Capitol XXXVIII. Com la prudentissima verge dix a les sues donzelles

Capitol XXXVIII. Com la prudentissima verge dix a les sues donzelles: en quin temps cascuna de elles faria matremoni ab lo seu diuinal fill: e de les grandissimes alegries e festes de aquelles.

Ara filles mies yous vull manifestar com ni en quin temps sereu ab lo meu fill collocades. Car vos caritat qui sou la primera e per mi tant amada vull que façau matremoni ab ell ara stant dins lo meu ventre: e aqui siau molt estreta ab la amor sua: ajudant li a portar (aportar) les dolors de la redempcio humana: car ja les sent agudament. Vos ma filla lo acompanyareu en aquelles fins a la fi de la vida sua: carament lous acoman nous partixcau de ell nit ni dia. Car vos poreu be dir. ¶ Ego primogenita (p en un ganchet damún + mogenita) ante omnem creaturam. Car vos sereu la primogenita sobre totes amada. ¶ E la sancta donzella caritat molt contenta del dit matremoni besa la ma a la senyora regraciant a sa senyoria com tan be la hauia collocada. E sa merce besa la en la boca acceptant la per filla e feu la seure molt prop de si. E dreçant son parlar a laltra donzella: que hauia nom sancta pobrea dix li. Veniu ma filla: que yo a vos nous tinch oblidada: ans vull façau matremoni ab lo meu fill lo dia de la natiuitat sua. En vostres mans lo posare exint del meu ventre. ¶ Quia non erat ei locus in diuersorio. Car en lo porchet hon lo parre noy haura llit ni strado per a la magestat sua: ans lo haure a posar en vn pesebre: e aqui sereu vos ab ell: el (e lo, y lo: el) afalagareu ab la vostra dolçor fent li passar alegrament aquella tanta penuria per amor vostra. ¶ E de aqui passejareu ab ell tota la vida sua: sens james partir lit ni taula: ab ell yreu (ireu; anireu; iréis) en totes les peregrinacions sues: En la mort sua li sereu tan acostada: que per mostrar quant vos ama: volra tot nuu penjar en la creu: e poran ben dir los miradors. ¶ Quomodo in vita sua dilexerunt se: ita et in morte non sunt separati. Volent dir. Mirau aquest senyor ab la sua sposa sancta pobrea: quant se son amats en la vida sua que en la mort no son separats: ans lo ha acompanyat fins al estrem: nius partireu de ell apres la mort: car en strany sepulcre lo fareu soterrar. Vos ma filla li poreu dir. ¶ Ego tecum (cum te) sum vbicumquem ambulasti. Volent dir. Yo senyor meu so ab vos hon se vulla que aneu. E pobretat molt alegra del que la senyora li hauia dit besa la ma a sa altesa donant li la fe de james desemparar lo seu fill ne a ella en la present vida: e sa senyoria la besa ab molta amor com a filla molt cara. ¶ E girant se sa merce a laltra donzella dix li. O paciencia amada mia: vos haureu lo meu fill per marit en edat molt tendra: car sols que haja complit huyt dies de la natiuitat sua tantost lo posare en poder vostre. Car aquell dia començara a sentir les cruels dolors: que per los homens te a passar prenint circuncisio: e escampara aquella impreciable sanch sua en tan tendra edat: O ma filla: y quant vos haura mester lo meu fill: car les dolors sues d´aquest dia auant tostemps creixeran e augmentaran. E en aquelles yo so certa no volra altra companyia sino la vostra: souint se rahonara ab vos en la plenitut de les angusties sues: eus dira. ¶ Tu es refugium meum in tribulatione mea. Volent dir. Que vos sou lo refugi e descans en les tribulacions sues. O paciencia filla mia y carament vos coman aquest vostre spos en tota la vida sua: e molt mes en la mort: car com sera en la creu clauat yo nol pore tocar: vos lo haureu a tenir en los vostres braços: e aquell mirare yo el contemplare ab molta dolor e dire a vos ab infinides lagremes. ¶ Redde michi hominem sanctum: iustum: mansuetum et pium. Volent dir. tornau a mi mare dolorosa lo fill meu: qui es home sanct e sens nenguna culpa: just mansuet e piados. ¶ E respos paciencia a la senyora sa mare e dix. O ma senyora yous offir que com vos lom (l+ o en virgulilla: lon, lom) demanareu: yol vos tornare mes no viu. Car mort sera posat en la vostra falda: aquil tendreu ab molta dolor: e poreu mirar e comptar les nafres de la sua persona: e yo senyora sere aqui ab vos: axi com sere stada ab lo vostre fill: eus fare portar aquelles dolors ab tant gran modo e prudencia: que los miradors molt marauellats diran. ¶ Quomodo amabat eam. Volent
dir. Mirau esta senyora quant ama la sua nora que per amor sua passa les dolors del seu fill ab sobirana temprança. ¶ E hoint la senyora les rahons de paciencia sa cara filla: e sabent que axis hauia a seguir (aseguir) com ella deya: no li pogue tornar paraula: ans besantla lança vn gran sospir e abraçantla molt estret dix. O ma filla que en les dolors del meu fill vos e yo tostemps serem vnides: carament lous acoman: e paciencia besant la ma a sa senyoria dix. Senyora deixau les ansies a mi: que james lo perdre de vista. ¶ E cridant la senyora laltra donzella molt amada dix li. Veniu ma filla humilitat: car nous tinch yo en oblit: ans vos vull collocar e sposar ab lo fill meu en lo temps que començaran les persecucions sues. Car vos lo fareu fugir de Herodes: e passar tantes dolors e necessitats en egipte: e tota la jouentut sua sera de vos acompanyada: e lo restant de la vida sua nos partira de vos: car singularment vos amara e per ligarse ab vos es deuallat del cel en la terra: car de vos es dit. ¶ Perfecta inuenta est videns eam rex exinaniuit. Volent dir. Que entre les altres donzelles mies vos sou perfectissima trobada: e mirant vos lo rey de gloria es se (se es) tant baixat per amor vostra: que se es fer home mortal e passible per hauer a vos per sposa: e nengun loch no li es plaent si a vos noy troba. E perço vull quel seguixcau en tota la vida sua: e molt mes en la mort: car aqui creixeran les persecucions e dolors sues e haura be mester la companyia vostra. ¶ E respos humilitat dient. O ma senyora que a mi es molta gracia que lo fill de deu e vostre sia tan content de la companyia mia: yo senyora queus do la fe de no partirme de sa senyoria en chiquea ni en granea e molt menys en la mort e ab vos senyora aturare tant com restareu en la present vida: E la senyora besant la ab molt plaer: accepta la sua bona offerta: e humilitat li besa la ma prenint la per mare e senyora. ¶ E apres sa senyoria dix a vna altra donzella. O penitencia sabeu vos quant fareu matremoni ab lo meu fill en lo trentren (trété; les dos e en virgulilla) any de la edat sua: e sereu per ell tant amada que de la companyia mia se apartara per seguir a vos: En lo desert lo tendreu quaranta dies e quaranta nits sols de vos acompanyat: en tota la vida sua james vos deixara: ans volra que tots los amichs seus façen gran festa de vos. E los peccadors que no li vinguen dauant sens vos: e a tots los queus hauran en sa companyia dara guiatge molt segur: car de vos ma filla es dit. ¶ Non inuenitur propitiatio sine illa: per illam peccata purgantur: et per illam fit vera remissio de peccatis. Volent dir. que sens vos lome pecador no trobara merce: car per vos son los peccats purgats: e per la intercessio vostra es feta vera remissio de peccats. ¶ Magnificentia tua predicatur in seculum. Car la magnificencia vostra sera preycada per tot lo vniuersal mon: Axi ma filla puix sou tan potent eus trobau amada muller del fill de deu: e per ell tant estimada: coman vos los peccadors quels siau aduocada: E penitencia besant la ma de la senyora dix a sa altesa. En hobeir vostra senyoria es tot mon desig: e so presta d´ajudar als peccadors si ells se volran amprar de mi: E la senyora contenta de sa resposta besant la com a cara filla feu la seure prop de si. ¶ E crida altra donzella pietat nomenada e dix li. Veniu ença ma filla car vull queus dispongau a esser muller del meu fill: en lo temps que sa clemencia se manifestara al mon: e començara a preycar: Vos ma filla lo moureu tostemps a compassio de natura humana en tant que per informar e instruir los homens en la ley euangelica li fareu passar infinits treballs e fatigues: anant e acaminant de nit e de dia per contentar a vos quius veura molt ansiosa dels miserables: Vos ma filla li fareu guarir los malalts: que a sa magestat se presentaran: ferlieu (fer+salte línia+lieu) resucitar los morts: e comportar ab molta dolçor los peccadors: e tirarlos a venia. ¶ Sit eloquium tuum dulce coram eo. Car lo vostre parlar sera tan dolç e tan plaent al fill meu: que