Mostrando las entradas para la consulta Pininfarinetes ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta Pininfarinetes ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas

martes, 20 de enero de 2026

Pubertat - Puans

Pubertat, s. f., lat. pubertatem, puberté.

Pois que il son en pubertat.

Trad. du Code de Justinien, fol. 10.

Après qu'ils sont en puberté.

CAT. Pubertat. ESP. Puberdad (pubertad). PORT. Puberdade. IT. Pubertà.

(chap. Pubertat, pubertats; púber, pubers : que está a la edat de la pubertat.)

Artur Quintana, Arturo Quintana Font, va passá la pubertat fa uns cuans añs

Pudicicia, s. f., lat. pudicitia, pudicité, pudeur.

Pudicicia, so es a dire pura honestat en parlamens, regardamens, tocamens. Eluc. de las propr., fol. 69.

Pudicité, c'est-à-dire pure honnêteté en langage, regard, toucher. 

CAT. ESP. (pudor) PORT. Pudicicia. IT. Pudicizia. (chap. Lo pudor: pura honestidat en parlamens, miramens, tocamens.)


Pudir, v., lat. putere, puer, avoir mauvaise odeur.

Ieu l' ai faich lavar e forbir, 

E ja no 'l sentiretz pudir.

Raimond de Durfort: Turcmalec. 

Je l'ai fait laver et fourbir, et désormais vous ne le sentirez puer.

Sa flor... put et es desplazens.

(chap. La seua (sa) flo... put y es desplaén : desagradable.)

Eluc. de las propr., fol. 212. 

Sa fleur... pue et est déplaisante.

Part. prés. Vautor

No sent plus leu carn puden,

Com clerc o prezicator 

Senton ont es lo manen.

P. Cardinal: Tartarassa. 

Vautour ne sent pas plus vite chair puante, comme clercs ou prédicateurs sentent où est le riche.

ANC. FR. Si seroit certes li femiers

Qui de puir est coustumiers.

Roman de la Rose, v. 8950. 

Phlégre qui les reçut put encore la foudre 

Dont ils furent touchez.

Malherbe, liv. II. 

CAT. Pudir. IT. Putire. (chap. Putí : putixgo o putixco, putixes, putix o put, putim, putiu, putixen; fé pudó; mala auló, corrompina; aixó put y corrom.)

2. Pudor, s. f., puanteur, infection, odeur.

La pudors agra us tost mortz.

(chap. La pudó tos haguere matat pronte.)

A. Daniel: Puois Raimons.

La puanteur vous aurait tôt tué.

Estaitz luenh que puscatz sostener la pudor, et obric lo potz e la pudor issic mala e grans.

Revelatio de las Penas d' Ifern

Tenez-vous loin pour que vous puissiez supporter la puanteur; et il ouvrit le puits et la puanteur sortit mauvaise et grande.

Fig. Si delechero, en aquest segle, en la pudor de luxuria.

Liv. de Sydrac, fol. 98.

Ils se délectèrent, en ce monde, dans la puanteur de luxure.

ANC. FR. Ceste puor orde et punaise.

Roman du Renart, t. II, p. 279.

Quant il ystra du lac, il sortira aussi une si grant pueur, que les gens en cuideront mourir.

Prophéties de Merlin, fol. LVIII.

CAT. Pudor. (ESP. Hedor, mal olor) (chap. Pudó, pudina, pudós, pudines; corrompina, corrompines; ferum, fortó.)

3. Put, adj., puant, infect, dégoûtant. 

Fig. Es plen de put aire.

Un troubadour anonyme, Coblas esparsas. 

Est plein de puante manière.

Subst. Li fol, li put e 'lh filhol.

Aimeri de Peguilain: Li fol.

Les fous, les puants et les filleuls.

ANC. FR. Et à beste de put conroi.

Desloiax, vilainz, puz et sers. 

Roman du Renart, t. II, p. 31 et 260.

(chap. La putput, puput, poput fa pudó; abubilla; upupa epops)

putput, put-put, pupŭt, puput, poput, porpuz, parputa, babuta, pulput, gurgŭ, borbuta-viel barbut, barbut

4. Putnais, Pugnais, adj., punais, puant.

Us gars de mal aire,

Vilas e putnais.

Rambaud de Vaqueiras: Sirventesc.

Un garçon de mauvaise mine, vilain et punais

Fugir enfern e 'l putnais fuec arden. 

Pons de Capdueil: Er nos sia.

