Aquesta es la forma, els capitols, los quals los clavaris del studi

VIII. 

Forma iuramenti praestandi ab OEconomis (Clavarios) studii generalis Illerdensis, an. MCCCLXIX. (Vid. pág. 37.) 

Ex lib. Privil. et Concord. curiae saecul. Illerd.

Aquesta es la forma, els capitols, los quals los clavaris del studi ans que usen del offici juren cascun an; los quals capitols foren ordenants (ordenats) per lo Senyor Bisbe, et per lo capitol, et per lo conseyll de la ciutat en lan de nostre Senyor MCCCLX. nou (1369).

Nos aytals canonges e aytals ciutadans de Leyda juram sobre los sants de Deu Evangelis et la Creu de nostre Senyor davant laltar de Santa Maria de la Seu possats, et per nos et cascun de nos ab nostres propries mans corporalment tochats, que nos per tot aquest an, qui sira finit a carnestoltes de Quaresma, a nostre bon enteniment et a nostra bona consciencia procurarem et regirem lo officii de la clavaria al qual (al-qual) som stats elets; e afermaren (afermarem) doctors et maestres o licenciats qui legiran en lo dit studi Dret Canonich et Civil, Medicina, Filosofia et altres scienties aprovades si mester hic siran e aço a aquell menor salari que porem.

Item que a negu no darem ni prometrem ni metrem en alcuna esperança salari negu per legir neguna lectura, si donchs no es doctor o maestre o licenciat; ni pagarem ni darem res a negu per lectura que en temps passat aye feyta sens volentat del capitol et del conseyll de la ciutat; et si fahiem, que ultra lo perjuri, que nons sia reebut en compte ans ho ayam a pagar del nostre propi. 

Item que doctor, maestre ni licenciat negu no afermarem sens conseyll et volentat dels clavaris del an passat et de II. canonges et II. prohomens ordenats a nosaltres per conseylles o de la mayor partida daquells; los quals canonges et prohomens juren et ajen a jurar de conseyllarnos be et lealment, a profit de la clavaria et del studi, tota affeccio et hoy remoguts.

Item quel affermament dels dits doctors, maestres, o licentiats, ahut lo conseyll de susdit (dessus dit), et los salaris daquells, et altres pagues o coses que ayam a fer per raho de dit offici, farem tots IIII concordablament, et no los uns sens los altres.

Item que no vendrem del sensal (censal) que huy la dita clavaria ha, ni negun altre sensal ni violari sobre aquella, per gran profit que fas de la clavaria et del studi, sens conseyll et volentat del capitol et del conseyll de la ciutat; ans sin podem comprar, queu farem.

Item que dels dines de la dita clavaria en nostres usos no convertirem, sino lo salari a nosaltres asignat.

Item que forçarem et forçar farem entant compugam (en tant com pugam) tots aquells que sapiam que res deyen a la clavaria por qualsevol raho; et encara tots aquells, qui ayen res administrar de que no ayen retut compte que donen compte et paguen tot ço ques apparra que deyen o ayen a tornar; e aço farem al pus breu que porem, et que per dar favor ne favors a negu no lexarem.

Item que estrenyerem ab sagrament o en altra manera lo clavari qui cuyll lo sensal et les altres coses de la clavaria, que dins VIII. dies apres finit lo temps del nostre an, retra et dara compte a nosaltres de ço que aura administrat dins lo dit an per la dita clavaria, per ço que nosaltres dins un mes apres lo pugam et ayam a dar als clavaris esdevenidors (pone es devenidors).

Item que pagats los doctors, maestres o licenciats els altres salaris et altres messions necessaries que ayam a fer per la dita clavaria, tota la moneda que sobrara conservarem et metrem, e farem metre ey farem nostre poder en la caxa que es en les cases de Poblet (a: Arcam scilicet comunis depositi, ut in inventario bonorum Bernardi Alegreti ann. 1336 a nobis infra edendo apparet.) 

Item que a neguna persona no farem gracia de res que deye (: degue) a la dita clavaria, ni dels dines daquella no darem a negu per servi ni per altra manera, ni encara per festa que aye affer de doctorat o magistrat, sens conseyll e volentat del Senyor Bisbe o de son vicari et capitoll et del conseyll de la ciutat.

Item que totes les dites coses prometem et juram que farem be et lealment, tota affectio et hoy remoguts, e que per amor, ni favor, ni prechs de neguna persona de qualque dignitat, condicio o estament  sie, noy farem sino ço que al nostre bon enteniment et a nostra bona conscientia, a profit empero del dit studi et clavaria, sira vist feedor.

Item que de negu servi, ni neguna altra cosa per manera de servi, no pendrem, ni daltri que per ell o alcun dells nos ho donas.

Item que no atorgarem ni darem licentia a negun doctor licenciat, ni a maestre, que affermat sie, de anar fora la ciutat, sino solament III. dies; et si a mes temps la demanen que nou (: no ho) pugam fer, sens volentat del capitol, et dells pahers de la ciutat.

Item quels dits clavaris en les conduccions que faran dels dits doctors licenciats et aprovats facen, et hayen a fer jurar aquells que no advocaran, nec donaran algun patrocini duran lo temps de la lur lectura, en qualsevol questio que haien lo Senyor Bisbe et capitol de la Seu de Leyda, nec contra la universitat de la ciutat de Leyda; si donchs nou fahien ab licentia demanada et obtenguda del dit Senyor Bisbe et capitol en lures (lurs, llurs) questions, et dels pahers de la dila ciutat en les questions de la dita universitat. E si lo contrari fahien que perden lo salari quels sera promes per la lectura, et ultra aço sien privats de aquella lectura.

