Mostrando entradas con la etiqueta Ufanes. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta Ufanes. Mostrar todas las entradas

domingo, 23 de agosto de 2026

Ucar, Uchar, Huchar, Uc, Uca, uqua, Ufanes, Ufanier, Ufana, Ufanaria - Ufec

U, s. m., cinquième voyelle et vingtunième lettre de l'alphabet, u.
V (5) vocals son a, e, i, o, u. Leys d'amors, fol. 2.
(chap. Sing vocals són (ñan):  a, e, i, o, u.)
Cinq voyelles sont A, E, I, O, U.

Junqueras, los catalanes tenemos más proximidad genética con los franceses, salta a la vista

Ucar, Uchar, Huchar, v., hucher, appeler, invoquer.
Can los crida e 'ls uca, e sos drapels demena. Guillaume de Tudela.
Quand il les crie et les huche, et ses drapeaux agite.
Crida e ucha: Mortz, a me quar no ves?
Poème sur Boèce.
Crie et invoque: Mort, à moi pourquoi ne viens-tu pas?
- Mettre à l'encan, crier.
Li sieu crezedor
An fayt sos bes ucar e vendre.
Leys d'amors, fol. 48.
Les siens créanciers ont fait ses biens crier et vendre.
Fig. Lo cors dins me crida e m' hucha.
Giraud de Borneil: Quan la bruna.
Le coeur en dedans me crie et m'appelle.
ANC. FR.
Tote noit fist sez gaites é huchier é corner. Roman de Rou, v. 4775.
(chap. Cridá o quirdá la atensió; invocá.)

2. Uc, s. m., huchet, appel, invocation, cri.
Quan veires al primer uc
Trapenar sa valensa.
Sordel: No pueis mudar.
Quand vous verrez au premier cri s'évanouir sa vaillance.
Non enten los plors n' els ucs.
(chap. No escolte (ni) los plos ni los crits.)
Deudes de Prades, Poëme sur les Vertus.
Il n'entend les pleurs ni les cris.
ANC. FR. 
E Francheiz les encachent e à hu e à cri. Roman de Rou, v. 1644.
Commence la hue à nestre,
Laquelle fait tentir les roches.
G. Guiart, Branche aux roy. lignages.
(chap. Crit, crits; invocassió, invocassions; com lo saludo típic de alguns pobles: aik, eik, aiks, eiks, chaic, chaics, chaica, chaiques.)

3. Uca, Uqua, s. f., crieur, héraut.
Las ucas van per l' ost cridan. Guillaume de Tudela.
Les hérauts vont par l'armée en criant.
Emolumens de la uqua, o crida.
Ord. des Rois de Fr., 1408, t. IX, p. 409.
Émolument du héraut, ou crieur.
(chap. Cridadó, cridadós, cridadora, cridadores; quirdadó, quirdadós, quirdadora, quirdadores; heraldo, heraldos; pregoné, pregonés, pregonera, pregoneres. Vore Ara hojats.)

Ufanes, adj., fanfaron, glorieux, superbe, arrogant.
Ce mot fut dérivé du francique Ufan, signifiant sur.
Steig ufan berg.
Ascendit super montem.
Trad. de Tatien, c. 22, 5.
Dans la langue francique, la racine UF concourait à former des mots composés qui offrent l'idée ou l'image de supériorité, d'élévation.
Hom de dir ufanes
Es plus vilas que pages,
Segon romans e clergia.
B. Martin: D' entier vers.
Homme fanfaron de parler est plus vilain que paysan, selon roman et clergie (latin).
CAT. Ufanos. ESP. PORT. Ufano. (chap. Ufano, ufanos, ufana, ufanes; aufals aufanós, bancals aufanosos, aufanosa, aufanoses; ufanós, ufanosos, ufanosa, ufanoses; aufanidat, aufanidats; ufanidat, ufanidats; fanfarrón, fanfarrons, fanfarrona, fanfarrones; arrogán, arrogans, arroganta, arrogantes; soberbio, soberbios, soberbia, soberbies; pujadet, pujadets, pujadeta, pujadetes.)

Joaquim Montclús, Joaquín Monclús, gordo, seboso, gort, gras, craso

2. Ufanier, adj., fanfaron, arrogant, glorieux, superbe.
Enueia m de cavalier
Fors de son pays ufanier.
Le Moine de Montaudon: Mot m' enueia.
M'ennuie de chevalier hors de son pays fanfaron.
Fig. Qui lauzor ufaneira 
Fai de razon messongeira,
Be l' en deu hom blasmar.
Folquet de Lunel: Per amor.
Qui louange superbe fait de raison mensongère, on doit bien l'en blâmer.
- Décidé, résolu, déterminé. 
De manjar fort ufanier.
Deudes de Prades, Auz. cass.
De manger fort résolu.
ANC. ESP. Ufanero.

Ting lo ego tan pujadet que al que matino li ajudo yo.

3. Ufana, s. f., arrogance, hauteur, forfanterie, fanfaronnade.
Si tot jorn vols dire ufana,
Ta paraula tenran per vana.
Lo Libre de Senequa.
Si toujours tu veux dire forfanterie, ta parole ils tiendront pour vaine.
Com pot far tant gran ufana?
Rambaud de Vaqueiras: Ben sai e.
Comment peut-il faire si grande fanfaronnade ? 
Elh n' er sebelitz
D' on perdra sa ufana.
Germonde de Montpellier: Greu m' es.
Il en sera enseveli, d'où il perdra son arrogance.
ESP. (Ufanía) PORT. Ufania. (chap. Ufanía, ufaníes; aixó sen va de la aufanedat : expresió que hay sentit a Beseit, a Benito y Carlos; aufanedats.)

4. Ufanaria, s. f., suffisance, bravade.
Cuias qu' a Dieu non pes
Chans d' aital ufanaria.
B. Martin: D' entier vers.
Tu crois qu'à Dieu ne pèse pas chant de telle suffisance.

5. Ufanesc, s. m., orgueil, arrogance.
Una m n' a en ufanesc
Pagut d' aital ufanesca.
Marcabrus: Contra l' ivern.
Une m'en a en orgueil repu de telle suffisance.

6. Ufanesca, s. f., suffisance, présomption.
Una m n' a en ufanesc
Pagut d' aital ufanesca.
Marcabrus: Contra l' ivern.
Une m'en a en orgueil repu de tele suffisance.

7. Ufec, adj., arrogant, suffisant, altier.
Aman, preian s' afranca cor ufecx.
A. Daniel: Amors e joi.
En aimant, en priant s'apprivoise coeur suffisant.