Fuir enfer et le puant feu ardent. 

Subst. Lo pugnais se playn del cors sant. 

V. de S. Honorat.

Le punais se plaint du corps saint. 

ANC. FR. Les autres devindrent poacres, 

Pugnaiz, impotens, contrefaiz. 

Vigiles de Charles VII, t. I, p. 30. 

Tant infâme et punaise que ce n'est qu'ordure et villenie.

Rabelais, liv. II, ch. 5.

5. Pudent, s. m., anus, orifice du fondement.

Emorroydas so V venas geyshens el pudent.

Eluc. de las propr., fol. 98.

Les hémorroïdes sont cinq veines gisantes à l'anus.

(chap. Pudén : cul, ano; catalanistes pudens, dona pudenta, sagales pudentes. No sol signifique que putix o put, fa pudó, sino que es un cansino, pesat, matraca, com Carlos Rallo Badet de Calaseit, Pininfarinetes.)

Carlos Rallo Badet, Calaseit, disseñadó de coches, Pininfarinetes, pudén, cansino, matraca


6. Puans, adj., puant.

Car yfern es si escurs e puans.

Pierre Espagnol: Ar levetz sus.

Car l'enfer est si obscur et puant.

(chap. Ya que l'infern es tan oscur y pudén - a sofre y sucarrina -)

domingo, 24 de diciembre de 2017

Carlos Rallo Badet, Calaseit, disseñadó de coches, Pininfarinetes

Este idiota aragonés, Pininfarinetes, tonto útil catalanista, es un troll que malgaste mol tems ficán sempre lo mateix a les págines de Facebook, Twitter - X, etc.

Lo grupo paraules del Matarranya de facebook es de este saboquet.

Lo meu grupo a carallibre es yo parlo chapurriau (y no sol lo parlo, lo escric y traduíxco bastans llibres).
Ya no ting cap perfil a Carallibre - Facebook.

Yo me dic Ramón Guimerá Lorente, Moncho.

Vic a Alemania, treballo a Hermes. Vach treballá de taxista.

No xapurrejo res, parlo y escric chapurriau.

Soc: licenciado en filología inglesa, universidad de Zaragoza desde lo 2003.

licenciado en filología inglesa, universidad de Zaragoza, Ramón Guimerá Lorente, 2003



Parlo y escric castellá com a llengua materna, de ma mare, castellana, manchega; chapurriau, inglés o English y alemán o Deutsch;
enteng y transcric textos en atres idiomes o llengües com lo valensiá, mallorquí, gallego o galego, portugués, fransés, ocsitá, en lo seu dialecte catalá comprés, siciliano, italiá. Lo latín no lo enteng, pero transcric textos y algo se quede.
La única franja que conec es la que ting entre les molles del cul (y la de Gaza

Carlos Rallo Badet, twitter, Manuel Riu Fillat, lo cacao de la Facao


parlars lengadocians, occitan, catalan comprés

Carlos Rallo Badet, cohet de Calaseit, va colaborá en Homer Simpson per a disseñá este coche:

Carlos Rallo Badet, Homer Simpson, diseño, coches, prototipo

Al episodio de Los Simpsons "Oh Brother, Where Art Thou?", Homer va disseñá un coche per a la empresa dirigida per son germá, en la ajuda de Carlos Rallo Badet, pero no va sé massa espectaculá, va portá la empresa a la ruina.

Se trate de un episodio brillán perque, ademés de sé divertit, va predí en serta manera lo futur del automóvil: algunes de las característiques que van fé lo coche de Homer tan terrible són actualmén algo común als vehiculs del siglo 21. 

La recreassió de este coche per part de Porcubimmer Motors a partí de un BMW de 1987 ha sigut la gran estrella de la radera edissió de les 24 hores de LeMons, carrera selebrada a California com a parodia de les 24 hores de Le Mans, a Fransa, país de agon ve lo catalá.

Prototipo, Carlos Rallo Badet, coche vert, Homer Simpson

 



Lo coche porte:

Una bola a la antena per a podé trobál a un aparcamén,
Varies bossines, per a interpretá lo tema "La Cucaracha" o la escarabicha. 
Una bombolla insonorisada separada per als chiquets, en bossals y correches opsionals.
Un motor que fará que la gen penso "lo món está arribán al seu final".
Aguantatasses gigans per a les begudes.