Capitol XI, Adam, muller, Eva, delliuracio, lim

Capitol. XI. Com lo pare adam e la sua muller eua inspirats per la diuinal clemencia. Suplicaren en aquella per lur delliuracio ensemps ab tots los pares del lim.

(Falte la E mayúscula) Essent ja la senyora excellent de la edat disposta per al misteri que la sauiesa diuina la hauia creada: magestat volgue entendre e mirar sobre la miseria e captiuitat de Adam: e de la generacio (gereracio) sua: De que li deuem fer infinides gracies segons diu Dauid. ¶ Beatus qui intelligit sup (sup, la p en una rayeta a baix, pot sé super o be supegenum una paraula) egenum et pauperem. Car aquell que es beatitut etna (la t porte un ganchet a dal: eterna) deu esser lohat e magnificat e infinidament regraciat: perque li ha plagut entendre ab efficacia sobre la la pobrea extrema e captiuitat dolorosa del home per ell creat. E volent lo retornar assi inspira sa clemencia lo pare Adam que regonegues agudament quants dans hauia encorreguts per lo seu peccat. E sentint se axi tocat lo venerable pare Adam: recordas que ja passats cinch milia anys de la sua creacio: e que per sa propria culpa ell e los fills seus stauen de aquell temps ença en tan dura captiuitat: acompanyats de tantes dolors e miseries: e que tan larch temps hauia que duraua la dita pena: a ell iustament donada: per la desobediencia sua. Perque Adam e los que ab ell eren tingueren consell (c al revés+sell) dins los lims hon se trobauen. E dix lo pare Adam (Adá, a nassal, en este cas se podríe escriure n Adan, Adán, o m Adam) als fills seus. ¶ Filij mei qd faciemus qa conturbant me cogitationes mee: et non est hic locus quietus. Volent dir O fills meus molt amats y que farem: car les cogitacions e pensaments meus: me donen molta dolor e turbacio. Com me recort hauer perduda la heretat de parays per lo peccat meu: em veig (me recort + em veig. Igual que passe en lo + el, ña, hi ha una y, et, e, elíptica, me recort y me veig, que passe a em veig) exellat ensemps ab vosaltres en aquest loch de tenebres: hon noy ha consolacio nenguna ne repos. ¶ E hoyda la raho de Adam per los fills seus trauessats de molta dolor per la gran desauentura e perdua sua com tan poch los hauia durat lo stat tan preminent de innocencia: en que nostre senyor deu los hauia creat: no pogueren respondre al pare seu sino que romperen en gran e doloros plor. E la mare Eua que veu lo seu marit e fills en tanta dolor e pena atendrien se les entramenes d´aquella com a mare piadosa: e dix. O Adam senyor aquesta dolor mia es principalment: car yo he lançat a vos y als fills meus en tanta dolor e pena: e en cascu de vosaltres yo so turmentada: si a nostre senyor plahia yo volria passar la pena per tots: puix so causa del peccat: e vos senyor Adam e los fills meus fosseu deliures de captiuitat e cobrasseu la heretat vostra: qui per la errada mia haueu perduda Lo senyor ma creada pus amable per natura e molt pus piadosa que al home: perque yo pus viuament senta la dolor dels fills meus: E perço Adam senyor puix vos per lo mal consell meu fes aquella tan gran erra (errada, error) de desobeyr nostre senyor deu: e trencar lo manament seu: placiaus ara per merce escoltar la dolorosa paraula mia qui continuament pense e fabrique en la reparacio vostra e mia e dels fills meus. ¶ Et audi consilium meum et recuperabis sanitates. Car si a la senyoria vostra plaura hoyr lo consell meu: yo he ferma fe vos recobrareu salut a tota la natura vostra. E Adam sabent que era scrit. ¶ Vt vnde mors oriebatur: inde vita resurgeret. No volgue desestimar lo consell de sa virtuosa muller: ans li dix digau Eua lo queus parra bo: car tota cosa fare per recobrar la amistat e gracia del meu creador: lo qual ma auorrit: e lançat per la desobediencia mia. E lauors Eua ab molta amor dix. ¶ Ignoras (esta I mayúscula que pareix J!) quoniam benignitas dei ad penitentiam te adducit. Volent dir: senyor meu Adam ignora la discrecio vostra com apres lo vostre peccat la benignitat del senyor creador nostre vos tira a penitencia. ¶ E com sab la merce vostra penitencia vera deu esser acompanyada ab sperança de venia. Donchs senyor puix la penitencia haueu feta tan largament: confiar deueu la misericordia diuina nous sera negada. ¶ Acordaus senyor de aquell dormir tan dolç que vos senyor fes stant en lo stat de ignocencia: en lo qual segons la merçe vostra moltes vegades ma recitat: vos fon reuelat que nostre senyor deu vostra carn pendria: e ques faria home E siau cert que ab tot per lo nostre peccat aço sia differir: la clemencia sua fara lo que promes (pmes) vos hauia: car sa magestat ha dit. ¶ Celum et terra transibunt: verba autem mea non preteribunt. ¶ Car lo cel e la terra pssaran: e la sua paraula restara ferma: E per la iniquitat nostra no cessara la misericordia sua de manifestar se als homens. ¶ E a mi senyor acorda que aquell dia doloros que fom lançats de la heretat nostra quis deya parays terrenal: nostre senyor deu irat (jrat) contra la serpent: qui a mi hauia decebut: dix a ella. ¶ Ipsa conteret caput tuum. Volent dir: al diable qui prenint forma de serpent me hauia enganat: que per dona li seria trencat lo cap. ¶ Aço no ignore yo que de mi nos pot entendre. Car yo per ma desauentura no he trencat lo cap al diable: ans ell ha vençut a mi: e lançat tota la generacio mia en la captiuitat dolorosa que ara som. ¶ E perço hauem a creure que altra dona te a venir que sera causa e principi de la reparacio nostra: e trencara lo cap al diable leuant li la tirannica potestat e senyoria que te sobre nosaltres. ¶ E de aquesta senyora e filla nostra foren a mi reuelades grans coses en lo començ de les mies dolors: e tota la mia vida la he reclamada e desijada: e no la he mereixcuda veure en los dies meus. ¶ E ara so certa segons la relacio que a vos senyor e a mi es stada feta que en la terra de judea es nada vna donzella de tanta excellencia: que jas canta publicament de ella. ¶ Nec primam similem visa est nec habere sequentem. E aço es cosa molt certa: que desque lo mon es creat: ab tot que en la generacio nostra haja agut moltes virtuoses dones: noy ha agut james semblant a aquesta en excellencia e virtuts. La qual so molt certa: es stada preseruada per la potencia diuina d´aquella ley comuna que fon imposada per lo nostre peccat. De qua cantat gemens Dauid. ¶ Ego in iniquitatibus conceptus sum: et in peccatis mater mea in vtero me aluit. Car totes les gracies e prerogatiues que son stades partides en totes les creatures angeliques e humanes: en ella sola son trobades iustades. E si yo en la mia creacio fuy neta de tacha original: quant mes deueu creure senyor Adam que es stada neta en pus singular grau aquesta filla e senyora nostra: de la qual diu Dauid. ¶ Non fecit taliter omni nationi. ¶ Volent dir que no ha fet nostre senyor deu tanta singularitat de gracies a nenguna nacio passada present ni esdeuenidora com a aquesta sola senyora. E perço en la natiuitat sua han cantat los angels en presencia sua. ¶ Natiuitas tua gaudium annunciauit