Mostrando las entradas para la consulta soldat ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta soldat ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas

martes, 2 de junio de 2026

Sol, Sola, Soldar, Consolidar

Sol, s. m., lat. solum, sol, terre.
El grata e fer e mor lo sol. Roman de Jaufre, fol. 84.
Il gratte et frappe et mord le sol.
Mi lais soven plasmar e 'l sol cazer.
G. Faidit: Mout m' enuget.
Je me laisse souvent pâmer et tomber à terre.
Adv. comp. En miey del sol l' a trastornada. V. de S. Honorat.
Au milieu du sol (par terre) il l'a renversée.
En mieg del sol
Era 'l suari e 'l lensol.
Brev. d'amor, fol. 175. 
Au milieu du sol (par terre) était le suaire et le linceul.
CAT. Sol. ESP. Suelo. IT. Suolo. (chap. lo terra, an terra, anterra; al sol del carré, costa aball o en desnivell, al sol del bancal.)
- Sole, plante des pieds.
Loc. Que siatz totz redons del cap tro 'l sol.
T. de R. Gaucelm et de J. Miralhas: Joan.
Que vous soyez tout rond de la tête jusqu'à la sole.

abarca, abarques, albarca, albarques, sola de goma, soles

2. Sola, s. f., sole, plante des pieds.
Tota bestia cornuda ha las solas dels pes fendudas.
(chap. Tota bestia cornuda té les soles (plantes) dels peus (potes) badades, tallades, en un tall.)
Eluc. de las propr., fol. 230.
Toute bête cornue a les soles des pieds fendues.
Loc. Sieus es Arnautz del sim tro en la sola.
A. Daniel: Ans qu' els.
Sien est Arnaud du sommet jusqu'à la plante des pieds.
ANC. FR. Lui chauffèrent si fort et appreinguirent les plantes des piez, que les soles d'iceulx lui en sont cheutes.
Lett. de rém. de 1421. Carpentier, t. III, col. 815.
CAT. Sola. ESP. Suela. PORT. Sola. (chap. Sola, soles del calsé; planta, plantes dels peus.)

3. Solar, s. m., étage.
Cazet d' un haut solars jos.
G. Raimond: N Ots de Buguli.
Il tomba d'un haut étage en bas.

4. Solier, s. m., charpente, plancher, plate-forme.
Ab que metray 
Fuoc al cloquier, a la tor et al solier.
Arnaud de Carcasses: Dins un verdier.
Avec quoi je mettrai le feu au clocher, à la tour et à la charpente.
Un jorn anet juguant per un solier antic,
Los traus son tut romput, et el cay adenant.
V. de S. Honorat.
Un jour il alla jouant sur un plancher antique, les poutres sont toutes rompues, et il tombe en avant.
Ab tan laisso las plassas e los soliers,
Davalen s' en molt tost per escaliers.
Roman de Gerard de Rossillon, fol. 21.
En même temps ils laissent les places et les plates-formes, ils descendent moult vite par les escaliers. 
ANC. FR. En un solier entrèrent, ù il se herbergèrent.
Anc. trad. des Livres des Rois, fol. 11.
Justice en jugement, firmament del solier de lui.
Anc. trad. du Psaut., Ms. n° 1, ps. 96.
Avecq les bains mirificques à triple solier. Rabelais, liv. I, ch. 55.
Du solier suis descendue en la cave.
J. Marot, t. V, p. 45.
ESP. Solero. (chap. Solera, soleres, de hormigó; plataforma, plataformes, de ferro.)

5. Solar, v., consolider, établir.
Part. pas. Perdon so c' auran solat VII ans, en un jorn o en dos.
(chap. Perden lo que haurán consolidat en 7 añs, en un día o en dos.)
R. Vidal de Bezaudun: En aquel temps.
Ils perdent ce qu'ils auront établi (pendant) sept ans, en un jour ou en deux.
ESP. Solar. (consolidar) (chap. consolidá.)

6. Soldar, Soudar, v., lat. solidare, souder, réparer, consolider.
A soudar rompedura. Brev. d'amor, fol. 50.
(chap. (per) A soldá fractura.)
Pour souder fracture.
Part. pas. Que sian soudatz ab estanh.
(chap. Que siguen soldats en estañ.)
Cartulaire de Montpellier, fol. 139.
Qu'ils soient soudés avec étain.
Tant cum sem frait en aquest segle, tant sem soldat en l' altre.
Trad. de Bède, fol. 68.
Autant comme nous sommes brisés dans ce monde, autant nous sommes consolidés dans l'autre.
ANC. FR. Mais soudain que l'hyver... 
Que la face il solide du baltique Neptun.
Du Bartas, p. 136.
CAT. ESP. PORT. Soldar. IT. Sodare. (chap. Soldá: soldo, soldes, solde, soldem o soldam, soldéu o soldáu, solden; soldat, soldats, soldada, soldades; soldaré; soldaría; si me soldare la fractura de la cadera, aniría a ballá una jota, pero com encara no ha soldat, aniré a ballá una sardana o ball sardo, de Cerdeña, Sardeña y varians.)




7. Solidar, v., lat. solidare, affermir, consolider.
Part. pas. En ayssi que sia solidada la palpebra. Trad. d'Albucasis, fol. 17.
Par ainsi que soit consolidée la paupière.
IT. Solidare.

