carpit

carpida, carpidet, carpideta, carpidets, 

ert, erta, erts, ertes

estamordit de fret, estamordí ?

Un de Valderrobres o Ráfels ert, carpit de fret, congelat

http://dilc.org/estamordir/

DCVB

FRED (ant. escrit fret). adj. i subst. m. (i dial. f.): cast. frío.
I. adj. (f. FREDA) Mancat de calor.
|| 1. en sentit físic: Que té una temperatura sensiblement més baixa que la del cos humà; que té un grau de calor inferior al normal o convenient. Lo crestall qui és de freda natura, se fa en los locs qui són frets per la absència del sol, Llull Cont. 334, 20. Banyat en les aygües més fredes que gel, Passi cobles 85. Quan van a deixondar-lo, lo troben fred com marbre, Atlàntida. x.Humors fredes: escròfules. Sang freda: la dels peixos i reptils; fig., serenitat, carència de nerviositat o d'apassionament obcecador. «S'estimat me va amb sang freda | i diu que no me té amor, | i jo en tenc per pagar-ló | amb sa mateixa moneda» (cançó pop. Mall.). 

|| 2. fig., en sentit espiritual o moral: a) Que no és animat; mancat d'apassionament, d'ardor, de zel. L'esperit tenia més fret que lo gel, Passi cobles 20. Tenen la ànima freda y nua, Villena Vita Chr., c. 12. Vaig trobar-la a ella molt freda, Maura Aygof. 17.—b) Excessivament exacte o serè, sense inclinar-se a l'exageració, a deixar-se suggestionar, etc. Una investigació freda, Obrador Arq. lit. 74.—c) Mancat d'excitació genèsica. Mostrau-vos fret | e tant suau?, Spill 2756. Ffret sou com a rahim de parra, Coll. dames 776. La natura de la dona que és freda, Albert G., Ques. 43 vo.—d) Mancat de força, de poder per a obrar, especialment per estupefacció. Ànima freda: esperit mancat d'activitat. Quedar fred: romandre aturat davant una cosa espantosa o inesperada. Na Maria quedà freda quant va sentir axò,Roq. 28.—e) Mancat de gràcia, d'al·licient, de simpatia, d'expressió, etc. Trob freda tota alegria, Salvà Poes. 26. Era de mirada trista y freda, Rosselló Many. 168. A la freda reclusió de les aules, Ruyra Parada 11.
II. m. (i dial. f.). 
|| 1. Sensació produïda per la pèrdua de calor. Fassen penitència e sostenguen fam, set, calt, fret, turments, Llull Gentil 27. L'ome embriach tremola de fret, Albert G., Ques. 13 vo. Els escarrufaments de fret los fan acostar-se, Rosselló Many. 28. 
|| 2. Temps fred; absència relativa de calor. Per fortuna de temps o de fret o de pluja o de vents, Cost. Tort. II, iv, 18. Ab frets e ab calors, Muntaner Cròn., c. 7. Hi'l trist de Johan en tems de fret sua, Proc. olives 516. Que los frets e les pluges les començauen a enujar, Tirant, c. 92. Fer fred: esser fred el temps. Estauen al foch, car feya fret gran, Passi cobles 20. Se pengen infants tendres pel fred esmorteïts, Atlàntida v. Fred sec: temps fred i mancat d'humitat. Feia molta fred i li sortia un fum blanc per entre els pèls del bigoti, Pla Girona 151. Fred moll o humit: temperatura baixa barrejada amb humitat. Fred negre: fred sec i sense sol. Fred secret: fred molt intens i sense vent (Tarr.).
    Loc.—a) Hi ha moltes comparacions per a expressar hiperbòlicament que una cosa és freda; v. gr.: Més fred que (o Tan fred com) neu, gel, una serp, el nas d'un ca, la cadena del pou, marbre.—b) Donar-ne una de freda i una de calenta: dir ara una cosa i suara la contrària.—c) Fer un fred que talla, que pela, que trepana, que rau, que glaça, que glaça la cua dels gossos, que glaça el pensament: locucions per a expressar hiperbòlicament un fred molt intens.—d) Ja ha arribat el fred de Rússia!: es diu referint-se a algú que va molt abrigat quan encara no fa fred (Empordà).—e) Si t'agafo, no tindràs fred!: es diu en to d'amenaça, com volent dir que li donarà una tupada forta, que el calfarà.—f) No fer fred ni calor: no causar cap impressió, no interessar.—g) No passar fred ni calor per una cosa: estar indiferent.
    Refr.—a) «Un vestit ne tinc a França, i aquí em moro de fred»: al·ludeix als qui s'avanen de posseir coses que no els poden esser útils.—b) «Qui no té seny, no té fred».—c) «Si tens fred, embolica't amb la paret» (Segarra, Urgell); «Si tens fred, arrima't a la paret» (Vinaròs).—d) «Qui té fred de peus, que los s'escalfi» (o «que el se tregui»): es diu volent indicar que no es vol intervenir en un assumpte d'altri, que l'interessat mateix se'l resolgui (mall.).—e) «Ni per calor deixis la capa, ni per fred la carabassa»; «Ni per fred ni per calor, no deixis la capa ni el sarró»; «Ni per calor ni per fred, no et llevis la capa ni el barret».—f) «Lo que guarda del fred, guarda de la calor».—g) «Homo poquet, en haver dinat té fred»: es diu perquè l'home pusil·lànim no es sap treure el fred feinejant o desplegant alguna activitat (Mall.).—h) «Déu dóna el fred segons la roba»; «Déu dóna la roba segons el fred»: vol dir que la Providència sap coordinar les necessitats dels homes amb llur capacitat per a satisfer-les.—i) «El fred és enemic del pit».—j) «Qui festeja, no té fred».—l) «Any serè, any de fred».—m) «Any de fred tardà, raïm sa vinya no farà» (Menorca).—n) «Fred i gel, no queden al cel» (Urgell, Segarra); «Fred, si no el fa davant, el fa darrera» (Men.); «Es fred, ses rates no se'l mengen» (Men.): vol dir que tots els hiverns fa fred, encara que a vegades vingui amb algun retard.—o) «Fred segur, no mata ningú».—p) «Any de fred, mal pel pobret».—q) «En temps de fred, més val una capa (o una gorra) que un barret».—r) «Freds en darrer, pedregades en primer» (Gomis Met. Agr. 84).—s) «Pels Reis, el dia creix i el fred neix» (Urgell, Maestr.); «Quan el dia creix, el fred neix» (ross., or., occ.); «Quan lo dia creix, creix la fam i creix lo fred» (Tortosa).—t) «Per Sant Antoni, fa un fred del dimoni; per Sant Julià, cuida a matar» (Empordà).—u) «Quan vénen los tres barbuts, vénen los freds cascarruts»: els tres barbuts són Sant Pau ermità, Sant Maure (15 gener) i Sant Antoni Abat (17 de gener).—v) «Per Santa Agnès i Sant Fructuós, los freds majors»: la festa d'aquests sants és dia 21 de gener.—x) «Per Sant Vicenç, paren els freds i entren els vents»: la diada de Sant Vicenç és el 22 de gener.—y) «Si el febrer riu, el fred reviu» (Gir.); «Si la Candelera plora, el fred ja és fora; si la Candelera riu, el fred és viu» (or., occ., bal.); «Candelera clara, fred hi ha encara» (Men.); «Per la Candelera, es fred, si no és davant, és darrera» (Men.).—z) «Març, marcedor, que de nit fa fred i de dia calor» (Val.).—aa) «Trons en març, fred en abril i maig» (Val.).—bb) «Boires de març, fred en es maig» (Mall.).—cc) «Fred d'abril, du pa i vi».—dd) «Abril abrilet, va matar sa mare de fred» (Tortosa).—ee) «Es fred de març entra dins ses banyes d'es bous» (Men.).—ff) «No és bon maig, si el ruc no tremola de fred a l'estable» (Manresa).—gg) «El juny fred mata l'esplet» (Mall.).—hh) «L'octubre fred mata el cuquet».—ii) «De Tots Sants a Sant Andreu, vent o pluja, fred o neu».—jj) «Per Sant Iscle, lo fred xiscla» (Costa de Llevant, Manresa): la diada de Sant Iscle és el 17 de novembre.—ll) «Per Sant Climent, el fred reganya la dent»: és al 21 de novembre.—mm) «Per Santa Caterina, o molt freda o molt humida» (Fulleda): és el 25 de novembre.—nn) «Per Sant Andreu, pluja o neu, o fred molt greu» (Ripoll, Empordà, Pla de Bages): és el 30 de novembre.—oo) «Per Sant Tomàs, el fred al nas»: és el 21 de desembre.—pp) «Per Nadal, fred com cal».—qq) «De por i de fred, qui més se'n posa, més n'admet»: significa que hi ha bona part d'autosuggestió en les sensacions de por i de fred (Tremp).
    Fon.: fɾέt (pir-or., or., Maó); fɾét (occ., val.); fɾə́t (mall., Ciutadella, Eiv.). Cal advertir que fred usat com a substantiu (II), encara que regularment és masculí, en alguns dialectes catalans és femení; això ocorre principalment en el Rosselló, a l'Empordà, a la Garrotxa i a la comarca de Girona. «Ai mare, quina fred als peus!»«La fred ha sigut molt forta». La fred deu apretar, defora, Massó Croq. 97. «Qui té fred, set, son i gana, menja, beu, dorm i s'escalfa; s'espassa la fred, la set, la son i la gana» (Olot).
    Intens.:—I (adj.): fredàs, -assa; fredet, -eta; fredot, -ota; fredíssim, -íssima.—II (m.): fredàs, fredarro, fredot, fredet.
    Antòn.: calent, cald.
    Etim.: del llatí frigdu, contracció vulgar de frigĭdum, mat. sign. La i de frigĭdum en llatí clàssic era llarga, i per tant, caldria esperar en català frit (cf. el cast. frío, amb i, no amb e); però es veu que ja en llatí va predominar una forma frĭgĭdum amb i breu, probablement per inflència analògica de rĭgĭdum, i això fa que les formes romàniques del mot, fora del castellà i el portuguès, representin un frĭgĭdum amb i breu (fr. froid, it. freddo, cat. fred).

