Mostrando las entradas para la consulta monja ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta monja ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas

jueves, 27 de junio de 2024

Lexique roman; Monasteri - Monedula


Monasteri, s. m., lat. monasterium, monastère, couvent.

Aisso fo fach al monasteri. Tit. de 1240. DOAT, t. CXL, fol. 141.

(chap. Aixó va sé fet (se va fé) al monasteri; convén.)

Ceci fut fait au monastère.

Del Monasteri de Moishac. Tit. de 1274. DOAT, t. CXXX, fol. 55.

Du monastère de Moissac

CAT. Monastir. ESP. Monasterio. IT. Monasterio, monastero.

(chap. Monasteri, monasteris; convén, convens.)

monasterio de Poblet, reyes de Aragón

2. Monestier, Mostier, s. m., moutier, monastère, couvent.

Per voluntat de femna isic del monestier.

(chap. Per voluntat de femella va eixí, ixí, eissí del monasteri; per dessich, per la atracsió carnal. No com Ramiro II que va tindre que eixí per a continuá la casa de Aragó, y va tindre una filla: Petronila, Peronella, que firmabe Petrvs, Petrus, pedra, peyra, peira, pierre, etc.)

reina Petronila, conde Berenguer, Alfonso II

V. de Gaubert, moine de Puicibot.

Par désir de femme il sortit du monastère.

En un mostier antic 

De san Marsal.

Bertrand de Born: Ges no mi. 

Dans un antique moutier de saint Martial.

- Église.

Perpetualment dos capellas el dit monestier.

(chap. Perpetualmen dos capellans al dit monasteri : capella o capilla o iglesia del monasteri : capellanía.)

Tit. de 1394. DOAT, t. CXLII, fol. 67.

Perpétuellement deux chapelains dans ladite église.

ANC. FR. Au moustier Sainct-Denis en France. 

Vigiles de Charles VII, t. I, p. 146. 

Tous deux allans au moustier de Sainct-Victor pour ouyr la messe.

Monstrelet, t. I, fol. 91. 

PORT. Mosteiro.

3. Monge, Mongue, Morgue, Monegue, Moyne, s. m., gr. *, moine, religieux.

Si monge nier vol Dieus que sian sal 

Per pro manjar e per femnas tenir. 

Raimond de Castelnau: Mon sirventes. 

Si Dieu veut que les moines noirs soient sauvés pour beaucoup manger et pour tenir femmes. (N. E. Olé los cojones de mi tocayo, que usaba muy bien la ironía y criticaba públicamente a los monjes negros que comían mucho y tenían mujeres, concubinas.)

Li moyne lausan Dieu. 

Monegues cogulas vestens.

(chap. Los monjos loen (alaben) a Deu.

Monjos cogulles portán : que porten cogulla, cogulles : capuchó, capuchons, capucha, capuches.)

V. de S. Honorat.

Les moines louent Dieu.

Moines revêtant capuchons.

Atressi com hom pot faire 

De covers morgue tondut, 

Fai hom de trachor pendut.

P. Cardinal: Rasos es qu' ieu. 

(chap. Igualmen que se pot fé de convers monjo tonsurat, se fa de traidó penjat. Esta frasse es mol bona pera los republicans y roigets.)

Pareillement comme on peut faire de convers moine tondu, on fait de traître pendu.

ANC. FR. Tant est ces moignes desloiaus.

Roman d' Eustache le moine, p. 54.

(N. E. chap. Romans d' Eustaquio lo monjo.)

CAT. Monjo. ESP. (Monje) PORT. Monge. IT. Monaco.

(chap. Monjo, monjos; religiós, religiosos; conventual, conventuals. Alemán: Mönch, Mönchen, Mönchtum, Mönchengladbach, https://de.wikipedia.org/wiki/M%C3%B6nch_(Begriffskl%C3%A4rung))

Ramón Guimerá Lorente, Moncho de Beceite, Beseit

4. Monja, Monga, Morga, Moyna, s. f., religieuse, moinesse.

Par que us vulhatz metre monja?

(chap. Pareix que tos vullgáu ficá a monja; embutí, ficá, ficás, entrá, a un convén de monges, religiosa, pareix que te vullgues fé monja.)

Le Comte de Poitiers: Farai chansoneta.

Il paraît que vous vouliez vous faire religieuse?

Que sias moyna sagrada. V. de S. Honorat.

(chap. Que sigues monja consagrada.)

Que vous soyez religieuse consacrée.

Que creme las morgas de laiens. 

Pujols: Si 'l mal.

Que je brûle les religieuses de léans. 

(N. E. Parece una frase de Luis Companys, pero es muy anterior. Está escrita en la lengua occitana, a la que algunos mal llaman catalán.) 

CAT. ESP. PORT. Monja. IT. Monaca. (chap. Monja, monges.)

5. Mongia, Morgia, s. f., couvent, monastère, monachisme.

Menet la en una mongia, et aqui la fes rendre.

V. de Gaubert, moine de Puicibot. 

La mena dans un couvent, et là la fit se vouer. 

Fasia coblas estan en la morgia. V. du moine de Montaudon. 

Faisait des couplets étant dans le couvent. 

Li det abiti de mongia. V. de S. Honorat. 

Lui donna habit de monachisme. 

ANC. ESP. Avia dentro en ella una rica mongia 

De mui bonos omes mui sancta compannia. 

Milagros de Nuestra Señora, cop. 281. 

Clerigos è calonges certas è la mongia. (clérigos; canónigos; canonges.)

Poema de Alexandro, cop. 1660. 

CAT. Monjia. (chap. mongía: ix al llibre Pedro Saputo en chapurriau y al original en castellá, de Braulio Foz Burgés.)

Pedro Saputo en chapurriau

6. Mongil, adj., monastique.

S' anc raubes loc mongil.

Cominal: Comtor d'Apchier. 

Si oncques vous dérobâtes lieu monastique.

Portan tota via los draps mongils. V. du moine de Montaudon.

Portant toujours les vêtements monastiques.

ESP. Mongil (monjil : https://dle.rae.es/monjil#:~:text=4.-,m.,usaban%20por%20luto%20las%20mujeres.). IT. Monachile. 

(chap. Mongil, mongils : monástic, monastics, monástica, monástiques : de monjo o monja. Draps mongils : vestimenta o vestits de monjo o monja : lo hábit, los habits. Ñan alguns y algunes que en ves de penjá los habits, sels eixequen una mica.)

7. Monastical, adj., monastique.

Reparador de la monastical diciplina.

(chap. Reparadó de la dissiplina o disciplina monástica.)

Cat. dels apost. de Roma, fol. 129.

Réparateur de la discipline monastique.

8. Amongar, v., faire moine, faire entrer au couvent.

Part. pas. Na Honasias..., quan fo amongada.

Cartulaire de Bugue, fol. 11.

Dame Honasias..., quand elle fui faite moinesse.

(chap. Amonjá : fés monja o fé monja a una dona. Yo amonjo, amonges, amonge, amongem o amonjam, amongéu o amonjáu, amongen; (amonjat, amonjats : fets monjo, monjos), amonjada, amonjades.)

monje, monjo, Mönch, monaco, franciscano

Monedula, s. f., lat. monedula, choucas, corneille.

Per l'auzel dit monedula; e 'l caus manja de nuech les uous de la monedula. Eluc. de las propr., fol. 277.

Par l'oiseau dit choucas; et la chouette mange de nuit les oeufs de la corneille.


Cornella, cornelles; no es igual que la gralla, ESP. grajo, pero són de la familia dels corvs

sábado, 27 de julio de 2024

3. 2. De cóm Pedro Saputo li va traure lo monjío del cap a una sagala.

Capítul II.

De cóm Pedro Saputo li va traure lo monjío del cap a una sagala.


¡Benaventurats los mansos de temperamén, perque de ells es lo pessebre an este món y al atre, lo sel dels que se moren sense chupá la sal del siñó mossen! Beneíts, bonachons, passifics y alegres sense sabé lo que es bondat, dicha, y alegría; sense amor ni odio de res; la fullarasca, burrufalla, ballarofa, barallofa, pallús del trate sivil, que no sé cóm los fa falta datre alimén que ells mateixos.

A los pocs díes va aná a visitál un ric del poble, que se díe Juan del Alt, y per mal nom y mote, Sisenando; éste li va di que veníe a demanali consell de lo que faríe en sa filla Tereseta, una mossa de denou añs de edat, que habén anat a vore l’añ passat a una tía monja a les descalses de Huesca y passat sing o sis mesos al convén pera adependre algunes moneríes de la agulla, va aná a buscala y ne va tindre un fart pera portala a casa, perque va di que volíe sé monja.

- Yo, va afegí lo bon home, la había pensat casá en un fill de Pero Pérez de Tardienta, mol compinche meu, y en qui desde fáe mols añs tenía mich consertat este casamén.

- Está be, va di Pedro Saputo; pero vosté ¿qué es lo que vol?, ¿que li traga la vocassió del claustro o que la convensixca de que se caso en lo Pero Pérez?

- Yo, va contestá lo del alt, voldría les dos coses, pero si no pot sé, me contentaré en una. Com la mes gran la ting ya casada, voldría fé an esta hereua, ya que Deu sol me ha donat sagales, y portám lo gendre a casa.

- Nessessito, pos, va di Pedro Saputo, que me permitixque visitala en alguna frecuensia y parlali a soles y en alguna libertat. 

- ¿Aixó?, va contestá lo buit de alma: encara que vullgáu vindre dos o tres vegades al día, y estatos desde que se fa cla lo sel hasta que se apague la radera llum de casa per la nit. Ya u ting parlat en la meua dona, y així u entenem los dos.

- Pos anéu en pas, siñó Juan, va di Pedro Saputo, que demá en pretexto de tornatos la visita, faré la primera a la vostra filla. 

Y miréu que la intensió no la sábigue ella ni dingú.

- Pos entesos, va contestá Sisenando; y sen va aná mol contén.

Ere la casa del siñó Juan alt o del alt de les que may frecuentáe Pedro Saputo, perque no li agradáe tratá en tontos, y u ere Sisenando mes que los draps, y no mol espabilada la seua dona, a qui tamé habíen batejat en lo apodo de la Pintiparada.

Teníen un arca de algún pes a les seues tripes, y se habíen tornat encara mes badocs de lo que van naixe, y la filla se va criá absoluta per la vanidat que li habíen infundit y la poca autoridat dels pares. Nessia com ells no u ere, y de la seua persona, ben feta, encara que no hermosa; pero teníe uns ulls que lay suplíen tot, negres, vius y pensadós; la veu mol dolsa, la seua conversa sucosa, y lo seu trate afissionat y amable, si no caíe en les impertinensies de la seua mala educassió; rara vegada les fée aná, sol en persones de molta franquesa, com eren los parens y algunes amigues.

La va corregí mol de estos defectes Pedro Saputo; pero encara li va quedá un ressabio del que no va sé possible curala del tot, ni es fássil curá de ell a ningú si no són persones de mol talento, de molta reflexió y capassos de una filossofía que se enseñe poc y se practique encara menos al món. Se reduíe lo ressabio que li va quedá, a que perque no se diguere que fée algo per avís de atres, o que la opinió de atres ere mes fundada que la seua, volén sempre quedá per damún, no admitíe advertensia ni consell, ni en les coses de menos importansia, com són ficás una flo mes o menos a la guirnalda, una sinta al traje, una agulla de cap; o enmendá o revocá una disposissió no ben ensertada al gobern de la casa; fé primé o después, o fe o no fe una cosa fore la que fore; només fée falta que se li donare un consell pera fe lo contrari. U sentíe Pedro Saputo, y lay va di oportunamen moltes vegades, dixanla al final y dissimulán esta miseria que admitix en moltes atres lo ánim flaco de la dona per una vana pressunsió de excelensia a la que se sebe lo seu amor propi. Pero es lo cas que la patixen tamé alguns homens, y tots per les mateixes raons; que són, mala criansa la primera, y después orgull, soberbia y quijotismo.