res que vos demaneu nous sera negat. Les entramenes del meu fill seran axi atendrides per la amor vostra: que en les persecucions sues e congoixes a ell donades: tot simateix dara per amor de vos en deliuracio dels peccadors. E pietat hoint aço fon molt alegra e dix. O ma senyora y be sab vostra merce: que tostemps lo desig meu es ençes en ajudar als peccadors e miserables: perque reste molt obligada a vostra senyoria: com me vol collocar en temps que pore largament complir lo desig meu: e de aço senyora bese la ma a vostra altesa per mi e per tots los peccadors dels quals so aduocada. E la senyora besantla dix li. Axo es lo meu plaer ma filla: que penseu tostemps en ajudar e abraçar als miserables: e perço sereu singularment amada per lo meu fill e per mi. ¶ E sient se pietat ab ses jermanes la senyora crida la amada donzella misericordia dient a ella. ¶ O ma filla no siau descontenta com delibere collocar primer vostres germanes que a vos: car faç ho perque so certa teniu lanimo tan generos que en lo temps de la pobrea e de les persecucions del meu fill: vos starieu molt enyorada no podent manifestar la magnificencia vostra tan largament com volrieu. ¶ E perço vull detenir lo matremoni vostre ab lo fill meu fins en aquell dia que finara la penosa vida sua: e siura en aquella ricosa taula de cambi ço es la sancta creu en la qual estendra la sua moneda impreciable en tanta habundancia: que per terra ni haura gran copia: e sera calcigada per los seus enemichs: per mostrar ab quanta liberalitat e plaer la donara a sos amichs aquell magnanim senyor: qui axi la leixa calcigar a sos enemichs: Aquell dia fareu vos tan grans e tan asenyalades obres per la habundosa riquea del spos vostre a vos comunicada: que coneixeran les gents que a vos se endreça lo parlar de salamo que diu. ¶ Consumatus in breui expleuit tempora multa (ml⁹ta). Car en poch temps fareu fahena infinida: e per molt temps desijada: E perço es dit als homens viuint en aquest mon. ¶ Non enim curandum é qp diu viuatur: sed qp bene viuatur. Car nengu no deu estimar ni pensar quant durara la vida sua: mas solament com sera despesa. E perço ma filla haueu vos molta raho d´alegrar vos: car en aquell sols dia de les vostres noces desempachareu e acabareu totes les ardues fahenes de la redempcio humana: e fareu dir al vostre spos ab gran crit. ¶ Consumatum est. Volent dir. e manifestar als homens que tot lo que vos haueu demanat e volgut ha complit e acabat per amor vostra: fent vos destribuidora dels seus merits: ab los quals vos ma filla fareu aquell dia lo general pagament de la redempcio humana. Afranquireu los catius fills de Adam: darlos eu seguretat de hauer parays: si anarhi volran: alegrant se de aquells infinits merits dels quals vos sereu partidora: Car tota la riquea del spos vostre sera posada en vostres mans la qual es tanta que estimar nos pot. ¶ Quia hic est naturalis dei filius et a patre deo genitus ab eterno: hic est temporaliter factus homo: in quo omnes thesauri paterni sunt diuine scientie et sapientie abscondite copiose. Car aquest senyor es natural fill de deu eternalment engendrat per lo omnipotent pare seu: e aquest mateix temporalment ses fet home: en lo qual reposen tots los tresors dels seu pare: ço es diuinal sciencia: e sauiesa amagada e apartada de la coneixença dels homens en gran copia e infinida habundancia. ¶ O ma filla: que com mes despendreu dels tresors seus: pus richa restareu. Vos li fareu en aquell dia donar molt francament vn do lo major que demanar se pot: car dara paradis a vn ladre pobrellet que li demanara merçe. ¶ E per mostrar pus largament quant vos vol contentar donant se tot als peccadors: obrira lo seu costat mostrant als homens lo cor e les entramenes: trahent de aqui dos rius: lo hu d´aygua en lauament dels peccats: e laltre de sanch en remissio de les culpes. ¶ Gratiam infundit: perdita bona restituit etiam cum vsura. Car continuament la clemencia sua per amor vostra dara e infundira gracia (g+r en virgulilla+a) als homens: e los bens per ells perduts restituira ab continuat millorament. ¶ A tots los qui ab vos se affermaran haura merce: de la sola bona voluntat dels peccadors sera content: sino han temps de fer les obres bones que desijen: segons es scrit. ¶ Si desit facultas: non queritur nisi voluntas. Car si defall la facultat de be obrar: no vol sino la voluntat: aquestes gracies e moltes daltres hauran los peccadors per intercessio vostra: E finida la peregrinacio (p+egrinacio) del vostre spos ensemps ab ell pujareu al cel: car la terra no es loch dispost a la dolça qualitat vostra. ¶ Quia in terra non est requies: sed labor et dolor et afflictio spiritus. Car en la terra noy ha repos nengu: ans infinits treballs e dolors e molta afflictio de sperit: e perço lo aturat repos vostre sera en lo cel e no en la terra: e de aqui continuament trametreu dons e gracies als homens habitants en la terra: E misericordia molt alegra respos a la senyora e mare sua dient. O excellent reyna e senyora yo no he raho de esser descontenta: ans molt mes que contenta: car vostra senyoria spera la collocacio mia en temps a mi tan plaent: que la tarda es a mi augment de gloria: puix vendre en temps habundos e pore fartar e contentar a tots los que demanaran la ajuda mia. Yo ma senyora sere ab lo fill vostre e de vos nom partire en lo cel: o en la terra hon seuulla que siau los dos tostemps vos seguire: e dire a vos la mia senyora continuament. ¶ Magnifica nomen tuum multiplicatione gratiarum: et ne sinaa seruos tuos periculis subiacere. Volent dir. Senyora magnificau e exalçau lo vostre glorios nom donant multiplicacio de gracies per mans mies: Car yo senyora nunquam cansare de anar alla hon vostra merce me trametra: puix vaja ab les mans plenes: E perço supplique vostra senyoria: no vulla permetre los seruents vostres cayguen en los perills mundanals: mane vostra altesa sien prest socorreguts en les necessitats sues: nom planga vostra merce: car yo so molt prompta a tot treball que per ajudarlos haja de sostenir: E la senyora molt contenta de les paraules de sa cara filla besala ab molta amor e feula (feu la: feu + salte página + la) seure al seu costat. ¶ E cridant sa senyoria totes les altres donzelles que restauen dix los. Mes filles siau molt alegres de la collocacio de vostres majors jermanes que ensemps ab elles sereu acullides e amades en la cort del meu fill. ¶ Quia in domo eius mansiones multe sunt. Car en la real casa de sa altesa y ha tantes posades e officis que totes podeu esser molt ben aposentades e dignament collocades: e per sa magestat amades com a filles e germanes. ¶ E hoint aço totes les virtuoses donzelles ab gran goig besaren la ma a la senyora e leuarense a ballar festejant sa senyoria e lo seu prenyat. ¶ Tunc psallat fides: spes tripudiat: exl´tat caritas: deuotio plaudat: iubilat puritas: et sinceritas iocundetur. Car lauors la sancta fe trobant se molt feruent alça la sua veu e canta e loha lo senyor e la sua noua venguda. La sperança faltaua per sobres de gran goig. Alegras infinidament la sancta caritat. La deuocio inflamada comença a tocar palmes. La sancta puritat feya grandissimes festes. Hague goig singular la verdadera sinceritat. E axi totes ballant cantaren ab gran goig armonia dient. ¶ Cantate domine nostre canticum nouum laus eius in congregatione iustorum: Letentur celi de gloria eius insule maris et totus orbis. Volent dir. Cantau totes les coses creades a la senyora nostra cançons nouelles: resone la lahor de sa senyoria en la congregacio dels justs: e les illes (jlles) de la mar e tota la terra (orbis: orbe): car per lo fruyt del seu ventre tots som reparats. ¶ E acabat lo ballar vengueren les dites donzelles ab gran reuerencia dauant la senyora: e ficant lo genoll en terra adoraren lo seu glorios ventre: dient a sa senyoria. O excellent senyora que ara queus trobau mare de deu poden los miserables recorrer a vostra merce: dient ab gran confiança. ¶ O gloriosa spes nostra tuo filio nos comenda: tu nos sibi representa: quia in te dulcis Maria speramus vt nos deffendas in eternum. Volent dir. O gloriosa sperança nostra comanau nos senyora al vostre excellent fill: quens guart ens defena: presentau nos senyora a la clemencia sua: quens accepte a la seruitut sua: car en vos dolça senyora Maria speram: quens defendreu de tot perill eternalment.