 

Paret - Parssa

 

Paret, s. f., lat. parietem, paroi, mur, muraille.

Eu ai tal dreg qu'eu puesca metre los traus de la mia maio en la sua paret. Trad. du Code de Justinien, fol. 19. 

J'ai tel droit que je puisse mettre les poutres de la mienne maison dans le sien mur. 

Quan tolh las autrui heretatz 

Ni bast castelhs, tors ni pares.

Pons de Capdueil: En honor. 

Quand elle ravit les héritages d'autrui et bâtit châteaux, tours et murailles.

Totas las paretz foro faitas. Philomena.

(chap. Totes les parets van sé fetes.)

Toutes les murailles furent faites. 

Loba servieyra qui pot vezer otra 1 paret. V. et Vert., fol. 31.

Louve cervière qui peut voir à travers une muraille.

ANC. FR. Jehans estoit à la paroit

Dedenz sa meson apuiez.

C' une parois et un mur seus 

Ere devise d' ambedeus.

Fables et cont. anc., t. IV, p. 469 et 335.

CAT. ESP. Pared. PORT. Parede. IT. Parete. 

(chap. Paret, parets. V. paredá: paredo, paredes, parede, paredem o paredam, paredéu o paredáu, pareden; paredat, paredats, paredada, paredades.)

2. Paritaria, s. f., lat. parietaria, pariétaire.

Paritaria autrament dita vitreola. Eluc. de las propr., fol. 220.

Pariétaire autrement dite vitréole.

ESP. PORT. IT. Parietaria. (chap. Parietaria, planta de la familia de les ortigues que creix per les parets solsides o muros abandonats.)

Pari, s. m., du lat. parius, paros, marbre précieux.

Pari, es marme... precios. Eluc. de las propr., fol. 190.

Paros, c'est marbre... précieux.

ESP. PORT. Pario.

2. Parietes, s. f., pariète, sorte de pierre précieuse.

Parietes, es peyra alcunament roia declinant a negre.

Eluc. de las propr., fol. 191. 

Pariète, c'est pierre un peu rouge déclinant à noir.

