Mostrando las entradas para la consulta Pininfarinetes ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta Pininfarinetes ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas

jueves, 1 de agosto de 2024

Carlos Rallo Badet, de Calaceite, Calaseit

Este idiota aragonés, Pininfarinetes, tonto útil catalanista, es un troll que malgaste mol tems ficán sempre lo mateix a les págines de facebook, X - Twitter, etc.

Lo grupo paraules del Matarranya de facebook es de ell.

(Lo blog Paraules del Matarraña es meu.)

Ell té uns atres blogs, sense treballá, lo normal en ell;
es mes gos que la barretina de un catalaniste.
 
https://www.blogger.com/profile/14691279279416144436


http://crallo10.blogspot.com/


Lo meu grupo a carallibre es yo parlo chapurriau 
(y no sol lo parlo, lo escric y traduíxco bastans llibres).

Yo me dic Ramón Guimerá LorenteMoncho.
Vic a Alemania, treballaba a Hermes. Vach treballá de taxista.
No xapurrejo res, parlo y escric en chapurriau.

Soc "licenciado en filología inglesa", universidad de Zaragoza.
Llissensiat en filología inglesa, Universidat de Saragossa.

Soc licenciado en filología inglesa, universidad de Zaragoza. Llissensiat en filología inglesa, Universidat de Saragossa.

Parlo y escric castellá com a llengua materna, de ma mare, castellana, manchega, de Alustantechapurriau, inglés o English y alemán o Deutsch; enteng y transcric textos en atres idiomes o llengües com lo valensiámallorquí, gallego o galego, portugués, fransés, ocsitá, en lo seu dialecte catalá compréssicilianoitaliá.
Lo latín no lo enteng, pero transcric textos y algo se quede.
La única franja que conec es la que ting entre les molles del cul (y la de Gaza

Carlos Rallo Badet, twitter, Manuel Riu Fillat, lo cacao de la Facao


parlars lengadocians, occitan, catalan comprés

Carlos Rallo Badetcohet de Calaseitva colaborá en Homer Simpson per a disseñá este coche:

Carlos Rallo Badet, Homer Simpson, diseño, coches, prototipo

Al episodio de Los Simpsons "Oh Brother, Where Art Thou?", Homer va disseñá un coche per a la empresa dirigida per son germá, en la ajuda de Carlos Rallo Badet, pero no va sé massa espectaculá, va portá la empresa a la ruina.

Se trate de un epissodio brillán perque, ademés de sé divertit, va predí en serta manera lo futur del automóvil: algunes de las característiques que van fé lo coche de Homer - Rallo Badet tan terrible són actualmén algo comú als vehiculs del siglo 21.

La recreassió de este coche per part de Porcubimmer Motors a partí de un BMW de 1987 ha sigut la gran estrella de la radera edissió de les 24 hores de LeMons, carrera selebrada a California com a parodia de les 24 hores de Le Mans, a Fransa, país de agon ve lo catalá.

Prototipo, Carlos Rallo Badet, coche vert, Homer Simpson

 



Lo coche porte:

Una bola a la antena per a podé trobál a un aparcamén.

Varies bossines, per a interpretá lo tema "
La Cucaracha" o la escarabicha.



Una bombolla insonorisada separada per als chiquets, en bossals y correches opsionals.

Un motor que fará que la gen penso "lo món está arribán al seu final"

Aguantatasses gigans per a les 
begudes.

Aquí baix fen moraguesQué bruto que es!


aquí baix fen moragues, qué bruto es

aquí baix fen moragues, qué bruto es Carlos Rallo Badet

amic de clarió: argila blanca, tiza, del fransés crayon, y la Ascuma, llengua, nostra, estimem

amic de clarió: argila blanca, tiza, del fransés crayon, se pot lligí
*ació de pares del Matarranya. (Aón están les mares, atontats?)

amic de la ascuma, ascumita, catalanista

La Ascuma ha triat com a logo un home damún de un burro, o be Mario Sasot damún de una rabosa.

kalat zeyd, tot en castellá y anys en catalá, coses de sa mare

kalat zeyd, tot en castellá y anys en catalá, tamé en castellá antic se escribíe anyos; coses de sa mare, Celia Badetascumita catalanista.

Es mol baturro, normal sen de Aragó

baturro, aragonés, Calaseit, Calaceite, Lacoste : sargantana o fardacho

Carlos Rallo Badet, Calaceite, Calaseit, Calaceit, Calasseit, Kalat Zeyd, aragonés, catalanista, tonto útil, catalufo, baturro, cachirulo

jueves, 29 de febrero de 2024

Lexique roman; Far


Far, v., lat. fari, dire, parler.

Bella, fi m'ieu, cum etz aissi?

Gavaudan le Vieux: L'autre dia. 

Belle, me fis-je, comment  êtes-vous ici?

Amicx, fas elha, gilos brau

An comensat tal batestau.

G. Rudel: Pro ai del. 

Ami, fait-elle, méchants jaloux ont commencé telle querelle.

ANC. FR. Or ai, fait-il, parlé folie.

Marie de France, t. II, p. 311. 

Li quens, font-il, de Flandres nos a à vos tramis. 

Roman de Rou, v. 2927. 

Jo, fist Jonathas, vendrai al rei là ù il serrad.

Anc. trad. des liv. des Rois, fol. 25. 

A ceste nécessité, fait Platon dans Suidas, les dieux ne répugnent ny contrarient.