8. Soliditat, s. f., lat. soliditatem, solidité, fermeté.
Terra... es apelada sol, quar ha soliditat.
Eluc. de las propr., fol. 157.
La terre... est appelée sol, parce qu'elle a solidité.
CAT. Soliditat. IT. Solidità, soliditate, soliditade. (chap. Solidés. ESP. Solidez.)

9. Solidatiu, adj., solidatif, propre à rendre solide.
May dezicatius et mens solidatius. Eluc. de las propr., fol. 267.
Plus dessiccatif et moins solidatif.
(chap. Solidatiu, solidatius, solidativa, solidatives : que se solidifique pronte; v. solidificá : solidificatiu, solidificatius, solidificativa, solidificatives; per ejemple, lo ges, alchés, alchez, o lo simén mesclats en aigua; o la gelatina.)

10. Assolar (asolar), v., unir, aplanir, lier, consolider.
Part. pas. fig. I s te molt fort, e molt es asolada en lhuy.
Liv. de Sydrac, fol. 71.
S'y tient moult fortement, et moult est consolidée en lui.
(chap. Assolá, tombá una paret, casa, etc, anterra, enruná, sorsí : assolo en la massola, assoles en les massoles, assole, assolem o assolam, assoléu o assoláu, assolen; assolat, assolats, assolada, assolades. Va fé airegaz o ventolina y vam plegá les olives a solades, ya no ne ñabíe cap a dal.)

Memoria histórica. A Barselona tindrán que retirá lo alumbrat públic de uns cuáns carrés perque va sé instalat en época franquista.

11. Consoldar, v., lat. consolidare, consolider.
Mundifica be e consolda. Rec. de remèdes en provençal.
Purifie bien et consolide.

12. Consolidar, v., lat. consolidare, affermir, consolider.
Part. prés. Medecinas la carn engendrantz e consolidantz. 
Trad. d'Albucasis, fol. 39.
Médecines la chair engendrant et consolidant.
Part. pas. Pulmo... ulcerat...no pot esser consolidat.
Eluc. de las propr., fol. 52.
Poumon... ulcéré... ne peut être consolidé.
Sia curada entro que sia consolidada. Trad. d'Albucasis, fol. 2.
Qu'elle soit soignée jusqu'à ce qu'elle soit consolidée.
CAT. ESP. PORT. Consolidar. IT. Consolidare. (chap. Consolidá : consolido, consolides, consolide, consolidem o consolidam, consolidéu o consolidáu, consoliden; consolidat, consolidats, consolidada, consolidades; consolidaré; consolidaría; si yo consolidara.) 

13. Consolidacio, s. f., lat. consolidatio, consolidation.
La consolidacio de la plagua.
(chap. La consolidassió de la ferida - llaga.)
Cove que aquela consolidacio sia inscidida.
Trad. d'Albucasis, fol. 13 et 39.
La consolidation de la plaie.
Il convient que cette consolidation soit incisée.
CAT. Consolidació. ESP. Consolidación. PORT. Consolidação. IT. Consolidazione. (chap. consolidassió, consolidassions.)

14. Consolidament, s. m., affermissement, consolidation.
Pren planta... consolidament. Eluc. de las propr., fol. 197.
La plante prend... affermissement.
IT. Consolidamento. (chap. Consolidamén, consolidamens; afortimén, afortimens.)

15. Consolidatiu, adj., consolidatif, propre à consolider.
Emplastres consolidatius. 
Medecinas consolidativas.
(chap. Emplaste consolidatiu. Medissines consolidatives.)
Trad. d'Albucasis, fol. 20 et 47.
Emplâtres consolidatifs.
Médecines consolidatives.
Betum... ha virtut atractiva, consolidativa. Eluc. de las propr., fol. 185.
(chap. Lo betún... té virtut atractiva (s'apegue o enganche), consolidativa (fa fort, enfortix).
Le bitume... a vertu attractive, consolidative.
ESP. IT. Consolidativo. (chap. Consolidatiu, consolidatius, consolidativa, consolidatives.)

Sol, s. m., lat. solidum, sou.

Sol, s. m., lat. solidum, sou.
Per dos sols serai meillz accollitz...
Que per cent vers ni per dozenz cansos.
G. Magret: Non valon.
Pour deux sous je serai mieux accueilli... que pour cent vers et pour deux cents chansons.
Quan pot tant donar, costa il mil sol la bera.
Le Dauphin d'Auvergne: Vergoigna aura.
Quand il peut donner autant, lui coûte mille sous la bière.
ANC. FR. Tort lor fait quant lor sols lo tolt.
Roman du Renart, t. IV, p. 296.
Ils font de cent solds quatre livres, et de quatre livres rien.
Contes d'Eutrapel, fol. 50.
CAT. Sol. ESP. Sueldo. PORT. IT. Soldo. (chap. Sou, sous : moneda. Sueldo, sueldos; Jornal, jornals es lo que pagaben en un día (jorn, jornada); salari de sal.)

2. Solta, Souta, s. f., soulte.
Fassa carta de solta o de quittansa.
(chap. Que faigue carta de solta o de quitansa - quitassió, pago, pagamén.)
Tit. de 1270, de la famille Gasc.
Fasse charte de soulte ou de quittance.
Comptatz los fruitz en souta et en paya.
Tit. de 1287. DOAT, t. XI, fol. 26.
Les fruits comptés eu soulte et en paiement.

