Mostrando las entradas para la consulta trill ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta trill ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas

martes, 18 de abril de 2017

trill

Trill

Tindre lo trill a les garres, que te s'acabe lo tems, o un perill mol prop.

 lo trill a les eres, lo trill de pediñera es lo que té pedres de sílice.


trill, vista superió, fusta

trill,silex, pedra,pedrería, tallá, palla


Trill a La Fresneda, aon es ara la plassa de bous. Bernardo Palliza (lo pallissa), als atres no los conec.



DCVB :


TRILL m. 
Instrument per a tallar i trossejar la palla damunt l'era; cast. trilloA mi Déus guart de tal perill! | Abans me loch menar hun tril | per pobretat, Obra vells 159. Un trill vell guarnit de pedres, doc. a. 1517 (Aguiló Dicc.). S'ha donat el nom de trill a tres tipus diferents d'instrument: 
|| 1. Batolles o bastó per a batre a cops, segons aquests diccionaris antics: Trill o maça per trillar: Tribula, Pou Thes. Puer. 61. Trill, flagell o bastó per a batrer o trillar: Tribula, Torra Dicc. 
|| 2. Post de fusta, quadrangular, llarguera, que per sota va armada de ferros tallants, claus o trossos de pedra foguera, i que, arrossegada per una o dues bísties per damunt la batuda, va tallant i capolant la palla (Tremp, Balaguer, Urgell, Segarra, Penedès, Conca de Barberà, Camp de Tarr., Gandesa, Calasseit, Maestrat, Morella, Cast., Val., Sueca, Xàtiva i tot el País Valencià en general). 
|| 3. Corró cilíndric o troncocònic, de pedra o de fusta armada de llenques de ferro, que va rodant, arrossegat per una bístia, sobre l'erada (Empordà, País Valencià).

Trill: llin. existent a La Bisbal, Palafrugell, Palamós, Salt, Torroella de M., Borges del C., Reus, etc.
    Fon.: tɾíʎ (or., occ., val.).
    Etim.: del llatí trībulŭmmat. sign.


ERA f.: cast. era. 
|| 1. Època determinada des de la qual comença a comptar-se una sèrie d'anys; la mateixa sèrie dels anys comptats a partir d'aquella època. Com hauem fetes taules a la nostra era al mig jorn de la dita nostra ciutat de Barchinona, Gilbert-Corsuno Astrol. 3. Era cristiana era comuna: la que té per punt de partida el naixement de Jesucrist i és la generalment adoptada per a la cronologia en els pobles de civilització europea. Era hispànica: la que comença a comptar-se 38 anys abans del naixement de Jesucrist. Era islàmica musulmana: la que té per punt de partida la fuita de Mahoma, i comença a comptar-se, per tant, l'any 622 després de Jesucrist. Eres geològiques: cadascuna de les grans divisions del temps de formació de la terra segons els geòlegs: era primitiva, era primària, secundària, terciària, etc.

|| 2. per ext., Espai de temps caracteritzat per una sèrie d'esdeveniments determinada. L'era dels màrtirs: nom que es dóna a l'època de gran persecució de l'Església durant els primers segles sota alguns emperadors romans. Esguardau un sol punt la vostra via, | frissosos esperits de la nova era, Collell Flor. 91. La supressió del dol... quan la viudeta Bofill preparant-se per a l'obertura de sos salons, no s'entenia de feina amb el tragí de la nova era,Pons Com an. 154.
    Fon.: éɾə (Barc., Palma); éɾa (Val.).
    Etim.: pres del llatí aera, mat. sign.


2. ERA f. 
|| 1. Espai de terra, generalment rodonenc, de deu a trenta metres de diàmetre, damunt el qual es posen els cereals o llegums per batre'ls i separar la palla del gra (pir-or., or., occ., val., bal., alg.); cast. era. La terra no és habitada per les coses animades sino en quarta part, e aquesta quarta part no és tota poblada... Donques envides roman la dita quarta part una pocha era en què habiten les gents, per comparació del cel, Genebreda Cons. 96. Segà lo dit blat e portà-lo a la era pera trillar, Eximplis, i, 131. A totes ses eres de Mallorca ja han batut,Roq. 34. L'oratjol du de les eres | olor de palla y cançons, Salvà Poes. 71. S'era mogut embatol, vent d'era, com diuen els pagesos, Galmés Flor 36. Llevar d'era: aplegar allò que s'ha batut i portar-ho al graner i a la pallissa (Mall.). Fer era: netejar-la, treure'n l'herba (Empordà).
|| 2. Espai de terra descobert, tancat de paret amb porxades al voltant, que serveix per a fer-hi la batuda i per a tenir-hi el bestiar (Pont de S., Esterri, Organyà, Tremp); cast. corraliza. 
|| 3. Edifici on es guarda el farratge per al bestiar (Sort, Norís, Tor). El pis de dalt les bordes, la pallissa (Àreu, Farrera, Tavascan).
|| 4. Espai de terra aplanada, semblant al destinat a la batuda, per a fer-hi operacions d'estesa de materials en diferents oficis; cast. era, tendedero. No gos entrar en lo dreçador o era on los pelicers... acostumen dreçar e estendre lurs cuyros, doc. a. 1392 (Col. Bof. xl, 411).Era de rajoler: lloc pla on els rajolers estenen els rajols i altra obra d'argila o de terrissa. Era de batre roldó: espai aplanat i escombrat, enmig del bosc, on posen a secar les branques de roldó abans de batre-les (Empordà). Era carbonera: lloc on es posa a refredar el carbó que s'ha fabricat a la sitja. Amb el carbó que te se refreda a l'era carbonera ne tenes per les espècies y altres petits gastos de la familia, Caseponce Contes Vallesp. 51.
|| 5. Parada o taula d'hort; espai de terra planer, de forma quadrangular, limitat per quatre cavallons i destinat a plantar-hi una hortalissa determinada (Gir., Penedès, Camp de Tarr., Sta. Col. de Q., Tortosa, Maestr.); cast. tabla. Ha hun ort ab dues eres de cols, e veus que'l senyor, per tal que les pugue reguar ara una era, fa una canal d'argent per la qual vingua l'aygua a la una era de les cols, e l'altra fa-y una canal de fust tot negre e podrit e corquat, Sermons SVF, i, 257.
|| 6. Espai quadrangular entre dos cavallons de les salines. Los quals barranchs eres e cavallons de les dites salines per causa de alluvions de aygues eren enrunats e desfets, doc. a. 1450 (Arx. Gral. R. Val.).
|| 7. «Era o terreno per a edificar: Haec Area descripta futuro aedificio» (Lacavalleria Gazoph.). Aquesta accepció, que no és sinó una còpia del llatí area, ha estat copiada per diferents diccionaris catalans; no té realitat en la llengua parlada ni escrita.

|| 8. «A la cumbre que es campo raso, se le daba el nombre de era» (Balari Oríg. 73). Creiem que aquesta interpretació també és inexacta.
    Loc.


Aquí fonc s'era d'Escorca: es diu per senyalar el lloc on existia altre temps una cosa que ha desaparegut o ha estat destruïda completament. (Mall.). Al·ludeix a l'era d'Escorca enfonsada amb els batedors i bísties, per càstig d'una greu irreverència, segons llegenda popular mallorquina cantada per Costa i Llobera én una de les seves «Tradicions i Fantasies».
    Refr.—a) «Qui no vol pols, que no vagi a l'era»: vol dir que per alliberar-se de desgràcies cal evitar de posar-se en el perill de sofrir-les. Vullch despachar la sardineta, y qui no vullga pols, que no vaja a la era, Rond. de R. Val. 49.—b) «Qui no té era ni trull, cada any se treu un ull»: vol dir que el qui no posseeix terra conradissa ni vinya, ha de fer molta despesa per a poder menjar (Calasseit).—c) «Qui no té era ni cup, té la meitat del blat i del vi perdut» (Urgell, Segarra).—d) «Entre Sant Joan i Sant Pere, no posis batuda a l'era» (Manresa).—e) «A Sant Joan, les garbes en el camp; a Sant Pere, les garbes en l'era» (Manresa).—f) «Algun dia eres era, ara ni era ni blat» (Tortosa); «Era, i no batien en ella» (Val.): es diu irònicament referint-se a una cosa de temps passat (que era en altre temps) que ara ja no existeix o que tal vegada no ha existit mai.
    Cult. pop.—L'era és generalment de forma circular o molt rodonenca, com escau a un lloc on l'operació de batre es fa o es feia en sentit circular. A certes comarques valencianes (Cullera, Xàtiva, etc.) l'era no és rodona, sinó poligonal (anomenada era a cantons). A les comarques pirenenques l'era sol esser un gran espai pla situat a la vora de les edificacions destinades a graners i a habitacions dels conradors; a llocs molt plujosos hi ha eres cobertes. A les comarques situades més a migjorn i de terreny més pla, les eres no estan tan adherides als edificis, sinó separades d'aquests. El pis de l'era sol esser d'argila (Penedès, Sta. Col. de Q., Calasseit, Morella, Vinaròs, Sanet) o de la mateixa terra del camp on es troba emplaçada, però també n'hi ha d'empedrades i d'enrajolades (Vinaròs, Morella, Xàtiva), i a Menorca són totes enrajolades i tenen una barana baixa de pedra. En general les eres són permanents, però en el País Valencià n'hi ha que es fan de nou cada any (Cast., Xàtiva, Gandia, Alcoi); les eres d'arròs solen esser enrajolades i permanents, mentres que les de blat solen esser de terra i fer-se cada any (Gandia). Per a fer una era, seguen el tros de terra corresponent, n'arrabassen el rostoll, remouen la terra, l'aplanen, la reguen, hi tiren pallús i hi passen un rutló o un pitjó per endurir-la (val.).
    Fon.: éɾə (Puigcerdà, Capmany, Ripoll, Empordà, Berga, Bagà, Ribes, Manresa, Granollers, Barc., Tarr., Mall., Ciutadella, Eiv.); éɾe (Pobla de L.); éɾə (Canet d'Adri, Noedes, Fontpedrosa); éɾa (Andorra, Pont de S., Tortosa, Maestr., Cast., Val., Xàtiva, Gandia, Al.); éɾɛ (La Seu d'U., Organyà, Tremp, Balaguer, Ll., Fraga, Massalcoreig, Artesa, Falset, Gandesa, Sueca, Alcoi, Maó); éɾo (Pobla de S.); έɾa (Llavorsí, Isabarri, Tamarit de la L.); έɾo (Torre de C.); έɾɛ (Sort); јéɾə (Ripoll, Olot, St. Feliu de P., Camprodon, Amer, Calonge, Banyoles); јéɾo (Pobla de S.).
    Var. form.: iera (A la yera són las noyas, cançó pop. ap. Milà Rom. 71).
    Intens.:—a) Augm.: erassa.—b) Dim.: ereta, ereua, eretxa, erona, erol.—c) Pejor.: erota.
    Etim.: del llatí arĕa, mat. sign. || || 1, 4, 5.

batre

Batut batre batuere.

BATRE v. tr.

https://ca.m.wikipedia.org/wiki/Era_de_batre


Llorenç Salom i Ferrer Calanxo batent a l'era l'any 1932 a Santa Maria del Camí


I. || 1. Donar cops repetits a qualcú, per fer-li mal o per altre fi; cast. batir. Ell tallaria cinch vergues..., e batria tant sa muller tro que totes les hagués trencades, Llull Felix, pt. vii, c. 6. E vetlant continuament, bat les ànimes cruelment, Metge Somni iii. Esbalayt, batentse 'ls pits, Spill 14144. 


Timoneda, Valdeltormo, Valldeltormo, La Vall :