Parmula, s. f., lat. parmula, membrane, nageoire.

No lor donec, parmulas per nadar.

Ja sia que haio algunas paucas parmulas. Eluc. de las propr., fol. 238.

Ne leur donna... membranes pour nager. 

Quoiqu'ils aient aucunes petites nageoires.

Paroemia, s. f., lat. paroemia, parémie, figure de rhétorique. 

Paroemia rebus et temporibus accommodatum proverbium.

Isidor., Orig., I, 36, 28. 

Vol dire paroemia, proverbis apropriatz... a temps o a cauza.

Leys d'amors, fol. 137. 

Veut dire parémie, proverbe approprié... à temps ou à chose.

Parroxisme, s. m., lat. paroxismus, paroxysme, accès. 

Febre... entr' els parroxismes. Eluc. de las propr., fol. 89. 

Fièvre... entre les paroxysmes.

ESP. PORT. Paroxismo. IT. Parosismo.

Parpaillo, s. m., lat. papilio, papillon.

Col parpaillos, qu' a tan folla natura,

Que s fer el foc per la clardatz que lutz.

Folquet de Marseille: Sitot me soi.

Comme le papillon, qui a si folle nature, qu'il se frappe au feu à cause de la clarté qui luit.

ANC. CAT. Papelló. CAT. MOD. Papalló (papallona). IT. Parpaglione (farfala) (chap. Maripossa, mariposses. ESP. Mariposa.)

Parpalhola, s. f., parpaillole, sorte de monnaie.

Montant detz e nov parpalholas, de las cals XIX parpalholas, en la valor dessus dicha, soy content.

Tit. de 1433. Hist. de Nîmes, t. III, pr., p. 239.

Montent dix et neuf parpailloles, desquelles dix-neuf parpailloles, avec la valeur dessus dite, je suis content.

Parragagan, s. m., lat. paragaudae, galon, effilé, bordure, filet. 

Nemo auratas habent aut in tunicis aut in lineis paragaudas.

Cod. Theod., de Vestibus, l. II. 

Parragagan, argen viu. Cartulaire de Montpellier, fol. 116. 

Galon, argent vif.

Parrochia, Parroquia, s. f., lat. parochia, paroisse.

Que avia en la parrochia de la gleisa de Buile. Titre de 1160. 

Qu'il avait dans la paroisse de l'église de Buile.

Al prestre d'autra parroquia. Brev. d'amor, fol. 117. 

Au prêtre d'autre paroisse.

CAT. ESP. Parroquia. PORT. Parrochia, parroquia. IT. Parrocchia.

(chap. Parroquia, parroquies.)

2. Parroquial, adj., lat. parochialis, paroissial.

S' en deu venir

Al parroquial capela.

Brev. d'amor, fol. 117. 

S'en doit venir au chapelain paroissial. 

ANC. FR. A communauté de villes à église parochial. 

Rec. des Ord. des R. de Fr., 1319, t. I, p. 687. 

CAT. ESP. PORT. (chap.) Parroquial. IT. Parrocchiale.

3. Parrochian, Paroquian, adj., lat. parochianus, paroissien.

Subst. Lo santz ac pietat de sos parrochians. V. de S. Honorat.

Le saint eut pitié de ses paroissiens.

Predicar a sos paroquians.

Arbre de Batalhas, fol. 127. 

Prêcher à ses paroissiens.

CAT. Parroquia. ESP. PORT. Parroquiano. IT. Parrocchiano. 

(chap. Parroquiá, parroquians, parroquiana, parroquianes.)

4. Parropiant, adj., paroissien.

Marchant, parropiant de la gleysa.

Tit. de 1464, Bordeaux. Cab. Monteil. 

Marchand, paroissien de l'église. 

Johan d' Aroquey,... parropiant de Carinhan. 

Tit. de 1418, Bordeaux. Cab. Monteil. 

Jean d' Aroquey,... paroissien de Carignan.

(N. E. En este caso ocurre como en el rumano, aqua : apua; quatuor : patru, latín q : romance p.)

5. Paroc, s. m., paroissien.

Si 'l pastre maritz si desvia, 

Qui mostrara al paroc la via?

Libre de Senequa.

Si le pasteur malheureux se dévie, qui montrera au paroissien la voie?

6. Parrofianatge, s. m., droit de paroisse.

.X. d. e parrofianatge. Cartulaire du Bugue, fol. 27.

Dix deniers et le droit de paroisse.

Parsi, s. m., prase, sorte d'agate.

Parsi es peyra vert. Eluc. de las propr., fol. 191. 

La prase est pierre verte.

Parssa, s. f., épargne, économie. 

Maritz ja parssa non quier 

Del valeyssen d'un denier.

Guillaume de Saint-Didier: D' una dona. 

Mari ne cherche jamais épargne de la valeur d'un denier.

2. Parcitat, s. f., lat. parcitatem, épargne, modération.

En vianda, mesura et parcitat. Eluc. de las propr., fol. 173.

En nourriture, mesure et modération.

ESP. Parcidad. IT. Parcità, parcitate, parcitade.

Capitol LXXXIX. De la alegria que la senyora hague com lo seu fill comença a parlar.

Capitol LXXXIX. De la alegria que la senyora hague com lo seu fill comença a parlar.

