Cuan los catalans volíen a Enrique IV, rey de Castella, com a Rey e Senyor

COLECCIÓN DE CARTAS ESCRITAS POR LA DIPUTACIÓN DE CATALUÑA,

CORRESPONDIENTES AL AÑO DE 1463.

ADVERTENCIA.

Hasta la última fecha citada, ocho de marzo de mil cuatrocientos sesenta y cinco, en que se aprueba la deliberación tomada en dos del propio mes, ninguna interrupción ha habido respecto al orden cronológico de los actos, sesiones, deliberaciones, correspondencias y demás, aun cuando, ya desde algún tiempo, ha de haberse observado la decadencia del cuerpo que representaba en cierto modo el espíritu del país, y la transformación consiguiente que aquel, por la misma causa hubo de sufrir. Así en un principio se ve obrar a la Diputación con toda su fuerza e influencia; más adelante, cuando los apuros crecen y aparecen defecciones inesperadas, aquel cuerpo se da la mano, como igualándose mutuamente sus poderes, con el concejo de la ciudad de Barcelona, en términos, que al pie de cada deliberación va la aprobación o desaprobación de la ciudad, notándose ya en este caso gran simplificación en lo concerniente a la parte que podría llamarse ceremonial del cuerpo; y por último, se llega ya al extremo de prescindirse enteramente de los individuos que componían los diferentes brazos, cuya asistencia en las sesiones del consejo general era indispensable para votar y deliberar, y se faculta a un determinado número de personas que, representando a la Diputación y a la ciudad, deliberen de común acuerdo con los pocos o muchos diputados u oidores que se hayan mantenido en su cargo hasta la fecha a que antes se ha hecho referencia, siendo de esta clase la última sesión y deliberación con que da fin el registro que concluye en la página precedente, y con la circunstancia, además, de llevar al pie una aprobación de la ciudad, cuando las que la preceden de su clase no la llevan, y de no advertirse al margen, según era costumbre, que las tres personas facultadas para deliberar con las que representan a la Diputación pertenezcan al Cuerpo municipal.
Otras variaciones pueden haberse observado en el decurso de estos importantes hechos, sobre todo en los que empiezan en el tomo anterior, a saber, la desaparición de la correspondencia oficial, desde el agosto del año mil cuatrocientos sesenta y dos en adelante, de modo que desde esta fecha quedan consignadas solamente en los registros las deliberaciones y se prescinde enteramente de toda carta; y luego la reducción del número de sesiones, en términos que, pasado el mes de enero de mil cuatrocientos sesenta y cinco, que contiene un número regular, se reducen las demás a una docena para llegar al julio del mismo año, o acaso al marzo del siguiente, pues hay que advertir, que se encuentra este mes con posterioridad al julio de mil cuatrocientos sesenta y cinco, aunque estas equivocaciones, frecuentes en las últimas páginas, son fáciles de adivinar en los demás casos y quizá se deban en gran parte al copista.
Inducen estas observaciones a pensar si podían haber influido en el ánimo de las personas que dirigían los negocios públicos, en la marcha de estos y por consiguiente en el orden y sistema de administrarlos y regirlos, ya que en todo se observa una transformación decadente, los fatales sucesos que tuvieron lugar durante el año mil cuatrocientos sesenta y cuatro, a saber, el hambre y miseria que se experimentaron en varios puntos del Principado, la inevitable entrega de Lérida al rey don Juan, la concordia entre este y don Juan de Beaumont, la batalla de Calaf, donde el condestable de Portugal, el mismo que habían aclamado por rey los catalanes, quedó vencido y derrotado,
mientras que hubieron de pasar al cautiverio la mayor parte de caudillos que representaban y defendían los principios proclamados por la Diputación; o por otra parte, si, para adoptar otro sistema menos complicado en la formación de los registros, se prefirió, desde la fecha ya citada anteriormente, separar toda la correspondencia de las actas y con ella arreglar otra colección especial de cartas, instrucciones etc. Por lo primero no sería de extrañar que los papeles concernientes a una causa vencida quedaran acaso en cierto desorden, y hubiera poco interés en coordinarlos o salvarlos: así se encuentra el único registro de cartas a que se alude presentando la fecha del primer documento que encierra, posterior de un año a la que lleva la última carta transcrita en el tomo precedente, y así se observa en la última página de aquel empezada una
carta que no concluyó, de manera que por ello no puede deducirse si faltan solamente folios al registro o si se extraviaron el volumen de cartas pertenecientes al tiempo intermedio que se indica y los que tal vez seguían al único salvado; y de lo segundo, ninguna duda puede quedar ya al lector, cuando el tomo que se conserva ofrece una serie no interrumpida de cartas, que guarda riguroso orden cronológico, con la particularidad de ser estas solamente las emitidas por la Diputación, y no a la vez las emitidas y recibidas, como se había practicado en los registros anteriores, cuando se copiaban al pie de las deliberaciones, lo que cuando menos revela un nuevo plan o sistema.
Este interesante volumen de correspondencia es el que ofrecemos, pues, a los lectores, con la idea de proporcionar todos los datos que puedan contribuir a poner en claro la turbulenta época en que reinó don Juan II, y de aglomerar materiales, aun cuando fueron inconexos (inconnexos) entre sí, para formar un conjunto diplomático sobre la misma época, con ayuda del cual, (conforme ¡remos acreditando en lo sucesivo,) pueda después el historiador trazar con toda imparcialidad y fácilmente el cuadro de los sucesos, y presentar a los que en ellos intervinieron con los grados de mérito o culpa que desapasionadamente se les deban atribuir. Sin apartarnos, por consiguiente, del sistema adoptado (odoptado) en todos los tomos ya publicados, y trasladando el volumen con la exactitud que corresponde, esto es, sencillo como puede serlo un copiador de cartas, sin que le preceda advertencia, portada o prefacio alguno, daremos principio por la primera carta que encierra, cuyo contenido es como sigue. 

