Mostrando las entradas para la consulta castigats ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta castigats ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas

viernes, 14 de diciembre de 2018

JORNADA TERSERA. NOVELA SÉPTIMA

Tedaldo, enfadat en una amán seua, sen va de Florencia; torne allí después de algún tems disfrassat de peregrino; parle en la dama y li fa reconéixe lo seu error y libre de la mort al seu home, a qui sel habíe acusat de habéli donat mort an ell, y lo reconsilie en los germáns; y después, discretamen, en la seua amán gose.

Ya alabada per tots calle Fiameta, cuan la Reina, per a no pédre tems, rápidamen a Emilia li encomane la narrassió; y ella escomense:
A mí m´agrade torná a la nostra siudat, de aon los dos anteriós narradós s´han apartat. Vull contátos cóm un ressidén nostre va reconquistá a la seua perduda Siñora. 

Ñabíe, pos, a Florencia, un noble jove de nom Tedaldo dels Elisei, que enamorat sobremanera de una Siñora, doña Ermelina, dona de AldobrandinoPalermini, per les seues loables costums va mereixe disfrutá del seu dessich; plaé al que la Fortuna, enemiga dels dichosos, se va oposá. Fore com fore, la Siñora, habén complaít a Tedaldo durán un tems, del tot se va apartá de vóldre embriagál, y no volíe escoltá cap embajada seua, ni tampoc vórel de cap manera. Per naixó ell se va dixá caure a una tristesa fiera, pero teníe de tal manera selat lo seu amor que dingú creíe que ésta fore la raó de la seua melancolía; y después de que de diferentes maneres se habíe ingeniat mol en reconquistá l´amor que sense culpa seua li pareixíe habé perdut, y trobán en vano tota molestia, se va disposá a alluñás del món (per a no alegrá an aquella que lo vée consumís).
Y agarrán tots los dinés que va pugué amprá, secretamen, sense di cap paraula ni a amics ni a paréns, mes que sol a un compañ seu que tot u sabíe, sen va aná y va arribá hasta Ancona, fénse cridá Filippo de San Lodeccio, y trabán allí coneiximén en un ric mercadé, va entrá al seu servissi y en un barco jun en ell sen va aná cap a Chipre. Les seues costums y maneres van agradá tan al mercadé que no sol li va assigná un bon jornal, sino que lo va fé lo seu sossio en part y ademés gran part dels seus negossis los hi va ficá entre les máns, y los va portá tan be y en tanta solissitut que en pocs añs se va fé un ric mercadé y ben famós. En estos negossis, encara que moltes vegades sen enrecordare de la cruel Siñora y encara siguere traspassat per l´amor y mol dessichare torná a vórela, va tíndre tanta constansia que durán sat añs va vénse aquella batalla. Pero va passá que, sentín un día a Chipre cantá una cansó que fée tems ell habíe compost, aon se contabe l´amor que li teníe a la seua Siñora y lo plaé que de ella gosabe, pensán que no podíe sé que ella lo haguere olvidat, en tan dessich de torná a vórela se va inflamá que, no podén patíu mes, se va disposá a torná a Florencia.
Y ficats en orden tots los seus assuntos, va vindre sol en un criat seu a Ancona, aon habén arribat les seues coses, les va enviá a Florencia un amic del anconés sossio seu, y ell, de amagatóns, com un peregrino que vinguére del san Sepulcro, en lo seu criat va arribá; y una vegada a Florencia, sen va aná a una fondeta que dos germáns teníen prop de la casa de la seua Siñora. Y aon primé va aná va sé a la porta de la casa de ella per a vórela si podíe; pero va vore les finestres y les portes tancades, pel que se va pensá que habíe mort o que se habíe mudat de allí. Mol pensatiu, sen va aná a casa de sons germáns, als que va vore tots vestits de negre, de lo que se va extrañá mol. Sabénse tan cambiat pel disfrás y lo tems que fée que no estabe allí, com no podríe sé reconegut fássilmen, se va arrimá a un sabaté y li va preguntá per qué aquells anaben vestits de dol. A lo que lo sabaté va contestá:
- Van vestits de dol perque no fa ni quinse díes que un germá seu que fée mol tems que no estabe aquí, que teníe per nom Tedaldo, va morí; y me pareix enténdre que han probat a la justíssia que un que té per nom Aldobrandino Palermini, que está a la presó, lo va matá perque estabe enamorat de la seua dona y habíe tornat disfrassat per a está en ella. Se va extrañá mol Tedaldo de que tan se li assemellare algú que fore pres per nell y li va doldre la desgrássia de Aldobrandin, y habén sentit que la Siñora estabe sana y salva, sén ya de nit, ple de diferéns pensaméns, sen va entorná cap a la fonda, y después de sopá a lo mes amún de la casa va aná a dormí en lo seu criat. Allí, tan per los mols pensaméns que li assaltaben com per la duresa del llit y potsé per la sena, que habíe sigut justeta, ya ere mijanit y encara Tedaldo no habíe pogut adormís, pel que, están despert, li va paréixe cap a la mijanit sentí que desde la teulada o tellat de la casa baixabe gen a la casa, y después per les bades de la porta de la cámara va vore cap vindre una llum cap allí. Pel que, arrimánse a les reixetes, va escomensá a mirá qué ere alló y va vore a una jove mol hermosa en un cresol a la ma vinín cap allí en uns atres tres homes, que habíen baixat de la teulada, y después de fes algunes festes los uns als atres, va di un de ells a la jove: 
- Ya podem, Déu sigue loat, está segús, perque sabém sert que la mort de Tedaldo Elisei ha sigut achacada per sons germáns a Aldobrandino Palermini, y ell ha confessat y ya está escrita la senténsia, pero debém seguí callán perque si alguna vegada se sap que ham sigut natros estarém en lo mateix perill que está ara Aldobrandino.
Y dit aixó, en la dona, que mol contenta se va mostrá en aixó, van baixá y sen van aná a dormí. Tedaldo, sentit aixó, va escomensá a considerá cuáns y quins eren los errors en que podíe caure la men dels homes, pensán primé en sons germáns, que a un extrañ habíen plorat y sepultat al seu nincho, y después acusat a un inossén per falses sospeches, y en testigos no verdadés habél portat cap a la mort, y ademés de alló en la severidat sega de les leys y dels seus rectós, que moltes vegades, com solíssits investigadós de la verdat, en crueldats fan probá lo fals y se diuen ministres de la justíssia y de Déu cuan són ejecutós de la iniquidat y del dimoni. Después de aixó, a la salvassió de Aldobrandino va atansá los seus pensaméns y va considerá lo que debíe fé. Y en cuan se va alsá pel matí, dixán al criat, cuan li va paréixe adecuat sen va aná ell sol a la casa de la seua Siñora y, trobán per cassualidat uberta la porta, va entrá a dins y va vore a la seua Siñora assentada per enterra a una saleta que ñabíe a la planta baixa; y estabe plena de plos y de amargura; y casi se va ficá a plorá de compassió; y arrimánse li va di:
- Siñora, no tos atribuléu; la vostra pas está prop.
La Siñora, al sentíl, va eixecá la cara y, plorán, va di:
- Bon home, paréixes un peregrino forasté; ¿qué saps tú de la pas ni de la meua aflicsió? 
Va contestá entonses lo peregrino:
- Siñora, yo soc de Constantinopla y fa poc que hay arribat aquí enviat per Déu a convertí les vostres llágrimes en rissa y a librá de la mort al vostre home. 
- ¿Cóm - va di la Siñora - si eres de Constantinopla y ressién arribat aquí saps quí som lo meu home y yo?
Lo peregrino, escomensán desde lo prinsipi, li va contá tota la história de la angustia de Aldobrandino y li va di quí ere ella, cuán tems fée que estabe casada y atres moltes coses que ell mol be sabíe dels seus assuntos, pel que la Siñora se va maravillá mol y tenínlo per un profeta se va aginollá als seus peus, rogánli per Déu que, si habíe vingut a salvá a Aldobrandino que se donare pressa perque quedabe poc tems. Lo peregrino, mostránse com un san, va di: 

- Siñora, eixequéutos y no ploréu, y escoltéu be lo que vach a dítos, y guardéutos de contálay may a dingú. Déu me ha revelat que la tribulassió en la que estéu tos ha sobrevingut per un gran pecat que vau cometre fa tems, que Déu ha volgut que purguéu en part en esta angustia y del que vol que tos enmendéu: si no, per naixó recauréu en una pena mol mes gran.

Va di entonses la Siñora:

- Siñó, hay pecat mol y no sé de quin pecat vol Déu que me enmenda, y per naixó, si u sabéu, diguéumel y faré tot lo que puga per a enmendám. 

- Siñora - va di entonses lo peregrino - , be sé quin es y no tol preguntaré per a sabéu milló, sino que diénlo vos mateixa tindréu mes remordimén. 

Diguéume, ¿ton enrecordáu de habé tingut algún amán?

La Siñora, al sentí aixó, va dixá eixí un gran suspiro y se va maravillá mol, pensán que dingú u sabíe, a no sé que desde que habíen matat an aquell que va sé enterrat com Tedaldo se haguere propalat o escampat algo per algunes paraules indiscretamen dites per un amic de Tedaldo, que sabíe de alló; y va contestá:

- Vech que Déu tos amostre tots los secretos dels homes, y per naixó estic disposada a no ocultátos los meus. Es verdat que a la meua juventut vach amá mol al desventurat jove que han matat y han donat la culpa al meu home. La seua mort hay plorat perque me dol, pel que, per mol rígida y fura que me mostrara en ell abáns de la seua partida, ni la seua partida ni la seua llarga aussénsia ni la seua desventurada mort han pogut may arrancámel del cor.
A lo que va di lo peregrino:

- Al desventurat jove que han matat no lo vau vóldre vos, sino a Tedaldo Elisei. Pero diguéume, ¿quina va sé la raó per la que tos vau enfadá en ell? ¿tos va ofendre en algo? Y la Siñora li va contestá:

- No, may me va oféndre, pero la raó del enfado van sé les paraules de un malparit flare en lo que me vach confessá una vegada, perque cuan li vach parlá del amor que an aquell li tenía y de la intimidat que tenía en ell, me va fótre lo cap tan calén que encara me espante, diénme que si no me abstenía de alló aniría a la boca del dimoni a lo mes fondo dels inferns y siría condenada al foc etern. De aixó me va entrá tanta temó que del tot me vach disposá a no vóldre gens mes la seua intimidat; y per a apartá consevol ocasió, ni la seu carta ni la seua embajada vach volé ressibí; encara que crec que si haguere perseverat mes (perque sen va aná desesperat y lo vach vore consumís com fa la neu al sol), la meua dura dessisió se haguere doblegat o belcat perque datre dessich mes gran no tenía al món. 
Va di entonses lo peregrino:
- Siñora, éste es lo únic pecat que ara tos atribule o apene. Sé firmemen que Tedaldo no tos va forsá en res; cuan tos vau enamorá de ell per la vostra propia voluntat u vau fé, agradántos ell, y cuan vos mateixa vau volé va vindre a vos y va gosá de la vostra intimidat, en la que en paraules y en obres tan agrado li vau mostrá que, si primé tos amabe, mes de mil vegades vau fé redoblá lo seu amor. Y si aixina va sé, com sé que va sé, ¿quina raó podíe móuretos a apartál tan rígidamen? 
Eixes coses s´han de pensá abáns de fes, y si creguéreu que debíeu arrepentítos com de algo mal fet, no féles. Tal com ell se va fé vostre, vos tos vau fé seua. Si ell no haguere sigut vostre, podríeu habé fet tot lo que haguéreu vullgut, com ama, pero vóldre arrebatáli a vos que éreu seua ere un robo y cosa reprobable si aquella no ere la voluntat de ell. Pos hau de sabé que yo soc flare y per naixó coneixco totes les seues costums; y si parlo de elles una mica libremen per al vostre profit no estará mal en mí com estaríe en uns atres; y tos parlaré de estos usaches per a que de ara en abán milló los conegáu del que pareix que hau fet hasta ara. 
Ñabíe abáns flares santíssims y homes de valor, pero los que avui se diuen flares, y per naixó volen sé tinguts, no tenen res de flare, mes que la capa, y ni siquiera ésta es de flare perque si per los fundadós dels flares van sé triades primes y míseres y de teles bastes y manifestadores del espíritu que habíe desapressiat les coses temporals cuan se embolicáe lo cos en tan vil vestit, avui se les fan amples y forrades y satinades y de teles finíssimes y los han donat forma cortessana y pontifical per a no avergoñís de pavonejás en ells a les iglesies y a les plasses com en los seus vestits fan los seglás; y com en lo esparavel lo peixcadó se ingenie en agarrá als rius mols peixos de una tongada, aixina estos, en les amplíssimes guirnaldes embolicánse, a moltes santurrones, moltes viudes, a moltes atres dones néssies y homes se ingenien en agarrá deball, y de alló se ocupen en mes gran solissitut que de cap atre ejercicio. Y mentres los antics dessichaben la salvassió dels homes, estos dessichen a les dones y les riqueses, y tot lo seu empeño han ficat y posen en assustá o esbarrá en palabrería y en pintures les mens dels sabocs y en enseñáls que en les limosnes se purguen los pecats y en misses, per a que an aquells que per cobardía (no per devossió) se han fet flares, y per a no passá penúries ni fam, éste los envíe lo pá, aquell los envíe lo vi, aquell atre los done la pitansa per l'alma dels seus morts. Y sertamen es verdat que les almoines y les orassións purguen los pecats, pero si los que los fan veiguéren a quí los fan o los coneguéren, abáns los guardaríen per an ells o los aventaríen als gorrinos. Y com saben que contra menos gen sigue posseedora de una gran riquesa, a mes toquen, tots en charrades y en espáns se ingenien en tráurels als demés alló que dessichen per an ells sols. Reproben als homes la lujuria per a que, apartánse de ella los reprobats, per als que reproben se quedon les dones; condenen la ussura y les ganansies injustes per a que, sén restituídes an ells, puguen fes les capes mes amples, comprá obispos y atres prelatures mes grans en alló que han enseñat que portaríe a la condenassió a qui u tinguere. Y cuan de estes coses y de atres moltes que caussen escándol sels reprén, en contestá «féu lo que diém y no lo que fem» creuen que tenen digna descárrega de tan pes, com si los fore mes possible a les ovelles sé constáns y de ferro que als pastós. Y cuáns ne ñan de aquells a qui donen tal resposta que no la entenen de la manera en que la diuen, mols u saben. Volen los flares de avui que faiguéu lo que diuen, aixó es, que ompligáu les seues bosses de dinés, los confiéu los vostres secretos, observéu castidat, perdonéu les afrentes, tos guardéu de parlá mal de dingú: coses totes bones, totes honestes, totes santes; ¿pero per a qué? Per a podé fé ells lo que, si los seglás u fan, no podrán fé. ¿Quí no sap que sense dinés la dropina, gossina o vagansia no pot durá? Si en los teus gustos te gastes los dinés, lo flare no podrá haraganejá o gossejá; si ten vas en les dones de la roglada los traurás lo puesto als flares; si no eres passién y perdones les afrentes, lo flare no se atrevirá a vindre a casa teua y contaminá a la teua família. ¿Per qué seguíxco? Se acusen ells mateixos tantes vegades com abáns los oyéns se excusen de aquella manera. ¿Per qué no se queden a casa si no creuen podé sé abstinéns y sans? O si volen dedicás an aixó, ¿per qué no seguíxen aquelles santes paraules del Evangelio

Fáiguen aixó primé y enseñon después als demés. 