Camus de Belley, Diversités, t. 1, fol. 231.

2. Facundia, s. f., lat. facundia, faconde, éloquence.

Lo do de entelligencia e de facundia.

(chap. Lo don de inteligensia y de facundia : elocuensia : capassidat de parlá (be.))

Cat. dels apost. de Roma, fol. 161. 

Le don d'intelligence et de faconde. 

CAT. ESP. PORT. Facundia. IT. Facondia.

3. Prephatio, s. f., lat. praefatio, préface, partie de la messe.

Las collectas e la prephatio.

Cat. dels apost. de Roma, fol. 90. 

Les collectes et la préface.

CAT. Prefaci. ESP. (prefacio) Prefación. PORT. Prefação. IT. Prefazione.

4. Afablitat, s. f., lat. affabilitatem, affabilité.

Als estranhs afablitat.

Eluc. de las propr., fol. 173. 

Affabilité envers les étrangers. 

CAT. Afabilitat. ESP. Afabilidad. PORT. Affabilidade. IT. Affabilità, affabilitate, affabilitade. (chap. Afabilidat.)

5. Enfantar, Effantar, Efantar, v., enfanter.

Concebras per l' aurelha 

Dieu que enfantes vergina.

Pierre de Corbiac: Dona dels angels. 

Tu concevras Dieu par l'oreille afin que tu enfantes vierge.

Enfantet lainz son fyll 

Sens dolor et sens tot peryll.

Trad. d'un Évangile apocryphe. 

Là dedans enfanta son fils sans douleur et sans aucun péril.

La femna, cant vol efantar. Liv. de Sydrac, fol. 26. 

La femme, quand elle veut enfanter.

Ab dolor effantaras. Brev. d'amor, fol. 58.

Tu enfanteras avec douleur. 

ANC. FR. Fut enfanted li cercles de la terre.

Anc. trad. des Ps. ms., n° 1, ps. 89.

ANC. CAT. Enfantar, infantar. IT. Infantare. (ESP. infantar, parir; chap. parí.)

6. Enfantamen, Efantamen, s. m., enfantement.

Ans que fos l' enfantamens.

Pierre de Corbiac: Dona dels angels.

Avant que fût l'enfantement.

Virgis aprop l'efantamen. Liv. de Sydrac, fol. 8.

Vierge après l'enfantement.

La dolor de mon ventre, après l'enfantament. V. de S. Magdelaine.

La douleur de mon ventre, après l'enfantement. 

ANC. CAT. Infantament.

7. Infancia, s. f., lat. infantia, enfance.

Infancia, puericia.

Cartulaire de Montpellier, fol. 174. 

Enfance, âge puéril. 

CAT. ESP. PORT. Infancia. IT. Infanzia. (chap. Infansia, infansies, tems al que se es chiquet o sagalet.)

8. Enfansa, Efansa, s. f., enfance, enfantillage.

Non l' es grans honransa

Selh que ditz mal d'aisso don nays enfansa.

R. Jordan: No puesc.

Ne lui est grand honneur à celui qui dit mal de ce dont naît enfance.

Anz es folia et enfansa,

Qui d' amor a benenansa,

Qu'a om n' auze son fin cor descubrir. 

B. de Ventadour: Ab joi mov. 

Mais c'est folie et enfantillage, qui a bonheur d'amour, qu'il en ose découvrir à homme sa fine pensée.

Amicx, quan se vol partir 

De si dons, fai gran efansa.

G. Faidit: Sitot ai tarzat.

Un ami, quand il veut se séparer de sa dame, fait grand enfantillage.

(chap. Sagalada, sagalades, chiquillada, chiquillades; coses de chiquets.)

9. Enfanteza, s. f., enfance, jeunesse.

Fom un que vi lo rey del cel

En s' enfantesa.

Trad. d'un Évangile apocryphe. 

Fut un qui vit le roi du ciel en son enfance.

La on el nos agues offendut, nos lo y devriam perdonar per sa enfanteza.

Hist. abr. de la Bible, fol. 9.

Là où il nous eût offensé, nous le lui devrions pardonner à cause de sa jeunesse. 

ANC. CAT. Infantesa.

10. Enfantilhatje, s. m., enfance, jeunesse, enfantillage.

Per penre bon usatje

En lor enfantilhage.

Amanieu des Escas: En aquel mes. 

Pour prendre bon usage en leur enfance.

11. Enfantilhorga, s. f., enfantillage. 

Vol dir que layssadas avia totas sas enfantilhorgas et avia fagz e costumas e portamens d'ome perfieg. V. et Vert., fol. 105.

Veut dire qu'il avait laissé tous ses enfantillages et avait actions et coutumes et conduite d'homme parfait.

12. Enfantayritz, s. f., lat. infantaria, celle qui enfante.

L' enfantayritz non a taqueta

De sang, mays es pura e neta.

(chap. La paridora no té (cap) taqueta de sang, sino que es pura y llimpia.)

Trad. d'un Évangile apocryphe. 

Celle qui enfante n'a pas petite tache de sang, mais elle est pure et nette.

13. Enfan, Effan, Efan, s. m., lat. infans, enfant.

Enfans que teta.

P. Cardinal: Las amairitz.

Enfant qui tète.

Pus fom amdui enfan, 

L' ai amad' e la blan.

B. de Ventadour: Lo gens temps. 

Depuis que nous fûmes tous deux enfants, je l'ai aimée et je la caresse.

Si com l'enfas qu'es alevatz petitz. 

