champouirau, chapurriau, chapurriat, chapurreau, la franja del meu cul, parlem chapurriau, escriure en chapurriau, ortografía chapurriau, gramática chapurriau, lo chapurriau de Aguaviva o Aiguaiva, origen del chapurriau, dicsionari chapurriau, yo parlo chapurriau; chapurriau de Beseit, Matarranya, Matarraña, Litera, Llitera, Mezquín, Mesquí, Caspe, Casp, Aragó, aragonés, Frederic Mistral, Loís Alibèrt, Ribagorça, Ribagorsa, Ribagorza, astí parlem chapurriau, occitan, ocsitá, òc, och, hoc
Lo catre no es un llit. Son dos marcs crusats en forma de aspa, que fan la funció de llit. Units per la part d'amunt en cordes (normalment fetes en trena de peladures de vimec) que fan la funció de sunyer. La márfega es un coltxó de roba de borrassa, arrebotit de palla o de peladures de panolla. Los catres i les márfegues solíen estar als masets que no teníen pallissa.
liberá, alliberá, libre – yo libro o lliro, libres o lliures, libre o lliure, librém o librám o lliurém o lliurám, libréu o libráu o lliuréu o lliuráu, líbren o llíuren – librat, librada, lliurat, lliurada
llágrima, llágrimes – latín lacryma – llárima a la Ribagorsa (Ripacurtia en latín), lágrema - llagrimeta, llagrimetes, llagrimota, llagrimotes
lágrima, lágrimas
llágrimes
lágrimas
llagrimeta
lagrimita
llagrimetes
lagrimitas
llagrimosa, llagrimós
Lacrimosa, que tiene lágrimas - lastimero, implorante, compungido, lagrimoso, lloroso, triste, afligido
llagrimot, llagrimota
lagrimón
llagrimots, llagrimotes
lagrimones
Llamí - Cosa agradable al paladá, sobretot dols - aragonés lamín, laminero - Tan de llamí o tan de dols fa cucs - probablemén derivat del latín lambere, ‘llepá’, en lo sufijo -īnu, llépol, golut, llaminé
dulce, golosina
llaminadura, llaminadures, dolsaina, dolsaines
golosina
llaminé, golut, llépol
goloso
llana, llanes (vore suncha)
lana, lanas
llanda, llandes - Bandeja de “hojalata” per a cuiná al forn – la llanda es la hojalata, no “fullalata”
hojalata, bandeja de este material
llanesa, sensillés, naturalidat, familiaridat, sé campechano, franco, espontáni, confiansa
llaó, llaós - del latín labōre, ‘treball’, que en lenguaje agrícola va passá a significá ‘treball de sembrá’, y después ‘alló en lo que se sembre’.
simiente, simientes
llápis, llápissos : Barreta de grafito (pizarreta), ficada a dins de un silindro o prisma de fusta, que servíx per a dibuixá o escriure.
lápiz, lapicero, lápices, lapiceros
llapissera, llapisseres
lápiz, lapicero, lápices, lapiceros
llarc, llarg, llarcs, llargs – lo día se fa mol llarg – Román se va esténdre tot lo llarg que ere la nit de cap d´añ al bar de la plassa, y no va sé culpa del aigua
Llaurá – llauro, llaures, llaure, llaurém o llaurám, llauréu o llauráu, lláuren – llauraría – si yo llaurára – llauraré
labrar, arar
llaurabe
labraba, araba
llauraben
labraban
llauradó, llauradora, llauradós, llauradores
labrador, labradora, labradores, labradoras
llaurán (g)
labrando
llaurat (bancal), llaurada (era)
labrado, labrada
llaurat, llaurats (bancals)
labrado, labrados (bancales)
llaút, laúd instrumén (árabe laʿut) – barquet de cárrega típic al Ebro, vore sirga, camí de sirga es un llibre de Jesús Moncada (Mequinensa)
Laúd – tipo de embarcación típica del Ebro
llavá, rentá - llavo, llaves, llave, llavém o llavám, llavéu o llaváu, lláven – rento, rentes, rente, rentém o rentám, rentéu o rentáu, rénten – llavá o rentá la roba al safarech de Penarroija, voltat de flos.
lavar (ropa)
llavadó (los de la séquia majó a Beseit) – fregadó, safarech
llesca, llesques de pa - del pre-romano lĭska, ‘jung’ (FEW, v, 374). - llesqueta, llesquetes
Rebanada – rebanadita, rebanaditas
lletra
letra
lletra, lletres - del latín lĭttĕra – sabé de lletra : sabé lligí
letra, letras
lletrada, que sap de lletra, abogada
letrada
lletrat, que sap de lletra, abogat (quin abogat? Lo que porto aquí penjat !)