Entre les dolors e affanys que la senyora sostengue stant en egypte hague vn grandissim goig. E fon com lo amat fill seu comença a parlar. E lo primer mot que dix fon nomenar sa senyoria mare ab tanta dolçor de amor: que lanima de sa merce fon axi recomplida de grandissima consolacio que dix ¶ Anima mea liquefacta est vt dilectus locutus est mihi. Volent dir. La anima mia regala de grandissim goig: car lo amat meu ma parlat. e abraçaua sa altesa aquell diuinal fill besantlo moltes vegades ab sobirana consolacio: e deyali. ¶ O eterna veritas et vera caritas qp dulcia faucibus meis eloquia tua. Volent dir. o veritat eternal e caritat vera e perfeta y quant son dolces a mi les vostres paraules: e cascuna vegada lo senyor la nomenaua mare: era axi encesa noua alegria dins lo cor de sa senyoria que era forçada de dir. ¶ Gloria mea semper innouabitur. Volent dir. o vida mia que la gloria e alegria mia tostemps augmenta e creix com me veig per vos mare nomenada. Car aquesta es la gran excellencia e gloria singular de la nostra reyna y senyora: que ella sia dita mare de deu e per sa magestat axi nomenada. Per aquesta sola dignitat mereix tot lo restant: en tant que los seruidors de sa altesa posats en necessitats recorrents a sa clemencia desijosos de obtenir lo que demanen dien a sa merce ab gran confiança Monstra te esse matrem sumat per te preces qui pro nobis natus tulit esse tuus. E aquesta oracio (o+r en rayeta+o) es al senyor fill seu tan accepta que mostrant obeir a la senyora com a mare molt cara atorgara largament totes les coses a aquells qui ab vera fe e deuocio a sa merce la presenten: car la gloria e honor sua es del fill seu e los que reclamen a sa merce son per los fills hoits e socorreguts molt prest.

Algunes diferénsies entre catalá, valencià, chapurriau

Texto en valensiá (ñabíen algúns errors, encara ne ñan)

En la flexió verbal.

Son formidables traços pertinents les formes respectives de la flexió verbal, en la seua morfologia i en la sintaxis. En català hi ha un entrecreuament entre els verps "ser" i "estar" que no existix en valencià:

Els catalans usen "ser" per a expressar ubicació després de canvi: "ja hi som aquí" (v. ya estem ací); i "estar" per a una acció passiva "ha estat una relliscada" (v. ha segut un esvaro).

Un atre creuament entre els verps "ser" i "haver" que tampoc es valencià: català "no hi es" (v. no hi ha). Valencià verp + a + complement directe (v. he vist a mon pare), no aixina en català: "he vist mon pare".

Valencià: verps que indiquen companyia, relació d’instrument o mig del qual u se val, duen la preposició "en" (o "ab" arcaica), mentres el català porta "amb".

català: verps + de (decidir de, desijar de, oferir de, pregar de…) com "m’agradaria de veure el fill", no aixina en valencià (v. m’agradaria vore al fill).

català: reflexiu "hom", introduint una oració impersonal, no existix en valencià: "hom ha de fer-se correr la veu" (v. s’ha de fer correr la veu).

català: Tot i + participi de present o gerundi, no existix en valencià: "Tot content" (v. content)

Conjugació verbal.

Es tan diferent la conjugació valenciana de la catalana que hauriem de recorrer les conjugacions regulars i irregulars des del principi a la fi, i sería inacabable. Vejam alguns eixemples, sense explicació:

c. tenir, venir, veure
v. tindre, vindre, vore
ch. Tindre, vindre, vore. Ting, tens, té, tením, teníu, ténen. Ving, vens, ve, vením, veníu, vénen. Vech, veus, veu, veém, veéu, véuen.

c. prengui, prenguem
v. prenga, prengam
ch. Prenga, préngues, prengue, prengám, prengáu, prénguen

c. donés, sofrix
v. donara, sofrira
ch. donara, donares, donare, donárem, donáreu, donáren; patiguera , patiguéres, patiguére, patiguérem, patiguéreu, patiguéren

c. neixer, treure
v. naixer, traure
ch. Náixe, traure. Naixco, naixes, naix, naixém, naixéu, náixen. Trac, traus, trau, traém, traéu, tráuen.

c. seure, ensopegar
v. assentarse, entropeçar
ch. Assentás. Yo me assento (yo m´assento), tú te assentes, assente, assentém, assentéu o assentáu, assénten. Entropesso, entropésses, entropésse, entropessém, entropesséu o entropessáu, entropéssen.

c. temo, perdo (1ª pers.)
v. tem, perc
ch. Yo ting temó o po, tens temó, té temó, tením temó, teníu temó, ténen temó. Yo pergo, perts, pert, perdém, perdéu, pérden.

c. visc, cresc
v. vixc, creixc
ch. Vic, vius, viu, vivím, vivíu, víuen. Créixco, créixes, creix, creixém, creixéu, créixen.

c. creiem, caieu
v. creem, caeu
ch. Natros creém, caém. Vatros o vatres creéu, caéu. Mingém, mingéu. Fem, féu. Soltém, soltéu. Pujém, pujéu.

c. perdi, creixis
v. perga, creixques
ch. Perga, pergues, pergue, pergám, pergáu, pérguen. Creixca, creixques, creixque, creixcám, creixcáu, créixquen.

c. veuré, veuries
v. voré, vories
ch. Vore, yo voría, voríes, voríe, voríem, voríeu, voríen. Yo vech, veus, veu, veém, veéu, véuen.

c. plangui, planguí
v. planyga, plangyuí
ch. Queixás, queixo, queixes, queixe, queixém o queixám, queixéu, quéixen.

c. vinguem, vingueu
v. vingam, vingau
ch. Que yo vinga, vingues, vingue, vinguém, vinguéu o vingáu, vínguen.

c. serveix, converteix
v. servix, convertix
ch. Servíx, convertíx. Servixco, servixes, servix, servím, servíu, servíxen. Convertixco, convertíxes, convertíx, convertím, convertíu, convertíxen.

c. obre, omple
v. obri, ompli
ch. Obri, ompli. Óbrigo, óbris, obri, obrím, obríu, óbren - obríxen.
Ómpligo, ómplis, omplix - umplix, omplím - umplím, omplíu - umplíu, omplíxen - umplíxen - ómplen. Pleno, plenes, plene, pleném, plenéu o plenáu, plénen.

c. sofert, omplert
v. sofrit, omplit
ch. Patit, omplit – umplit. Yo hay patit. Yo hay omplit – umplit (plenat).

c. amansir, espessir
v. amansar, espesar
ch. Amansá, espesá. Amanso, amánses, amánse, amansém, amanséu o amansáu, amánsen. Espesso, espésses, espésse, espessém, espesséu o espessáu, espéssen.

c. sapiga, sapigues
v. sapia, sapies
ch. Sápiga, sábiga, sápigues, sábigues, sápigue, sábigue, sapigám, sabigám, sapiguéu, sabiguéu, sápiguen, sábiguen. Sápia, sápies tamé se diu an algún poble.
Verbo sabé. Yo sé, saps o sas, sap, sabém, sabéu, sáben. Sabré, sabrás, sabrá, sabrém, sabréu, sabrán.

c. culli, cullis
v. cullga, cullgues
ch. Que yo cullga, que tú cullgues, cúllgue, cullgám, cullgáu, cúllguen. La cullita.

c. tusso, tussi
v. tusc, tusca
ch. Yo tusgo, tússes, tus, tussím, tussíu, tússen. Que yo túsga, túsgues, túsgue, tussigám, tussigáu, tússguen.

c. cuso, cusi, cusis
v. cusc, cusca, cusques
ch. Cusí. Yo cusgo, cuses, cus, cusím, cusíu, cúsen.