P. Raimond de Toulouse: Si com l'enfas. 

Ainsi que l'enfant qui est élevé petit.

Loc. Plor tota dia, faz cosdumna d' efant. Poëme sur Boèce. 

Je pleure tout le jour, je fais coutume d'enfant.

Dis que reys, que lo sieu vai donan 

Ni s' en torna, fai costuma d'enfan.

Bertrand de Born: Un sirventes. 

Je dis que roi, qui va donnant le sien et s'en dédit, fait coutume d'enfant.

Femna qu' a pena d'effan. Brev. d'amor, fol. 113.

Femme qui a peine d'enfant. 

Non ai de sen per un efan.

B. de Ventadour: Non es meravelha. 

Je n'ai pas de sens pour un enfant.

- Infant, titre spécialement consacré à certains princes.

Al efant d'Aragon platz,

Don Peire, chans e solatz.

G. Riquier: De far chanso.

A l'infant d'Aragon, Dom Pierre, plait chant et allégresse. 

(N. E. El infante que será el rey Pedro III de Aragón. De Alfonso II de Aragón, N Anfos, Nanfos, N' Anfos, Adefonsus, etc. tenemos algún texto en provenzal, como “mantas vetz”; y de otros reyes como Pedro II. Martín I, en su lecho de muerte, contesta “hoc” : òc, oc, och : sí, a las preguntas que le hacen. Los deputats del General de Cathalunya, en 1461 y fechas posteriores, aún usan el hoc afirmativo:

https://historia-aragon.blogspot.com/2021/02/14-de-junio-resposta-de-hoc-o-de-no.html ; creo que incluso Juan II y su hijo Fernando II de Aragón, el católico, usaban esta partícula afirmativa que caracteriza a la lengua de oc, Languedoc, lenga d'òc, y todas sus variantes y dialectos, “catalan comprés,” como escribía Loís Alibèrt en su “Gramatica occitana segon los parlars lengadocians” 

En este libro y el anterior, Choix de poésies des Troubadours, Raynouard explica muy bien cómo se forma en Francia la plana lengua romana, langue romane, romance, romans, romanç, romantz, occitano, occitan, provenzal, provensal, provençal, Provence, etc. etc.)

CAT. Infant. ESP. PORT. IT. Infante. (chap. infán, infans, infanta, infantes,  fills o filles dels reys.)

14. Enfantet, Efantet, s. m., enfançon, petit enfant.

L' enfantet enmalhotat

Met sus l'autar que si plorava.

(N. E. En la novela Pedro Saputo de Braulio Foz, dice que no lo bautizaron con mantellina.)

Cant ac fag noirir l' enfantet.

V. de S. Honorat. 

Il met sur l'autel l' enfançon emmailloté qui pleurait.

Quand il eut fait nourrir l' enfançon. 

Pres l' efantet pel ma.

(chap. Va pendre al chiquet per (de) la ma; no es lo mateix que chiquet pelma, com va sé Carlitos Rallo Badet de chiquet, y encara li dure.

Ell escriu xiquet perque está mol destorbadet, lo pobret aragonés baturro catalanista lobotomisat: Pininfarinetes.)

V. de S. Énimie.

Prit le petit enfant par la main.

ANC. FR. Quelquesfois encor l' enfantelet, la femme, etc.

Du Bartas, p. 350.

15. Fantin, s. m., enfant, petit enfant.

Li trey fantin en la fornais. Doctrine des Vaudois.

Les trois enfants dans la fournaise.

16. Effanti, adj., enfantin.

Tals a lo semblant effanti.

P. Cardinal: Tan son. 

Tel a le semblant enfantin. 

ANC. FR. Estoit encore trop rudes et trop enfantiz.

Rec. des hist. de Fr., t. III, p. 277.

17. Infantil, Efantil, adj., lat. infantilis, enfantin.

Sa etat infantil termena quan comensa la pueril.

(chap. Sa (: la seua) edat infantil acabe cuan escomense la pueril.)

En etat efantil.

Eluc. de las propr., fol. 69 et 98.

Son âge enfantin il termine quand commence le puéril.

En âge enfantin.

ESP. PORT. Infantil. IT. Infantile. (chap. Infantil, infantils.)


Far, s. m., lat. pharus, phare.

Si vol tener vas lo far.

Un troubadour anonyme, Coblas esparsas.

S'il veut tenir vers le phare.

ANC. CAT. ESP. PORT. IT. Faro. (chap. Faro, faros, com lo de Formentor a Mallorca.)

Far, s. m., lat. pharus, phare.

miércoles, 13 de marzo de 2024

Lexique roman; Fornir - Fors


Fornir, v., fournir, garnir.

Voyez Muratori, Diss. 33.

Non pot fornir son chant. Deudes de Prades, Auz. cass.

Ne peut fournir son chant.

Part. pas. Plus agradans e plus fornitz.

Deudes de Prades, Auz. cass.

Plus agréable et plus fourni.

CAT. ESP. PORT. Fornir. IT. Fornire.


Forre, s. m., fourrage, paille.

Erbatge de sa terra, forre ni fen. Roman de Gerard de Rossillon, fol. 19.

(chap. Herbache de sa terra, forrache y fenás.)

Herbage de sa terre, fourrage ni foin.

ANC. FR. Isnelement l'a ou forre boutée.

Roman d'Agolant, v. 615.

Ne sert à rien de faire barbe de fouarre.