Al molt alt e excellent senyor lo Rey de Portugal et cetera.
Illustrissimo e Serenissimo Senyor. Rebuda ab degut honor la letra de vostra excellencia scrita en Lisboa a VI de juliol prop passat e oyda la creença en virtut de aquella explicada per Alonso Periz apres la demostracio de bona voluntat e amicicia que vostra Altesa e los Illustrissimos Reys predecessors de aquella haveu e han hagudes als serenissimos Reys Darago de loabla memoria e a aquest Principat de Cathalunya e ciutat de Barchinona havem compres vostra senyoria haver enuig de les diferencies suscitades entre lo Rey don Johan e lo dit Principat per les quals remediar e pau e concordia procurar de bona voluntat se ofer intercessora mediadora e tractadora a efecte de esser restituhit lo dit Principat al dit Rey don Johan ab integracio de leys e libertats e seguretat de persones e bens e a la fi concloent que si fer no ho volem vostra celsitut enten valer al dit Rey don Johan avoncle seu contra los dits Principat e ciutat. Venints al fet de la resposta Senyor molt alt nosaltres som be certs de la amicicia e bona voluntat dessus dita e semblantment aquests Principat e ciutat tota via son stats afectats al servey de vostra Excellencia a la qual fem gracies infinides de la tramesa del dit embaxador e molt mes de la predita oferta la qual si en temps opportu venguda fos haguerem tant accepta quant de Rey o altre senyor del mon com aquell per lo qual desijam fer totes coses possibles lo dit empero Rey don Johan contra leys divines e humanes ha talment tractat lo dit Principat que fahent si matex e sa posteritat indignes de la senyoria ha covengut per restauracio de la cosa publica haver aquells per enemichs. E per que algun tant la Magestat vostra haje noticia de les coses jatsie aquelles amplament al dit embaxador sien stades narrades encara certificam vostra gran senyoria que feta per lo dit Rey don Johan contra tota umanitat e pietat capcio de la persona del Illustrissimo don Carles de gloriosa recordacio fill seu e cosingerma de vostra Altesa lo qual de obediencia honesta vida e conservacio ab compliment de moltes virtuts ere singularment dotat amich de Nostre Senyor Deu fahents testimoni los grans e maravellosos miracles que continuament se manifesten per merits del dit glorios don Carles lo dit Principat per satisfer a la fidelitat a que ere obligat la qual altrament salvar no podie com apres los dies del dit Rey don Johan la successio pertangues al dit don Carles primogenit seu ab molta pertinencia per mija de solemnes embaxadors prostrats ab scampament de moltes lagremes suplica e primerament de gracia e clemencia e apres de justicia insisti molt umilment per la sua liberacio fahents per aço molts actes deguts e permesos segons leys libertats e practiques del dit Principat los quals apres per lo dit Rey don Johan foren loats e approvats e ratificats ab composicio de certa capitulacio per ell e per lo dit Principat fermada solemnament jurada tirant a efecte daquiavant no poder recaure algun inconvenient entre lo dit Rey don Johan e dit don Carles fill seu ne lo dit Principat e singulars daquells. Seguida empero la mort del dit don Carles encontinent los dits cathalans usants de lur innata e intacta fidelitat ab gran amor e devocio demanaren e reberen en primogenit don Ferrando fill del dit Rey don Johan e per la sua edat admeteren en tudriu la Reyna dona Johana muller sua tot aço empero no obstant lo dit Rey don Johan retenint vers si odi contra los cathalans per destruir aquells e lurs leys e libertats hasta aliança ab lo Christianissimo Rey de França e per major eficacia de portar a fi son proposit proposit liura e mes presonera en poder de sos enemichs la virtuosissima
princesa filla sua e dona o enpenyora al dit Illustrissimo Rey de França los comdats de Rossello e de Cerdanya qui son membres units e indissolublament
agregats al dit Principat segons per lo dit Rey don Johan e sos predecesors en lo introhit de lur regiment ere stat solemnament jurat. Ignorant e no cogitant lo dit Principat tals incidies alienacions e mals tractes com aquells qui de la promesa fe jurament e paraula reyal confiaven los dits Rey don Johan dona Johana don Ferrando fidelissimament solien no resmenys tracta ab intervencio de la dita Reyna dona Johana tudriu certa cedicio e o conjuracio en aquesta ciutat de Barchinona per matar nosaltres e los consellers a qui lo carrech de la cosa publica es comanat e altres gents daquella e procurar cautalosament comocio dels homens vulgarment dits de remença prenents color de no esser tenguts no voler paguar a lurs senyors los drets e servituts que habien acostumat als quals homens asigna per capita hun pages qui ab bandera reyal oficials e gran exercit e ma armada insolta lo dit Principat per les quals causes precedints diverses embaxades a la dita Reyna axi en la present ciutat de Barchinona com en la ciutat de Gerona on apres ana suplicants fes cessar los dits actes comocions tant tameraris e de irreparable perill fou per la dita Reyna apres molts tractats respost que hi havie fet e faye lo possible axi ab provisions e manaments en scrits com altrament pero que los dits homens aquells e aquelles no volien obtemperar la qual resposta encontinent per nosaltres e los dits concellers no volents tals carrechs a la corona Reyal fossen fets per los dits homens en no optemperar los manaments reginals e per conservacio del patrimoni Reyal e cedar tals comocions e perills fou delliberat fer exercit de gent a cavall e a peu per asistir als oficials de la dita Reyna en fer optemperar sos manaments e castigar los culpables e axi fou fet e notificat a la dita Reyna del qual exercit fou capita lo comte de Pallars lo qual anant per la dita raho a la dita ciutat de Gerona per oferir se a la dita Reyna hague en contra dels dits homens de remença per celada que ells molts en nombre e hun cavaller de casa de la dita Reyna ab certa gent a cavall li havien mesa en lo cami e per gracia divina aquells rompe e desbarata e com fon prop la dita çiutat volent fora aquella atendar lo dit exercit per que no fos feta novitat alguna la dita Reyna qui ja tenia sos conceptes e tractes fets mana tancar les portes e feu acometre lo dit comte e la sua gent de ballestes e altres municions donant occasio de venir a les armes e los matexos dies lo dit Rey don Johan continuant la ruptura de la dita capitulacio per executar lo seu sinistre proposit e no volent se recordar dels grans serveys ampliacio exaltacio que lo dit Principat per sa amor e fidelitat havie fets al dit Rey e als gloriosos Reys passats entra lo dit Principat ab molta gent darmes cremant viles e lochs matant rescatant e robant homens dones e infants e apres pochs dies entraren les gents darmes de França en nombre de passats XIIII M. Pensar pot vostra Magestat aquestes coses eren de luny pastades e concertades per esser tot succehit en uns matexos dies car altrament fer no ere possible ab les quals gents franceses la dita Reyna e don Ferrando se mesclaren e lo dit don Ferrando armat e com a cap del exercit entrevenie e present ere en les execusions crueltats e inhumanitats ques fahien. En apres lo dit Rey don Johan ab son poder se ajunta ab la dita Reyna don Ferrando e francesos ab tots ensems tingueren siti per hun mes sobre aquesta ciutat per terra e per mar e discorregueren moltes parts del dit Principat cremants e destrouints prenents matants e rescatants viles castells lochs homens dones infants e esglesies ab gran inhumanitat e crueltat. Per les quals causes dessus dites e altres moltes lo dit Principat havent per indignes los dits Rey Reyna don Ferrando e posteritat lur de la Senyoria proclama en e per senyor lo Serenissimo e potentissimo senyor Rey de Castella a la corona del qual pertanyie. En axi que ni un sol moment sens Rey e Senyor star no fou nostre proposit. Si lo dit Illustrissimo Rey de Castella volia lexar e o de la sua corona segragar lo dit Principat segons pot esser cregut (vaya breva nos hubiese caído, y vaya pufo para Castilla, JA JA!!) tota via aquest Principat recorrera a Senyor pertinentment e deguda com loablament a acostumat car huncha fou ne sera sens senyor unit e ans sotz domini de Rey governat e regit vol esser. Adonchs vostra gran senyoria en ses eponderades les coses dessus dites les quals en fet e scriptura e la mes part son notories a Deu e al mon compendra nosaltres e lo dit Principat no haver fet alre que lo degut e que odiava la voluntat cupiditat de regiment bens oficis ne altres utilitats nons ha induhits mas sola necessitat de restauracio de la cosa publica a la qual apres Deu inmediadament e primer en orde stam obligats testificant ho la sacra scriptura ne duptam prosseguints tanta justicia a la qual com dessus es dit nos obligua la fidelitat e encare deute de caritat en respecte de la liberacio del dit don Carles cosingerma de vostra Magestat lo qual per levar li la succecio ere detengut. Vostra merce haura per loablas les coses per nosaltres fetes e no solament cessara fer guerra com a Rey virtuos e de molta prudencia dotat ans encara procurara tota indemnitat al dit Principat lo qual sempre sera dispost fer tots serveys possibles a vostra excellent senyoria la qual Nostre Senyor Deu mantingue e prosper longament segons desige. Scrita en Barchinona a XXVII de septembre del any MCCCCLXIII.
- De vostra excellencia devots servidors qui en gracia de aquella se recomanen los deputats del General e consell representants lo Principat de Cathalunya.
Domini Deputati et consilium mandaverunt mihi Anthonio Lombard.