Preposicions.

El català usa preposicions pospostes en una construcció que no tenim en valencià ni en cap atre idioma: "arros cunill sense" (v. arros sense conill). Uns quants eixemples, sense explicacio, donaran idea de la diferenciació:

c. s’entesta que li donen
v. s’encabota en que li donen
ch. S´empeñe en que li dónon. Es mol tossut, es mol tossuda. Cabut, cabuda.

c. es queixaven que
v. es queixaven de que
ch. Se queixáben de, queixáen. Yo me queixaba, te queixabes, queixáes, se queixábe, queixáe, mos queixábem, queixáem, tos queixábeu, queixáeu, se queixáben, queixáen.

c. anarem en aquell lloc
v. anarem a aquell lloc
ch. Vam aná an aquell lloc o puesto. Yo vach aná, vas aná, va aná, vam aná, vau aná, van aná.

c. estic a Valencia
v. estic en Valencia
ch. Estic a Valénsia. Estás, está, estém o estám, estéu o estáu, están.

c. prometre de veure
v. prometre vore
ch. Yo vach prométre de vore, prométre que voría. Verbo prometí. Prometixgo, prometíxes, prometíx, prometím, prometíu, prometíxen.

c. Jaume veu (en) Pere
v. Jaume veu a Pere
ch. Jaume veu a Pere, veu a la María.

c. pensar a dir-ho
v. pensar en dir-ho
ch. Pensá en díu. Penso, penses, pense, pensém o pensám, penséu o pensáu, pénsen. Cóm collóns se pot pronunsiá U la paraula HO. Home, hort, hospedá, etc.

c. no m’era permés d’anar
v. no m’estaba permés anar
ch. No me estabe permetut (permitit) aná a casa de ma tía.

c. pis per llogar (causal)
v. pis per llogar
ch. Pis per a llogá, pis en llogué, se llogue este pis, (se alquile)

c. pis per llogar (final)
v. pis per a llogar

c. a la tarda
v. per la vesprada (vesprà)
ch. A la tarde, a la vesprá o vesprada, al tardet,

c. al dessota de
v. baix de

c. al davant de
v. davant de
ch. Dabán de casa meua han ficat la paradeta. Ting la paradeta (a) dabán de casa. En cambi, tira cap abán.

c. al defora de
v. fora de

c. malgrat
v. a pesar de
ch. A pesar de,

Substantius.

Diferencies de genero, encara que en totes les llengües romàniques es conserva el que tenim en llatí, com molts dels abstractes que acaben en -OR, i uns atres:

c. (el) fel
v. (la) fel
ch. La fel está al feche, es mol amarga, poques coses ñan mes amargues que la fel.

c. (el) aventatge
v. (la) ventaja
ch. La ventaja.

c. (el) escafandre
v. (la) escafandra
ch. La escafandra del buzo.

c. (la) aladre
v. (el) aladre
ch. LO aladre, l´aladre, los aladres, la rella, les relles.

També diferencies en el mateix genero

c. jueva
v. jueua
ch. Una judía, los judíos (se pronúnsie la j de judía diferén a la de JOTA)

c. princessa
v. princesa
ch. Lo príncipe, la prinsesa.

c. alcaldessa
v. alcaldesa
ch. Lo alcalde, la alcaldesa.

c. comtessa
v. comtesa
ch. Lo conde, la condesa.

c. el periodista (masc.)
v. el periodiste (masc.)
ch. Lo periodista, la periodista.

c. el maquinista (masc.)
v. el maquiniste (masc.)
ch. Lo maquiniste, la maquinista ?

Diferencies en número, els que passen al plural de diferent forma en català i en valencià:

c. [papés]
v. papers
ch. Papés, papé.

c. [carrés]
v. carrers
ch. Los carrés, lo carré. La carrera, les carreres (a La Codoñera per ejemple).

c. homes
v. hómens
ch. Homes y hómens.

c. joves
v. jovens
ch. Los joves, los jóvens. Les joves, les jóvens.

c. presupostos
v. presuposts
ch. Los presuposts, los presupostos. Lo presupost.

c. boscos
v. boscs
ch. Lo bosque, los bosques.

c. generes
v. generos
ch. Los géneros. Lo género. En cambi, ña mol (de) Género a la paradeta de la fruita. Esta G se pronúnsie diferén que la G de gat. Paregut a gepa, geput (chepa), jupa (chupa), junta, ajuntamén.

c. quadres
v. quadros
ch. Lo cuadro, los cuadros. La cuadra (de caballs), les cuadres, lo mosso de cuadra, los mossos de cuadra.

c. litres
v. litros
ch. Un litro, dos litros.

c. goigs
v. gojos/goigs
ch. Lo goch, los gochs. Gochet (cusigañes a La Fresneda). Aixó fa goch.

c. desigs
v. desijos/desigs
ch. Lo dessich, los dessichos, desseos.

c. assumpte
v. assunt
ch. Un assunto, dos assuntos.

c. culte
v. cult
ch. Culto, cultos.

Adjetius.

En quant al plural, lo mateix que els substantius. Possesius (adjetius i pronoms):

c. meva
v. meua
ch. Meua, meues, meus, meu.

c. teva
v. teua
ch. Teua, teues, teu, teus.

c. el meu (neutre)
v. lo meu (neutre)
ch. Lo meu, la meua, los meus, les meues.

c. el nostre (neutre)
v. lo nostre (neutre)
ch. Lo nostre, la nostra, los nostres, les nostres.