Hay vist a la meua vida galantejadós, amadós, visitáns no sol de les dones seglás sino de les monges y de aquells que mes escándol armen desde los seus púlpitos. ¿Y an estos ham de seguí? Qui aixina fa, fa lo que vol pero Déu sap si u fa prudenmen. Pero si haguérem de consedí lo que lo flare que tos va empendre va di, aixó es, que gravíssim pecat es chafá la fe matrimonial, ¿no u es mol mes gran robáli a un home?, ¿no u es mol mes gran matál o enviál al exili rodán o redolán pel món com un bolo de riu? Aixó u consedirá consevol. Lo tíndre intimidat un home en una dona es un pecat natural; robáli o matál o expulsál ve de la maldat del espíritu. Que li vau robá a Tedaldo ya abáns tos u hay demostrat, arrebatántos vos mateixa de ell cuan tos habíeu fet seua per la vostra espontánea voluntat. Ademés, tos dic que, pel que a vos respecte, lo vau matá per habé fet tot lo nessessari (mostrántos cada vegada mes cruel) per a que se matare en les seues propies máns. Vos sou la culpable del seu exili y de que haygue caminat rodán pel món sat añs, no se pot negá. Aixina que mol mes gran pecat hau cometut en consevol de estes tres coses dites que cometíeu consedínli la vostra intimidat. Pero veigám, ¿es que Tedaldo se va meréixe estes coses? Sertamen que no: vos mateixa u hau confessat; sé que mes que an ell mateix tos vol. Res va sé tan honrat, tan exaltat, tan magnificat per nell com éreu vos sobre consevol atra dona, si se trobabe en part aon honestamen y sense engendrá sospeches sobre vos podíe de vos parlá. Tot lo seu be, tot lo seu honor, tota la seua libertat a les vostres máns ficabe. ¿No ere un noble jove?, ¿no ere mes pincho que tots los seus consiudadáns?, ¿no ere valén en les coses que són propies dels joves?, ¿no ere vullgut, apressiat, ben vist per tots? A res de aixó diréu que no. Entonses ¿cóm, pel que diguere un flaret maniátic, brutal y envejós, vau pugué pendre contra nell una ressolusió cruel? Vos, moguda per les paraules de un flare, que en sertesa debíe de sé algún tragassopes manducadó de cocs, ya u sabéu, y potsé lo que ell dessichabe ere ocupá lo puesto de aon se esforsabe en traure a un atre. Este pecat es aquell que la divina justíssia que en justa balansa porte a efecte totes les seues operassións, no ha volgut dixá sense cástic; y aixina com vos sense cap raó tos vau ingeniá en apartátos vos mateixa de Tedaldo, aixina lo vostre home sense raó ha estat y encara está en perill, y vos en esta angústia. 

De esta pena, si voléu sé liberada, lo que tos convé prometí y, sobre tot fé, es aixó: si passe alguna vegada que Tedaldo del seu llarg desterro torno, la vostra grássia, lo vostre amor y la vostra benevolénsia y intimidat li tornaréu y li donaréu aquell estat al que estabe abáns de que vos tontamen creguéreu al lloco flare.

Habíe acabat lo peregrino les seues paraules cuan la Siñora, que atentíssimamen lo escoltabe perque mol verdaderes li pareixíen les seues raóns, y se vée en seguridat castigada per aquell pecat, al sentílay an ell, va di:

- Amic de Déu, bastán be sé que són sertes les coses que diéu y en gran part conec per la vostra enseñansa quí són los flares, que hasta ara han sigut tinguts per mí com a sans; y sense duda coneixco que la meua culpa ha sigut gran en lo que vach fé contra Tedaldo, y si puguera en gust la enmendaría de la manera que me hau dit: pero ¿cóm pot sé? Tedaldo no podrá torná may: está mort, y per naixó lo que no pot fes no sé per a qué u hay de prometre.
Lo peregrino li va di:

- Siñora, Tedaldo no está mort, segóns Déu me revele, está viu y sano y en bon estat si tinguere la vostra grássia.

Va di entonses la Siñora.

- Miréu lo que diéu; que yo lo vach vore mort dabán de casa meua en moltes gaviñetades, y lo vach tíndre an estos brassos y en moltes llágrimes vach bañá la seua carta inerte, lo que van doná peu a que se diguere lo que deshonestamen se ha dit.

Entonses va di lo peregrino:

- Siñora, diguéu lo que digáu tos asseguro que Tedaldo está viu; y si voléu prometí alló en la intensió de cumplíu, espero que lo veigáu pronte.
La Siñora va di entonses:

- U fach y u faré de bona gana; y res podríe passá que me donare tanta alegría que vore al meu home libre y sense mal y a Tedaldo viu.

Li va paréixe entonses a Tedaldo tems de descubrís y de consolá a la Siñora en mes serta esperansa del seu home, y va di:

- Siñora, per a que puga consolátos en relassió al vostre home, un gran secreto nessessito dítos, que cuidaréu de que may mentres viscáu lay manifestéu a dingú. Estaben a un puesto apartat y sols, habénse pres gran confiansa la Siñora en la santidat que li pareixíe tíndre lo peregrino; pel que Tedaldo, traén un anell guardat per nell en sumo cuidado, que la Siñora li habíe donat la radera nit que habíe estat en ella, mostránlay, va di: 

- Siñora, ¿reconeixéu aixó?

En cuan la Siñora lo va vore lo va reconéixe y va di:

- Siñó, sí, yo lay vach doná a Tedaldo fa tems.

Lo peregrino, entonses, ficánse de peu y rápidamen traénse de damún la esclavina y del cap la cogulla, y parlán en florentino, va di:

- ¿Y a mí, me coneixéu?

Cuan lo va vore la Siñora, veén que ere Tedaldo, se va esglayá, en tanta temó com si als morts haguere vist caminá com als vius. 

Tedaldo li va di:

- Siñora, no tingáu temó, soc lo vostre Tedaldo viu y sano y no me hay mort ni me van matá, cregáu lo que cregáu los meus germáns y vos.

La Siñora, tranquilisada una mica, y baixán la veu, y miránlo mes y asseguránse de que aquell ere Tedaldo, plorán se li va aviá al coll y lo va besá, dién: 

- Dols Tedaldo meu, ¡sígues benvingut!
Tedaldo, besánla y abrassánla, va di:

- Siñora, no es ara tems de fémos mes estrets saludos; vull aná a fé que Aldobrandino tos sígue tornat sano y salvo, y espero que abáns de demá per la nit tinguéu noves que tos agradon; si ting sort, com espero, sobre la seua salvassió vull podé víndre esta nit a donátoles en mes tems del que ara ting.
Y giránse se va ficá la esclavina y la capucha, besán un atra vegada a la Siñora y reconfortánla en bona esperansa, se va separá de ella y allá sen va aná aon Aldobrandino estabe empresonat, mes embegut en pensaméns de temó de la inminén mort que de esperansa de futura salut; y com consoladó, en la venia dels carselés, va entrá aon ell estabe y assentánse a la vora de ell, li va di: 

- Aldobrandino, soc un amic teu que Déu te envíe per a salvát y demostrá la teua inossénsia; y per naixó, si vols consedím un don minudet que vull demanát, sense falta abáns de demá de nit, en ves de la senténsia de mort que esperes, sentirás la absolusió. A lo que Aldobrandin va contestá:

- Bon home, ya que de la meua salvassió te preocupes, encara que no te conec ni men enrecordo de habét vist may, tens que sé amic, com dius. Y en verdat lo pecat pel que se diu que ting que sé condenat a mort, may lo hay cometut; mols atres hay fet, que potsé an aixó me han portat. Pero te dic per la temó de Déu aixó: si ell ara té misericórdia de mí, grans coses, no una minuda, faría de bona gana, encara que no u prometiguera; aixina que demana lo que te paregue, que sense falta, si me escapo de ésta, u cumpliré.

Lo peregrino entonses va di:

- Lo que vull no es datra cosa mes que perdonos als cuatre germáns de Tedaldo lo habét conduít an este pun, creénte culpable de la mort de son germá, y que los tingues per germáns y per amics si te demanen perdó.
A lo que Aldobrandín va contestá:

- No saps qué dolsa es la vengansa ni en cuánta forsa se dessiche, pero encara aixina, per a que Déu de la meua salvassió se ocupo, de bona gana los perdonaré y ara ya los perdono, y si de aquí ixco viu y me salvo, per a féu seguiré lo modo que me dígues. Aixó li va agradá al peregrino, y sense vóldre díli res mes, li va rogá que tinguére bon ánimo, que en seguridat abáns de que acabare lo siguién día tindríe notíssia sertíssima de la seua salut. Y separánse de ell sen va aná a la señoría y en secreto a un caballé que la gobernabe li va di aixina: 

- Siñó meu, tots sabém de bona gana empeñámos en fé que la verdat de les coses se conegue, y mes aquells que tenen lo que vos teníu, per a que no patíxguen los cástics los que no han cometut lo pecat y síguen castigats los pecadós. Y per a que alló passo en honor vostre y per a mal de qui u mereix, hay vingut a vos. Com sabéu, hau prossedit severamen contra Aldobrandín Palermini y pareix que hau tingut per sert que ell va sé qui va matá a Tedaldo Elisei, y anéu a condenál, lo que seguríssimamen es fals, com crec que abáns de la mijanit, portán a les vostres máns an aquell jove, tos hauré demostrat.
Lo valén home, que teníe llástima de Aldobrandino, va fé oít a les paraules del peregrino, y explicánli moltes coses sobre aixó, sén lo seu guía, cuan estaben al primé son, als dos germáns de la fonda y al seu criat va apresá a mansalva, y volénlos torturá per a descubrí cóm habíe sigut la cosa, cadaú per separat y después tots juns van confessá habé matat a Tedaldo Elisei. Preguntats per la raó, van di que perque éste a la dona de un de ells, no están ells a la fonda, habíe molestat mol y volgut forsá a que faiguere la seua voluntat.
Lo peregrino, enterat de aixó, en llisensia del gentilhome sen va aná y secretamen va aná a casa de la Siñora Ermelina, y an ella sola (habénsen anat a dormí tots los demés de la casa) la va trobá esperánlo, igualmén en dessich de tíndre bones notíssies del home y de reconsiliás del tot en Tedaldo.
Arrimánse an ella, en alegre gesto, li va di:

- Siñora meua, alégrat, que per sert recuperarás demá aquí sano y salvo al teu Aldobrandino.

Y per a assegurálay mes, li va contá lo que habíe fet. La Siñora no se creíe pugué recuperá a Tedaldo viu, al que creíe habé plorat mort, y vore libre de perill a Aldobrandino, a qui se creíe tíndre que plorá per mort uns pocs díes después, tan alegre com may u va está dingú, afectuosamen va abrassá y besá al seu Tedaldo; y anánsen juns al llit de bona gana van firmá grassioses y alegres paus, prenén la un del atre deleitable alegría. Y al arrimás lo día, Tedaldo, eixecánse, habén ya explicat a la Siñora lo que enteníe fé y rogánli que mol secret u tinguere, un atra vegada en hábit de peregrino va eixí de casa de la Siñora per a podé, cuan fore lo momén, ocupás dels assuntos de Aldobrandino. La señoría, arribat lo día y pareixénli tíndre completa informassió del assunto, rápidamen va liberá a Aldobrandino y pocs díes después als malhechós va fé tallá lo cap aon habíen cometut lo assessinat. Están, pos, libre Aldobrandino, en gran alifara seua y de la seua dona y de tots los seus amics y paréns, y sabén que alló habíe sigut obra del peregrino, lo van portá a casa seua durán tan tems com li apetiguére está a la siudat; y allí, de féli honors y festes que no se acabáen, y espessialmén la dona, que sabíe a quí los hi fée. Pero pareixénli, después de algúns díes, tems de reconsiliá a sons germáns en Aldobrandino, a qui sabíe no sol desacreditats per la seua absolusió, sino tamé armats per la temó, va demaná a Aldobrandino que cumpliguére la seua promesa. Aldobrandino va contestá que estabe disposat. Lo peregrino li va fé prepará un hermós convit per al día siguién, al que va di que volíe que ell en los seus paréns y en les seues dones invitare als cuatre germáns y a les seues dones, afegín que ell mateix aniríe a invitáls de part seua. Lo peregrino enseguida sen va aná a casa dels cuatre germáns, y dirigínlos les paraules que per a tal assunto se requeríen, al final, en raóns irrebatibles fássilmen los va portá a vóldre reconquistá, solisitán lo perdó, la amistat de Aldobrandino, y fet aixó, an ells y a les seues dones a diná en Aldobrandino lo día siguién los va convidá, y ells, de bona gana, creén la seua paraula, van asseptá lo convit.
Aixina, pos, en son demá, a la hora de diná, primé los cuatre germáns de Tedaldo, vestits de negre com anaben, en algúns amics seus van arribá a casa de Aldobrandino, que los esperabe; y allí, dabán de tots aquells que per a acompañáls habíen sigut invitats per Aldobrandino, aviádes les armes an terra, se van ficá en máns de Aldobrandino, demanánli perdó pel que contra ell habíen fet. Aldobrandino, plorán compassivamen, los va ressibí y besán a tots a la boca, gastán poques paraules, totes les afrentes ressibides va perdoná. Después de ells, les germanes y les dones totes vestides de dol van vindre, y van sé ressibides per la Siñora Ermelina y les atres grans Siñores. Van sé magníficamen servits al convit tan los homes com les dones, pero flotabe al aire la melancolía pel ressién doló que estabe repressentat en los vestits oscurs dels paréns de Tedaldo. La invensió y la invitassió del peregrino habíe sigut censurada per mols, y ell sen habíe percatat. Tal com u habíe dessidit, vingut lo tems, se va ficá de peu, y encara minján los demés la fruita, va di: 

- Res ha faltat an este convit per a que fore alegre mes que Tedaldo, a qui hau tingut continuamen en vatros pero no lo hau conegut. Tol mostraré. Y traénse de damún la esclavina y tota la roba de peregrino se va quedá en jubón de tafetán verd, y tots maravillats lo van mirá y examiná mol tems abáns de que algú se atreviguere a creure que ere ell. Tedaldo los va parlá dels seus paréns, de les coses passades entre ells, de los seus acsidéns; pel que son germáns y los demés homes, tots plens de llágrimes de alegría, van corre a abrassál, y lo mateix después van fé les dones, tan los paréns com los no paréns, menos doña Ermelina. 