vniuerso mundo. ¶ Car per la presencia sua tot lo mon sera alegrat. E dien que la dita senyora se es criada en lo temple de deu: e es stada tant amada y reuerida per los habitadors del dit temple que tots vna voce dicentes dien de sa excellent senyoria. ¶ Non est talis mulier super terram. Volent dir que tal dona com aquesta james naixque sobre la terra. ¶ E ja senyor Adam es aquesta donzella de edat de matremoni: car segons lo compte que yo tinch ja passa los dotze anys. Aram (ara me, ara em) par (pareix) a mi que es hora de cridar e demanar al nostre creador e senyor misericordia e perdo. Car si a sa magestat plaura hauer nos merce: e humiliarse tant ques vulla vnir ab la natura nostra: offerir liem (li ham, havem, de oferir) aquesta excellent senyora e filla nostra. Si plaura a sa clemencia pendre la per sposa puix sa magestat la ha tant dignificada e de singulars dons dotada: que dona atreuiment a nosaltres de pensar en aquest matremoni: ab tot no haja nenguna comparacio del creador a la creatura: sa clemencia egualara aquests estrems: per mija de aquesta senyora: En tant que lome peccador gosara acostar se a la magestat del seu creador. ¶ E Adam hauent be atentament escoltat tot lo rahonament de sa discreta muller fon tan alegre que dix. O eua hoyt lo que dit maueu de aquesta senyora. ¶ Factum est cor meum tanquam cera liquescens in medio ventris mei. ¶ Volent dir: Lo cor meu per extrem goig es axi regalat com cera calenta (liquescens: licuada, que se fon) dins les entramenes mies. Car crech certament ara es vengut lo temps: en lo qual la clemencia diuina remediara les dolors mies per mija de aquesta senyora sanctissima filla nostra. ¶ E agenollant se lo pare Adam en terra ab grandissima feruor e deuocio comença a reclamar la clemencia diuina dient. ¶ O rex gentium et desideratus earum: veni salua hominem quem de limo formasti. ¶ Volent dir: O rey e princep de tota creatura en vostra sola clemencia es lo desig esperanca mia e de tots los fills meus. A vos senyor demanam queus placia deuallar e saluar lo miserable home que d´l lim de la terra haueu format. Vos senyor sabeu quanta es la miseria humana: hajau pietat de la errada mia. car sens vos ajudador meu nom puch leuar. ¶ Adiuua me domine quia in te confidit anima mea. E la venerable mare Eua que la dolor de tots los seus fills molt tendrament sentia ab feruor no recomptable comenca a cridar vn crit molt piados dient. ¶ Domine si vis potes me mundadare. Volent dir: O senyor y vida mia la dolor e dan dels fills meus propria pena mia es. E prostrant se en terra deya. Domine salua nos quia perimus. Volent dir: O senyor qui sou pietat immensa saluau nos que del tot perim sens lo auxili e multissima clemencia e adiutori vostre. E apres deya ¶ O domine clementissime veni et noli tardare relaxa façinora plebi tue. Volent dir o clemencia infinida cuytau la venguda vostra car ja defallen los fills meus per longa sperança. ¶ Miserere nostri deus omnium: et respice nos: et ostende nobis lucem miserationum tuarum: O senyor y hajau merçe de la longa dolor mia: delliuré (delliurem, delliuren) la vostra clemencia aquests fills de tan dura captiuitat: mirau senyor sobre nosaltres: e mostrau nos la lum (lu3, que pareix luz) resplandent de les infinides misericordies vostres. ¶ E leuant se la amable mare giras als fills seus dient los: O fills cridau e no cesseu: nomenau vos fills meus: perque la piadosa dolor de la mare vostra pus facilment moga la clemencia diuina a hauer merçe de vosaltres. ¶ Yo trista mare quius deuia guardar per tendrea de amor de tot dan e perill vos he lançats en tanta dolor e miseries: yo quius deuia conseruar la heretat vostra: vos he procurat (pcurat) captiuitat trista e penosa: e ara fills ajudar nous puch recorreu ab gran fiança a aquell qui ajudar vos pot: Lo qual ha dit. ¶ Sine me nichil potestis facere. E los atribulats fills hoyda la amonestacio de la senyora mare sua començaren a reclamar e cridar la misericordia diuina dient. O clement e piados senyor veus açi los exellats fills de Eua que per manament de vostra magestat son stats bandejats del regne vostre per lo peccat dels primers parents: quantes penes e angusties hauem soffert en la dolorosa peregrinacio nostra: no basta lengua humana a esplicar la menor part: ara ab dolor e gemechs suplicam la merçe vostra vulla donar fi al exili nostre. ¶ O domine aspice de sede sancta tua: et cogita de nobis: inclina deus meus aurem tuam et audi. Aperi occulos tuos et vide tribulationem nostram. O senyor rompeu los cels e deuallau: car sens vos perim ajudau nos creador nostre: Car de vostra magestat es dit. ¶ Nichil odisti eorum q fecisti. Volent dir que no auorriu (avorriu; aborrezcáis; odisti : odio, odi) les coses que fetes haueu: E perço senyor no pereixca la obra de les vostres mans per la iniquitat nostra: treballats som sens repos: e podem dir. ¶ Lassati sumus in via iniquitatis et perditionis: et ambulauimus vias difficiles: viam autem domini ignoramus. O senyor tan cansats e lassats som en la via miserable d´aquest mon. hon y ha infinits laços de perdicio: anam per vies difficils: la via vostra senyor ignoram E perço suplicam la pietat vostra dient cascu per si ¶ Vias tuas domine demonstra michi et semitas tuas edoce me. Volent dir: O senyor illuminau nos que vejam e conegam lo cami dels vostres manaments. E les estretes vies de perfectio perque prestament pugam venir a vos y atenyer la gracia vostra tan desijada. ¶ E aquests miserables fills de Adam vehent se en tanta necessitat començaren a reclamar en ajuda sua los ciutadans de parays qui son los sancts angels dient a ells ¶ O gloriosi principes qui statis in domo domini in atrijs domus dei nostri ¶ Suplicau la clemencia diuina que li placia hauer pietat de nosaltres: E que done fi al exili nostre: e pugam peruenir al loch hon vosaltres sou: Car le animes nostres han fet insaciable de veure lo nostre creador qui es vida y amor nostra. ¶ E continuant aquestos crits. ¶ Resonabat terra in voces eorum. E entra aquell crit tan piados per la ciutat de parays: e los ciutadans de aquella moguts de gran caritat desijosos de la reparacio humana: leuaren se de les cadires: e vingueren tots justats dauant lo tro de la alta magestat diuina. ¶ Et ceciderunt in conspectu throni in facies suas et benedixerunt viuentem in secula seculorum. ¶ E dreçant se ab gran reuerencia digueren. O potencia infinida ¶ Dimitte eos quia clamant post nos. Volent dir sia de vostra diuina clemencia atorgar a aquests miserables fills de Adam la peticio sua: e que ixquen de aquella dura captiuitat: e vinguen a lohar la magestat vostra: e a possehir estes cadires qui stan buydes per lo cayment de aquells superbos angels: qui a la justa ordinacio de vostra clemencia no sotsmeteren la voluntat sua E lo misericordios senyor responent als angels dix que acceptaua la peticio sua e que prestament ell trametria vn princep en la terra d´aquests catius per veure de ques clamen: ne que demanen: si tenen res per a pagar lo rescat.