Demostratius:

c. aquest
v. est/este
ch. Este, esta, estos, estes

c. aqueix
v. eix/eixe
ch. Eixe, eixa, ixe, ixa, íxes, eixes,

numerals cardinals:

c. vuit
v. huit
ch. Vuit. A Valjunquera: Siat, nau, diau, dotche,

c. dinou
v. deneu
ch. denóu

c. seixanta
v. xixanta
ch. sixanta

c. dues-centes
v. doscentes
ch. Dosséntes, dosséns.

c. milió
v. milló
ch. Milló (1.000.000) un milló es milló que satséns mil.

Numerals ordinals:

c. cinqué
v. quint
ch. Quin, quinta. Lo quinto, la quinta, es lo-la que fa 18 añs aquell añ.

c. sisé
v. sext
ch. Sexto, sexta.

c. vinté
v. vigesim
ch. Vigéssim casi no se fa aná, lo número vin.

Partitius i colectius:

c. meitat
v. mitat
ch. Mitat, la mitat.

c. miler
v. miler/miller/millar (Fullana)
ch. Un milená, mil.

Quantitatius:

c. força
v. molt
ch. Mol

c. quant pa
v. quant de pa
ch. Cuán pa teníu al forn?

c. fa molt fret
v. fa molt de fret
ch. Fa mol fret. Fa molta fresca.

c. quanta de neu
v. quanta neu
ch. Cuanta. Cuánta neu ña al port? - Cuán sol nessessite esta florera?

Indefinits:

c. altre
v. atres
ch. Atre, altre. Atres, altres.

c. abdues
v. les dos
ch. Les dos, en les dos máns.

c. nombrós
v. numerós
ch. Numerós, numerosa.

Articul definit.

En català està proscrit l’articul masculí en les formes LO i LOS, que el valencià manté vius al costat de EL i ELS: lo bo del cas; lo meu; lo pronte que has vingut; va fer lo que li van manar.

En valencià sol ser incorrecte posar l’articul davant de noms propis: No direm "la Maria o el Jordi", com en català.

Pronom personal.

En valencià el pronom reflexiu HOM i la segona persona del plural US no existixen, aixina com JO en lloc de YO, usant-se molt poc el pronom adverbial HI:

c. hom diu per tot arreu
v. se diu per onsevol
ch. Se diu per tot arreu. Tot lo món u diu, s´ha escampat per tot arreu.

c. jo us mane
v. yo vos mane
ch. Yo tos mano. Tos U mano per radera vegada (lo que tos hay dit abáns dos vegades).

c. Que no hi es?
v. ¿ que no està ?
ch. Está Mariano o fulanito a casa? - No - No hi está? Pos si m´ha dit que hi estaríe an esta hora.

En valencià es pot dir A ELL o AD ELL, i D’ELL, referintse a persones o coses; en català s’ha de fer un rodeig quan es referix a coses:

c. en turnem a parlar
v. tornem a parlar
ch. Ne tornem a parlá, ne tornarém a parlá, sen parlará, ne parlarém un atre rato, etc.

Frases i tractaments:

c. davant meu
v. davant de mi
ch. Dabán de mí. Pássa dabán de mí, pássam !

c. darrere teu
v. darrere de tu
ch. Detrás de tú.

c. aquest és pintat per mi
v. este està pintat per mi
ch. Este está pintat per mí. Este lay (lo hay, l´hay) pintat yo.

Adverbis:

Hi ha un grapat d’adverbis de lloc, de temps, de modo, d’afirmació, negació i dubte. Uns eixemples significatius:

c. lluny
v. llunt
ch. lluñ

c. sota, dessota
v. baix, baix de
ch. Baix, a baix, daball (de), cap aball, cap a baix.

c. endavant
v. davant, cap davant
ch. Abán, cap abán

c. al damunt
v. damunt
ch. Damún

c. aleshores
v. llavors
ch. Entonses, allavonses, llavores, allacuanta (fa mol tems),

c. avui
v. hui
ch. Avui (de AB + HUY - HUI )

c. aviat
v. pronte
ch. Pronte (aviát es de aviá, aventá), prontet.

c. a entrada de fosc
v. a boqueta nit
ch. Al tardet, cuan oscurix, cuan se fa fosc, cuan pardeje,

c. demà passat
v. despusdemà
ch. Después demá

c. abans d’ahir
v. despusahir
ch. Antes ahí

c. dos quarts de nou
v. les huit i mija
ch. Les vuit y mija

c. de cop sopte
v. de repent
ch. De repén

c. s’un plegat
v. d’una volta
ch. De una vegada, de una tongada

c. no facis pas el meu
v. no faces lo meu
ch. No fáigues lo meu

c. mai no vindràs
v. no vindràs mai
ch. No vindrás may - mai

Capitol XLV. Com sanct Miquel presenta a la senyora xij parells de guants

Capitol XLV. Com sanct Miquel presenta a la senyora xij parells de guants molt ben guarnits dient a sa altesa com tenint aquells en les sues precioses mans guarria per sol tocament xij spirituals malalties.