Va arribá Pedro Saputo, y la mare li va abocá tota la canasta de oferimens no quedanli res per di ni oferí. No així la sagala, lo va ressibí en agrado y res mes. Va torná en son demá y la mare los va dixá sols un rato. Ell va parlá de coses generals; y lo mateix va fé cuatre o sing díes, pero procurán en dissimul y eficassia arribá al seu cor, y anotán tot lo que ella sense pensá anáe manifestán. 

Un día, después de está segú de la disposissió de Tereseta per varies siñals infalibles, va di, están la mare, que tratabe de fé un viache de alguns mesos. Apenes va sentí aixó la mare, va saltá: 

- ¿Cóm? ¿Ara que tos escomensáem a voldre tan ton aniréu? 

- ¿Cóm? Va contestá ell. ¿Ara escomensáeu a vóldrem, cuan yo pensaba que sempre me habíeu vullgut? 

Engañat hay viscut, per vida meua.

- Les que tos volíen abans, o sempre, com diéu, va di la sagala, teníen en vosté esta obligassió; natros no la teníem hasta ara. 

Va entendre Pedro Saputo la alusió, que per un atra part ere bastán clara; pero ya la sagala habíe mostrat está vivamen ferida per la notissia, per mes que va volé dissimulá. Y va di ell sonriense:

- Yo, apressiable Tereseta, correspong a qui su mereix, y en lo grado que su mereix. Y no van passá de aquí an esta primera explicassió que tot u dixáe al mateix estat, pero en la brecha siñalada y casi uberta.

Va torná per la tarde, y la mare com acostumabe tamé los va dixá sols. 

- Regularmen, li va di a la Tereseta, vindré ya sol a despedím, perque estic cometén una imprudensia de la que hasta avui no había caigut. Vosté hau de sé monja, y ni a vosté ni a mí están be tan frecuentes visites; a vosté perque igual dirán que tos agraden les converses mundanes, y a mí perque lo tems que passo an esta casa lo podría empleá milló a datres aon no pensen desapareixe dels meus ulls pera sempre. 

- Y vosté u sentix mol, va di ella. Diguéu milló que tos pene de vindre a vorem, o que tos demanen sels, y no aleguéu lo monjío.

- No me demanen sels, va contestá ell; pero sí me pene de vindre a vóretos, perque a la que no vol als homens, ¿per qué la voldríe algú?

- Si me dixaren voldre a qui yo vull, va contestá ella, no pensaría en lo claustro. - Pero lo amor, Tereseta, es libre, y si vullguereu an algún, estéu segura de que ningú tos u podríe impedí; y si aburriu an eixe home que tos proposen, ningú tampoc tos forsaríe a amál. Parléu, explicautos, digueume lo que ña al vostre cor, y yo intentaré liberatos de tota molestia y importunidat. En estes paraules ella se va conmoure, lo va mirá an ell en vergoña y en tendresa, se va ficá colorada, va suspirá, y va di:

- Ya u veéu, no tos puc di mes; u hau pogut coneixe estos díes. 

- Sí, amable Teresa, va di ell, sí que u hay conegut... Viu tranquila y segura, que yo te asseguro que no te parlarán mes del fill de Pero Pérez ni del triste y desesperat claustro.

- Pos yo, va di ella sense cap reserva, perque ya no ne cabíen, te hay volgut sempre, ¡y tú no veníes a vórem! No tenía, no, vocassió de monja; en tú y sol en tú pensaba sempre, y aixó y lo vore la tossudería de mon pare en eixe payo de Tardienta me desesperabe y vach di: pos monja, primé monja per despit, monja per venjansa... Maldién la meua sort y a tú y a tots en ella. ¡Perque, ay, tan teua que era, y tú ni sabéu volíes! Tan poc valía hasta avui als teus ulls. ¡Ay lo que hay patit!

- Valíes mol, Teresa, valíes mol, li va di ell; pero ya acabarás de coneixem, y entendrás per qué esquivaba lo teu trate o mes be lo vindre a casa teua. Pero ¿S' acabará desde avui tota la teua pena?

- Ya s'ha acabat, va contestá; ya, sí, ya ha parat, ya soc felís. 

Hay pogut dit que ere teu lo meu cor, y tú u has admitit. Lo demés corre tot de la teua cuenta. (Y va corre, en efecte, hasta lo honor de ella mateixa.)

En son demá va di ell a son pare, que ya Tereseta habíe desistit de lo seu propósit de ficás a monja, pero que conveníe no parlali al particulá per ara; y a sa tía escríureli que com cosa de tanta consecuensia su habíe de pensá mol, y que se li avisaríe. En cuan al enllás que teníen proyectat, que no la importunaren, perque habíe ell vist que ni a un ni al atre los conveníe. Y així u van fé, quedanli mol agraít per lo servissi lo alma fofa de Sisenando.

Perillós es lo examen de la vocassió y una mica ocasionada la proba; pero de teules aball este examen es lo mes legítim, y esta proba la de menos engañs. Per lo menos es cosa averiguada que la vocassió a la vida del claustro es mol rara, així com són mol rares les persones a qui diu mes lo estat recte y natural del matrimoni que lo violén y antinatural del selibat perpetuo. Tamé está observat que les joves que creuen y se creu que no saben voldre, es perque no han donat en lo home de lo seu cor; cuan donon en ell, al pun amarán, al pun se les vorá sensibles y apassionades. Y si al brancal del convén se topen y les fan una seña, del brancal del convén se tornarán atrás, y lo seguirán, y buscarán lo seu descans y felissidat als brassos de aquell home. Yo, testigo.

viernes, 26 de julio de 2024

2. 6. Pedro Saputo al convén.

Capítul VI.

Pedro Saputo al convén.


No va pendre lo hábit de monja, com volen di alguns y creu lo vulgo ignorán, que hasta han arribat a afirmá que va professá y va viure tres añs al convén. Tot es fals, tot inventos y donaire de homens destalentats, burlons y faltons. ¿Y pera qué? pera acabá en un cuento absurd, infame y asquerós que fa vómit y vergoña. Res de indessén, res de negre ni de mulato va passá an aquell convén; de grassiós y amable, sí, mol, perque no cabíe datra cosa a la edat y miramén de Pedro Saputo, ni a la amabilidat y virtut de aquelles siñores.

Admitixgo, pos, dins de reixes, que entonses no eren tan quisquilloses ni tan fortes ni espesses com después se van torná a tots los convens com precaussió nessessaria contra la fragilidat humana que a dins se refugie, y diénles que se díe Geminita, la van destiná per de pronte de ajudanta a la cuina, fenla sotacuinera. Pesat li va resultá, repugnán y afrentós; pero per sort, als tres o cuatre díes li va preguntá la mare priora si sabíe cusí, y va di que una mica a la moda y gust de les gens del siglo; y pera probala li va doná a cusí dos parells de cansonsillos de un reverendo ex guardián que males llengües díen que habíe sigut y ere encara lo amor mes amartellat de una germana de la priora, casada al poble y ya viuda.

Al poc rato va vore la priora que Geminita cusíe en mes primor que les mes reputades entre elles, y va amostrá la labor a les atres monges, los va pareixe tan be a totes, que per acuerdo unánime o mes be per aclamassió la van traure de la cuina y la van declará la donsella de labor de la comunidat, tratanla en mol cariño, y procurán la mayoría de elles mostrás mol seues, ya que u mereixíe tot la seua modestia, afabilidat y bona grassia.

Se van prendá de ell mol espessialmén dos novissies que ñabíe casi de la seua mateixa edat. La una perque de chiqueta caén de morros al foc ubert de lleña se va volcá damún una olla de aigua bullín y se habíe escaldat lo coll y tot un pit, van creure sons pares que siríe inútil per al món y la van incliná a sé monja, dixanse ella incliná y portá, volén o no, mol inossenmen a tot lo que li proposaben. 

Y l'atra, veína y amiga seua, la va seguí pocs díes después sol per fé lo mateix; y portáen entonses de sis a set mesos de hábit.

Estes dos sagales, pos, li van manifestá prou cariño per sé de la mateixa edat, ya que la mes gran, que ere la cremada, teníe setse añs y alguns mesets; y l'atra no mes de ixos mesos menos. 

Pera viure y parlás y tratás mes libremen van demaná a la mestra de novissies que li demanare a la mare priora la grassia de dixá dormí a Geminita al novissiat, la maestra ere blaneta, y li va parlá aquell mateix día a la priora, que pera contentá a les cuatre va consedí lo seu dessich, passán aixó a les dos semanes de está ell al convén.

En cuidadet anáe ell en tot pera no descubrís; parláe poc y sempre en oportunidat y agudesa, pero sensillamén y com si fore cosa natural y sense advertensia. De sort que sol en les seues paraules y bons modos se habíe de embutí al cor y al moll del os de totes elles; y així passáe, hasta abrassál y donali besos jovenetes y agüelotes cuan lo sentíen parlá en tanta discressió y sabiduría. Per supost, ell se dixáe abrassá y besá, pera no eixecá sospeches, pero no solíe torná estes carissies, rara vegada u feie. Se li queixáen amorosamen de sé massa aspra y fura. Les que mes se queixaben eren les dos novissies, perque tamé eren les que mes cariños li féen. Se díen elles la una Juanita, y l'atra Paulina. La Juanita ere la del pit escaldat.

Habíe tingut Paulina molta temó als morts y als duendes, y encara li durabe; aixina que la maestra de novissies les permitíe alguna vegada dormí juntes, cosa que no se usabe ni aprobabe la regla. 

Van allargá esta libertat después de entrá allí Geminita, y alguna vegada dormíen les tres juntes, dixán ell corre sempre la ignoransia de aquelles sagales.

Al final se va tindre que descubrí diénles un día, que estáe mol apenada perque al seu pareixe se tornáe home. Sen van enriure aquelles inossentes mossetes; ell va insistí en que ere verdat, y elles encara sen enríen mes y no faen cas. Su van tindre que creure, pero sense sospechá lo engañ y teninlo sol com un cas mol raro y casi milagrós. Perque dudá de que va entrá dona al convén ni sels podíe ocurrí. Conque van passá prop de dos mesos de esta manera en la mes gran sensillés y naturalidat del món, y sense cap escrúpol ni reparo.

Lo mes gran perill que va corre lo seu disfrás constanmen va sé que olvidat del papé que fée descubriguere que sabíe lligí, y anáe sobre aixó parán molta cuenta, no agarrán may cap llibre a les mans per mes que los veíe a totes les taules, be que reduíts a breviaris, diurnos y devossions cristianes; y si alguna vegada ne obríe algún lo miráe un rato y díe: aixó es o..., y esta, ele, y nombrabe tres o cuatre lletres, sempre les mateixes, de lo que sen enríen mol les novissies y les atres monges. Y ningú sen recordáe de la seua familia ni se va tratá de escriure al seu poble.