Lo Decamerón, JORNADA QUINTA. NOVELA CUARTA.

JORNADA QUINTA. NOVELA CUARTA.

Ricciardo Manardi es enchampat per micer Lizio de Valbona en la seua filla, en la que se case, y aixina quede en pas en son pare.

Al callá Elisa, les seues compañes van fé moltes alabanses de la seua historia. Va maná la reina a Filostrato que parlare ell, que va escomensá dién:

hay sigut emprés tantes vegades per tantes de vatres perque tos vach imposá un assunto de narrassions cruels y que féen plorá, que me pareix que estic obligat a contá alguna cosa per a que ton pugáu enriure una mica; y per naixó, de un amor que no va tindre mes pena que algúns suspiros y una miqueta de temó mesclada en vergoña, y va arribá a bon port, tos contaré una historieta mol curta.

No ha passat mol tems desde que va ñabé a la Romania un caballé mol bo y cortés que se díe micer Lizio de Valbona, a qui, casi agüelo ya, li va naixe una filla de la seua dona que se díe doña Giacomina. Esta filla, mes que les demés de la comarca, al creixe se va fé mol guapa; y com ere la radera que los quedabe al pare y a la mare la volíen mol y la vigilaben en mol cuidado, esperán consertali un gran matrimoni.

Frecuentabe mol la casa de micer Lizio y mol se entreteníe en ell un jove pincho y guapo, que ere de los Manardi de Brettinoro, de nom Ricciardo, del que confiaben micer Lizio y la seua dona tan com si haguere sigut fill seu. Este, una vegada y un atra, habén vist a la jove majíssima y pita y de bones maneres y costums, y ya en edat de pendre home, de ella en ardó se va enamorá, y en gran cuidado teníe ben amagat lo seu amor. La jove sen va acatá, y tamé va escomensá a vóldrel an ell, de lo que Ricciardo estáe mol contén.