Camus de Belley, Diversités, t. 1, fol. 263.

2. Fouratge, s. m., fourrage, pillage.

Se atendion al dit fouratge.

Chronique des Albigeois, col. 44.

S'attendaient audit pillage.

ESP. Forrage (forraje). PORT. Forragem. IT. Foraggio. (chap. Forrache, forraches; minjá per al bestiá, tan de cárrega com de carn o lleit; palla, aufals, pipirigallo, fenás, avena, sibada, vessa, soja - no ne ñabíe cuan yo encara anaba al bestiá -, blets, etc.)

3. Folrier, s. m., fourrier, pillard, fourrageur. (Dans le domaine militaire, le fourrageur est le cavalier qui allait sur le terrain ennemi pour enlever le fourrage ou nourrir ses chevaux...)

XIIII (XIV) leguas van avan li folrier.

Roman de Fierabras, v. 214.

Quatorze lieues vont avant les fourriers.

ESP. Forragero (forrajero). PORT. Forrageiro. IT. Foraggiere.

(chap. Forraché, forrachés: caballé que entrabe al terreno enemic per a robá lo forrache o per a alimentá lo seu caball y datres besties de cárrega que solíen portá: macho, mula, be desmemoriada o en bona memoria, burro, ruc, burra, somera, animals de cuatre potes que tenen mes inteligensia que los catalanistes de dos.)

Lo burro mort.

4. Fourrejar, Fourregiar, v., fourrager, piller.

Son volguts anar fourregiar los que eran morts.

Aquels que fourrejavan. Chronique des Albigeois, col. 44. 

Sont voulus aller piller ceux qui étaient morts. 

Ceux qui fourrageaient.

ANC. FR. Ce nonobstant les dits Anglois

Les pillerent et fouragerent.

Vigiles de Charles VII. t. II, p. 2.

ESP. (forrajear) PORT. Forragear. IT. Foraggiare.

Fors, adv., lat. foris, hors, dehors.

Sion trap tendut per fors jazer.

(chap. literal: Que siguen tendes esteses per a fora dormí; que se estenguen tendes per a dormí afora. Trap se li díe a una tenda de campaña, que normalmén estaben fetes de drap, draps, tela, teles, com les famoses de Mongolia y datres paísos no catalans. Los draps de Peñarroija de Tastavins tos u poden explicá mol be, perque són espessialistes en la llengua ocsitana y lo seu dialecte catalá.
Lo maestre de estos borinots es Ignacio Sorolla Vidal.)

Los Draps, Penarroija de Tastavins. Mos fem agüelos.

Los Draps , Penarroija de Tastavins

Bertrand de Born: Non estarai.

Que tentes soient tendues pour coucher dehors.

Prép. Dedins e fors son repaire. V. de Raimond de Miraval.

(chap. Adins y afora del seu domissili; de casa seua.)

Dedans et hors sa demeure.

Prép. comp. Sui fors dei dreg viatge.

B. de Ventadour: La doussa. 

Je suis hors du droit chemin.

Conj. comp. Fors quant tu... m' en absolveras. Tit. de 1036.

(chap. Fora (exepte) cuan tú... m'en absoldrás, me dispensarás (de fé lo que estic prometín ara. Són fórmules de fidelidat, com les del añ 842, coneguts com a serments, sagramens, homenaches.)

Hormis quand tu... m'en dispenseras.

Enans, sapchatz tos temps vos servirai,

Fors que jamais vostres drutz no serai.

Pierre de Barjac: Tot francamen. 

Au contraire, sachez que toujours je vous servirai, excepté que jamais je ne serai votre amant.

ANC. FR. Cunseil pristrent ke fors istreient, 

E fors al plein les atendreient. 

Roman de Rou, v. 6655. 

Le feri si parmi le cors 

Que le tronçon en paru fors.

Roman du Renart, t. III, p. 245. 

IT. Fore, fuore, fori, fuori.

3. Foras, Fora, adv., lat. foras, hors, dehors.

Menet lo ab si foras, lonh del castel.

(chap. Lo porte en ell afora, lluñ del castell.)

V. de Guillaume de Cabestaing. 

Le mena avec soi dehors, loin du château. 

Prép. comp. Que res no y aia part en me 

Mas vos sola, foras de Dieu. 

Arnaud de Marueil: Totas bonas. 

Que rien n'y ait part en moi que vous seule, en dehors de Dieu. 

ANC. ESP. 

E foras por precio bono non daba ren por al.

Poema de Alexandro, cop. 2021. 

CAT. Fora. ESP. MOD. Fueras, fuera. PORT. Fora. IT. Fora, fuera. (chap. Fora, afora, a les afores.)

3. Defors, adv., dehors.

Es malvatz defors e dedins.

(chap. Es malvat afora y adins; a fora y a dins.)

Pierre d'Auvergne: Chantarai.

Est mauvais dehors et dedans.

Defors son sanh Andrieus, 

E 'l cor es dedins juzieus.

Raimond de Castelnau: Er a ben.

Dehors sont saint André, et le coeur au dedans est juif.

ANC. FR. Et s'el vous chastie defors, 

Aiés dedans cuer d' aiment.

Roman de la Rose, v. 4020.

4. Deforas, adv., dehors.

Es dins poiritz e vermenos,

E deforas par bels e bos.

Roman de Jaufre, fol. 32.

Est dedans pourri et vermineux, et dehors paraît beau et bon. 

ANC. ESP. Non deve ser esleido defora de la cibdat.