Aquí baix fen moragues. Qué bruto que es !

aquí baix fen moragues, qué bruto es

aquí baix fen moragues, qué bruto es 2

amic de clarió : argila blanca, tiza, del fransés crayon, y la ascuma, llengua, nostra, estimém

amic de clarió: argila blanca, tiza, del fransés crayon, y la Ascuma.

amic de la ascuma, ascumita, catalanista

kalat zeyd, tot en castellá y anys en catalá, coses de sa mare

kalat zeyd, tot en castellá y anys en catalá, tamé en castellá antic se escribíe anyos; coses de sa mare, Celia Badet, ascumita catalanista.

Es mol baturro, normal sen de Aragó.

baturro, aragonés, Calaseit, Calaceite, Lacoste : sargantana o fardacho

Esta es la cara de lo mes idiota de Aragó:

Carlos Rallo Badet, Calaceite, Calaseit, Calaceit, Calasseit, Kalat Zeyd, aragonés, catalanista, tonto útil, catalufo, baturro, cachirulo

domingo, 18 de febrero de 2024

Esperma - Espeuta

Esperma, s. m., lat. sperma, sperme.

No es... generacio, per so quar l' esperma no pot pervenir à la mayre.

Trad. d'Albucasis, fol. 29.

Il n'y a pas... génération, parce que le sperme ne peut parvenir à la matrice.

CAT. ESP. PORT. Esperma. IT. Sperma. (chap. Esperma, semen, llaó.)

ShytoBuy, shy to buy, vergonzoso para comprar semenax; esperma

2. Spermatic, adj., lat. spermaticus, spermatique.

Que ve de humor spermatica. Eluc. de las propr., fol. 88.

Qui vient de liqueur spermatique.

ESP. (espermático) PORT. Espermatico. IT. Spermatico.

(chap. espermátic, espermatics, espermática, espermátiques.)

3. Spermatizar, v., éjaculer.

Alcus auzels... han fort appetiment et leu spermatizo.

Eluc. de las propr., fol. 276.

Certains oiseaux... ont fort désir et éjaculent facilement.

(chap. Espermatisá, Eyaculá, corres: eyaculo, eyacules, eyacule, eyaculem o eyaculam, eyaculéu o eyaculáu, eyaculen; eyaculat, eyaculats, eyaculada, eyaculades; yo me córrego, tú te corres, etc; alguns o algunes diuen que sen van; ala, pos bon viache tinguen.)

Tomás Bosque; Espermatisá, Eyaculá, corres: eyaculo, eyacules, eyacule, eyaculem o eyaculam, eyaculéu o eyaculáu, eyaculen; eyaculat, eyaculats, eyaculada, eyaculades; yo me córrego, tú te corres, etc; alguns o algunes diuen que sen van; ala, pos bon viache tinguen

Espero, s. m., éperon.

Voyez Denina, t. III, p. 74.

Sai far fres et esperos.

(chap. Sé fé frenos y espoles; per al caball.)

Raimond d'Avignon: Sirvens suy.

Je sais faire freins et éperons.

Vai brochan lo destrier dels trenchans esperos. Guillaume de Tudela.

Il va piquant le destrier des tranchants éperons.

Una roda d'espero. Tarif des Monnaies en provençal.

Une roue d'éperon. 

Loc. Plus avols non chaucet esperos.

(chap. Mes roín no va calsá espoles.)

Lanza: Emperador. 

Plus lâche ne chaussa éperons.

Dels esperos donavo als destriers sojornatz.

Roman de Fierabras, v. 2904. 

Ils donnaient des éperons aux destriers reposés.

Adv. comp. Quar no i vauc ad espero.

Giraud de Borneil: A penas sai.

Car je n'y vais pas à la hâte. 

Chanso, vas Balaguier t' en vay ad espero.

Albert de Sisteron: Ab son guay.

Chanson, vers Balaguier va-t'en à la hâte. 

Els trenco ad espero 

Las portas. 

R. Vidal de Bezaudun: Unas novas. 

Ils brisent vivement les portes.

Joglars, no t desconortz

E vai t' en d' espero.

G. de Berguedan: Joglar. 

Jongleur, ne te décourage pas, et va-t'en de vitesse.

Que s'en intre d' espero

En alcuna religio.

Brev. d'amor, fol. 131.

Qu'il s'en entre sans retard en quelque ordre religieux.

ANC. FR. Mes suiez moi à esperon...

Fuit s'en Renart de grant randon 

Tant con il puet à esperon. 

Roman du Renart, t. I, p. 87 et 112. 

Li rois i vient à esperons. 