Encara va fé un atra inossentada. La organista ere una coixa, que fora de esta falta y la de una den, ere bastán grassiosa y la mes lista, pincha y atrevida de la comunidat; pobres a casa seua, la van admití per lo ofissi. Passán un día Geminita per la seua cámara va entrá y va vore que amagáe mol depressa un papé brut, y li va di: 

- Perdonéu sor Nazaria; pero eixe papé, si está escrit yo no hay de lligíl, y escrit o no, ha de mascará tot lo que toco segons hay vist.

- Pos que mascaro, va contestá la monja; lo embutixco aquí prop del cor perque es de una persona que ting apossentada al mich de les entrañes; y te u descubrixco perque eres discreta. Escolta lo que diu: "Dolsa y grassiosa colometa meua: me fan aná a predicá tres sermons, y tardaré dos siglos en torná, que dos siglos o mes significarán pera mí tindre dolén lo cor les dos semanes que estaré sense vore los teus ulls amorosos, sense sentí la teua veu encantadora, sense contemplá lo teu rostro encantadó, sense donat y ressibí aquells apassionats abrassos entesos sol per tú y per mí.

Si puc, vindré a despedím; pero per si auncás escriume esta tarde, y aplica al papé una dotsena de besets com yo los dono an éste pera que tú los arreplegos. ¡Prenda meua! ¡Ama meua! La teua imache, que sempre ting presén, sirá lo meu ídolo en esta aussensia, així com tú, aussén y presén, eres la meua vida y la meua alma. Teu. N.»

- Tendre y enamorat está fulano, va di Geminita; pero lo seu papé mereixíe mes cuidado, pareix que hau llimpiat en ell lo cresol o embolicat una butifarra de sang rostida al caliu.

- Es que, va di la monja, me l'ha enviat a dins de un pichonet guisat y farsit. Tamé yo li envío los meus en dolsaines, bizcochos, en lo que puc.

- Y, ¿qué traéu, diéume, li va preguntá, de ixos amors, no se poden vore mes que de lluñ y sempre reixa pel mich, ni tratás mes que per escrit? ¿Quín gust poden tindre uns besets que venen embolicats en un colomet guisat, fen auló a espessies y tan pringosos?

- No u entenéu, va contestá la monja; si no fore per naixó mos moriríem totes badallán. Perque has de sabé que fora de algunes de gust mol soberbio, com la priora y sor Mercedes, totes tenim cada una lo seu cada un, y tratem la una en un flare, l'atra en un benefissiat, y així, filla meua, tenim ocupat lo cor y entretingut lo pensamén. Y si ixos homens pugueren entrá... Y no es difíssil, perque yo sé cóm y per aón; pero lo meu es flare y se sabríe, que si no... Pos, com día, si pugueren entrá, totes mos pedríem, perque tot aniríe al ample. Lo nostre amor es mes violén que fora a la libertat del siglo que corre. Yo men enrecordo de que vach voldre be a un jove abans de entrá, perque vach vindre ya en vin añs y ya ne fa nou que hi estic, y aquell amor a cap desesperassió me portáe, com éste me porte a vegades, y com yo sé que los passe a les atres en los seus. Perque aquí lo que es al exterió, molta humildat y mansuetut, molta pas y tranquilidat; pero interiormen y a soles són les batalles y furors, y la brasa a les entrañes, y lo avivás lo foc, y lo estampit y cruixí de les flames que rodegen y u abrasen tot. Hasta la mare priora ha tingut los seus mals de cap, y potsé los té encara, pero u dissimule mol o per la edat ya no u sentix en tanta forsa.

Y sor Mercedes, si no los té, es perque diu que lo que ha de agradali y mereixe lo seu amor ha de sé mol superlatiu, y después mol prudén pera sabé patí y callá, y no caminá fen lo enamorat y lo suspirós, y menos dién chiquillades per tot arreu. Cada una tenim lo nostre gust y les nostres aprensions.

- Yo creía, va di Pedro Saputo fense lo simple, que les monges eren totes santes.

- Y u som, va contestá ella; pero hechizas y de botarga: de les verdaderes va passá ya lo tems. Mira: diuen que lo món, lo demoni y la carn són los enemics del alma; pos yo te asseguro que a cap puesto se troben tan a gust com als claustros. Es sert que lo món no mo se oferix per plasses y palaus, no mos deslumbre en la seua pompa y vanes apariensies; ni s'apareix al estat y vida que seguim; pero ve a les nostres reixes y mos entre per nelles en totes les seues inmundissies, y mos taque encara mes que als mateixos que los porten. Aquí se pregunte y averigüe tot lo que passe al poble, y lo que gasten aquell y aquella, y de aón y cóm; y lo que parle y trate y se descuide la donsella, y lo que engañe la casada, y se desenfade la viuda; se sap per díes y hasta per hores la vida del mossen, del dotó, del caballé, del villano, de tots en una paraula, grans, michans, y menuts; y u pensam, u regiram y murmuram, y ya la enveja, ya lo juissi temerari, ya la mes refinada malissia mos consumix, mos contente y cobre venjansa. Pos entre natros (y aquí entre lo demoni), colometes sense fel, tórdoles arrulladores de la soledat, ¡ay, quina tela, va di lo sastre! ¡ah, qué carneta, va di lo carnissé! ¡ay, qué inossén, va di lo novio!; tot es motejamos, criticamos, calumniamos, ficamos a pelá; tot soberbia, passions, chismes, parladuríes, odio, bandos, riñes, sels, despiques, enveches, reconcomios; y a vegades de esta ficsió y hipocressía, dién al món perdut y relajat, donem grassies a Deu per habemos librat dels seus perills.

- Lo dimoni de la vanidat mos té mes rendides y esclavisades que a les dones mes tontes y profanes del siglo. May mos criden al locutori sense antes passamos revista y donamos tres mans al espill, pera que lo vel caigue així, volo aixá, jugo de esta manera, descanso de l'atra; y que la toca, y la correcha y la cadena y lo escapulari diguen algo al que mos mire, com si per mol que mos atildem pugam dixá de sé dones visions y hermosures de carnerari, ni mes ni menos que los flares dixá de fé pudó a sobaquina.

- Pos en cuan a la carn, ya te hay dit lo que mos passe, perque tan mal inclinada está aquí, y alguna vegada tan aveada, com allá fora, y sempre mes irritada, o al menos mes fássil y rebelde, be que menos libre y satisfeta. Pero yo, Geminita, miro totes estes coses com oreo de abanico y te dic y asseguro que si deu vegades naixquera, deu vegades me ficaría a monja, encara que fore pera passá aquí lo infern y allá lo purgatori; o al revés, y me ixíen los pans de pintadó hosties. No saben, no, les gens del món lo que passe als claustres, ni u podríen entendre sense vóreu ni experimentáu. ¡Oh, qué diferén u jusguen y u creuen tots, com u creía yo mateixa, que me imaginaba aquí la inossensia y la vida del paraís!

- Mol engañada, pos, vivía yo, va contestá Pedro Saputo; y encara que en los díes que fa que estic hay vist algo, no veía tan com tot aixó.

- Perque sou mol chiqueta y no teniu malissia, va di la coixa; creixéu, creixéu, creixéu, mudáu eixe hábit al nostre, feu la creu y nugo gordiano dels votos, y entonses voréu, y ya mu diréu si voléu di la verdat. Mira, pos, quin pun éste de la verdat. Aquí, Geminita, se mentix mes que a una fira, mes que a la tenda de un mercadé sense consiensia; y la que va en la verdat obté damún la burla y lo despressio de totes. Y ojito de fiáten de alguna, perque no se sap lo que es la lealtat, y de la caridat sol se coneix lo nom.

- En tot, va replicá Pedro Saputo, al meu pareixe hau exagerat una mica massa mols defectes ben minuts, eixecán montes al pla, com lo puch de Puigmoreno, y valletes al secá, com a Valmuel. Yo no los miro en vidres de aumén ni del coló de les passions; y vech caridat, indulgensia y bon espíritu, y no trobo ixa discordia del infern que tot segons diéu u porte a punta de llengua y dardo de escursó. Perque, ¿qué són alguns desvíos, alguna enganchada, algunes contradicsionetes? Entre germans se troben, y hasta entre pare y fills, y no per aixó dixen de sé lo que són, y después se 'ls olvide y tornen a tratás y confiás com si res haguere passat.

- Pero dixán tot aixó, si tos pareix, ¿no voldríeu enseñám a lligí y tocá lo órgano de Turull?

- Si la mare priora vol y te dixe, va contestá la monja, per mí en mol gust. Demánali la grassia; sí, sí, demánalay y sirem bones amigues. En efecte, va parlá a la priora y li va otorgá la grassia, discurrín que si a la sagala la podíen traure una mica lletrada y organista, se quedaríe de segona y la professaríen de monja de obediensia. Y va escomensá lo seu estudi adeprenén la paleta de la Jesús y teclechán contínuamen a un instrumén que teníe la coixa a la seua cámara, paregut al de Fondespala, al Matarraña. Va volé esta enseñali tamé la solfa, y ell va di que lo que importabe eren les lletres y les tecles, que aixó vindríe mes abán; y en vuit díes va fé vore que adepreníe y coneixíe totes les lletres de la primera linea de la paleta hasta la H, de lo que estáe mol orgullosa la coixa. Y uns ratos cusín, atres tecleján, y servín tamé a la priora y an alguna atra monja de les de copete, y fen lo pesolaga algún rato en les novissies, se pegáe mol bona vida.

viernes, 8 de enero de 2021

NOVENA JORNADA. NOVELA SEGONA.

NOVENA JORNADA. NOVELA SEGONA.

Se eixeque una abadesa pitán y a fosques pera trobá a una monja seua, delatada an ella, al llit en lo seu amán, y están un mossen en ella, creén que se ficabe al cap la toca, se va ficá los cansonsillos del retó; veénlos la acusada, y fénlay observá, va sé absolta de la acusassió y va tindre libertat pera está en lo seu amán.

En cuan va callá Filomena, después de habé sigut alabat per tots lo bon juissi de la Siñora pera tráures de damún an aquells als que no volíe; y, per lo contrari, no amor sino tontería habíe sigut jusgada per tots la ossada presunsió dels amáns, cuan la reina li va di a Elisa: - Elisa, seguix.

Ella, en seguida, va escomensá:

Caríssimes siñores, discretamen va sabé doña Francesca, com se ha contat, librás de lo que la molestabe; pero una jove monja, en la ajuda de la fortuna, se va librá, en les paraules oportunes, de un amenassadó perill. Y com sabéu, ne són mols los que, sén uns sabocs, mestres se fan dels demés y los emprenen. An estos, tal com podréu compendre per la meua historia, la fortuna algunes vegades mereixcudamen los escarmente; y alló li va passá a una abadesa de la que tos parlaré.