batre 5

batre 4

batre 3

batre 2

batre



|| 2. recípr. o refl. Lluitar cos per cos; cast. batirse. Los mascles se baten per la famella la hu ab lo altre, Agustí Secr. 160. Son de colós sos muscles, mes jo'm batria ab ell, Atlàntida ii.
II. Donar cops repetits a una cosa; cast. batir, golpear. Una bregadora petita per batre lli, doc. a. 1541 (arx. mun. d'Igualada). Especialment: 
|| 1. a) Ferir amb projectils les construccions o obres defensives de l'adversari. La'n començà a batre fortment ab molts ginys, Boades Feyts 361. Y de les roques tirades | se'n valen los africans | per batre la dura porta, Costa Agre terra 29.—b) Recórrer una regió fent-hi mal i barrejant-la. Ell se'n tornà, batent tota la ribera entrò a Cepta, Muntaner Cròn., c. 31. Com l'almirall hach batuda tota Calabria, id. 82. 
|| 2. a) Picar amb un martell una peça de metall per reduir-la a la més poca gruixa possible. Un juheu... lo qual bat aqui fulla d'or e d'argent, doc. a. 1404 (Anuari IEC, v, 556).—b) Fabricar moneda metàl·lica. Com no s'es legut a algú sino a Nos solament batre moneda, Pere IV, Cròn. 123. 
|| 3. Tupar amb bastons les branques d'un arbre de fruita forta (ametler, noguer, garrofer, avellaner, etc.) per fer-ne caure el fruit. Al batre les rames pel dolç fruyt d'aquella, Viudes Donz. 69. Veremareu, batreu les nous,Agustí Secr. 8. 
|| 4. Ferir repetidament la collita de cereals o llegums, sia amb instruments manuals, sia a cops de peu de bísties o amb aparells especials, per separar el gra de la palla o tavella; cast. trillarNo gos... batre encara alsguns blats, ni lagums, en la plaça del dit loch, doc. a. 1385 (BABL, xii,191). Lo segar e'l batre se fa en quinze jorns, Eximenis, II Reg., c. 36. Y al temps de les messes batreu bon çenteno, Proc. Olives 1559. Trotar de mules lleugeres y batre de carretons, Salvà Poes. 71. 
|| 5. Pescar amb xarxa a lloc de roques fent sortir el peix avalotat a cops de rocs tirats dins l'aigua (Empordà, Benidorm). 
|| 6. Agitar a cops repetits de cullera un ou o altra matèria semilíquida per donar-li cohesió i mesclar-la d'una manera homogènia; cast. batir. Hi posau tres unses de pasta real y se torna batre un poch, Ignor. 63. 
|| 7. entre xocolaters, Aplanar les rajoles de xocolata (Barcelona); cast. extender. 
|| 8. absol. Tancar-se violentament una porta per l'impuls del vent (Mall., Men.).
III. || 1. intr. Fer batre: fer donar voltes a una bístia cavallina per cansar-la (Mallorca). 
|| 2. intr. Caminar molt (Menorca). «M'ha costat batre tot lo dia per trobar-te» (Ciutadella). a) met. Fer batre algú: provar-li la paciència, fer-li passar pena d'esperit (Men.). No voldria aquest mosquit que cada instant te fa batre, Benejam FyF, acte i, esc. 1.a
IV. Ferir intensament el sol, la pluja o el vent, sobre un punt determinat (Cat., Bal.); cast. dar, azotar. Lloch ahont bate be lo sol, Agustí Secr. 158. Una alenada frescoia de la nit va batre a la cara an en Roc, Massó Croq. 73. Desert el pati de l'església, sota la pluja que hi bat, Villangómez Any 65.
V. || 1. tr. Moure repetidament. Ni son mes que galls quant baten les ales,Proc. Olives 860. ¿Y no batrà ses ales d'alegria l'aucell d'amor ferit?, Verdaguer Idilis. 
|| 2. intr. Moure's repetidament. Per l'amorosa ardor qui el mogué li començà a batre lo pols pus fort que no solia, Decam. ii, 134. E mos polsos comensaren ha batre,Fr. de la Via (Cançon. Univ. 233). Sentint batre en son cor la sanch heroyca,Canigó ii. La banderola bat, Alomar Columna 241.
VI. sentits especials: 
|| 1. Batre la ginyola: alçar-la a plom i deixar-la caure després d'untar-la d'aigua tenyida perquè senyi una retxa dreta damunt el tronc que han de serrar o damunt una filada de pedres per retallar-les dretes (Palma). Vay tirà la partió per lo meu hort, linyola batuda, fins a una creu de almàngana, doc. a. 156 (Hist. Sóller, ii, 18).
|| 2. Batre es compte: sortir bé el compte, haver-hi coincidència de la quantitat real amb la calculada (Bunyola). «De guerreres en tenc dues; | remirada hauré d'anar! | M'arribaran a comptar | de ses faldetes ses rues; | jo les me faré menudes, | i es compte no else batrà» (cançó pop. Bunyola). 
|| 3. Batre's: perdre tot el capital, fer bancarrota (Reus). V. abatre. 
|| 4. ant. Batre de rems: posar-se en moviment una galera o un estol de barques al rem. Tantost com lo senyor rey Darago fo en terra, les galees van batre de rems, Muntaner Cròn., c. 67.
    Loc.
—a) Batre ferro fred: esforçar-se inútilment (Mall., Men.).—b) Batre el coure: pegar molt fort (Vallès).—c) Fes-te batre!: ho diuen despectivament a algú, com per indicar-li que no volen saber res d'ell (Valls, Tarr.).—d) Batre l'empedrat: perdre el temps rodant pels carrers (Lacavalleria Gazoph.).—e) Batre fesols: ballar apressadament (Llofriu). «Quan els pagesos ballen la polca, corren tant, que se'n diu batre fesols» (Llofriu).—f) Al batre; si no aquest, l'atre: ho diuen parlant d'una cosa incerta, que probablement no esdevindrà mai (Solsona, Val.).—g) Batre per la palla: treballar sense treure'n gaire profit (Tarragona, Gandesa, Cast.). En sentit propi, significa batre els cereals d'altri, donant al propietari tot el gra i quedant-se amb la palla com a remuneració pel treball de la batuda.—h) Batre sempre a la una: estar sempre a un mateix estat econòmic o social, sense millorar de posició (Santanyí).—i) Fer batre ses foranes a algú: tenir-lo en un estat d'inferioritat, carregant-li les feines més feixugues o deixant-li els beneficis més magres (Mall.).—j) Batre cames (Ll.), o batre les cames (Tarr.), o batre l'ala (Blancafort), o batre ses pernes (Llofriu), o batre els peus (Mallorca): morir-se.—l) No poder batre més ala: no poder més de cansament (Llofriu).—m) Batre les cames: caure defallit (Segarra).
    Refr.
—a) «La ventura d'En Samarró, que pensava batre i bateren-lo» (Manresa).—b) «Lo fill que sos pares bat, ja té l'infern guanyat» (València); «Qui a la mare bat, té l'infern guanyat» (Olot); «El fill que bat el pare o la mare, mai més fa xiu» (Olot).—c) «Qui no bat merdós, no pot puis batre pelós» (Fasset, segle XIV): vol dir que qui no corregeix els infants, després no pot governar-los quan són grans.—d) «Després de segar ve el batre»: ho diuen per recomanar l'orde natural en tota cosa (Manresa).—e) «Qui no bat al juliol, no bat quan vol» (Empordà, Urgell, Segarra, Rib. d'Ebre).—f) «Qui bat primerenc, bat de franc» (Mall.).—g) «No és meua l'era; hi bati qui vol»: ho diuen per expressar indiferència i abstenció d'intervenir en una qüestió (Sineu).—h) «Bon batre, mal hivern» (Solsona).—i) «Llengua muda, mai és batuda» (Rojals).
    Cult. pop.
  La batuda, acte de batre mallar els cereals, és una de les feines agrícoles més importants, que té per objecte separar el gra de la palla o pellerofa que l'acompanya. Les maneres de fer aquesta separació són quatre: 1a, pegant cops amb les garbes damunt un banc aposta; 2a, tupant les espigues amb un bastó o batolles; 3a, fent trepitjar a bísties al trot les garbes escampades per terra; 4a, triturant-les per l'acció de corrons de pedra o de fusta que les bísties rosseguen. El lloc aposta per fer-hi la batuda és l'era, la forma de la qual varia segons les regions (V. l'art. era).—A Andorra, la primera operació de la batuda és escarriar les garbes: un home agafa les garbes i dóna amb elles bons cops damunt un banc inclinat (l'escarriadora); a cada cop boteixen de la garba els grans millors (blat de cap de garba), i en haver pegat quatre o cinc cops tiren la garba a un racó i n'escarrien d'altres, i les van apilant i fent-ne garberes. D'aquesta feina d'escarriar, és de la que els andorrans en diuen batre; en canvi, anomenen mallar a la segona operació, que consisteix a estendre les garbes damunt l'era i fer-hi passar un parell de bísties perquè les trepitgin, mentres dos homes van regirant amb forques l'estesa perquè quedi ben mallada. El gra que surt de la mallada (blat de malladissos) és menys granat i no tan bo com el de l'escarriada. Quan està ben mallada l'estesa, treuen les bísties de l'era, separen la palla del gra que queda (feina que es diu ventar) i després fan net el gra decantant-ne la volva.—En el Pallars (Esterri, Sort) i en el Ribagorça (Pont de Suert) també es fa la batuda a cops de potes de les bísties, sense corrons. Estenen les garbes damunt l'era (tirar batuda, Sort; estendre mallada, Pont de S.), i la fan trepitjar a la colla d'animals, que generalment es compon de quatre egües o mules lligades pel coll unes amb les altres amb el ramal; l'home que toca, aguanta el ramal de la bístia de davant o de més prop del centre de l'era. Quan les garbes ja estan disgregades i desfetes de tant de passar-hi la colla, els homes van acostant cap al centre la palla de les voreres (fer les vores, Sort; voreiar, Pont de S.), i després fan la segona tocada, trepitjant les bísties les espigues que en la primera tocada eren quedades sense batre. Després, amb les forques fan la tria, enretirant la palla cap a les voreres de l'era i deixant enmig el gra i la volva; la primera triada la fan amb les forques de dos forcons; tot seguit hi passen el rascle amb les puntes per avall, i després la forca de cinc forcons per treure la palla menuda; llavores amb una escombra de bedoll o salenca (l'esbaleia, Pont de S.) es posen a esbaleiar o escombrar lleugerament la superfície de la tria per treure'n la miqueta de palla que encara hi ha, i a l'últim passen el rascle amb les puntes cap amunt i amunteren el gra i l'olva a un costat de l'era. Aquesta operació de triar la palla del gra, la fan primer a mitja era i després a l'altra meitat. Fet això, tornen estendre la palla batuda i la tornen fer mallar per les bísties fins que la palla és prou menuda, i aleshores la posen dins el paller, tirant-la-hi amb les forques si el paller és veïnat de l'era, i transportant-la-hi en llençoles aixavegons si està situat a certa distància. El blat que queda a l'era després de separar la palla, és blat riscós (Pont de S.), és a dir, una mescla de gra amb risca olva; per llevar-li la risca, és necessari ventar-lo. L'operació de ventar avui es fa amb màquines (ventadors), però antigament es ventava a portell (Sort): es posava el blat dins un garbell o cabàs, a un lloc on pegàs el vent, i abocant-lo a poc a poc, el gra queia emplomat i la risca se n'anava volant; després porgaven el gra amb el garbell per llevar-li els darrers residus de brossa, i ja quedava en disposició d'esser engranerat.—A la Pobla de Lillet també trobam el sistema de batre sense corró. L'acte de passar els animals damunt les garbes es diu esgarbassar; feta l'esgarbassada, treuen el coble d'egües, adrecen les garbes i les deslliguen, i el coble hi torna passar per damunt, i quan les han xapades amb les potes, els homes amb forques espolsen i treuen la palla; després tornen posar la palla damunt l'era, hi fan dues girades, i llavores ja és feta la palla; un home arrenca la batuda (treu la palla) i queda el gra i el boll. L'operació d'arrencar la batuda es fa amb les forques i el raspall (un rampill amb puntes voltades): llaurar és la primera vegada que passen el raspall en espiral; raspallar és la segona vegada que el passen, en espiral i en sentit contrari al del llaurar. La palla més petita que treuen llaurant i raspallant, és el raspallum. Feta la llaurada a l'era, hi fan una creu perquè les bruixes no se'n portin la batuda. Aleshores apiloten el boll i el gra, i venten amb una pala; la separació de boll i gra que es fa ventant es diu la collada; després de fer la collada tornen ventar el boll per treure'n el gra que hi queda mesclat, i d'això en diuen la recollada. Un home abrigat amb un sac frega amb una escombra lleugerament dalt la cara de la batuda per decantar-ne les capses de llepadencs, tavelles i veça borda; aquesta operació es diu baleiar.—A Guissona (Segarra) ja trobam moltes diferències dels sistemes de batre que hem exposats. Els animals porten curró curra: el curró és una peça de pedra viva, de forma troncocònica, llisa; la curra és més llarga que el curró, però no tan gruixuda, i és acanalada. Fan anar els animals amb les curres o currons per damunt l'estesa de garbes, i hi fan cinc o sis tandes; entre tanda i tanda, els homes, dirigits pel cap d'era, giren amb les forques la batuda perquè resulti trepitjada de pertot. Fetes totes les tandes, els homes van a beure i llavores es posen a ventar amb la forca de dues pues per separar la palla del gra; després tornen ventar amb les forques trianses (de sis forcons) per treure més bé la palla; aleshores amb l'estiràs acaramullen el gra amb el bolló a un costat de l'era. La batuda es divideix en tres colls, situats en direcció perpendicular a la del vent; venten el primer coll, l'escombren, es posen a ventar el segon i acaramullen amb l'estiràs el gra amb el bolló a un cap; venten després el tercer coll i fan el mateix amb el gra i bolló. Llavores desembollonen (treuen el boll del gra) amb les trianses; després traspalen per acabar de treure el boll, els tronquets o espigues buides; posen l'erer enganxat d'un costat a una forca de ventar, tiren amb cabassos el gra dins l'erer, i un home fent anar i venir l'erer fa caure el blat i queda l'espigadaque donen a les gallines o posen a una altra batuda; a l'últim balegen, fregant lleugerament amb una escombra damunt el blat caigut de l'erer, per acabar-lo de fer net.—En el Penedès sol fer la batuda una sola bístia (un mul) rossegant un corró de pedra; quan amb la tocada estan les garbes prou esclafades, els batedors es posen a girar la batuda amb forques, sense que l'animal s'aturi de rodar fins que la palla està ben trita. A més del corró, que és llis, empren el trill, que és un cilindre de fusta que té ficades raores tallants que passen per damunt la batuda i esmenussen més la palla, encara que la deixen més troncosa que el corró. Després passen el rampí, barra de fust amb pues de ferro que serveix per treure els residus de palla i boll que encara hi haja a la batuda; i llavores, amb el tiràs amunteguen el gra batut amb la polsegada (empilar la batuda), fent ordinàriament dos munts o piles; aleshores dos dels batedors comencen a ventar amb forques espesses; després palegen tirant a l'aire el gra i boll de la pila perquè se'n vaja el boll i romanga el gra; tot palejant, de les dues piles en fan una i després garbellen (passen el gra pel garbell).—Molt diferent dels que hem dit, és el sistema de batre que observàrem a Calaseit. Tiren damunt l'era de deu a trenta cargues de garbes, i llevant-ne els vencills les escampen amb les forques (escampar l'erada); junyen un o dos animals a un trill, postissada que antigament tenia el davall armat de pedrinyeres i que avui du tres o quatre rodets armats de tallants per capolar bé les espigues; un home va dret damunt el trill i toca (guia) l'animal o animals que hi van junyits. Cada home dels qui serveixen a l'era té una tanda de tocar (una tocata). Així com el trill funciona, els homes van girant amb forques la batuda perquè l'acció del trill arribi a totes les espigues; quan la palla està prou capolada, treuen els animals i el trill i comencen a replegar i fer la tonga, o sia un munt de tota la batuda, de forma llarguera, que travessa tota l'era diametralment. Feta la tonga, agranen amb ramassos de botja les dues bandes d'era i es posen a ventar amb la forca; després palegen amb les pales, i una dona baleja amb un ramasset fregant-lo lleugerament damunt el gra palejat per separar els totxos, nugos, espigues mal batudes i altres impureses que hi ha barrejades amb el gra. Llavores ve l'operació per ererar: passar per l'erer el gra palejat, per acabar de purificar-lo.—A Morella i el Maestrat també baten amb un trill de postissada, rossegat de dues bísties (la colla); hi pot haver una o vàries colles que baten al mateix temps; l'home que toca o guia la colla, a vegades va dret damunt el trill i altres vegades no. Per fer una batuda completa cal fer quatre o cinc tocades; després de cada tocada giren amb les forques la batuda. Fetes totes les tocades, fan el primer coll, és a dir que amb lo tiràs duen la palla i el gra cap a una mateixa línia i formen la primera serra (munt llarguer), venten amb les forques i tornen replegar el gra i la palla (segon coll) per formar la segona serra, paral·lela a la primera, tornen ventar i després palegen i fan el munt.—A l'Horta de València (Sueca, Cullera) observàrem el sistema de batre que segueix. El dia abans de començar la batuda, preparen l'era raspallant-la, o sia fent-hi passar un aplec de rames d'olivera, de morera o altre arbre, arruixant-la d'aigua i passant-hi una sària amb un cudol o altra cosa feixuga per tal de fer ben llis el sòl de l'era. Després ve l'operació per serrar lo blat: tallar amb una corbella les espigues de las garbes, separant a un munt la palla (l'empallim) i a un altre les espigues (el serrat). La bístia o colla de bísties arrossega el trillque és una postissada que per davall va armada de claus o de pedres de foc; també solen fer anar el carro de tragí per damunt l'era. Així se baten les espigues; cada mitja horeta donen un giró a l'erada, amb les forques; en haver donat quatre o cinc girons, treuen el trill i es posen a ventar amb les forques. Per ventar fan dues dutxes, és a dir que els ventadors fan dues tirades de ventar de cap a cap, i després amb el tiràs se'n duen el gra ventat fins a la ratlla del no ventat. Després de tirassar, es fa feina d'arramassar, o sia agranar amb ramassos de murta allò que han tirassat. Quan han repetit diverses vegades les operacions de ventar, tirassar i arramassar, ve la per passar la pala o traspalar el blat, amuntegant el gra amb les pales. Després s'ha d'erejar (passar el gra per l'erer).—A les Balears la batuda es fa amb els carretons de batre, que són rodets troncocònics de pedra amb talls de ferro, i van muntats a un bastiment de fusta que s'enganxa amb cordes al collar de la bístia. Les bísties que s'empren per la batuda són muls o mules, que van una darrera l'altra, rossegant cadascuna un carretó; en primer també s'empraven sovint les egües, que solien anar encollades i portaven esquelles en el coll. La primera operació de la batuda és escampar les garbes damunt l'era (estendre); deixen assolellar una estona l'estesa batuda, i després hi posen el bestiar; primer fan donar algunes voltes a les bísties sense carretons per mesclar bé les garbes (embuiar aplanar), i tot seguit hi enganxen els carretons; el qui toca es posa a un punt equidistant del centre i de la vorera de l'era i es mou molt lentament conservant sempre aqueixa equidistància, mentres les bísties volten ràpidament entorn d'ell; quan el tocador ha fet el primer revolt entorn del centre de l'era, els altres batedors comencen a girar amb les forques la batuda, i després de cada tocada continuen la feina de girar perquè l'acció dels carretons arribi a totes les garbes. Cada tocada consta de dos o tres revolts del tocador. Quan s'han fet totes les tocades, lleven els animals de l'era i es posen a ventar, o sia alçar amb forques i després amb pales la batuda perquè el vent se'n dugui la palla i quedi el gra tot sol dins l'era; abans de ventar, arregussen amb el tiràs la batuda d'un terç de l'era, reunint-la en un munt llarguer perpendicular a la direcció del vent (es prímer coll), i tot seguit venten amb forques de tres forcons el dit munt; després atirassen un altre terç d'erada formant el segon coll, paral·lel al primer, i el venten en la mateixa forma; fan després el tercer coll i el venten igualment; el gra es reuneix en un munt llarguer que travessa l'era i es diu sa serra; per llevar-ne els residus de palla que encara hi ha mesclats, venten la serra amb forques de quatre forcalls (trasforcar forquejar), i per acabar de netejar-la la venten amb les pales (palejar traspalar); després amunteguen amb les pales el gra en el centre de l'era (fer es caramull), mentres un o dos homes balegen, i finalment porguen el gra passant-lo per l'erer (ererar). Per una descripció molt minuciosa de les operacions del batre tal com es fan a Mallorca, vegeu Rokseth Cult. cér. 130 i ss.—Per completar la informació sobre cada una de les feines i eines del batre, V. els nostres articles carretó, coll, curra, era, ererar, forca, pala, serra, tiràs, trill, ventar, etc. En la present exposició general de la batuda sols ens falta fer referència a les cançons del batre. El qui toca o guia les bísties en la batuda, sol cantar cançons de cadència lenta i monòtona, principalment a València i a Mallorca. De les valencianes tenim diverses tonades publicades per E. Chàvarri en la Revista Musical Catalana y per F. Figueras en la Geografía de la provincia de Alicante, p. 248; de les tonades del batre mallorquines n'hi ha un parell de publicades per N'Antoni Noguera en sos Ensayos de Crítica musical, i en el volum present (pàg. 381) en publicam algunes més, inèdites, que foren replegades del nostre col·laborador Mn. Antoni Josep Pont i Llodrà.
    Fon.: 
bátɾə (pir-or., or., bal.); bátɾe (occ., val.).
    Conjug.: 
la flexió d'aquest verb en els dialectes catalans, va exposada en el paradigma de les pàgines 382-383. No hi posam el dialecte alguerès perque a Alguer no s'usa el verb batre. Les formes que posam entre claus [ ] són de localitats fronterisses i representen influència del dialecte veí.
 Etim.: del llatí vg. battĕre (clàssic battuĕre), mat. sign.

trull

Lo trull de les raboses a Valderrobres

trull, trujal, trullo, cup, fe vi, hacer vino


cofins, cofí, prensa

verbo prensá,

prenso, prenses, prense, prensám o prensém, prensáu o prenséu, prénsen

De prenses antigues sol hay vist fe aná la de La Prensa, Beseit, prop del portal del Pilá, casa sons yayos de la Anna Celma.
M'enrecordo que cuan se acabae de prensá se féen sardines a la brassa (espetos). 

trull, prensa, vi, oli, almazara

La casa se va restaurá, foto anterió



TRULL m. 
|| 1. a) ant. Premsa de vi. Per rahó de adobar e reparar los trulls del celler que el senyor Rey ha en la dita vila, doc. a. 1406 (Arx. Gral. R. Val.). En un trull o prença d'or sia premuda, Cauliach Coll., vi, 1a, 1.—b) Safareig on es diposita el most i el raïm trepitjat perquè hi fermenti (Tremp. Urgell, La Llitera, Ll., Camp de Tarr., Gandesa, Tortosa, Maella, Val.); cast. jaraiz, lagar. Dins la vinya féu un trull per a veremar, Quar. 1413, p. 115. Ple de verema era lo trull,Spill 6345. Ab incansable peu follejant balla en lo trull ple de vi, Llorente Versos.—c) fig. Home molt bevedor (Calasseit). 
|| 2. a) Molí d'oliva (Empordà, Costa de Llevant, Penedès, Vendrell, Camp de Tarr., Conca de Barberà, Tortosa, Calasseit, Pego, Mall., Men., Eiv.); cast. almazara. (Vegeu dibuixos de trulls en l'article oli). Un trull ab sa mola de pedra per trullar olives, doc. a. 1523 (Alós Inv. 31). Lo trull o la mola que pasta les olives: Hic trapes trapetis, hoc trapetum trapeti, Pou Thes. Puer. 17. Un cavall... donant voltes ab el trui, Rosselló Many. 25.—b) Cassal; safareig o pica excavada a terra per guardar-hi l'oli procedent de la premsa (Gandesa, Calasseit, Tortosa). 
|| 3. a) Peça de pedra troncocònica que volta en el molí d'oli i esclafa les olives (Mancor).—b) Peça de pedra troncocònica que serveix per a pelar el blat en l'escairador (Cerdanya, Ripollès, Berguedà, Garrotxa). Li ensenya l'escairador, que es compon de mola sotana, riscle, trull, remenador, bras de fer anar el trull, Scriptorium, juny 1925.—c) Trill o trompellot per a batre els cereals (Pego, Sanet, Calp); cast. trillo.d) Peça de pedra troncocònica que es fa rodar per esclafar terra, grava, etc.; cast. rodillo. Los bolca i los destrossa | com terrosseda d'aspre goret lo pas del trull, Atlàntida i. 
|| 4. Moviment i soroll fort, d'activitat intensa (mall., men.); cast. bullicio, jaleo, ruido. Ran d'un camí ple de truy, Maura Aygof. 111. Va sentir per última vegada el truy y el moviment de la gran ciutat, Oliver Obres, v, 226. Movien una mica de trull, Galmés Flor 33. Y el nin mirava, sens gosar fer truy, Salvà Poes. 126. Mes lluny del trull de la gentada, Colom Juven. 99.
    Loc.

