Mostrando entradas con la etiqueta Polus. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta Polus. Mostrar todas las entradas

lunes, 24 de noviembre de 2025

Polus - Pomelat

Polus, s. m., lat. polus, pôle.

Polus anthartic o meridional.

Eluc. de las propr., fol. 119. 

Pôle antarctique ou méridional.

CAT. ESP. PORT. IT. Polo.

9. Interpolat, adj., lat. interpolatus, intermittent.

Si es interpolada, so es a dire que adhoras cesse et puiss retorne; mais si es ses interpolacio.

Febre dita interpolada.

Eluc. de las propr., fol. 79 et 89.

Si elle est intermittente, c'est-à-dire que parfois elle cesse et puis revienne; mais si elle est sans intermittence.

Fièvre dite intermittente.

3. Interpolacio, s. f., lat. interpolatio, intermittence.

Si es interpolada, so es a dire que adhoras cesse et puiss retorne; mais si es ses interpolacio.

Aytals febres han veraya interpolacio en las interpoladas.

Eluc. de las propr., fol. 79 et 89.

Si elle est intermittente, c'est-à-dire que parfois elle cesse et puis revienne; mais si elle est sans intermittence.

Pareilles fièvres ont vraie intermittence dans les intermittentes.


Pom, s. m., lat. pomum, pomme.

Anc pus Adams manget del pom.

Rambaud de Vaqueiras: Er quan. 

Oncques depuis qu'Adam mangea de la pomme. 

Apren del pom

Per que ni com 

Na Discordia lo fes legir.

Giraud de Calanson: Fadet joglar.

Apprends de la pomme pourquoi et comment dame Discorde la fit choisir.

- Pommeau.

No s' ac de sa espaza mas quant la pom. 

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 74.

Il n'eut de son épée excepté que le pommeau.

CAT. Pom. ESP. PORT. IT. Pomo. (chap. Pom, poms; de la espasa, de una porta pera picá.)

2. Poma, s. f., pomme.

Manget la poma que Dieus lh' avia devedada.

La poma qu'es bela e flairans.

Liv. de Sydrac, fol. 12 et 86. 

Mangea la pomme que Dieu lui avait défendue. 

La pomme qui est belle et sentant bon. 

Nég. expl. D' als jauzir,

No m val joys una poma.

A. Daniel: L' aur' amara. 

De jouir d'autres, la joie ne me vaut une pomme.

CAT. ESP. (manzana) IT. Poma. (Chap. Poma, pomes; pomera, pomeres : abre que les fa.)

3. Pometa, s. f. dim., petite pomme.

Dona grossa que troba mays sabor en una pometa agra que en pan de fromen. 

V. et Vert., fol. 31.

Dame grosse qui trouve plus de saveur en une petite pomme aigre qu'en pain de froment.

(Chap. Pometa, pometes; pomereta, pomeretes: abre)

4. Pomer, Pomier, s. m., lat. pomarium, pommier.

Del pomier vezem lo pom eyssir.

(chap. De la pomera veém la poma eixí.)

Serveri de Girone: Del mon. 

Du pommier nous voyons la pomme sortir.

Dorm lay desot aquel pomier.

Roman de Blandin de Cornouailles, etc. 

Dort là dessous ce pommier.

(chap. Dorm allá deball de la pomera.)

Co esta lo pomer que es em boula tot dreg. 

Tit. de 1230. Arch. du Roy., J. 307. 

Comme est le pommier qui est en boule tout droit. 

CAT. Pomer. IT. Pomiero, pomiere. (ESP. manzano)

5. Pomel, s. m., pomme, boule.

Paucx pomels,

Ab dos cotels, 

Sapchas gitar e retenir.

Giraud de Calanson: Fadet joglar. 

Petites pommes, avec deux couteaux, sache jeter et retenir.

Hirisso... si tot si recuelh en un pomel, n' i ve hom mas espinas.

Eluc. de las propr., fol. 252.

Le hérisson... si tout il se rassemble en une boule, on n'y voit qu'épines.

(cha. L' arissó, si tot ell se fa una bola (poma), no se veuen mes que “espines”, punches.) 

- Pommeau.

Dessus, un pomel 

D'un carboncle novel.

P. Cardinal: Sel que fes. 

Dessus, un pommeau d'une escarboucle neuve. 

ANC. FR. Et prend l'espée par le pommel et la tyre à soy. 

Roman de Giron le Courtois, fol. 49. 

Son espée qui avoit le pomel d'or.

Galien Rethoré, fol. 92.

ANC. CAT. Pomell. IT. Pomello.

6. Pomat, s. m., pommé, cidre.

Det lor cena

De pomat que el ac fah, e pan d'avena.

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 84.

Leur donna souper de pommé qu'il eut fait, et pain d'avoine.

IT. Pomato.

7. Pomada, s. f., pommé, cidre.

En pomas habundoza de las quals fan pomada.

Eluc. de las propr., fol. 165. 

Abondante en pommes desquelles ils font pommé. 

CAT. ESP. PORT. Pomada. IT. Pomata.

(N. E. a Mallorca encara se li diu pomada a una beguda: ginebra en llimó.)


Pomat, adj., pommelé.

Del saur pomat.

Rambaud de Vaqueiras: El so que. 

Du gris pommelé.

2. Pomelat, adj., pommelé.

El mes son pe a terra del destrier pomelat. 

Ar en dreyt montaray sul destrier pomelat.

Roman de Fierabras, v. 1404 et 913. 

Il mit son pied à terre du destrier pommelé. 

Maintenant justement je monterai sur le destrier pommelé.

ANC. FR. E desoz vos cil destriers pumeleiz. 

Roman de Gerard de Vienne, v. 1814. 

IT. Pomellato. (chap. Tacat, placat, que té taques, plaques, corros de un atre coló, per ejemple un caball corredó: destrier de aquí damún.)


Ponch