FORIGÓ m. (DCVB)
|| 1. Forat natural, no fet amb eina (Morella). Ferramenta a Beseit.
|| 2. Habitació estreta i fosca; cast. hurgacho (Martí G. Dicc.).
Fon.: foɾiɣó (val.).
Etim.: derivat de foric.
2. FORIGÓ m.
Planta que fa el fruit davall terra i per defora treu una herba prima i alta amb una floreta al cap; el fruit és comestible (Bonansa).
FORIC m., topon.
Lo Foric: nom d'una cova situada prop d'Os de Balaguer.