Y habén moltes vegades tingut dessichos de díli algunes paraules, y habén callat per temó, sin embargo una vegada, buscán la ocasió y valentía, li va di:

- Caterina, te rogo que no me faigues morí de amor.

La jove va contestá enseguida:

- ¡Vullguere Deu que me faigueres tú morí a mí!

Esta resposta mol plaé y valor li va doná a Ricciardo, y li va di:
- Per mí no quedará res per fé que te agrado, pero a tú te correspón trobá la manera de salvá la teua vida y la meua.

La jove entonses va di:

- Ricciardo, veus lo vigilada que estic, y per naixó no sé cóm podríes vindre a mí; pero si tú veus algo que puga fé sense que me deshonra, dísmu, y yo u faré. Ricciardo, habén pensat moltes coses, de repén va di:
- Dolsa Caterina meua, no vech datre camí per a arribá a tú mes que este: Has de aná a la galería que está a la vora del jardí de ton pare. Si yo sé que tú hi estarás, per la nit me les arreglaré per a arribáy, per mol alta que estigue.

Y Caterina li va contestá:

- Si te demane lo cor vindre allí crec que podré arreglámeles per a dormí allí. Y dit aixó, una sola vegada se van besá amagatóns, y se van separá.
En son demá, están ya prop lo final de mach, la jove va escomensá dabán de la mare a queixás de que la nit passada, per massa caló, no habíe pogut dormí be.
- Va di la mare:

- Filla, pero ¿quina calorina dius? Anit no va fé gens de caló.

Y Caterina li va di:

- Mare, hauríe de di «a mí me va pareixe» y potsé diríeu be, pero hau de pensá que les dones joves són mes fogoses que les dones mes grans.
La Siñora va di entonses:

- Filla, es verdat, pero yo no puc fé la caló o lo fret al meu gust, com tú pareix que voldríes; lo tems ña que patíl com lo donen les estassions; potsé esta nit faigue mes fresqueta y dórmigues milló.
- Vullgue Deu - va di Caterina- , pero no sol passá, que anán cap al estiu, les nits vaiguen refrescanse.

- Pos - va di la Siñora- , ¿qué li farem?

Va contestá Caterina:

- Si lo pare y vosté volen, yo manaría fé un llitet per a la galería que está a la vora de la seua alcoba, damún del chardí, y dormiría allí sentín cantá les cagarneres; y tenín un puesto mes fresquet, descansaría mol milló que a la alcoba.

La mare entonses va di:

- Filla, cálmat, lay diré a ton pare, y si ell vol aixina u farem.
Sentín micer Lizio a la seua dona, com ya ere agüelo y algo malhumorat, va di:
- ¿Quína cagarnera es eixa en la que vol adormís? La hauré de fé dormí en lo refregá de les chicharres.

Sabén aixó Caterina, mes per enfurruñada que per caló, no va dormí, y tampoc va dixá dormí a sa mare, queixanse seguit de la calorina, aixina que la mare va aná pel matí a parlá en micer Lizio y li va di:

- Micer, vos que voléu mol an esta jove; ¿quín mal tos pot fé que dórmigue an eixa galería? En tota la nit no ha pegat l´ull per la calina, y ademés, ¿tos assombréu de que li agrado lo can de la cagarnera sén com es una criatura? A los jovens los agraden les coses que se assemellen an ells.
Micer Lizio, al sentí aixó, va di:

- Vale, ¡que li faiguen un llitet per a que cápigue allí, y que dórmigue allí, y que séntigue cantá a les cardelines hasta que sen farto!

La jove, enterada de aixó, va fé prepará allí un llit; y com habíe de dormí allí la nit siguién, va esperá hasta que va vore a Ricciardo y li va fé una siñal convinguda entre ells, per la que va entendre lo que teníe que fé.

Micer Lizio, sentín que la jove se gitáe, va tancá una porta que donáe de la alcoba a la galería, y sen va aná a dormí. Ricciardo, cuan per tot arreu va sentí les coses tranquiles, ajudanse de una escala va pujá al muro, y después se va agarrá als eixidós de un atre muro. En molta faena (y perill si haguere caigut), va arribá a la galería, aon en silensio y gran goch va sé ressibit per la jove; y después de mol besás se van gitá juns y durán tota la nit van chalá, fen cantá moltes vegades a la cagarnera. Y sén les nits curtes y lo plaé gran, y ya arribán lo día (en lo que no pensaben), calentats tan per lo bon tems com per lo jugá, sense res damún se van quedá adormits com a socs. Caterina teníe abrassat a Ricciardo, en lo bras dret daball del seu coll y agarránlo en la ma esquerra de eixa cosa que vatres mol tos avergoñiu de nombrá cuan estéu entre homens. Y dormín de esta manera, sense despertás, va arribá lo día y se va eixecá micer Lizio; y enrecordansen de que la seua filla dormíe a la galería, va obrí la porteta sense fé soroll y se va di an ell mateix:

- Vach a vore cóm ha fet dormí la cagarnera esta nit a Caterina. Y eixín de la alcoba a poquetet, va eixecá la borrassa en la que se cubríe lo llit, y se va trobá a Ricciardo y an ella despullats y destapats dormín de la manera a dal dita. Va coneixe be a Ricciardo, en silensio sen va aná de allí cap a la alcoba de la seua dona y la va despertá dién:
- Venga, dona, rápit, eixécat, vine a vore com la teua filla, que estabe tan dessichosa de la cagarnera, tan la ha encorregut que la ha pessigat y la té a la ma.