Hau de sabé, pos, que a Lombardía va ñabé un monasteri famossíssim per la seua santidat y religió al que, entre atres monjes que allí ñabíen, estabe una jove de sang noble y de maravillosa hermossura dotada, de nom Isabetta. Habén acudit un día a la reixa pera parlá en un parén seu, de un pincho jove que en ell estabe se va enamorá; y este, veénla majíssima, habén entés lo seu dessich en los ulls, se va inflamá per nella, y no sense gran tristesa dels dos, este amor durán mol tems van mantindre sense cap fruit. Al final, están los dos atentos an alló, va vore lo jove una vía pera pugué acudí aon la monja mol amagadamen; en lo que, alegránse ella, no una vegada, sino moltes, en gran plaé dels dos, la va visitá. Pero continuán aixina, va passá que ell, una nit, va sé vist per una de les siñores de allá a dins (sense que ni ell ni ella sen acataren) aná a vore a Isabetta y torná; lo que a les atres va comunicá. Y primé van pendre la dessisió de acusála a la abadesa, que doña Usimbalda teníe per nom, bona y santa Siñora segóns la seua opinió y de consevol que la coneguere; después van pensá, pera que no puguere negáu, en fé que la abadesa la enchampare en lo jove in fraganti, y, aixina, callán, se repartigueren entre elles les vigilies y les guardies secretamen pera enchampála.
Y, no cuidánse Isabetta de aixó ni sabén res, va passá que lo va fé vindre una nit; lo que inmediatamen van sabé les que estaben a la expectativa. Elles, cuan los va pareixe oportú, están ya la nit avansada, se van separá en dos grupets, unes se van ficá en guardia a la porta de la selda de Isabetta y les atres sen van aná corrén cap a la alcoba de la abadesa, y donán cops a la porta de esta, que ya contestabe, van di:

- ¡Sús!, Siñora, eixécos depressa, que ham trobat a Isabetta en un jove a la selda.
Estabe aquella nit la abadesa acompañada de un mossen, y, al sentíles, en temó de que les monjes tocán a la porta la obrigueren, apressuradamen se va ficá de peu y lo milló que va pugué se va vestí a fosques, y creén pendre unes toques que se porten al cap y que se diuen «lo salterio», va agarrá los cansonsillos del mossen, y tanta va sé la pressa que, sense donássen cuenta, en ves del salterio sels va ficá al cap y va eixí, y rápidamen se va tancá la porta detrás della, dién:

- ¿Aón está eixa maleída de Deu?

Y en les demés, que tan exitades y atentes estaben per trobá a Isabetta en pecat que de lo que portabe al cap la abadesa no sen van acatá, van arribá a la porta de la selda de esta y, ajudada per les atres, la van obrí; y entrán a dins, al llit van trobá als dos amáns abrassats, que, del susto, no sabén qué fé, se van está quietos. La jove va sé en seguida agarrada per les atres monjes y, per orden de la abadesa, portada a capítul. Lo jove se habíe quedat y, vestínse, esperabe a vore en qué parabe la cosa, en la intensió de vengás de les que puguere arreplegá si a la seua jove li faigueren algún mal, y emportássela en ell. La abadesa, assentánse al capítul, en presensia de totes les monjes, que sol miraben a la culpable, va escomensá a díli les mes grans injuries que may a una dona van sé dites, perque la santidat, la honestidat y la bona fama del monasteri en les seues brutes y vituperables acsións, si se sapiguere afora, tot u contaminaríe; y después de los insults afegíe gravíssimes amenasses. La jove, vergoñosa y tímida per la culpa, no sabíe qué contestá, y callán, fée a les demés sentí compassió della. Y multiplicán la abadesa les seues histories, va eixecá la mirada la jove monja y va vore lo que la abadesa portabe al cap y les sintes que de aquí y allá li penjaben; per lo que, donánsen cuenta de lo que ere, tranquilisada del tot, va di:
- Siñora, aixina tos ajudo Deu, lliguéutos be la cofia y después me diréu lo que vullgáu. La abadesa, que no la enteníe, va di:

- ¿Quína cofia, mala dona? ¿tens la cara de fét la grassiosa? ¿te pareix que has fet algo en lo que vaiguen be les bromes?

Entonses la jove, un atra vegada, va di:

- Siñora, tos rogo que tos lliguéu la cofia; después diguéume lo que vullgáu.
En lo que moltes de les monjes van eixecá la mirada cap al cap de la abadesa, y ella tamé portánse an ell les mans, se van doná cuenta de per qué Isabetta díe alló; en lo que la abadesa, donánsen cuenta de la seua mateixa falta y veén que totes la veen y no podén amagá los cansonsillos, va cambiá de sermón, y va seguí parlán de una manera mol diferenta, y va arribá a la conclusió de que ere impossible deféndres de los estímuls de la carn; y per naixó calladamen, com se habíe fet hasta aquell día, va di que cada una se divertiguere tan com puguere. Y ficán en libertat a la jove, sen va entorná a gitás en lo seu mossen, y Isabetta en lo seu amán, al que moltes vegades después, a pesá de aquelles que li teníen enveja, lo va fé vindre allí; les demés que no teníen amán, lo milló que van pugué van probá fortuna.

//

Notissia relassionada:

calzoncillos, cansonsillos, cap, cabeza

jueves, 13 de abril de 2017

cuixí

Cuixí


COIXÍ m. 
|| 1. Sac de tela o d'altra matèria, cosit per tots costats i farcit de llana, palla, ploma, crin o altra matèria filamentosa i elàstica, que serveix per a recolzar-hi blanament el cap, repenjar-hi l'esquena, tenir sota els braços o els peus, etc.; cast. almohada, cojín. Ell stech de peus una gran estona, que no's volch aseure, demanant-nos coxí, e allegant que axí és acostumat de tot príncep; e Nos... fem-nos fer coxins de major forma e pus nobles que'ls altres coxins de la nostra cambra, Pere IV, Cròn. 100. Quatre coxins, dos de sendat et un obrat de seda, doc. a. 1376 (Miret Templers 559). Posaren-li los lençols... ab los coxins brodats, que's mostraua lit molt singular, Tirant, c. 97. La senyora reyna li manà que sigués molt prop de sa mercè en coxins, Villena Vita Chr., c. 60. Item dos coxins de peus, doc. a. 1494 (arx. parr. de Sta. Col. de Q.). El meu cap s'enfonsava al coixí amb dolç engorroniment, Ruyra Parada 18. a) fig. Qualsevol cosa que serveix per a recolzar-n'hi una altra blanament. Stant ell en la cena arrimat en aquell inapreciable e delitós coxí dels pits del seu senyor, Villena Vita Chr. c. 272. Y fent coxí dels cabells sobre la dura terra, Alegre Transf. 81. En son coxí de verdor la prímula se desvetlla,Verdaguer Flors 17. 


cuixí, llaurá, macho, yegua, llauradó


|| 2.   Aparell compost d'una espècie de collar de tela de sac o de cuiro farcit de palla, damunt el qual descansa un cap del jou per evitar que faci mal al coll de la bístia en llaurar o estirar el carro (Sta. Col. de Q., Alcoi, Mall.); cast. collera. Els muls amb juntures y coixins nous,Rosselló Many. 105. 
|| 3. La part posterior i més blana de la collera de tirar a carro (Manacor); cast. almohadilla. 
|| 4. Les peces de tela de saca farcida de llana que van posades davall la sella o l'albarda i serveixen per a fer més suau el contacte d'aquests aparells amb l'esquena de la bístia (Calasseit, Tortosa, Men.); cast. almohadillas, cojín. 
|| 5. Peça mecànica que va col·locada entre dues altres peces, sia per a comunicar l'acció d'una damunt l'altra, fer-la més suau, etc.; cast. cojinete. Especialmet a) En la premsa d'oli, cadascuna de les peces planes de fusta que es posen damunt la pila d'esportins perquè el caragol els estrengui més bé (Lledó).—b) Peça de ferro on va engalzat el dau del timó en les embarcacions grans (Cat., Val., Bal.). 
|| 6. Peça de sucreria de forma quadrangular amb les cares un poc convexes, de manera que és semblant a un coixí de llit (Mall.). Se sol anomenar també coixí reial coixí imperial. Es cochs y ses dolces y es coixins reals, Ignor. 69. Els ingredients d'una cuita de coixins solen esser: dues lliures de pasta bamba ja tova, quatre unces de saïm, quatre vermells d'ou i dues unces de sucre; es dóna la forma de coixí amb motlos especials, es deixa tovar un poc la pasta i es duu al forn (Manacor). 
|| 7. Coixí de moro: fulla de figuera de moro (Mall.); cast. pala. 
|| 8.   Coixins de monja: planta de la família de les lleguminoses: Astragalus tragacantha L. (Empordà); cast. astrágalo. És perenne, subllenyosa, de color blanc cendrós, de flors blanques; forma una mateta estranya, molt espinosa, semblant a un eriçó. 
|| 9.  Coixins de monja coixins de senyora: planta de la família de les lleguminoses: Erinacea pungens Boiss. (or.); cast. erizo, cambrón. És molt espinosa i es fa pels llocs àrids de les muntanyes.
    Fon.: 
kuʃí (pir-or., or. fora el Camp de Tarr., Sort, Organyà, Balaguer, Al., Inca, Petra, Santanyí, Sóller, Men., Eiv.); kuјʃí (Sort, Camp de Tarr., Tortosa); koʃí (Artesa, Morella, Pego, Palma, Manacor); koјʃí (Tremp, Fraga, Tamarit, Gandesa, Alcoi); koјsí (Benassal, Cast.).
    Intens.:
—a) Augm.: coixinàs, coixinarro, coixinot.—b) Dim.: coixinet, coixinetxo, coixinel·lo, coixineu, coixinó.
    Etim.: 
del llatí coxīnu, mat. sign. (derivat de cŏxa, ‘cuixa’, perquè els coixins s'empraven principalment per a seure-hi damunt).

viernes, 26 de julio de 2024

2. 8. Ix del convén.

Capítul VIII.

Ix del convén.


Se va corre la veu que sen anáe Geminita, y va ñabé una consternassió general a la comunidat. La coixa, o sigue la organista, va di, que después que la habíe escomensat a desburrá (¡una coixa desrucá a Pedro Saputo!) la fotíen fora del convén pera que aniguere a un atre a lluí la seua habilidat; afegín en lo seu desenfado natural que mes valdríe que se morigueren la mitat de les monges y hasta lo mateix pare confessó a que sen aniguere Geminita. Una agüela de nom sor Bonifacia, que habíe sigut mol viva y conserváe encara la valentía de la seua verda edat, se va presentá a la priora y li va di: ¿Qué feu, mare priora? ¿Cóm dixéu anassen, si es que no la fotéu fora, an ixa pressiosa sagala, cuan la tindríem que conservá com a una reliquia? Desde que está al convén han parat los odios y les riñes que abans ñabíe; perque veénla an ella a totes mo se amansabe lo pit y se templabe la saña. Be sabéu que sor Venancia y sor Tolomea mos teníen fartes y apenades en les seues batalles, y que fa pocs díes están al claustre nou se van enganchá (arrifá) de modo que se van fé fils los vels, y se van agarrá de les toques, y se les van arrencá, y van passá al que yo men dono vergoña de di; y presentanse allí de improvís ixa sagala, o ángel o lo que sigue, que anáe a les seues obligassions, y paranse a mirales com demananles lo pas passífic, se va aturá lo combat com per encán, y sense res mes que di en aquella grassia tan atractiva, en aquell to y veu que derretix les pedres:

¡Ay, siñores, que aixó no su creuríe la gen del siglo de persones tan virtuoses! Se van aplacá y separá, y ara ya se parlen si no com amigues al menos no com enemigues. Miréu per Deu que no fotegáu fora de casa an ixa sagala, perque feu cuenta que aventéu del convén la pau y la alegría.

Y díe be la mare Bonifacia, perque al menos este be sí que lay debíe la comunidat; tal ere l'enchís de les seues paraules, y hasta de la seua sola presensia. Així es que pera tot la buscaben. Geminita u ha dit; Geminita u ha fet; Geminita es; Geminita entre; Geminita ix; Geminita puje; Geminita baixe; Geminita va; Geminita ve.

