champouirau, chapurriau, chapurriat, chapurreau, la franja del meu cul, parlem chapurriau, escriure en chapurriau, ortografía chapurriau, gramática chapurriau, lo chapurriau de Aguaviva o Aiguaiva, origen del chapurriau, dicsionari chapurriau, yo parlo chapurriau; chapurriau de Beseit, Matarranya, Matarraña, Litera, Llitera, Mezquín, Mesquí, Caspe, Casp, Aragó, aragonés, Frederic Mistral, Loís Alibèrt, Ribagorça, Ribagorsa, Ribagorza, astí parlem chapurriau, occitan, ocsitá, òc, och, hoc
Aón está lo catalá an esta frasse? A cap puesto; bueno, implíssit al provensal. /
Deixant de banda els aspectes surrealistes del cas —o precisament per això mateix— sembla bastant evident l'actuació d'una mà oculta al darrere, perquè una manifestació així, amb consignes i cartells, en una població d'aquestes característiques no s'organitza espontàniament; i no només això, sinó —cosa absolutament comprovable i òbvia— que hi hagué una fase prèvia d'intoxicació i escalfament deliberats de la població per part del mateix ajuntament, regit pel PAR. Precisament, la posició del PAR i del PP en relació a la nostra llengua és d'una absoluta bel·ligerància i hostilitat, fins al punt de negar-li el nom comunament acceptat pel món científic i de pretendre que en el seu àmbit territorial aragonès no sigui més que una sèrie de 'modalitats' locals, o, pitjor encara, una mena d'engendre inclassificable. És més, aquestes formacions duen a terme, amb total impunitat i amb la passivitat de gran part de la ciutadania, una guerra bruta contra la llengua, i s'ha arribat —com ha explicat Joaquim Montclús des de les pàgines de 'Temps de la Franja del meu cul'— a finançar actes dedicats 'a fer sorollcontra el català' per part de persones que han ocupat càrrecs institucionals en representació del PP.
Aquesta guerra bruta, però, no es dóna únicament a l'Aragó, sinó també a la resta del nostre àmbit lingüístic. Així, el màxim dirigent del PP a les Balears —per no parlar del País Valencià…— no s'amaga de dir que si arriben a manar treuran l'obligatorietat de conèixer el català per part del personal sanitari —del castellà, vés per on, no diu res…— i es fomentarà el mallorquí, el menorquí, l'eivissenc i —agafeu-vos— el formenterenc [sic]. És allò tan vell i tan clàssic del 'divideix i venceràs'. / Així u hau fet en lo aragonés /
I aquesta política de genocidi cultural no solament la duu a terme el PP en relació a la nostra llengua, a Galícia i Euskadi fa el mateix. I encara sort que som a la UE, perquè no vull ni imaginar on arribarien en cas contrari.
Tornant als tristos fets de la Codonyera, el que més irrita és la manipulació descarada del PAR, amb el recolzament del PP i, si cal, de tota la caverna mediàtica, d'unes qüestions que haurien de ser intocables. Hi ha coses amb les quals no es juga!, i és una obscenitat i una indecència servir-se de certs temes per fer política partidista de curta volada. En veritat, els aprenents de bruixot hereus de la vella política caciquil i franquista, basada en els tòpics i la ignorància secular, que tan irresponsablement han promogut aquesta mascarada han demostrat tenir molt poc respecte per a la senzilla i bona gent de la Codonyera, que ha estat vilment manipulada en funció d'interessos inconfessables.
El més execrable, però, no és tant la manipulació en si, sinó el cinisme i el desvergonyiment amb què ha estat feta, perquè tant els manipuladors com els mateixos manipulats —almenys en la seva immensa majoria— són perfectament conscients que la llengua que es parla a la Codonyera —independentment del seu nom— és la mateixa que es parla a, per exemple, Morella o Tortosa. Però això als manipuladors els és ben igual, el que prima és la seva voluntat anihiladora —i no se n'amaguen—, la voluntat de fomentar l'odi, la voluntat de fer que els habitants de la Codonyera es regeixin per la irracionalitat, contra tota evidència i sentit comú, apel·lant al foment dels instints més baixos, de la mateixa manera que el totalitarisme alemany apel·lava al recurs de l'antisemitisme. D'aquí l'inquietant títol que encapçala aquestes línies, perquè tantes mostres d'intransigència i de manca d'acceptació de la diversitat causen molta inquietud. Malauradament, alguna cosa molt greu i molt lletja està covant-se.