3. Soltament, s. m., soulte, paiement.
Soltament et quitament de tot.
Tit. de 1309. DOAT, t. XV, fol. 43.
Paiement et acquittement de tout.
(chap. Soltamén, solta, pago o pagamén.)

4. Soldier, s. m., mercenaire, stipendiaire.
Un soldier es logatz a un senhor. L'Arbre de Batalhas, fol. 127.
(chap. Un soldat mersenari es llogat a un siñó.) 
Un stipendiaire est loué à un seigneur.
5. Sout, s. m., solde, soulte.
El sout que pren cobra son gazardo.
Guillaume de Mur: D' un sirventes.
À la soulte qu'il prend il recouvre sa récompense.
Ieu passera, si 'l soutz del rey agues.
R. Gaucelm: Qui vol.
Je passerais, si la solde du roi j'avais.
ESP. Sueldo. (chap. Sueldo, sueldos; soldada, soldades; jornal; salari.)

6. Soldada, Soudada, s. f., solde, salaire, soulte.
Far t' ai donar tals soldadas.
R. Vidal de Bezaudun: Unas novas.
Je te ferai donner de tels salaires.
Om non lor dara soudada.
Bertrand de Born: Rassa mes.
On ne leur donnera pas de salaire.
ANC. FR. Toutes manières de femmes qui n'ont enfans vont en la bataille avec eulx; aussi bien donnent-il soudées aus femmes comme aus hommes.
Joinville, p. 102.
Quant ireit ses soudées quere.
Marie de France, t. I, p. 408.
CAT. ESP. PORT. Soldada. (chap. Soldada, soldades.)

7. Soldadier, Soudadier, Sodadier, s. m., stipendiaire, mercenaire.
Em sos cavaliers e sos soldadiers. V. et Vert., fol. 56.
Nous sommes ses cavaliers et ses stipendiaires.
Cum sodadier qu' es del tot bezonhos.
Deudes de Prades: Ai! s' ieu.
Comme stipendiaire qui est du tout besogneux.
Desfeiron lor ostz, e deron comjat als soudadiers. V. de Bertrand de Born.
Défirent leurs armées, et donnèrent congé aux stipendiaires.
Ieu estau sai sos paubres soudadiers, 
E 'n lais ma terra.
Aimeri de Belmont: Ja n' er credut.
Je demeure ici son pauvre mercenaire, et j'en laisse ma terre.
- Soudoyer, soudard.
Ges no sap d'Artus tan com ieu fas,
Ni de sa cort on ac man soudadier.
Bertrand de Paris de Rouergue: Guerdo.
Il ne sait point d'Artus autant comme je fais, ni de sa cour où eut (fut) maint soudoyer.
ANC. FR. S' ai retenu maint sodoier... 
O moi remeingniez en soudées.
Roman du Renart, t. 1, p. 75.
Jeo eim le novel soudéer
Eliduc li bon chevaler.
Marie de France, t. I, p. 424.
(chap. Soldat, soldats mersenaris, a sueldo.)

8. Soudadeira, Soudadera, s. f., fille de joie, prostituée.
Pres per molher una soudadeira, que menet ab si lonc temps per cortz.
V. de G. Faidit.
Il prit pour femme une fille de joie, qu'il mena avec soi longtemps dans les cours.

Gaucelm Faidit.

A lei de soudadera e de joglar.
Elias d'Uisel: Lo desirier.
À manière de fille de joie et de jongleur.
(chap. Puta, putes; prostituta, prostitutes; dona a sueldo; escort.)

Puticlub, Venteta, Valdeltormo, Calaceite; Puta, putes; prostituta, prostitutes; dona a sueldo; escort

9. Soldadar, v., solder, payer.
Part. pas. Un cavalier no deu pas, si el es soldadat, acaptar teras (terras) ni vinhas en aquel temps que el es als gatges.
L'Arbre de Batalhas, fol. 93.
Un cavalier ne doit pas, s'il est soldé, acheter terres ni vignes en ce temps qu'il est aux gages.
Subst. Lo soldadat avia pres los gatges per una annada.
L'Arbre de Batalhas, fol. 126.
Le soldé avait pris les gages pour une année.


Lo agüelo y lo Mar. Ernest Hemingway; sol, sols, solet, solets

Sol, s. m., lat. sol, soleil. 
Tan quan lo sols raya.
Pons de Capdueil: Humils e fis.
Autant que le soleil rayonne.
Que l' an cercan... 
D' orient tro 'l sol colguan.
Bertrand de Born: Mon chant.
Que je l'aille cherchant... d'orient jusqu'au soleil couchant.
CAT. ESP. PORT. Sol. IT. Sole. (chap. Sol, sols; solet, solets.)

2. Solelh, Solel, Soleilh, Soleil, s. m., soleil.
Del solelh es esclarzitz lo rays.
B. de Ventadour: Quan la fuelha.
Du soleil est éclairci le rayon.
En luec privat, ab soleil clar.
Deudes de Prades, Auz. cass.
En lieu privé, avec soleil clair.
Fig. Tu yest l' alba del dia
Don lo tieus filhs solelhs es.
P. Cardinal: Vera vergena.
Tu es l'aube du jour dont le tien fils est soleil.
Loc. Anar 1 mes engal soleilh. Roman de Gerard de Rossillon, fol. 93.
Aller un mois égal soleil (du lever au coucher du soleil).
ANC. FR.
Vespres aprochent, solels est resconsés.
Roman de Garin le Loherain, t. 1, p. 20.

