - no curants descriptura

C.

Diu un doctor - (1) de lalta Hierarchia

Que los treballs - nos han abans tatxar

Ans yo primer - som tengut de cercar

E no trobant - mireu com restaria

Valguera mes - que daçi fes enquesta

E nos burlas - del qui viu iustament

E serveix Deu - e Rey e molta gent

Res no volent - sino cosa molt lesta.

(1) N. del A. Misser tal nol vull anomenar açi per quant mon fill li es

molt amic.

Tornada.

Mare de Deu - supplic vos esser presta

Pregar per mi - a Deu omnipotent

Tant quant viure - yo visca sanctament

E menyspreant - aquest mon quim fa festa.

Aquesta altra tornada fiu yo quan fiu solament la primera coble no creent ni fer altra e deya axi.

Mare de Deu - conscientia pura

Pregau Jesus - vostre fill molt car

En quant fare - lam vulla conservar

Tots temps donant - a mi bona ventura. (1)

(1) N. del E. Al fol 74 v. del mencionado códice se encuentra otra copia con las variantes que siguen: el último verso de la segunda copla lo cambia el autor con tenint larchiu - com a cosa molt lesta y en el estribillo (tornada) dice daquest mon la tempesta en vez de aquest mon quim fa festa suprimiendo el otro Mare de Deu etc. Al margen pone esta nota: “Pel cercar han mostrat los que lo han procurat tenir gran enveja e iniquitat. Car no te raho de no dar cascu tant quant li plaura e hajan a fer discus de fer tatxar si bonament se poran concordar. E han pensat fer mal al Archiver e han li fet be car ara donan mes que no faen per no anar ne sperar fer taxar. E per ço com han hagut en aço mala intencio e es damnos a la republica no han volgut los deputats qui vuy son del General de Catalunya entre los quals es don Jordi Sanç preborda de Valencia que lo Archiver ho haja jurar ne oir sentencia de excomunicacio com sia contra tota raho car a cascu es licit pagar e donar ad libitum lo que li plaura."

Para mayor inteligencia del lector nos ha parecido conveniente continuar aquí la constitución o capítulo de Cortes que dio motivo a Carbonell de componer estos versos, y las notas o advertencia que puso al margen de los mismos, del tenor siguiente:

Ferdinandus secundus in prima Curia Montissoni celebrata II die septembris anno MDX pro regestis et salariis Regii Archivi.

Item confirmam la constitutio per nos feta en la tercera cort de Barcelona en lo monastir de frares menors començant. Item statuim e ordenam ab loatio e approbatio de la present Cort que los registres del Protonotari e Secretaris etc. E en aquella anadints statuim e ordenam que lo Protonotari e Secretaris que ara son e per avant seran sien tenguts de posar en lo nostre Archiu Real de Barcelona de deu en deu anys los registres axi Itinerum Diversorum com altres.
E que los qui son fets de deu anys atras encontinent sien mesos en lo dit Archiu e que no sia pagat lo dit Protonotari ne li sia dada remuneratio alguna del proces de la present Cort fins que haia dat compliment al ques obligat juxta forma del present capitol. Volem aximateix e statuim que de les copies autenticas ques trauran dels dits registres o Archiu no puixa lo Archiver o altra persona exhigir sino tant solament quatre solidos per fulla de les coses de paper. E de privilegi o cosa de pergami vuyt solidos per fulla. E mes no puga exigir dit Archiver sino per treballs de cercar los quals no pugua rebre sino que li sien tatxats per lo Canceller Vice Canceller o Regent la Cancellaria tot frau cessant en lo cercar de dites scriptures sobre la qual cerca haia jurar e oir sententia de excomunicatio de fer aquella ab tota diligentia segons request ne sera.

Tot hom se guart de tot hom.

Record com en aquest any comptam MDXIIII divendres a XV de deembre los Deputats del General de Catalunya a instancia de alguns homens inics e enveioses volgueren yo Pere Miquel Carbonell juras e ois sententia de excomunicatio segons vol e requer la dita constitutio e jo fuy content e presti e juri lo dit dia e any en poder de misser... Pla canonge de Barcelona e official del senyor Bisbe dient que jol prestava e la ohia de tenir e servar dita constitucio com havia acostumat per gratia de Deu molt be fins açi. E que tant men servara e he servat sens dit jurament com ara ab dit jurament e auditio de sententia de excomunicatio si be yo no hi so tengut pus lo Rey e la terra nom paguen de mon salari sino a trossos. E vuy me son deguts de mon salari o quitatio mes de CCCCL ducats...

Nota. De la enveia e mal parlar de un doctor lo nom del qual vull callar per bons respectes pretenent que la dita constitutio es ben posada en utilitat de la republica faent hi moltes ineptes e incivils rahons. Al qual li es stat satisfet que no es axi de mi que no so jutge ne dar sententies ne he jurat ne oit sententia de excomunicatio com altres de la Rota que son be e grassament pagats de llurs salaris per lo General de Catalunya e perque no te raho maxime del cercar no han volgut los deputats yo la haia jurada ne oir sententia de excomunicatio. Ad quid perditio haec. Car ja los damanants scriptures del Archiu sin volran usar ne poran usar ellas no volents quin dan sen pot reportar car en aço que nos pot redundar en dan daltre com seria en lo dar de les sentencies si los jutges de Rota eren soldejats e per ço han fet mal de prohibir al Archiver de no pendre lo que mes avant li vol...