Va di la Siñora:

- ¿Cóm pot sé aixó?

Va di micer Lizio:

- U vorás si vens a escape.

La Siñora, donanse pressa a vestís, en silensio va seguí a micer Lizio, y arribán los dos juns al llit y eixecada la borrassa claramen va pugué vore doña Giacomina cóm la seua filla habíe agarrat y apretabe la cardelina que tan dessichabe sentí cantá. Per lo que la Siñora, sentinse mol engañada per Ricciardo, va voldre cridali y díli grans insults, pero micer Francisco li va di:
- Dona, aguántat, no li digues res, perque en verdat, ya que la ha enchampada, seua sirá. Ricciardo es un jove noble y ric; no pot donamos mes que un bon linache; si vol separás de mí en bons modos tindrá que casás primé en ella, aixina se trobará que ha embutit la carderola a la gabia.

Per lo que la Siñora, consolada, veén que lo seu home no estabe enfadat per neste assunto, y considerán que la seua filla habíe passat una bona nit y habíe descansat be y habíe agarrat la cagarnera, va callá. Y poques paraules se van di después de éstes, hasta que Ricciardo se va despertá; y veén que ya ere de día cla se va tindre per mort, y va despertá a Caterina dién:

- ¡Ay de mí, alma meua! ¿Qué farem ara que ha vingut lo día y me ha pessigat aquí?
An estes paraules, micer Lizio, eixín de la alcoba y alsán la borrassa va contestá:
- Farem lo que pugam.

Cuan Ricciardo lo va vore, li va pareixe que li arrencáen lo cor del pit; y alsanse al llit va di:

- Siñó meu, tos demano mersé per Deu, sé que com home desleal y roín mereixco la mort, y per naixó féu de mí lo que vullgáu, pero tos rogo, si pot sé, que tingáu piedat de la meua vida y no me matéu.

Micer Lizio li va di:

- Ricciardo, aixó no su mereixíe l´amor que te tenía y la confiansa que ficaba en tú; pero ya que ha passat aixina, y que a tan gran falta te ha portat la juventut, per a salvát de la mort y a mí de la deshonra, antes de móuret pren a Caterina per la teua legítima dona, per a que, aixina com esta nit ha sigut teua, u sigue mentres vixque; y de esta guisa podrás conseguí lo meu perdó y la seua salvassió. Si no vols fé aixó, encomana a Deu la teua ánima.
Mentres estes paraules se díen, Caterina va soltá la cagarnera, y despertanse, va escomensá a plorá mol y a demanali a son pare que perdonare a Ricciardo; y li rogabe a Ricciardo que faiguere lo que micer Lizio volíe, per a que en tranquilidat y mol tems pugueren passá juns nits com aquella. Pero no van fé falta mols rogs, perque, per una part, la vergoña de la falta cometuda y lo dessich de arreglala y, per atra, la temó a morí y lo dessich de salvás, y ademés de aixó l´amor y les ganes de tindre a la dona volguda, de bona gana y sense tardá li van fé di que estabe disposat a fé lo que li habíe dit micer Lizio; per lo que demananli micer Lizio a la Siñora Giacomina un dels seus anells, allí mateix, sense moures, dabán dels pares de ella, Ricciardo va pendre per dona a Caterina.
Fet aixó, micer Lizio y la seua dona sen van aná, dién:
- Ara descanséu, que potsé u nessessitéu mes que eixecatos. Y una vegada sen habíen anat, los joves se van abrassá la un al atre, y no habén caminat mes que sis milles per la nit, ne van caminá unes atres dos antes de eixecás, y van acabá la seua primera jornada. Después Ricciardo va tindre una ordenada conversa en micer Lizio, y pocs díes después, com conveníe, en presensia dels seus amics y de los parens, va torná a desposá a la jove y en gran festa se la va emportá a casa seua, y se van selebrá unes honrades y hermoses bodes, y aixina en ell durán mol tems en pas y tranquilidat, tan cuan va volé va cassá la cardina, tan de día com de nit.

jornada-quinta-novela-sexta

/ Nota: Lo muixó original es lo rusignuolo, Ruiseñor, rossignol, rossinyol. 

La cardelina, cagarnera, es lo jilguero en castellá.

Che rusignuolo è questo a che ella vuol dormire? Io la farò ancora addormentare al canto delle cicale.

Capitol XLVI. Qui continua lo sobre dit.

Capitol XLVI. Qui continua lo sobre dit.