3. Soleillet, s. m. dim., petit soleil, soleil doux, tempéré.
E 'l fai estar al soleillet.
Deudes de Prades, Auz. cass.
Et le fait rester au soleil tempéré.
ANC. FR. Ses beaux yeux soleillez qui la faisoient paroistre
Vray tige lumineux de Phébus, son ancestre.
R. Garnier, Trag. d'Hippolyte, act. II, sc. II.
(chap. Solet, solets; al solet, cuan toque pero no fa caló.)

no reguéu, que ve aigua a cabassos, Tío Visantico

4. Solart, s. m., soleil.
Folquet intra en Avigno de vas solartz.
Roman de Gerard de Rossillon, fol. 8.
Folquet entre dans Avignon devers le soleil. 

5. Solelhar, Soleillar, v., faire soleil, briller, luire.
Lo sol al matin solelha.
Bernard de Venzenac: Hueymais.
Le soleil au matin brille.
Fig. Una clardat mi soleilla
D' amor.
B. de Ventadour: Era non.
Une clarté d'amour me luit.
Vai e ven rais, quan solelha,
Per la fenestra vezina.
Pierre de Corbiac: Domna dels.
Quand il fait soleil, va et vient le rayon par la fenêtre voisine.
- Être au soleil, se trouver au soleil.
Loc. Mal aia lo tezaurs si ab mi solelha.
Roman de Gerard de Rossillon, fol. 79.
Mal ait le trésor si avec moi il est au soleil.
ANC. FR. Les costaux soleillez de pampres sont couvers.
Œuvres de Du Bellay, fol. 385.

6. Solstici, s. m., lat. solstitium, solstice.
El tems del solstici estival. Cat. dels apost. de Roma, fol. 114.
Au temps du solstice d'été.
CAT. Solstici. ESP. PORT. Solsticio. IT. Solstizio. (Solsticio, solsticios de hivern o invern y estiu; solstissi, solstissis; solstissio, solstissios.)

7. Solsticial, adj., lat. solstitialis, solsticial, du solstice.
Mes solsticial.
Es dit cercle solsticial estival. 
Eluc. de las propr., fol. 125 et 108.
Mois solsticial.
Est dit cercle du solstice d'été.
CAT. ESP. PORT. Solsticial. IT. Solstiziale. (chap. Solstissial, solstissials són los mesos de juñ y desembre.)

Solstissial, solstissials són los mesos de juñ y desembre; vaya cul que té esta paya!


Sol, adj., lat. solus, seul, unique. 
Un sol Dieu ieu azor.
Pierre d'Auvergne: Lauzatz sia.
Un seul Dieu j'adore.
Sols aura 'l pretz, que sols sofre l' afan. 
Bertrand de Born: Ara sai eu.
Seul il aura le prix, que seul il souffre la peine.
Loc. Estava ab ella sol e sol. V. et Vert., fol. 86.
Demeurait avec elle seul à seul. 
ANC. FR. Et fu en grant enui toz sols. 
Roman de Partonopex de Blois, not des Mss., t. IX p. 59.
Tuit menjuent sol, et sol gisent.
Fabl. et cont. anc., t. II, p. 350.
Tot sol à sol en cest repere.
Qu'en sa méson aliez sole.
Roman du Renart, t. 1, p. 135 et 312.
Adv. Sol nuech respiech mi do.
Arnaud de Cotignac: Mout dezir.
Seulement la nuit me donne répit.
Adv. comp. Non sol aquel que nos fay ben, mas aquel que nos fay mal.

(chap. No sol aquell que mos fa (lo) be, sino aquell que mos fa mal. Ojito al chapurriau de Suiza, cantón del Vaud. Se troben textos de voltans del 1100. La noble llissó dels Vaudois, una secta cristiana. Lo romanche encara se parle y escriu, plana lengua romana, llengua romans.)

La nobla leyczon

Non seulement celui qui nous fait bien, mais celui qui nous fait mal.
Conj. comp. Sol que ma dona conogues
Aissi cum ieu l' am finamen.
B. de Ventadour: Non es.
Seulement que ma dame connût ainsi comme je l'aime fidèlement.
Vuelh o ben, e mi play, sol qu' ieu no y an.
Granet: Comte Karle.
Je le veux bien, et il me plait, pourvu que je n'y aille pas.
Ab sol que m diguatz a 'N Richart
So qu' el paus ditz a la gralha.
Bertrand de Born: Un sirventes on.
Pourvu seulement que vous me disiez au seigneur Richard ce que le paon dit à la corneille.
CAT. Sol. ESP. Solo. PORT. Sò. IT. Solo. (chap. Sol, sols, sola, soles.)

2. Solet, adj. dim., seulet.
Estava soletz del jorn una partida. V. de S. Honorat.
Il demeurait seulet du jour une partie.
Mi layssiest
Tota soleta.
Trad. d'un Évang. apocr.
Vous me laissâtes toute seulette.
ANC. FR. Seullet à seullette pour vous bien desporter en amours.
Roman fr. de Fierabras, liv. II, part. II, ch. 5.
CAT. Solet. ESP. Solito. IT. Soletto. (chap. Solet, solets, soleta, soletes.)