Ser l'amo del trulltenir molt d'ascendent sobre alguna persona o cosa (Labèrnia-S. Dicc.).
Trull: llin. existent a Celrà, Gir., Pardines, Santa Pau, Torroella de F., Barc., Mataró, Molins de Rei, Val., Guadassuar, etc. Hi ha la variant Trulls a Vilanant, Artés, Manresa, Reus, etc. Es troba documentada la forma Truy en el nom d'En Bonanat dez Truy l'any 1354 (Bofarull Mar. 77).
    Fon.: 
tɾúʎ (pir-or., or., occ., val.); tɾúј (Empordà, Penedès, Bal.).
    Etim.: 
del llatí vg. *trŏcŭluvar. de tŏrcŭlummat. sign. |||| 1, 2, 3 a



COFÍ m. 


|| 1. Mena de senalla planera d'espart que serveix per a contenir figues, panses, peix o altra cosa (Maestr., Cast., Val., Men); cast. serijo, cofín. Bota de sucre e cofins de verges, Reua Perp. 1287. De sucre en cofí III quintars genouins per sportada, Consolat, c. 45. Dos coffins grans de gerb per tenir figues, It. un cofi de gerb per tenir panses, doc. Vic, a. 1412 (ap. Aguiló Dicc.). Hagueren grans coffins e còvens..., e foren-ne omplits VII coffins de pa de forment, Quar. 1413, p. 175. Per rahó e preu de dos cofins de sardina, doc. val., a. 1419 (Arx. Gral. R. Val.).

 Dotze sportins del peix cofins e pa plegats, Spill 14888. Un coffí de tenir pances, doc. a. 1504 (arx. parr. Sta. Col. de Q.). Que mengi figues de cofí, Vilanova Obres, xi, 155.

|| 2. Esportí on es posa la pasta d'oliva per premsar-la (Igualada, Penedès, Conca de Barberà, Camp de Tarr., Calasseit, Gandesa, Tortosa, Eiv.); cast. esportín. 
|| 3. Panereta on els flequers posen la pasta dels pans abans d'enfornar (Gir.)
|| 4. Senalleta molt petitona que serveix per a tenir-hi diners (Sineu, Artà).
|| 5. Capsa de llauna amb tapadora, que serveix per a dur el menjar cuit (Manacor); cast. fiambrera.
    Fon.: 
kufí (or., Sineu, Artà, Men., Eiv.); kofí (occ., val., Palma, Manacor).
    Etim.: 
evidentment cal relacionar cofí amb el fr. coffín, ‘panereta’, ‘estoig’, ‘coder’; segons el diccionari francès de Hatzfeld-Darmesteter-Thomas, coffin és pres del llatí cophĭnus, ‘cove’; la mateixa etimologia admet Meyer-Lübke REW 2207. No deixa d'oferir certa dificultat el fet que d'un -ĭnus llatí amb ĭ breu hagi resultat una terminació francesa i castellana -in i catalana -i, que correspon a un -īnum amb llarga. Per altra banda, tenim en català i castellà el mot cofa, del qual pot esser cofí un derivat (cofí de cofa com esporti de esporta).

viernes, 30 de noviembre de 2018

dicsionari chapurriau castellá, P

pa – pa : per a – pa sopá farém sopes Pan – para – para cenar haremos sopas
Pa de pintadó, barra de pá, guitarra (en oli de oliva) pan de hogaza, barra de pan, guitarra (tipo de pan)
paca, paques (de palla) bala de paja, alpaca, paca
pachorra, tindre pachorra - calma, apatía, despreocupassió, indolensia, tranquilidat pachorra, cachaza, flema, calma, apatía, despreocupación, indolencia, tranquilidad
pachucha, pachuches pachucha, pachuchas
pachucho, pachuchos - apocadet, desmillorat, dolentet, indispost, fastidiat, fofo pachucho, pachuchos - alicaído, desmejorado, enfermizo, indispuesto, fastidiado
pactat pactado
padrí, padrina – los dos juns són los padrins padrino, madrina – padrinos
pagá - pago, pagues, pague, paguem o pagam, paguéu o pagáu, paguen – pagaría – pagaré – pagara pagar
paga, pagues, pagueta, paguetes paga, pagas, paguita, paguitas
pagabe pagaba
pagada pagada
pagades pagadas
pagadó, pagadós pagador, pagadores
pagáe, pagabe pagaba
pagáen, pagaben pagaban
pagali pagarle
Págali ! Págale !
pagám pagarme
págam lo que me deus págame lo que me debes
pagán pagando
pagánlo pagándolo
pagánse pagándose
pagará pagará
pagare pagara, pagase
pagaré pagaré
pagarem pagaremos
pagaríe pagaría
pagat, pagada, pagats, pagades pagado, pagada, pagados, pagadas
pagats pagados
pagáu, paguéu pagáis
página, págines página, páginas
pago pago
pague paga
paguen pagan
país país
paísos países
paissache, paissaches paisaje, paisajes


paissano, paissanos, del mateix país (territori), a la novela de Pedro Saputo ix unes 14 vegades en este sentit paisano, paisanos, del mismo país = territorio


pájaro, pájara, se li diu a una persona - vore muixó pájaro, pájara
pajero pajero
pal, per al para el
pala, pales pala, palas
palabra palabra
palabres palabras
palabrota, palabrotes palabrota, palabrotas
paladín, paladins paladín, paladines
palafrén, palafrens, palafrené, palafrenés palafrén, palafrenes, palafrenero, palafreneros
palanca palanca
palangana, llibrell, gibrell, grela palangana
palanques palancas
palatalissassió, palatal, de paladá palatalización
palau, palaus palacio, palacios
palaura, palaures (vore paraula) palabra
paleta, paletes – ofissial de construcsió paleta, paletas – albañil oficial
paliá paliar
pálida, blanca de cara pálida, blanca
palillo, palillos - tochet, tochets palillo, palillos
palio (iglesia) palio, dosel, pabellón, colgadura, baldaquino
palique, tíndre palique : parlá mol palique
Palissa paliza
palisses palizas
palissón, palissons palizón, buena paliza, palizones
pálit, blang o blanc de cara pálido, blanco
palitrocs (Albelda), birla, birles bolos (juego)
palla, palles paja, pajas
palleta, palletes pajita, pajitas
pallissa, pallisses, palliza, pallices pajar, pajares
pallús paja deshecha
Palma, palmes Palma, palmas
palmada, palmotada, palmades, palmotades (vore esplanissada) palmada, palmadas
palmera, palmeres palmera, palmeras
palmotada, palmotades palmada, palmadas
palo, licor de Mallorca, com un vermut vell o quina, Kina vella palo, licor de Mallorca
paloma, palomes - ovelles blanques, com les merines – tamé colom, coloms paloma, palomas – ovejas blancas como las merinas
palpá, paupá palpar
palpá (latín palpare) palpar
Palpitá – bategá lo cor, latí Palpitar – latir el corazón
palpitabe, bategabe palpitaba
palpitaben, bategaben palpitaban
palpitán, bategán Palpitando – palpitante
pals, per als – los pals del catalá són tochos para los
palsigá, calsigá, patejá pisar
Pam , pams – vore forc (geme) palmo, palmos
Pamema, pamemes - futilidat, bobada, tontada Pamema, pamemas - nadería, futilidad, bobada
pampa, pampes (viña) – raím garnacha de pampa borruda pámpanos, hoja de la viña
pams palmos
pancha, tripa, estómec, panches, tripes, estomecs – Sancho Pancha panza, tripa, estómago – Sancho Panza
pancheta, panchetes panceta, bacon, tripilla, tripita
panchota, panchotes tripa grande, panza grande
panel, panels panel, paneles
panet, panets panecillo, panecillos
pánic pánico
panís (panissos) – panís de petá : palometes de panís maíz, (maíces) – palomitas de maíz
Panolla, panollespanollo (insult) mazorca, mazorcas – panollo es un insulto pero no sé la traducción
panorama panorama
panorames panoramas
pans panes
panses (raím) pasas (uvas), uvas pasas
pansit, pansits seco como una uva pasa
pantalla, pantalles pantalla, pantallas
pantaló se diu poc, se sol di pantalons pantalones, pantalón se dice poco
pantorrilla de la cama, aon están los musculs bessons (gemelos), garreta pantorrilla, pantorra, corva, pierna, canilla, jarrete
pantorrilles pantorrillas
pantorrilluda, que té les pantorrilles o garretes grosses pantorrilluda, que tiene las pantorrillas gordas
pañ, pañs pomo de la puerta, maneta
pañal, pañals – volqués pañal, pañales
paora, broma o boira que fa paó, po, temó niebla
pap, paps de un muixó buche, buches
papá, minjá, sels diu als chiquets comer, se les dice a los niños
Papa, Papes (de Roma) Papa, Papas de Roma
papa, pare, pares papá, padre, padres
papaterra, papaterres: que se papen o mingen la terra lombriz, lombrices – las del intestino son “cuc, cucs”
papé (Egipto papyrus) papel
papeleo, papeleos papeleo, papeleos
papelera, papeleres papelera, papeleras
papelería, papeleríes, com la llibrería papelería Serret de Valderrobres papelería, papelerías
papelina, papelines papelina, papelinas
Papés papeles
paquet, paquets paquete, paquetes
paquetet, paquetets paquetito, paquetitos
pará parar
Para ! (coto!, so!, atúrat!) Para !
parabe paraba
paraben paraban
parábola, paráboles parábola, parábolas
parabólica, parabóliques parabólica, parabólicas
parache, paraches paraje, parajes
parada, parades parada, paradas
paradeta, paradetes, tenderete, tenderetes puestos de vendedores ambulantes, tenderete, tenderetes
paradó; per a escurrí los plats escurreplatos; parador
paradoja, paradojes paradoja, paradojas
paradójicamen paradójicamente
paráe, parabe paraba
paráem, parabem parábamos
paráen, paraben paraban
parades paradas
paradetes puestos de vendedores ambulantes, tenderete, tenderetes
paraigüé, paraigüés paragüero, paragüeros
paraigües paraguas
paraís, paraísos paraíso, paraísos
parál pararlo
parála pararla
parálissis parálissis
paralític, paralitics paralítico, paralíticos
paralítica, paralítiques paralítica, paralíticas
páramo, desert, erial, erm, estepa, messeta, arenal páramo, desierto, erial, yermo, estepa, landa, meseta, arenal, paramera
parámos pararnos
parán parando
paránse parándose
parapetá, ficá un parapeto parapetar, poner un parapeto
parapetán parapetando
parapeto (esbarramuixons) – de parapetá, per a pará algo Espantapájaros – parapeto de parapetar, parar algo
parapeto, barricada, valla, trinchera, defensa, resguard, muro, paret parapeto, barricada, valla, trinchera, cerca, defensa, resguardo, muro, pared
Parará – La música se va inventá anán Pachín y son pare a damún del carro. Costa aball, li va preguntá lo sagal : - Parará, papa? - Parará Pachín – parará, papa? - Parará Pachín, y aixina se va fé la primera música. parará
pararíe pararía
pararíen pararían
parás pararse
parássit, parassits parásito, parásitos
parássita, parássites parásita, parásitas
parassol, per a pará lo sol, parassols parasol
parat, parats parado
parats parados
paraula, paraules – (ve de parábola) palabra, palabras
parchís parchís
parda parda
pardal, pardals, pardalet, pardalets gorrión, pájaro desconocido, gorriones, gorrioncillo, gorrioncillos
pardalet, pardalets gorriones pequeños, pajaritos, pardal, pardales
pardaleta, pardala gorrión hembra
pardege, se fa parda, oscura (la tarde), v. pardejá pardea, se vuelve parda, oscura (la tarde)
pardes pardas
pardina, pardines, masada, mas – Lapardina es un apellit per ejemple a Valderrobres masía, PARDINA. a. Despoblado, esto es, yermo o sitio que en otro tiempo tuvo población
pardo, pardos, parda, pardes – coló oscur pardo, pardos, parda, pardas
pardota, pardotes parda (despectivo)
pare - ella pare padre – ella para
paredá paredar, hacer pared


paredeta, paredetes paredita
pareden paredan
pareguda, paregudes parecida, parecidas
paregue parezca
pareguen parezcan
pareguere pareciera, pareciese
paregut parecido
pareguts, que se pareixen o se assemellen parecidos
pareix parece
pareixco parezco
pareixcudes, paregudes parecidas
pareixcut, paregut parecido
paréixe – pareixco, paréixes, paréix, pareixém, pareixéu, paréixen (aparéixe casi igual) – paregut, pareguda parecer
paréixeli parecerle
paréixels parecerles
paréixem parecerme
paréixemos parecernos
paréixen parecen
pareixénli pareciéndole
pareixénlos pareciéndoles


pareixénme pareciéndome
pareixerá parecerá


pareixeríe parecería
pareixes pareces


pareixéu parecéis
pareixíe parecía


pareixíen parecían
pareixque parezca
parell (2), parella, parelles – portá algo parell o parello: cavá un tros de terra y que vaigue igualat par, 2, pareja, parejas – parejo, análogo, equivalente, igual, parecido, homogéneo, semejante, liso, pintiparado, suave
parella pareja
parellades, aparellades parejadas, en pareja
parelles parejas
parelleta parejita
parelletes parejitas
parello, portá algo parell o parello: cavá un tros de terra y que vaigue igualat parejo, igualado
parells pares
parém, parám paramos
paren paran
parén, paréns pariente, parientes
parenostre, parenostres, padrenuestro, padrenuestros padrenuestro, padrenuestros
parenta, parentes – la dona pariente, parienta, parientes, parientas (femenino) – la parienta, la mujer
parentela, parenteles parentela, parentelas
parentesco, parentela – vore parén parentesco, parentela – pariente


pares – pare y mare – de pará padres, padre y madre – paras (parar)
paresque, pareixque parezca
paret pared
paret, parets pared, paredes
parets paredes
paréu paréis
parí parir
parín pariendo
parit, parits parido, paridos
parking, aparcamén parking, aparcamiento
parlá - parlo, parles, parle, parlém, parléu, párlen – parlára – parlaré - parlaría – charrá hablar
parlabe, parláe hablaba
parlaben, parláen hablaban
parlada, parlades hablada, habladas
parladó, parladós hablador, habladores
parláem, parlabem hablábamos
parláli hablarle a él o a ella
parláls hablarles
parlám hablarme
párlam háblame
parlán (g) hablando
parlánli hablándole
parlánse hablándose
parlará hablará
parlare hablara
parlaré hablaré
parlarém hablaremos
parláren, parlaren hablaran
parlaríe hablaría
parlaríem hablaríamos
parlaríen hablarían
parlás hablarse
parlat, parlats hablado, hablados
parlátos hablaros
parle habla
parlém hablamos
párlen, parlen hablan
parlesen, parlaren hablaran, hablasen
parléu habláis, hablad
parléume habladme
parlon, párlon hablen
parlotejá - charrá, parlá, cascá, llargá, di parlotear, chacharear, garlar, charlar, parlar, cascar, largar, decir,
parlotejáen, parlotejaben parloteaban
parmessano, de Parma, com lo formache o la gen de allí (Decamerón) parmesano, de Parma
parné, dinés, perres (paraula gitana) parné, dinero
paro paro
parodiá parodiar
parodián parodiando
paródic, paródics paródico, paródicos
parot, olivé sentenari (farga) de Horta de San Juan parot, el padre grande, olivo centenario, farga, de Horta de San Juan
parotet y maroteta, parotets, marotetes, - escola infantil el parotet padrecito y madrecita
parpadejá, clucá los ulls – parpadéjo, parpadéges, parpadége, parpadegém o parpadejám, parpadegéu o parpadejáu, parpadégen – parpadejaría – parpadejára – parpadejaré parpadear
parpadeo, parpadeos parpadeo, parpadeo
párpado, párpados (latín palpetrum, palpebra, pálpebra, palpare : palpá o palpitá) – plec de pell doble (superió e inferió) y múscul-mucós móvil que cubríx als ulls. párpado, párpados - La palabra párpado viene del supuesto término latín vulgar palpetrum, proveniente del latín palpebra, de donde viene pálpebra. Está compuesta por el verbo palpare, "palpar" o "palpitar", y el sufijo brum-bra equivalente a fero, que indica "llevar" (al igual que vértebra o cerebro).
parque, parques parque, parques
parra de viña parra de vid
párrafo, párrafos párrafo, párrafos
Parrissal, zona alta del riu Matarraña, aon está la toma de aigua de Beseit, mes amún los estrets, la Belenguera a la esquerra amún, pla de les mines, a ma dreta la mina Maruja, mes aball lo mas de lluvia, etc Parrizal, zona alta del río Matarraña en Beceite
parróquia parroquia
parroquiá, parroquiano, parroquiáns – feligrés, feligresos feligreses, parroquianos
parroquiana parroquiana
parroquianes parroquianas
parroquiano parroquiano
parroquiáns parroquianos
parsial, parsials parcial, parciales
parsialidat parcialidad
parsialmén, en part parcialmente, en parte
part, parts parte, partes
partí – partí lleña = asclá, fé ascles, en lo mall y los tascóns partir – partir leña = astillar
particulá, com lo pati de casa meua particular, como el patio de mi casa
partícula, partícules partícula, partículas
particularmen particularmente
particulás particulares
partida, partides partida, partidas
partíen partían
partíl partirlo
partín (g) partiendo
partirá partirá
partirém partiremos
partís partirse
partissipáe, partissipabe participaba
partissipassió, partissipassións participación, participaciones
partissípen participan
partissipi participio
partit, partits partido, partidos
partits partidos
partíu partís
parto, partos, part, parts, de parí parto, de parir
parts partes
pas, pásses, pássos – Per a Nadal, un pas de pardal, per a San Antoni, un pas de dimoni (de cara al estiu) paso, pasos
Pascua, pascues Pascua, pascuas
pascual, de pascua pascual, de pascua
pascualet, fill de Pascual, a Beseit, Alberto, Javi y Rubén Moragrega del hotel la fábrica de Solfa Pascualico, Pascualicos
pasmada, pasmades pasmada, pasmadas
pasmat, pasmats pasmado, pasmados
passá - pásso, pásses, pásse, passém o passám, passéu o passáu, pássen – passat, passada (si es una fruita, podrida) – passa, pásses pasar
passá – passo, passes, passe, passém o passám, passéu o passáu, pássen – passaría – passára – passaré pasar
passa, passes – pássa fora ! - Tú pásses ara Paso – pasa (de pasar) – tú pasas ahora
passabe pasaba
passaben pasaban
passacalle, passacalles, passacarré, passacarrera pasacalle
passache, passaches pasaje
passada pasada
passades pasadas
passadís, passadissos pasadizo, pasadizos
passadó pasador
passadó, passadós – hebilla, broche, imperdible, gafet pasador, hebilla, hebillas - broche, fíbula, prendedor, imperdible, corchete
passáe, passabe pasaba
passáe, passaben pasaban
passagé, passajero, passagés, passajeros pasajero, pasajeros
passaje, passajes, ticket per a un viache pasaje, pasajes
passajero, passajeros, passagé, passagés (tren, avión, etc) pasajero, pasajeros
passáles putes pasarlas putas
passáli pasarle