O senyora que altra malaltia haueu a guarir molt dolorosa e poch planguda: qui ha nom puagre: qui significa los inconstants e no ferms en les obres sues: Aquesta malaltia senyora sera per vostra merce molt planguda e ab summa diligencia curada: Car vos sabeu quants perills en si porta: Aci senyora amprareu los guants guarnits de vert mouent los a speranca dels bens esdeuenidors: los quals nos atenyen si no per treballs continuats: seguint lo exemple dels sancts que fins a la fi han perseuerat: E perço vostra senyoria los dira. ¶ Si vis saluari semper studeas imitari vitam iustorum: fugiens exempla malorum. Volent dir a cascu dels malalts: O miserable puagros que ades tens la dolor en hun loch ades en altre: mudant souint de proposit en proposit: e de obra en obra sies cert que sit vols saluar es necessari ab gran studi penses e treballes en imitar e seguir la vida dels justs: e fugir a aquells de qui pots hauer mal exemple de vida: Car los flachs e que facilment se muden: no poden hauer res pus perillos que conuersar ab persones vicioses: ne res pus profitos que praticar ab persones virtuoses e constants: e tenir sobre si gran custodia. ¶ Quia vbi non est sepes: diripietur posessio. Car la hon noy ha tanca facilment se destroeix la possessio E aximateix nou molt al home a no perseuerar en lo be començat presumpcio en confiança de sa propria virtut: E perço es dit. ¶ Qui de virtutibus suis extolliter (extolli + t en ganchet) quasi de medicamento vulnerater (vulnera + extolli + t en ganchet): Car qui de ses propries virtuts se exalça: es axi com aquell que ab la medicina de salut es nafrat e mort. E perço diu salamo. Fili superbia nunquam ascendat in corde tuo ab ipera (i + p en virgulilla + a) enim sumpsit initium omnis perditio. Volent dir: Que cascu se deu molt guardar que superbia ne presumptio no regne en lo seu cor: car ensemps ab ella ve tota natura de perdicio: Es molt necessari al home qui vol perseuerar en vida virtuosa que haja pau e repos dins la sua consciencia: e defora ab totes les creatures: Car per ço es scrit. ¶ Pacem cum hominibus habeas: bellum cum vitijs. Car ab tots deuem hauer concordia e pau: e solament brega (guerra) ab los propris vicis: Car benignitat e dolçor conseruen la anima en tot bon proposit: segons posa Salamo dient. ¶ Simplicitas iustorum diriget eos: et iustitia rectorum liberabit eos. Car la simplicitat dels iusts endrecara a ells en tota virtut: la justicia dels qui son drets e sancers de cor delliurara aquells de tot cayment perillos: O senyora que ab aquestes medicines e empastres (emplastos; emplastes) guarreu axi los dits malalts que prestament los fareu sortir del lit e trobant se sans e forts ab gran goig diran a vostra senyoria. ¶ Vbi (ubi) vis paremus tibi comedere pascha: Volent dir: O senyora excellent en quina manera de virtuts voleu quens exercitem: per que vos venint a nosaltres per amor e caritat portant nos la gracia diuina: pugau fer pascua e gran festa ab nosaltres: alegrant vos de la nostra salut. O senyora que encaraus haureu a exercitar en guarir vna altra malaltia que per natura es incurable. E diuse ceguedat significada per los qui no coneixen: de la qual malaltia vostra merce aura molta pietat: e posant vos en les vostres excellents mans aquells guants guarnits de argent tocarlos eu los vlls del enteniment: dient a cascu d´ells. ¶ Si cognouisses 7 tu: Volent dir O miserable cech e si tut conexies: la malaltia tua seria facil de guarir: car ignorancia fa les poques malalties venir a esser mortals: per que en lo començament no prenen la medicina deguda: axi fills meus duptau vos e no stigau axi encegats. ¶ Timete dominum et date illi honorem quem venit hora iuditij eius. Hajau gran temor de nostre senyor deu e donau a ell honor e gloria coneixent e confessant les culpes vostres Car prestament vendra la hora del seu rigoros juhi: En lo qual los vostres peccats seran vists e coneguts: e siau certs. ¶ Quia dies domini sicut fur in nocte veniet. Car lo dia que lo senyor vendra a jutiar sera axi amagat e secret com del ladre que ve de nit: E guardau no hajau a hoir en aquell estret juhi de boca del jutge. ¶ Propter multudinem (multitudinem) iniquitatis tue et propter dura peccata tua feci tibi hoc. Volent dir Siau certs vosaltres cechs: que per la gran multitut de les iniquitats vostres e per la durea dels peccats per vosaltres no coneguts yous he fet aço: que siau dampnats eternament: e coneguts per totes les creatures e per aquelles menyspreats: puix dauant mi nous sou coneguts ni humiliats: E axi aterrats per gran temor vendran en coneixença de sa gran error: e diran a vostra senyoria. ¶ Illumina occulos meos ne vnquem obdormiam in morte ne quando dicat inimicus meus preualui aduersus eum. Volent dir cascu per si: O excellent senyora e metgessa nostra: Illuminau los meus vlls de vera coneixença per que nom adorma en la mort ignorant los peccats meus: e de aquells hauent poca cura: E que en aquell cars lo Diable enemich meu no puga dir yo he vençut e aterrat: O senyora que la vostra caritat sera tanta que a nengun malalt no direu de no: E per ço senyora vendran a vostra clemencia los forts qui es malaltia molt auorrida sens sperança de salut significada per los indurits e obstinats en peccat: Aci senyora haueu mester hun gran esforç (esforc) e metre les mans dins les entramenes de aquests malalts ab los guants guarnits de groch qui es color clara e resplandent e moureu lo cor de aquells a coneixença clara del perill en que stan: e que nengu nols pot ajudar si ells mateixos ajudar nos volen: E dir los ha vostra merce. ¶ Qui te fecit sine te: non te saluabit sine te. Volent dir: O vosaltres qui continuament stau e perseuerau en peccat