Tantost fon aqui vn altre Angel ab vna capça de crestall (cristal, vidre) molt clar guarnida dor molt special prenint la sanct Miquel obrila e e presentantla a la senyora dixli: Excellent senyora veus açi vna dotzena de parells de guants quius tramet la magestat diuina guarnits singularment cascu de sa color: Per ço senyora que vos sou la gran metgessa de natura humana e haueu a guarir totes les malalties de aquella: e a cascuna malaltia queus sera presentada vostra merce se posara sa manera de guants per pus piadosament contractar aquelles: Car com vostra senyoria veura aquella cruel malaltia de hydropesia: es de superbia e presumpcio qui axi agudament fa sedejar als homens la gloria mundana: vnflant (unflant) aquells de vanitat e miseria fent vida oblidant e menyspreant tot lo be esdeuenidor: com mes creix aquesta malaltia meys se coneix: Moguda vostra senyoria de molta pietat posaruos en aquells guants qui son guarnits de flocadura burella: qui es color cendrosa: e tocant lo dits malalts dirlos eu. ¶ Recordare quia puluis (pulvis; pols) es 7 in puluerem (pulverem) reuerteris. Volent dir: O miserables superbiosos recordeus que sou pols e cendra: e que en aquella haueu a tornar. E auis vos de aço (aco): ¶ Quia vbi superbia ibi contumelia: Car hon y ha molta superbia nunqua defallen minues vituperis e vergonyes: E aco es la propria medicina de aquesta malaltia. Axi si la dita medicina us es fort e enuiosa fugiu a la causa de la malaltia: car siau certs ¶ Quia odibilis est deo et hominibus superbia. Car abominable es a deu e a homens la superbia: e a cascu ha plaer de punir aquell: E ab aquestes amonestacions e inspiracions ensemps ab los exemples de la vostra profundissima humilitat guarreu vos senyora tots los detenguts de aquesta mortal superbia: si a vos metgessa singular creure volran: O senyora que laltra malaltia no menys perillosa es etiguea (enueja, enveja) entesa per los enuejosos vos no la menyspreareu: ans ab molta solicitut entendreu en la curacio de aquella: E posant vos los guants guarnits dor tocareu ab molta dolcor los dits malalts dient los. Qui non diligit proximus suum manet in morte. Volent dir: O fills meus qui en aquesta tan cruel malaltia de enueja e auorricio de vostres proismes sou cayguts: no penseu star en poch perill: ans siau certs que la mort spiritual es ab vosaltres: e sou molt luny de la amor diuina: car qui no ama lo germa seu qui veu: com amara lo creador seu qui no veu: E ab la dolcor de les vostres paraules e mirant los vostres guants qui son daurats e molt clars exemples de la caritat vostra seran guarits perfetament los dits malalts. O senyora que vna altra orrible malaltia guarreu (guarireu) perfetament: co es la abhominable lebrosia (lepra) qui ab lo alende seu corromp les gents: e es entes per los mal parlers: que a tots los quels miren e toquen enfectionen: Be haureu mester senyora en la curacio d´aquesta malaltia: queus poseu los guants del guarniment negre: ço es reduint los a memoria lo stret juhi de deu: en lo qual seran examinades totes les mal dites paraules: E dir los ha vostra merce. ¶ Quis est homo qui viuet et non videbit mortem: Volent dir. Sabeu vosaltres miserables qui axius alargau a mal parlar: si ha nengun hom dels viuents: que no sia sots mes a mort: E si tal cosa trobar nos pot com viuiu axi reposats en vici tan criminos: puix sou certs que la mort posara terme en vostre desfrenat (o deffrenat, pareixen ff) parlar e sera començ de la pena que james finira: E ab aquesta temor senyora los apartareu de aquest vici: els fareu occupar la lengua sua en loar nostre senyor deu e en edificar lo proisme: O senyora quant sereu demanada per guarir e ajudar aquells qui per febra pestilencial son turmentats: ço es aquells qui per multitut de peccats e desordens continuats tiren los altres per son mal exemple a semblant malaltia. Acorrereu senyora molt prest ab los guants en la ma guarnits de blanch mostrant los exemples singulars de nedea e puritat de vostra Real persona: qui es spill e regla de tota virtut e fre molt poderos contra tot vici: e dir los eu. ¶ Ve homini illi per quem iscandalum (ícandalum) venit. Volent dir: O vosaltres qui axi sens nengua temor escandalizau vostres proismes: els tirau a mal siau certs que la maledictio de deu es sobre vosaltres. E de tals diu Dauid. ¶ Dilexit maledictionem et veniet ei. Car haueu amat lo peccat qui de si porta maledictio: e es vos venguda justament. E axi senyora temerosos de la vostra rigorosa sentencia girarsan a la clemencia vostra demanant misericordia e perdo: e mudaran la vida sua de vicis en virtuts per la intercessio de vostra senyoria: qui continuament los direu a la orella: ¶ Si vis vicijs exui: longe a vitiorum exemplo recede. Volent dir. Fills meus sius voleu ben despullar dells vicis que acostumat haueu: fugiu a totes aquelles companyies: que mal exemple de vida vos poden donar: car lo veure fer mal: mou la persona a desig de fer semblant: O senyora que vos sola haueu a guarir aquella fexuga malaltia incurable: quis diu paralitiquea: qui es (quies) entesa per aquella spiritual malaltia de perea: qui agreuia molt los peccadors els porta a la mort eternal: Açi senyora haureu vos mester los guants qui son guarnits de ploma de pago (pavo): çoes la infinida diuersitat de treballs e merits del vostre precios fill: E ab los dits guants en la ma tocar los eu al cor dient a cascu de aquells qui per tal malaltia sera detengut. ¶ O miser scribe in corde tuo vulnera filij mei et omnia opera sua. Volent dir. O miserable de pereos qui axi passes lo temps infructuosament: scriu dins lo teu indurit cor les nafres e dolors del meu amat fill e totes les obres sues: aqui veuras e legiras: com james en tota la vida sua hun sol moment no ha reposat: que per tu nit e dia no haja treballat e sera confusa la tua perea: que per lo seruici seu e salut tua no vulles treballar. Car aquesta ley ha constituyda nostre senyor deu als mortals que ab treballs guanyen la vida eterna: e qui passa lo temps ociosament posa en gran perill la vida e saluacio sua: E per ço es scrit. ¶ Nulla major jactura quem perdicio temporis: quo amisso nulla est reparatio possibilis. Volent dir: Que noy ha al mon major perdua ne pus dampnosa que la perdua del temps: lo qual huna vegada perdut: es impossible poder se cobrar: E perço diu lo ecclesiastich Conserua tempus et declina a malo: Volent dir: Que qui vol passar esta mortal vida ab seguretat: ques guarde e conserue lo temps el despengua en obres virtuoses