Y en raó tot, y mes y mol mes que faigueren. Perque si se oferíe a retallá alguna pessa de roba, encara que foren uns cansonsillos de flare, portáe molta ventaja en fassilidat y perfecsió a la mateixa sor Mercedes, que ere la milló estisora de la comunidat; si cusíe, dixáe mols puns atrás a sor Ángeles, que ere tamé la milló agulla del convén; si bordáe, lo seu primor fée ajupís a totes; si vestíe alguna imache, alló ere encantás de vóreu; si contáe cuentos, pera cada un que se sabíen les mes sabudes, ne sabíe Geminita una dotsena. 

Y ¡qué grassiosos!, pero al mateix tems mol dessens, com se supose, no com alguns de Lo Decamerón en chapurriau

¡Cóm no habíen de sentí que sen anare! U sentíen mol, y no va ñabé monja ixos díes que no la abrassare, que no la besare, que no li suplicare, que no li apretare la má, si be diuen que moltes teníen tanta enveja com cariño.

A la coixa, que de un arrebato de espíritu y de una avinguda de amor li va doná un día una dotsena de besos, perque ere de genio fogós, no va tindre per convenién dili la causa per qué sen anáe pareixenli perillós descubrís perque ere malissiosa, y sobre tot fássil y resoluta. Ni creuríe tampoc la seua transformassió, al seu cas ñabíe que dili la verdat o inventá una historia mol calificada que se puguere admití y no portare a sospeches contra cap monja o contra les novissies.

Per fin va arribá lo día; res teníe ya que previndre a les dos sagales; y pera que no malpensaren la priora y sor Mercedes, no va voldre les raderes nits dormí al novissiat, sino a una segona cámara que se comunicabe en la de la priora, intermija en la de la amiga; pero passán tots los ratos libres del día en les seues caríssimes (estimades, encariñades) novissies; ratos als que vée lo ressel en que lo volíen tindre sempre al seu costat la una o l'atra de aquelles dos tendres amigues.

Va tocá un matí les sis lo rellonge del poble; y mentres la comunidat estáe al coro, va eixí vestit de dona y en un feix lo traje de home del bras, y van plorá al cap de uns minuts la seua aussensia totes les mares, espessialmén les dos que tan lo volíen y tan se regaláen en ell los radés quinse díes. Les simpletes novissies ploráen, pero se van consolá después en la esperansa de eixí a la libertat del siglo.

Va quedá viuda la comunidat; als claustres reinabe lo silensio; les parets se cubríen de dol; lo minjadó estáe desganat, y lo coro, picat y enfadat. Van tindre consell aquella nit les dos consabudes mares, van suspirá, van plorá, y van proposá de manali que tornare; pero ya ere tart; s'habíe allargat mol y no sabíen la direcsió que portáe. Van torná a suspirá, van torná a sentí la pena, y al seu cor passáe mol mes de lo que manifestaben, portanles lo sentimén casi a desesperás. Be mo se está, va di sor Mercedes; a la nostra má estáe; ¡y lo vam dixá anassen! ¿Quína nessessidat ñabíe mentres no passare algo mes? Consoleutos ara si podéu, moríu en esta tristesa. Va contestá an aixó la priora en un gran suspiro y dién:

Teniu raó, pero ya no ña remey. Y ere verdat, perque ell encara no habíe caminat dos mil passes cuan se va traure les faldes de dona y se va ficá lo traje, enfotensen per una part de la inossensia de aquelles monges, y sentín per l'atra la falta de repén de la seua acostumbrada veu y compañía, y del amor tan natural y dols de dos angelicals novissies.

miércoles, 25 de septiembre de 2024

Plazer - Assupellar

  

Plazer, v., lat. placere, plaire.

Quan fin aman s' acordon d' un voler, 

Tot quan l' us vol deu al autre plazer. 

G. Faidit: Tug cilh.

Quand fidèles amants s'accordent d'un vouloir, tout ce que l'un veut doit à l'autre plaire.

A mi no deu plazer mas so que us plaia.

Le moine de Foissan: Be m' a.

A moi ne doit plaire que ce qui vous plaise.

E m dis en rizen:

Amics, a vos mi ren,

E faitz so que us plaia.

G. Faidit: Be m platz.

Et me dit en riant: Ami, à vous je me rends, et faites ce qui vous plaise. Loc. Glorios Dieus, senher del tro,

Si t plai, delieura m de preizo.

Folquet de Marseille: Senher Dieus.

Glorieux Dieu, seigneur du ciel, s'il te plaît, délivre-moi de prison.

Dona, si us platz, aiatz humilitat

De mi que sui totz el vostre poder.

Arnaud de Marueil: Tot quant ieu.

Dame, s'il vous plaît, ayez indulgence pour moi qui suis tout à votre pouvoir.

Part. prés. Can Gaucelms auzi los plazers plazens que 'l dizia.

V. de G. Faidit.

Quand Gaucelm entendit les plaisirs plaisants qu'elle disait.

Ay! bel compan, plazen a tota gen! 

Oc, ben plazens, qu'anc pus plazens non fo.

B. Carbonel: S'ieu anc nulh.

Ah! beau compagnon, agréable à toute gent! oui, bien agréable, vu qu'oncques plus agréable ne fut. 

ANC. FR. Ces qui volent à Deu pleisir. Marie de France, t. II, p. 413.

CAT. Plaurer. ESP. Placer. PORT. Prazer. IT. Piacere. 

(chap. Agradá; tindre plaé en; chauchá.)

2. Plazenmen, adv., agréablement.

Pero aquel mi plai tant plazenmen.

Lanfranc Cigala: Joios d'amor.

Pourtant celui-ci me plaît si agréablement.

Va tan plazenmen.

Nat de Mons: Al noble rey.

Va si agréablement.

CAT. Plaentment, plahentment.

(chap. Agradablemen; en plaé, en agrado, de bona gana.)

3. Plazer, s. m., plaisir, joie, contentement.

Ja non oblidarai

Los plazers que m fes e m dis.

Peyrols: Quoras que.

Jamais je n'oublierai les plaisirs qu'elle me fit et me dit.

Can Gaucelms auzi los plazers plazens que 'l disia. V. de G. Faidit. 

Quand Gaucelm entendit les plaisirs plaisants qu'elle disait.

Loc. Peyre, si fos al mieu plazer

Lo segles fatz dos ans o tres.

T. de P. d'Auvergne et de B. de Ventadour: Amics.

Pierre, si fut fait à mon plaisir le monde deux ou trois ans.

Prov. Qui en gaug semena, plazer cuelh.

A. Daniel: Ab plazer.

Qui sème en joie, plaisir récolte.

Adv. comp. Si m' an li mal abaissat a plazer,

Que totz jorns muer, e no m' en puesc mover.

Arnaud de Marueil: Belh m'es lo dous. 

Tellement m'ont les méchants abaissé à plaisir, que tous les jours je meurs, et je ne puis m'en séparer.

ANC. CAT. Plaer, plaher. CAT. MOD. Pler. ESP. Placer. PORT. Prazer. 

IT. Piacere. (chap. Plaé, plaés.)

Piacere mio. Guida straordinariamente pratica all'orgasmo



4. Plazensa, Plazenza, s. f., plaisance, agrément, plaisir, amabilité, aménité.

Silh qu' es domna de plazensa.

Sordel: Aylas.

Celle qui est dame d'amabilité.

E 'ls afars ac daus totas partz plazenza.

B. Zorgi: Si 'l monz.

Et aux affaires il eut de toutes parts agrément.

Loc. fig. E m fer el cor, ses bistansa,

Ab un cairel de plazensa

Fabregat en foc d' amor.

P. Vidal: Tant an ben.

Et me frappe au coeur, sans hésitation, avec un dard de plaisir fabriqué en feu d'amour.

Chantaran un verset de plazensa.

Peyrols: Dieus. 

Chanteront un verset de plaisir.

ANC. FR. Premièrement, si c'est votre plaisance. 

Charles d'Orléans, p. 206.

Et prend les plaisances du monde à sa volonté. 

Les XV Joyes de Mariage, p. 183.

IT. Piacenza.

5. Plazentier, adj., agréable, bienveillant, avenant, flatteur.

Cortes e plazentiers 

Que dis plazers e 'ls fai.

Arnaud de Marueil: Razos es. 

Courtois et agréable qui dit plaisirs et les fait. 

Vi gaia bergeira,

Bell' e plazenteira,

Sos anhels gardan.

G. Riquier: L' autre jorn. 

Je vis gaie bergère, belle et avenante, gardant ses agneaux.

Dona sai ab cor plazentier.

B. de Ventadour: En aquest. 

Je sais dame avec coeur bienveillant. 

Quan vei far bon fag plazentier, 

Mi platz far cantaret plazen.

Lanfranc Cigala: Quan vei. 

Quand je vois faire bonne action agréable, il me plaît de faire un petit chant plaisant. 

Substantiv. D' aisso no ill sui fals plazentiers. 

A. Daniel: Sols sui. 

De cela je ne lui suis point faux flatteur.

ANC. FR. Ou s'ilz font quelque bien, ce n'est qu'aux plaisanteurs.

Scévole de Sainte-Marthe, fol. 9.

Un bouffon plaisanteur. Nicolas Rapin, p. 102.

CAT. Piacenter. ESP. Placentero. PORT. Prazenteiro. IT. Piacentiero.

(chap. Plassenté, plassentés, plassentera, plassenteres.)

6. Plazenterament, adv., agréablement.

E 'l guizet entro fora de gran forest mot plazenterament.

Eluc. de las propr., fol. 256. 

Et le guida jusqu'en dehors de grande forêt fort agréablement.

(chap. Plassenteramen; agradablemen.)

7. Complag, s. m., contentement, satisfaction.

Com selh que semena en garag

Temprat d' umor ab doutz complag.

P. Vidal: Baros Jhesus.

Comme celui qui sème en guéret tempéré d'humeur avec douce satisfaction.

(chap. Contentamén, satisfacsió, alegría.)

3. Complacencia, s. f., complaisance, bon plaisir, plaisance.

La eleccio dels bos angels es ab complacencia, ses violencia et ses coaccio. Eluc. de las propr., fol. 8.

L'élection des bons anges est avec bon plaisir, sans violence et sans contrainte.

CAT. ESP. PORT. Complacencia. IT. Compiacenza

(chap. Complassensia, complassensies.)

9. Desplazer, v., lat. displicere, déplaire, ennuyer.

Mas per messatge non aus ges,

Tal paor ai no us desplagues.

Arnaud de Marueil: Dona genser. 

Mais par message je n'ose point, telle peur j'ai qu'il ne vous déplût.

Sels cui desplay joglaria, 

E sels cui desplay cortesia, 

E totz aquels a cui ben far desplay.

Bernard de tot lo mon: Be m'agrada. 

Ceux à qui déplaît jonglerie, et ceux à qui déplaît courtoisie, et tous ceux à qui bien faire déplaît.

Part. prés. Om mais non l'es desplazens. 

Giraud le Roux: A la mia fe. 

Homme ne lui est pas plus déplaisant. 

ANC. FR. Nule chose qu'à Diex desplace. Roman du Renart, t. II, p. 44. CAT. Desplaurer. ESP. Desplacer. PORT. Desprazer. IT. Dispiacere.

(chap. No agradá, no chauchá, molestá, estorbá, enfadá, etc.)

10. Desplazer, s. m., déplaisir, ennui.

Li foron faitz man desplazer, don G. de Cabestanh intret en gran dolor.

V. de Guillaume de Cabestaing. 

Lui furent causés maints déplaisirs, dont Guillaume de Cabestaing entra en grande affliction. 