En realitat, el cor de la qüestió radica en la combinació letal entre jacobinisme i caciquisme que representa l'acció combinada i complementària del PP i del PAR contra tot allò que pugui implicar un ús normal del català en l'àmbit de la comunitat autònoma aragonesa. De fet, tampoc no ens hauria de sorprendre, perquè malauradament, i en línies generals, el jacobinisme a l'Estat espanyol s'imbrica i es confon ben sovint amb els vells caciquismes locals, és a dir, amb la reacció pura i dura en la seua forma més rupestre i primària. Així, un dels objectius dels jacobinistes és la imposició amb ànims uniformadors de determinades característiques folklòriques o pseudoculturals — si cal, fins i tot negant la realitat i les opinions científiques —, per, en darrera instancia, mantenir els seus privilegis, funcionarials i caciquils.
Algunes fotos del acte trobades a internet, google images
Extazis, Exthasis, s, m., lat. ecstasis, extase, figure de grammaire.
Ecstasis est cum per licentiam brevis producitur, ut: Exercet Diana Choros.
Valer. Probus, Grammat. instit., col. 1438.
Extazis, en autra maniera dicha dyastoles, fay d'una sillaba breu longa.
Una figura appelada exthasis.
Leys d'amors, fol. 121 et 18.
L'extase, en autre manière dite dyastole, fait une longue d'une syllabe brève.
Une figure appelée extase.
CAT. ESP. (chap. éxtasis, diástole, metaplasmo) PORT. Extasis. IT. Estasi.
Exterior, adj., lat. exterior, extérieur.
Per adoration de Latria exterior e interior. Doctrine des Vaudois.
Par adoration de Latrie extérieure et intérieure.
CAT. ESP. PORT. Exterior. IT. Esteriore. (chap. Exterió, exteriós.)
Extirpar, v., lat. exstirpare, extirper, déraciner.
Cardos... nocius a bonas herbas... que a penas si podo extirpar.
(chap. Carts... nossius a bones herbes... que apenes se poden extirpá, desarrailá, arrencá.)
Eluc. de las propr., fol. 204.
Chardons... nuisibles à bonnes herbes... qui à peine se peuvent déraciner.
Fig. La qual extirpero de totz ponhs.
Cat. dels apost. de Roma, fol. 57.
Laquelle ils extirpèrent de tous points.
CAT. ESP. PORT. Extirpar. IT. Estirpare, stirpare. (chap. Extirpá : extirpo, extirpes, extirpe, extirpem o extirpam, extirpéu o extirpáu, extirpen; extirpat, extirpats, extirpada, extirpades; yo extirparé; yo extirparía; si yo extirpara.)
Extrem, Estrem, s. m., lat. extremus, extrémité, bout, coin, fond.
Loc de torment et de eshillament. Eluc. de las propr., fol. 106.
Lieu de tourment et d'exil.
3. Eyssillar, v., exiler.
Non cre qu' anc fon vist
Qu'om de sa terra s'eysilh.
Giraud de Borneil: No m platz.
Je ne crois pas que oncques il fut vu qu'homme s'exile de sa terre.
Part. pas. Si m sol amors e domneys
Tener guay, plus que l'aigua 'l peis;
E pus d'amdos me sui partitz,
Cum hom eysselatz e marritz,
Tot' autra vida m sembla mortz.
Rambaud de Vaqueiras: No m'agrad.
Ainsi a coutume amour et galanterie de me tenir gai, plus que l'eau le poisson; et depuis que je me suis séparé des deux, comme homme exilé et triste, toute autre vie me semble mort.
CAT. ESP. PORT. Fecundar. IT. Fecondare. (chap. fertilisá, preñá, embarassá, fecundá: fecundo, fecundes, fecunde, fecundem o fecundam, fecundéu o fecundáu, fecunden; fecundadó, fecundadós, fecundadora, fecundadores. Los catalanistes no són massa fecundadós, perque sol donen pel cul.)
Fed, adj., lat. fetus, fécond.
Femnas so ditas fedas o fetozas, quan ad el engendrar so aptas.
Eluc. de las propr., fol. 251.
Les femmes sont dites fécondes ou prolifiques, quand elles sont aptes à l'engendrer.
2. Fet, s. m., lat. foetus, foetus, embryon.
Entro que descenda... fet. Trad. d'Albucasis, fol. 37.
(chap. Hasta que baixo (dessendixque) lo feto.)
Jusqu'à ce que descende... le foetus.
CAT. ESP. PORT. IT. (chap.) Feto.
3. Fetus, s. m., lat. foetus, foetus, embryon.
Fetus... pren noyriment el ventre.
Eluc. de las propr., fol. 251.
Le foetus... prend nourriture au ventre.
4. Feda, Fea, s. f., lat. foeta, féde, brebis, ouaille.
Car ils n'aiment les brebis, sinon pour la toison.
Aissi los menan que si eran fedas per los prats. Philomena.
Ils les conduisent ainsi que s'ils étaient des brebis par les prés.