//

https://es.wikipedia.org/wiki/Enrique_IV_de_Castilla

Míral, pareix un moret:

Lo llibre dels poetas. Segle XIV.

SEGLE XIV. 

Bellviure, Pau de. - Fraderich de Sicilia. - Mallol, Llorens. 
- March, Arnau. - March, Jaume. - March, Pere. 
(los tres valencianos; Pere March fue el padre de Ausiàs March) 
- Miquel, Bernat. 
- Muntaner, Ramon. (conocida crónica) - Prades Daude de. 
- Pere l' Ceremoniós. (rey de Aragón, Pedro IV; lo ceremoniós) 
- Pons, Huch III, Compte d'Ampurias. 
- Queralt, Pere de. 
- Turmeda, Anselm. 

PAU DE BELLVIURE. 

Per fembra fo Salamó enganat 
lo rey Daviu e Samsó exament 
lo payre Adam ne trencá 'l manament 
Aristotil ne fou com encantat 
e Virgili fon perdut per la tor 
e sen Johan perdé lo cap per llor 
e Ipocras morí per llur barat 
donchs si havem per dones follejat 
no smayar tenir tal companyía. 


FRADERICH DE SICILIA. 

(Al compte de Ampurias.) 

Ges per guerra nom chal aver consir 
ne non es dreiz de mos amis mi planga 
ch' a mon secors vei mos parens venir, 
é de m' onor chascuns s' esforza en s' langua 
perch' el meu nom maior cors pel mon aia. 
E se neguns par che de mi s' estraia 
no l' en blasme qu' en menta faiz apert 
ch' onor e prez mos lingnages en pert. 
Pero el reson dels Catalans auzir 
e d'Aragon puig far part Alamagna; 
e so ch' enpres mon paire gent fenir: 
del regn' aver crei che per dreiz me tangna, 
e se per ço de mal faire m'assaia 
ninguns parens, car li crescha onor gaia, 
bem porra far dampnage á deschubert, 
ch' en altre sol non dormi ni 'm despert. 
Poble, va dir a chui chausir so plaia 
che dels Latins lor singnoria m'apaia; 
per que aurai lor e il me per sert; 
mas mei parens mi van un pauc cubert. 

LLORENZ MALLOL. 

Molt devetz dompnam suy presentatz 
á vos preyau que 'm disetz clarament 
qui son aycels qui 'us han dat entenen 
qui heu aya dit qu'en suy de vos amats 
car nuyll temps no dixi tal follor 
ne dins mon cap nos poch may presumir 
dir negun mal de vos ne consentir 
res que tornás a vostra desonor. 

E tant no 'us dich que vostra senyoria 
me vullye ausir ne ver per scusat 
d'on visch molt trist e quoax desesperat 
imaginant en la trob gran falsia 
que lausangiers alevar m'an volgut 
per metre mal entre nos e devis 
d'on prey á Deus ab cor veray e fis 
si 'u diguí may qu'en res El non m'ajut. 

Si 'u diguí may, que ja Deus no 'm perdó 
degus peccats qu' aya fets venials 
ne ay tampoch los que seran mortals 
ans en infern criéu penetensa 'm do 
tal que nuyll temps no 'n calgue haver sper 
d' exir de lay on auray marriments 
ans xascun jorn me doblen los turments 
tant que l' ausir perda é lo veser. 

Si 'u diguí may, qu'ab vos dampna ver aya 
hon mis lo cor lo primer jorn que 'us viu, 
no trob mercés ans me fassats l'esquiu 
havent plaser de tot mal que ieu haya, 
e si mon cors en vos preyar se mou 
qu'ab respost brau mostratz que 'm pesatz poch 
si que mon torn com á un bel badoch 
en tant mal punt que no faza mon prou. 