Planhen, ploran ab desplazer.

J. Esteve: Planhen. 

Gémissant, pleurant avec déplaisir.

ANC. CAT. Desplaer, despler. ESP. Desplacer. PORT. Desprazer. 

IT. Dispiacere.

11. Desplazensa, s. f., déplaisance, ennui.

Aitals plazers no m'es plazens ni bos, 

Quar, a la fi, torna en desplazensa. 

J. Esteve: Aissi cum.

Pareil plaisir ne m'est agréable ni bon, car, à la fin, il tourne en déplaisance.

Que ja mos chans no us torn' a desplazensa.

Giraud le Roux: A ley de. 

Que jamais mon chant ne vous tourne à déplaisance. 

ANC. CAT. Desplazenza. IT. Dispiacenza.


Plebs, s. m., lat. plebs, plèbe, peuple, populace.

Vos queric lo durs plebs 

Tro lai ont es mont Orebs.

P. d'Auvergne: Dieus vera.

Vous chercha le cruel peuple jusque là où est le mont Oreb. 

CAT. ESP. PORT. IT. (chap.) Plebe.

Vos queric lo durs plebs Tro lai ont es mont Orebs.


Plegar, Pleiar, v., lat. plicare, plier, ployer, recourber.

Les auzels plego lors pes arreyre. Eluc. de las propr., fol. 61.

Les oiseaux plient leurs pieds en arrière. 

Hom deu far de sos efans e de sa mainada coma de la verga, qu' es vertz, que hom la plega a sa guiza, e, cant es seca, hom non la pot plegar, e briza. Liv. de Sydrac, fol. 64.

On doit faire de ses enfants et de sa maison comme de la verge, qui est verte, que l'on ploie à sa fantaisie, et, quand elle est sèche, on ne peut pas la ployer, et elle casse.

Si vostr' auzel la pena plega 

De la coa.

(chap. Si lo vostre muixó plegue la ploma de la coa.)

Deudes de Prades, Auz. cass.

Si votre oiseau plie la penne de la queue.

Lo filh Reynier de Gennes als estrieups s' afiquet

Per aysi gran vertut que los estrieups pleguet.

Roman de Fierabras, v. 735.

Le fils de Régnier de Gênes aux étriers se fixa avec si grand effort qu'il ploya les étriers. 

Fig. Nostri gran senhor

An mais, per veritat,

Erguelh e cobeitat,

E s' auzan mais pleiar 

De tot can volon far, 

O sia bes, o sia mals.

Nat de Mons: Si Nat de Mons. 

Nos grands seigneurs ont, en vérité, plus d'orgueil et de convoitise, et osent davantage se plier à faire tout ce qu'ils veulent, ou soit bien, ou soit mal.

Sos pretz si fraing, e sa lauzors si pleia. 

B. Zorgi: Pron si deu. 

Son mérite se brise, et sa louange se ploie.

Part. pas. Con si adoba hom pena plegata. 

Deudes de Prades, Auz. cass.

Comment on raccommode penne pliée.

- Emballer.

Apres que aguet pres e plegat so que... avian laissat.

Chronique des Albigeois, col. 54.

Après qu'il eut pris et emballé ce que... ils avaient laissé. 

CAT. ESP. Plegar. PORT. Pregar. IT. Piegare.

(chap. Plegá: plego, plegues, plegue, pleguem o plegam, pleguéu o plegáu, pleguen; plegat, plegats, plegada, plegades.)

2. Pleg, Plec, s. m., pli, sinuosité, contour, revers. 

En si han plex diferens.

Al plec dels membres si viro.

Eluc. de las propr., fol. 8 et 61. 

En soi ont plis différents. 

Au pli des membres se tournent. 

Se meton en plec de forma de libre. Cartulaire de Montpellier, fol. 39. 

Se mettent en pli de forme de livre. 

Loc. A tot pleg

Fier totas vetz al cor.

G. Riquier: Als subtils.

A tout pli (coup) il frappe toujours au coeur.

Adv. comp. So que a pleg fay tot jorn e cossen. 

Leys d'amors, fol. 17. 

Ce qu'en cachette il fait toujours et consent.

ANC. FR. Vostre cemise me livrez,

El pan desus ferai un ploit...

Le plet i fet et teu mesure...

Marie de France, t. I, p. 90.

Les plois del mantel tresperça. Roman del conte de Poitiers, v. 698.

CAT. Pleg. ANC. ESP. Pliego. ESP. MOD. Pliegue. PORT. Prege. IT. Piego, plico. (chap. Plec, plecs.)

3. Plicable, adj., lat. plicatilis, pliable, flexible.

Lentisc... es lene, mol et plicable.

Las extremitatz plus suptils et plicablas.

Plicabla ses rumpre.

Eluc. de las propr., fol. 211, 69 et 203. 

Le lentisque... est lisse, mou et flexible. 

Les extrémités plus délicates et flexibles. 

Flexible sans rompre. 

CAT. ESP. Plegable. 

(chap. Plegable, plegables; flexible, flexibles; belcable, belcables, com la fusta de una sabina cuan s' acalente y se belque pera fé una gayata o gallata.)

4. Plicabilitat, s. f., flexibilité. 

Lor mobilitat et plicabilitat.

Membres del infant so tan tendres et han plicabilitat.

Eluc. de las propr., fol. 49 et 69. 

Leur mobilité et flexibilité. 

Les membres de l'enfant sont si tendres et ont flexibilité.

(chap. Flexibilidat, flexibilidats; plegabilidat.)

5. Plegament, s. m., pliement, souplesse, qualité de ce qui est pliable.

Plegament et flexibilitat. Eluc. de las propr., fol. 63. 

Souplese et flexibilité.

ANC. CAT. Plegament. IT. Plegamento. (chap. Plegamén, plegamens.)

6. Plegadis, adj., flexible, qui se ploie aisément.

Subtil et plegadissa lengua a pendre ayga. Eluc. de las propr., fol. 231.

Langue déliée et se ployant aisément pour prendre eau.

ANC. FR. Et li portiers les murs bordoient

De fors cloies refuséices

Tissues de verges pléices.

Roman de la Rose, v. 16010. 

ANC. CAT. Plegadis. ESP. Plegadizo. (chap. Plegadís, plegadissos, plegadissa, plegadisses : plegable, plegables : que se poden plegá, flexibles.)

7. Pleios, adj., plié, enclin, porté à.

Tot lo mons es pleios

Trop de far falhizos.

Nat de Mons: Si Nat de Mons.

Tout le monde est enclin beaucoup à faire trahisons.

(chap. Inclinat, inclinats, inclinada, inclinades.)

8. Simple, Semple, adj., lat. simplex, simple.

Cum simple vuelha dire ses plec. Eluc. de las propr., fol. 8. 

Comme simple veuille dire sans pli. 

Vers consonantz e simples. V. de S. Honorat.

Vers consonnants et simples.

Fig. Vot simple e vot sollempne. V. et Vert., fol. 93.

Voeu simple et voeu solennel.

Aysso conogron be per simpla razo e per simple entendemen.

V. et Vert., fol. 100.

Ceci ils connurent bien par simple raison et par simple entendement.

- Sans instruction.

S' es homs simples o letratz. Brev. d'amor, fol. 121.

S'il est homme simple ou lettré.

- Doux, modeste, timide, niais.

Siaz sabi si cum serpens e simple si cum columbas. 

Trad. de Bède, fol. 36.

Soyez sage ainsi comme serpent et timide ainsi comme colombes.

Van simplas com una monja.

Un troubadour anonyme: Seinor vos que. 

Elles vont modestes comme une religieuse. 

Trobei toza benestan, 

Simpl' e de bella faitura.

Gui d'Uisel: L'autre jorn.

Je trouvai fillette bienséante, simple et de belle façon.

Fig. Ab un dous ris et ab un simpl' esguar. 

Guillaume de Cabestaing: Lo jorn. 

Avec un doux rire et avec un modeste regard. 

CAT. Simple, ximple. ESP. Simple. PORT. Simples, simplez. IT. Semplice.

(chap. Simple, simples; simplot, simplots, simplota, simplotes.)

9. Simplamen, Simplemen, adv., simplement.

Simplamen e non pas lo doble. Cout. de Condom. 

Simplement et non pas le double. 

Aquo simplamen cofessan. Brev. d'amor, fol. 7.

(chap. Aixó simplemen confessán.)

Cela simplement confessant. 

Ayssel que ploret simplemen.

T. de G. Faidit et d'Albert: N Albert. 

Celui qui pleura simplement.

ESP. Simplemente. PORT. Simplesmente. IT. Semplicemente.

(chap. Simplemen.)

10. Simplicitat, s. f., lat. simplicitatem, simplicité.

Dieus en si ha summa simplicitat, ses tota compozicio.

Eluc. de las propr., fol. 8. 

Dieu en soi a souveraine simplicité, sans aucune composition.

La simplicitat

De la femna.

(chap. La simplissidat de la femella : dona.)

V. de S. Honorat.

La simplicité de la femme. 

CAT. Simplicitat. ESP. Simplicidad. PORT. Simplicidade. IT. Semplicità, semplicitate, semplicidade, simplicità. (chap. Simplissidat, simplissidats.)

11. Simpleza, s. f., simplesse, simplicité, ingénuité.

Peccatz cassa sanctor

E baratz, simpleza.

V. de S. Honorat.

Péché chasse sainteté et tromperie, simplesse.

Dieus que ama veritat e simpleza. V. et Vert., fol. 25. 

Dieu qui aime vérité et simplesse.

CAT. Simplesa, ximplesa. ESP. PORT. Simpleza. IT. Semplicezza.

(chap. Simplesa, simpleses.)

12. Doble, adj., lat. duplex, double. 

Pecc' ab doble falhimen.

P. Cardinal: Jhesum Crist. 

Pèche avec double faute.

Dieus m' a dada febre tersana dobla. 

R. Gaucelm: Dieus. 

Dieu m'a donné fièvre tierce double. 

Subst. Cant a complida la tor

De tres dobles tot environ.

V. de S. Honorat. 

Quand il a terminé la tour de trois doubles tout autour.

Adv. comp. A doble m'an miey enemic valgut 

Que no feiran si m' aguesson amat.

G. Adhemar: Non pot esser. 

Mes ennemis m'ont valu au double qu'ils ne feraient s'ils m' eussent aimé.

Dix a sos compagnhos que mays volia per C dobles combatre... que ligir sauteri. Philomena. 

Dit à ses compagnons qu'il voulait davantage pour cent doubles (cent fois plus) combattre... que lire psautier. 

ANC. FR. Dieu nous le rendra à cent doubles.

Prophéties de Merlin, fol. 58. 

ANC. PORT. E quanto demandaran, tanto in dublo componam. 

Doc. de 1287. Elucidario, port., t. I, p. 182. 

CAT. ESP. Doble. PORT. MOD. Dobro. IT. Doppio. (chap. Doble, dobles.)

13. Dobla, s. f., double, monnaie ancienne.

A cen doblas e mais. 

R. Jordan, vicomte de Saint-Antonin: Aissi cum sel. 

A cent doubles et plus.

CAT. ESP. Dobla. IT. Doppia.

(N. E. En Mallorca aún se dice doblers al dinero.)

14. Doblamen, adv., doublement.

Vedels doblamen figuratz.

Arnaud Brancaleon: Pessius. 

Veau doublement figuré.

Falhis doblamen

Quar so de se ni d' autrui non defen.

Guillaume de Montagnagout: Per lo mon.