Roman de Partonopex de Blois, not. IX, p. 43.

- Ergot des oiseaux.

Lo gals... porta esperos. Liv. de Sydrac, fol. 116.

(chap. Lo gall... porte espolons.)

Le coq... porte éperons.

Pastes Gallo SE PIRE de Cataluña, dixán en plena pandemia sens de FAMILIES AL CARRÉ. Aixó sí, obrin fábrica nova a Córdoba.  Indessén. Boicot ya.   Tos feu fotre, si no donáreu pel cul en la puta merda separata un atre GALLO cantaríe.

Capo... esperos o 'l cazo o torno.

Eluc. de las propr., fol. 146. 

Chapon... les éperons ou lui tombent ou retournent.

ANC. CAT. Esperó. ESP. Esperón, espolón. PORT. Espora, esporão. 

IT. Sperone, Sprone. (chap. Espola, espoles; espoló, espolons los del gall.)

2. Esperonalh, Esperonaill, s. m., éperon.

Qu' us ses esperonalh

Non s'esmet' els barnatz.

Giraud de Borneil: Los apletz.

Qu'un sans éperon ne s'établisse aux baronnages.

3. Esperonador, s. m., éperonneur, qui éperonne.

Sera breus lo cors

Als esperonadors.

(chap. La carrera sirá curta per als espolejadós.)

Giraud de Borneil: Ses valer. 

La course sera courte aux éperonneurs.

IT. Spronatore.

4. Esperonar, v., éperonner. 

L' emperaire, ab lo cor al talo,

Esperonet, e sei vil companho,

Plus d' una legua.

Rambaud de Vaqueiras: Senher marques. 

L'empereur, avec le coeur au talon, éperonna, et ses vils compagnons, plus d'une lieue. 

Tals poing fort et esperona 

Q' a so caval trop corren.

Giraud de Borneil: Tals gen. 

Tel pique fort et éperonne qui a son cheval très courant.

Fig. Lay on valors s' empren 

E caritatz esperona.

P. Cardinal: L' arcivesque. 

Là où valeur s'attache et charité éperonne.

Part. prés. Estout venc esperonan. Roman de Jaufre, fol. 9.

(chap. Estout va vindre espoleján.)

Estout vint éperonnant. 

ANC. FR. Esperonant s'en vet sa voie.

Roman du Renart, t. III, p. 223. 

Envers la dame esperonèrent, 

De par le roi la saluèrent.

Fables et cont. anc., t. III, p. 5.

ANC. CAT. Esparonejar. ANC. ESP. Espolonear. ESP. MOD. Espolear. 

PORT. Esporear. IT. Speronare, spronare. (chap. espolejá: espolejo, espoleges, espolege, espolegem o espolejam, espolegéu o espolejáu, espolegen;

5. Contresperonar, v., éperonner, frapper de l'éperon.

Si m sailh al latz, 

E me contresperona.

Giraud de Borneil: La flors el.

Si me saute au côté, et me frappe de l'éperon.

 

Espes, adj., lat. spissus, épais, dense.

No ill ten pro ausbercs fort ni espes,

Si lansa dreit.

Giraud de Calanson: A lieis cui. 

Haubert fort et épais ne lui tient profit, tant il lance droit.

Aug lo chan, pel bruelh espes, 

Del rossinhol mati e ser.

(chap. literal: Escolto lo can, pel brosquill espés, del rossiñol matí y tardet; tarde, vesprada, abans de la nit.)

B. de Ventadour: Bel m' es qu' ieu.

J'entends, par les taillis épais, le chant du rossignol matin et soir.

Las nivols son tant espessas en estieu coma en ivern.

(chap. Los nugols són tan espessos al estiu com al ivern; densos.)

Liv. de Sydrac, fol. 103.

Les nuées sont aussi denses en été comme en hiver.

L' huelh e 'l silh negre, espes.

(chap. Los ulls y les selles negres, espesses. Com les de Manuel de Montoliu.)

En Manuel de Montoliu, col.lega d’en Pompeu Fabra, no comprava la mercaderia nacionalista.

P. Vidal: Tant an ben.

Les yeux et les cils noirs, épais.

Fig. Fan l' obra espessa e dura.

Le Moine de Montaudon: Autra vetz.

Font l'oeuvre épaisse et dure.

Adverbial. Las flors naisson plus espes. 

(chap. Les flos naixen mes espesses.)

P. Salvage: Senher. 

Les fleurs naissent plus épais. 

Aisso esdeve espes.