Pierre Cardinal. Peire Cardenal. Cardinal.

Pierre Cardinal.

I.

Ben tenh per folh e per muzart
Selh qu' ab amor se lia,
Quar en amor pren peior part
Aquelh que plus s' i fia;
Tals se cuia calfar que s' art;
Los bes d' amor venon a tart,
E 'l mals ven quasqun dia;
Li folh e 'l fellon e 'l moyssart
Aquilh an sa paria;
Per qu' ieu m' en part.

Ja m' amia no mi tenra,
Si ieu lieys non tenia,
Ni ja de mi no s jauzira,
S' ieu de lieys no m jauzia;
Cosselh n' ai pres bon e certa
Que 'lh fassa segon que m fara;
E, s' ella me gualia,
Gualiador me trobara,
E, si m vai dreita via,
Ieu l' irai pla.

Anc non guazanhei tant en re
Cum quan perdey m' amia,
Quar perden lieys guazanhei me
Cuy ieu perdut avia:
Petit guazanha qui pert se,
Mas qui pert so que dan li te,
Ieu cre que guazanhs sia;
Qu' ieu m' era donatz per ma fe
A tal que me destruia,
No sai per que.

Donan me mis en sa merce
Me, mon cor e ma via,
De lieys que m vira e m desmante
Per autruy e m cambia.
Qui dona mais que non rete
Ni ama mais autrui de se,
Chauzis avol partia,
Quan de se no 'lh cal ni 'l soste;
E per aquo s' oblia,
Que pro no 'lh te.

De lieys prenc comjat per jasse,

Qu' ieu jamais sieus no sia,

Qu' anc jorn no y trobei ley ni fe,

Mas engan e bauzia:
Ai dousors plenas de vere;
Qu' amors eyssorba selh que ve
E 'l gieta de sa via,
Quant ama so que 'l descove,
E so qu' amar deuria
Grup e mescre.
De leyal amia cove
Qu' om leyals amicx sia;
Mas de lieys estaria be
Qu' en gualiar se fia,
Qu' om gualies quan sap de que;
Per qu' ar mi plai quan s' esdeve
Quan trop qui la gualia,
E guarda sa onor e se
De dan e de folia,
Ni 'l tira 'l fre.

II.

Ar mi pues ieu lauzar d' amor,

Que no m tolh manjar ni dormir;

Ni 'n sent freidura ni calor,
Ni non badalh ni non sospir,
Ni 'n vau de nueitz aratge,
Ni 'n sui conques, ni 'n sui cochatz,
Ni 'n sui dolens, ni 'n suy iratz,
Ni non logui messatge,
Ni 'n sui trazitz ni enganatz,
Que partitz m' en suy ab mos datz.

Autre plazer n' ai ieu maior
Que non trazisc ni fau trazir,
Ni 'n tem tracheiritz ni trachor
Ni brau gilos que m' en azir,
Ni 'n fau fol vassalatge,
Ni 'n sui feritz ni desrocatz,
Ni non sui pres ni deraubatz,
Ni non fauc lonc badatge,

Ni dic qu' ieu sui d' amor forsatz,

Ni dic que mon cor m' es emblatz.

Ni dic qu' ieu muer per la gensor,
Ni dic que 'l belha m fai languir,
Ni non la prec, ni non l' azor,
Ni la deman, ni la dezir,
Ni no 'l fauc homenatge,
Ni no 'l m' autrey, ni 'l mi sui datz,
Ni no sui sieus endomenjatz,
Ni a mon cor en guatge,
Ni sui sos pres ni sos liatz,
Ans dic qu' ieu li suy escapatz.

Mais deu hom amar vensedor
No fai vencut, qui 'l ver vol dir;
Quar lo vencens porta la flor,
E 'l vencut vay hom sebelir;
E qui vens son coratge
De las deslials voluntatz
Don mov lo faitz desmezuratz,
E li autre otratge,
D' aquel vencer es plus honratz
Que si vencia cent ciutatz.

Pauc pres prim prec de preyador,
Quan cre qu' el cuia covertir,
Vir vas vil voler sa valor,
Don dreitz deu dar dan al partir;
Si sec son sen salvatge
Leu l' es lo larcx laus lagz lunhatz,
Plus pretz lauzables que lauzatz;
Trop ten estreg ostatge
Dreytz drutz del dart d' amor nafratz;
Pus pauc pretz, pus pretz es compratz.

No vuelh voler volatge,
Que m volv e m vir vils voluntatz,
Mais lai on mos vols es volatz.

//

https://en.wikipedia.org/wiki/Peire_Cardenal

Peire Cardenal (or Cardinal) (c. 1180 – c. 1278) was a troubadour (fl. 1204 – 1272) known for his satirical sirventes and his dislike of the clergy. Ninety-six pieces of his remain, a number rarely matched by other poets of the age.

Peire Cardenal was born in Le Puy-en-Velay, apparently of a noble family; the family name Cardenal appears in many documents of the region in the 13th and 14th centuries. He was educated as a canon, which education directed him to vernacular lyric poetry and he abandoned his career in the church for "the vanity of this world", according to his vida. Peire began his career at the court of Raymond VI of Toulouse—from whom he sought patronage—and a document of 1204 refers to a Petrus Cardinalis as a scribe of Raymond's chancery. At Raymond's court, however, he appears to have been known as Peire del Puoi or Puei (French: Pierre du Puy). Around 1238 he wrote a partimen beginning Peire del Puei, li trobador with Aimeric de Pegulhan.

At Raymond's court also perhaps, probably in 1213, Peire composed a sirventes, Las amairitz, qui encolpar las vol, which may have encouraged Peter II of Aragon to help Toulouse in the Battle of Muret, where Peter died. In this sirventes Peire alludes first perhaps to the accusations of adultery that Peter had leveled against Peter's wife Maria of Montpellier but also perhaps to the various changes in law governing women. In the second stanza Peire mentions Peter's success in the Battle of Las Navas de Tolosa; in the third he alludes to the sacking of Béziers (whose count Raymond Roger Trencavel was supposed to have been Peter's vassal): at Béziers the poorer soldiers of the Inquisition were flogged by the wealthier, and this is the theme of the stanza. Peire's mention of the court of Constantine may also again evoke the divorce proceedings of Peter and Marie where Peire ultimately lost. Peire later alludes to the death of someone (perhaps a daughter or perhaps Peire's wife Marie) and then apparently to the couple's son James I of Aragon, born at Candlemas, according to James's Chronicle. It's not clear who the crois hom or "dreadful man" is in the final couplet, whose deeds are "piggish": Peire has really never addressed anyone in this verse but Peter II and those close to him. (But dualism had by then made its way into some of the local religious views of Medieval Languedoc: in dualist philosophy worldly deeds might be seen as "piggish".)

Peire subsequently travelled widely, visiting the courts of Auvergne, Les Baux, Foix, Rodez, and Vienne.[3] He may have even ventured into Spain and met Alfonso X of Castile, and James I of Aragon, although he never mentions the latter by name in his poems. (James is however of course mentioned in Peire's vida.) During his travels Peire was accompanied by a suite of jongleurs, some of whom receive mention by name in his poetry.

Among the other troubadours Peire encountered in his travels were Aimeric de Belenoi and Raimon de Miraval. He may have met Daude de Pradas and Guiraut Riquier at Rodez. Peire was influenced by Cadenet, whom he honoured in one of his pieces. He was possibly influenced by Bernart de Venzac.

In his early days he was a vehement opponent of the French, the clergy and the Albigensian Crusade. In the sirventes, Ab votz d'angel, lengu' esperta, non bleza, dated by Hill and Bergin to around 1229 (when the tribunal of the Inquisition was established at Toulouse by the Dominican Order), Peire enjoins those who seek God to follow the example of those who "drink beer" and "eat bread of gruel and bran", rather than argue over "which wine is the best". The latter behavior Peire's verse attributes to the "Jacobins" (Hill and Bergin say this is the Dominican Order).

In Li clerc si fan pastor he condemned the "possession" of the laity by the clergy, for so long as the clergy order it, the laity will "draw their swords towards heaven and get into the saddle." This poem was written probably around 1245, after the First Council of Lyon, where the clergy took action against the Emperor Frederick II, but not against the Saracens. In Atressi cum per fargar Peire suggests that the clergy "protect their own swinish flesh from every blade", but they do not care how many knights die in battle. Peire was not an opponent of Christianity or even the Crusades. In Totz lo mons es vestitiz et abrazatz he urged Philip III of France, who had recently succeeded his father, Louis IX, who died in 1270 on the failed Eighth Crusade, to go to the aid of Edward Longshanks, then on the Ninth Crusade in Syria.