Si 'u diguí may, que si 'n cort de senyors 
per alguns fayts may de res aclamar 
que degus dels no 'm vullyen scoltar 
ne dir perque fan aleys mes clamors, 
ans del auzir se donen tal afayn 
que lo callar me donen per respost 
e tant no crit qu' á me degú s'acost 
ans diguen tuyt que me 'n vaya malgoayn. 

Si 'u diguí may, que si pux á vellesa 
tant dolent torn e tant croy e revés 
que per mos fayts desgrat de tota res 
haya tots temps ab gran colp de pobresa 
e per destret aya viure tot sols 
preyant á Deu que 'm tragué d' aycest mon 
e si no 'u fay no sie nuyt ni jorn 
que puscha aver sinó mals é grans dols. 


Si 'u diguí may, que si jugar me prench 
á degun joch de taules ne d' eschachs 
que a tant com juch mon sauber sie flachs 
e mala sort no 's parte de mon rench, 
á fi que 'ls daus trench tots ab lo coltell 
renegant Dieus e los sants atresí 
tant que 'l vaguer me prengue el matí 
me veyeu tuit sus alt en lo costell. 

Si 'u diguí may, que si nuyll temps viatge 
fas vultra mar ab mercadés ensemps 
que per me sols se mogue tant mal temps 
que tuyt pensém morir a mort salvatge 
que 'ls colps de mar nos donen tal esmay 
que 'l govern trench e 'ls arbres de hu en hu 
é l'endemá me trobie qualcú 
sus en mon trast mor de por e de glay. 

Si 'u diguí may, que si n'alguna part 
ieu m'esdevench entre mos enamichs 
que sobre me se mostren tan enichs 
que no 'm laixon fins qu'astruch sia e fart 
de ferir me la squena e lo cap 
tant crusellment que no 'm romangue sanch 
dins lo meu cors ans me sallon pel flanch 
tots los budels tant que de mort no scap. 

Si 'u diguí may, que si james notari 
sui ne cosech auctoritat reall 
que ell primer faze per mon seu mall 
un testament fals ab un inventari, 
d'hon sia pres axí soptosament 
que davant tuyt me posen sus al coll 
l'encartament e del sayt lo pus foll 
m'azot tan laig que muyra de present. 

Si 'u diguí may, que si cort d'algun rey 
seguesch ne vuyll aver fama he renom 
jo prech á Deus que no sie null hom 
que 'm vullye be ne salt de mon servey 
ans tots ensemps me vayen difamant 
trasen escarn de me com d'un sclau 
tant que ab bastons me giten del palau 
ferint mon cors e tots temps ahucant. 

Si 'u diguí may, que si poch ma ventura 
ieu me fau clerchs de cant misa de cert 
que 'l benifet que á mi será ofert 
haya á tenirlo ab simonia pura 
ez á far mals sia induytz 
que de present sia hirrigulars 
e 'l payre Sant man sien mors starts 
A Escornalbou on reta l'esperitz. 

Si 'u diguí may, que si nuyl temps m'acort 
d'aver moleyr ne conseguir ne puch 
jo prech á Deus que haja 'l cors malastruch 
o reu e vil ab sguart fer e tort 
ab leja faz e ragullosa veu 
ab lo nas lonch e que 'l pude l'alé 
e brava tant que no li gos dir re 
ne sonar mot tant me tengue sots peu. 

Si 'u diguí may, que 'l jorn qu'iray á casa 
no y puscha anar sino sols e ben luyn 
e si falcó se leve de mon puyn 
ja mes no torn per grans hauch é que faza 
es jeu cercant lay amont es avayll 
maleynt Deu encares tots los sans 
venguen molts lops que 's menjen tots los cans 
si que me 'n torn ab gran febra y rugayll. 


Si 'u diguí may, que si lay en ivern 
vau per camí cuitat per alguns fets 
que prech á Deu que 'm luyn del camí drets 
e 'm faza anar en loch brau e stern 
e com seray en aycest mal partit 
venga la nits e que 'l cel s'anuvol 
ab trons e lamps e tal terra tremol 
que 'm trobe mor é 'l rocí startit. 

Si 'u diguí may, que si 'm fau james frayre 
presicador, vullyes carmalita 
que ges ne trob monestí o cenobita 
on sostenir me vullyen poch ne gayre 
ans meys amichs fassen de me tal clam 
dizen qu'eu faz males arts e conjurs 
perque jutgats si afar mos acurs 
ans carçre scur on muyra de fam. 

TORNADA. 

Mon rich thesaur juntes mans vos reclam 
que no creyats males veus ni tafurs 
pus que vesetz qu'en suy leyals e purs 
en voluntat qui sus totes vos am. 


ALTRA OBRA D'EST POETA. 

Sobre 'l pus alt de tots los cims d' un arbre. (7 estrofas.) 


ARNAU MARCH. 

PARLE LO SENY. 

Presumptuós cors plé de vanitats 
inflats d'ergull sens neguna raysó 
com no t' coneys vols hoir tots temps no 
axi 't morrás seguint tes voluntats 
que feres tu si may te sdevenía 
d'esser amat d'alguna qui 't plagués 
que res ab mal tristor dol e faunía 
tan á llur vol e per no res conqués. 

PARLE LO COR. 
…........

PARLE LO SENY. 

Cor malastruch membret com axí 't pres 
en temps passat per lo voler seguir 
pren tot lo guany cos tristor e desir 
mal e treball qui t' ha molt fort sotmes 
dolent mesquí com est d'aytal crehença 
cuydes guanyar amant en tant alt loch 
pren los mitjans actiu á ma entendença 
dels grans estats fugirás com de foch. 


PARLE LO COR. 

Ay las mesquí be veig quan valgut poch 
mos greus treballs passats fins al jorn d' huy 
seny mes heu say que fortuna 'm defuy 
qui 'm pot valer si contra leys no 'm moch. 
…...
E si algun temps complia m'esperança 
bon sperar mes val viure en gran bonança 
un pauch que molt comunament passan. 

TORNADA DEL SENY. 

Si penses cor l'ergull com baxará 
per qui ne quant d' aqueys e d'altres mans 
sens lur estat enveya no 't fará 
havent morir cruelment per vils mans. 