Veén aixó Aldobrandin, va di:

- ¿Qué es aixó, Ermelina? ¿cóm es que no u selebres com les atres dones? 

Y, sentínla tots, la Siñora li va contestá:

- No ne ña cap que en mes agrado li haygue fet festes o les hi faigue que les que li faré yo, perque mes que cap atra li está obligada, considerán que per nell te hay recuperat; pero les deshonestes parladuríes de cuan plorabem al que creíem que ere Tedaldo, fan que me retínga.
Aldobrandino li va di:

- ¡Aném, aném!, ¿creus que yo crec als que lladren? Procurán la meua salvassió ya ha demostrat que alló eren falsedats, sense contá en que may u vach creure: eixécat enseguida, ves a abrassál.

La Siñora, que datra cosa no dessichabe, no va tardá en obeí en alló al home; pel que, eixecánse com habíen fet los demés, abrassánlo ella, li va fé alegres festes. Esta liberalidat de Aldobrandino mol los va agradá als germáns de Tedaldo y a tots los homes y dones que allí estaben, y consevol barrunto que hagueren tingut per los cotilleos que habíen sentit, en aixó va desapareixe. Habén, pos, selebrat tots a Tedaldo, ell mateix va esgarrá los vestits negres que portaben sons germáns y les de les germanes y cuñades, y va volé que se portaren atres robes y después de vestís, mols cans y balls se van fé y atres passatems; per estes coses, lo convit, que habíe tingut un escomensamén algo silensiós, va tíndre un final sonat. Y en grandíssima alegría, aixina com estaben, sen van aná a casa de Tedaldo y allí van sopá per la nit, y mols díes después, seguín del mateix modo, van continuá la festa. Los florentinos durán mols díes com a ressussitat y assombrosa cosa van mirá a Tedaldo; y mols, y hasta los germáns, encara dudaben sobre si ere ell o no, y no su creíen del tot ni potsé su hagueren cregut durán mol tems si un cas que va passá no haguere arribat a aclaríls quí habíe sigut lo mort; que va sé este: 

Passaben un día uns soldats de Lunigiana dabán de casa de Tebaldo, y veénlo, van aná a trobál, diénli:

- ¡Bons los tingue Faziuolo!

A lo que Tedaldo, en presénsia de sons germáns, va contestá: 

- Me hau pres per un atre.

Ells, al sentíl parlá, se van avergoñí y li van demaná perdó, dién: 

- En verdat que tos assemelléu, mes que may ham vist assemellás dingú a un atre, a un camarada nostre que se diu Faziuolo de Pontriémoli, que va vindre aquí fa uns quinse díes o poc mes y may ham pogut sabé qué va sé de ell. Be es verdat que mos maravillabem del vestit perque ell ere, com u som natros, mersenari.

Lo germá gran de Tedaldo, al sentí aixó, va aná cap an ells y los va preguntá quin vestit portabe aquell Faziuolo. Ells lay van di y se va trobá que lo assessinat anabe pressisamen vestit com díen ells; pel que, entre aixó y atres siñals, se va aclarí que lo mort habíe sigut Faziuolo pres per Tedaldo, pel que se van dissipá les sospeches de sons germáns y de consevol atre. Tedaldo, que habíe tornat riquíssim, va perseverá en lo seu amor y sense que la Siñora se enfadare mes en ell, discretamen obrán, mol tems van disfrutá del seu amor. Déu mos dixo chalá del nostre.

tersera jornada novela octava

jueves, 29 de febrero de 2024

Lexique roman; Far, Fair, Faire

Far, Fair, Faire, v., facere, faire. 

Ben volgra, s'esser pogues, 

Tot lo mal qu' ai fag desfar, 

E 'l bes, qu' ieu non ai fag, far. 

(chap. literal: Be vullguera, si puguere sé, tot lo mal que hay fet desfé, y lo be, que yo no hay fet, fé.)

Cadenet: Ben volgra.

Je voudrais bien, si ce pouvait être, défaire tout le mal que j'ai fait, et faire le bien que je n'ai pas fait.

Que que m comandetz a faire, 

Farai, qu' en aissi s cove; 

Mas vos non o faitz ges be 

Que m fassatz tot jorn maltraire.

B. de Ventadour: Amors e que. 

Quoi que vous me commandiez à faire, je ferai, vu qu'ainsi il convient; mais vous ne faites pas cela bien que vous me fassiez toujours souffrir.

Dona, que cuidatz faire 

De mi que vos am tan?

B. de Ventadour: Quan la doss' aura. 

Dame, que pensez-vous faire de moi qui vous aime tant? 

Part. pas. Del bastiment que fait i es. Tit. de 1075.

(chap. Del bastimén que fet (hi) está.)

Du bâtiment qui y est fait.

Leials amors a dreit faita.

Cadenet: S'anc fui. 

Loyal amour justement fait. 

ANC. FR. Ne sai que faz, ne sai ù sui... 

Quar je vos faz bien à savoir. 

Fables et cont. anc., t. IV, p. 162 et 3.

Placé devant un verbe, c'est une sorte d'auxiliaire actif. Le grec et le latin l'ont employé très rarement dans ce sens, mais il est fort ordinaire dans les langues de l'Europe latine.

Ai! quantas vetz plor lo dia, 

E quantas vetz me fai rire

L' amors!

Augier: Per vos belha.

(chap. Ay! Cuántes vegades ploro al día, y cuántes vegades me fa (enriure o) riure l'amor.) 

Ah! combien de fois je pleure le jour, et combien de fois l'amour me fait rire! 

Tu cumuniras ou cumunir me faras. Tit. de 960. 

Tu avertiras ou avertir me feras. 

Fez lo lo reis e sa charcer gitar. Poëme sur Boèce.

Le roi le fit jeter en sa prison.

Cent donas ai faitas plorar.

(chap. Hay fet plorá a sen dones.)

P. Vidal: Neus ni gel. 

J'ai fait pleurer cent dames.

Ieu l'en farai estar vencut.

Rambaud d'Orange: Er quan sembla.

Je l'en ferai être vaincu.

Quan malautia 'l bat, 

Fan li far donatio.

P. Cardinal: Tartarassa. 

Quand maladie le frappe, lui font faire donation. 

La barba ly a faita far.

Chronique des Albigeois, col. 33. 

Lui a fait faire la barbe. 

Impers. Lai, quant fai lo dous auratge. 

Arnaud de Marueil: Belh m'es quan. 

Là, quand il fait le doux zéphyr. 

Mas pueys fez gran bonassa. V. de S. Honorat. 

Mais après il fit grande bonace.

ANC. FR. En dreit midi esteit, si faseit grant chalor. 

Roman de Rou, v. 4627. 

Le jour fut bel et cler, et feit moult beau temps.

Monstrelet, t. III, fol. 39.

Ce verbe sert à exprimer l'action de la copulation.

S' ab si us colga, faitz l'o be.

(chap. Si en ella tos colgue, féulay be; colgá deball dels llansols del llit.)

T. d'Aimeri de Peguilain et d'Elias d'Uisel: N Elias.

Si avec elle elle vous couche, faites-le lui bien.

ANC. FR. Meinte feiz as od mei jéu, 

Unkes jamès ceo ne me fis.

Roman de Rou, v. 5789. 

Pas ne feray comme la turterelle, 

Ains sembler vueil au rossignol du bois; 

Car aussi tost qu'a fait de sa femelle, 

Sifflant s'en va et lui monstre son aesle. 

Œuvres d'Alain Chartier, p. 806.

Voyez dans le Cimbalum Mundi la note sur la page 94, liv. XIX: faire, employé comme chez les Latins, quand ils disaient: facere in re venerea. L'espagnol dit: hazer lo (hacerlo). Desperriers, dans ses Contes, dit faiseur dans le sens de hazer (hacer), et emploie le ou cela pour exprimer l'idée de lo. Les Latins se servaient à peu près de même du pronom ille; voyez Scaliger sur Catulle, carmine 8, et D. Herald sur res illas d'Arnobe, liv. III. (Cimbalum Mundi, p. 207.) 

Loc. Mas bonamen m'a fait perdon.

Pons de Capdueil: Ges per la. 

Mais bonnement m'a fait pardon. 

D'amor no m par qu'om puesca far meitat.

Arnaud de Marueil: Tot quant ieu. 

D'amour il ne me paraît qu'on puisse faire moitié. 

Pois be sai que m fariatz secors.

R. Bistors: Ar agues. 

Puis je sais bien que vous me feriez secours. 

Non deu esser piatos a far justicia d'aquel que o a servit.

(chap. No déu sé piadós a fé justissia d' aquell que su (s'ho) mereix; se ho ha mereixcut.)

Liv. de Sydrac, fol. 133.

Ne doit être compatissant à faire justice de celui qui l'a mérité.

E 'ls cavalier fan li carieira.

Roman de Jaufre, fol. 35. 

Et les chevaliers lui font chemin.

Digas m'en lo ver,

Si s'en fai res a movre ni apondre.

Izarn Rizols: Aylas tan suy. 

Dites-m'en le vrai, s'il s'en fait chose à écarter et à ajouter.

Ieu vos am mais mil tans no fatz parven.

Arnaud de Marueil: Aissi cum selh.

Je vous aime plus mille fois autant que je ne fais semblant.

D'aquesta patz qu' an faita li duy rey.

(chap. D'esta pau (o pas) que han feta los dos reys.) 

Bertrand de Born: Pus li baron.

De cette paix qu'ont faite les deux rois.

Ela no fay pas a blasmar. Liv. de Sydrac, fol. 35.

Elle ne fait pas à blâmer.

Pauc se fai rire ab plorar.

(chap. Poc se fa (porten) riure en plorá.)

Pistoleta: Manta gent.

Rire se fait peu avec pleurer. 

Seiner, a vostra volontat,

Faitz d'els e de me, dis Taulat.

Roman de Jaufre, fol. 64.

Seigneur, à votre volonté, faites d'eux et de moi, dit Taulat.

Neguna ab leis no s fai.

Gui d'Uisel: Estat aurai. 

Nulle avec elle ne se compare. 

Fai se vas el, baiza 'l tres vetz.

Arnaud de Carcasses: Dins un verdier. 

Se penche vers lui, le baise trois fois. 

Ara, dis el, er faitz de plan 

De me o de vos atrasaitz.

Roman de Jaufre, fol. 19. 

Maintenant, dit-il, ce sera fait pleinement de moi ou de vous sans retard.

C'om no us auzes retraire 

Quant us faitz que deschauzitz.

Bertrand de Born: S' abrils e. 

Qu'on ne vous osât reprendre quand vous ne faites que les malotrus.

ANC. FR. Tant li prumet par sun engin 

Ke la blandist par sa parole, 

K'ele la crut, si fist que fole. 

Marie de France, t. II, p. 71. 

Loc. prov. Apres la plueia, fara bel.

Amanieu des Escas: Dona per cui.

Après la pluie, il fera beau.

Conduytz e deportz, joys e dos

Son tornat en: si t fas, faras. 

Bernard de Venzenac: Iverns. 

Repas et plaisir, joie et don sont tournés en: si tu fais, tu feras.

Quar qui mal fai mal pren.

(chap. Pos (ya que) qui mal fa, mal pren.)

Pons de Capdueil: Ja non er hom. 

Car qui mal fait mal prend.

Loc. affirm. Avenir? Dieus o volgues!

No pot lo? per Dieu, si fai.

A. Plagues: Be volgra. 

Arriver? Dieu le voulût! Ne le peut-il? par Dieu, si fait.

Quelquefois ce verbe supplée le verbe précédent auquel il se rapporte.

N' am mais la belha fadia 

Qu'el don d'autra no faria.

Berenger de Palasol: Totz temeros. 

J'en aime mieux le beau refus que je ne ferais le don d'une autre.

Per que m par que dur dos tans 

Us mes no fazia us ans.

Aimeri de Peguilain: Mantas vetz. 

C'est pourquoi il me paraît qu'un mois dure deux fois autant que ne faisait un an.

Quar miels quier hom un don, quant es petitz, 

No fai un gran, don tug son enveyos.

Gui d'Uisel: Ges de chantar.

Car on demande mieux un don, quand il est petit, qu'on ne fait un grand, dont tous sont envieux. 

ANC. FR. Unques fors vus fame n'amai 

Ne jamès autre ne ferai.