Near the end of the sirventes, Ab votz d'angel, lengu' esperta, non bleza, composed as noted probably around 1229, Peire's words, [s]'ieu fos maritz, "if I were wed", suggest that he is not yet wed. The verse which follows provides evidence in the view of some that Peire married: it first mocks the "barrenness that bears fruit" of the beguinas (beguines, who may have sometimes been associated with the Dominicans; Hill and Bergin in 1973 said this was a reference to nuns of the Dominican Order). Throughout the verse of course Peire had been poking fun at the Dominican clergy, but the comment about the nuns may have additional significance. His tone changes after this and his closing lines suggest though that all this is a miracle from the "saintly fathers", suggesting his acceptance of things: Cardenal.org says that some have interpreted these lines as suggesting that Peire married at this time.

By the end of his life he appears reconciled to the new modus vivendi in southern France. He died at an advanced age (allegedly one hundred years old) possibly either in Montpellier or Nimes, but this is only a supposition, based on where the biographer and compiler Miquel de la Tor was active.

Three of Peire's songs have surviving melodies, but two (for a canso and a sirventes) were composed by others: Guiraut de Bornelh and Raimon Jordan respectively. Like many of his contemporary troubadours, Peire merely composed contrafacta. The third, for Un sirventesc novel vuelh comensar, may be Peire's own work. It is similar to the borrowed melody of Guiraut de Bornelh, mostly syllabic with melismas at phrasal ends. The meagre number of surviving tunes (attributable to him) relative to his output of poetry is surprising considering his vida states that "he invented poetry about many beautiful subjects with beautiful tunes."

https://www.jstor.org/stable/2849662

https://web.archive.org/web/20090116032156/http://www.cardenal.org/

http://www.trobar.org/troubadours/peire_cardenal

http://www.rialto.unina.it/autori/PCard.htm

Capitol XXVI. magnanimes senyores misericordia pietat suplicaren senyora prestas consentiment

Capitol XXVI. Com les magnanimes senyores misericordia e pietat suplicaren la senyora prestas consentiment per amor de natura humana.

Venint les dos amables germanes qui separar nos poden les quals son nomenades misericordia e pietat: e les dos ensemps prostrades als peus de la senyora besant aquells ab profunda humilitat e dreçant se abduy parla misericordia e dix. O ma senyora e no sab vostra merce que apres d´aquella cayguda dolorosa de Adam trobant se lançat de parays en ira (jra) de son creador: perseguit per totes les creatures: fora del tot perit: si ma germana pietat e yo nol haguessem emparat: e ab la sperança mia passa tota la dolorosa vida sua: e mori ab aquesta sperança. E en los lims hon ara es james la ha perduda perque yo senyora de aquell temps ença so stada procuradora e aduocada de natura humana. E sabent que per dona hauia a començar la reparacio sua so stada molt familiar a les dones. E venint vostra altesa en lo mon tantost en la marauellosa e singular concepcio vostra conegui que vos ereu aquella: qui tots sperauem: e ab gran goig digui. ¶ Tu es illa promissa: illa expectata: illa desiderata. Volent dir: vos senyora sou aquella: que la clemencia diuina ha promes al hom per reparacio y delit seu: vos sou aquella que tots desijam: e speram ¶ E en lo instant senyora queus hagui coneguda me doni al seruir vostre: e de vostra merce james me so partida. E com vostra senyoria es stada de edat de matremoni: al cel so pujada per inclinar la magestat diuina que volgues pendre vostra altesa per sposa. E ab los crits e suplicacions mies venci lo inuencible: e fon content de deuallar en terra e fer lo dit matremoni ab vostra merce: dient que eternalment vos hauia elegida per a celebrar aquest misteri dins les entramenes vostres de la vnio diuina e humana: e ara senyora tardau de acceptar ço queus es offert. ¶ Guardau senyora que aquest infinit tresor nengu nol pot rebre: sino sola vos. ¶ O senyora alegrau vos d´aquella dignitat tant immensa: que sola meritau rebre aquest impreciable tresor: vostra merce sera la dispensera e comunicarleu a natura humana. E en la distribucio de aquest infinit yo sere ab vostra senyoria tostemps. Vos senyora ma fillareu (me afillareu): e per vostra merce sere amada e coneguda e estimada per les gents: e vostra altesa sera intitulada mare de misericordia: e diran a vostra senyoria tots los homens justs e peccadors ¶ O maria mater gratie mater misericordie: de tuo vtero misericordia est nata: in tuo vtero fuit plantata: ideo merito mater misericordie es nuncupata. Volent dir: O maria senyora vos sou mare de gracia: car per vos la hauem rebuda: E mare de misericordia: car per lo mija vostre la hauem vista e coneguda: del vostre ventre purissim misericordia es nada: dins ell es stada plantada: e perço dignament sou mare de misericordia nomenada ¶ O la mia senyora que aço nos pora dir fins hajau concebut e parit: no tardeu vida mia: puix me sou mare nom façau penar: contentau prestament lo meu desig. ¶ In hac sola re ne timeas prudens virgo presumptionem: quia et signata in silentio vere cum dia: magis tamen (tamé; de ahont ix la b de “també”? Del mateix loch que al castellá también; pot sé “tam bene”) nunc in verbo pietas necessaria. Car en aquesta cosa nous cal tembre de presumpcio verge prudentissima: que molt largament haueu mostrada la vostra humil vergonya ab lo callar que fins açi haueu fet: ara senyora es molt mes necessari que mostreu pietat en vostra paraula ¶ O ma senyora socorreu a la necessitat mia car sens vos yo reste pobra: e no tinch que donar. E ja sab vostra senyoria quant so yo animosa e larga de cor desijosa de tostemps donar: e ara no tinch ni puch donar sino bens temporals: e aço senyora no farta ni contenta la voluntat mia: bens infinits he mester senyora: perque puga destribuir sens cessar: Los quals en lo mon nos troben: del cel han a deuallar obriu senyora la vostra boca: e sera vbert lo cel. Aparellau les entramenes vostres: e rebreu lo fill de deu. Car aquest es lo tresor que yo cerque e demane del començament del mon ença: e no he trobat james quil maja donat: perque ara suplique vostra merce quel prengau ell me doneu. Car yo senyora tinch a destribuir aquest fill vostre: e dire a vostra altesa com la sanch sua dare tota per la redempcio de natura humana. La anima sua fare partir del cors per mort e trametre la als lims per deliurar los catius que aqui son. Lo seu cors glorios e inmortal apres la sua mort fare que reste en lo mon sagramentalment en refectio e vianda de les animes deuotes perque rebent a ell e sentint la dolçor sua hajen molta raho de dir. ¶ Vere tu es dilectus meus electus ex milibus: in quo complacuit anime mee habitare omnibus diebus vite sue. Volent dir: verdaderament senyor vos sou lo meu amat elegit entre mil ço es entre tots los creats: en lo qual se adelitara la anima mia tots los dies de la vida sua. Los merits infinits de aquest senyor fill vostre dare als freturosos: e axi enriquire los pobres: fartare los famejants: a tots dare vianda: nengu que a mi reclame nos partira sens gracia: puix lo tresor es habundos: e so certa que per molt que done nunqua minuara ¶ O senyora y aqui tal riquea spera: tota tarda li es pena: sia de vostra merce desempachau la resposta: car la clemencia diuina es presta de contentar mon desig donant se als homens: vnintse (o vnint se) ab la sua natura si vostra senyoria consent: perque yo per ells sia coneguda lohada e magnificada. Perque la mia germana pietat e yo suplicam vostra senyoria dient. ¶ Aperiantur nobis ianue sempiterne: vt enarreus in eternum mirabilia tua. Volent dir que sia de vostra merce obrir a nosaltres la porta de la vostra deliberada volentat e rebrem aquell qui es deu eternal: perque recomptem eternalment les marauelles e gracies vostres.

Capitol XXXIIII. Com la cortesa e fauorida donzella humilitat supplica la Senyora:

Capitol XXXIIII. Com la cortesa e fauorida donzella humilitat supplica la Senyora: li plagues consentir e acceptar tan alta dignitat.