TORNADA DEL COR. 

O tart o leu cascú sab que morrá 
e seguint tu no 'n soy pas restaurans 
si morts son cells la lur fama viurá 
perqué mes bo soferir tals afans. 
-------

Un novell fruyt eixit de la rebaça 
d'eternitat, humanal carn vestit, 
lo fill de Deu nat per aquesta nit 
s'es demostrat en la temporal plaça, 
peregrinant nostre camí passible, 
lo cors huma seguint la Deitat, 
perque 'l Satan ne fos mils enganat 
lo Salvador s'es fet á tots visible. 

ENDREÇA. 

Lo Sperit Sant prech que mon cor encena 
de gran ardor; tots temps puxca servir 
l'infant qu' es nat e puis volgué morir 
per nostre amor rement l' infernal pena. 

ALTRAS OBRAS D'EST POETA. 

Qui porá dir lo misteri tant alt. 

Y en lo poemet de Torroella: Tant mon voler, etc, 
figura com de est poeta una cobla que comensa aixís: 

Tot hom se guart de mí 
de si anant treva pus no tindria 
ne pau ne bona fi...... 
-----


JAUME MARCH. 
(autor del diccionari de rims,
http://www.rialc.unina.it/inc-|.march.htm 
http://www.rialc.unina.it/95.1.htm
http://www.rialc.unina.it/95.6.htm
https://web.archive.org/web/20060828132316/http://proxy.cwe.es/folch/poesia/jmarch.htm)

Quant heu cussir en los fets mundanals 
totes les gents vey regir per fortuna 
segons lo cors del sol e de la luna 
les planetes fan obres divinals 
fassen lur prou o lur dan a vegades 
axí que 'l mon es pertit per jornades 
mas Deu no vol l' arma sia sotmesa 
forcivolment aytal astre seguir 
ans la rahó pot e deu ben regir 
lo cors d'hon han entre si gran comptesa. 
Pero be 'm par obra descominals 
quant heu remir causa per sí cascuna 
e vey gran be haver persona struna 
e d'hom gentil e bo sofrir grans mals 
axi que 'l be vey amar per casades 
sens merit gran los vels ben debades 
e gran honor no seguint gentilesa 
e sino fos com dins mon cor malbir 
quatre mones mellor avenir 
hagre del tot la mia arma malmesa. 

Donchs cars amichs qu' entenets bes e mals 
afigurats la cara de fortuna 
e no 'us girets si tots las vesets bruna 
de vostre sen per treball ne per als 
que chascun jorn hores hi son nombrades 
que may no 'u vis en be totes passades 
ges per ayçó non oblidets prohesa 
ans vullats vos en tot be captenir 
e los amichs amar e car tenir 
e en servir Deu non hajats peresa. 

TORNADA. 

Deus en cuy es tota virtuts compresa 
es ha formats los als els fay rogir 
pot si li play astre mal convertir 
e tot afan tornar en gran bonesa. 

TORNADA. 

Columba pros supliquém la nantesa 
de Deu que 'ns guart d'errar e de fallir 
volent nos aut en lo cel acullir 
que 's guany sens fi e complida riquesa. 


ALTRAS OBRAS D'EST POETA. 

I. Ab lo cor trist envirollat d' esmay. 
II. Dèu é rahó ha mos cinch senys forçats. 
III. Si á Deus plagués que m' hagués format bell.
______ 

(Se añade Cobles de Fortuna de la web anterior; 
los dos textos no son iguales. Empieza )

COBLES DE FORTUNA

Quan eu cossir en los fets mundanals, (Quant heu en el anterior)
totes les gents vei regir per Fortuna, (vey, fortuna)
segons lo cors del sol e de la lluna. (luna)
Les planetes fan obres divinals,
fasent llur prou o llur dan a vegades, (fassen, lur, )
així que el món és partit per jornades. (axí, 'l mon, es, pertit)
Mas Déu no vol l'arma sia sotmesa (Deu)
forcívolment a aital astre seguir, (forcivolment aytal) 
ans la Raó pot e deu ben regir (rahó)
lo cors d'on han entre si gran contesa. (hon, comptesa)

Però bé em par obra descominals, (Pero, be 'm)
quan en remir causa per si cascuna (quant, heu, sí)
e vei gran bé haver persona estruna (vey, be, struna)
e dom gentil e bo sofrir grans mals; (d'hom)
així que el bévei anar per cassades: (axi, 'l be vey, amar, casades) 
sens mèrit gran los ve lo bé endebades (merit, vels, ben debades)
e gran honor no seguint gentilesa; 
e, si no fos com dins mon cor m'albir (e sino, malbir)
- que altre món és mellor per a venir -, (no está en el otro, pone “quatre mones mellor avenir”)
hagra del tot la mia arma malmesa. (hagre)

Doncs, cars amic que entenets béns e mals, (amichs, qu', bes) 
afigurats la cara de Fortuna (fortuna)
e no us girets, si tos la vesets bruna, ('us girets si, tots las)  
de vostre sen per treball ne per àls, (als)
que xascun jorn hores hi són nombrades, (chascun)
que mai non vis en bé totes passades. (may, 'u, be)
Ges per aiçò non oblidats proesa, (ayçó, oblidets, prohesa)
ans vullats-vos en tot bé captenir (vullats vos, be)
e los amics amar e car tenir, (amichs)
e-z en servir Déu non hajats peresa. (e en, Deu)
Déus, en qui és tota virtut compresa (Tornada. Aquí cambia mucho, consultar el texto anterior)
e-z ha formats los cels e els fai vogir,
pot, si li plai, astre mal convertir
e tot afan tornar en gran bonesa.
Columba pros, supliquem la nautesa
de Déu que ens guard d'errar e de fallir,
volent-nos aut en lo cel acollir
que és gauig sens fi e complida riquesa.
-----

PERE MARCH. 

Al punt com naix comence de morir 
e morint creix e creixent mor tot dia 
cun pauch moent no cessa de far via 
ne per menjar, ne jasser, ne dormir, 
tro per edat mor e descreix amassa 
tan qu'axi vay al terme ordenat 
ab dol, ab guaig, ab mal, ab sanitat 
mas pus avant dell terme null hom passa. 