3. Solamen, adv., seulement.
Tug miei dezir son en leis solamen.
Pierre d'Auvergne: Molt m' entremis.
Tous mes désirs sont en elle seulement. 
Adv. comp. No solamen d' aquestz, mas dels autres. Leys d'amors, fol. 43.
(chap. No solamen d'estos, sino dels atres.) 
Non seulement de ceux-ci, mais des autres.
CAT. Solament. ESP. Solamente. PORT. Somente. IT. Solamente.
(chap. Solamen. Solamén, solamens són los de una casa, alacet.)

4. Soletament, Solletamens, adv. dim., seulettement.
Plus ren que sia non l' a portat,
Mas la palma c' avia gardat
E son vestir soletament.
V. de S. Honorat.
Plus rien qui soit elle ne lui a porté, excepté la palme qu'elle avait gardée et son vêtir seulettement.
Quatre vegadas lan solletamens.
Lett. de preste Jean à Frédéric, fol. 33.
Quatre fois l'an seulettement.
IT. Solettamente. 

Leopoldo Alas. Clarín. Chapurriau. Amazon.

5. Solitari, Soletari, adj., lat. solitarius, solitaire, isolé.
Morgues deu querre luec solitari. Trad. de Bède, fol. 62.
(chap. Lo monjo deu buscá un puesto (lloc) solitari.)
Moine doit chercher lieu solitaire.
Fug la companhia de las autras, et estay solitaria. V. et Vert., fol. 93.
Fuit la compagnie des autres, et demeure isolée.
Demoret soletaris, fazen penedensa. Cat. dels apost. de Roma, fol. 9.
Demeura solitaire, faisant pénitence.
Subst. Lo solitaris si seira, e tazera si. Trad. de Bède, fol. 62.
Le solitaire s'asseyera, et se taira.
CAT. Solitari. ESP. PORT. IT. Solitario. (chap. Solitari, solitaris, solitaria, solitaries.)

6. Solitariament, adv., solitairement.
Esta solitariament. Eluc. de las propr., fol. 149.
Sois solitairement.
CAT. Solitariament. ESP. PORT. IT. Solitariamente. (chap. Solitariamen o solitáriamen.)

7. Solestansa, s. f., solitude, isolement.
Aquel es perfetz que soferta en l' ermitatge de la solestansa.
Trad. de Bède, fol. 62.
Celui-là est parfait qui souffre en l'ermitage de la solitude.
(chap. Solestansa, la estansa sol, solestanses; solitut, solituts.)

8. Solan, adj., solitaire.
Pasturgar tanta bestia
En aital terra solana.
Marcabrus: L' autr' ier.
Faire paître tant de bêtes en pareille terre solitaire.
(chap. Solana, solanes són puestos aon toque lo sol, contraris a la umbría, de umbra, sombra. Allí tamé se va a pasturá, y se sol está sol, són puestos solitaris, y mes ara, que casi no ñan ramats de ovelles y/o cabres.)

9. Asolodament, adv., isolément.
Fa ho asolodament et atempradament.
(chap. Fesu aisladamen y templadamen : moderadamen.)
Trad. du Tr. de l'Arpentage, part. I, ch. 44.
Fais-le isolément et modérément.

10. Desolar, v., lat. desolare, désoler, isoler, laisser seul, rester seul. 
Part. pas. Faran la desolada en un jorn.
Trad. de l'Apocalypse de S. Jean, ch. 17.
La feront désolée en un jour.
Esta letra L sola e desolada. Leys d'amors, fol. 60.
Cette lettre L seule et isolée.
CAT. PORT. ESP. Desolar. IT. Desolare, disolare. (chap. Desolá o dessolá; aislá; dixá sol o abatut, triste; desolat, desolats, desolada, desolades; dessolat, dessolats, dessolada, dessolades; aislat, aislats, aislada, aislades; abatut, abatuts, abatuda, abatudes.)

11. Desasolar, v., isoler, rester seul.
Part. pas. Nos fraires desasolatz de vos.
Trad. de la 1° Épître de S. Paul aux Thessaloniciens.
Nous frères isolés de vous.

viernes, 19 de abril de 2024

Landacisme - Lansolada

Landacisme, s. m., lat. lambdacismus, lambdacisme, répétition vicieuse du L.

Lambdacismus... ut: Sol et luna luce lucebant alba, levi, lactea.

Marcian. Capella, De nuptiis Mercur. et philolog. 5.

Landacisme es cant una dictios finish en L, e la seguens comensa per L.

Leys d'amors, fol. 109.

Lambdacisme, c'est quand un mot finit en L et le suivant commence par L.

Vendre ni far vendre peis corromput ni languit. Surströmming


Languor, Langor, s. f., lat. languor, langueur, peine.

Fay venir home en langor o en caitivier. V. et Vert., fol. 13.

Fait venir l'homme en langueur ou en misère.

Lo turmen

Que m'a mes en tan gran languor.

Pierre d'Auvergne: Belha m' es la. 

Le tourment qui m'a mis en si grande langueur. 

Plus s'amou, magiers es lor langors. 

T. de Lantelm et de Raimond: Ramon. 

Plus ils s'aiment, plus grande est leur peine. 