Fon aqui molt prest vna altra fauorida donzella humilitat nomenada: e acostant se a la senyora ab molta familiaritat besant la ma de sa senyoria dix li. ¶ O domina mea scio quia semper me audis. Volent dir. O senyora mia yo so certa que vos tostemps me hoyu (oíu) e creheu los consells meus. Perço senyora vull dir e supplicar a vostra senyoria: no vulla mes tardar ne pensar en esta fahena: sino sols pendre e acceptar la dignitat: que la magestat diuina us (diuinaus) vol donar: car delibera siau mare de deu e Reyna de parays. ¶ Be so certa senyora que la humilissima pensa vostra se altera de pujar en tan gran e inestimable grau. ¶ Senyora no temau res: consentiu prestament: car yo james me partire de vostra senyoria: e fare tal companyia a vostra merçe: que nostre senyor se delitara continuament en la profundissima humiliacio vostra: en tant (entant) que vostra altesa mateixa dira ¶ Quia respexit humilitatem ancille (a nassal+cille) sue: ecce enim ex hoc beatam me dicent omnes generationes. ¶ Volent dir. Car perço com lo senyor ha mirat la humilitat de la sua seruenta: sere yo dita beneyta per totes les generacions. ¶ O senyora sens nombre seran les excellencies que aconseguireu (a + espay + conseguireu) per lo gran amor quem teniu Yo senyora quim trobe axi ligada e vnida ab la voluntat e pensaments vostres: que no basta nenguna cosa creada a separar la liga vostra e mia. Yo senyora so la scala hon vostra merce es pujada a meritar esser mare de deu. E totes les persones que per amor mia se baixen son per deu exalçades. ¶ E com vostra senyoria haja mes en mi que nenguna altra pura creatura haja agut james ne haura: dignament sobre totes sereu exalçada: car sou vos posada sobre tan ferma pedra: que per molt que munteu en gran altea no haueu perill de caure. Car de vostra senyoria es dit. ¶ Bene fundata est domus domini supra firmam petram. Volent dir. Que vostra altesa qui sou la casa eleta per posada del fill de deu: sou axi ben fundada e fermada sobre mi: que nengun vent de superbia a les parets vostres acostar nos pora james. ¶ Axi senyora acceptau la excellencia de la dignitat maternal: car ab molta seguretat la posseyreu. car tant com mes pujareu en graus de dignitat tant sereu a mi pus affixa e acostada: e alla hon yo so senyora: superbia no saposenta: ans fuig de totes les encontrades mies. Car guerra mortal y hagut entre la dita superbia e mi: del començament del mon ença. E nostre senyor deu ha fauorejat tostemps la mia part. E tots los que han seguit e amat superbia per la potencia diuina son stats atterrats e confusos. E los amichs meus per la sua clemencia molt exalçats e dignificats: segons vostra senyoria ha lest en les histories antigues. ¶ Quia superbia nabugodonosor in bestiam muntauit: sed humilitas ioseph principem israel constituit: Car la superbia de Nabugodonosor lo feu tornar bestia: mes la humilitat d´Ioseph (o Joseph) lo constitui princep de israel E aximateix. ¶ Superbia pharahonem summersit: sed humilitas Moysen exaltauit. ¶ Car superbia feu perir pharaho en la mar roja: e sola humilitat exalça e prospera Moyses. ¶ Infinits son senyora los exemples que de aços porien donar: perque puch dir ab veritat. ¶ Qui me inuenerit: inueniet vitam: et hauriet salutem a domino. Car certament senyora qui a mi trobara em (e me, y me) haura en deuocio: pora dir que ha trobat vida a la sua anima: e ha posat la salut de la profunda font de la gracia diuina. ¶ Per que vos la mia senyora : hauent en mi tan plena Senyoria: no deueu duptar: que la gloria vostra sia vista e coneguda per tot lo mon. Car tots los queus preycaran e confessaran mare de deu: tambes (també es, també se, tamé se) diran de vostra senyoria. ¶ Benedicta tu virga iesse sub limis: quia propter humilitatem tuam vsquem ad sedentem in throno dilatasti. Volent dir: O beneyta sou vos senyora verga de jesse molt alta: car per la vostra profundissima humilitat vos sou tant estesa e dilatada que fins a la magestat diuina sient en lo tro e cadira sua sou plegada e de aqui lo fill de deu feu deuallar. ¶ O senyora puix tanta potencia us (potencia⁹) es donada per excellencia de la humilitat vostra sia de vostra merce executar la. ¶ Luceat lux vestra coram hominibus. Mostres senyora la lum de la vostra potencia: e clareje en presencia de tots los homens: perque ab gran admiracio lohen e glorifiquen lo pare eternal: qui tant vos ha dignificada e exalçada per la singular humilitat vostra. ¶ O senyora insigna placia a vostra senyoria conuidar prestament lo fill de deu que vinga a la posada vostra. Car yo se certament que sa magestat no spera sino quel crideu. ¶ O senyora y quant es excellent e singular la casa vostra: que lo rey e senyor del cel desija retraures en la humil sala del vostre glorios ventre: e aqui pendre conuit molt amoros: nol detingau senyora que ja es venguda la hora per la sauiesa diuina ordenada: en la qual se deu celebrar aquest misteri: segons scriu Salamo dient. ¶ Dum medium silentium tenerent omnia: et nox in suo cursu medium iter perageret: omnipotens sermo tuus domine a regalibus sedibus venit. Car lo dit Salamo vehent aquesta jornada en sperit: alegrant se molt dix: dreçant son parlar al pare eternal. O senyor clement com totes les coses del mon reposaran e callaran en gran silenci: e la nit acabara son curs e sera peruenguda a la mijania sua: ço es a les dotze hores la paraula omnipotent qui es lo fill vostre deuallara de la real cadira de la magestat vostra: E restant ab vos egual enclouras dins les entramenes de vna gloriosa verge. ¶ O ma senyora que vos sou aquesta verge: e non spereu altra: car vos sou la per deu tant amada e desijada: no prengau senyora tant carrech de fer sperar aquest senyor: que ab desig e molt plaer sta escoltant quant hoyra la vostra graciosa paraula. ¶ Ja senyora stan molt prop de tocar les dotze hores metas vostra merce a punct. Obriu les entramenes vostres: car molt es prop lo rey de gloria: qui dins elles vol pendre carn humana.

// Ejemple de captura de pantalla del llibre:

Aixina se veu aumentat:

Capitol XL. Com foren presentats a la mare de deu v. maços de perles per sant Miquel significant v. graus de puritat.

Capitol XL. Com foren presentats a la mare de deu v. maços de perles per sant Miquel significant v. graus de puritat.

Acostant se hun angel ab vna singular capça dor per excellencia obrada: e ficant lo genoll dauant la senyora posa la dita capça en mans del visrey: Lo qual obrintla dix: Purissima senyora veus açi cinch maços de perles (p+les) orientals blanquissimes e molt singulars: que la magestat diuina tramet a vostra senyoria: significant en vostra merce cinch graus de puritat en los quals excelliu e passau a tota creatura. Car la puritat de vostra mundissima pensa ha clarejat e clareja continuament: que foscura nenguna en ella james sera trobada E perço dignament de vostra merce es dit. ¶ Tu es lucerna vere lucis tu exemplar omnis (o+i en virgulilla+s) artis. Car vos senyora sou la lum vera: qui resplandiu per puritat: e sou exemplar de tota art a vencre virtuosament totes les temptacions a aquells qui a vostra merce se comanaran: Posseiu senyora tanta mundicia en la vostra sanctissima anima: que estimar ni rahonar nos pot: car de vostra senyoria es apertat (a+p+tat) e molt lunyat tota natura (na+t en ganchet+a) de peccat original: venial: e mortal: e nenguna specia de aquells a vostra merce james se es acostat: Per que dignament de la dita anima vostra mundissima es dit. ¶ O quem pulcra est anima tua sanctissima: paradisus omnium delitiarum. Volent dir. O com es bella e pura la vostra sanctissima anima senyora excellent: car ella es certament peradis (p+adis) de delits: en la qual se delita e pren continuat deport la majestat diuina: O senyora que la mundicia de la vostra virginal carn resplandeix entre la natura humana: Axi com lo caruoncle la fosca nit: En vos senyora se reposa nostre senyor deu: los angels han singular leticia e goig contemplant vostra senyoria: qui vestida de humana carn sobremuntau la puritat angelica en singular grau: E perço sera cantat de vostra senyoria per totes les nacions. ¶ Angelorum agmina transcendit munditia. O senyora quant son e seran les obres vostres fundades en puritat: exemple e doctrina sou e sereu de tots los vergens: qui a vostra merce seguira errar no pora: En admiracio sou donada de totes les gents: O purissima senyora benauenturats seran los que de cor vos amaran: e per amor de vostra senyoria seruaran virginitat de pensa e d´obres seguir la regla vostra: Aquests certament hauran vostra merce per capitana e maestressa sentint de vostra altesa grans fauors e amors: e poran be dir. ¶ In caritate perpetua dilexisti nos: quibus sempiternas delitias preparasti (o preperasti, pre+p+asti). Volent dir. O senyora y bens haueu amat ab infinida amor e caritat preparant e mostrant a nosaltres la via delitosa per anar als goigs de parais seguint lo anyell sens macula fill vostre: e a vos senyora mare sua: qui de puritat sou lo exemplar e la guia: E aqui cantarem hun cant de tant dolça melodia: que sols lo entendrem los qui som de vostra virginal confraria. O magnifica senyora y quant gloriosament haueu mostrat puritat vostra en les prudentissimes paraules vostres: Car james no es exida paraula de la vostra boca que no mostre e denuncie la puritat intrinseca del vostre mundissim cor: E perço les dites paraules de vostra senyora han tant plagut a nostre senyor deu que ell mateix vos diu. ¶ Vox tua plena suauitate melliflua: descendere me fecit in vallem miserie. Volent dir: O verge purissima la dolçor de la vostra virginal veu plena de suauitat molt delitable ma fet deuallar per amor vostra en la vall de miseria hon vos posau: Axi senyora puix tan singular sou en tots los graus de puritat dignament vos son donades les dites perles: E la senyora accepta les ab molta estima per amor d´aquell senyor que les y trametia: E acomana les a la sua amada cambrera: qui haia nom sancta humilitat: car aquesta tenia carrech de guardar les joyes de sa senyoria.