Il faut doublement parce que cela du sien et d'autrui il ne défend.

CAT. Dobladament. ESP. Dobladamente. PORT. Dobradamente. 

IT. Doppiamente. (chap. doblemen.)

15. Dobler, Doblier, s. m., damier.

Tota nueg joston a doblier.

Marcabrus: Al departir. 

Toute nuit ils joûtent à damier.

Ieu revit vos a doblier.

Le Comte de Poitiers: Ben vuelh. 

Je vous renvie à damier.

- Besace, sac, bissac.

Mas que fosson pautonier

Ab baston e ab dobler.

T. de Bonnefoy et de Blacas: Seingn' En Blacatz. 

Pourvu qu'ils fussent vauriens avec bâton et avec besace. 

ANC. FR. Que jà n' emporterai denier

Ne pain ne el en mon doublier.

Fables et cont. anc., t. I, p. 224.

- Pourpoint.

Pueis crec tan l' arnes

Que trop peza 'l dobliers.

Raimond de Miraval: Ben aia. 

Puis augmenta tant le harnais que trop pèse le pourpoint.

Plus fora ric sos dobliers.

Raimond de Miraval: Anc chantars. 

Plus serait riche son pourpoint.

16. Doblier, adj., double.

Que traspasses l' ausber doblier.

Lanfranc Cigala: Un avinen. 

Qui transperçât le haubert double.

Tan tem qu' el danz fos dobliers.

Rambaud d'Orange: Als durs crus.

Tant je crains que le dommage fut double.

ANC. FR. Il vest un auberc dublier.

Fables et cont. anc., t. 1, p. 388.

S'es conduisent C chevalier 

N' i a cel n' ait auberc doublier.

Roman del conte de Poitiers, v. 1305.

37. Dobleirament, adv., doublement.

Dobleirament es colpables cel que lo nom de Deu prent e van.

Trad. de Bède, fol. 59.

Est doublement coupable celui qui le nom de Dieu prend en vain.

(chap. Doblemen.)

18. Doblaire, s. m., double, second.

Un troubadour a dit en parlant de musique:

Be us esforsatz com siatz bon doblaire.

T. de Jean Lag et d'Ebles: Qui vos dara.

Bien vous vous efforcez comment vous soyez bon accompagnateur.

ANC. ESP. Doblador.

19. Dobladura, s. f., doublure.

Van vestitz los grans senhors am una cotha ses dobladura, entro al ginolh.

(chap. Van vestits los grans siñós en una cota sense doblec, hasta 'l ginoll.)

Perilhos, Voy. au Purgatoire de S. Patrice. 

Les grands seigneurs vont vêtus, jusqu'au genou, avec une cotte sans doublure.

ANC. CAT. ESP. Dobladura. PORT. Dobradura. IT. Doppiatura.

(chap. doblec, doblecs; dobladura, dobladures.)

20. Doblar, v., lat. duplicare, doubler.

Doblar entr' els l' escaquier.

Marcabrus: Al departir.

Doubler entre eux l'échiquier.

Doblaretz lo guazardo,

Si m donatz so qu'ieu plus volria,

Ses preyar.

Pons de Capdueil: S'anc fis ni dis.

Vous doublerez la récompense si vous me donnez ce que le plus je voudrais, sans prier.

Doblera mon talan.

P. Raimond de Toulouse: Pessamen.

Doublerait mon envie. 

E 'lh mieus dezirs se dobles en baizan. 

Raimond de Miraval: Be m'agrada. 

Et que le mien désir se doublât en baisant.

Part. pas. fig. Ab mil volers doblatz de fin' amor.

Guillaume de Saint-Didier: Ab mil volers.

Avec mille vouloirs doublés de pur amour.

CAT. ESP. Doblar. PORT. Dobrar. IT. Doppiare. 

(chap. Doblá: doblo, dobles, doble, doblem o doblam, dobléu o dobláu, doblen; doblat, doblats, doblada, doblades.

Doblegá: doblego, doblegues, doblegue, dobleguem o doblegam, dobleguéu o doblegáu, dobleguen; doblegat, doblegats, doblegada, doblegades.)

21. Duplicatio, s. f., redoublement, réverbération, courbure. 

Le solelh... les rachtz han mays drecha et forta reflexio et duplicacio.

Eluc. de las propr., fol. 126. 

Le soleil... les rayons ont plus directe et forte réflexion et réverbération.

Am onci de pauca duplicacio. Trad. d'Albucasis, fol. 17. 

Avec crochet de petite courbure. 

CAT. Duplicació. ESP. Duplicación. PORT. Duplicação. IT. Duplicazione.

(chap. Duplicassió, duplicassions.) 

22. Duplicatiu, adj., duplicatif, propre à redoubler.

Copia duplicativa si fay can cascus bordos comensa per una dictio o per motas. Leys d'amors, fol. 35.

Couplet duplicatif se fait quand chaque vers commence par même mot ou par plusieurs.

(chap. Duplicatiu, duplicatius, duplicativa, duplicatives.)

23. Duplicar, v., lat. duplicare, doubler, redoubler, replier.

Duplica la extremitat. Trad. d'Albucasis, fol. 17. 

Double l'extrémité.

Part. prés. Motas de las coblas desus ditas pot hom nomnar en motas manieras, coma: continuada, continuans... duplicativa, duplicans.

Leys d'amors, fol. 39.

Nombre des couplets dessus dits on peut nommer en nombreuses manières, comme: continué, continuant... duplicatif, redoublant. 

Part. pas. Quascun drap sia duplicat en quatre plecs.

(chap. Que cada drap sigue duplicat en cuatre plecs.)

Trad. d'Albucasis, fol. 18.

Que chaque drap soit replié en quatre plis.

CAT. ESP. PORT. Duplicar. IT. Duplicare. (chap. Duplicá: duplico, dupliques, duplique, dupliquem o duplicam, dupliquéu o duplicáu, dupliquen.)

24. Conduplicatio, s. f., lat. conduplicatio, redoublement, répétition, figure de rhétorique.

Conduplicatios es cant hom retorna una dictio o una oratio, o motas a lauzor, a vituperi, etc. Leys d'amors, fol. 124.

La répétition est quand on retourne un mot ou un discours, ou beaucoup à louange, à blâme, etc. 

IT. Conduplicazione.

25. Replec, s. m., repli, pli, sinuosité.

Ha trops replex et revolucios. Eluc. de las propr., fol. 56. 

A de nombreux replis et sinuosités.

(chap. Replec, replecs; plec, plecs; para cuenta en les olives que ñan als replecs de la borrassa; ara plegarem la borrassa y la arreplegarem a dins de la caseta. Mentrestán, tú ves replegán y esperpillán les olives que han caigut a fora.)

26. Replicatio, s. f., lat. replicatio, réplication, réitération, redoublement, figure de rhétorique.

Replicatios es continuatios de dictios de motas sillabas e soen am multiplicable replicamen en cascuna... de replicatios plana... replicatios multiplicada... replicatios rigorosa... dicha ferida. Leys d'amors, fol. 110. 

La réitération est une série de mots de nombreuses syllabes et souvent avec redoublement multiple à chacune... de réitération simple... réitération multiple... réitération rigoureuse... dite heurtée. 

ESP. (Replication) replicación. (chap. Replicassió, replicassions; repetissió, repetissions; reiterassió, reiterassions; redoblamén, redoblamens; redoble, redobles.)

27. Replicamen, s. m., redoublement, répétition.

Amb 1 meteysh multipliable replicamens. 

No se continuo d' aytal replicamen.

Leys d'amors, fol. 110. 

Avec un même redoublement multiple. 

Ne se continuent avec un pareil redoublement.

IT. Replicamento. (chap. Replicamén, replicamens.)

28. Replicatiu, adj., réitératif, réduplicatif.

L' una sillaba replicativa de l'autra.

De cobla replicativa.

Leys d'amors, fol. 110 et 31. 

L'une syllabe réitérative de l'autre. 

De couplet réduplicatif.

(chap. Replicatiu, replicatius, replicativa, replicatives; reiteratiu, reiteratius, reiterativa, reiteratives; reduplicatiu, reduplicatius, reduplicativa, reduplicatives; repetitiu, repetitius, repetitiva, repetitives.)

29. Replicar, v., lat. replicare, répliquer, réitérer, redoubler.

L' autre replica, e dis. Arbre de Batalhas, fol. 146.

L'autre réplique, et dit.

Part. prés. Motas de las coblas desus ditas pot hom nomnar en motas manieras, coma: continuada, continuans... replicativa, replicans.

Leys d'amors, fol. 39.

Nombre des couplets dessus dits on peut nommer en nombreuses manières, comme: continué, continuant... réitératif, réitérant. 

CAT. ESP. PORT. Replicar. IT. Replicare. (chap. Replicá: replico, repliques, replique, repliquem o replicam, repliquéu o replicáu, repliquen; replicat, replicats, replicada, replicades.)

30. Empleiar, v., employer, occuper, mêler.

Nuls hom chavalians a Deu non si deu empleiar als afars del segle.

Trad. de Bède, fol. 61. 

Nul homme chevauchant pour Dieu ne se doit employer aux affaires du siècle.

Part. pas. Ayssi co lums es mielhs emplegatz cant alumena 1 sala plena de gens. V. et Vert., fol. 39. 

Ainsi comme lumière est mieux employée quand elle éclaire une salle pleine de gens.

Si an ben emplegada la gracia que Dieus lor avia donada en aquest mon.

Liv. de Sydrac, fol. 63.

S'ils ont bien employé la grâce que Dieu leur avait donnée en ce monde. ANC. FR. Qui li donroit un horion

Ne l'auroit-il bien emploiet?

Li Gieus de Robin et de Marion.

CAT. Emplegar. ESP. Emplear. PORT. Empregar. IT. Impiegare.

(chap. Empleá: empleo, emplees, emplee, empleem o empleam, empleéu o empleáu, empleeen; (mal) empleat, empleats, empleada, empleades. Sinonims: fé aná, utilisá, usá.)

31. Inplicar, v., lat. implicare, impliquer.

Part. prés. Operacios... inplicans repugnancia. Eluc. de las propr., fol. 5. Opérations... impliquant contradiction. 

CAT. ESP. PORT. Implicar. IT. Implicare. (chap. Implicá, implicás: yo me implico, impliques, implique, impliquem o implicam, impliquéu o implicáu, impliquen; implicat, implicats, implicada, implicades.)

32. Enplegadamen, adv., implicitement.

Aysso se pot far en doas manieras, enplegadamen o desplegadamen.

Leys d'amors, fol. 22.

Ceci se peut faire en deux manières, implicitement ou explicitement.

(chap. Implíssitamen; aixó se pot fé de dos maneres, implíssitamen o explíssitamen.)

33. Esplegar, Espleiar, Espleyar, v., lat. explicare, expliquer, déployer, développer, employer.

Deu ben esplegar son temps en auzir sermos e messas.

V. et Vert., fol. 89. 

Doit bien employer son temps à ouïr sermons et messes.

Aquest respieg on hom ren non espleya

Non es causa que hom persegre deya.

Guillaume de Saint-Didier: El mon non.

Ce délai où on n' explique rien n'est pas chose qu'on doive poursuivre.

Per qu' ieu espleg

Lo mien oc e 'l vostre no.

Rambaud de Vaqueiras: Guerra ni platz. 

Pour qui j' explique mon oui et votre non. 

Farai un nou vers... 

Vas un gai cors seingnoril, 

Gen complit de bel esgart, 

E si lai mos cors espleia 

Lo maltrag m' er gaug e juecs.