Deudes de Prades, Auz. cass. 

Cela advient souvent.

CAT. Espes. ESP. Espeso. PORT. Espesso. IT. Spesso. (chap. Espés, espessos, espessa, espesses; lo chocolate espesset, espessets, espesseta, espessetes; Pininfarinetes es pesat; se li han espessat massa les farinetes.)

Carlos Rallo Badet, Calaceite, Calaseit, aragonés, catalanista, cachirulo, Pininfarinetes; fol, folh; burro, ruc, ase

2. Espiessa, s. f., épaisseur.

Passero l' espiessa del boi ramut.

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 79.

Ils passèrent l'épaisseur du bois fourré.

3. Espeissedat, Espessetat, s. f., lat. spissitatem, densité. 

Tol l' aire am sa espessetat. Brev. d'amor, fol. 30.

Enlève l'air avec sa densité.

Lh' auzelh volo per l' aire per l' espeissedat de lhuy, car l' aires es molt espes... per aquesta razo soste los auzels que volo am lo movemen de lor alas... Vivem per la espeissedat que es en lui.

Liv. de Sydrac, fol. 46.

Les oiseaux volent dans l'air à cause de sa densité, car l'air est moult dense... par cette raison il soutient les oiseaux qui volent par le mouvement de leurs ailes... Nous vivons par la densité qui est en lui.

(chap. Espessedat, espessó, densidat.)

niu oronetes, Pedro Saputo

4. Espeysheza, s. f., épaisseur.

Per espeysheza de la urina. Eluc. de las propr., fol. 90.

Par épaisseur de l'urine.

ANC. ESP. Espeseza (espesura, densidad). IT. Spessezza.

5. Espessament, adv., épaissement.

So vestitz de pels espessament. Eluc. de las propr., fol. 39.

(chap. Son vestits espessamen de pels.)

Sont vêtus épaissement de poils.

CAT. Espessament. ESP. Espesamente. PORT. Espessamente. 

IT. Spessamente. (chap. espessamen.)

6. Espeissar, Espieissar, v., lat. spissare, épaissir, condenser. 

La luna tira gran humor 

De la mar, dont espeissa l'aire.

Brev. d'amor, fol. 32. 

La lune tire grande humidité de la mer, dont elle condense l'air.

Quant creys la fresca fuelh' el rams 

E l' ombra s' espeissa els defes.

Giraud de Borneil: Quant creys. 

Quand la fraîche feuille croît au rameau et l'ombre s'épaissit dans les défens.

Mas so que es encontra aras davas nos, e s' espieissa, hom no lo pot pas vezer. Liv. de Sydrac, fol. 103.

Mais ce qui est encontre maintenant devant nous, et s'épaissit, on ne le peut pas voir.

Part. pas. L' aires, segon natura,

Espeissat d' aiga marina,

Pluia fai e nevolina.

Brev. d'amor, fol. 38.

Dorondón o macazón.

L'air, selon nature, condensé d'eau marine, fait pluie et brouillard.

De la vapor per forsa de frech espeyshada.

Eluc. de las propr., fol. 137.

De la vapeur condensée par force de froid.

ANC. FR. La guerre crut et espeissa...

Li genz Héraut chescun jor creissent,

Tote jor viegnent e espeissent.

Roman de Rou, v. 16239 et 12303.

CAT. Espessir. ESP. Espesar. PORT. Espessar. IT. Spessare.

(chap. espessá y espessí: espesso, espesses, espesse, espessem o espessam, espesséu o espessáu, espessen; espessat, espessats, espessada, espessades; espessixco o espessixgo, espessixes, espessix, espessim, espessiu, espessixen; espessit, espessits, espessida, espessides.)

farinetes, guixes, guijas, almorta, sigrons, garbanzos, cigrons

 

Espeuta, s. f., lat. spelta, épeautre, espèce de froment.

Mesura d'espeuta... De civada e d'espeuta.

Cout. de Moissac. DOAT, t. CXXVII, fol. 8.

Mesure d'épeautre... D'avoine et d' épeautre.

CAT. ESP. Espelta. IT. Spelta, spelda. (chap. Espelta, espessie de formén o blat (de bladum); Triticum spelta. Lo castellá fa de triticum, trigo.

Lo formén es una classe de blat tardá, lo candeal; Formenta, entre Beseit y Fredes; Formentera. Frumentum, de frugimentum, lo sereal, los sereals.)