Marie de France, t. 1, p. 282. 

Lués aiment plus et livre et marc 

Qu'il ne facent Jehan ne Marc.

Fables et cont. anc., t. 1, p. 321.

ANC. ESP.

De todo mio Reyno los que quisieren far... 

Quiscadauno dellos bien sabe lo que ha de far.

Poema del Cid, v. 899 et 1145.

Otro si puede el papa sus decretales far... 

Señora, pues yo digo de casamiento far.

Arcipreste de Hita, cop. 136 et 1300. 

ANC. CAT. Far, faire. CAT. MOD. Fer. ESP. MOD. Hacer. PORT. Fazer. 

IT. Fare. (chap. fé: fach, fas, fa, fem, féu, fan; fet, fets, feta, fetes.)

2. Fag, Faig, Fait, s. m., lat. factum, fait, action.

Que s fass' ab bos fagz grazir.

Gaubert, Moine de Puicibot: Be s cuget. 

Qu'il se fasse affectionner avec bonnes actions. 

Los faitz qu'om ditz d'Alixandr' en contan.

Aimeri de Peguilain: En aquelh temps. 

Les faits qu'on dit d'Alexandre en racontant. 

Loc. Una non es en fag ni en semblan

Qu' encontra vos, mi valgues un clavelh. 

Guillaume de S. Didier: Aissi cum es.

Une n'est en fait ni en apparence qui, en comparaison de vous, me valût un clou.

- Actes des apôtres. V. et Vert., fol. 78.

Trobam els fagz dels apostols.

(chap. Trobam als fets dels apostols.)

Nous trouvons aux actes des apôtres.

- Acte, fait de la copulation.

De foll esgart ve hom a fol parlar et a foll tocar, e de foll jogar a bayzar, e de bayzar al fag. V. et Vert., fol. 18.

De fol regard on vient à fol parler et à fol toucher, et de fol jouer à baiser, et de baiser au fait.

CAT. Fet. ANC. ESP. Fecho. ESP. MOD. Hecho. PORT. Facto, feito. 

IT. Fatto. (chap. Fet, fets; valensiá: llibre dels feyts, feits; aragonés feito, com a la jota famosa en cheso.)

3. Sobrefait, s. m., haut-fait, excès.

Li just... chastiat de lor sobrefaiz. Trad. de Bède, fol. 48.

(chap. Los justos... castigats per los seus “sobrefets” : exesos.)

Les justes... châtiés de leurs excès.

4. Factor, Faitor, s. m., lat. factor, créateur. 

En prezensa de lor faitor. Trad. de Bède, fol. 27.

En présence de leur créateur.

- Facteur, chargé d'affaires.

Alcunz vayletz, que los Lombartz apelon factors, si tenon cambi de moneda. L'Arbre de Batalhas, fol. 193.

Aucuns agents, que les Lombards appellent facteurs, s'ils tiennent change de monnaie. 

Procuradors, actors, factors.

Actors, factors et messadgers specials.

Tit. de 1273. DOAT, t. CXXV, fol. 68 et 88. 

Procureurs, agents, chargés d'affaires. 

Agents, chargés d'affaires et messagers spéciaux. 

CAT. ESP. PORT. Factor. IT. Fattore. (chap. Factor; factó es un atra paraula, com p. ej. La genética es un factó que influíx a la salut.) 

5. Faitona, s. f., façon.

Anc hom d' aytal faitona no fon.

Sordel: Lo reproviers. 

Oncques homme ne fut de telle façon.

6. Faitis, adj., bien fait, agréable.

Pus ma boca parla sens, 

E mos chantars es faitis.

P. Cardinal: Pus ma boca. 

Puisque ma bouche parle sens, et mon chanter est agréable.

Es grass' e grossa e faitissa. 

Raimond l'écrivain: Senhors l'autr'ier. 

Est grasse et grosse et agréable. 

ANC. FR. Faitisse estoit et avenant,

Je ne sais fame plus plaisant.

Roman de la Rose, v. 1249.

Qu'ele iert bien parlant et faitice.

Fables et cont. anc., t. 1, p. 101. 

Je les aporte toz fétis.

Crieries de Paris. 

Certes, Marot, il est faitis.

Li gieus de Robin et de Marion.

7. Facultat, s. f., lat. facultatem, faculté, bien.

La facultat dels bens e qualitat de las dichas personas.

Statuts de Provence, BOMY, p. 128. 

La faculté des biens et qualité desdites personnes. 

Totas sas facultatz bailet a Fabia, papa, per donar als paubres.

Cat. dels apost. de Roma, fol. 24.

Tous ses biens bailla à Fabian, pape, pour les donner aux pauvres.

CAT. Facultat. ESP. Facultad. PORT. Facultade. IT. Facoltà, facoltate, facoltade. (chap. Facultat, tamé la de una universidat, com la de filossofía y lletres de Saragossa, aon vach estudiá filología inglesa; facultats, v. facultá: faculto, facultes, faculte, facultem o facultam, facultéu o facultáu, faculten; facultat, facultats, facultada, facultades.) 

8. Afar, Afaire, s. m., affaire.

Sapcha qu' en breu la veyrai, 

Si trop grans afars no m rete.

P. Rogiers: Tant ai mon.

Qu'elle sache que bientôt je la verrai, si très grande affaire ne me retient.

Quan vos cug dire tot mon afaire, 

Amors m'o tolh, que m fai aitan temer.

Arnaud de Marueil: En mon cor. 

Quand je pense vous dire toute mon affaire, amour, qui me fait tant craindre, m'en empêche. 

Pero quascus sap son afar.

Pistoleta: Manta gent. 

Pourtant chacun sait son affaire.

- Métairie, domaine.

L' afars de Frontonh.

Tit. du XVe siècle. Arch. du Roy., J. 303.

La métairie de Fronton.

- Condition, fortune.

Una toza de paure afar. V. de S. Honorat. 

Une jeune fille de pauvre condition. 

Mantas vetz puei' om de bas afaire. 

Perdigon: Aissi com cel. 

Maintes fois il élève homme de basse condition.

- Qualité.

En mos ditz totz sos afars abays, 

Per esproar de quascun son semblan.

B. de Ventadour: Quan la fuelha. 

Dans mes discours je rabaisse toutes ses qualités, pour éprouver de chacun son opinion.

- Copulation.

Qui a afar am sa molher,... 

Per son plazer solamen, 

Adoncs pecca venialmen.

(chap. Qui té assunto en sa mullé, dona, per son plaé solamén, entonses peque venialmén.)

Brev. d'amor, fol. 118. 

Qui a affaire avec sa femme,... pour son plaisir seulement, alors il pèche véniellement.

ANC. FR. La langue des trouvères aussi conserva longtemps masculin ce mot.

S' apensa conment porra fère 

Privéémeut le son afère.

Roman du Renart, t. I, p. 103. 

Que les affaires les plus embrouillez et plus troublez y fussent un peu appaisez et rassis. Amyot, Trad. de Plutarque. V. de Pompée.

ANC. CAT. Afaire. CAT. MOD. Afer. IT. Affare. (N. E. En castellano se usa la palabra affaire, galicismo; chap. assunto; literalmén signifique “a fé”.)

9. Sobrafar, s. m., surcroît d'affaires, extrême souci.

Non pot (poi) estar alegres ni joios,

Mas sobrafars m'en tol ma benenansa.

P. Vidal: Quant hom onratz. 

Je ne puis être allègre ni joyeux, mais extrême souci m'en ôte mon contentement.

10. Faciaria, s. f., bail, location.

Loc. Aquel que ten ma terra a faciaria.

Trad. du Code de Justinien, fol. 79. 

Celui qui tient ma terre à location.

11. Fazendar, v., faire, former. 

Part. pas. loc. Plus n' ai pres joi e salut

C' anc no 'n pres d' Alda Rotlan, 

E sui aissi fazendatz.

(N. E. Estos versos se los podría recitar Juan o Joan Roig, del Mercadona, a su mujer.)

B. Zorgi: Atressi com lo.

J'en ai pris joie et salut plus que Roland n'en prit jamais d'Aude, et je suis ainsi fait.

12. Fazenda, s. f., affaire, occupation, action.

Aquel om qui fara la mia fazenda contra la mia volontat.

Trad. du Code de Justinien, fol. 7. 

Cet homme qui fera mon affaire contre ma volonté.

El cor no vol que fas' autra fazenda

Mas sol d'amor.

(chap. Y lo cor no vol que faiga datra faena, sino sol d'amor.) 

Guillaume d'Anduse: Be m ditz. 

Le coeur ne veut que je fasse autre affaire excepté d'amour.

Empero aytals personas son ben soven esvelhadas a las fazendas del setgle. V. et Vert., fol. 12. 

Pour cela telles personnes sont bien souvent éveillées aux affaires du siècle.

Greu esta savi ses fasenda. Libre de Senequa. 

Le sage reste péniblement sans occupation. 

Loc. Qui aytal messatge tramet a cort no fay be sas fazendas.

V. et Vert., fol. 88. 

Qui transmet tel message à la cour ne fait pas bien ses affaires.

- Faisances, redevance.

Totas las terras et totz los boscx et totas las fasendas qu'ieu avia, ni demandar podia. Tit. de 1215. DOAT, t. CXXXVIII, fol. 264.

Toutes les terres et tous les bois et toutes les faisances que j'avais, et pouvais demander.

- Chose (faite).

Dieus que comensamens es de tota fazenda.

Folquet de Marseille: Vers Dieus.

Dieu qui est commencement de toute chose.

- Façon, manière.

Chantat n'ai d'autra fazenda.

Raimond de Miraval: Chans cant non. 

J'en ai chanté d'autre façon.

ANC. FR. Non à ceste heure n'avons aultre faciende.

Rabelais, liv. IV, nouv. prol.

Depuis ayant esté plusieurs fois envoyé vers lui pour diverses faciendes.

Mémoires de Sully, t. 1, p. 228. 

ANC. CAT. Facenda. ANC. ESP. Facienda. ESP. MOD. Hacienda. 

PORT. Fazenda. IT. Faccenda. (chap. Hassienda, hassiendes, propiedats; tamé la agensia tributaria.)

13. Fazedura, s. f., ouvrage.

Car nos em fazedura d'el meteis.

Trad. de l'Ép. de S. Paul aux Ephésiens. 

Car nous sommes l'ouvrage de lui-même.

14. Fazement, s. m., action, fait.

Cant pausam nostre estude en orazo ab lo fazement de bonas obras.

Trad. de Bède, fol. 27.

Quand nous mettons notre étude en oraison avec le fait de bonnes œuvres.

ANC. ESP. Facimiento. PORT. Fazimento. IT. Facimento.

15. Faseire, Fazedor, s. m., faiseur, fabricateur.

Payre e governayre e faseire de totas creaturas. Philomena.

Père et gouverneur et faiseur de toutes créatures. 

S'ie us semblava fazedor.

G. Riquier: Al pus noble.

Si je vous semblais faiseur.

Ce mot sert à indiquer l'action de la copulation.

Ye us am, donc parria

Que us fos fazedor.

G. Riquier: L'autre jorn. 

Je vous aime, donc il paraîtrait que je vous fusse faiseur.

- Adj. Devant être fait, à faire.

Penedensa non es fasedoira solament per paraula.

Trad. de Bède, fol. 50.

Pénitence n'est pas devant être faite seulement par parole.

Fay atrempadamen las chausas que son fazedoyras.

Regla de S. Benezeg, fol. 9. 

Fait modérément les choses qui sont à faire.

ANC. FR. Diex des Diex dont ge sui faisierres... 

Mais dès que je n'en suis faisierres. 

Roman de la Rose, v. 19282 et 5741. 

CAT. Faedor. ANC. ESP. Facedor. ESP. MOD. Hacedor. PORT. Feitor. 

IT. Facitore. (chap. lo que u fa, los que u fan, la que u ha fet, les que u están fen, no solem fé aná la probable paraula: faedó, faedós, faedora, faedores, sino autó, autós, autora, autores.)

16. Fazendier, adj., travailleur, industrieux.

Mas de bordir son fazendier. 

Marcabrus: Al departir. 

Mais ils sont industrieux de jouer.

Anc non vistes de mas ta fazendiera. 

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 88. 

Oncques ne vîtes autant travailleuse de mains.

- Faiseur, agent.

Us non lai n' esta fazendiers.

Giraud de Borneil: S'anc jorn. 

Un faiseur n'en demeure là. 

Pels fazendiers del mostier. Trad. de la Règle de S. Benoît, fol. 35.

Par les agents du monastère. 

PORT. Fazendeiro. IT. Faccendiere.

17. Afazendar, v., occuper.

Part. pas. Tota la noit e 'l dia nos te afazendatz. Guillaume de Tudela.

Toute la nuit et le jour nous tient occupés. 

Mentre a la cassa ero afazendatz.

Roman de Fierabras, v. 3497.

Tandis qu'ils étaient occupés à la chasse. 

Car, ayssi o dit lo savi: Yeu no soy tan segurs co cant soy sols, ni tan afazendatz co cant soi ocios.

V. et Vert., fol. 55. 

Car, ainsi le dit le sage: Je ne suis si sûr comme quand je suis seul, ni si occupé comme quand je suis oisif. 

IT. Affaccendare. (chap. Afaená; afaenat, afaenats, afaenada, afaenades : qui té molta faena, está ocupat, ocupats, ocupada, ocupades; atrafegat, atrafegats, atrafegada, atrafegades.)

18. Faitura, s. f., lat. factura, façon, tournure.

Trobei toza benestan,

Simpl' e de bella faitura,

Sos aignels gardan.

Gui d'Uisel: L'autre jorn. 

Je trouvai jeune fille avenante, simple et de belle façon, gardant ses agneaux.

Port el cor, on que m'estey, 

Sa beutat e sa faitura.

B. de Ventadour: Lanquan vey. 

Je porte au coeur, où que je sois, sa beauté et sa tournure.

ANC. FR. Par sun gent cors, par sa faiture. 

Roman de Tristan. F. Michel, t. II, p. 26. 

Vostre biau cors, vostre faiture, 

Demande le droit de nature. 