(MOD. No debe ser elegido de fuera de la ciudad.)

Fuero Juzgo, t. I, p. 3.

CAT. Defora. ESP. MOD. Defuera (afuera; de fuera).

5. Forceis, prép., hormis, excepté. 

Conj. comp. Non tenias negun garent de toz pechaz, forceis que te mezeus. Trad. de Bède, fol. 2.

Que tu ne tiennes nul garant de tes péchés, excepté que toi-même.

6. Foral, adj., exclu.

Que sia foral del cosselh del baile.

Tit. de 1294. DOAT, t. XCVII, fol. 253. 

Qu'il soit exclu du conseil du bailli.

7. Forda, adj., extérieur.

Cant nostre fordas hom, so es nostra charns, dejuna, el cors dedins ora.

Trad. de Bède, fol. 53. 

Quand notre homme extérieur, c'est-à-dire notre chair, jeûne, le coeur au-dedans prie. 

Fig. Si alcus te chastia del pechat forda, tu, li cofessa los pechaz que sunt dins te. Trad. de Bède, fol. 50.

Si aucun te reprend du péché extérieur, toi, confesse-lui les péchés qui sont dans toi.

8. Forsaic, adj., impertinent. 

No sias orgolhos ni forsaics. Trad. de la Règle de S. Benoît, fol. 6.

(chap. No sigues orgullós ni impertinén - com Carlos Rallo Badet, Pininfarinetes, lo tonto inútil del catalanisme.)

Ne sois orgueilleux ni impertinent.

9. Foresgue, adj., qui est du dehors, étranger, sauvage.

Si voletz un auzel foresgue,

En tres jorns, far aisi domesgue.

Deudes de Prades, Auz. cass. 

Si vous voulez, en trois jours, faire ainsi domestique un oiseau sauvage.

10. Forestier, Forastier, Forasteyr, adj., du lat. foris stare, étranger.

Es mays de reson que l'argent... resta en las mans dels subgiects que d'autras personas forestieras. Statuts de Provence. BOMY, p. 14.

Il est plus de raison que l'argent... reste dans les mains des sujets que d'autres personnes étrangères. 

Subst. Cels del covent e 'ls forestiers. V. de S. Honorat. 

(chap. Los del convén y los forastés.)

Ceux du couvent et les étrangers.

- Forestier, qui est situé en dehors.

De las vilas forasteyras.

(chap. De les viles forasteres.)

Priv. conc. par les R. d'Angleterre, p. 17.

Des villes forestières. 

CAT. Foraster. ESP. Forastero. PORT. Forasteiro. IT. Forestiere, forestiero.

(chap. Forasté, forastés, forastera, forasteres.)

11. Forostar, v., chasser, bannir. 

Part. pas. A forostada honor de son paes.

Aimeri de Peguilain: Totas honors. 

A banni honneur de son pays.

miércoles, 3 de julio de 2024

Mos - Mostruos, Mounstruos


Mos, adj., mousse, émoussé, épointé.

Trop son espes denan, 

E mos deves lo trenchan.

Bertrand de Born: Greu m'es. Var. 

Sont trop épais devant, et émoussés devers le tranchant.

Mort m' agratz, s'il lansa no fos mossa.

Guillaume de Berguedan: Amics. 

Vous m'auriez tué, si la lance ne fût émoussée.

ANC. FR.

D'une flèche trop mousse Amour vous a blessé. 

Premières Œuvres de Desportes, p. 191. 

Depuis qu'il s'affoiblit et se lasche, le sentiment en devient aussi mousse, pesant et terrestre. 

Amyot, Trad. de Plutarque. Morales, t. I, p. 48.

(chap. Esmossat, esmossats, esmossada, esmossades; v. esmossá: esmosso, esmosses, esmosse, esmossem o esmossam, esmosséu o esmossáu, esmossen. Contrari: esmolat, afilat.)


Mosca, s. f., lat. musca, mouche. 

Plus suau ponh qu' una mosca.

Marcabrus: Dirai vos. 

Pique plus doucement qu'une mouche. 

Moscas, formitz e gan re d'autras bestias. Liv. de Sydrac, fol. 11.

Mouches, fourmis et beaucoup d'autres bêtes. 

ANC. FR. E tel plenté de mosques crut...

Et des mosques fu grant mervelle. Roman de Brut, t. I, p. 101.

CAT. ESP. PORT. IT. Mosca. (chap. Mosca, mosques; mosqueta, mosquetes.)

2. Moscalhos, s. m., moucheron. 

Soen volon entre nos 

Aici espes cum moscalhos. Brev. d'amor, fol. 24.

Souvent ils volent entre nous aussi épais comme moucherons.

CAT. Mosquit. ESP. PORT. Mosquito. IT. Moscherino. (chap. mosquit, mosquits; mosquitet, mosquitets.)

3. Moscail, s. m., émouchoir, éventail.

Tenc en la man, per lo caut,

Un moscail ab que s' adus vent.

Roman de Jaufre, fol. 60.

Tint à la main, à cause du chaud, un émouchoir avec quoi elle s'amène vent.

ANC. FR. Continuellement émouche de son mouschet. 

Rabelais, liv. II, ch. 15.

(chap. Abanico, abanicos. Tamé se fa aná per a espantá les mosques y los mosquits cuan se está al monte un grapat o manoll de brosquill, un tros de bocha, etc. Julio Micolau de La Fresneda lo fée aná cuan ere pastó y no lo gos de Quintaneta que es ara.)