Espeuta, s. f., lat. spelta, épeautre, espèce de froment.

jueves, 1 de agosto de 2024

Carlos Rallo Badet, de Calaceite, Calaseit

Este idiota aragonés, Pininfarinetes, tonto útil catalanista, es un troll que malgaste mol tems ficán sempre lo mateix a les págines de facebook, X - Twitter, etc.

Lo grupo paraules del Matarranya de facebook es de ell.

(Lo blog Paraules del Matarraña es meu.)

Ell té uns atres blogs, sense treballá, lo normal en ell;
es mes gos que la barretina de un catalaniste.
 
https://www.blogger.com/profile/14691279279416144436


http://crallo10.blogspot.com/


Lo meu grupo a carallibre es yo parlo chapurriau 
(y no sol lo parlo, lo escric y traduíxco bastans llibres).

Yo me dic Ramón Guimerá LorenteMoncho.
Vic a Alemania, treballaba a Hermes. Vach treballá de taxista.
No xapurrejo res, parlo y escric en chapurriau.

Soc "licenciado en filología inglesa", universidad de Zaragoza.
Llissensiat en filología inglesa, Universidat de Saragossa.

Soc licenciado en filología inglesa, universidad de Zaragoza. Llissensiat en filología inglesa, Universidat de Saragossa.

Parlo y escric castellá com a llengua materna, de ma mare, castellana, manchega, de Alustantechapurriau, inglés o English y alemán o Deutsch; enteng y transcric textos en atres idiomes o llengües com lo valensiámallorquí, gallego o galego, portugués, fransés, ocsitá, en lo seu dialecte catalá compréssicilianoitaliá.
Lo latín no lo enteng, pero transcric textos y algo se quede.
La única franja que conec es la que ting entre les molles del cul (y la de Gaza

Carlos Rallo Badet, twitter, Manuel Riu Fillat, lo cacao de la Facao


parlars lengadocians, occitan, catalan comprés

Carlos Rallo Badetcohet de Calaseitva colaborá en Homer Simpson per a disseñá este coche:

Carlos Rallo Badet, Homer Simpson, diseño, coches, prototipo

Al episodio de Los Simpsons "Oh Brother, Where Art Thou?", Homer va disseñá un coche per a la empresa dirigida per son germá, en la ajuda de Carlos Rallo Badet, pero no va sé massa espectaculá, va portá la empresa a la ruina.

Se trate de un epissodio brillán perque, ademés de sé divertit, va predí en serta manera lo futur del automóvil: algunes de las característiques que van fé lo coche de Homer - Rallo Badet tan terrible són actualmén algo comú als vehiculs del siglo 21.

La recreassió de este coche per part de Porcubimmer Motors a partí de un BMW de 1987 ha sigut la gran estrella de la radera edissió de les 24 hores de LeMons, carrera selebrada a California com a parodia de les 24 hores de Le Mans, a Fransa, país de agon ve lo catalá.

Prototipo, Carlos Rallo Badet, coche vert, Homer Simpson

 



Lo coche porte:

Una bola a la antena per a podé trobál a un aparcamén.

Varies bossines, per a interpretá lo tema "
La Cucaracha" o la escarabicha.



Una bombolla insonorisada separada per als chiquets, en bossals y correches opsionals.

Un motor que fará que la gen penso "lo món está arribán al seu final"

Aguantatasses gigans per a les 
begudes.

Aquí baix fen moraguesQué bruto que es!


aquí baix fen moragues, qué bruto es

aquí baix fen moragues, qué bruto es Carlos Rallo Badet

amic de clarió: argila blanca, tiza, del fransés crayon, y la Ascuma, llengua, nostra, estimem

amic de clarió: argila blanca, tiza, del fransés crayon, se pot lligí
*ació de pares del Matarranya. (Aón están les mares, atontats?)

amic de la ascuma, ascumita, catalanista

La Ascuma ha triat com a logo un home damún de un burro, o be Mario Sasot damún de una rabosa.

kalat zeyd, tot en castellá y anys en catalá, coses de sa mare

kalat zeyd, tot en castellá y anys en catalá, tamé en castellá antic se escribíe anyos; coses de sa mare, Celia Badetascumita catalanista.

Es mol baturro, normal sen de Aragó

baturro, aragonés, Calaseit, Calaceite, Lacoste : sargantana o fardacho

Carlos Rallo Badet, Calaceite, Calaseit, Calaceit, Calasseit, Kalat Zeyd, aragonés, catalanista, tonto útil, catalufo, baturro, cachirulo