N. rec. de fables et cont. anc., t. II, p. 377.

CAT. ANC. ESP. Factura. ESP. MOD. Hechura. PORT. Factura, IT. Fattura.

(chap. Factura, factures, de fé, per ejemple la factura o fabricassió de un pantano; un atre significat es: un papé aon se espessifique una cantidat per materials, treball, etc; v. facturá: facturo, factures, facture, facturem o facturam, facturéu o facturáu, facturen; facturat, facturats, facturada, facturades.)

19. Afaitar, Afachar, v., affaiter, dresser, disposer, habituer.

Vos, Don falconier, 

Gardatz vostre mestier 

D' afaitar los falcos, 

Que dema sian bos. 

Vos, que tenetz l' austor, 

Siatz en gardador,

E afachas los si

Que sian bos al mati.

Arnaud de Marsan: Qui comte vol. 

Vous, Dom fauconnier, observez votre métier d'affaiter les faucons, que demain ils soient bons. Vous, qui tenez l'autour, soyez-en soigneux, et affaitez-les de sorte qu'ils soient bons au matin. 

Austor, cant es saurs, e tersol, 

Devem ab colom afaitar.

Deudes de Prades, Aux. cass.

L'autour, quand il est saur, et le tiercelet, nous devons dresser avec le pigeon.

Dans une loi de Jacme II, roi de Mayorque, on trouve au sujet du faucon:

Quod praedictae aves, fervidae existant ad volandum et complete faciendum ea ad quae fuerunt affeitatae.

Du Cange, t. I, col. 213.

- Préparer, apprêter.

Part. pas. Dotzena de motoninas afaitadas. 

(chap. La dotsena de pells de cordé preparades - curtides, seques.)

Lo cuer de buou afaitat.

(chap. Lo cuero (la pell) de bou (buey) preparat – curtit, sec.)

Cartulaire de Montpellier, fol. 113 et 114.

La douzaine de peaux de mouton apprêtées. 

Le cuir de boeuf apprêté.

- Orner, embellir, parer.

Combatre no s deu hom que 'l genser e 'l mielhs fayta 

Es que sia el mon, e que gensers afaita 

Tot quan fai segon pretz.

Guillaume de S. Didier: Pus tan mi. 

On ne se doit pas contester qu'elle est la plus gente et la mieux faite qui soit au monde, et que plus gente elle embellit tout ce qu'elle fait selon mérite. 

Part. pas. Tant soi del tot ten afaitat.

Aimeri de Peguilain: Can qu' eu. 

Tant je suis du tout bien paré.

ANC. FR. Que ma dame m'a fait regret 

Que j'ai affaitié mon chienet.

Fables et cont. anc., t. IV, p. 319. 

Une colombe qu'il avoit affaictée à manger des pois emmiellés en ses oreilles.

Œuvres d'Alain Chartier, p. 350. 

Haubers é helmes afaitier.

Roman de Rou, v. 12460. 

CAT. Afaytar, afeytar. ANC. ESP. Afeitar. PORT. Affeitar. IT. Affaitare. (chap. Afeitá, afaitá: u diém en lo sentit de rasurá lo pel; tamé com una amenassa: t' afaitaré, afeitaré.)

20. Afaitament, s. m., manière, façon, parure, ajustement.

En Velaic foron masti, 

Seguon l' afaitamen cani.

P. Cardinal: Tan son valen. 

Ils furent mâtins en Velai, selon la manière du chien.

Ab sos bortz e am sos afaitamens de sa jolivetat.

Liv. de Sydrac, fol. 42. 

Avec ses folies et avec ses ajustements de sa joliveté.

ANC. FR. Une dame qui mult valeit

De beauté et d' enseignement 

Et de tut bon affeitement.

Marie de France, t. I, p. 368.

S' esbaï de sa grant biauté 

Et de son grant afaitement. 

N. rec. de fables et cont. anc., t. I, p. 135. 

Moult vaut un poi d' afaitement.

Roman du Renart, t. 1, p. 86.

ANC. IT. Affattamento.

21. Affachador, s. m., apprêteur, corroyeur, tanneur.

Voyez Du Cange, t. I, col. 213; Carpentier, t. I, col. 99.

Del mestier de sabatiers e d' affachadors.

Tit. de 1267, Arch. du Roy., J. 303.

Du métier de cordonniers ou de corroyeurs.

22. Desafaitar, v., déparer.

Gensers afaita 

Tot quant fai, segon pretz, que ren non dezafaita.

Guillaume de S. Didier: Pus tan mi. 

Plus gente elle embellit tout ce qu'elle fait, selon mérite, de manière qu'elle ne dépare rien.

ANC. FR. Vus parlez cum désafaitée.

Roman de Tristan. F. Michel, t. II, p. 15. 

ANC. ESP. Desafeitar. PORT. Desaffeitar.

23. Afaitanhar, v., affecter, occuper.

Lo joy que mi n' atayna, 

Tot mos cuiatz afaitanha.

G. Rudel: Quan lo rius. 

La joie qui m'en presse, affecte entièrement mes pensées.

24. Faissonar, v., former, façonner.

Fig. Ab color vermelh' e blanca 

Fina beutatz vos faissona.

P. Vidal: Car' amigua. 

Avec couleur vermeille et blanche pure beauté vous façonne.

Ins en mon cor ieu vos faisson aital. 

Arnaud de Marueil: L' ensenhamentz. 

Au-dedans de mon coeur je vous façonne telle.

- Retracer, représenter, peindre.

Gentils dompna valens, no us aus lauzar,

Ni faissonar vostra beutat plazen.

Blacasset: Si m fai amors.

Gentille dame méritante, je ne vous ose louer, ni retracer votre beauté agréable.

Part. pas. Ai! belh cors cars, gen noiritz,

Adregz e gen faissonatz.

Aimeri de Peguilain: Mantas vetz. 

Ah! beau corps cher, gentiment nourri, adroitement et gentiment formé.

Substantiv. Quan me vi 'l gen faissonada. 

J. Estève: Ogan ab freg.

Quand me vit la bien façonnée.

ANC. ESP. Faccionar. (chap. facsioná, descriure les facsions: facsiono, facsiones, facsione, facsionem o facsionam, facsionéu o facsionáu, facsionen; facsionat, facsionats, facsionada, facsionades.)

25. Faisso, s. f., forme.

Aissi cum a sas faissos

Dieus, del tot creaire, 

Fetz lo premier paire.

(chap. Aixina com a la seua imache (a les seues facsions) Deu, creadó de tot, va fé lo primé pare: Adán.)

Guillaume de S. Didier: Aissi cum. 

De même que Dieu, créateur du tout, fit le premier père à ses formes.

Quan mir vostras faissos

E 'ls belhs huels amoros.

B. de Ventadour: Lo gens temps.

Quand je contemple vos formes et les beaux yeux amoureux.

Sesta bon' erba que us ai dicha

Per nom, e per faisso descricha.

Deudes de Prades, Auz. cass.

Cette bonne herbe que je vous ai dite par nom, et par forme décrite.

- Figure, image.

Ie 'l vi cobrir sa faisso 

Qu'anc no m poc dire razo.

B. de Ventadour: Acosselhatz. 

Je lui vis couvrir sa figure de manière que oncques ne me put dire raison.

Fig. Ins el cor port, domna, vostra faisso, 

Que m chastia qu' ieu no vir ma razo. 

Folquet de Marseille: En chantan. 

Au-dedans du coeur, dame, je porte votre image, qui m'avertit que je ne tourne ma raison.

- Manière, façon.

Coinda e gaia ab avinens faissos.

Pistoleta: Ar agues ieu. 

Gracieuse et gaie avec agréables manières.

Son assemblat en tan bella faisso 

Qu' om no i pot neys pessar meliurazo. 

Aimeri de Peguilain: Mantas vetz. 

Sont assemblés en si belle façon qu'on ne peut même y rêver amélioration.

CAT. Facció. ANC. ESP. Facion. ESP. MOD. Facción. PORT. Feitio. 

ANC. IT. Fazione. (chap. facsió, facsions; forma, formes; imache, imaches.)

26. Afaissonar, v., façonner, former.

Pel frug afaissonar

Naisson fuelhas naturalmen.

Nat de Mons: Al noble rey. 

Les feuilles naissent naturellement pour former le fruit.

Part. pas. E 'l bel cors blanc e le... 

E 'l miels afaissonat. 

Berenger de Palasol: Ab la fresca. 

Et le beau corps blanc et lisse... et le mieux façonné.

IT. Affazzonare.

27. Desfaissonar, v., déformer, défigurer.

Cel qui tot chan desfaissona 

Mon douz petit son torn en bram.

Pierre d'Auvergne: Ab fina joia. 

Celui qui défigure tout chant tourne mon doux petit son en criaillerie.

Part. pas. Diversas guizas so de cauzas desfayssonadas et estranhas.

Eluc. de las propr., fol. 33. 

Diverses manières sont de choses défigurées et étranges.

28. Desfayssonament, s. m., difformité. 

Aquesta mostruozitat o desfayssonament.

Eluc. de las propr., fol. 33. 

Cette monstruosité ou difformité.

29. Affectar, v., lat. affectare, affecter, désirer.

Part. prés. Volens et affectans provezir al salut.

Tit. de 1366. DOAT, t. XLIV, fol. 178. 

Voulant et désirant pourvoir au salut. 

CAT. ESP. Afectar. PORT. Affectar. IT. Affettare. (chap. Afectá.)

30. Effeit, s. m., lat. effectus, effet. 

Aver... fermetat, efficacia e effeit en cascun cas.

Tit. de 1310. DOAT, t. CLXXIX, fol. 230.

Avoir... stabilité, efficacité et effet en chaque occasion.

CAT. Efecte. ESP. Efecto. PORT. Effeito. IT. Effetto. 

(chap. Efecte, efectes; 

https://viaje-literario-iglesias-espana.blogspot.com/2022/11/xxv-excerpta-ex-libris-gestorum.html an este texto ix efecte “E per se duhir (dos paraules separades) aquesta legacio al desigat efecte, nostra partida per anar aqui, Deu volent, sera molt presta.”  

y “quae ea tempestate Cataloniae regnum vastaverunt”)

31. Effectiu, adj., lat. effectivus, effectif.

Substant. Quar motas autras (conjonctios) ne pot hom trobar, ayssi cum son la continuativa... effectiva, adjunctiva.

Leys d'amors, fol. 101. 

Car on peut en trouver beaucoup d'autres (conjonctions), ainsi que sont la continuative... l'effective, l'adjonctive.

CAT. Efectiu. ESP. Efectivo. PORT. Effectivo. IT. Effettivo. (chap. Efectiu, efectius, efectiva, efectives; que produíxen un efecte.)

32. Efficacia, s. f., lat. efficacia, efficacité.

A autant de efficacia. Fors de Béarn, p. 1088.

A autant d'efficacité. 

Per els ha efficacia nigromancia. Eluc. de las propr., fol. 12.

Par eux la nécromancie a efficacité.

Non aio efficacia ni valor.

Tit. de 1472. DOAT, t. CXXIII, fol. 123. 

N'aient efficacité ni valeur. 

CAT. ESP. Eficacia. PORT. IT. Efficacia. (chap. Eficassia, eficassies.)

33. Efficaci, adj., lat. efficacem, efficace.

En vertut efficaci.

Tit. du XIIIe siècle. DOAT, t. IX, fol. 31.

En vertu efficace. 

CAT. Eficas. ESP. Eficaz. PORT. Efficaz. IT. Efficace. (chap. Eficás, eficasos; eficás, eficases.)

34. Ineficax, adj., lat. inefficax, inefficace. 

Aital absolucion ineficax sia e vana.

Statuts de Montpellier du XIIIe siècle.

Que telle absolution soit inefficace et vaine. 

CAT. Ineficas. ESP. Ineficaz. PORT. Inefficaz. IT. Inefficace. (chap. ineficás, ineficasos; ineficás, ineficases.)

35. Eficientia, s. f., lat. efficientia, puissance efficiente.

Comuna per eficientia a totas tres personas.

En virtut et eficientia.

Eluc. de las propr., fol. 5 et 156. 

Commune pour la puissance efficiente à toutes les trois personnes.

En force et puissance efficiente. 

ESP. Eficiencia. PORT. Efficiencia. IT. Efficienza. (chap. Efissiensia, efissiensies.)

36. Eficient, adj., lat. efficientem, efficient.

Cauza eficient.

Per volontat de Dieus precipient o eficient.

Eluc. de las propr., fol. 194 et 6.

Cause efficiente.

Par volonté de Dieu ordonnante ou efficiente. 

CAT. Eficient. ESP. Eficiente. PORT. IT. Efficiente. (chap. efissién, efissiens, efissienta, efissientes.)

37. Dificiencia, s. f., manquement. 

Perseveran en be, ses dificiencia.

Eluc. de las propr., fol. 10.

Persévérant en bien, sans manquement.

38. Deficient, adj., lat. deficientem, manquant.

Aytal humor es en els deficient.

Eluc. de las propr., fol. 195. 

Telle humeur est manquante en eux. 

CAT. Deficient. ESP. IT. Deficiente. (chap. defissién, defissiens, defissienta, defissientes; que falte, que no ne ña prou, com lo servell dels catalanistes aragonesos y dels de fora d'Aragó.)

39. Defectuositat, s. f., défectuosité.

Defectuositat et antiquitat.

Eluc. de las propr., fol. 106. 

Défectuosité et antiquité. 

IT. Difettuosità.

40. Defectuos, adj., défectueux, vicieux.

Nulla generacio es de tot perfiecha, mas es defectuosa.

(chap. Cap (nula : 0) generassió es del tot perfecta, sino que es defectuosa.)

Eluc. de las propr., fol. 3. 

Aucune génération n'est en tout parfaite, mais est défectueuse.

CAT. Defectuos. ESP. PORT. Defectuoso. IT. Difettuoso. (chap. Defectuós, defectuosos, defectuosa, defectuoses; que té defectes, que li falte algo, com a Manuel Riu Fillat, que li falte un bull, o dos. Ignacio Sorolla Vidal, l'imbéssil aragonés catalanista, doctoret en sossiollingüística, se 'n aprofite d' este grillat per a les seues webs, com “xarxes” o “la franja”, com la del meu cul.)