ANC. FR. Longuement sera en langor.

Nouv. rec. de fables et cont. anc., t. 1, p. 385. 

Puis caï en une langor. Roman de Brut, t. I, p. 173. 

ANC. ESP. Languor. PORT. Langor. IT. Languore.

2. Langui, Lagui, s. m., peine, chagrin, retard.

Lo cor e'l sen e mon langui perdrai.

G. Riquier: Aissi com selh. 

Le coeur et le sens et ma peine je perdrai.

Ieu agui

El cami gran trebalh e lagui.

Leys d'amors, fol. 120.

J'eus au chemin grand tourment et retard.

ANC. CAT. Lagui.

3. Languimen, s. m., abattement, langueur, peine.

Per languimen e per tristor

De lauzengiers maldizens.

Paulet de Marseille: Sitot no m fas.

Par abattement et par tristesse de flatteurs médisants.

Lo greus trebalhs e 'ls languimens... d'ifern. Contricio e penas ifernals.

Le pénible tourment et les peines... d'enfer.

ANC. CAT. Languiment.

4. Laguios, adj., lat. languidus, languissant, nonchalant, insouciant, négligent.

Qui trop laguios

Es de far so c'a far a.

G. Riquier: Aitan grans.

Qui est trop insouciant de faire ce qu'il a à faire.

Fig. Mas l'esper es doptos,

E 'l jorn es laguios.

G. Riquier: Per re non.

Mais l'espoir est douteux, et le jour est languissant.

5. Languir, v., lat. languere, languir, gémir, souffrir.

Mais volria jauzens durmir,

Que velhan deziran languir.

Arnaud de Marueil: Dona genser.

Plus je voudrais dormir me réjouissant, qu'en veillant languir désirant.

Los uns ten rics, e 'ls autres fai languir.

Giraud de Calanson: A leys cui am.

Les uns tient puissants, et les autres fait languir.

Part. pas. Adoncs la dolor languida es trop grans. Liv. de Sydrac, fol. 41.

Alors la douleur soufferte est trop grande.

- Alangui, abattu.

Don soy fort languit. Leys d'amors, fol. 27. 

Dont je suis fort alangui.

Fo ta fort afrevolida

Per la dolor e tan languida

Que no s podia em pes tener.

Passio de Maria.

Fut si fort affaiblie par la douleur et si abattue qu'elle ne pouvait se tenir en pieds.

- Infect, puant.

Vendre ni far vendre peis corromput ni languit.

Cartulaire de Montpellier, fol. 175. 

Vendre ni faire vendre poisson corrompu et infect.

IT. Languire.

L'espagnol et le portugais ont conservé le participé passé languido (lánguido en castellano, lánguida, participio pasado: adjetivo).

6. Languiar, Laguiar, v., languir, souffrir, affliger, chagriner, alanguir.

Qui tant se vol laguiar, et son temps despendre. Leys d'amors, fol. 23. Qui tant se veut chagriner, et son temps dépenser.

Aver poder ni voler, nueg ni dia,

De mi loingnar del maltrag que m languia.

B. Calvo: S'ieu ai perdut.

Avoir pouvoir et vouloir, nuit et jour, de m'éloigner de la peine qui m'alanguit.

Part. prés. Laguian cum gens marrida.

Brev. d'amor, fol. 15.

Languissant comme gent attristée.

(chap. En chapurriau fem aná: trist, tristos o tristes; melancólic, melancolics, melancólica, melancóliques; decaigut, decaiguts, decaiguda, decaigudes; afligit, afligits, afligida, afligides; depressiu, depressius, depressiva, depressives; desfet, desfets, desfeta, desfetes; dessolat, dessolats, dessolada, dessolades; modorro, modorros, modorra, modorres; A Arnes alguns diuen moix, moixa.)

Algars, Algás, toll del vidre, Arnes, Tarragona, Lo Port,

Lanhar, Lagnar, Laignar, v., gémir, se plaindre, s'affliger, s'inquiéter. Voyez Muratori, Diss. 33.

Mas qui que s lanh

Qu'el jass' el banh, 

E gense sa colors.

Giraud de Borneil: Jois e chans.

Mais qui que ce soit qui se plaigne qu'il gisse au bain, et embellisse sa couleur.

Car si s laigna ni s rancura.

P. Rogiers: Al pareissen. Var. 

Car s'il se plaint et se désole. 

ANC. FR. Sa chamberrière, laquelle laignoit ou respondoit despiteusement. Lett. de rém. de 1385. Carpentier, t. II, col. 989. 

IT. Lagnare.

2. Lanha, Lagna, Laigna, Layna, s. f., gémissement, affliction, plainte, inquiétude.

Als us mov lanha.

Los autres meurtris.

P. Cardinal: Quals aventura. 

Aux uns suscite affliction, les autres meurtrit.

La donzell' a suferc lonc temps dolor e layna. V. de S. Honorat.

La damoiselle a souffert longtemps douleur et affliction.

En aissi m ten lo desirs en greu laigna.

Peyrols: Si be m sui. 

Par ainsi le désir me tient en pénible inquiétude. 

ANC. IT. Lagna.


Lansa, s. f., lat. lancea, lance.

Le mot lance a été employé par les anciens Gaulois, Allemands et Espagnols. 