letrado
lletrats
letrados
lletrero, lletreros, cartell, cartells
letrero, letreros
lletres
letras
lletreta, lletretes
letrita, letritas
Lleu, lleus, pulmó, pulmóns – latín lĕve / algo que pese poc es lleu
Liviano, pulmón, pulmones
lleute - Lo lleute ere una bola de pasta pa fe lo pa. Cuan yo era crío, ma mare pastáe una volta a la semana, normalmen los dijous, y lo lleute se afegíe a la pasta que fae ella pel assunto de la fermentassió. Después se li donae un pa a la veína. - levitu, derivat de levare ‘alsá, eixecá, pujá’
llibreta, llibretes – Qué se fa cuan se acabe una llibreta? - Se escriu a les tapes
libreta, libretas
llich
lee
llíches
lees
llichí
leer
llichíe
leía
llichíen
leían
llichíla
leerla
llichín (g)
leyendo
llichís
lee
llichquere, llichguere
leyera, leyese
Llidó – vore lladó, lledó
almez, latón
llidoné, llidonés
árbol del almez, latonero
Lligá – latín lĭgāre – en corda, cordell, cordell de paca, veta, cadena, bensill, etc
atar, ligar
lligaben
ataban
lligabes
atabas
lligada
atada
lligada, lligades
atada, atadas
lligáe, lligabe
ataba
lligáen, lligaben
ataban
lligál
atarlo
lligála
atarla
lligáles
atarlas
lligám
atarme
llígam
átame
lligán (g)
atando, ligando – ligar de cortejar es “ligá”
lligánme les sabates (los cordóns)
anudándome los zapatos (los cordones), atándome
lligare
atara, atase
lligarem
atáramos
lligarém
ataremos
lligaren
ataran, atasen
lligaríe
ataría
lligaríen
atarían
lligássel
atárselo
llígat
átate
lligat, lligats
atado, atados
lligats
atados
lligí – llíxgo, llíxco, lligíxco, llegíxco – llíges – llix, llich – lligím – lligíu - llígen – yo llechisco, lliches, llich, llechím, llechíu, llíchen – si yo llixguera o llisquera, llixguéres o llixquéres, llixguére o llixquére, llixguérem o llixquérem, llixguéreu o llixquéreu, si ells llixquéren o llixguéren – yo haguera lligit en chapurriau antes si algú haguere escrit antes en chapurriau.
leer
lligida
leída
lligíe
leía
lligíen
leían
lligíla
leerla
lligíli un cuento a un chiquet
leerle un cuento a un niño
lligín (g)
leyendo
lligínles
leyéndolas
lligirá
leerá
lligirán
leerán
lligirás
leerás
lligiré
leeré
lligit, lligida , lligits, lligides
leído, leída, leídos, leídas
lliguen
atan
llíguen
atan
llígues
atas
lliguéu
atais
lliguéulo
atadlo
lliguéutos
ataos
Llima, llimes
lima, limas
llimó, llimóns
limón, limones
llimosna, limosna, almoina, almoines
limosna
Llimpiá , rentá – llimpio, llimpies, llimpie, llimpiém o llimpiám, llimpiéu o llimpiáu, llímpien – rento, rentes, rente, rentém o rentám, rentéu o rentáu, rénten – si yo rentara, si yo llimpiara, etc
llisó al sel (llis) : Núgol minut después de una nugolada grossa
nube pequeña
llissó, llissóns
lección, lecciones
llissoneta, llissonetes
leccioncita, leccioncitas
llissóns
lecciones
llista, lista
lista
llistó, llistóns - de fusta - Herba prima, variedat de fenás, Brachypodium ramosum, que se fa pels márgens y se segue per a alimén del bestiá
tabla de madera
llisura
lisura
Llit, llits - a la taula y al llit al primé crit – catre, márfega
cama, lecho, camas, lechos
llitera, lliteres, litera, literes – comarca de Huesca – per a dormí
litera, literas, La Litera
lliterari, literari, lliteraris, literaris
literario, literarios
llitet, llitets
camita, camitas
llits
camas
lliurá, librá, lliurás, librás
librar, librarse
lliurarán, librarán
librarán
lliure, libre, lliures, libres
libre, libres
lliures, libres
libres
lliuro, libro
libro
llixgo, llixco
leo
llixgue
lea
llíxguen
lean
llixguera, llixquera
leyera, leyese
llixguere (ell)
leyera, leyese
lloba, llobes, llop, llops (canis lupus)
loba
llobes
lobas
llobet, llobeta - Llovet com apellit
lobezno, lobito, lobezna, lobita
lloc, llocs - puesto, poble, vila (per ejemple La Codoñera es lo lloc per an ells)
lugar, sitio, pueblo, villa
Lloca – gallina ponedora – loca
Clueca – loca
Lloco, loco
loco
llocos, locos
locos
Llodo, fang
lodo, fango
llogá
alquilar
llogán (g)
alquilando
llogué
alquiler
llom, lloms
lomo, lomos
lloma, coll, collet, montañeta
loma, montañita, collado
llomillo, solomillo
lomo, solomillo
llonga, llongues, rienda, riendes, cordes en les que se guíe al animal que llaure o que bat. Cuan estirabes cap a la esquerra se díe wesque u ósquei ! y cap a la dreta: passallá, passa allá, ollá !
rienda, riendas
llonganissa
longaniza
llonganisses
longanizas
llop
lobo
llops
lobos
lloques
cluecas
lloques, loques
Locas - gallinas cluecas
llord, brut, boñegut, mal treballat - del latín lūridu, lōridu, fosc, oscur, lívid tirán a negre
sucio, pesado
lloré
laurel
lloré, llorés
laurel, laureles
llorés
laureles
lloses
losas
lloseta, llosa minuda per a cassá muixóns, en una culla artifissial (les culles naturals són forats a les roques)
loseta, losita, losa pequeña para cazar pájaros
lluén, relluén, que refleje la llum
reluciente (de luz)
lluentó
fulgor, luz
lluerna , lluernes, cuc de llum, luciérnaga, luciérnagues
llus, (latín lūciu), Merlucius esculentus, mare de llus : merlusa - lucio. A Beseit encara men enrecordo de sa mare de José Luis "del tubo", que veníe peix en un carret y ne portabe alguna vegada.
merluza, pescadilla – lucio
llustre
lustre, brillo
llustrós, que té llustre, llustrosos
lustroso
Llustrosa, llustroses
lustrosa, lustrosas
lo, los, la, les (el se fa aná poc) – yo parlo lo chapurriau, los germáns, la germana, les germanes