passallá, crit a les caballeríes – vore wesque pasa allá, grito a las caballerías
passáls pasarles
pássam a dabán pásame delante
passán pasando
passán (g) pasando
passánli pasándole


passánlo pasándolo
passánlo pasándolo
passánmos pasándonos
passaport, passaports (per a entrá a La Portellada) pasaporte, pasaportes (para entrar en La Portellada)
passará pasará
passará pasará
passarán pasarán
passarán pasarán
passare pasara, pasase
passaré pasaré
passarém pasaremos
passaren, passáren pasaran, pasasen
passaréu pasaréis
passáreu pasarais, pasaseis
passaríe pasaría
passaríem pasaríamos
passaríen pasarían
passaríeu pasaríais
passat pasado
passatems pasatiempos
passats pasados
pássau pásalo
passáu – passéu Pasarlo – pasáis
passe – un passe de pilota Pasa – un pase de pelota
passech, passeo paseo
passechá, passejá pasear
passecháe paseaba
passechán, passeján paseando
passecháns paseantes
passechen pasean
passejá pasear
passejáe paseaba
passeján paseando
passejat paseado
passejo (yo) paseo
passen pasan
passeo, passeos paseo, paseos
passes pasos
pássia, enfermedad apegalosa, contagiosa enfermedad que se pasa, que se contagia
passiánsia paciencia
passién, passiéns paciente, pacientes
passienmen pacientemente
passiénsia, que es la mare de la siénsia paciencia
passífic, passífics pacífico, pacíficos
passificá pacificar
passífica, som gen passífica y no mos agrade cridá ... pacífica
passíficamen pacíficamente
passífics pacíficos
passillo, passillos pasillo, pasillos
passió pasión
passións pasiones
passiu pasivo
passiva pasiva
passo (yo) paso
passodoble, passodobles (ball) pasodoble, pasodobles
passon, pásson pasen
passos (tú) pases
pastá pasto, pastes, paste, pastém o pastám, pastéu o pastáu, pásten – pasta (lleute, massa) – pastaría – la pastera – pastára – pastaré – pastat, pastada – pastán (g) amasar la pasta (pan, cemento, etc)
pasta, pastes pasta, pastas
pastála pastarla
pastel, pastels pastel, pasteles
pastelería, pasteleríes pastelería, pastelerías
pastelet pastelito
pastelets pastelitos
pastell per a tancá una porteta, finestró, pastells – aldaba pestillo, pestillos – aldaba
pastels pasteles
pastera, pasteres, un arca de fusta per a la massa del pa (lleute) – A casa nostra al rebost li díem la pastera perque la teníem allí. arca de madera para la masa del pan
pasterada, lo lleute que cap a la pastera, que es un arca de fusta per a la massa del pa – pasterada de fang, de simén, etc – caguerada la cantidad de masa (pasta) que cabe en la “pastera”, arca de madera para la masa del pan – barro, cemento pastado – cagada, mierda
pastes (tú) pastas, amasas
pasteta, fé pastetes : jugá en fang pastita, masilla – jugar con barro
pastilla, pastilles pastilla, pastillas
pastilleta, pastilletes pastillita, pastillitas
pastó, pastora, pastós, pastores pastor, pastora, pastores, pastoras
pastón, mols dinés, moltes perres pastón, dinero
pastoret, pastorets pastorcillo, pastorcillos
pastoreta, pastoretes pastorcilla, pastorcillas
pastós pastores
pasturá – pasturo, pastures, pasture, pasturém o pasturám, pasturéu o pasturáu, pastúren – pasturat, pasturada – pasto – pasturára – pasturaré – pasturaría comer pasto, pacer
pasturada pacida
pasturán comiendo pasto, paciendo
pasturat pacido, comido pasto
pataca, pataques , pataquera, pataqueres – pataqueral patata, patatas, patatera (planta), patateras – patateral
patada, patades, potada, potades, patá, patáes, potá, potáes patada, patadas
patalejá (un crío) patalear
pataqué, mote de Valderrobres (Miguel Ángel y Santi Gracia) patatero, pataqué (mote)
pataques patatas
pataqueta patatita
pataquetes patatitas
patatero (cero) patatero
pateche, patege patea, pisa
pateja, patéja pise, patee
patejá, potejá, - patejo, pateges, patege, pategém o pategám, pategéu o pategáu, patégen – apichat: patecho, pateches, pateche, patechém o patechám, patechéu o patecháu, patéchen – vore calsigá, palsigá pisar, patear
patejám pisarme
pateján pisando
patejats pisados
patejo piso
patén, paténs patente, patentes
pater, móssen, retó – tots li diuen pare menos sons fills, que li diuen tío cura, pater, mosén, etc
paternal, paternals paternal, paternales
paternidat, sé pare paternidad, ser padre
paternoster, padrenuestro, parenostre padrenuestro
patet, patets, com lo patet feo, que ere un cisne patito, patitos, como el patito feo, que era un cisne
pateta, patetes patita, patitas (pato)
patétiques patéticas
patí - patixco o patixgo, patíxes, patíx, patím, patíu, patíxen – no vull patí, díe un chiquet de Beseit cuan li van regalá un patí y ell volíe una bissicleta. Pos no patíxques o patíxgues li va di son yayo. - vore pati (patio y Patricia acursat) sufrir
patí (juguet), patíns, patinet, patinets patín, patinete, patines, patinetes
pati, patis patio, patios
patía sufría
patíbul, patíbuls patíbulo, patíbulos
patíe sufría
patíen sufrían
patiet, patiets patio pequeño
patigáu (no), patiguéu sufráis (no)
patiguéra (yo) sufriera, sufriese
patiguére (ell) sufriera, sufriese
patiguérem sufriéramos
patiguéren sufrieran, sufriesen
patiguéres sufrieras, sufrieses
patiguéreu sufrierais, sufrieseis
patiguéu (no) patigáu sufráis
patíl sufrirlo
patíla sufrirla
patíles sufrirlas
patimén sufrimiento
patiméns sufrimientos
patín sufriendo
patínu sufriéndolo
patirás sufrirás
patiré sufriré
patire, patiguére sufriera, sufriese
patiríe sufriría
patís, patíx sufre
patísquen, patíxquen, patíxguen sufran
patit (lo que hay) lo que he sufrido
patits sufridos
patíu sufrirlo, sufrís
patix sufre
patíxca, patíxga sufra
patíxen sufren
patíxes sufres
patixgue sufra
patixguen, patíxquen sufran
pato, patos - los catalanistes fan y diuen ànec (anàtids, Anatidae)   pato, patos
pátria, pátries patria, patrias
patrimoni, patrimonis patrimonio, patrimonios
patró, amo – del poble patrón, amo, dueño – patrón del pueblo
patrona, patrones patrona, patronas
patrulla, patrulles patrulla, patrullas
patrullé patrullero
patrullés patrulleros
patués, una de les variedats del aragonés (del fransés patois) patués, aragonés
pau, pas – Pau, nom propi (Paulus, Pablo) Paz – Pau, nombre propio
paupá, palpá palpar
paupóns (a), sense vore, en les máns per dabán a ciegas, sin ver, con las manos por delante
paupontes (a), sense vore, en les máns per dabán a ciegas, sin ver, con las manos por delante
paus paces
paussa pausa
pausses pausas
pavimentada pavimentada
pavo, pavos pavo, pavos
paya, payes (dones) paya, payas, mujer, tía, femenino
payassada, payassades payasada, payasadas
payo, payos (homes) payo, payos, hombre, tío, masculino
paz, pas – fé les paus Paz – hacer las paces
peana, peanes, aon va un san, la vírgen, Jessucristo, Jesús peana, peanas
peatón, peatóns peatón, peatones
pebre (negre, roch) pimienta (negra, roja)
pecá pecar
pecabe pecaba
pecaben pecaban
pecadó pecador
pecadora, pecadores pecadora, pecadoras
pecadós pecadores
pecat, pecats pecado, pecados
pechines, pechínes, pichínes, pichines, almeja, almejes – de una dona : chona almeja, almejas – vulva, coño
pechúa, pichúa, pechuga, pechugues – pechúa o pechuga : mote de Beseit – vore mamella, mamelles pechuga, pechugas
peculiá, peculiar, espessial, únic peculiar
pedal, pedals – pedals dels Ports (de Beseit) pedal, pedales
pedalejá pedalear
pedán, com Arturo Quintana Font pedante
pedás, pedassos pedazo, pedazos, parche, parches
pedernal, pedernals pedernal, pedernales
pedido, pedidos (vore demaná) pedido, pedidos
pedrá (pédre) perderá
pedrá, pedrada, pedráes, pedrades, codolada, codolades pedrada
pedra, pedres – latín petrvs -> Pedro, Pere, Petronila piedra, piedras
Pedrá, perderá perderá
pedrades pedradas
pedrán perderán
pédre, pérdre - perga, pergues, pergue, pergám, pergáu, pérguen – perg, perc, pergo, pérdego - perds o perts, perd o pert, perdém, perdéu, pérden perder
pedregá, granisá granizar, apedrear
pedregada, pedregá, pedregáes, pedregades granizada, granizadas
pedregós, pedregosos (pédre gossos no), roquerut, roqueruts pedregoso, pedregosos
pédrel, pédrels perderlo, perderlos
pédrela perderla