Voyez Aulu-Gelle, lib. XV, cap. 20. - Diodore, lib. V. - Watcher (Wachter), Gloss. germ., v°. Lanze. Voyez aussi Aldrete, p. 169. - Denina, t. I, 

p. 259, et t. II, p. 335. - Leibnitz, Coll. étym., p. 119.

Anc en escut lansa non frais.

Bertrand de Born: Al dous nou. 

Oncques sur écu lance il ne brisa. 

Fig. Atressi m nafr' amors fort, 

Com vos, de sa lansa.

Rambaud de Vaqueiras: Engles. 

Également me blesse amour fortement, comme vous, de sa lance.

CAT. Llansa (MOD. Llança). ESP. Lanza. PORT. Lança. IT. Lancia.

(chap. Llansa, llanses. v. llansá : aviá, aventá, tirá, p. ej una llansa.)

2. Lansada, s. f., estafilade, coup de lance.

Fereiro s tant fort amdos que am las lansadas... trauquero li uns l'autre l'escut e l'aubert. Philomena.

Ils se frappèrent si fort tous deux qu'avec les coups de lance... ils trouèrent l'un l'autre l'écu et le haubert.

CAT. Llansada (MOD. Llançada). ESP. Lanzada. PORT. Lançada. 

IT. Lanciata. (chap. Llansada, llansades: cop de llansa y partissipi de llansá: llansat, llansats, llansada, llansades.)

3. Lanceta, Lanseta, s. f., lancette.

Quatre lansetas totas novas.

Talhar la pointa de cadauna lanceta.

(chap. Cuatre llansetes totes noves. Tallá la punta de cada llanseta; cada una de les llansetes.)

Ord. des R. de Fr., 1457, t. XIV, p. 436. 

Quatre lancettes toutes neuves.

Tailler la pointe de chacune lancette.

CIT. Llanceta. ESP. PORT. Lanceta. IT. Lancetta. (chap. Llanseta, llansetes: instrumén quirúrgic, paregut a un punchó o punsó.)

4. Lancier, Lansier, s. m., porte-lance, crochet auquel on suspendait la lance.

Vi sa lansa e son escut

C'om l' ac en un lansier pendut.

Roman de Jaufre, fol. 45.

Vit sa lance et son écu qu'on lui eut suspendu en un porte-lance.

- Lat. lancearius, soldat qui porte la lance, lancier. 

CC lancier sian aparelhat. Trad. des Actes des Apôtres, ch. 23.

Que deux cents lanciers soient préparés. 

ANC. CAT. Llancer. ESP. Lancero. PORT. Lanceiro. IT. Lanciero. 

(chap. Llansé, llansés: soldat que porte la llansa.)

5. Lans, Lanz, s. m., élan, jet, élancement, trait.

Al primier lans pert ieu mon esparvier.

Bertrand de Born: Ieu m' escondisc. 

Qu'au premier jet je perde mon épervier. 

Adv. comp. Tan fui laissatz,

Quan la vi al prim lanz.

Sordels: Tan m'abellis.

Tant je fus étreint, quand je la vis de prime abord.

El mielhs del mon s'es perdutz en un lans.

Aimeri de Peguilain: S' ieu anc chantiei. 

Le meilleur du monde s'est perdu en un trait.

ANC. CAT. Llans. ESP. Lance. PORT. Lanço. IT. Lancio.

6. Lansar, v., lancer, jeter, darder, pousser.

No ill ten pro ausberc fort ni espes,

Si lansa dreit.

Pueis lansa un dart de plom gent afilat.

Giraud de Calanson: A lieys cui am. 

Ne lui tient profit haubert fort et épais, tant il lance droit.

Puis lance un dard de plomb gentiment affilé. 

Fig. Ab un dous amoros esguar

Que ni lansero siey huelh lairo.

Sordel: Bel m' es ab.

Avec un doux amoureux regard que me lancèrent ses yeux fripons.

CAT. Llansar (MOD. Llançar). ESP. Lanzar. PORT. Lançar. IT. Lanciare.

(chap. Llansá: llanso, llanses, llanse, llansem o llansam, llanséu o llansáu, llansen; llansat, llansats, llansada, llansades.)

7. Eslais, s. m., élan, course, vitesse, trait, effort.

Tro a la nau del port volon far lur eslays. V. de S. Honorat.

Jusqu'au navire du port ils veulent faire leur course. 

Fig. D' alegransa e de joi fai un eslais.

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 96. 

D'allégresse et de joie fait un élan.

Loc. fig. Ves ifern fay son eslais.

P. Cardinal: Pus ma boca. 

Vers enfer fait son élan. 

Adv. comp. D' aquesta gent marrida que vengron a eslays. 

V. de S. Honorat.

De cette gent hideuse qui vinrent avec impétuosité.

Fuia 'ls mals a grant eslais. 

T. d'Aimeri de Peguilain et d'Albertet: N Albertet.

Qu'il fuie les méchants à grand effort.

Aissi m venon tug d' eslais.

Aimeri de Bellinoi: Era m'agr' ops. 

Ainsi me viennent tous d'élan.

Ieu m n' irai lay de gran eslays.

Rambaud d'Orange: Entre gel e vent. 

Je m'en irai là de grande impétuosité.

ANC. FR. A tant s'en tourne à grant eslais, 

Et Euriaus remaint dolente, 

Qui de plourer pas ne s'alente.