// Mostra de captura de pantalla. 

Capitol LXIV. Com la sacratissima verge ana en bethlem: e no trobant posada: se reculli en vna coueta.

Capitol LXIV (lxiiij). Com la sacratissima verge ana en bethlem: e no trobant posada: se reculli en vna coueta. 

Venint vn dia Joseph de fora casa molt congoixat la senyora coneixent loy en la cara dixli. Ques aço joseph que tanta tristicia portau: Lo qual ab vn gran sospir respos. O senyora que vna crida he hoyda quem ha posat en molta ansietat e dolor. Car mana lo emperador que per a tal jornada cascu se trobe en la ciutat o vila de hon es natural: e que aqui pague lo trahut (el tributo) regoneixent vassalia al dit emperador. E com yo senyora sia natural de behetlem es necessari vaga en lo dit loch: e veig vos tan propinca (prop; propinqua; próxima) al part que en nenguna manera yo senyora nous lexaria: ans delibere encorrer qualseuulla pena desobeint al emperador que leixar esta gran comanda: que la magestat diuina a mi indigne ha fet de la custodia del seu vnigenit fill e de vos mare sua. E hoyt aço la senyora respos: e dix. ¶ O joseph no siau torbat car necessari es a vos hobeir a la ordinacio del emperador: puix sou auisat a nostre senyor deu es molt plaent: que los senyors temporals sien temuts e reuerits e mol hobeits per amor sua: del qual han la potestat. E perço scrit.
¶ Serui subditi stote in omni timore dominis: non tantum bonis et modestis: s3 etiam discolis. Volent dir que los vassalls e seruents sien sotsmesos ab tota temor e reuerencia a sos senyors no solament als bons e ordenats: ans encara als malauats e sens raho: sols per hobeir aquell que axi ho ha ordenat. ¶ E perço Joseph no solament jreu vos en Bethleem: mas yo ensemps ab vos jre. Car siau cert que lo senyor fill meu. Bethleem preelegit natiuitati: hierosolimam passioni. Aquest secret vull que sapiau Joseph que lo fill meu ha elegit bethleem per a celebrar la natiuitat sua per esser poca poblacio e gent desconeguda: que fara molt poca estima de la sua venguda: e en Hierusalem vol lo dit senyor finir la vida sua per augmentar la dolor e vergonya sua.
¶ Axi joseph deixau tots pensaments e posem nos en cami: car lo temps del meu parir es molt prop. ¶ E joseph pensada la sua molta pobrea: e que en loch impensat e fora sa casa hauia a portar la senyora a parir: fon la anima sua trauessada de molta compassio: Empero recordantse que ell seria en tot: e que nos partiria james de la senyora: e que ell veuria e tocaria lo fill de deu humanat fon recomplit de singular alegria. ¶ E prestament partiren: car no tenien res que trossar per al cami sino sols vn trossellet de bolquerets que la senyora hauia filat e texit: Lo qual acomana a vna donzella sua diligencia nomenada dientli quels tinga aparellats per a com lo senyor sera nat. ¶ E axi joseph e la senyora anaren son cami a peu ab molt gran treball e venint en Bethleem trobaren gran multitut de gent qui era aqui per la causa mateixa que ells venien. ¶ E joseph ana dret a posar a casa de vn parent seu de qui molt confiaua: Lo qual li dix: que en nenguna manera nol podia acullir: car tenia la casa logada e perdria molt si donaua comiat als hostes. E per molt que Joseph li digues la necessitat de la senyora que portaua prenyada: james lo pogue moure a pietat: tant tenia la cara girada a guany temporal: perque sen hagueren a partir de aqui ab molta vergonya e dolor. E axi passejaren la major partida de Bethleem anant de casa en casa demanant posada per reuerencia de deu: e no trobaren james qui acullir los volgues ne donar vn troç de cubert. ¶ E de aço joseph staua tant atribulat e congoixat que ja no podia moure los peus: Ans cuydaua caure dora en hora. ¶ E la senyora mirantlo ab molta compassio deyali. O joseph nous doneu tanta tristicia e dolor: car aquestes coses permet nostre senyor deu: per augment de la vostra paciencia: car sab quel amau de cor eus sentiu tant de la desconexença a ell feta per aquest poble: que major pena a vos no pot esser donada que la que ara sentiu: e portant la ab vera patiencia creixereu en grandissim merit: que certament vos dich. ¶ Quod lima ferro: quod fornar aura: quod flagellum grano hoc tribulatio viro iusto. Car ço que la lima fa al ferre: ço es quel deneja (nedeja, net) de tot rouell: e la fornal al or quel clareja e purifica: E lo flagel al gra: Lo qual deneja de la palla: aço mateix fa la tribulacio en lome just e virtuos ¶ E perço joseph les tribulacions deuen esser ab plaer acceptades: puix han a seguida tan gloriosa. E que aquesta es la voluntat de nostre senyor deu. ¶ Quia humiliari precipit et esse patientes. Car mana e vol que los seruents seus se humilien e sien pacients. E joseph hoint les paraules de la senyora e vehent que en ella la perfeta paciencia de que parlaua: dix a sa senyoria. ¶ Omnes gratie dei radiant in te. Volent dir. O senyora que totes les gracies que nostre senyor deu ha comunicat a diuerses creatures veig reluir en vos sola. Car sobrau a Joseph e a tots los tribulats en vera paciencia. ¶ Conforta me domina mea in aduersitate ista: sis mihi solatium in tribulatione. O senyora mia confortaume en aquesta aduersitat: siau me consolacio en la tribulacio mia: car com pens senyora queus he portat en la mia terra propria hon so tant emparentat: e per trobarme pobre so per tots axi desconegut: que vn sols troç de cubert per a reposar vostra senyoria hauer no he pogut: aço senyora me dona tant turment e tristicia que sino per la molta paciencia que contemple en vostra senyoria: e per lo gran confort que aquella me ha donat: yo fora esclatat. ¶ Perque puch dir ab veritat ¶ Tu es suauitas et dulcedo anime mee: pax et gaudium in tribulatione. Car vos senyora sou vna gran suauitat e dolçor de la mia anima: pau e alegria en les tribulacions mies. E stant axi fallintlos tot auxili huma: la senyora fidelissima recorregue a la diuinal ajuda: e alçant los vlls al cel dix. ¶ Ostende nobis domine locum habitationis tue. ¶ Volent dir. O senyor e pare eternal mostraunos per vostra infinida clemencia lo loch: lo qual vos haueu elegit per habitacio e repos del vostre vnigenit fill en la sua noua venguda. E dient aço sa senyoria veu dauant si la sua amada donzella sancta pobrea: qui dix a sa merce. Veniu ma senyora que yous he trobat casa tal com lo senyor fill vostre la vol. E sa altesa seguila tantost e peruengue a vna coueta cauada en la roca: en la qual hauia un pesebre hon la pobra gent posauen les sues besties: e trobaren aqui ligats vn Bou e vn ase: e la senyora entrant per aquell loch veu lo tan chich e tan miserable: E pensada la altea e magnificencia del seu fill: e la miseria del loch rompe en multissimes lagrimes: e dix. O eternal deu e senyor vos qui lo mon haueu creat: tan gran e tant spayos: tan estreta posada e tan pobra haueu elegida per al vostre vnigenit fill: ¶ O senyor y quin aculliment li fara per auant lo traydor de mon: que ans de naixer ja la desconegut: Ell ve per morir per los homens e ells li han negat posada: La sanch sua offir per ells e degu no ses recordat de presentarli sa casa. E sa senyoria acostas tant com pogue a aquella raconada hon era lo pesebre: e joseph qui continuament ploraua mirant aquestes coses: prengue vn ramaç que troba aqui: e comença apartar lo fem: e agranar vn troç de terra hon la senyora sigues: e dix li. O reyna del cel e de la terra aquest es lo strado que lo mon vos ha aparellat hon reposeu lo tresor infinit que a ell portau. ¶ E reposada la senyora en aquell pobrissim loch Joseph ana per aygua a vna font qui staua aqui prop e ab vnes poques de panses e pa soparen los dos: que de tot lo dia no hauien menjat. E passaren tota aquella nit qui era diuendres e locendema dissabte continuament parlant e tractant dels grans secrets e marauelles de nostre senyor deu.