pédrels, pérdrels perderlos
pedres – pédres, pérdres, pedres piedras – perderse
pedreta, pedretes piedrecita, piedrecitas
pedretes piedrecitas
pedretes de trilita, que peten al tiráles en forsa an terra, Trinitrotolueno piedrecitas de trilita, que estallan como bombitas, Trinitrotolueno
pédreu perderlo
pedríem perderíamos
pedríen perderían
pedriñera, pedres del trill, de sílice - trill de pedriñera – se li diu “diable” a Penarroija a una classe de trill trillo con piedras (de sílice)
pedrís, pedríssos - pub Pedris de Valderrobres - assiento de pedra, normalmén apegat a la paret de una casa pedrizo, asiento de piedra
pedrota, pedrotes piedra grande
pegá pegar
pega - pega grega per a empeltá – que yo te pega Pegamento - pega griega para injertar – que yo te pegue
pegábeu, pegáeu pegabais
pegada, pegades – apegada, apegades pegada, pegadas
pegadeta, pegadetes pegadita, pegaditas
pegáe, pegabe pegaba
pegáen pegaban
pegáli pegarle
pegáls – apegáls pegarles – pegarlos con cola, pega
pegám pegarme
pegamento, pega pegamento, pega
pegán pegando
pegánli pegándole
pegare pegara, pegase
pegaríe pegaría
pegat, pegats – apegat, apegats pegado, pegados – pegado con cola o pega
pego pego
pegue (ell) pega
peguen pegan
pegujar (ajuar y) pegujar (ajuar y)
peix, peixos pescado, pez, pescados, peces
peixca pesca – pesque
peixcá pescar
peixcadó, peixcadós pescador, pescadores
peixcadora, peixcadores pescadora, pescadoras
peixcadoret, peixcadorets pescadorcillo, pescadorcillos
peixcál pescarlo
peixcáles pescarlas
peixcat (peixcá) pescado (pescar)
peixet, peixets pececito, pececitos, pescadito, pescaditos
peixos peces
peixquera, tros del riu Ulldemó de Beseit, ve de peix, peixos, ne ñabíen mols pesquera, Ulldemó de Beceite
pel, pels – pels pels, per los pels – pel monte, per lo monte pelo, pelos – por los pelos – por el monte
pelá – pelo, peles, pele, pelém o pelám, peléu o peláu, pélen – pelaría – pelára – pelaré pelar
pelada, pelades pelada, peladas
peladura, peladures : pell de les pataques, fruites, etc piel, pieles (de las patatas)
peladures, de fruita, pataca pieles de fruta, patata
pelambrera, pelambreres pelambrera, pelambreras
pelat pelado
pelats pelados
Pelayo, mote de Beseit, ma yaya Mercedes ere pelaya – rey de Asturies Pelayo
peles pelas
pelets pelitos
película, películes, peli, pelis, com les que fée lo gatet als sines – vore sine de Beseit película, películas
peligrán, perillán peligrando
peligrós, peligrosos peligroso
peligrosa, peligroses peligrosa, peligrosas
pell, pells piel, pieles
pelleric, columna de pedra en una argolla per a lligá als lladres, delincuéns, com lo de la plassa de Queretes, carré pellerik a Fórnols pelleric
pellet, pellets, com gránuls de fusta per a enséndre pellet, pellets
pellizc, pessic al mesquí o mezquín – vore pessigá pellizco
pellota, pellotes piel (despectivo), pieles
peluda, peludes peluda, peludas
peluquera, barbera no se sol di – A Beseit hay conegut a la Lola de Garsía, Cristina de Garsía, Gema Urquizú peluquera
peluquería, peluqueríes, barbería, barberíes – quina barbaridat de barbes ñan a la barbería de Barbastro peluquería
peluquero, barbé – A Beseit u van sé Patoy (Ramón) y Pascual lo cartero peluquero
pelut peludo
pelut, peluts – mote del guarda de Ráfels peludo, peludos
peluts peludos
pená penar
pena, penes – riu Pena (barrang), lo del pantano de Pena, Beseit – Valderrobres – Fondespala pena, penas
penabe penaba
penaben penaban
penáes, penades – rates penáes, rates penades Penadas – murciélago, murciélagos
penáli penarle
penánli penándole
penáren penaran, penasen
penaríe penaría
Penarroija de Tastavins, Matarraña, Teruel, Aragó (mote sebollots) Peñarroya de Tastavins (Catavinos)
penarroijí, que es de Penarroija, com Desideri Lombarte, Matíes Pallarés, Ignacio Sorolla Amela, etc (mote sebollot) de Peñarroya
penarroijina, que es de Penarroija (mote sebollota) de Peñarroya
penca, penques de cart penca de cardo, el tallo
pencha, penja cuelga
penchá, penjá colgar
penchada, penjada colgada
penchat, penjat Colgado – ahorcado
penche, penge cuelga
penchen, pengen cuelgan
penchon, penjon cuelguen
pendén, pendéns (assuntos, cuentes, costa) – arracades a la orella pendiente, pendientes (asuntos, cuentas) – pendientes de la oreja
pendenta (ella está), pendentes pendiente (ella está)
pendrá tomará, quitará
pendrán tomarán, quitarán
péndre, preng, prens, pren, preném, prenéu, prénen – pres, presa tomar, quitar
péndrel tomarlo, quitarlo
péndrela tomarla
péndreles tomarlas
péndreli tomarle
péndrem tomarme
péndres tomarse
pendríe tomaría
pendríen tomarían
pendríeu tomaríais
peneta, penetes penita, penitas
penetrá penetrar
penetráe, penetrabe penetraba
penetrál, penetrála penetrarlo, penetrarla
penetrán penetrando
península, penínsules península, penínsulas
penitánsia penitencia
penitén penitente
peniténs penitentes
peniténsia penitencia
penjá – penjo, penges, penge, pengém o penjám, pengéu o penjáu, péngen – penjára – penjaría – te penjaré colgar
penjabe, penjáe colgaba
penjada colgada
penjades colgadas
penjál colgarlo
pénjam cuélgame
penján colgando, colgante
penjáns colgantes
penjáre colgara
penjarém colgaremos
penjaríen colgarían
penjo cuelgo
penjon cuelguen
penós penoso
penosa penosa
penoses penosas
penosos penosos
penossíssim penosísimo
penossíssima penosísima
pensa piense
pensá pensar
pensaba pensaba
pensabe (ell) pensaba
pensaben pensaban
pensábeu pensábais
pensada, pensades pensada, pensadas
pensades pensadas
pensadó, pensadós pensador, pensadores
pensáe pensaba
pensáen pensaban
pensám pensarme, creerme
pensamén pensamiento
pensaméns pensamientos
pensámu pensármelo
pensán pensando
pensánse pensándose
pensaré pensaré
pensaríe pensaría
pensaríen pensarían
pensássu pensárselo
pensat, pensats pensado, pensados
pensatiu, que cavile pensativo, que cavila
pensativa, que cavile pensativa
pénsau piénsalo
pensáu, penséu Pensarlo – Pensáis
pense piensa
pensém pensamos
pensen, pénsen piensan
penses piensas
penséu pensáis
pensió, pensións pensión, pensiones
pensos pienses
pentiná , pentinás – pentino, pentines, pentine, pentiném o pentinám, pentinéu o pentináu, pentínen – pentinat, pentinada – pentinára, pentináres – pentinaría, pentinaríes peinar, peinarse
pentinat, pentinats peinado, peinados
pentinátos peinaros
pentinats peinados
pentine peina
pentinen peinan
penumbra penumbra
penúria, penúries penuria, penurias
peña – montaña – de gen – peñes Peña – montaña – de gente
Peñarroija, Penarroija de Tastavins Peñarroya de Tastavins (Catavinos)
peñascal, roquissal, terreno de roques, rocós peñascal, roquizal, terreno rocoso
peñes peñas
Peó, peóns peón, peones
pepinet, pepinets – pepinillo, pepinillos en vinagre pepinito – pepinillo en vinagre
pepino, pepinos, cogombro, cogombros (cucumber en inglés) pepino, pepinos
pepita, pepites – an algúns fruits són piñols – Pepita, Pepites, Josefa, Josefes, Pepa Nogués catalanista a La Portellada pepita, pepitas – Pepita nombre propio
peque, minut, menut, chiquet, sagalet – lo pequeño es un mote de Beseit, no lo minut o menut peque, pequeño
pequinesos, de Pekín pequineses, de Pekín
per por
pera, peres – per a pera, peras – para
perc, pergo pierdo
percatás percatarse
percatat percatado
percebe, percebes percebe, percebes
perchi, perchis, vore esgorfa desván, parte alta de la casa
percut, pet, explossió – salto, brinco – vore percutó estallido, explosión - salto, brinco
percutó percutor
perdém perdemos
perdén perdiendo
perden, pérden, piarden pierden
perdéu perdéis
perdíe perdía
perdíen perdían
perdigacho, mascle de perdiu, perdigachos – lo perdigacho de Pedro J Bel Caldú macho de la perdiz
perdigana, perdiganes cría de la perdiz (perdigón, perdigones)
perdiganeta, perdiganetes cría de la perdiz (perdigón, perdigones) cuando son muy pequeñas
perdigó, perdigóns, balí, balíns de balinera, perdigonera, escopeta perdigón, perdigones de balinera
perdigot, perdigacho, perdigots, perdigachos macho de la perdiz
perdissió perdición
perdiu, perdius – per diu perdiz, perdices – por decirlo
perdius perdices
perdó, perdóns perdón, perdones
perdo, pergo, pérdego pierdo
perdonada, perdonades perdonada, perdonadas
perdonáles perdonarlas
perdonám perdonarme
perdónam perdóname
perdonánlo perdonándolo
perdonarán perdonarán
perdonaríe perdonaría
perdonat, perdonats perdonado, perdonados
perdonémlo perdonémoslo
perdonéu perdonáis
perdonéume perdonadme
perdono perdono
perdónom vosté perdóneme Ud
pérdre, pedre, pédre perder
perds, perts pierdes
pérdua, pérduda, pérdues, pérdudes pérdida, pérdidas
perduda, perdudes perdida, perdidas
perdurá perdurar
perduráen, perduraben perduraban
perdurassió perduración
perdure perdura
perdut, perduda perdido, perdida
perdut, perduts perdido, perdidos
perea, peréa – me fa perea Pereza – me da pereza
peregrinassió peregrinación
peregrinassións peregrinaciones
pereixíe parecía
perera, pereres peral, perales
peres peras
peresa, perea, peréa pereza
pereta, peretes (pera) – interruptó antic de fusta perita, peritas – interruptor antiguo de madera
perfecsió perfección
perfecsioná perfeccionar
perfecsionál perfeccionarlo
perfecsionála perfeccionarla
perfecsionat, perfecsionats perfeccionado, perfeccionados
perfecta, perfectes perfecta, perfectas
perfectamen perfectamente
perfecte perfecto
perfectes perfectos
perfiacte perfecto
perfilán perfilando
perforassió perforación
perfumada, perfumades perfumada, perfumadas
perfumat, perfumats perfumado, perfumados
perfume, perfumes perfume, perfumes
perfumería perfumería
perga, pérga (que yo) pierda
pergám perdamos
pergáu perdáis
pergo, perg, perc, pérgo pierdo
pérgue pierda
pérguen pierdan
perguere perdiera, perdiese
pérgues pierdas
periférica, perifériques periférica, periféricas
perill, perills peligro, peligros
perillaben, perilláen peligraban
perillán, que té perill, maleán, maleante maleante, que tiene peligro
perilláns, que tenen perill, maleantes maleantes
perillós peligroso
perillosa peligrosa
perillosos peligrosos
perills peligros
perímetro, perímetros perímetro, perímetros
periódic, diari, periódics, diaris periódico, diario
periodisme periodismo
periodiste com José Miguel Vallés de Lledó, Michel periodista
periodistes periodistas
periodo, período, periodos, períodos de tems periodo, periodos
peripéssia peripecia
peripéssies peripecias
perjudicá perjudicar
perjudicabe perjudicaba
perjuissi, perjuissis perjuicio, perjuicios
perla, perles perla, perlas
perlífera, perlíferes, ostres Perlífera, perlíferas, ostras
permaneixcut permanecido
Permanéixe – permaneixco, permanéixes, permanéix, permaneixém, permaneixéu, permanéixen – permaneixcut, permaneixcuda permanecer
permaneixén permaneciendo
permaneixerá permanecerá
permaneixíe permanecía
permés, permetut, permitit – per mes que Permitido – por más que
permétre, permití permitir
permetríe, permitiríe permitiría
permetut, permetuts, permitit, permitits permitido, permitidos
permís, permísos permiso, permisos
permití, permétre – permitixco o permitixgo, permitíxes, permitíx, permitím, permitíu, permitíxen – permetut, permitit, permetuda, permitida permitir
permitíe permitía
permitíen permitían
permitínla permitiéndola
permitínlo, permitínli permitiéndole
permitit, permitits permitido, permitidos
permitix, permitíx permite
permitixen, permitíxen permiten
permitixgue, permitixque permita
pernil, pernils (de pierna), cuixot, cuixots (de cuixa)– vore magre jamón, jamones (jambon, jambe francés)
pero pero
peroné peroné
perpendiculá, perpendicular perpendicular
perpendicularmen perpendicularmente
perpetuamen perpetuamente
perpetuo, perpetuos perpetuo, perpetuos
perplejidat, en la boca uberta perplejidad
perque porque
perque – lo perqué – per qué u fas ? porque – porqué – por qué lo haces ?
perres, dinés perras, dinero
persecussió persecución
persecussións persecuciones
persecutó, perseguidó persecutor, perseguidor
perseguí (acassá) – perseguixco, perseguíxes, perseguíx, perseguím, perseguíu, perseguíxen – yo te perseguiría – si yo te perseguira – yo te perseguiré – quí es aquell que cada nit te perseguix ? perseguir
perseguidó persecutor, perseguidor
perseguidós persecutores, perseguidores
perseguíen perseguían
perseguín persiguiendo
perseguit, perseguits perseguido, perseguidos
persén, per sen, % por ciento
persentache, persentaje porcentaje
persiana, persianes persiana, persianas
persibíx percibe
persibíxco percibo
persistén, com Marta Rovira de ERC : “lluitarem fins al final, fins al final”, plos y mes plos de ploramiques catanazi persistente
persistí persistir
persistí persistir
persistíe persistía
persona, persones persona, personas
personache, personage, personaje personaje
personal personal
personalidat la que té Juaquinico Monclús de Calaseit, directó de la Ascuma, unes vegades escriu Monclús y datres MonTclús, per a paréixe mes catalá personalidad
personalmen personalmente
personals personales
persones personas
persono (me) persono (me)
perspectiva, perspectives perspectiva, perspectivas
persuadí, vore convénse persuadir
pert, perd pierde
perteneissén perteneciente, perteneciendo
perteneix pertenece
pertenéixe - pertenéixco, pertenéixes, pertenéix, perteneixém, perteneixéu, pertenéixen – si yo perteneixquera, perteneixqueres, perteneixquere, perteneixquerem, perteneixquéreu, perteneixquéren pertenecer
perteneixén perteneciendo
pertenéixen pertenecen
perteneixéns pertenecientes
perteneixíe pertenecía
perteneixíen pertenecían
pertenénsia pertenencia
pertinén – impertinén Pertinente – impertinente
pertinéns pertinentes
pertocá a cada un pertocar, tocar a cada uno
pertocáe, pertocabe pertocaba, tocaba
perts pierdes
perts, perds pierdes
perturbadó, perturbadós perturbador, perturbadores
perturbassió, perturbassións perturbación, perturbaciones
pervers, perverso, mol roín, ruín perverso, ruin
perversamen perversamente
perversidat perversidad
pervivénsia pervivencia
pes peso
pesá, pesás – (me) peso, peses, pese, pesá - peséu o pesáu, pésen pesar, pesarse
pesabe pesaba
pesada pesada
pesada (bona) : cuan compres al mercat, que no miron prim cuan pesen cuando compras en el mercado, buena pesada es que no miren justo el peso
pesadet, pesadets pesadito, pesaditos
pesadeta, pesadetes pesadita, pesaditas
pesadíssim, com Carlos Rallo Badet, lo que no chapurrege res, yo tampoc, yo parlo chapurriau mol be pesadísimo
pesadíssima pesadísima
pesáe, pesabe pesaba
pesáen, pesaben pesaban
pesáli pesarle
pesat, pesats, pesada, pesades pesado, pesados, pesada, pesadas
pesáu, peséu pesáis
pescat, peixcat pescado (pescar)
pese pesa
peso peso
pésol, pésols guisante , guisantes
pesolaga, pesolagues, chiquets roins niños malos
pesolagada, pesolagades, maleses travesuras de niños malos
pesolera, planta del pésol, pesoleres planta del guisante
pespún pespunte
pessa, pesses pieza, piezas
pesse a pese a
pessebre, pessebres, aon se abeuren los ascumites pesebre, pesebres, donde se abrevan los ascumitas
pesseta peseta
pessetes – A Queretes gen de puñetes y de moltes pessetes, com Juan Luis Camps Juan pesetas
pessic pellizco
pessic, pessics pellizco, pellizcos
pessics pellizcos
pessigá pellizcar, atrapar
pessigá, pessigo, pessigues, pessigue, pessiguém o pessigám, pessiguéu o pessigáu, pessíguen – pessic, pessigat, pessigada pellizcar – atrapar
pessigánlo pellizcándolo
pessigat pellizcado
pessigats pellizcados
pessigolles cosquillas
pessiguañes cosquillas
pessiguet Pizquita – pellizquito
pessiguet de algo, pessiguets a les cuixes pellizquito de algo – pellizquitos a las nalgas
pessiguets Pizquitas – pellizquitos
péssim, péssims pésimo, pésimos
péssima, mes roína ya no pot sé, péssimes pésima, pésimas
pessuña, casco pezuña, casco
pessuñes, cascos pezuñas, cascos
pestaña, pestañes – compro pels de la figa per a fé pestañes de nines pestaña, pestañas – compro pelos del coño para hacer pestañas de muñecas
pestañejá pestañear
pestañejáe pestañeaba
pestañes pestañas
peste – enfermedat de les bubes, bubónica – mala auló, tuf, corrompina Peste – enfermedad – mal olor, hedor
pestilén pestilente
pestiléns pestilentes
pestilénsia pestilencia
pet, pets pedo, pedos – explosión
petá – petás – petardo Explotar, estallar – pederse – petardo
petaben, petáen explotaban
petáe, petabe explotaba
petanca (fransés petanque) petanca (juego)
petissió petición, instancia, instancias, ruego, solicitud, súplica, apelación, memorial, arbitrio, escrito, informe, oficio
petissións peticiones
petoste : se li diu a les persones o, per extensió, a coses que no fan mes que estorbá, nosa Petoste : Se dice de las personas o, por extensión, a cosas que no hacen más que estorbar
pets Pedos – explosiones
peu pie
peúc, calsetí que sol tape lo peu, peúcs patuco, patucos
peus pies
pi pino
piaben, piáen los muixóns piaban los pájaros
piadós, que té piedat, piadosos piadoso, que tiene piedad
piadosa, piadoses piadosa, piadosas
pial pelo
piarde perder
piárdegue pierda
piárdegues pierdas
piárdel, pédrel perderlo
piarden, perden pierden
piárdes, pédres perderse
piárdua pérdida
piart pierde
piarts pierdes
piau pie
piaus pies
pic, pics pico, picos
pica (que yo) que yo pique
picá, pico, piques, pique, piquem, piquéu o picáu, píquen – picara, picares, picare, picárem, picáreu, picáren – picat, picada – picára – picaría picar
pica, piques, les que fa aná lo picadó a la plassa de bous pica, piques, picador plaza toros
picaben picaban
picades picadas
picadó - anella, anell, argolla, grillet, cadena Picador - anilla, anillo, argolla, grillete, cadena
picáe, picabe picaba
picáen, picaben picaban
picaesquenes : escaramujo (a Alemania, Hagebute), lo fruit té uns pelets urticáns (urtica : ortiga), que piquen o donen picassó. Se pot fé un bon té en los fruits roijos madús. pica espaldas”, escaramujo
picán Picante – picando
picáns picantes
picantes, banderilles picáns en vinagre picante, femenino, banderillas de encurtido
picapedra, picá la pedra picapiedra, picar la piedra
picapedré, com los cansaladés de Beseit, picapedrés Picapedrero, escultor de la piedra, que pica la piedra