e fuja e se aparte de tot mal. Quia nichil preciosius tempore. Car no ha lome res pus precios que lo temps: car ab aquell ha a guanyar paradis: E per ço lo pereos es pijor que orat: car pert lo temps en que tant de be poria guanyar: e de aço fa testimoni Salamo dient. ¶ Qui sectatur otium stultissimum est: O senyora y de quant vos restaran obligats los homens trobant se per vos guarits d´vna tan perillosa malaltia ab quant plaer besaran les vostres mans ensemps ab los guants que en aquelles portau regraciant vostra alta senyoria de la curacio sua: ¶ O metgessa excellent que altra malaltia haueu a guarir molt difficil: quius diu Frenesia: co es ira qui axi trau lome en qui es de seny e de raho: que de son propri mal se alegra e se riu: Aci senyora acorrereu vos ab los guants en la ma qui son guarnits de tenat: qui es color de leo: car espantar los eu (loseu) ab la rigor del estret juhi diuinal: qui tan cruelment punix los impiadosos e yrosos (ira, irosos) qui furiosament e inhumana tracten son proisme: E per co es dit. ¶ Eadem quippe mensura qua messi fueritis remetietur vobis. Car ab la mateixa mesura quel home paga ab aquella es pagat: Car poden esser molt certs los dits homens. quem nullum malum inpunitum: nequem vllum bonum irremuneratum. E per ço deuen mitigar sa furia los mortals remetent les causes sues a nostre senyor deu: qui es jutge verdader e venga molt largament aquells qui per amor sua nos volen venjar: E axi senyora ab lo tocament de les vostres dolçes mans e ab les singulars medicines que ab aquelles fareu: guarreu los dits malalts: els restituireu en perfeta sanitat: car d´yrosos los fareu benignes e dolços: O senyora que altra malaltia sera a vostra merce presentada qui no es metge al mon qui la (quila) emparas de guarir: sino sola vostra senyoria: car es malaltia tan amagada: que ans mata que no sia coneguda. la qual senyora se nomena basques de cor entesa per los maliciosos: O senyora que tant com mes orrible es la dita malaltia tant ab mes dolçor sera per vostra merce tractada: Car los cordials a ella necessaris ab vostres propries mans los pastareu tenint en aquelles los singulars guants guarnits de grana ço es reduint los a memoria aquella feruent caritat e amor que lo senyor fill vostre ha agut a natura humana: venint en lo present mon per pendre mort per donar als mortals: O senyora y quin restaurant sera aquest tant singular: no es veri al mon qui dauant li stiga: E vostra merce visitant los dits malalts turmentats per dolorosa e maliciosa tristicia: darlos ha vostra senyoria aquesta medicina primer de totes coses: dient los. ¶ Gustate et videte quoniam suauis est dominus: beatus vir qui sperat in eo: Volent dir. O miserables maliciosos qui axi teniu lo cors e la anima malalts e morts per les coses temporals les quals en sufficiencia hauer no podeu deixau aqueixos pensaments tastau e asaboriu la amor diuina e vejau quant es dolç nostre senyor deu que axis dona largament als peccadors: que per ells a saluar offir la vida: O quant seran benauenturats los qui en la clemencia sua posen tota sa sperança: e a ell remetran la venjança de les injuries sues: e perdonaran a sos proismes deposant tota malicia per amor de nostre senyor deu: lo qual los aconsolara molt largament si a sa magestat remeten totes coses. E aquells que indurits en sa malicia volen entendre en venjançes venen souint en grans aterraments e minues: E per çous consell fills que fujau a tal malaltia que porta en si infinits mals: e liga lome ab ligams no coneguts. E axi catiu e sens nengun merit lo porta al mort eternal: hon sera turmentat sens nenguna pietat: puix ab malicies continues haura despes la vida sua. O senyora que los dits malalts vehent se axi piadosament esser tractats per vostra senyoria e tement los grans perills e laços que de aquella malaltia se segueixen: desijosos de salut ab gran fe e deuocio diran a vostra merce. ¶ Domina quis potest euadere laqueos istos. Volent dir: Senyora y qui pora escapar dels ligams de aquesta cruel malaltia: Dau nos consell e ajuda metgessa excellent: E vos senyora dir los eu. ¶ Quis quis amat filium meum: mundum non diligit. Volent dir: Aquell qui ama verdaderament lo meu fill auorrex lo mon e no ama res que de ell sia: e lauors es franch de tots los ligams de malaltia: E sabuda per les gents la gran fama de les curacions que vostra senyoria fa de tanta diuersitat de malalties: presentar vos nan vna altra no menor que les passades: la qual se nomena pleuresis entesa per desobediencia: E axi com lo dit pleuresis lo principal senyal que te de mort es lo escupir de la sanch: axi senyora los desobedients menysprearan la sanch e mort del vostre excellent fill no volent se humiliar per amor sua: ne fer lo per ell manat: ans volran seguir la propria voluntat en totes coses: E vos senyora vehent los dits malalts axi propinques a la mort: posaruos eu aquells guants guarnits de blau en les mans vostres e tocant los ab molta dolçor tirant los a pensar en lo cel e en la gran gloria que aqui speren los verdaders hobedients: dir los ha vostra senyoria a cascu de ells. ¶ Quantum enim humilior et hobediens fueris: tantum te sequitur altitudo glorie. Volent dir siau certs fills meus que tant com sereu pus humils e hobedients tant vos seguira major altitut de gloria en la vida esdeuenidora: E per çous dich en veritat. ¶ Tolle propriam voluntatem et non erit infernus tibi. Car si cascu (caslu) de vosaltres aparta de si la propria voluntat: e segueix la de aquell qui manar li pot: aquest tal es molt segur de no veure les penes d´infern: Car los vers hobedients per martirs son comptats e lo cami seu es de la terra al cel. Veritat es que los tals hobedients es necessari (necessar) sien morts al mon: e renuncien de cor a totes les coses mundanes: e sobre tot a sos apetits e propris vicis. ¶ Quia qui renunciat omnibus que possidet: et suis moribus non renunciat: non est cristi discipulus. Car qui renuncia a les coses que posseheix o posseir poria: e sos mals costums no renuncia no pot esser deixeble del redemptor de humana natura ihesus fill meu: E per ço si alegrament sens ansia voleu passar la peregrinacio de aquesta mortal vida prenga cascu de vosaltres lo consell meu qui es aquest. ¶ Nulli placere studeas in vita tua nisi solo deo. Co es que no penseu en plaure a nengu en la vida vostra sino a sol deu: al qual deueu amar e tembre com a donador de vida e de mort: E ab aquestes dolçors senyora los guarreu perfetament els portareu a vera hobediencia.