Trop es cert fayt que no podem guaudir 
á la greu mort e que no y val megtía 
força ne giny, ricat e senyoría 
e trop incert lo jorn que deu venir. 
Com quant ne hon que tot ernés trespassa 
e no y te prou castell mur ne fossat 
e tan leu pren lo vici col cenat 
car tots som uns e forjats d'una massa. 
Be sabem tots que ych havem d'exir 
o tart o breu e que no y val mestria 
breu es tot cert qui pensar ho sabria 
mas lo foll hom no sen done cossir 
que renyren sa carn bella e grassa 
e' l front polit e lo cors ben tallat 
ha tot lo cor á lo seu aplicat 
als fayts del mon que per null temps no 's lassa.
 
Si le volém un petit sovenir 
com son tots fayts d'avol merchandiria 
e 'l zutze loch hon la mayre 'ns tenia 
e la viltat de que 'ns hac anoyrir 
e nexent nos roman la mare lassa, 
e nos plorám de fort anxietat, 
entram al mon ple de gran falsedat 
c' ades alçiu e adés nos abrassa. 


O vell podrit e que porás tu dir 
qui 't veus nafrat tot jorn de malaltía 
missatge cert es que la mort t' envia 
e tu no 'l vols entendre ne hoyr. 
Mas com á porch qui jats en la gran bassa 
de fanch pudent tu 't bolques en peccat 
di sen tractan fassent molt mal barat 
ab lo cor falç e la ma trop escassa. 

De cor pregon deuriem advertir 
en l'estat d'hom qui tot jorn se cambia 
que 'l rich es baix é 'l baix pren manantia, 
é 'l fort es flach, é 'l flach sab enfortir, 
é 'l jove sa dolor breument la passa 
é mort ten leu col vell despoderat 
é 'l vell mesquí fay lehó de son gat 
é pense pauch en la mort qui' l manassa. 

Deu sab perqué lexa mal hom regir 
o foll o pech é los bons calumpnia 
que tal es bo com no te gran batllía 
que 's fer e mal si 'u pot aconseguir. 
E tal humil quant es monje de Grassa 
qu'es ergullós quant ha gran dignitat 
é tal regir una granda ciutat 
fora millor á porquer de Terrassa. 

Qui be volguès á Deu en grat servir 
ez en est mon passar ab alegría 
tot son voler a Deu lexar deuria 
e no pas Dieu á son vol convertir, 
car Dieu sab mills á qui tany colp de massa 
per acabar á qui tenir plagat 
per esprovar o fer sa voluntat 
de çó del seu e que 's rehó que 's fassa. 

TORNADA. 

Del Payre Sant ay aussit quant trespassa 
d'aycest exill al juhí destinat 
que: «diz er fos eu un bover stat» 
qu'onor d'est mon á peccat embarassa. 


ENDREÇA. 

Heu Peyres March pregui Dieu qu'el ny plassa 
donarme cor e voler esforçat 
qu'es ab plasser pendra la adversitat 
e sens ergull lo be que breument passa. 

ALTRA OBRA D'EST POETA. 

Jo 'm maravell com no 's veu qui ulls ha. (7 estr., torn. y endr.) 


BERNAT MIQUEL. 

A Deu primer qui es causa causant, 
tot comprenent e per si incomprensible, 
genolls fincats estich laors donant 
com ha format rey tan inconnesible 
sobrepujant tots los que son mortals, 
de seny, saber, poder e valor tanta, 
e de virtuts que dites son morals 
que sols pensar l' enteniment m'espanta.
 
Lo sceptre os veig en má dreta portar 
en l' altre part lo pom d'or qui denota 
lo mon subdit á vos sens contrestar 
ab rahó gran car virtut no 's desnota 
de vos un punt avent les cardinals 
honor amant com honor amativa 
segons descriu esser menys principals 
lo Philosof e per vos les deriva.
…... 

ENDREÇA. 

De cor e cors, de boca e voler 
á vos suplic ma culpa gran remetra 
vostre virtut si mon pobre saber 
no ha suplit en la part pus estreta. 
___



MUNTANER. 

I. 

En nom daycell ver Deus qui feu lo cel el thro, 
En so de genentul faray un bell sermó, 
A honor é á laus del casal Daragó: 
E per tal que axi sia la salutació, 
Diga cascú, sil platz, que la Verge nos perdó, 
Seny é enteniment quen façam nostre pro 
Per est mon é per laltre, e que á salvació 
Vengan trestuyt li compte, vescompte é baró 
Qui en est bo passatge de Serdenya habandó 
Metre si e sa terra e sa provessió, 
E segran laut enfant Nanfos, ques guanfanó 
E de tota Espanya creximent e crezó. 
De llevant á ponent, mig jorn, septentrió, 
Tremblara tota gent qui en sa gepció 
De sos payres valents reys En Jaymes ja no zo. 
E vull sapiats cascú, que aquest es lo lleó 
Que Sibella nos ditz, que ab senyal de bastó 
Abatria largull de mant alta mayzó, 
Que jes hor non diray, que be mentendon pro. 

II. 

E aras vull que sapiats lo meu entendiment, 
Que trestuyt li presich estant tant solament 
En tres causes que eu vos diray verament. 
La primera es la persona qui presicha la gent; 
La secunda del poble qui lau be é lentent; 
La terça es la raysó qui del sermó dexent. 
Adonchs de la primera vos dich, que follament 
Puje altre en trebuna, que sap certanament 
Dir e pro e en contra á tot son moviment, 
E que sapia salvar lo seu proposament. 
La secunda del poble, que sens marmurament 
Lo deuon escoltar cascuns molt bellament, 
Queu sapia retre á son millorament; 
Que en estes pauch valria tot son presicament, 
Que lavangeli ditz, ques pert la sement 
Quis gita entre peyres e espines e xament. 
A la terça vos dich, que deu fer fundament 
Al proposit que parla ses tot veyarament. 
Perqueu fundaray mon presich e breument 
En aquest bo viatge quens es á tuyt plazent. 

III. 