picaport, picaports, tornet, trabillo, aldaba, aldeba, pastell, baldeta (a Tamarite de Litera), balda picaporte, aldaba, aldabón, pestillo
picardía, picardíes picardía, picardías
picaresca picaresca
picassó – del añ de la picassó (mol antic) picor, urticaria – del año del picor (muy antiguo)
picat picado
picats picados
pichella, pichelles – Juaquico lo torrat de la generalitat casi se aufegue en una perque no sabíe com se parabe botijo, botijos
pichelleta, pichelletes botijo pequeño
pichines Almejas – coños
pichineta, pichinetes almejita, colita de un niño
pichó a Valjunquera, pijó peor
pichó de colom, pichóns pichón de paloma
picho, pichos canica, canicas
pichonet, pichonets de colom pichoncito, pichón
pichorret, pichorro, pichorrets, pichorros, pitorro, pitorros pichorro, pitorro
píchos canicas
pichós, pijós peores
pico (yo) pico (yo, picar)
picossa, montaña de Valderrobres pico de la montaña, Valderrobres
picotada, picotades, cop en lo pic picotazo, picotazos
picuda, que te pic o punta picuda
picudes picudas
piedat piedad
pienso, prenso, per als animals pienso para los animales
pigot, piñerol : muixó que pique als ábres (pins), en lo pic mol fort – Woody Woodpecker dels dibujos animados pico picapinos, pájaro carpintero
pigota, les pigotes Viruela , pigüelas
pijama, pijames pijama, pijamas
pijo, pijos, ric, mol ben vestit pijo, pijos
Pilá, la virgen del Pilá, Pilarín, Pilarica Virgen del Pilar
pilá, pilás (piláns) pilar, pilares
pila, piles per a rentá pila, pilas para lavar
Pillá – pillo, pilles, pille, pillém o pillám, pilléu o pilláu, píllen – pillat, pillada – pillaría – pillára, pilláres - pillar, coger, atrapar
pilla, pilles pilla, pillas
pillabe, pilláe pillaba
pillaben, pilláen pillaban
pillada, pilladas – enchampada, enchampades pillada, pilladas
pilláem, pillabem pillábamos
pilláen, pillaben pillaban
pillánlo pillándolo
pillarán pillarán
pillarém pillaremos
pillat, pillats pillado, pillados
pille pilla
pilléula pilladla
pilléulo pilladlo, pilladle
pillo, pillos pillo, pillos
piló, pilóns pilón, pilones
pilota, pilotes pelota, pelotas
piloteta, pilotetes pelotita, pelotitas
pimpollada, bosc o extensió de pins joves y ufanosos pimpollada, bosque o extensión de pinos jóvenes y ufanos
piná pinar
pinás pinares
pincho, pinchos de minjá pincho, pinchos de comer
pins pinos
pinsá (muixó), pinsáns, pinsanet, pinsanets - Fringilla (coelebs) pinzón (pájaro)
pinsamén, pinsaméns pinzamiento, pinzamientos
pinsanets pinzones
pinsell, pinsells pincel, pinceles
pinses pinzas
pintá pintar
pinta (que yo) pinte
pinta, pintes peine, peines – pinta, pintas
pinta, pintes pinta, pintas
pintabe pintaba
pintabes pintabas
pintades pintadas
pintáe, pintabe pintaba
pintála pintarla
píntala píntala
pintán pintando
pintaríe pintaría
pintaríeu pintaríais
pintarrajeada, pintarrajeades pintarrajeada, pintarrajeadas
pintarrajeat, pintarrajeats pintarrajeado, pintarrajeados
pintat, pintats pintado, pintados
pintátos pintaros
pinte (ell) pinta
pintéu pintad, pintáis
pinto pinto
pintó, pintós pintor, pintores
pintoresca, pintoresques pintoresca, pintorescas
pintós pintores
pintura, pintures pintura, pinturas
piñó de piña de pi piñón
piñol hueso de una fruta
piñols huesos de una fruta
piñóns de piña de pi piñones
pío pío
pipá, fumá fumar, “pipar”
pipirigallo (herba) tipo de hierba para forraje
pirás pirarse
piratejá piratear
pirateján pirateando
piratería piratería
pire (se) se pira
Pirineu, Pirineus, Pirineo, Pirineos Pirineo, Pirineos
pis, pisos piso, pisos
piscina, pistina, piscines, pistines piscina, piscinas
piscolabis piscolabis
piset, pisets pisito, pisitos
pissano, pissanos, de Pisa pisano, pisanos, de Pisa
pissínes, pistines, piscines piscinas
pista pista
pistes pistas
pistina, pistines, piscina, piscines piscina, piscinas
pit, pits pecho, pechos
pitán pitando
pitansa, cada un dels minjás que se donen pitanza
pito (home), pita (dona) pincho, ágil, espabilado
pito (pitá) pito
pito, pitos pito, pitos
pitorro, pichorro pitorro, pichorro
pitral pecho (abierto)
pitralera pecho (abierto)
pits pechos
piulá piar un pájaro – chillar, gritar, cantar, cacarear,
protestar, quejarse, refunfuñar
piulán piando
piulit, piulits pío de un pájaro
piulos (no) no digas nada, no píes
pixá, pixás – pixo, pixes, pixe, pixém o pixám, pixéu o pixáu, píxen – pixára – pixaré – pixaría mear, mearse
pixaben meaban
pixán meando
pixapíns, cataláns de siudat que van al monte. Meapinos , catalanes de ciudad que van al campo
pixarribassos mea ribazos
pixats meados, orines
píxe mea
pixera ganas de mear
pixera, ganes de pixá, oriná pis, ganas de mear
píxo meo
píxos mees
pixúm, pixúms – del gorrino : purín, puríns Orín – purín, purines
pizarra, pizarres pizarra, pizarras
pizarreta : grafito - a Alustante, pizarrín, pizarrines, mon tío Alejandro ne fée grafito, pizarrín, pizarrines
pizza pizza
pla, plans, plana, planes – mas de les planes de Penarroija – la plana del yessaire o gessaire - lo planet (carré de Beseit, Constitussió) llano, llanos, llana, llanas – masía en Peñarroya – llana del yesaire (el que aplica yeso)
placa placa
plaé placer
plaés placeres
plan plan
plana, planes – de construcsió, per al ges – terreno pla, com les planes de Penarroija, en lo mas de les planes llana, llanas – construcción, para el yeso – terreno llano
planchá planchar
plancha, planches plancha, planchas
planchán planchando
plancho plancho
planechá planear – ir por el llano
planejá, planechá, fé un plan o un avión sense motor, planejo, planejes, planeje, planegém o planejám, planegéu o planejáu, planégen – planegat, planegada, planechat, planechada Planear – ir por el llano
planejabe planeaba
planejat planeado
planet, planets llano, llanos, llanito, llanitos
planeta, planetes – la planeta de Beseit, un escampat pla, en una cova, ara urbanisat y camping planeta, planetas
planíssie planicie
plano plano, llano
plano, planos plano, planos – llano, llanos
plans planes
plansó , abre que naix, plansóns árbol para plantar
plantá lo pi a la plassa del poble (lo pi de Nadal, no signifique cagás a la plassa, o als armaris) plantar el pino en la plaza del pueblo (Navidad)
planta, plantes planta, plantas
plantaba plantaba
plantabe (ell) plantaba
plantaém, plantabem plantábamos
plantál plantarlo
plantál, plantáls plantarlo, plantarlos
plantáles plantarlas
plantán plantando
plantánse plantándose
plantará plantará
plantare plantara, plantase
plantaré plantaré
plantarém plantaremos
plantassió plantación
plantat, plantats plantado, plantados
planté, plantés plantero, retoños para plantar, arbolitos para plantar
plantejá, replantejá plantear, replantear
plantejáli plantearle
plantejátos plantearos
plantes plantas
planteta, plantetes plantita, plantitas
plantéu plantáis
plantó, plantóns Plantón, plantones
plaques placas
plassa, plasses – la del poble, la de bous de Beseit plaza, plazas
plassenté, que done plaé, plassentés placentero, que da placer
plassentera placentera
plassenteramen placenteramente
plassenteres placenteras
plasses plazas
plasseta, plassetes – a Beseit, Ramón de la plasseta (a la botera), Ramón Morera, qepd, “chapapote”, amo del cangrejo loco de Barselona plazoleta, placita, plazoletas, placitas
plasso, plassos plazo, plazos
plassoleta plazoleta, placita, plazoletas, placitas
plassoletes plazoleta, placita, plazoletas, placitas
plasta plasta
plástic, plástics plástico, plásticos
plástica plástica
plástiques plásticas
plat – tiro al plato se sol di aixina, no tiro al plat Plato – tiro al plato
plata (AG, argent), en fransés, dinés o perres es argent plata (dinero)
plataforma pnhc, plataforma no hablamos catalán – plataformes plataforma, plataformas
platané, platanés, ábres pareguts al castañé platanero (árbol)
plátano, plátanos plátano, plátanos
platero (mote de Beseit, Senén Gil, fundadó de la carnissería Ginesa Gil), joyero, orfebre, no té res que vore en lo burro del llibre de Juan Ramón Jiménez, platero y yo ni en lo grup de música platero y tú platero, joyero, orfebre, artífice
plates – tombades Platas – tumbadas
platet platito
platets platitos
plato, tombat llarg llano, tumbado horizontalmente
platónic, platónics platónico, platónicos
plats platos
plau, plou llueve
playa, playes playa, playas
playeta, playetes playita, playitas
ple, plle, plens, pllens, plena, pllena, plenes, pllenes lleno, llena, llenos, llenas
Pleamar – portugués prea mar – plena mar, mar plena, cuan lo mar está mes alt, lo tems que dure este estat. pleamar
plec, plecs pliego, pliegos
Plega : volta pel poble per a arreplegá dinés per a les festes (los quintos o quintes de Beseit) plega : vuelta por el pueblo para recoger dinero para las fiestas (quintos, quintas)
plegá de enterra – tancá un negossi – dixá una faena – fé un doblec, doblegá recoger del suelo – cerrar un negocio – dejar un trabajo – doblar
plegabe recogía
plegaben, plegáen recogían
plegades recogidas
plegadós (fé) – aplaná la terra en un roll o trucol per a pugué plegá les olives (o ameles) después sense que ñábigue herba y se pugue adelantá allanar la tierra, compactarla, para poder recoger las olivas o almendras mejor
plegáries plegarias
plegat recogido, doblado
plegatí, plegatín, plegatíns plegatín, que se dobla (plegá)
plegue recoge
pleguen recogen
pleguéume recogedme
pleite, denúnsia, com lo pleite al sol que van fé los de Beseit pleito, denuncia
pleitejá pleitear
pleitejáns pleiteantes
plena llena
plená – pleno, plenes, plene, pleném o plenám, plenéu o plenáu, plénen, - ple, plena, plenet, pleneta – vore omplí llenar
plenamen plenamente
plenari, plenária, plenaris, plenáries plenaria, pleno, completo, total, lleno, entero, íntegro
plenat llenado
plenáu llenáis
plene (ell) llena
pleném llenamos
plénen llenan
plenes llenas
plenet, plenets llenito, llenitos
pleneta, plenetes llenita, llenitas
plenéu llenáis
plens llenos
plim (a mí) plim
plo lloro
ploguda, plogudes lluvia, llovida, lluvias, llovidas
ploguere lloviera, lloviese
plogut llovido
ploma, pluma pluma
plomes, plumes plumas
plora (cuan yo) Cuando yo llore
plorá, pllorá – ploro, plores, plore, plorém o plorám, ploréu o ploráu, plóren – plorat, plorada – si yo plorára, ploráres, ploráre, plorárem, ploráreu, ploráren – haguera plorat llorar
ploraba lloraba
plorabe (ella), ploráe lloraba
ploraben, ploráen lloraban
plórali a ta mare llórale a tu madre
plorán – los ploramiques catalanistes sempre están plorán, de esta manera mamen los mamóns llorando
ploránla llorándola
ploránlo llorándolo
plorará llorará
plorare llorara, llorase
plorare llorara
ploraren, ploráren lloraran, llorasen
ploraríe lloraría
plorat llorado
ploraben, ploráen lloraban
plore llora
plorém lloramos
ploren lloran
plorera, ploreres, les de la Marta Rovira cuan díe “lluitarém fins al final, fins al final”, y va colá cap a Suissa ascape llorera, lloreras
ploreres lloros
ploréu lloráis
plorón, ploróns llorón, llorones
ploros llores
plorós, plorosos lloroso, llorosos
plorosa, ploroses llorosa, llorosas
plos lloros
plou, plou poc pero plou prou per a omplí lo pou llueve, llueve poco pero llueve suficiente para llenar el pozo
plouen homes, com la cansó “it is raining men” llueven hombres, como la canción
ploure llover
plovén lloviendo
plovíe llovía
pluma de (per a) escriure pluma para escribir
plumats, emplumats plumado, emplumado
plumes, plomes plumas
plumífero, plumíferos, que tenen plomes o plumes plumífero, plumíferos
plumóns plumones
plutonio plutonio
pluviosidat pluviosidad
po, pó, pau, pou, temó miedo
poblades pobladas
poblassió población
poblassións poblaciones
poblat poblado
poble (poblá), repoble puebla, repuebla
poble, vila, lloc pueblo, villa, lugar
pobles, viles, llocs pueblos, villas, lugares
poblet pueblecito, pueblito
poblets pueblecitos, pueblitos
pobra, pobres pobre (mujer)
pobremen pobremente
pobresa pobreza
pobret, pobrets pobrecillo, pobrecillos, pobrecito
pobreta, pobretes pobrecilla, pobrecillas, pobrecita
pobríssim pobrísimo
poc poco
poca poca
pocavergoña, pocavergoñes sinvergüenza, sinvergüenzas
pocs pocos
poda poda
podá – podo, podes, pode, podém o podám, podéu o podáu, póden – podat, podada podar
podála podarla
podé poder
podeba, podía podía
podél poderlo
podéla, puguéla poderla
Podém – sigám felíssos mentres pugám – som felíssos mentres podém podamos, podemos
podém, com lo partit podemos
podémels, puguémels podérmelos
podemita, del partit Podemos, podém en chapurriau : podá, pugué o podé podemita, de Podemos
poden podan
podénlo pudiéndolo
poder, poders, podé, podés poder, poderes
poderós, poderosos poderoso, poderosos
poderosa, poderoses poderosa, poderosas
poderossíssim poderosísimo
podesta, cárrec antic de Italia podesta, cargo antiguo de Italia
podet, podét, puguet, puguét poderte
podéu podéis
podía podía
podíe (ell) podía
podíem podíamos
podíen podían
podíes podías
podíeu podíais
podio, podium, podios podio, podium, podios
podrá podrá
podrán podrán
podrás podrás
podré podré
pódre, pugué, - puc, pots, pot, podém, podéu, póden – pogut, pugut, si yo puguéra, puguéres, puguére, puguérem, puguéreu, puguéren – podría, podríes, podríe, podríem, podríeu, podríen – lo poder o lo podé poder
pódrela poderla
podrém podremos
podréu podréis
podría podría
podrida podrida
podrides podridas
podríe podría
podríem podríamos
podríen podrían
podrit, podrits – codoñs podrits a la punta dels dits podrido, podridos
poema, poesía, poessía poema, poesía
poemes poemas
poesía, poessía poesía
poesíes, poessíes poesías, poemas
poétic, poétics poético, poéticos
poética poética
poetissa, poetisses poetisa, poetisas
pogut, pugut podido
polaina, polaines polaina, polainas
polaroid, cámara de fotos, de arretratá de esta marca Polaroid
poli poli
policía, polissía policía
polida, pulida pulida
polilla, mariposseta que se mingen los dragonets, com los fardachos o sargantanes polilla
polilles polilles
polissémia, polissémies polisemia, polisemias
polissial policial
polissials policiales
polissíes policías
polit, pulit – Pólit es Hipólit, Hipólito, a Areñs de Lledó, San Pol, San Pólit, ermita, y a la Ascuma tamé ne tenen un, que no es san Pulido – Hipólito
polític, polítics político, políticos
política, polítiques – política lingüística, y después diuen algúns lingüistes que la llengua no té res a vore en la política, com a la declarassió de Mequinensa política, políticas
poll, polls – pollastre, pollastres – polla (lloca), polles lloques – ball del poll pollo, pollos
pollastre, pollastres pollo, pollos
pollastres pollos
polles Pollas – gallinas ponedoras
pollet, pollets pollito, pollitos
polleta d´aigua, animal gallina de agua, animal
polleta, gallina jove – lo verdanget de Ignacio Sorolla Amela pollita, pollica, gallina joven
pollets pollitos
polligana, llaurá a polligana, si se llaure en dos animals fa falta lo jau - del latín *pollĭcāna o pollĭcāta labrar con dos animales yuntados (ajuntados)
polp, polps, pulpo, pulpos pulpo, pulpos
pols polvo, pulso
polseguina, polseguines – a la cansó la manta al coll y lo cabasset ix : y vorás qué polseguines íxen pel forat del cul mucho polvo, polvareda, polvaredas
polset polvito
polsets polvitos
pólvora pólvora
polvoró polvorón
polvoróns polvorones
polvorossa, ficá los peus en polvorossa, fugí, colá, anássen ascape poner los pies en polvorosa, irse, largarse, huir
poma, mansana – pomme fransés – pomo d´oro italiá = tomata manzana, poma en castellano antiguo
pomera, pomeres manzano, manzanos
pomes, mansanes manzanas
pompós, pomposa pomposo, pomposa
pon, pons puente, puentes
ponderabe ponderaba
ponderassió Ponderación, equilibrio, estabilización, igualdad, armonía, proporción, contrapeso, simetría, consonancia, contrapartida, ecuanimidad, sensatez, moderación, mesura, quietud
ponderat poderado
póndres lo sol ponerse el sol
ponén un ou (la lloca) poniendo un huevo (la clueca)
ponénse poniéndose
pons puentes
pontet puentecito, puentico
pontífice, Papa de Roma pontífice, Papa de Roma
ponzoña, veneno ponzoña, veneno
popa de un barco popa de un barco
populá, popular, populás, populars popular, populares
póquer, póker, joc de cartes, cara de póquer – poquer a Alcañís : poquet póker, póquer (juego) – poquer : poquico, poquito
poques pocas
poques pocas
poquet, una mica, una miqueta poquito, poquico
poqueta poquita, poquica
poquetet (a), poquet a poquet - “poc a poc” fan les gallines despacio, poquito a poco – las gallinas (hacen) dicen “poc a poc”
poquets poquitos, poquicos
poquíssim poquíssimo
poquíssima poquísima
porc, gorrino – A Fórnols, la peña porc puerco, cerdo
porcelana, porselana porcelana
porgá, porgo, pórgues, pórgue, porguém o porgám, porguéu o porgáu, pórguen – porgadora cribar, separar el grano de la paja, purgar
porgadora, criba, aré, sedás criba, cedazo, para porgá
porguera, porgueres – dita de Beseit : A Santa Ana (es un atre nom) venen blat // a vilanova porgueres // y al carré de la muleta // la flo de les bachilleres. tiene que ver con el grano y la paja, pero no sé qué es exactamente
pormenorisat, pormenorisats pormenorizado, pormenorizados
poro poro
poros poros
porquería, porqueríes porquería, porquerías
Porra – fé porra Porra – quedarse sin nada, no tener éxito
porrasa, planta, porrasses (a Beseit ne ñan) planta, no conozco el nombre ahora mismo
porres porras
porró, porróns porrón, porrones
porro, porros porro, puerro, porros, puerros
porronet, porronets porroncito, porroncico, porrón pequeño
porros porros, puerros
port, ports puerto, puertos
Portá – porto, portes, porte, portém o portám, portéu o portáu, pórten – portara, portares, portare, portárem, portáreu, portáren – portaría, portaríes, portaríe, portaríem, portaríeu, portaríen – portada traer, llevar, portar
porta, portes – porta ! - tú portes puerta, puertas – trae ! - tú traes o llevas
portaba llevaba
portabe (ell), portáe llevaba
portabem, portáem llevábamos
portada, portades portazo, portazos
portada, portades (portá) llevada, traída (llevar, traer)
portadó traedor, portador, que lleva