Roman de la Violette, p. 58.

Si saillit de plein eslays jus du destrier. 

Hist. de Gérard de Nevers, p. 85.

8. Eslansar, v., élancer, pousser, jeter.

En als non ai cor que m' eslans.

Rambaud d'Orange: Aras no siscla. 

En autre chose je n'ai coeur que je m'élance.

Mos cors en leis amar s' eslansa.

Albert de Sisteron: En amor. 

Mon coeur s'élance à aimer elle. 

IT. Lanciare.

9. Eslaissar, v., élancer, précipiter, aventurer.

Braus cavals, quan s' eslaissa.

G. Adhemar: Lanquan vei.

Fougueux cheval, quand il s'élance.

(chap. Fogós caball, cuan ell s' avente, arree, arrenque, etc.) 

Fig. M' es vengut en cor que m' eslais

De far un novel sirventes.

Bertrand de Born: Pus lo gens.

M'est venu en volonté que je m'aventure à faire un nouveau sirvente.

Si m dey tener qu' en trop dir no m'eslais.

Gui d'Uisel: Anc no cugey.

Ainsi je dois me tenir qu'à trop dire je ne m'aventure.

ANC. FR. Devant les Sarrasins se prent à eslaisser.

Roman de Fierabras en vers français.

Li dus s' eslaisse en 1 prael. Roman del conte de Poitiers, v. 860.

Puis ont les chevaus eslaisiés. Roman de la Violette, p. 260.

10. Relais, s. m., relais, élan.

Ab tan Bertrans s'en vai sus per relais.

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 96.

En même temps Bertrand s'en va sus par relais.

Adv. comp. Y corre de relais.

Tal paor, que de relais

S'en torneron drech al palays.

V. de S. Honorat.

Y courir d'élan.

Telle peur, que d'élan ils s'en retournèrent droit au palais.


Lansolada, s. f., lansolade, sorte de plante.

Solvi pro VIII lanssolatis palearum... De qualibet lanssolata II albos.

Tit. de 1372. Hist. de Nîmes, t. II, pr.. p. 319.

Per sanar la carn nafrada,

Es bona la lansolada

Qu'om apela carlepepi.

Brev. d'amor, fol. 50.

Pour guérir la chair blessée, est bonne la lansolade qu'on appelle carlopepin.

(N. E. Creo que habría que buscar alguna planta “lanceolata”, como la Plantago lanceolata, con hojas en forma de lanza.

En el Dictionnaire provençal-français de Simon-Jude Honnorat, tomo 2, el autor cita a Raynouard, y le corrige: “Lanssolatis palearum, signifie ici: Lansolada de palha, plein un drap de paille, comme on le dit encore aujourd'hui. También sale algo en "Romania".)

Per sanar la carn nafrada,  Es bona la lansolada  Qu'om apela carlepepi.

En Argentina:

Alpiste pajarero, calracho, carmel, carrajó, hierba de las almorranas, la de las almorranas, liantel, llanté, llantel, llanten, llantén, llantén de cinco nervios, llantén de hoja estrecha, llantén de hojas de lanza, llantén de hojas estrechas, llantén de siete nervios, llantén lanceolado, llantén menor, llanter, michitos, orejillas de liebre, pelosilla, planta de las almorranas, plantaina, raíz de las almorranas, rampetes, siete nervios, sietevenas, lengua de oveja, siete venas.

En España:

alpiste, alpiste bravo, alpiste pajarero, alpistes, antén, aquinácea, argadillo, avellanas, cinco en vena, cinco venas, cinco-nervios, cincovenas, cochinina, cola de rata, correola, cuatro venas, diantel, diente de león, estrella, estrella de mar, ezpata-plantaina, felpa larga, flor de la mensida, hierba de cinco venas, hierba de la cortadura, hierba de lagartija, hierba de las almorranas, hierba de las cinco rayas, hierba de las siete costuras, hierba de los pájaros, hierba para el sudor de pies, hierba para heridas, hierba para las almorranas, hoja de lagartija, hoja de lentén, hoja de siete costillas, hojas de cinco venas, la de las almorranas, lagartijera, lampaza, lanceolada, lancilla de arroyos, lantel, lantel del fino, lantén, lengua de cabra, lengua de mixón, lengua de oveja, lengua de prado, lengua de pájaro, lengua de vaca, lenguazas, lenté picudo, lentén, lentén largo, liantel, lintén, llantaina, llantel, llantén, llantén de hojas de lanza, llantén de hojas estrechas, llantén menor, llanter, llanté, llantén, llantén de cinco nervios, llantén de hoja estrecha, llantén de hojas estrechas, llantén de siete nervios, llantén lanceolado, llantén mayor, llantén menor, llantén pequeño de cinco-nervios, llantén silvestre, llentel, llentén, mastia, matapepinos, michitos, moscas, oreja de cabra, oreja de liebre, orejillas de liebre, pelosilla, pelosilla borde, picadera, planta de las almorranas, planta para el colesterol, planta para prevenir catarros, plantaina, plantaina de hojas estrechas, plantaina menor, plántago, rampetes, raíz de las almorranas, siete costillas, siete nervios, sietevenas, yantel, llantén kocue, yentén, yerba de las cinco venas, yerba de los pájaros, zaragatona.