41. Defectiu, adj., lat. defectivus, défectif.

Anar... ysshamens es defectius.

Si Dieus podia haver ira ni penitencia, la sua gloria seria defectiva.

Leys d'amors, fol. 97 et 129.

Aller... est également défectueux.

Si Dieu pouvait avoir ire et repentance, la sienne gloire serait défective. CAT. Defectiu. ESP. PORT. Defectivo. IT. Difettivo. (chap. que té un defecte, o mes defectes.)

Difettivo.

42. Sufficiencia, s. f., lat. sufficientia, suffisance.

Quar el ha per si tota sufficiencia.

Eluc. de las propr., fol. 5.

Car il a par soi toute suffisance.

CAT. ESP. Suficiencia. PORT. Sufficiencia. IT. Sufficienzia. (chap. Sufissiensia, sufissiensies.)

43. Sufficient, adj., lat. sufficientem, suffisant, convenable.

Sia de bona lana e de sufficien.

(chap. Que sigue de bona y sufissienta llana; correcta, convenién.)

Tit. de 1351. DOAT, t. CXLVI, fol. 218.

Soit de bonne et de suffisante laine.

En bons et sufficientz et convenables... locs.

Tit. de 1319. DOAT, t. XXXVIII, fol. 230. 

En bons et suffisants et convenables... lieux.

CAT. Suficient. ESP. Suficiente. PORT. IT. Sufficiente. (chap. sufissién, sufissiens, sufissienta, sufissientes; correcte, convenién, etc.)

44. Sufficientments, Sufficienmen, adv., suffisamment.

La deu fermar sufficientments. Cout. de Condom.

(chap. La deu assegurá sufissienmen.)

La doit assurer suffisamment.

Non avia gens per combatre sufficienmen.

(chap. No ñabíe prou gen per a combatre o combatí; sufissienmen)

Cat. dels apost. de Roma, fol. 121.

N'avait pas suffisamment gens pour combattre.

CAT. Suficientment. ESP. Suficientemente. PORT. IT. Sufficientemente.

45. Offici, s. m., lat. officium, office, état, profession, emploi.

Que lo jutges et l' actors e 'l reus, cadaus d'aquels, adobre son offici.

Trad. du Code de Justinien, fol. 13.

Que le juge et le demandeur et le défendeur, chacun de ceux-là, remplisse son office.

Mals mestiers e lagz officis e deshonestas obras.

La boca d'ome si a dos officis: gostar, so es manjar et beure, e parlar.

V. et Vert., fol. 17 et 19.

(chap. La boca del home té dos ofissis: gustá (tastá), aixó es minjá y beure, y parlá.)

Mauvais métiers et laides professions et œuvres déshonnêtes.

La bouche de l'homme a deux emplois: goûter, c'est-à-dire manger et boire, et parler.

- Cérémonie religieuse.

Divinal offici se celebrara.

Fors de Béarn, p. 1089. 

Le divin office se célébrera. 

L'offici de la missa.

(chap. L'ofissi de la missa.) 

Eluc. de las propr., fol. 128. 

L'office de la messe.

CAT. Ofici. ESP. Oficio. PORT. Officio. IT. Offizio, uffizio. (chap. Ofissi, ofissis; en lo cas de la missa, v. ofissiá: ofissio, ofissies, ofissie, ofissiem u ofissiam, ofissiéu u ofissiáu, ofissien; sacramén ofissiat, ofissiats, missa ofissiada, ofissiades.)

46. Official, Huficial, Officiau, s. m., lat. officialis, employé, officier.

Claustriers, contra priors e contra abbatz et officials.

V. et Vert., fol. 26.

Cloîtriers, contre-prieurs et contre-abbés et officiers.

Huficials, bos gardadors.

Nat de Mons: Al bon rey. 

Officiers, bons gardiens. 

Aytals son los uficials que servisson els ostals dels rix homes.

V. et Vert., fol. 14. 

Tels sont les officiers qui servent dans les hôtels des hommes puissants.

- Official.

L' officiau de Bordeu.

Tit. de 1413 de S. Eulalie de Bordeaux.

L' official de Bordeaux.

- Adject., auxiliaire, officieux.

Nas es membre oficial, d'ayre atractiu et expulsiu.

Eluc. de las propr., fol. 40.

Le nez est membre auxiliaire, attractif et répulsif de l'air.

CAT. ESP. Oficial. PORT. Official. IT. Officiale, offiziale, ufficiale, uffiziale.

(chap. ofissial, ofissials, ofissiala, ofissiales.)

47. Officier, s. m., officier.

A totz autres officiers et ministres de nostre dit seignor lo rey.

(chap. A tots los atres ofissials y ministres de nostre dit siñó lo rey.)

Ord. des R. de Fr., t. XV, p. 635.

A tous autres officiers et ministres de notre dit seigneur le roi.

Nengun viguier, baile, subviguier, ni autre officier.

(chap. Cap veguer, baile, subveguer, ni datre ofissial.)

Statuts de Provence. Masse, p. 174. 

Nul viguier, bailli, sous-viguier, ni autre officier. 

CAT. Officier.

48. Ufficialier, s. m., fonctionnaire. 

Ciutada e ufficialier de Tholoza.

(chap. Siudadá y funsionari de Tolosa, Toulouse.)

Leys d'amors, fol. 130. 

Citadin et fonctionnaire de Toulouse.

49. Officina, s. f., lat. officina, officine, atelier, laboratoire, boutique.

Pueys en las autras officinas.

V. et Vert., fol. 59. 

Puis dans les autres officines. 

Fig. En aquest cor ha doas officinas, so es entendemen e volontat.

V. et Vert., fol. 59. 

Dans ce corps il y a deux officines, c'est entendement et volonté.

- Chapelle.

Bastic temple miravilhos 

Et ab diversas officinas.

Brev. d'amor, fol. 49.

Il bâtit un temple merveilleux et avec diverses chapelles.

Autar et officinas an de denfra bastit. V. de S. Honorat. 

(chap. Altá o altar y ofissines han a dins bastit, construít.) 

Autel et chapelles ils ont bâti au-dedans. 

CAT. ESP. Oficina. PORT. IT. Officina. (chap. Ofissina, ofissines.)

50. Perfar, Perfaire, v., lat., perficere, parfaire, achever, terminer.

Perfar lo negoci. Cat. dels apost. de Roma, fol. 177. 

(chap. Acabá, perfecsioná, lo negossi; perfecte : ben acabat, perfecsionat.)

Achever l'affaire.

Subst. Comensars non es vertuz, mas lo perfaires.

Trad. de Bède, fol. 42. 

Commencer n'est pas vertu, mais l' achever.

Part. pas. Pois qu'el dos que fa l'us hom al autre es perfeitz, non pot esser desfaitz.

Trad. du Code de Justinien, fol. 97.

Après que le don qu'un homme fait à l'autre est parfait, il ne peut être défait.

(N. E. Santa Rita, Santa Rita, lo que se da no se quita.)

ANC. FR. A parfaire ce que il avoit encommencié.

Rec. des hist. de Fr., t. V, p. 240. 

Tout marché d'amour, quoy qu'il monte, 

Se parfait sans deniers à Dieu.

Coquillart, p. 37.

PORT. Perfazer.

51. Perfectio, s. f., lat. perfectio, perfection.

Segon la sanctetat e la perfection de la fe. V. et Vert., fol. 5.

(chap. Segons la santidat y la perfecsió de la fe.)

Selon la sainteté et la perfection de la foi. 

Loc. En la montanha auta de perfectio.

(chap. A la montaña alta de perfecsió; allí está Carlitos Puigdemont, puch de monte; podio de monte; podium montibus.)

Lo pus aut gra en la escala de perfectio.

(chap. Lo mes alt graó de la escala de perfecsió.)

V. et Vert., fol. 63 et 100. 

En la haute montagne de perfection.

Le plus haut degré en l'échelle de perfection.

CAT. Perfecció. ESP. Perfección. PORT. Perfeição. IT. Perfezione.

(chap. Perfecsió, perfecsions; v. perfecsioná, perfecsionás.)

52. Perfazement, s. m., achèvement, accomplissement.

Coven oblidar lo perfazement de pechat.

Paraula d' onestat vai en perfazement.

Trad. de Bède, fol. 51 et 8.

Il convient d'oublier l' achèvement du péché.

Parole d' honnêteté va en accomplissement.

(chap. Perfecsionamén, perfecsionamens; fé algo perfecte, acabat.)

53. Perfeit, Perfieit, Perfieg, Perfaig, adj., lat. perfectus, parfait, accompli.

Ni non crezas que neguns hom n' aia istat maistres ni perfaig.

Gramm. Provençal.

Ni ne croyez pas que nul homme en ait été maître et parfait.

Quar an baissatz los perfeitz orgulhos. 

P. Vidal: Ara m' alberc. 

Car ont abaissé les orgueilleux accomplis. 

A perfieit saber.

Nat de Mons: Al bon rey. 

A parfait savoir. 

Non es pas perfeita vertuz.

Trad. de Bède, fol. 53. 

N'est pas parfaite vertu. 

Substant. Sobrarai lo perfieg

Qu'om te per ben apres.

Sordel: Sel que. 

Je surpasserai le parfait qu'on tient pour bien appris.

- Terme de grammaire.

Deu aver V temps... preterit non perfeit, preterit perfeit, preterit plus que perfeit. Gramm. provençal. 

Doit avoir cinq temps... prétérit non parfait, prétérit parfait, prétérit plus que parfait. 

CAT. Perfet. ESP. Perfecto. PORT. Perfeito. IT. Perfetto. (chap. perfecte, perfectes, perfecta, perfectes; pretérit : passat : perfecte, 

plusquamperfecte : mes que perfecte.)

54. Perfeitament, Perfiechamen, adv., parfaitement. 

Bos cristias qui cre perfeitament. Poëme sur Boèce.

Bon chrétien qui croit parfaitement. 

Duptan que non o puesca dir 

Be perfiechamen en romans.

(chap. Dudán (tenín temó) de que no u puga di ben perfectamen en romans, lo chapurriau antic.)

Brev. d'amor, fol. 6.

Craignant que je ne puisse dire cela bien parfaitement en roman.

CAT. Perfectament, perfetament. ESP. Perfectamente. 

PORT. Perfeitamente. IT. Perfettamente. (chap. Perfectamen.)

55. Perficient, adj., lat. perficientem, efficient.

Per so que dit es, appar que cauza material de son es humor fumosa al cervel montant; mas causa formal et perficient es opilacio. 

Eluc. de las propr., fol. 76.

Par ce qui est dit, il apparaît que la cause matérielle du son est humeur fumeuse montant au cerveau; mais la cause formelle et efficiente, c'est

l'opilation.

ESP. IT. Perficiente.

56. Enperfectio, s. m., lat. imperfectio, imperfection.

Mays es gran enperfectio e gran perilh de motz peccatz mortals.

V. et Vert., fol. 80. 

Mais est grande imperfection et grand péril de nombreux péchés mortels.

CAT. Imperfecció. ESP. Imperfección. PORT. Imperfeição. 

IT. Imperfezione. (chap. Imperfecsió, imperfecsions.)

57. Prefeit, s. m., lat. praefectus, préfet.

Cum es illustris, so es prefeitz o pretors. 

Trad. du Code de Justinien, fol. 5.

Comme est illustre, c'est-à-dire préfet ou préteur. 

CAT. Prefecte. ESP. PORT. Prefecto. IT. Prefetto. (chap. Prefecte, prefectes, com Poncio Pilatos.)

58. Befazer, v., lat. benefacere, bien faire.

Part. prés. Subst. Deus donet als befazens sabieza.

Trad. de Bède, fol. 37. 

Dieu donna la sagesse aux bienfaisants. 

ANC. ESP. Bienfacer. PORT. Bemfazer. (chap. Benfé, fé lo be.)

59. Benfag, Benifag, Befat, s. m., lat. benefactum, bienfait.

Mal senes jauzimens,

E senes benfag cozensa.

Gaubert, Moine de Puicibot: Una grans.

Mal sans jouissance, et peine sans bienfait.

Qu'hom prenda

A bon cor per sufficien 

Benifag e guazardo. 

Matfre Ermengaud: Dregz de natura. 

Qu'on prenne à bon coeur pour suffisant bienfait et profit.

Servizi son perdut

E befat desconogut.

Hugues de S. Cyr: Nulha res.

Les services sont perdus et les bienfaits méconnus. 

ANC. CAT. Benfet, benefet. ANC. ESP. Bienfecho. PORT. Bemfeito. 

IT. Benefatto. (chap. Benfet, ben fet, cosa ben feta.)

60. Befachor, Befaytor, s. m., lat. benefactor, bienfaiteur.

Amar de cor son befachor.

Brev. d'amor, fol. 3.

Aimer de coeur son bienfaiteur. 

Amant so befaytor.

Eluc. de las propr., fol. 253. 

Aimant son bienfaiteur. 

ANC. FR. Li tierz soit por mes bienfetors.

Roman du Renart, t. III, p. 299. 

ANC. CAT. Benfactor. ANC. ESP. Bienfechor. ESP. MOD. Bienhechor. 

PORT. Bemfeitor. IT. Benefattore. (chap. Benefactó, benefactós, benefactora, benefactores.)

61. Bonifficacio, s. f., bonification, amélioration.

Am bonifficacio de sas viandas.

Trad. d'Albucasis, fol. 4. 

Avec amélioration de ses aliments. 

IT. Bonificazione.

62. Beneficiar, v., bénéficier, récompenser, donner un bénéfice.

Part. pas. Segon drech e justicia beneficiat. 

Eluc. de las propr., fol. 6. 

Récompensé selon droit et justice.

Lo vicari... beneficiatz.

(chap. Lo vicari... benefissiat: que té un benefissi an aquella iglesia.)

Tit. de 1413 de S. Eulalie de Bordeaux.

Le vicaire... bénéficié.