Lo regne de Mallorca

Vull sé colaboradó de Iker Jiménez, es un fet paranormal vore un llibre sobre un reino catalá que may va sé catalá. Lo regne de Mallorca.

A mediterranean emporium

The catalan kingdom of Majorca

Y esta bassura no es de ara, sino de 1994. De autós a sueldo del catalanisme, despistats y algún que atre pocavergoña enseñán algo mes que Historia, histeria y siensia ficsió, com Ignacio Sorolla Amela, la Ascuma, AVL, IEC, etc.

David Abulafia

https://debates.coches.net/discussion/227234/son-las-islas-baleares-catalanas

CREACIÓ DEL REGNE DE MALLORCA. DEL REGNE PRIVATIU AL REGNE FEDERAT 

http://www.caib.es/govern/rest/arxiu/2545587

La conquesta catalana és un dels episodis més importants de la història de l'arxipèlag per les enormes repercussions que tingué, essent el punt de partida de l'actual poble de les Balears. La conquesta va representar la destrucció de la societat musulmana de les Illes i la seva substitució per una nova societat que s'integrava en el món occidental cristià mitjançant la seva incorporació a la Corona d'Aragó i l'entrada al món feudal. 1. Causes de la conquesta: Al començament del segle XIII els regnes cristians de la Península havien derrotat els almohades a la batalla de les Navas de Tolosa i el poder musulmà es trobava molt afeblit. Aquesta situació la va aprofitar Jaume I, rei de la Corona d'Aragó, per conquerir les Balears. D'altra banda, la conquesta va servir per satisfer el desig de terres de la noblesa catalana, per expulsar pirates de les Illes i per obtenir, a més, una base comercial que facilitàs la navegació cap a Orient i cap al nord d'Àfrica, on els interessos comercials de Catalunya eren cada vegada més importats. Segons la forma de govern pactista de la monarquia catalana, la conquesta va ser acordada a les corts de Barcelona del 1228. Allà el rei Jaume I va rebre el suport militar i econòmic dels tres braços: la noblesa, el clero i els representants de les ciutats catalanes. 2. La conquesta de les Illes Balears L'expedició, formada per unes 150 naus de tota mena es va fer a la mar a l'estiu de l'any 1229. El mes de setembre varen desembarcar a Santa Ponsa. Després d'una sèrie d'enfrontaments, posaren setge a Madina Mayurqa. Al cap de tres mesos de setge, el 31 de desembre de 1229, les tropes de Jaume I conqueriren la ciutat. Pocs anys desprès, el 1235,va ser conquerida l'illa d'Eivissa i Menorca ho va ser el 1287. La conquesta va comportar la desaparició gairebé total dels musulmans de les Illes. La repoblació fou majoritàriament amb catalans i la llengua que es parlava era el català. Per tant, a mijans segle XIII les Illes formaven part de forma federal de la Corona catalanoaragonesa junt amb Catalunya, Aragó i el País Valencià i aviat s'unirien altres territoris com Nàpols, Sicília i Sardenya.

3. La fundació del regne de Mallorca i la seva base econòmica.  Jaume I atorgà al nou regne un ordenament jurídic especial, amb unes llibertats molt superiors a les altres terres catalanes.
La Carta de Franquesa feia als repobladors lliures, no serfs i havien de pagar menys imposts; atenuava el feudalisme amb la intenció d'afavorir el repoblament de Mallorca. Després de la conquesta, els conreus més importants varen ser el blat, la vinya i la olivera que substituïren els musulmans, cotó, arrós i lli, a la vegada que augmentava la ramaderia. Hom importava blat, llana, pells, etc. i s'exportava oli, vi, formatge, sal i productes artesanals com teixits i calçat. Els comerciants mallorquins compraven productes de luxe al nord d'Àfrica i a Constantinoble que després distribuïen per diversos ports del llevant peninsular. A l'Edat Mitjana, les terres balears van esdevenir un gran centre comercial del Meditarrani amb una important escola de cartògrafs. Aquesta prosperitat es va reflectir en la construcció de nombrosos edificis religiosos i civils d'estil gòtic, com llotges, drassanes i consolats. Com passava en altres regnes de la Corona d'Aragó, també hi havia a Mallorca, el Consolat de Mar, i hi regia el Llibre del Consolat de Mar.

4. Institucions polítiques i canvis de sobirania Els períodes que el regne de Mallorca va ser independent tingué llur propi rei i quan es va incorporar a la monarquia confederal catalana tingué un lloctinent o virrei que representava l'autoritat reial, s'encarregava de la direcció militar i tenia el poder judicial i legislatiu. La monarquia era pactista i no absolutista, per la qual cosa quan el nou rei era coronat devia jurar que respectaria les lleis i llibertats dels seus súbdits. A diferència d'altres regnes, el de Mallorca no tenia corts pròpies, sinó que enviava representants a les Corts Catalanes. Una altra institució de govern era el Gran i General Consell que tenia la representació del regne, s'encarregava de la hisenda pública i proposava noves lleis al rei. A Mallorca també formava part del govern la Universitat del Regne formada per sis Jurats que es repartien entre els estaments (cavallers, ciutadans, mercaders i artesans). L'organisme representatiu de Menorca era la Universitat i Consell General de Menorca. Eivissa tenia també la seva Universitat com a organisme de govern.

5. Regne privatiu i retorn a la Corona d'Aragó A l'Edat Mitjana els reis consideraven el seu regne com un patrimoni personal i per això era freqüent que el repartissin entre els fills. Jaume I va disposar que el seu fill gran Pere rebés en herència el regne d'Aragó, el Principat de Catalunya i el regne de València. Jaume, el fill petit, va heretar el regne de Mallorca, amb Menorca com a territori vassall, Eivissa i les possessions de la Corona d'Aragó al Migdia francès. El 1276, a la mort del seu pare, Jaume II va ser coronat rei del Regne de Mallorca. Els monarques que el varen succeir foren Sanç I i Jaume III que donaren una llarga etapa de prosperitat al regne. Però, la manca d'homogeneïtat geogràfica i les dificultats econòmiques del regne, que havia de pagar forts aranzels comercials i no tenia una moneda pròpia, feien difícil que pogués seguir sent independent. Però el conflicte polític començà quan Jaume III encunyà moneda a Perpinyà, trencant així els pactes feudals que l'unien al rei d'Aragó, la qual cosa aprofità Pere el Cerimoniós per a declarar-li la guerra. El rei d'Aragó el 1343 ocupà Mallorca sense que la població mallorquina defensàs Jaume III; la qual cosa s'explicaria per la complicitat dels comerciants mallorquins i la major part de la població de l'illa als qui Pere d'Aragó els havia promès conservar i ampliar les lleis autonòmiques i avantatges comercials. Mort Jaume III a la batalla de Llucmajor, el regne de Mallorca es reincorporà a la Corona d'Aragó de forma confederal i mantingué i amplià les seves lleis autonòmiques. 