Adonchs, señor infant, com á vostre vasayll, 
E entendrets ma raysó, que assats de trebayll 
Hay vist en aquest mon, pus que nul de mon tayll, 
E per ço en la mar vullats pendre mirayll 
De li vostre secor, qui feron mant assayll, 
Que trezol no metats en leustol, e satayll 
Vos vendrán vostres feyts, que esberch ne capmayll 
Nous estaran davant, sal XX que lalmirall 
Galees faça fer lleugeres com á ventayll, 
En axils ballesters yran com á fibayll: 
Nols falrá de llurs armes, ans fors com á batayll 
Los trobarets als ops, quasi com prest, aprayll, 
Que tot quant les davant tira, que res non fayll, 
Fos en la vostra gent, Senyor, no hi ha mes cayll, 
Que trestuyt son de un cor, e nul non sen barayll. 
E axi es la veritat quel valent dun christayll 
No preu lals del mon mag del fi corayll 
Quen Serdenya se pesca, es apres del matayll 
Vos puscon far senyor, si que ab un sogayll 
Vos ameno davant tuyt selvazent eguayll. 

IV. 

Per ço ay comensat en lo feyt de la mar, 
Car la mar vol tenir cel qui vol aquistar 
Lo regne de Serdenya, e si ho fay trembrar, 
E ara trestuyt lo mon: e sens ço nos pot far, 
Sens menar la gent fresca per ferir e per dar 
E jamay ab trezols freschs no pot hom anar, 
Notxer ne ballester quels fayts san aparar, 
Ne proher ne remer ayço no cal provar, 
Quel ballester en taula juguen á tot llevar, 
Que per mar ne per terra nols pot res contrastar: 
E sobre aquest partit yo poria alegrar (1) 
perque, senyor infant, si Jesu Christ vos guar, 
Tota la vostra gent tenets en alt encar, 

(1) En l'original de Poblet diu allagar seguint apres est vers que hi 
manca en las impressions. - Mante bone reyso de que nom cal parlar. 
E honor e poder al almirayll donar 
Vullats, e que nul altre no hi haja comandar, 
Mas ell apres de vos, e en axi honrrar 
Vos fará de tots feyts que vullats començar. 
Cent galees ó pus say que porets menar, 
Lenys armats, sageties, com no pot albirar. 

V. 

Sinquanta naus, senyor, say que vos menarets, 
Lenys, terides de bandes, e mas daltres lenyets, 
Que tots lla, Deus marcé, de vostra gent havets. 
A donchs lo recullir sia plazent é nets, 
E que a Port Fangos sien trestuyt alets, 
Que vengon a jorn cert, e les grans naus farets, 
Senyor, metre en escala, e apres los panquets, 
Per ço que nengun dan lenamich, questa guets 
Nous poguessen donar dany; çous prech queus guardets, 
Que ab gent falsa mester say que contrastarets, 
Perque dayço es ops, senyor, queus adonets, 
Que en les llurs paraules ne en ells nous fiets. 
E totes les galees pres de terra tindrets, 
En axi per escala los apareyllarets, 
Que sion ordonats, e en guarda metrets 
Uns quatre lenys armats, a cuy senyal darets 
Que feson aytant lleu, e puys ya no duptets, 
Que dan vos pusca dar home que no amets, 
Ans en guarda de Deus gint vos recullirets, 
Quius do honor e gaug e tot ço que volrets. 

VI. 

E sencarus sopley la reyal magestat, 
Quen cascuna galea que sion hordonat 
Dos notxers e prohers, qui, sens tot barat, 
Penson de li cavayll, que sol un oblidat 
No sia, que sos ops nols sia be donat; 
Car la gent tarasana tro que sion usat 
De si han pro afar, ans sion be pensat 
Cascuns en son daver, axils sia mandat, 
E axi yran tuyt freschs e repausat. 
E tuyt li cavayller sion acostumat, 
Que llay hon son cavayll yrat sia mudat 
Ab tota sa companya, per tal ques aviat 
Fosson en llur cavayll tuyt molt guint arreat, 
E si als sen fazia, seria vanitat, 
Quel passatje es breus, don alegre pagat 
Ira ab tot li seu, e sin era lunyat, 
Iria li lo cor que tot fos mal menat, 
E no estia mut qui vol esser lanzat; 
Qui son cavayll se lluna pot se tenir per fat, 
Quen lloch pora fallir don será menyspreat. 


VII. 

E per vostra alteza hordonarets, senyor, 
Que li almugaten e laltre cap major 
De lalmugaveria, qui son del mon la flor, 
Vajeen en las galees, e dets companys ab llor 
De cascú, e li autre yran ab gran bandor, 
Examen en les naus hon lo fasson honor. 
La vianda sordone, que segons sa valor 
Najon assats trestuyt, axil gran, col menor: 
E sen cascun vexell haja ordonador 
De totes estes causes que donen á salbor. 
E sen cascuna nau feyts metre per teror 
Tres ballesters de torn, e quins vos mal simplor. 
E trebuchs, manganells, ayço prech non demor, 
Exades, palafangues, ab mil bon llaurador, 
Vos, Senyor, menarets, e cent tapiador, 
Carpenter e ferrer, qui no temon calor; (carpintero; no fuster)
E puys Dieu mijanzant, nous cal haver pahor, 
Que viles ne castells, ciutats, casals ne tor 
Que nos renda a vos, si donchs ab gran dolor 
No volion morir e perdre llur honor. 

VIII. 

E quant ayço, senyor, será feyt e complit, 
En nom del Payre el Fill e el Sant Esperit, 
E de sa dolça mayre, que prech nous oblit, 
E de trestuyt li sant, ab joy e ab delit 
Vos tengon en sa guarda e sa má, com es dit, 
Quel bon rey de Mallorques vos fara tal combit, 
Que trestuyt vos diran, que res no hi ha fallit. 
E sen apres, senyor, qual se vulla ne crit 
A la illa sent Pere, ab fe, e llarch, e trit 
Refrescats li cavayll, si eron afeblit, 
E se entretant lestol sera amanuit 
De passar en Serdenya trestuyt, gran e petit. 
Ay qui cell jorn veyrá de joy sera complit, 
Que tans coms e vescoms e vervasor exit
Axi gent arreat, qui de cor son plavit 
Servir laut Senyor infant, qui es mol benesit, 
De tot á res quil ve, el pus exarnit 
Qui hanch fos, ni hanch mays nul hom vac marit 
E darmes say, quel mon non es tan sa delit. 
_____

DAUDE DE PRADES. 

Daude de Prades non s'oblida 
pus que sens e cor lenenvida 
que no fassa un bon solats 
per si e per cells a qui platz 
que dels altres non he gran cura 
et si dats per bona ventura 
á far romans gay e cortés 
mentre quan bes mos talans es. 
…...