4. Mosqueiar, v., émoucher, chasser, attraper les mouches.

Ades en l' aer mosqueia. 

Deudes de Prades, Poëme sur les Vertus.

Incessamment attrape les mouches dans l'air. 

ESP. Mosquear. (chap. Mosquejá : cassá mosques; mosquejás : enfadás, com cuan tens una mosca detrás de la orella. Yo me mosquejo, mosqueges, mosquege, mosquegem o mosquejam, mosquegéu o mosquejáu, mosquegen; mosquejat, mosquejats, mosquejada, mosquejades.) 


Mosclar, s. m., nasse.

En ayssi pot hom pendre a ssa volontat d'aquel peys sens mosclar ni sens filat. Lett. du preste Jean à Frédéric, fol. 29. 

De la sorte on peut prendre à sa volonté de ce poisson sans nasse et sans filet.

(chap. La nassa, les nasses: ret, rets en forma de banasta per a peixcá.)

mosclar, nasse, nassa, nasses, ret, rets, peixcá

Mosquet, s. m., lat. muscetus, émouchet, sorte d'oiseau de proie.

Esparvier novel e mosquet

Deu hom ab petit auzelet 

Afaitar al comensamen. 

Esparvier e mosquet mudat 

A hom plus leumen adobat.

Deudes de Prades, Auz. cass.

Jeune épervier et émouchet on doit avec petits oiseaux affaiter au commencement.

Épervier et émouchet mué on a plus facilement disposé.

IT. Moscardo.

2. Mosqueta, s. f., émouchette, femelle de l'émouchet.

Mosqueta es tant rabineira, 

C' ab so que pren vai sa carreira. 

Deudes de Prades, Auz. cass. 

L' émouchette est si pétulante, qu'avec ce qu'elle prend, elle poursuit sa carrière.


Mossa, s. f., lat. muscus, mousse. 

Vestitz de mossa d' aybres. Eluc. de las propr., fol. 171.

(chap. Vestits de musgo d'abres.)

Vêtus de mousse d'arbres.

Prov. Car qui sovent sa rauba trossa, 

Jamais non cuyllera mossa. 

Trad. d'un Évangile apocryphe.

Car qui trousse souvent sa robe, jamais ne cueillera mousse.

ESP. Musco, musgo. PORT. Musgo. IT. Musco, muschio. (chap. Musgo.)


Most, s. m., lat. mustum, moût.

Vi novel es dit most. Eluc. de las propr., fol. 227.

(chap. Vi nou es dit most o mosto.)

Vin nouveau est dit moût.

Fom plus sorna la piscina

Non es most en trueyll o en tina.

Trad. d'un Évangile apocryphe.

Fut plus trouble la piscine que n'est moût en treuil ou en tine.

(chap. Most o mosto, del que se fa lo mostillo; mon cuñat es de mote mostillé, de Valderrobres; pistina; trull; tina.)

trull, pistina, tina

CAT. Most. ESP. PORT. IT. Mosto.

2. Mostarda, s. f., moutarde.

Lo gras de la mostarda es motz petitz. V. et Vert., fol. 55.

(chap. Lo gra de la mostassa es mol menut.)

Le grain de la moutarde est moult petit. 

ANC. FR. Car aquerre, s'il n' i a garde,

Ne vaut pas ung grain de mostarde. 

Roman de la Rose, v. 14658.

CAT. Mostassa, mostalla. ESP. Mostaza. PORT. IT. Mostarda.

(chap. Mostassa, mostasses, la de Dijon es la mes coneguda y se fa en los grans sansés. A Alemania ne minjo a vegades en Bratwurst, que es una llenguañissa o salchicha rostida.)

Mostela, s. f., lat. mustella, belette.

Can la mostela a son mostelon qu' es natz, ela 'l muda per paor c' om no lo y emble. Naturas d'alcunas bestias. 

(chap. Cuan la mustela té son mustelet que ha naixcut, ella lo mude (cambie) per paó, po, temó que hom no la hi emblo, prengue).

Lexique roman; Faina – Falgueira

Quand la belette a son beletton qui est né, elle le déplace par crainte qu'on ne le lui enlève.

CAT. Mostela, mustela. ANC. ESP. Mustela. (MOD. Comadreja)

IT. Mustella. (chap. Mustela, musteles; de la familia són: vissó o vissónarmiño, marta, fagina, furó.)

- Machine de guerre.

Ung engin apellat mostella.

Chronique des Albigeois, col. 73.

Une machine appelée belette.

2. Mostelon, s. m., beletton, petit de la belette. 

Can la mostela a son mostelon qu'es natz. Naturas d'alcunas bestias.

Quand la belette a son beletton qui est né.

(chap. Mustelet, mustelets, musteleta, musteletes : cría, críes de la mustela.)


Mostrar, v., lat. monstrare, montrer, indiquer, faire voir.

Mostrar la veritat.

Nat de Mons: Al bon rey. 

Montrer la vérité.

Vuelh ieu esser chantaire, 

Et en luec mon saber mostrar.

(N. E. Esto le viene al pelo al catalanista aragonés cantautor Tomás Bosque Peñarroya, el más membrillo de La Codoñera, con permiso de José Miguel Gracia Zapater, que también está hecho un membrillazo de aúpa. Junto con Arturico Quintana Font, que es de Barcelona, forman las tres desgracias del pueblo del Mezquín. Si Rubens viviese los pintaría.)