ESP. Beneficiar. IT. Beneficiare. (chap. Benefissiá, benefissiás: benefissio, benefissies, benefissie, benefissiem o benefissiam, benefissiéu o benefissiáu, benefissien; benefissiat, benefissiats, benefissiada, benefissiades.)

63. Benefic, adj., lat. beneficus, bienfaisant.

Benefica, a nulh enjuriosa. Eluc. de las propr., fol. 179.

Bienfaisante, à nul outrageuse. 

ESP. (benéfico) PORT. IT. Benefico. (chap. Benéfic, benefics, benéfica, benéfiques.)

64. Malfar, v., lat. malefacere, mal faire.

Las malvastatz d'un ric so plus grans que d' un paure, car major a de malfar, aissi cum plus a de poder de be far. Liv. de Sydrac, fol. 25.

Les mauvaisetés d'un riche sont plus grandes que d'un pauvre, car il a plus grand (pouvoir) de mal faire, ainsi comme il a plus de pouvoir de bien faire.

ANC. ESP. Malfecer (malfacer) (chap. malfé, fé lo mal).

65. Malfait, s. m., lat. malefactum, méfait, méchanceté.

Qui cassara engans

Ni malfaitz ni folhors.

J. Estève: Aissi col malanans.

Qui chassera tromperies et méfaits et folies.

Malfaitz los ensenha.

P. Cardinal: Aissi com hom.

Méchanceté les enseigne.

ANC. FR. Des outrages ne des malfais.

Roman du Renart, t. IV, p. 68. 

CAT. Malfet. ANC. ESP. Malfecho. ESP. MOD. Malhecho. PORT. Malfeito. 

IT. Malfatto. (chap. Malfet, malfets; malesa, maleses.)

66. Malafaita, Malafeita, Malafacha, s. f., méfait, délit.

Que la malafaita fos faita palesment.

Trad. du Code de Justinien, fol. 100.

Que le méfait fût fait ouvertement.

Si... a vist hom en la malafeita. Cout. de Condom.

Si... il a vu l'homme dans le délit.

Ni la ciutat no fondriam ni ardriam, ni malafacha no i fariam.

Tit. de 1204. Arch. du Roy., J. 305.

Ni ne renverserions ni ne brûlerions la cité, ni méfait n'y ferions.

Que nos puescam gardar de malafacha.

Tit. du XIIIe siècle. Arch. du Roy., J. 310.

Que nous puissions nous garder de méfait.

CAT. Malafeta. IT. Malafatta. (chap. Malesa, maleses; delit, delits.)

67. Malfazeire, Malfasedor, s. m., malfaiteur.

Lo malsfazeire, aqui hon a fach mal.

Liv. de Sydrac, fol. 17.

Le malfaiteur, là où il a fait mal. 

Murtrier o laire o malfaseire.

Charte de Gréalou, p. 106. 

Meurtrier ou voleur ou malfaiteur. 

Sufrir home rebelle e malfasedor.

Les VII Œuv. de miséric. en prov.

Supporter homme rebelle et malfaiteur.

68. Malfaitor, Malfachor, s. m., lat. malefactor, malfaiteur.

Can lhi malfaitor lhi queran merce. 

Liv. de Sydrac, fol. 25. 

Quand les malfaiteurs lui demanderont merci. 

Layset al diable tocar 

Lo malfachor e trebalhar.

V. de S. Honorat. 

Laissa au diable toucher et tourmenter le malfaiteur.

ANC. CAT. Malfeytor. CAT. MOD. Malfactor. ANC. ESP. Malfechor. ESP. MOD. Malhechor. PORT. Malfeitor. IT. Malfattore. (chap. Malfactó, maleán, malfactós, maleans, malfactora, maleanta, malfactores, maleantes.)

69. Mesfar, v., méfaire, offenser, faire offense.

Que perdono a sels que lor mesfaran.

Liv. de Sydrac, fol. 25. 

Qu'ils pardonnent à ceux qui leur feront offense. 

Part. pas. De so qu'aviam nos mesfag.

Brev. d'amor, fol. 101. 

De ce que nous avions méfait.

ANC. FR. Se je vous ai de riens mesfait. Joinville, p. 25.

Ne li meffacent de rien.

Marie de France, t. 1, p. 190. 

Ils ne meffacent ou facent meffaire en aucune manière.

Ord. des R. de Fr., t. XV, p. 25. 

Là où il ne mesfeit ne mesdit jamais d'une parole.

Amyot, Trad. de Plutarque. V. de Lycurgue.

ANC. ESP. Malfacer. PORT. Malfazer. IT. Malfare. (chap. Malfé, fé mal.)

70. Mesfait, Mesfah, Meffaih, s. m., méfait, faute.

Quar mos mesfaitz m'es tan greus e pesans.

Richard de Barbezieux: Atressi cum. 

Car mon méfait m'est si pénible et pesant. 

Fetz volontiers penedensa per emendar lo meffaih.

Cat. dels apost. de Roma, fol. 50.

Fit volontiers pénitence pour réparer le méfait.

Loc. Si lo malvatz home es pres en mesfah. 

Liv. de Sydrac, fol. 24. 

Si le méchant homme est pris en faute. 

IT. Misfatto.

71. Benefici, s. m., lat. beneficium, bienfait.

Desconoyssensa, so es oblidament de Dieu, de sos beneficis.

V. et Vert., fol. 7. 

Ingratitude, c'est oubli de Dieu, de ses bienfaits.

- Bénéfice.

Mercat fazen, vendon o cambion o laysson a lurs nebotz los beneficis e las rendas de S. glieya. V. et Vert., fol. 16.

Faisant marché, ils vendent ou changent ou laissent à leurs neveux les bénéfices et les rentes de sainte église. 

Dels priorats e dels beneficis del dih monestier.

(chap. Dels priorats y dels benefissis del dit monasteri.)

Tit. de 1319. DOAT, t. CXXXII, fol. 333. 

Des prieurés et des bénéfices dudit monastère.

ANC. FR. Cil qui de soi estoit mauvés out tost obliez les benefices que li empereres li ont faiz.

Rec. des hist. de Fr., t. VI, p. 148.

CAT. Benefici. ESP. PORT. Beneficio. IT. Benefizio. (chap. Benefissi, benefissis.)

72. Malefici, s. m., lat. maleficium, maléfice, méfait.

Per sortz o per devis o per devinas o per autres maleficis.

V. et Vert., fol. 16.

Par sortiléges ou par devins ou par devineresses ou par autres maléfices.

Dels maleficis e dels forfags.

Tit. du XIIIe siècle. DOAT, t. CXVIII, fol. 88.

Des méfaits et des forfaits.

CAT. Malefici. ESP. PORT. IT. Maleficio. (chap. Malefissi, malefissis.)

73. Facilitat, s. f., lat. facilitatem, facilité, légèreté.

Tu, scorja la codena... am facilitat. 

Trad. d'Albucasis, fol. 13. 

Toi, écorche la couenne... avec légèreté. 

CAT. Facilitat. ESP. Facilidad. PORT. Facilidade. IT. Facilità, facilitate, facilitade.

74. Difficultat, Defecultat, s. f., lat. difficultatem, difficulté.

Senes deterioratio et difficultat.

Tit. du XIIIe siècle. DOAT, t. CXVIII, fol. 41. 

Sans détérioration et difficulté. 

Aquela causa es pus vertuosa la cal es pus fort e de plus granda defecultat.

L'Arbre de Batalhas, fol. 75. 

Cette chose est plus vertueuse laquelle est plus forte et de plus grande difficulté. 

CAT. Dificultat. ESP. Dificultad. PORT. Difficuldade. IT. Difficultà, difficultate, difficultade.

75. Difficil, adj., lat. difficilis, difficile. 

Greus cauza e difficils seria donar ysshemple de totas.

Leys d'amors, fol. 32.

Serait chose pénible et difficile de donner exemples de toutes.

Per contribuir en las cargas occurrens... si rendon difficils.

Statuts de Provence. BOMY, p. 219.

Pour contribuer aux charges occurrentes... ils se rendent difficiles.

De dificil sanatio. Trad. d'Albucasis, fol. 2.

De difficile guérison. 

CAT. ESP. (difícil) Dificil. PORT. Difficil. IT. Difficile. (chap. Difíssil, difissils, difíssila, difíssiles.)

76. Dificilment, adv., difficilement.

Dificilment si prendo.

Si clavo dificilment.

Eluc. de las propr., fol. 152 et 59. 

Difficilement se prennent. 

Se ferment difficilement.

CAT. Dificilment. ESP. Difícilmente. PORT. IT. Difficilmente. (chap. difissilmen.)

77. Sobredificil, adj., très difficile. 

Jumar... als efans es sobredificil.

Eluc. de las propr., fol. 74. 

Jeûner... est très difficile aux enfants.

78. Refar, v., refaire, réparer, rétablir. 

Totas las ydolas... fes refar.

(chap. Tots los ídolos va fé refé.)

Abr. De l'Anc. et du N.-T., fol. 17.

Fit refaire... toutes les idoles. 

Refarian lo temple. V. de S. Honorat. 

Rétabliraient le temple. 

Si el reffet la maio que fora caeguda.

Trad. du Code de Justinien, fol. 17.

S'il rétablit la maison qui serait tombée.

Fig. A refar la soa domna c'avia perduda. 

V. de Bertrand de Born. 

A refaire la sienne dame qu'il avait perdue. 

CAT. Refer. ANC. ESP. Refacer. ESP. MOD. Rehacer. PORT. Refazer. 

IT. Rifare. (chap. Refé.)

79. Refectio, s. f., lat. refectio, réfection.

Replenir el vespre per refectio de viandas.

Trad. de Bède, fol. 53. 

Se remplir au soir par réfection d'aliments. 

Per pitansa e reffectio de lur cors.

Tit. de 1333. DOAT, t. XLIII, fol. 33. 

Pour pitance et réfection de leurs corps. 

Fig. La spiritual refectio a communion. Doctrine des Vaudois.

La spirituelle réfection par communion.

CAT. Refecció. ESP. Refección. PORT. Refeição. IT. Rifezione. (chap. Refecsió, refecsions.)

80. Refector, Refeitor, Refreydor, s. m., lat. refectorium, réfectoire.

Menan lo en refector on manjavan li fraire. V. de S. Honorat.

Le mènent en réfectoire où mangeaient les frères.

No y aura leu senhor...

Ostal ni refreydor.

P. Cardinal: Quals aventura. 

Il n'y aura bientôt seigneur... hôtel ni réfectoire.

- Couvent.

Mil monge dins refeitor 

Pregan.

Garin d'Apchier: Mos cominals.

Mille moines prient dans le couvent.

Ieu no vuelh refeitors 

Ni reglas.

Giraud de Borneil: Dels bels. 

Je ne veux couvents ni règles. 

CAT. Refector, refetor. ESP. Refectorio. PORT. Refeitorio. IT. Refettorio.

81. Refacier, s. m., regrattier, revendeur.

Poyra la aver per aquel meteyh for qu'el refacier hi aura promes o donat.

Ord. des R. de Fr., t. XVI, p. 135. 

Pourra l'avoir pour ce même pris que le regrattier lui aura promis ou donné.

82. Satisfar, v., lat. satisfacere, satisfaire.

Adonc Pilatz, per satisfar

Al pople.

Brev. d'amor, fol. 164.

Alors Pilate, pour satisfaire au peuple.

Non ay de que te satisfassa.

V. et Vert., fol. 44. 

Je n'ai de quoi je te satisfasse.

- Faire satisfaction, s'acquitter. 

Cuion adonc satisfar de totz lurs peccatz.

V. et Vert., fol. 81. 

Croient alors faire satisfaction de tous leurs péchés. 

CAT. Satisfer. ESP. Satisfacer. PORT. Satisfazer. IT. Satisfare. (chap. Satisfé.)

83. Satisfactio, s. f., lat. satisfactio, satisfaction, dédommagement.

Lai pas nulh hom ses satisfactio.

Guillaume de Mur: D' un sirventes. 

Là ne passe nul homme sans satisfaction.

- Réparation d'une offense.

La vergonha que hom ha de cofessar sos peccatz es gran partida de la esmenda e de la satisfactio a Dieu. V. et Vert., fol. 71.

La honte qu'on a de confesser ses péchés est grande partie de l'amendement et de la satisfaction à Dieu.

Loc. El fara satisfactio de son peccat.

Per aquest peccat lhi covenc a far satisfactio; qui altruy fer, cove que sia feritz o quieira merce. Liv. de Sydrac, fol. 51 et 12.

Il fera satisfaction de son péché.

Pour cette faute lui convint de faire satisfaction; qui autrui frappe, il convient qu'il soit frappé ou demande merci.

CAT. Satisfacció. ESP. Satisfacción. PORT. Satisfação. IT. Satisfazione. (chap. Satisfacsió, satisfacsions.)

84. Satisfazement, s. m., satisfaction.

En recompensacio et en satisfazement.

Tit. de 1270. Arch. du Roy., J. 321.

En compensation et en satisfaction.

IT. Satisfacimento.

85. Forsfar, Forfar, Forfaire, v., du lat. foris facere, forfaire. 

Si non o forsfa et si... o forsfa. Tit. de 1053.

S'il ne le forfait et si... il le forfait.

S'ieu anc res no forfi vas vos.

Arnaud de Marueil: Sel que vos.

Si oncques je ne forfis rien envers vous. 

Si l' om o forfici, e pois no s'en repen. Poëme sur Boèce.

Si l'homme cela forfait, et puis ne s'en repent.

Part. pas. Requeric al abbat qu'elh li rendes, quar no avia res forfayt per qu'elh tengues pres. Philomena. 

Demanda à l'abbé qu'il lui rendît, car il n'avait rien forfait pour qu'il le tînt prisonnier.

- Outrager, offenser, déshonorer.

Aquesta peticio prega nostre Payre que nos perdone nostres forfags ayssi co nos perdonam ad aquells que nos forfan. V. et Vert., fol. 43.

Cette demande prie notre Père qu'il nous pardonne nos offenses comme nous pardonnons à ceux qui nous offensent.

Si 'l forfez tan dont ella s rangures. Poëme sur Boèce. 

Si l'outrageât tant dont elle se fâchât. 