ELS BORBONS. EL CANVI DE DINASTIA I LA PÈRDUA D'AUTONOMIA DEL REGNE DE MALLORCA 6. La Guerra de Successió (1701-1715) i l'absolutisme borbònic

El 1700 morí sense successió Carles II, el darrer rei dels Àustries i fou proclamat rei el candidat francès Felip V, enfront del candidat austríac l'arxiduc Carles. Gran Bretanya, Portugal, Holanda i l'Imperi austríac, contraris al borbó, declararen la guerra a França i a Espanya. Així es desencadenà la Guerra de Successió que també va ser un conflicte entre els dos regnes d'Espanya. Castella es va mostrar fidel a Felip V. En canvi, la Corona d'Aragó va donar suport al candidat austríac davant el temor a què el model absolutista i centralista francès que volia imposar acabàs amb el seu règim autonòmic. A l'interior, la guerra va ser favorable a les tropes filipistes que varen obtenir la victòria d'Almansa (1707) que suposà la rendició de València i Aragó. El 1713, l'arxiduc Carles va heretar la Corona d'Àustria quan va morir el seu germà. Temerosos ara de l'excessiu poder dels Habsburg, la Gran Bretanya i Holanda varen retirar el seu suport a l'arxiduc Carles i varen firmar el Tractat d'Utrecht (1713), que va posar fi al conflicte internacional i va reconèixer Felip V com a rei d'Espanya. Arran d'aquest tractat els territoris europeus de la monarquia espanyola es varen repartir entre les potències del bàndol austriacista i Gibraltar i Menorca foren ocupades per Gran Bretanya. El Principat de Catalunya i Eivissa i Mallorca continuaren la guerra totes soles contra Felip V i Barcelona s'acabà rendint l'11 de setembre de 1714, desprès d'una aferrissada resistència i de la important ajut en queviures i en tropes artilleres que arribaven des de Mallorca. Com a càstig pel suport al candidat austríac, Felip V va anul·lar tots els furs i llibertats de la Corona d'Aragó i amb els Decrets de Nova Planta es va imposar el sistema administratiu castellà a totes les terres de la Corona. Els Borbó varen implantar el model d'absolutisme centralista francès. Tots els poders residien en el monarca i les Corts varen quedar quasi anul·lades. 7. Les conseqüències de la Guerra de Successió per al Regne de Mallorca. L'anul·lació de l'autonomia política. Tot i que les Illes romanien inicialment fidels a Felip V, ja es constatava la importància dels partidaris de l'Arxiduc que eren durament reprimits pels virreis, especialment a Eivissa i a Mallorca. Les causes per les quals hi havia dos bàndols enfrontats eren econòmiques, però també tenia molt de pes el temor a la pèrdua de la seva autonomia política, com els respectius jurats reclamaven cada vegada que un virrei intentava minvar la independència fiscal o intervenir en la lliure elecció dels càrrecs polítics illencs, entrebancant el sistema representatiu de “sac i sort”. Les autoritats borbòniques, encapçalades pel virrei, el comte d'Alcúdia i el bisbe Laportilla, eren conscients de l'oposició de bona part de la població; el perill d'insurrecció era evident, però la causa de Felip V no va perillar fins que l'armada angloholandesa de l'almirall Leake va forçar la insurrecció carlina (24 de setembre de 1706). Quan Barcelona es rendí (1714) les úniques terres que s'oposaven a Felip V eren Mallorca i les Pitiüses. Dia 16 de març de 1715, mentre uns 500 treballadors hi feien feina, el Cronicón Mayoricense explica que va comparèixer una companyia de dones amb tambor i bandera per tal d'ajudar en els treballs de fortificació, creant una zona d'aîllament entre la murada i les cases de Santa Catalina. A les primeres dones es sumaren d'altres fins a 400 i Impediren així que hom enderrocàs aquell barri i aplanant i omplint amb terra, crearen l'explanada de sa Feixina. Fins a l'11 de juliol de 1715 no es rendiren les darreres forces lleials a l'Arxiduc a la Ciutat de Palma al general d'Asfeld. Poc després les tropes borbòniques prenien possessió d'Eivissa. Amb els Decrets de Nova Planta (1715-1718) desapareixia el Regne de Mallorca i a les illes de Mallorca, Menorca i Formentera foren liquidades les institucions d'autogovern. El capità general passà a ser l'autoritat suprema política i militar en substitució del virrei. Les atribucions del Gran i General Consell foren assumides per la Reial Audiència, des d'ara formada exclusivament per castellans. Els ajuntaments seguiren el model castellà i els regidors ja no eren electius sinó nomenats per l'Audiència o pel rei. També es va suprimir l'autonomia financera del Regne de Mallorca, imposant-se una allau de nous imposts. El català fou bandejat de les institucions oficials, i, si bé es va mantenir viu dins l'àmbit privat, no era ben tolerat pel nou poder. Així i tot es varen mantenir algunes institucions com el Consolat de Mar i el dret privat que ha arribat en bona part fins avui. D'altra banda, es varen militaritzar les Illes amb l'establiment d'un exèrcit permanent. En general tots aquests canvis causaren malestar fins i tot entre els illencs que havien estat partidaris de Felip V.
ACTIVITATS Decreto de Nueva Planta dado en San Lorenzo el Real a 16 de Marzo de 1716 por el Rey Don Felipe V "…aunque por diferentes Pragmáticas de los Reyes mis Antecesores, se haya reglado el Gobierno de esta Isla y Reino de Mallorca, he considerado, que las turbaciones de la última guerra le han dexado en estado, que necessita de algunas nuevas providencias para su mayor seguridad, paz y quietud de sus Naturales; por lo cual. He resuelto, que la Audiencia compuesta de un Regente, cinco Ministros y un Fiscal, presida el Comandante General de mis Armas… (…) Y necessitándose en el presente estado de esta Isla, y Reyno, de atender con el mayor cuydado, y vigilancia a su mejor Gobierno, y siendo para lograrle, de la mayor importancia, elegir las personas más hábiles, y no exponerlas a la contingencia del Sorteo; He resuelto que por ahora, y durante mi voluntad, se nombren veinte Iurados que rijan, y goviernen lo Económico, y Político de la Ciudad de Palma; y doze para que goviernen la de Alcudia, también en lo Económico, y Político; y en los demás lugares del Reyno los que fueren necessarios, según el número de la población de cada uno, reservandome yo la nominación de los que huvieren de elegirse para las dos Ciudades de Palma y Alcudia, y haziéndola la Audiencia por lo que mira a los otros Lugares, de los que me dará cuenta. (…) Siendo mi intención honrar, y premiar indistintamente todos mis vassallos, según el mérito de cada uno, y emplearlos como juzgare más conveniente: Declaro, y mando, que en adelante cessen en este Reino las costumbres, y leyes que hablan de Extrangería. (…) Quedando por ahora también reservadas a mi disposición la Regalia de fabricar moneda, y las demás, assí en esta Isla, como en la Iviza. (…) Dado en San Lorenzo el Real a diez y seis de Marzo de mil setecientos y diez y seis. YO EL REY" INSTITUCIONS POLÍTIQUES ABANS I DESPRÉS DEL DECRET DE NOVA PLANTA A LES ILLES ABANS DESPRÉS
1. GRAN I GENERAL CONSELL…………….......REIAL AUDIÈNCIA
2. JURAT………………………………………....... REGIDORS
3. PROCURADOR REIAL…………………….......INTENDENT
4. VEGUER…………………………………….......CORREGIDOR
5. VIRREI……………………………………......... CAPITÀ GENERAL.

ACTIVITATS

1. Cerca al dossier o per internet el significat i les competències que tenien les institucions o càrrecs que estan subratllats.
2. Quines són les dues concepcions d'Estat que s'enfrontaren a la Guerra de Successió? Què significava cada una d'elles?. Quina seguia cada una de les corones dins del regne d'Espanya?
3. Per què el Decret està dirigit a les illes de Mallorca i d'Eivissa? Investiga en quina situació va quedar Menorca després de la Guerra de Successió.
4. Quins són els canvis més importants introduïts pel Decret de Nova Planta, en el terreny econòmic, en el terreny polític i cultural?
5. A quins altres territoris de la Monarquia Hispànica es varen fer decrets similars?. Per què?

https://en.wikipedia.org/wiki/Kingdom_of_Majorca WIKILIES :

The Kingdom of Majorca (Catalan: /mallorquí/ Regne de Mallorca, IPA: [ˈreŋnə ðə məˈʎɔɾkə]; Spanish: Reino de Mallorca; Latin: Regnum Maioricae) was founded by James I of Aragon, also known as James The Conqueror. After the death of his firstborn son Alfonso, a will was written in 1262 and created the kingdom to cede it to his son James. The disposition was maintained during successive versions of his will and so when James I died in 1276, the Crown of Aragon passed to his eldest son Peter, known as Peter III of Aragon or Peter the Great. The Kingdom of Majorca passed to James, who reigned under the name of James II of Majorca. After 1279, Peter III of Aragon established that the king of Majorca was a vassal to the king of Aragon. The title continued to be employed by the Aragonese and Spanish monarchs until its dissolution by the 1715 Nueva Planta decrees.

http://www.arxiuregnedemallorca.com/