Pons Fabre d'Uzes: Luecs es.

Je veux être chanteur, et montrer à propos mon savoir.

Si m' ajut selh que s mostret en colomba.

(N. E. Esta frase supongo que la entenderá el ignorante Óscar Adamuz, del Moviment franjolí per la llengua catalana, de Santa Coloma de Gramanet, Gramenet, pueblo al que el erudito lobotomizado llama Gramanet de Besòs.)

Óscar Adamuz, moviment franjolí, franja, català

A. Daniel: Si m fos Amor.

Si m'aide celui qui se montra en colombe.

- Enseigner, apprendre.

Del segle mostrarai, 

Com se deu captener 

Qui vol bon laus aver.

Arnaud de Marueil: Razos es. 

Touchant le siècle, j' enseignerai comment se doit conduire (celui) qui veut avoir bonne louange. 

Tot quant ieu fauc ni dic que m sia honrat 

Me mostr' Amors.

Arnaud de Mareuil (Marueil): Tot quant. 

Amour m'enseigne tout ce que je fais et dis qui me soit honorable.

Loc. A totas gens mostrar ad uelh 

La dicha naissensa d'Amors.

Brev. d'amor, fol. 3. 

A toutes gens montrer à l'oeil ladite naissance d'Amour. 

CAT. ESP. PORT. Mostrar. IT. Mostrare. 

(chap. Amostrá, mostrá: mostro, mostres, mostre, mostrem o mostram, mostréu o mostráu, mostren; mostrat, mostrats, mostrada, mostrades; amostrat, amostrats, amostrada, amostrades.)

2. Mostra, s. f., montre, apparence, exposition.

Los autres compron blat en herba e lo vi en flor, cant las vinhas fan bella mostra. V. et Vert., fol. 14. 

(chap. Los atres compren blat en herba y lo vi en flo, cuan les viñes fan bona o bella mostra.)

Les autres achètent le blé en herbe et le vin en fleur, quand les vignes font belle apparence.

- Revue de troupes.

Se obligua aver en son poder C homes d' armas; apres, quan se ve a la mostra, el los presenta. Arbre de Batalhas, fol. 129.

S'oblige à avoir en son pouvoir cent hommes d'armes; après, quand se vient à la montre, il les présente.

Proverb. Ses bo mot pauc val la mostra. Leys d'amors, fol. 24. 

Sans bon mot peu vaut la montre. 

ANC. FR. La monstre de touz le triumphe fut départie en trois jours. Amyot, Trad. de Plutarque. Vie de Paul Émile.

CAT. Mostra. ESP. Muestra. PORT, IT. Mostra. (chap. Mostra, mostres.)

3. Monstranssa, s. f., démonstration, preuve.

Aquesta monstranssa fo facha. Docum. de 1409, ville de Bergerac.

Cette démonstration fut faite.

ANC. ESP. IT. Mostranza. (chap. Mostransa, demostrassió, proba.)

4. Mostramen, s. m., preuve, démonstration.

Sors de Jhesum Crist lo premiers mostramens. 

P. de Corbiac: El nom de. 

La première preuve surgit de Jésus-Christ. 

ANC. FR. Le mostrement, l' appareissance. 

B. de Sainte-Maure, Chron. de Norm., fol. 23.

ANC. CAT. Mostrament. IT. Mostramento. 

(chap. Mostramén, mostramens.)

5. Mostraire, Mostrador, s. m., démonstrateur, indicateur.

L' amor, don ieu sui mostraire, 

Nasquet en un gentil aire.

Marcabrus: Al son desviat. 

L'amour, dont je suis indicateur, naquit en une gentille demeure.

Portador e mostrador d' aquest public estrument.

Tit. de 1281. Arch. du Roy., J. 330. 

Porteur et indicateur de cet instrument public. 

ESP. PORT. Mostrador. IT. Mostratore. (chap. Mostradó : qui mostre; que mostre una mercansía, com a una tenda, bar, etc. Tamé se li diu al escot, que mostre la pitralera. Mostradós, mostradora, mostradores.)

6. Amostrar, v., montrer, enseigner, apprendre.

Que tu m denhes amostrar, en aquesta art de planetas, la causa qu'ieu quier a saber de ela. Liv. de Sydrac, fol. 138. 

Que tu me daignes apprendre, dans cet art des planètes, la cause que je cherche à savoir de lui. 

ANC. ESP.

Amostran los tedores escontra nos entrada. 

Poema de Alexandro, cop. 1515.

CAT. PORT. Amostrar. (chap. Amostrá: amostro, amostres, amostre, amostrem o amostram, amostréu o amostráu, amostren. Fa ya un grapat d'añs, los de la Penya Pork de Fórnols van fé un rosco del Pasapalabra aon ficabe: Vols (adependre o) dependre lo chapurriau?

Natros te l' amostrem. Enseñem.)

Vols dependre chapurriau ? , natros te l'amostrem, penya porc, peña porc
An este cap de soca de Calaseit, Pininfarinetes, li fa bona falta adependre lo chapurriau:

Carlos Rallo Badet, Calaceite, Calaseit, Calaceit, Calasseit, Kalat Zeyd, aragonés, catalanista, tonto útil, catalufo, baturro, cachirulo

7. Demostrar, v., lat. demonstrare, montrer, démontrer, désigner, représenter.

Volguist demostrar miracle tan apert. V. de S. Honorat. 

Tu voulus montrer miracle si manifeste. 