B. Calvo: Er quan vei. 

Je ferai un nouveau vers... vers un gai corps dominateur, gentiment accompli de beau regard, et si là mon coeur se déploie (s' épanche) le tourment me sera joie et jeu. 

Per qu'es foldatz qui d'amor non espleya.

Albertet: En amor.

C'est pourquoi c'est folie qui ne déploie (s'occupe) pas d'amour.

CAT. Esplayar, explayar. ESP. Explayar. PORT. Espraiar.

IT. Spiegare. (chap. Explicá, explicás: yo no me explico, expliques, explique, expliquem o explicam, expliquéu o explicáu, expliquen; explicat, explicats, explicada, explicades; explayá, explayás: yo me explayo, explayes, explaye, explayem o explayam, explayéu o explayáu, explayen; explayat, explayats, explayada, explayades.)

34. Explicar, v., lat. explicare, expliquer.

Parc. pas. Las causas explicadas.

Tit. de 1424, Hist. de Languedoc, t. IV, pr., col. 421.

Les choses expliquées.

CAT. Esplicar, explicar. ESP. PORT. Explicar. IT. Esplicare.

35. Explicatiu, adj., explicatif, propre à expliquer.

La lengua... de razo explicativa. Eluc. de las propr., fol. 27. 

La langue... explicative de raison.

(chap. Explicatiu, explicatius, explicativa, explicatives.)

36. Aplicar, v., lat. applicare, appliquer, attacher.

Levar son cor e tot aplicar ab Dieu. V. et Vert., fol. 88.

Lever son coeur et tout l' appliquer à Dieu.

C' a son plazer ab lieis m' aplec.

G. Faidit: Ar es lo mont.

Qu'à son plaisir elle m'attache à elle.

- Toucher, aborder.

Que auran aplicat ni descargat a Aiguas Mortas.

Tit. de 1314. Hist. de Nîmes, t. II, pr., p. 17. 

Qui auront touché et déchargé à Aigues-Mortes.

Part. pas. Podon esser applicat activamen o passivamen.

Leys d'amors, fol. 50. 

Peuvent être appliqués activement ou passivement. 

CAT. ESP. Aplicar. PORT. Applicar. IT. Applicare.

(chap. Aplicá, aplicás: yo me aplico, apliques, aplique, apliquem o aplicam, apliquéu o aplicáu, apliquen; aplicat, aplicats, aplicada, aplicades.)

37. Application, s. f., lat. applicationem, application.

Per applications... et segont la cirurgia. Fors de Béarn, p. 1078.

Par applications... et selon la chirurgie.

CAT. Aplicació. ESP. Aplicación. PORT. Applicação. IT. Applicazione.

(chap. Aplicassió, aplicassions.)

38. Aplicatiu, adj., applicatif, propre à appliquer. 

Son dig aytal mot aplicatiu. Leys d'amors, fol. 50. 

Sont dits pareils mots applicatifs.

(chap. Aplicatiu, aplicatius, aplicativa, aplicatives.)

39. Desplegar, Despleiar, Despleyar, v., déployer, déplier.

Quan vei pels vergiers desplegar 

Los sendatz gruecx, endis e blaus.

Bertrand de Born: Quan vey. 

Quand je vois par les vergers déployer les étendards jaunes, violets et bleus.

Tendas e traps despleyar.

Pierre du Vilar: Sendatz vermelhs.

Tentes et pavillons déployer.

Fig. Un sirventes despley.

P. Cardinal: Razos es. 

Un sirvente je déploie.

Tan gen despen et despleya

Sa gran valor e so sen.

Berenger de Palasol: Dona la genser.

Si gentiment elle dépense et déploie son grand mérite et son sens.

- Faire tournoyer, mettre en mouvement.

Si col flacs molins torneia

Quan trop d' aigua 'l despleia.

Palazis: Si col.

Ainsi comme le faible moulin tournoie quand beaucoup d'eau le met en mouvement.

Part. pas. Quan viro las baneiras desplegadas. Guillaume de Tudela. Quand ils virent les bannières déployées. 

CAT. ESP. Desplegar. PORT. Despregar. IT. Dispiegare.

(chap. Desplegá: desplego, desplegues, desplegue, despleguem o desplegam, despleguéu o desplegáu, despleguen; desplegat, desplegats, desplegada, desplegades.)

40. Desplegadamen, adv., explicitement.

Aysso se pot far en doas manieras, enplegadamen o desplegadamen.

Leys d'amors, fol. 122.

Ceci se peut faire en deux manières, implicitement ou explicitement. ESP. Desplegadamente (explícitamente). (chap. Desplegadamen.)

41. Complexio, Complectio, Complicio, Complitio, Complicion, s. f., lat. complexionem, organisation, constitution, complexion, caractère.

Lo diable garda mot sobtilmens l' estamen de home e sa manieyra e sa complexio. V. et Vert., fol. 61.

Le diable examine moult subtilement l'être de l'homme et sa manière et sa complexion.

Cove que l'om e la femna sian de bona complicio. Liv. de Sydrac, fol. 27.

(chap. Convé que l' home y la femella siguen de bona complexió.) 

Il convient que l'homme et la femme soient de bonne complexion.

Cascus a per si 

Capten segon razon

De sa complicion

E del don per Dieu dat.

G. Riquier: Tant petit.

Chacun a par soi conduite selon raison de sa complexion et du don par Dieu donné.

Lo cors es de la natura de la terra, e es de freia natura e de freia complitio.

Proeza e paor veno de la complitio del cors.

Liv. de Sydrac, fol. 19 et 28. 

Le corps est de la nature de la terre, et il est de froide nature et de froide complexion.

Prouesse et peur viennent de la complexion du corps.

La complexio del ayre. Eluc. de las propr., fol. 27. 

La constitution de l'air.

- Union, assemblage, terme de poésie. 

En aysso que las coblas comenso per 1 meteysh mot e finissho per autre meteysh mot, es complexios. Leys d'amors, fol. 123. 

En ceci que les couplets commencent par un même mot et finissent par autre même mot, est assemblage.

CAT. Complexió. ESP. Complexión. PORT. Compleição. IT. Complessione.

(chap. Complexió, complexions.)

42. Complexionat, Complecxionat, adj., organisé, formé, composé.

Per destempramen de las IIII humors de que es complexionatz lo cors.

V. et Vert., fol. 60.

Par dérangement des quatre humeurs de quoi est organisé le corps.

Devon naturalmen, 

Si no falh per lor avol sen, 

Esser ben complecxionat

Segon lo ponh en que son nat.

Brev. d'amor, fol. 35. 

Ils doivent naturellement, si ne faut pour eux mauvais sens, être bien complexionnés, selon le point en quoi ils sont nés.

CAT. Complexionat. ESP. Complexionado (compuesto, formado). 

PORT. Compleicionado. IT. Complessionato. 

(chap. Complexionat, format, compost; complexionats, formats, compostos; complexionada, formada, composta; complexionades, formades, compostes.)

43. Complexional, Conplexional, adj., qui est relatif à la complexion, constitutionnel, constitutif, organique.

Siccitat conplexional.

Las humors complexionals.

La mutaccio complexional del temps.

Eluc. de las propr., fol. 232, 24 et 27.

Sécheresse organique.

Les humeurs constitutionnelles.

Le changement constitutif au temps.

ESP. Complexional. IT. Complessionale. (chap. Complexional, complexionals; relatiu a la complexió, constitutiu, constitussional, orgánic.)

44. Complicar, v., compliquer.

Part. pas. Si no es complicat. Trad. d'Albucasis, fol. 37. 

(chap. Si no es complicat.)

S'il n'est pas compliqué. 

CAT. ESP. PORT. Complicar. (chap. Complicá, complicás: yo me complico, compliques, complique, compliquem o complicam, compliquéu o complicáu, compliquen; complicat, complicats, complicada, complicades.)

45. Supplicar, Soplegar, Sopleiar, Sopleyar, v., lat. supplicare, plier, ployer.

Col ram sopleia 

Lai on lo ven lo vai menan.

B. de Ventadour: Atressi col. 

Comme le rameau ploie là où le vent le va menant. 

Fig. Al meu emperi, ses duptar, 

Fera tot lo mon sopleiar.

P. Vidal: Neu ni gel. 

Sous mon autorité, sans douter, je ferais tout le monde plier.

- S'humilier, s'abaisser.

Mas quan cossir de vos cui pretz sopleya, 

Tot autr' amor oblit e dezampar.

Guillaume de Cabestaing: Lo jorn. 

Mais quand je pense à vous devant qui mérite s'humilie, j'oublie et j'abandonne tout autre amour.

- Supplier, faire supplique, adresser des prières.

El humilment suppliquet 

Al enfan.

Trad. d'un Évangile apocryphe. 

Lui humblement fit supplique à l'enfant. 

Luy soplegan que de peccatz lor do perdo. Leys d'amors, fol. 113. 

Lui suppliant que de péchés il leur donne pardon. 

Fig. et moral. Dona, mas juntas vos soplei.

Arnaud de Marueil: Dona genser. 

Dame, mains jointes je vous supplie. 

Diguas li m qu' a tal domna sopley. 

Bertrand de Born: Pus li. 

Dites-lui moi que j' adresse mes prières à telle dame.

Part. prés. Quar lo paupre seria sopleyans. 

B. Gaucelm: Un sirventes. 

Car le pauvre serait suppliant. 

Subst. En faitz perillos ni grieus,

Non ten pro lauzenziers ni sopleianz. 

B. Calvo: En luec de. 

En fait périlleux et difficile, ne tient profit flatteur ni suppliant.

ANC. FR. Il se set bien amoloier

Par chuer et par soploier.

Roman de la Rose, v. 3147.

ANC. CAT. Suplicar, soplagar, sopleiar. ESP. Suplicar. PORT. Supplicar. 

IT. Supplicare. (chap. Suplicá: suplico, supliques, suplique, supliquem o suplicam, supliquéu o suplicáu, supliquen; suplicat, suplicats, suplicada, suplicades.)

46. Suplicatio, Supplicacion, s. f., lat. supplicationem, supplication, supplique.

Per so platz a nos

La suplicatios

Que Nat de Mons nos fa.

Nat de Mons: Al bon rey. 

Par cela plaît à nous la supplication que Nat de Mons nous fait.

A la supplicacion et requesta, etc. 

Statuts des tailleurs de Bordeaux. Ord. des R. de Fr., 1462, t. XV, p. 477. A la supplication et requête, etc.

CAT. Suplicació. ESP. Suplicación. PORT. Suplicação. IT. Supplicazione.

(chap. Suplicassió, suplicassions; súplica, súpliques.)

47. Soplec, s. m., soumission, dépendance, sujétion.

Estaras en soplec d' ome sertanamens. 

Pierre de Corbiac: El nom de. 

Tu seras en dépendance d'homme certainement.

(chap. Sumissió, sumissions; dependensia, dependensies.)

48. Suplicion, s. f., soumission, respect. 

Portan reverencia e gran suplicion. Poëme de S. Trophime. 

Portent respect et grande soumission.

49. Suplimen, adv., doucement, souplement.

Suplimen

Lo tenga hom que non l' afol.

Deudes de Prades, Auz. cass. 

Qu'homme le tienne doucement pour qu'il ne l' endommage.

50. Assupellar, v., assouplir, fléchir.

Qui per son vol assupella, 

E s met en aital tenselha.

Marcabrus: Dirai vos. 

Qui par sa volonté fléchit, et se met en telle dispute.