e axi voleu viure: Siau certs que aquell senyor quius ha creats e fets sens ajuda vostra: nous saluara james sens voluntat e treballs vostres: E lo temps de mereixer sols es en la present vida: e si aquest despeneu en vicis e peccats queus resta sino la pena per ells meritada: Car scrit es. ¶ Que enim (e+i nassal+3 o Z) seminauerit hom (h+o en virgulilla: hon, hom): hec et meter. Car segons les obres quel home fara axi sera pagat. Filioli recordamini q3 nouissima hora est: E per ço recordau vos fillets que ja sou a la derrera hora: esforçau (se llich ben cla: efforçau) vos a fer bones obres: car certament vos dich. ¶ Bonorum ergo laborum gloriosus est fructus. Car dels bons treballs glorios es lo fruyt: E a cascu d´aquells qui virtuosament haura obrat sera dit en lo pas de la mort per nostre senyor deu. ¶ Date ei de fructu manuum suarum. et laudent eum in portis opera eius. Volent dir. Sia dat a aquest del fruyt de les sues propries mans: ço es lo gran premi que mereix per sos treballs: e sia lohat de les sues bones obres en la porta: çoes en lo eximent de la mortal vida: E ab aquestes medicines senyora fareu cobrar la hoida als sorts: e cascu d´ells lançantse als peus de vostra senyoria: dira. ¶ Domina audiui auditionem tuam et timui Volent dir. O senyora yo hoint les amonestacions de vostra senyoria so vengut en coneixença de la mia error e obstinacio e tem molt la rigor del diuinal jutge: Per que soplich a vos senyora metgessa que de aquesta malaltia maueu guarit: me doneu alguna medicina per a vsar que no torne en la dita malaltia: E vostra merce respondra ab molt plaer dient. ¶ Serua mandata. q3 breues dies hois sunt. Volent dir: Fills meus no es cosa nenguna que axius preserue de tot mal com es seruar los manaments diuinals: e tot ço a que lome es obligat: Car los dies de la vida dels mortals son tan breus que nengu nos deu enujar de qualseuulla treball que porte: puix sab que tan poch te a durar car la mort es fi de tots treballs de aquesta vida: E qui be viu e ordenadament la fi ha segura: segons es scrit dient. ¶ Non potest male mori qui bene vixerit: car no pot mal morir qui be ha vixcut: E aquestos senyora molt contents de les vostres medicines e bon regiment sotsmetranse tots a la hobediencia de nostre senyor deu e vostra: guardantse de tornar en la primera malaltia: O senyora clement que altra manera de malalts vendran a vostra senyoria: los quals ab signes demanaran ajuda: car son muts e parlar no poden: Aquells senyora son entesos per los qui mal regeixen la lengua e no donen a nostre senyor deu la lahor que deuen: E vostra merce rebent los ab molta pietat entendreu solicitament en la curacio d´ells: E tenint en les vostres precioses mans aquells guants guarnits de morat: qui es color foscha e molt honesta: Tocar los ha vostra merce en lo cor escalfant aquell ab les vostres propries mans: Car la fredor del cor fa cessar la lengua de son virtuos exercici: e d´aqui senyora fareu sortir la foscha e amagada deuocio: E apres tocar los eu la lengua purgant aquella: e fareu publicar la dita deuocio per paraules manifestes dient a aquelles. ¶ Loquimini et clamate: quia volo vos orare in omni loco leuantes puras manus sine ira et disceptatione: Volent dir: Puix per lo tocament meu sou guarits: parlau e cridau: car la voluntat mia es que oreu en qualseuulla loch queus trobeu leuant les mans al cel ab puritat de conscientia sens ira nenguna ne contencio: ans ab vera humilitat e pacificacio. Car tals oradors vol lo pare eternal. E perço dix Dauid. ¶ Respexit in orationem humilium: et non spreuit precem eorum. Volent dir. Que nostre senyor deu mira e aproua les oracions dels humils: e no menysprea james les pregaries d´aquells. ¶ Quia oratio humiliantis se nubes penetrat. Car la oracio de aquell que se humilia penetra les nuus. ¶ E aquest exercici de lohar vostre deu y creador vull que proceeixca de cor. Car dich vos certament. ¶ Si cor non orat in vanum lingua laborat. Que si lo cor no es atent en la oracio en va treballa la lengua. ¶ Quia deus non aspicit verba orantis: sed attendit cor deprecantis. Car lo senyor no mira les paraules del qui ora: ans aten al cor e a la affectio ab que es pregat. ¶ O senyora que aquests muts hauent cobrada la paraula per mija de vostra senyoria: e trobantse desijosos e inflamats de continuar e perseuerar en la lahor diuina diran a vostra merce. ¶ O inclita senyora sia de vostra merce darnos algun orde ab que perfetament pugam seruir e lohar aquell senyor fill vostre: segons per vostra altesa som amonestats. E vos senyora dir los eu. ¶ Fills meus. la preparacio vostra per a ben perseuerar e obtenir lo que demanau ha de esser aquesta. ¶ In sanctitate et justitia coram ipso omnibus diebus vestris. Car es necessari siau sancts dins en lo cor: e defora en les obres: e que siau axi justificats que nengun peccat en vosaltres no puga aturar per sols vn moment: e queus esforçeu de star en la presencia diuina continuament: ço es en gracia sua. Car nengu no li sta dauant sino aquells qui posseeixen la dita gracia: e en aço perseuerareu tots los dies de la vida vostra: auorrint lo mon e totes les coses sues. Car dich vos certament. ¶ Longe est mens illius a deo: cui hec vita dulcis est. Co es que es molt luny de nostre senyor deu la pensa de aquells a qui la vida present es dolça e plaent. ¶ E los dits malalts senyora molt inflamats de la resposta de vostra senyoria esforçar san a posar per obra lo per vostra merce manat. Axi senyora veus açi los guants vostres a que han a seruir. E la senyora ab molt plaer accepta los dits guants e comanals a vna de ses donzelles nomenada prudencia: dientli quels tingues prests per a quant vendrien los malalts a esser curats.