Demostron substantia visibil. Gramm. provençal.

(chap. Demostren, dessignen, representen sustansia vissible.)

Désignent substance visible.

Per demostrar que est' amors 

Tramet als fizels aymadors

Totz los bos noirimens.

Brev. d'amor, fol. 118. 

Pour démontrer que cet amour transmet aux amants fidèles toutes les bonnes nourritures. 

Segon que la sortz demostrava. V. de S. Honorat. 

Selon que le sort désignait. 

Part. pas. Tro qu' es en faits o en digz demostratz.

Bernard d'Auriac: S'ieu agues tan. 

Jusqu'à ce qu'il est démontré en faits ou en paroles.

La semblansa de la cara de Jhesu Crist que era demostrada en aquelha toalha. Abr. de l'A. et du N.-T., fol. 35. 

La ressemblance de la figure de Jésus-Christ qui était représentée sur cette touaille. 

CAT. Demostrar. ANC. ESP. Demonstrar. ESP. MOD. Demostrar. 

PORT. Demonstrar. IT. Dimostrare. (chap. Demostrá: demostro, demostres, demostre, demostrem o demostram, demostréu o demostráu, demostren; demostrat, demostrats, demostrada, demostrades.)

8. Demostransa, Demonstransa, s. f., démonstration, preuve.

Fils es d' avols creatura

Qui fai avol demostransa.

Pierre d'Auvergne: Bel m' es quan. 

Est fils de mauvaise créature qui fait mauvaise démonstration. 

Leials demonstransa d'aquela causa dont es doptes.

Trad. du Code de Justinien, fol. 27. 

Loyale preuve de cette chose dont il est doute. 

ANC. FR. Ses fais en font la démonstrance. Charles d'Orléans, p. 89.

ANC. CAT. Demostrança. ANC. ESP. Demonstranza. IT. Dimostranza.

(chap. Demostransa, demostranses : demostrassió, proba.) 

9. Demonstrament, s. m., présentation, manifestation.

Entro als jorns de son demostrament ad Israel.

Trad. du N.-Test., S. Luc, ch. 1. 

Jusques aux jours de sa manifestation à Israël.

- Preuve, démonstration.

La taula Dionisi que es demostramen. 

Pierre de Corbiac: El nom de. 

La table de Denis qui est démonstration. 

ANC. CAT. Demonstrament. ANC. ESP. Demonstramiento. ESP. MOD. Demostramiento. IT. Dimostramento. 

(chap. Demostramén, demostramens, com lo de Jessús a les bodes de Caná de Galilea, o a Jerusalén; manifestassió, manifestassions (sia manifesta cosa); presentassió, presentassions.)

10. Demostratio, s. f. lat. demonstatio, démonstration, description.

Demostratio, es cant hom recomta e recita alqu negoci qu' es faytz.

Leys d'amors, fol. 148. 

Description, c'est quand on raconte et rapporte aucune affaire qui est faite.

CAT. Demostració. ANC. ESP. Demostración. ESP. MOD. Demonstración (N. E. Se ha vuelto a lo antiguo). PORT. Demonstração, demostração. 

IT. Dimostrazione, dimostragione. (chap. Demostrassió, demostrassions.)

11. Demostratiu, adj., lat. demonstrativus, démonstratif. 

Sun apelat pronom demostratiu, quar demostron certa persona.

Gramm. provençal. 

Sont appelés pronoms démonstratifs, car ils désignent certaine personne.

Demostrativas, coma: Veus. Leys d'amors, fol. 100.

(chap. Demostratives, com: Veus.)

Démonstratives, comme: Voilà.

CAT. Demostratiu. ESP. Demostrativo. PORT. Demonstrativo. 

IT. Dimostrativo. (chap. Demostratiu, demostratius, demostrativa, demostratives.)


Mostre, s. m., lat. monstrum, monstre.

Serena es 1 mostre en mar, et ha cors de femna e coa de peysso.

V. et Vert., fol. 23.

(chap. La sirena es un monstruo (al) del mar, y té cos de femella y coa de peix.)

La sirène est un monstre en mer, et elle a corps de femme et queue de poisson. 

CAT. (N. E. Monstre no lo encontró Raynouard) ESP. Monstruo.

PORT. Monstro. IT. Mostro. (chap. Monstruo, monstruos.)

2. Mostruozitat, s. f., monstruosité.

Aquesta mostruozitat o defayssonament s' endeve per superfluitat de materia. Eluc. de las propr., fol. 33. 

Cette monstruosité ou difformité se produit par superfluité de matière.

CAT. Monstruositat. ESP. Monstruosidad. PORT. Monstruosidade. 

IT. Mostrosità, mostruosità, mostruositate, mostruositade.

(chap. Monstruosidat, monstruosidats.)

3. Mostruos, Mounstruos, adj., lat. monstruosus, monstrueux. 

A vegadas mostruos et desfayssonat. Eluc. de las propr., fol. 139.

Parfois monstrueux et déformé. 

Bestias que son dichas mounstruosas.

Lett. de Preste Jean à Frédéric, fol. 29.

Bêtes qui sont dites monstrueuses. 

Fig. Es cauza de diversas passios estranhas et mostruozas.

Eluc. de las propr., fol. 64.

Est cause de diverses passions étranges et monstrueuses.

CAT. Monstruos. ESP. PORT. Monstruoso. IT. Mostroso, mostruoso.

(chap. Monstruós, monstruosos, monstruosa, monstruoses.)