portadora, apero per a les caballeríes, per a portá fato, mercansía, en banastes apero para “portar” acarrear, traer, llevar mercancía
portadós traedores, portadores
portáe, portabe llevaba
portáem, portabem llevábamos
portáen, portaben llevaban
portáes, portabes llevabas
pórtal tráelo
portál, portála traerlo, traerla
portal, portals portal, portales
portalada de una casa, portal, portalades, portals, arcada, arcades portal
portáli levarle, traerle
portám llevarme
pórtam llévame, tráeme
portán (g) llevando, trayendo
portánla llevándola
portánles llevándolas
portánlesi, portánlosi llevándoselas, llevándoselos
portánli llevándole
portánlo llevándolo
portánlos llevándolos
portará llevará, traerá
portaré llevaré, traeré
portáre, portare trajese, llevara, llevase
portárem lleváramos, llevásemos
portáren llevaran, llevasen
portaréu llevaréis, traeréis
portaríe llevaría
portaríen llevarían
portás portarse
portat, portats llevado, traído, llevados, traídos
portátil, portátils, que se pot portá portátil, portátiles, que se puede portar, llevar
portátos portaros
portats llevados
portáu, portéu lleváis
portaveu, portaveus portavoz, portavoces
porte lleva, trae
porté, portés portero, porteros
portejadó, que porte, carregue, carreche porteador, que porta, lleva, acarrea
portell, La Portellada (Matarraña, Teruel, Aragó) – cuan se desfá un marge de pedra, parte, quede un portell portillo, puerto entre montañas – cuando se deshace un margen de piedra, pared, queda un portillo
Portellá, Portellada (La), mote : extrangés La Portellada – mote : extranjeros
portém llevamos, portamos
portémla llevémosla
portémlo llevémoslo
porten llevan
portera, porteres portera, porteras
portería, porteríes portería, porterías
portero (de fútbol), porté, porteros, portés portero, porteros
portes Puertas – traes, llevas
porteta puertecita
portetes puertecitas
portéu lleváis, traéis
portéumos traednos
porto traigo, llevo
pórton traigan, lleven
portos traigas
Ports (los) de Beseit, Tortosa, Morella, etc Los Puertos de Beceite, Tortosa, Morella, etc
portugués portugués
portuguesos, portugueses portugueses, portuguesas
pos pues
posa aixó allá pon eso allá
posá, ficá, colocá poner, colocar
posá, ficá, posás, ficás poner, posarse, colocar, etc
posabe ponía
posaben, posáen ponían
posada (posá) puesta
posada, posades : fonda, hostal, antigua posada de Roda a Beseit posada, posadas
posades puestas
posáe ponía, colocaba
posáem, posabem poníamos
posáen, posaben ponían
posáes, posades puestas
posál, ficál ponerlo, colocarlo
posála, ficála ponerla, colocarla
posáles, ficáles ponerlas
posáli, ficáli ponerle
posáls, ficáls ponerles
posám, ficám ponerme
posán, ficán poniendo
posánseli, posánsel poniéndosele, poniéndoselo
posarás, ficarás pondrás
posarém, ficarém pondremos
posaríe pondría
posaríen pondrían
posásseli ponérsele
posat, ficat puesto, colocado
posémlo, fiquémlo pongámoslo
posissió, posissións posición, posiciones
poso, fico pongo
posposta, pospostes propuesta, propuestas
possá (per a una foto) posar
possada, possades, fonda, fondes (com Gonzalo “Jeremías” de Fondespala) posada, fonda, posades, fondes
possadé, possadero, possadés, possaderos – pos adés Posadero – pues hace un rato
posseída poseída
posseidó, posseedó, posseidós, posseedós poseedor
posseíe poseía
posseíen poseían
posseít poseído
Possesió , possesións – a ses illes un tipo de finca en masada gran Posesión, posesiones – en Mallorca un tipo de finca con gran masía
possesiu, possesius posesivo, posesivos
possessiva, possessives posesiva, posesivas
possibilidat, possibilidats posibilidad, posibilidades
Possible posible
possible posible
possiblemen, pot sé, igual sí,etc posiblemente
possibles (los) posibles
possió poción
possisionamén web posicionamiento web
possitiva, possitives positiva, possitivas
Post – ha post un ou – post guerra sivil Ha puesto un huevo – post guerra civil
postal postal
postals postales
poste, pi, trong poste, pino, tronco
posterió, que ve después posterior
postís, com lo bigot de Héctor Moret y Cusgo postizo
postissa, com la melena de Arturo Quintana Font postiza
postisses postizas
postissos postizos
postre postre
postres postres
postura postura
postures posturas
postureta, posturetes (al catre) posturita, posturitas (en el catre, cama)
pot bote
Pot – ell o ella pot – un pot de vidre, un pot de llanda Puede – bote (cristal, hojalata)
pot (podé, pugué) puede
potá, patada, potáes, patades patada, patadas
pota, potes – pota com lo calamar pata, patas – pota como el calamar
Potá, vomitá – potada, patada - poto, potes, pote, potém, potéu, póten – potaría, potára, potaré potar, vomitar
potánsia, poténsia potencia
potecháen, potejáen, potejaben, patejaben, patejáen, calsigáen, calsigaben, etc pateaban, pisaban
potechán pisando
potechat pisado
potechats pisados
poteche pisa
poteján pisando
poténsia potencia
potensial potencial
potensials potenciales
Potes – tú potes cuan veus mol ? Patas – tú potas cuando bebes mucho ?
potestat potestad
potestat potestad
potet (de vidre, de llanda), potets botecito, botecitos
poteta patita, pata pequeña (pierna)
potetes patitas
potetes de rata, bolet seta con forma de patas de ratón o rata
Pots Puedes – botes
potsé, pot sé quizás, puede ser
pou, pous – pou : po : temó pozo, pozos – miedo
pouet, povet pocito
pouets pocitos
pous pozos
poval, povals, poual, pouals cubo, pozal
povet, pouet pocito
poyet poyete
pozal, poval, poual pozal, cubo
práctic, práctics – meche, meches, dotó, dotós práctico, prácticos – médico, doctor
practicá practicar
práctica práctica
practicabe practicaba
prácticamen prácticamente
practicán (g) practicando
practicán, practicáns practicante, practicantes
practicat, practicats practicado, practicados
practico practico
practique practica
práctiques prácticas
pradet, pradets pradecillo, pradecillos
prat, prats – la vall del prat (Beseit) – lo prat a la vora del assut prado, prados – el valle del prado (Beceite)
prats prados
prau, prou basta, suficiente
pre románic pre románico
preau, preu, preaus, preus precio
precari, precaris precario, precarios
precaussió, amic conductó precaución, amigo conductor
precaussións precauciones
precavits, precavuts precavidos
precavut, precavuda, cautelós, cuidadós, atento, previsó, prudén, resservat, mirat, moderat, medit, equilibrat, discret, resselós, advertit, aforradó precavido, precavida, cauteloso, cuidadoso, atento, previsor, prudente, reservado, mirado, moderado, medido, equilibrado, discreto, circunspecto, receloso, advertido, ahorrador, esquivo
prechubilada prejubilada
prechubilat, prejubilat prejubilado
prechubilen prejubilan
predás prendarse
predestinada, predestinades predestinada, predestinadas
predestinat predestinado
predestinats predestinados
predicadó predicador
Predicadós – barrang dels predicadós a Beseit predicadores
predicamén, charrada de un predicadó predicamento
predicarém predicaremos
predique predica
predispost predispuesto
predominá predominar
predominán, predomináns predominante, predominantes
preestablert, preestablerts preestablecido, preestablecidos
preestablerta, preestablertes preestablecida, preestablecidas
preferénsia preferencia
preferénsies preferencias
preferí, preferixgo o preferixco, preferixes, preferix, preferím, preferíu, preferíxen – preferit, preferida, preferénsia – yo mes me estimo Preferir – yo más me estimo : prefiero
preferiblemen preferiblemente
preferida, preferides preferida, preferidas
preferíe prefería
preferíen preferían
preferíla preferirla
preferín prefiriendo
preferiríe preferiría
preferiríen preferirían
preferís, preferíx prefiere
preferísco, preferixco, preferixgo prefiero
preferíssen, preferíxen prefieren
preferit, preferits preferido, preferidos
preferíx prefiere
preferíxco, preferíxgo prefiero
preferíxen prefieren
prefijo de tlfn, prefijos prefijo de tlfn, prefijos
prefixá prefijar
prefixassió, prefixassións prefijación, prefijaciones
pregó, pregóns pregón, pregones
Pregoná – pregono, pregones, pregone (alguassil), pregoném o pregonám, pregonéu o pregonáu, pregónen – pregonaría – pregonára – pregonaré pregonar
pregonáe, pregonabe pregonaba
pregonán pregonando
pregunta pregunta
Preguntá – pregunto, preguntes, pregunte, preguntém o preguntám, preguntéu o preguntáu, pregúnten – preguntat, preguntada, pregunta, preguntón preguntar
preguntaba preguntaba
preguntabe (ell) preguntaba
preguntaben, preguntáen preguntaban
preguntábeu preguntábais
preguntada, preguntades preguntada, preguntadas
preguntáe, preguntabe preguntaba
preguntáen, preguntaben preguntaban
preguntáli preguntarle
pregúntali pregúntale
preguntáls preguntarles
preguntám preguntarme
preguntán preguntando
preguntánli preguntándole
preguntarás preguntarás
preguntare preguntara, preguntase
preguntares preguntaras, preguntases
preguntás un mateix algo preguntarse uno mismo algo
preguntat, preguntats preguntado, preguntados
pregunte pregunta
pregunten preguntan
preguntes preguntas
preguntes preguntas
pregunteta, preguntetes (vaya) vaya preguntita, preguntitas
preguntéu, preguntáu preguntáis
pregunto pregunto
preguntos (no), pregúntos no preguntes
prejubilasió, prejubilasións, prejubilassió, prejubilassións prejubilación, prejubilaciones
prejubilat prejubilado
prejubilat, prejubilats prejubilado, prejubilados
prelat, prelats (iglesia) prelado, prelados
prelatina, abáns de la cultura latina prelatina
prelatura, prelatures (prelat) prelatura, prelaturas
Premiá – Premiá de Mar Premiar – Premiá de Mar
premiat, premiats premiado, premiados
premio, premios premio, premios
premonissió, premonissións premonición, premoniciones
Pren ! Toma !
pren (ell) él toma, coge (prender)
prenc, preng tomo, cojo
prendabe, prendáe (se) prendaba (se)
prendaben prendaban
prendám de prendarme de
prendat prendado
prendats prendados
prénde, péndre prender, tomar, coger
préndeli, péndreli tomarle, cogerle, robarle, quitarle, etc
préndre, péndre tomar, coger, quitar, etc
préndrels, péndrels tomarles, cogerles, quitarles, tomarlos, cogerlos, quitarlos
preném tomamos, quitamos
prenén tomando, quitando
prenen, prénen toman, quitan
prenénli tomándole, quitándole
prenénse tomándose, quitándose
prenéu tomáis, quitáis
prenéules tomadlas
prenéulo tomadlo
preng tomo, quito, cojo
prenga tome, quite, coja
prengám, prenguém tomemos, quitemos
prengáu toméis, quitéis
prengue, préngue tome, quite, coja
prenguera tomara, cogiera, quitara, tomase, cogiese, quitase
prenguere (ell, ella) tomara, cogiera, quitara, tomase, cogiese, quitase
préngues tomes, cojas, quites
preníe tomaba, cogía
preníen tomaban, cogían
prens tomas, coges
Prensá - prenso, prenses, prense, prensám o prensém, prensáu o prenséu, prénsen – vore trull prensar
prensa, prenses – diaris – de prensá lo raím o la oliva prensa, prensas
preñada, preñades preñada, preñadas
preñánseli preñándosele
preocupa preocupe
preocupá, yo me preocupo, preocupes, preocupe, preocupám o preocupém, preocupáu o preocupéu, preocúpen – preocupat, preocupada, preocupassió preocupar
preocupabe, preocupáe preocupaba
preocupaben, preocupáen preocupaban
preocupada, preocupades preocupada, preocupadas
preocupám preocuparme
preocupánse preocupándose
preocuparen preocuparan
preocuparíe preocuparía
preocupás preocuparse
preocupassió preocupación
preocupassións preocupaciones
preocupat, preocupats preocupado, preocupados
preocupe preocupa
preocupen preocupan
preocupéu preocupéis
preocupon preocupen
preocupos preocupes
preolímpica, la Barselona de sense notíssies de Gurb preolímpica
prepará, preparo, prepares, prepare, preparém o preparám, preparéu o preparáu, prepáren – preparat, preparada, preparassió preparar
preparabe, preparáe preparaba
preparaben, preparáen preparaban
preparada, preparades preparada, preparadas
preparála prepararla
preparáli prepararle
preparáls prepararles
preparamenta gran preparación
preparamentes grandes preparaciones
preparán preparando
preparánlo preparándolo
preparánmos preparándonos
preparánse preparándose
prepararán prepararán
preparare preparara
preparassió preparación
preparassións preparaciones
preparat preparado
prepárat prepárate
preparatiu, preparatius preparativo, preparativos
preparats preparados
preparats preparados
Preparáu – preparéu prepararlo, preparáis
prepare prepara
preponderá, vore imperá preponderar
prepossisió preposición
prepossisións preposiciones
prerrománic, prerrománics prerrománico, prerrománicos
prerrománica, prerromániques prerrománica, prerrománicas
pres tomado, cogido, robado, quitado, preso
Presa de aigua – presa del caldo – agarrada, robada, furtada presa de agua – caldo – robada, cogida
presagio, presagios presagio, presagios
presánsia presencia
presbicia presbicia
prescribíen prescribían
Prescrit , prescrita (medissina), resseptat, resseptada, ressepta prescrito
presén presente
presén, preséns presente, presentes
preséns presentes
presensiá presenciar
presénsia presencia
presentá, presento, presentes, presente, presentém o presentám, presentéu o presentáu, presénten – presentat, presentada, presentassió (de la reina de festes) presentar
presentada, presentades presentada, presentadas
presentáe, presentabe presentaba
presentáen, presentaben presentaban
presentáli presentarle
presentám presentarme
presentánse presentándose
presentás presentarse
presentat, presentats presentado, presentados
presentátos presentaros
presente presenta
presenten presentan
presentes presentes (ellas)
preses cogidas, robadas, tomadas
presidánsia, presidénsia presidencia
presidén, presidéns presidente, presidentes
presidensial presidencial
presió, presións presión, presiones
presioná, apretá, presiono, apreto, presiones, apretes, presione, aprete, presioném o presionám, apretém o apretám, presionéu o presionáu, apretéu o apretáu, presiónen, apréten – presionat, presionada – apretat, apretada (se pot pronunsiá la SS doble, pressioná) presionar
presiós, pressiós precioso
presó, presóns prisión, prisiones
presoneta prisión pequeña
presonetes prisiones
presóns prisiones
presóns prisiones
presquilla, presquilles (prunus persica), bresquilla, bresquilles, préssec, préssecs – A Beseit los díem aixina (crec que no ne queden) a uns préssecs de carn blanca, a vegades de secá. melocotón
pressa, presses prisa, prisas
préssec melocotón
préssecs melocotones
pressedén, pressedéns precedente, precedentes
pressedida de precedida de
pressedit de precedido de
pressegué, pressegués melocotonero, melocotoneros
pressénsia, presénsia, presánsia presencia
pressentadó presentador
pressentare presentara, presentase
pressentat, pressentats presentado, presentados
pressente, presente presenta
pressenten, presenten presentan
Pressentí, barruntá presentir, barruntar
pressentíen presentían
pressentimén, barrunto presentimiento, barrunto
pressentimén, pressentiméns presentimiento, presentimientos
pressento presento
presseptes preceptos
presses prisas
pressiada preciada
pressiades preciadas
pressiats preciados
pressindí prescindir
pressiós precioso
pressiosa preciosa
pressiosa, presiosa preciosa
pressioses preciosas
pressiosíssimes preciosísimas
pressiosos preciosos
pressiossíssim, pressiossíssims preciosísimo, preciosísimos
pressiossíssima, pressiossíssimes preciosísima, preciosísimas
pressipissi, pressipissis – single, singles, tallat, tallats precipicio, precipicios
pressipitadamén precipitadamente
pressipitades precipitadas
pressipitám precipitarme
pressipitat, pressipitats precipitado, precipitados
Pressís – aixó es mol pressís Preciso – esto es muy necesario
pressisa precisa, necesaria
pressisamen precisamente
Pressisamén precisamente
pressises precisas, necesarias
pressisió precisión
pressisións precisiones
pressumiblemen presumiblemente
pressumidet, pressumidets presumidito, presumiditos
pressumíla presumirla
pressumíxen presumen
pressunsió presunción
pressuponén presuponiendo
pressuposen presuponen
pressuroses, elles tenen pressa presurosas, ellas tienen prisa
prestá, dixá (dinés), préstamo prestar, dejar, préstamo
prestabe prestaba, dejaba
préstam déjame, préstame
prestamista, prestamistes prestamista, prestamistas
préstamo, préstamos – se ha de aná en una ovella a la caixa, y cuan pregunton per la ovella se diu : la ovella ve a belám préstamo, préstamos – la oveja viene a balarme
prestánli prestándole
prestánlos prestándoles
prestat, prestats prestado, prestados
prestesa, rapidés, com al rápit de Queretes presteza
Prestidigitadó – presto + digito : dits rápits prestidigitador
prestidigitadós prestidigitadores
prestidigitassió prestidigitación
prestíssim prestísimo
prestíssimamen, mol depressa, mol rápit, enseguida, ara mateix prestísimamente
presumida, pressumida, com la gateta presumida, como la gatita
presumíen, pressumíen presumían
presumín, pressumín presumiendo
presumisco, presumixco, presumixgo presumo
presumit, pressumit, presumits, pressumits presumido, presumidos
presunsió de inossénsia presunción de inocencia
presupost presupuesto
presupostos presupuestos
preta, ajustada, justa, agarrada de dinés : tacaña prieta, ajustada, justa, tacaña
pretén pretende
pretendén pretendiente
pretendéns pretendientes
pretendenta, pretendentes pretendienta, pretendientas
preténdre pretender
preteng, pretenc pretendo
preteníen pretendían
pretensió, pretensións pretensión, pretensiones
pretérit, passat, pretérits, passats pretérito, pretéritos, pasado, pasados
pretérites, passades pretéritas
pretes prietas, justas, ajustadas, tacañas
pretextá, ficá pretextes pretextar, poner pretextos
pretextán pretextando
preto, ajustat, just, agarrat de dinés : tacaño prieto, ajustado, justo, tacaño
preto, preta, apreto, apreta sujeto, sujeta
pretos prietos, justos, ajustados, tacaños
preu, preus precio, precios
preus precios
preveén previendo, viendo antes de que pase
prevengut, previngut prevenido
preveníen prevenían
prevensió prevención
prevensións prevenciones
previ, previs, previo, previos previo, previos
Prevíndre - preving o previnc, prevéns, prevé, prevením, preveníu, preveníxen – previngut, previnguda prevenir