Segons se qu' avia promes 
mos romans de tot complit es 
pero si negus ni havia 
mais ne saubes e mils dizia 
ia non pense que 'm anugés 
ni mal d'avege lin portés 
mas tals ni ha que 's fan pliers 
que non volen haver mestiers 
mas de maldir e de blasmar 
lo que no sauben esmendar 
e no enten d'on neix que s' es, 



PERE LO CEREMONIÓS. 

Mon car fill, per Sent Anthoni! 
vos juram quets mal consellat, 
con laxats tal matrimoni 
en que 'us dan un bon regnat, 
e que n'hajats altre fermat, 
en infern ab lo dimoni. 
Sia en breu qui 'us n'ha enganat! 
…...
qui ben crex son patrimoni 
es n'est mont per tuyt presat. 
Axi ho dits Apolloni 
largament en un dictat, 
on ho á ben declarat; 
e li fa gran testimoni 
Alexandre, en veritat, 
no volg esser mullerat. 
¡Pel valent de Sant Celoni! 
¿Quen prodrés tal heretat? 
...

(A son fill En Marti, dienli com y de quina manera los joves de 
la illa de Sicila (Sicilia) devian en avant armarse cavallers.) 

Vetlan el lit suy nun pençer casat 
de dar consell als cavallers quis fan, 
de quis faran cavallers d'ara avant 
et en qual loch los será pus legat. 

E dich primer que la Cavallaría 
rebre deu hom de son Senyor si y es, 
o de valent cavaller en apres 
o de qui cap de son linatge sia. 

Lo loch me par que sia pus degut 
nobla ciutat o vila grosse e gran (Vilagrassa)
o 'ls enamichs valentment garreian 
tenent el puny lança el bras escut, 

On esgleya en gran devota sia. 
e si 'u fa axi, no será ja représ 
per cavallers ne per null hom entés 
quin nobles fayts met(-)se pensá tot dia, 
D'amor no chant axi com far solía (1) 
car me vey trop en anys avant empés, 
duptant que'm fos en mal per alcumspres 
perque men call, que pus non chantaría. 

ALTRA OBRA D'EST POETA. 

A vos me don senyora de valor 
al present jorn per vostra gran honor, etc. 

(1) Los cants d'amor nos son desconeguts: mes no hi ha dupte de que 
han existit, tota vegada qu'ell mateix en aquest vers ho aferma. 
---------

PONS HUCH III, COMPTE D'AMPURIAS. 

(Resposta á Frederich de Sicilia.) 

A l'onrat rei Frederic trez vai dir
q' a noble cor nos taing poder sofragna, 
Peire comte; e pusc li ben plevir 
che dels parenz ch' aten de vas Espagna 
secors o gan non creia ch' a lui vaia, 
mas en estiu fasa cont chels aia, 
e dels amics; e tegna li oil ubert 
ch' els acoilla pales e cubert. 
Ne nos cuig ges ch' el seus parenz desir 
ch' el perda tan ch' el regne no il remagna; 
n'el bais d'onor per Franzeis enrechir: 
ch' en laisaran lo plan e la montagna. 
Confundal Deus é lor orgil decaia: 
pero lo rei e Cicilian traia 
onrat del faitz; che 'l poublat el edesrt (desert)
defendon ben da chosion apert. 
Del gioven rei me plaz can non sesmaia 
per paraulas, sol qa bona fin traia 
so ch' el paire chonquis á lei de sert 
e si 'l reten, tenremlen per espert. 



PERE DE QUERALT. 

Sens pus tardar me ve de vos partir 
na falza amor puscha vey la falsía 
de vostre cors fals plé de tritxaria 
qui tot lo mòn vol en color tenir 
d'hon eu maldich lo jorn lo punt e l'hora 
qu'ieu a vos mon cors abandonat 
richa d'engan, paubre de leyaltat 
soltz et al tot pus amarga que tora. 


TORNADA. 

Al Dieu d'amor supley ab reverença 
qu' en breu de temps siatz pus freturans 
de servidors que vos non sotz bastans 
e no trobets qui 'us aport benvolença. 
------

ANSELM TURMEDA. (mallorquín; después se nombró ‘Abd Allāh b. ‘Abd Allāh, al-Taryuman, al-Mayurqī, al-Muhtadī. al convertirse al Islam. 
“En Telm, Telmo” según 
https://dbe.rah.es/biografias/4201/anselm-turmeda )

En nom de Deu omnipotent 
vull començar mon parlament, 
qui apendrer vol nudriment, 
aquest seguesca. 

Primerament quant serás batejat; 
creurás que la Divinitat 
es un esser en trinitat 
de las personas. 

Y que Jesu-Christ fill de Deu viu 
es Deu ver Deu, fill de Daviu: 
aço es ver, y així ho diu 
la Santa Scriptura. 

Dels articles, o tu fill meu, 
creurás lo que la Iglesia creu; 
e si no lo seny teu, 
la fe hi basta. 
Aquest llibre jo he dictat, 
perçó que si es demanat 
d'algun fet sies informat 
de la resposta. 

Y no l'he dictat en llatí, 
perque lo vell, e lo fadrí, 
l' estranger e lo cosí 
entendrel puguen. 

Llegidor, precte humilment, 
si hi veus algun defalliment, 
que per tu, be y llealment 
esmenat sia. 

Y si vols saber mon nom 
fra Anselm me apella hom, 
y Turmeda sobre nom 
tots m'ajustan. 

Açó fon fet lo mes d'Abril 
temps de primavera gentil, 
noranta set, tres cents y mil (1397)
llavors corrien. 

Prech á Deu Omnipotent 
que nos ha criat de nient, (E car fó vengut de nient)
que lo nostre habit ament 
en paradis sia. 
Amen. 

(Estilo muy parecido al de Ramon Lull en alguno de sus poemas. 
Fragmento de lo dictat de Ramon:
A honor del Sanct Spirit

Començá e finí son escrit,
RAMON, en vinent de Paris;
El comana a Sanct Loys,
E al noble rey d' Aragó
Jacme, en l' encarnació
De Christ M.CC.XC nòu. 1299)

“que nos ha criat de nient,” Ramon Lull: “E car fó vengut de nient” etc.