ANC. CAT. Forfar. ANC. IT. Forfare.

86. Forfach, Forfait, s. m., lat. foris factum, forfait, crime, tort. 

Adulteri, qu' es gran forfach.

Trad. d'un Évangile apocryphe. 

Adultère, qui est grand forfait. 

Totz los forfaitz e totas las clamors,

En que m podetz acusar ni retraire, 

Son quar m' auzatz abelhir ni plazer.

Arnaud de Marueil: Si m destrenhetz. 

Tous les forfaits et toutes les clameurs, en quoi vous pouvez m'accuser et reprendre, sont que vous m'osez charmer et plaire. 

ANC. CAT. Forfait. ANC. IT. Forfatto.

87. Forfaitura, Forfachura, s. f., lat. foris factura, forfaiture, crime, tort, faute.

Roma, tant es grans 

La vostra forfaitura.

G. Figueiras: Sirventes vuelh. 

Rome, tant est grande votre forfaiture. 

Per ma gran forfachura, 

Soy estat falhen. 

Un troubadour anonyme: Flors de Paradis. 

Par ma grande faute, j'ai été coupable. 

Loc. Be m volgra mal, s'il fezes forfaitura, 

Ni l'agues dig nulh orguelh ni follia. 

Guillaume de S. Didier: El mon non. 

Je me voudrais bien mal, si je lui eusse fait forfaiture, et lui eusse dit nul orgueil ni folie. 

Ieu non tenc ges per menor forfaitura 

Qu' om fors' els sieus. 

Guillaume de Montagnagout: Per lo mon. 

Je ne tiens point pour moindre forfait qu'on force les siens. 

ANC. CAT. Forfaitura.

88. Desfar, Desfaire, v., défaire, détruire.

Ella medesma telset so vestiment 

Que negus om no pot desfar neienz. 

Poëme sur Boèce. 

Elle-même tissa son vêtement de manière que nul homme ne peut défaire rien.

S' ela m' agues dat lo do 

Que dona non pot desfaire.

Cadenet: A ops. 

Si elle m'eût donné le don que dame ne peut détruire.

Mortz, que desfai los comtes e 'ls prelatz.

H. Brunet: Cuendas. 

La mort, qui détruit les comtes et les prélats.

Am las mans si desfay e los huellz e la cara. V. de S. Honorat.

Avec les mains se détruit et les yeux et la face. 

Fig. Era par ben que valors se desfai.

Aimeri de Peguilain: Era par ben. 

Maintenant il paraît bien que mérite se détruit.

- Empêcher, changer.

Ieu sui de tot a son comendamen,

Fors que d'aitan que ges non puesc desfaire

Qu' ades non l'am.

G. Faidit: Mas la bella.

Je suis en tout à son commandement, hors que d'autant (excepté) que je ne puis empêcher que je ne l'aime toujours.

- Perdre.

Li vielh de mal aire 

Que Susanna volien desfaire.

V. de S. Honorat. 

Les vieux de mauvaise manière qui voulaient perdre Susanne.

- Désorganiser, licencier. 

Desfeiron lor ostz, et deron comjat als soudadiers.

V. de Bertrand de Born. 

Défirent leur armée, et donnèrent congé aux soldats. 

Part. pas. Desfach d' uelhz e de cara que parlar non podia.

V. de S. Honorat. 

Défait d'yeux et de face qu'il ne pouvait parler. 

Per aquist eran refait Joglar e cavayer desfait.

P. Vidal: Abril issic. 

Par celui-là étaient refaits les jongleurs et les cavaliers défaits. 

Subst. Los contrafagz e los lebros e 'ls desfag de lurs membres. 

V. et Vert., fol. 92.

Les contrefaits et les lépreux et les défaits de leurs membres.

ANC. FR. Les bons exécuteurs desfont premièrement les torts faiz au mort... Se je vous ai de riens mesfait je le vous desferai. 

Joinville, p. 7 et 25.

Il résolut à la fin d' entreprendre de desfaire par luy-mesme le tyran.

Amyot, Trad. de Plutarque, V. d' Aratus. 

Tous les règnes mondains se font et se desfont. Ronsard, t. II, p. 1347.

CAT. Desfer. ANC. ESP. Desfacer. ESP. MOD. Deshacer. PORT. Desfazer. 

IT. Disfare. (chap. desfé: desfach, desfás, desfá, desfem, desféu, desfán; desfet, desfets, desfeta, desfetes.)

89. Desfazement, s. m., destruction.

Foron mot iratz... del desfazement de la ydola.

Hist. abr. de la Bible, fol. 45.

Furent moult irrités... de la destruction de l'idole. 

ANC. ESP. Desfacimiento. ESP. MOD. Deshacimiento.

PORT. Desfazimento. IT. Disfacimento.

90. Desfazedat, adj., imbécile, ignorant.

Anc no fui d'aquels desfazedatz,

Qu' el gazanh vuelh de domnas e de datz.

T. d'Aimeri et de G. de Berguedan: En Berguedan. 

Je ne fus oncques de ces imbéciles, vu que je veux le profit avec dames et aux dés.

91. Enfectivar, v., infecter. 

De humors enfectivar. Eluc. de las propr., fol. 268.

Infecter d'humeurs. 

CAT. ESP. PORT. Infectar. IT. Infettare. (chap. infectá, infectás: yo m' infecto, infectes, infecte, infectem o infectam, infectéu o infectáu, infecten; infectat, infectats, infectada, infectades.)

92. Infectio, Infeccio, s. f., lat. infectio, infection.

Humor corrumpuda o apostema es causa de infeccio.

Eluc. de las propr., fol. 16. 

Humeur corrompue ou apostême est cause d'infection.

Fig. Que nos purgara nostre cor de tota la ordura e de la infectio dels VII peccatz mortals.

V. et Vert., fol. 40. 

Qui nous purgera notre coeur de toute l'ordure et de l'infection des sept péchés mortels. 

CAT. Infecció. ESP. Infección. PORT. Infecção. IT. Infezione. (chap. Infecsió, infecsions.)

93. Infect, adj., lat. infectus, infect, infecté.

Morbos ni infect... D'un loc infect. 

Tit. du XVe siècle, entre le seigneur et les habitants de la Roche.

Malade et infecté... D'un lieu infect. 

CAT. Infecte. ESP. PORT. Infecto. IT. Infetto. (chap. Infect, infectat, en infecsió.)

94. Infectiu, adj., infectant.

Es mesclat ab autra humor infectiva. Eluc. de las propr., fol. 29.

Est mêlé avec autre humeur infectante. 

ESP. Infectivo (infectante). IT. Infettivo. (chap. s. infectán, que pot infectá.)

95. Contrafar, Contrafayre, v., contrefaire, imiter.

Truan, mala guerra 

Sai volon comensar 

Donas d' esta terra,

E vilas contrafar.

Rambaud de Vaqueiras: Truan. 

Vile, méchante guerre ici veulent commencer les dames de cette terre, et contrefaire les vilains. 

Que non puesca contrafayre los senhals. 

Tit. de 1438. Hist. de Nîmes, t. III, pr., p. 258. 

Qu'il ne puisse contrefaire les signes.

- Fausser, altérer.

Fetz contrafar l'anel del rei, e fetz letras de part lo rei a 'N Guilem del Baus. V. de Guillaume de Baux.

Fit contrefaire l'anneau du roi, et fit lettres de par le roi au seigneur Guillaume de Baux.

- Être, rendre difforme, défiguré. 

Part. pas. Aquesta bestia tan diversa e tan contrafacha e tan espaventabla, significa lo princep de tenebras.

V. et Vert., fol. 6. 

Cette bête si variée et si contrefaite et si épouvantable, signifie le prince de ténèbres. 

Subst. Los contrafags e los lebros. V. et Vert., fol. 92.

Les contrefaits et les lépreux.

CAT. Contrafer. ANC. ESP. Contrafacer. ESP. MOD. Contrahacer. 

PORT. Contrafazer. IT. Contraffare. (chap. Contrafé.)

96. Contrafazemen, s. m., contrefaçon, imitation.

Dels contrafazemens

Ni d'autres.

G. Riquier: Pus Dieu m'a.

Des contrefaçons et d'autres.

ESP. Contrahacimiento. IT. Contraffacimento.

97. Contrafazedor, s. m., contrefaiseur, imitateur.

Els contrafazedors

Que contrafan de cors 

Las manieras.

G. Riquier: Tant petit. 

Les contrefaiseurs qui contrefont les manières de corps.

ANC. FR. Joyeux contrefaiseur d'amitié. 

Amyot, Trad. de Plutarque, Morales, t. 1, p. 251. 

Mesmes l'un desquels estoit le contrefaiseur d'esprit.

Henri Estienne, Apologie pour Hérodote, t. II, p. 142.

ANC. CAT. Contrafaedor. ESP. Contrahacedor. PORT. Contrafazedor. 

IT. Contraffacitore.

98. Confir, Cofir, v., lat. conficere, confire, apprêter, confectionner. Metges... cofei suaus unctions. Trad. de Bède, fol. 79.

Médecin... confectionne douces onctions.

Aprop, tot aiso se confis.

Deudes de Prades, Auz. cass.

Après, tout cela se confit.

Part. pas. Cofitz de mirra e d' aloes. Passio de Maria.

Confectionné de myrrhe et d'aloès

Que non compron per vendre neguna causa confida.

Cartulaire de Montpellier, fol. 129. 

Qu'ils n'achètent pour vendre aucune chose confite.

CAT. ESP. Confitar. PORT. Confeitar. IT. Confettare. (chap. Confitá sol u fem aná en cas de fé, confecsioná, algo dols. Al Decamerón en chapurriau ña una noveleta aon Calandrino se té que minjá unes pastes confitades en aloe y merda de gos.)

99. Confiech, s. m., ragoût, mets, confit.

Det a cadaun dels frayres del confiech.

V. de S. Honorat.

Donna à chacun des frères du confit. 

CAT. Confit. ESP. Confite. PORT. Confeitos. IT. Confetto. (chap. Confit, confits, repetixco, sol de algo dols.)

100. Cofimen, Configimen, s. m., assaisonnement, confiture.

D' oximels, d' issirops, de flors e de semens, 

De razitz e de fuelhas e d' autres cofimens.

Pierre de Corbiac: El nom de. 

D' oxymels, de sirops, de fleurs et de semences, de racines et de feuilles et d'autres assaisonnements. 

Tres livras de coffimens.

Tit. de 1498. DOAT, t. CXXVII, fol. 273. 

Trois livres de confitures. 

Fig. Us entendens menutz 

Fara configimens 

D'autres belhs ditz plagutz.

G. Riquier: Ab pauc er. 

Un petit amoureux fera assaisonnement d'autres beaux dits accueillis.

101. Confection, s. f., lat. confectionem, confection. 

La confection d'aquesta present carta. 

(chap. La confecsió d'esta presén carta.) 

Tit. de 1326. DOAT, t. XXXIX, fol. 31. 

La confection de cette présente charte.

- Ragoût, mets, sauce.

Non ti tenon per moyne ni per drech companhon,

Per que non ti doneron de lur confection.

V. de S. Honorat.

Ne te tiennent pour moine ni pour droit compagnon, c'est pourquoi ils ne te donneront de leur ragoût.

- Mélange, préparation.

Pueis devem tot aisso mesclar 

Ab mal, e far confectio 

Que sia dura per razo.

Deudes de Prades, Auz. cass. 

Puis nous devons mêler tout cela avec maillet, et faire mélange qui soit dur par raison.

La qual confectio si deu pauzar sobre la mordedura.

(chap. La cual confecsió se deu posá sobre (damún de) la mossegada.)

Eluc. de las propr., fol. 200. Laquelle préparation se doit poser sur la morsure.

CAT. Confecció. ESP. Confección. PORT. Confeição. IT. Confezione. (chap. Confecsió, confecsions.)

102. Cofidor, s. m., confiseur.

Cofidor d' especias. Eluc. de las propr., fol. 115.

Confiseur d'épices.

103. Escofir, v., escoffier, tuer, défaire.

Part. pas. Els foro escofitz e vencutz.

Eluc. de las propr., fol. 159. 

Ils furent défaits et vaincus. 

Ans cre fosso totz mortz o escofitz.

R. Gaucelm: Ab grans. 

Mais je crois que tous fussent tués ou défaits. 

IT. Sconfiggere.

104. Escophiment, s. m,, défaite.

Per razo del cal escophiment, David als mons donet malediccio.

Eluc. de las propr., fol. 159.

Par raison de laquelle défaite, David donna malédiction aux montagnes. 

IT. Sconfiggimento.

105. Desconfir, Descofir, v., déconfire, détruire, ruiner.

Descofiron la gent campaneza.

Bertrand de Born: Pus li baron. 

Déconfirent la gent champenoise. 

Paiana gen desconfir.

Marcabrus: Emperaire per. 

Détruire la gent payenne.

Part. pas. Desconfig Frances e pres e mort.

Durand: En talent. 

Français déconfits et pris et tués. 

Lhi ausberc fausat e descofit.

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 27.

Les hauberts faussés et détruits.

ANC. FR. Tant chaplerent et tant ferirent 

Que les Sarrazins desconfirent.

Fables et cont. anc., t. III, p. 63. 

Les autres qui avoient rué jus et desconfit le premier logis.

Monstrelet, t. II, fol. 33. 

ANC. CAT. Desconfir. IT. Sconfiggere.

106. Descofizemen, s. m., déconfiture. 

Menar mon adversari a descofizemens.

Pierre de Corbiac: El nom de. 

Mener mon adversaire à déconfiture. 

IT. Sconfiggimento.

107. Descofiment, s. m., déroute, déconfiture.

Los trebalhs e las guerras e los descofimens.

Pierre de Corbiac: El nom de.

Les travaux et les guerres et les déroutes.

108. Descofitura, s. f., déconfiture. 

Ni 'l dol ni 'l dan ni la descofitura

C' avem preza.

Aimeri de Peguilain: S'ieu anc. 

Et la souffrance et le dommage et la déconfiture que nous avons prise. ANC. CAT. Desconfitura. ANC. IT. Sconfittura.