previnguda, previngudes prevenida, prevenidas
previngut, previnguts prevenido, prevenidos
previsió, previssió, previsións, previssións previsión, previsiones
previst, previstos previsto, previstos
prevista, previstes prevista, previstas
prevore prever, ver antes de que pase algo
priló, piló, columna o pedestal que sosté alguna creu de terme o alguna imache pilón, colmna, pedestal, cruz del término, imagen
prim, prims, prima, primes delgado, delgados, delgada, delgadas
primá, tíndre preferénsia, aná primé primar
primavera primavera
primaveres primaveras
primé primero
prime (primá) prima
Primentó – morró – allargat Pimiento – moron – alargado
primentoneres , primentonera mata del pimiento, matas
primentonet, primentonets pimientito, pimientitos
primentóns pimientos
primera primera
primera, primeres primera, primeras
primeramen, antes de tot, abáns que res, etc primeramente
primerenc, primereng, primerencs, primerengs – siré primereng, abrecoqués primerengs Temprano – cerezo, albaricoqueros
primerenca, primerenques, fruita que ve abáns fruta temprana
primeres primeras
primeres primeras
primes delgadas
primés primeros
primés primeros
primet, primets delgadito, delgaditos
primeta, primetes delgadita, delgaditas
primíssia primicia
primíssies primicias
primitiu, primitius primitivo, primitivos
primitiva, primitives primitiva, primitivas
primogénit, primogénito, primogénits, primogénitos - primo + genito, lo primé que se engéndre primogénito, primogénitos
príncipe, príncipes príncipe, príncipes
pringá pringar
pringós, pringosos pringoso, pringosos
prinsesa, prinseses princesa, princesas
prinsesa, prinseses princesa, princesas
prinsipal principal
prinsipalmen principalmente
prinsipals principales
Prinsipat de Cataluña, prinsipats, de Prínceps, príncipe, condissió donada a Ramón Berenguer IV per Ramiro II al casás en Petronila (Petrvs) principado, principados
prinsipi, prinsipis – Diu Juaquinico Monclús de la ascuma de Calaseit : estos són los meus prinsipis, si no t´agraden ne ting uns atres, per naixó escriu a vegades Monclús y datres MonTclús, per a paréixe mes catalá dabán dels seus amics, igual que escriure Joaquim en ves de Juaquín o Juaquinico, com lo cridáe sa mare cuan ere minudet. principio, principios
prinsipis principios
prior, priors de un convén o monasteri prior, priores de un convento
priora, priores de un convén o monasteri priora, prioras
prioridat, prioridats prioridad, prioridades
prismátic, prismátics, allargavistes (allargá + vista) prismático, prismáticos
prissioné, prissionés prisionero, prisioneros
prissionero, prissioneros, presoné, presonés, prissioné, prissionés prisionero, prisioneros
privá an algú de privar a alguien de
privabe privaba
privada privada
privades privadas
privánlos privándolos
privassió privación
privassións privaciones
privat, privats privado, privados
privilegi, privilegio, privilegis, privilegios privilegio, privilegios
proa de un barco proa de un barco
proba prueba
Probá – probo, probes, probe, probém o probám, probéu o probáu, próben – probat, probada (aprobá es igual) probar
probabe probaba
probabilidat probabilidad
probabilidats probabilidades
probable, probables probable, probables
probablemen probablemente
probáe, probabe probaba
probáen, probaben probaban
probál probarlo
probála probarla
probám, probém probarme, probemos
probán (g) probando
probarán probarán
probat, probats probado, probados
probáu, probéu probarlo, probáis
proben prueban
probes pruebas
probeta, probetes probeta, pruebecita, probetas, pruebecitas
problema problema
problemes problemes
problemeta, problemetes problemita, problemitas
Probo - yo probo de féu pero no me ix Pruebo – yo pruebo hacerlo pero no me sale
próbon prueben
proclamá proclamar
proclame proclama
procurá procurar
procurá procurar
procurabe, procuráe procuraba
procuradó procurador
procurán procurando
procurarán procurarán
procurat, procurats procurado, procurados
procuréu procuráis, procurad
prodigiós, prodigiosos prodigioso, prodigiosos
producsió producción
producte producto
Productes - productes farmasséutics com los que navegue Alejandro Romero Rivases, drapot catalaniste y faltón, aragonazi, encara que se les done de liberal y de esquerres. Igualet que Fidel Castro pero sense los collóns de Fidel. productos farmacéuticos
productó, productós productor, productores
produí producir
produín produciendo
produít, produíts producido, producidos
produíx, produís produce
produíxen producen
produíxque produzca
produíxquen produzcan
professá profesar
proféssen profesan
professía, professíes profecía, profecías
professió, professións profesión, profesiones
professional, professionals profesional, profesionales
professionalidat profesionalidad
professionals profesionales
professó, professóns se sol confundí o confóndre en prossesó, prossesóns en peana, de la iglesia Profesión se suele confundir con procesión
professó, professós profesor, profesores
professora, professores profesora, profesoras
professorat, profesorat profesorado
profeta, profetes profeta, profetas
profétic, profétics profético, proféticos
profetisat, profetisats profetizado, profetizados
Profit – bon profit – vore aprofitá Provecho – buen provecho
profits provechos
proforma (factura) proforma
profundamen profundamente
profundes, fondes profundas, hondas
profundidat profundidad
Profundidats – a les profundidats del toll de Valero de Arnes camí de Horta ña un bicho perillós profundidades
Profundis (de) De Profundis
profundíssim, profundíssims : mol fondo, fondos profundísimo, profundísimos
profundíssima, profundíssimes : mol fonda, fondes profundísima, profundísimas
profundo, fondo profundo, hondo
programa, programes programa, programas
progre, progres progre, progres
progrés, progresos progreso
progresá, progressá progresar
progressiu, progressius progresivo, progresivos
progressiva, progressives progresiva, progresivas
Prohibí – prohibixco, prohibíxes, prohibíx, prohibím, prohibíu, prohibíxen – prohibiría – prohibiguéra – prohibiré prohibir
prohibida, prohibides prohibida, prohibidas
prohibím prohibirme, prohibimos
prohibissió prohibición
prohibit, prohibits prohibido, prohibidos
prohibíx prohibe
prohómens, prohómes prohombres
prolijidat, minussiosidat, detenimén, detalle, cuidadet prolijidad, minuciosidad, detención, detalle
prólogo, prólec, próleg prólogo
prolongá, allargá prolongar
prolongada prolongada
prolongasió, prolongasións prolongación, prolongaciones
promesa promesa
promeses promesas
prometén, prometín prometiendo
prometénli, prometínli prometiéndole
prometénme prometiéndome
prometíen prometían
prometiguera prometiera, prometiese
prometím prometirme
prometínles prometiéndolas
prometínlos, prometénlos prometiéndoles, prometiéndolos
prometís, prometíx promete
Prometíu – prométreu prometéis, prometerlo – prometerlo
prometixco, prometixgo prometo
prometíxen prometen
prometíxes prometes
prometíxgo prometo
prometíxme prométeme
prometíxme, prométem prométeme
prométre, prometí – prometixco, prometíxes, prometíx, prometím, prometíu, prometíxen – promés, prometut, promesa, prometuda prometer
prometuda, (promitida) prometida
prometut, (promitit) prometido
promossió, promossións promoción, promociones
pronóm, pronóms pronombre, pronombres
pronte pronto, temprano
prontet prontito
prontíssim prontísimo
pronunsiá pronunciar
pronunsiada pronunciada
pronunsiada, pronunsiades pronunciada, pronunciadas
pronunsiassió, pronunsiassións pronunciación, pronunciaciones
pronunsiat, pronunsiats pronunciado, pronunciados
pronúnsie, pronunsie pronuncia
Prop – dal o baix cerca, próximo – arriba o abajo, más o menos, aproximadamente
propet cerquita
propi propio
própia, própies – apropiás propia, propias – apropiarse
propiamen dit propiamente dicho
propiedat propiedad
propiedats propiedades
própies propias
propina, propines propina, propinas
propines propinas
propis propios
propíssia propicia
proponíen proponían
proporsió equilibrio, estabilización, igualdad, armonía, proporción, contrapeso, simetría, consonancia, contrapartida, ponderación, ecuanimidad, sensatez, moderación, mesura, quietud
proporsioná proporcionar
proporsioná proporcionar
proporsionat, proporsionats proporcionado, proporcionados
proporsione proporciona
proporsionen proporcionan
proposá proponer
proposaben, proposáen proponían
proposada, proposades propuesta, propuestas
proposáli proponerle
proposáli proponerle
proposám proponerme
proposánse proponiéndose
proposat, proposats propuesto, propuestos
proposáu proponerlo
proposen proponen
proposéu proponéis
propósit (a) propósito
propósits propósitos
proposo propongo
propossisións proposiciones
proposta, propostes propuesta, propuestas
propulsió, propulsións propulsión, propulsiones
prorrogá prorrogar
prórroga, prórrogues prórroga, prórrogas
proscrit, proscrits proscrito, proscritos
proscrito proscrito
prosperabe prosperaba
prósperamen prósperamente
prosperidat prosperidad
Próspero, prósperos – Próspero de Bofarull (bufa al ull), conegut archivero de la Corona de Aragó próspero, prósperos
prossedén procedente
prossedí proceder
prossedíe procedía
prossedís, prossedíx procede
prosseguí, seguí proseguir, seguir
prosseguíe proseguía
prosseguíx prosigue
prossesió, prossesións procesión, procesiones
prossesió, prossesións procesión, procesiones
prossesonária (oruga) procesionaria (oruga)
próstata, próstates próstata, próstatas
protagonista protagonista
protagonistes protagonistas
protecsió protección
protecsións protecciones
protectó, protectós protector, protectores
Protegí – protegixco, protegíxes, protegíx, protegím, protegíu, protegíxen – protegiré – protegiría – protegixquéra proteger
protegida, protegides protegida, protegidas
protegíe protegía
protegíen protegían
protegíl protegerlo
protegíls protegerlos
protegiré protegeré
protegiríe protegería
protegís protegerse
protegit, protegits protegido, protegidos
protestá protestar
protestabe, protestáe protestaba
protestán protestando
protocolo, protocolos protocolo, protocolos
prou bastante, suficiente
prové proviene
proveníe provenía
Provensa – provensal, un dels dialectes del ocsitá Provenza, provenzal
proví, proveí – províxco o proveíxco, províxes, províx, provím, províu, províxen (proveíxen) proveer, hacerse con alimento u otras cosas
providénsia providencia
providensial providencial
providénsies providencias
provím proveemos
provínsia provincia
provínsies provincias
provís de minjá proveerse de comida
provisió, provissió provisión
provisións, provissións provisiones
provist provisto
provista provista
provocadó, provocadós provocador, provocadores
provocál provocarlo, provocarle
provocare provocara, provocase
próxim, próxims próximo, próximos
próxima, próximes próxima, próximas
proximidat proximidad
próxims próximos
proyactes, proyectes proyectos
proyectada, proyectades proyectada, proyectadas
proyectáe, proyectabe proyectaba
proyectán proyectando
proyectat, proyectats proyectado, proyectados
proyecte, proyacte proyecto
proyectó proyector
prudén prudente
prudenmen prudentemente
prudéns prudentes
prudénsia prudencia
prudenta, prudentes prudente, prudentes
prudentíssima prudentísima
pruna, prunes – latín prunus ciruela, ciruelas
prunera, pruneres ciruelo, ciruelos
psicológic, psicológics psicológico, psicológicos
psicológica psicológica
psicológiques psicológicas
púa, puncha púa, pincho
pubertat pubertad
públic, públics público, públicos
publicá, publico, publiques, publique, publiquém o publicám, publiquéu o publicáu, pubíquen – publicat, publicada, públic – publicá un llibre com Pedro Saputo en chapurriau a amazon.es publicar
pública, públiques pública, públicas
publicades publicadas
publicál publicarlo
publicáles publicarlas
públicamen públicamente
publicat publicado
publicats publicados
públiques públicas
publissidat, publissidats publicidad, publicidades
puc puedo
puch, montet o punteta, montañeta, algo mes alt que un coll, collet, puy, pui – apellit : Enrique Puch Foncuberta pueyo, alto, montañita
pucha, púcha sube
puchá, pujá subir
puchaben, pucháen, pujáen, pujaben subían
pucháe, puchabe, pujabe, pujáe subía
pucháem, puchabem, pujáem, pujabem subíamos
pucháen, puchaben, pujáen, pujaben subían
puchál subirlo
puchála subirla
puchán subiendo
puchán, puján subiendo
puchará subirá
pucharán subirán
pucharé subiré
pucharém subiremos
puchat subido
púchat súbete
pucháu subís
puche, púche sube
púche, puge – apellit Puche, com Josep Puche puche al puch y fa moltes fotos ben majes. sube
puchém subimos
puchen, pugen, púchen, púgen suben
pucho subo
pudén, pudéns – que fan mala auló, corrompina – pesat, cansino Hediondo – pesado, cansino
pudina, pudines hedor, hedores
pudó, pudós hedor, mal olor
pudor, vergoñeta, vergoña – pudó : mala auló Pudor – hedor, mal olor
pudrím, podrím pudrirme
pudrisquen, pudríxquen pudran
puerca (cara), porca, bruta (cara) sucia
puericultura puericultura
pueril, de chiquets pueril, de niños
pues, pos pues
púes, punches púas, pinchos
puestet sitio, puesto, lugar
puestets sitios, puestos, lugares
puesto, puestos sitio, puesto, lugar
puga pueda
pugám podamos
pugáu (cuan) Cuando podáis
Puge – puje Sube – puja
Pugém – pujém Subimos – pujamos
Pugémi – Ahí dal está lo puch, pugémi y vorém Valderrobres desde les altures. Ahí arriba está el pueyo, subamos y veremos Valderrobres desde las alturas
púgon, púguen puedan
pugué, podé poder
pugue, púgue pueda
puguéla, podéla poderla
puguén féu no s´ha fet pudiendo hacerlo no se ha hecho
puguen, púguen puedan
puguera, puguéra pudiera, pudiese
puguere (ell), puguére pudiera, pudiese
pugueren, puguéren pudieran, pudiesen
pugués fé, podés fé poderse hacer
pugues, púgues puedas
puguéu, pugáu podáis
pugut, pogut podido
pujá /pudjá/, puyá, puchá – pujo – puyo - pucho, pujes – puyes - puches, puje - puye - puche, puyém – pugém - puchém, pugéu – puyéu - puchéu, púgen - púyen - púchen – que yo puja, pujos, pujo, pugém, pugéu, pújon – pujaría – pujaré – pujára subir, alzar, elevar – pujar
pujá /pujá/, a una subasta pujar
pujaben subían
pujada, pujades subida, subidas
pujadeta subidita
pujadetes subiditas
pujáe, pujabe, puyáe, puchabe – pujabe o pujáe Subía – pujaba
pujáen, pujaben, pucháen, puchaben, puyáen Subían – pujaban
puján (g) puján a Penarroija desde Valderrobres mos trobém Fondespala, puyán, puchán Subiendo – pujando
Pujánla Subiéndola – pujándola
Pujaríen Subirían – pujarían
pujat, pujats (p) subido, subidos – pujado, pujados
Pujo subo
pujo, puyo, pucho – Puyo apellit, Puyo área tecnológica, electrodoméstics, Valderrobres subo, alzo, elevo – Puyo apellido
pulgada pulgada
pulgades pulgadas
pulí pulir
pulíe pulía
puliguere puliera, puliese
pulíla pulirla
puliol, puliols, puliolet, puliolets, poliol, poliols, poliolet, poliolets poleo, planta e infusión
pulit, pulits pulido, pulidos
pulíxque, pulíxgue pula
pullís (rama), chupóns, - vore chit, rechito chupones de un árbol
pulmó, pulmóns – vore lleu, lleus Pulmón, pulmones
pulpo, pulpos, polp, polps pulpo, pulpos
pulque, beguda que ix a la perla en chapurriau, novela de John Steinbeck pulque
pulsera, pulseres – pols, sien Pulsera, pulseras – pulso (sien)
pulses pulgas
pulverissada, pulverissades, pulverisada, pulverisades pulverizada, pulverizadas
pulverissat, pulverissats, pulverisat, pulverisats pulverizado, pulverizados
puma, animal felino, ix a La Perla en chapurriau puma
Pumes – ix a La Perla en chapurriau pumas
pun, puns punto, puntos
punchá, punchás – punchá, marejá, molestá, incordiá, manchá pinchar, pincharse – molestar
puncha, punches, espines del rosé pincho, pinchos, espinas (del rosal, zarza)
punchabe pinchaba
punchat, punchats - pinchat, pinchats (globo, condó) pinchado
punchos pinches
puns puntos
Puntá - apuntá sacar punta un árbol - apuntar
punta, puntes punta, puntas
puntada, puntades de fil puntada, puntadas de hilo
puntalada punta, alto de una montaña
puntalades puntas, altos, montañas
puntapéus puntapies
puntes puntas
puntet, puntets puntito, puntitos
punteta, puntetes puntita, puntitas
Puntilla , calamar, cusí Puntilla , calamar, coser
puntilleta, cusí puntillita, puntilla, coser
puntual, puntuals puntual, puntuales
puñ, puñs puño, puños
puñá, puñada, puñáes, puñades puñetazo, puñetazos
puñada, puñades puñetazo, puñetazos
puñalada, puñalades, puñalá, puñaláes puñalada, puñaladas
puñeta, puñetes – fé la puñeta – los de Queretes, gen de puñetes (y de moltes pessetes): roba que tape les muñiques (los puñs) y que portabe la gen de dinés puñeta, puñetas
puñetera puñetera
puñs puños
pupila, nina pupila
pupilaje, alojamén, hospedaje, pensió pupilaje, alojamiento, hospedaje, pensión
pupiles, nines pupilas
pupitre, pupitres : tauleta en cadira per a escola pupitre, pupitres
Pura – Pura, Purita. A Beseit, la de Chimo (Tejedor), sa yaya de José Francisco (Pepet, Purito, Polaco). Ella va portá lo mas de lluvia mols añs. Allá dal van tíndre sempre un gos que va viure 18 añs, se díe Tauro. pura
pures puras
puresa pureza
puret, purets purito, puritos
purgám purgarme
purgáns purgantes
purgatori purgatorio
purificánla purificándola
purificánlo purificándolo
puríssim purísimo
Puríssima – se fotíe seguit ralles de cocaína puríssima y li va fótre un pet lo cor purísima
puritano, puritana Gazmoña, gazmoño, mojigato, beato, santurrón, puritano, hipócrita, fariseo
purna, purnes – m´ha saltat una purna y m´ha fet una botana al jarsé fuego, me ha saltado una X y me ha hecho una botana (agujero) en el jersey
puro, puros – ell fume puros – ella es pura – ell es puro – ells són puros – planta puro, puros – planta de agua que tiene puros
purpúrea purpúrea
pussa, pusses, pulsa, pulses, bona nit, totes les pusses al teu llit, y la mes grossa al teu melic pulga, pulgas
pusses pulgas
pussilánime, pussilánimes pusilánime, pusilánimes
pústules pústulas
put apesta
put put , puput (put, fa pudó), poput abubilla
putí, aixó put y corróm, corrompina heder, tener mal olor
putíe hedía
putíen hedían
putíxen hieden
putíxque, putíxgue hieda, que tenga mal olor
puyá, pujá, puchá subir