Ce mot de la langue des troubadours explique le sens de foetas qu'on trouve dans le vers de Virgile:
Non insueta graves tentabunt pabula foetas. Virgile, Églogue I.
En effet, les Latins, dans leur langue vulgaire, avaient employé foetas, pleines, en sous-entendant oves, et ensuite foeta signifia brebis même; et le poète, rapportant les discours des bergers, a fait passer dans la langue poétique ce mot, qui est resté dans la langue des troubadours et dans plusieurs patois de l'Italie.
Femnas so ditas fedas o fetozas, quan ad el engendrar so aptas.
Eluc. de las propr., fol. 251.
Les femmes sont dites fécondes ou prolifiques, quand elles sont aptes à l'engendrer.
Fededa, s. f., hideur.
Es per aquo fededa de forma del membre.
Trad. d'Albucasis, fol. 66.
Est par cela hideur de forme du membre.
Feira, Fieyra, Fiera, s. f., foire, marché.
Al re n'auran al partir de la feyra.
G. Olivier d'Arles, Coblas esparsas.
Ils en auront autre chose au partir de la foire.
Que puescan y esser fieras cad an. Charte de Gréalou, p. 106.
(chap. Que hi puguen ñabé fires cada añ.)
Que des foires puissent y être chaque an.
Fig. Erguel y fas e sobreyra,
E t' arma sec avol feyra.
P. Cardinal: Jhesum Crist.
Tu y fais orgueil et arrogance, et ton âme suit un méchant marché.
Loc. Vostre cors gens
Es de beutat e de prez tan manens
Qu'en poiriaz feira tener en Fransa.
R. Bistors: Qui vol vezer.
Votre corps gent est si riche de beauté et de mérite que vous en pourriez tenir foire en France.
Loc. prov. Es saubut en feir' o en mercat.
G. Rainols: Auzir cugei.
C'est su en foire ou en marché.
Ieu non sap la fieyra
On hom la valor ven.
P. Cardinal: Qui vol aver.
Je ne connais la foire où on vend la valeur.
ANC. FR. La cort Richart semblout toz jors feire u marchié.
Roman de Rou, v. 4449.
CAT. ESP. Feria. PORT. Feira. IT. Fiera. (chap. Fira, fires; v. firá, comprá a la fira: firo, fires, fire, firem o firam, firéu o firáu, firen; qué has firat?; fireta, firetes, mercadet, "mercadillo".)
Fel, s. m., lat. fel, fiel.
Fel de gal li daretz en condug.
Lo fel li donatz d'un' anguila.
(chap. La fel li donéu o donáu (donaréu) d' un' anguila.)
Deudes de Prades, Auz. cass.
Vous lui donnerez en repas fiel de coq.
Vous lui donnez le fiel d'une anguille.
Totz peysshos, exceptat dalphi, han fel.
(chap. Tots los peixos, exepte lo delfín, tenen fel. Lo delfín es mamífero, mamón com aquell de Bellmún: Mur Ramón.)
Eluc. de las propr., fol. 55.
Tous les poissons, excepté le dauphin, ont fiel.
De fel abeurar.
(chap. De fel abeurá; es lo que li van fé a Jesús a la creu, fel mesclada en vinagre.)
CAT. Fel. ESP. Hiel. PORT. Fel. IT. Fele. (chap. Fel, bosseta que se trobe al feche, aon se produíx la bilis; fels. Com es mol amarga, se ha convertit en sinónim d' amargó.)
2. Fel, Felh, adj., farouche, cruel.
Voyez Leibnitz, p. 114.
Toza, felh cor e salvatge
Adomesg' om per usatge.
Marcabrus: L'autr'ier.
Jeune fille, on apprivoise par usage coeur farouche et sauvage.
Per pauc non a son sen perdutz,
Tant fon fels e mals et iratz.
Roman de Jaufre, fol. 18.
Peu s'en faut qu'il n'ait son sens perdu, tant il fut farouche et méchant et irrité.
Mais vous, que les Turcs félons craignaient plus que lion.
Quar anc a nulh drut felho
D' amor no vi far son pro.
B. de Ventadour: Accosselhatz (sic, Acosselhatz).
Car oncques à nul amant félon je ne vis faire son profit d'amour.
Anc nulh temps, ab voluntat fellona,
A son poble non fon contrarios.
(N. E. Esto no se puede aplicar al actual presidente del gobierno, Pedro Sánchez.)
G. Riquier: Ples de.
Jamais en aucun temps il ne fut contraire à son peuple avec volonté félonne.
Mot fo fortz la batalha e lo chaple felo.
Dolens n' es l'amira, e n'a son cor felo.
Roman de Fierabras, v. 4718 et 3687.
La bataille fut moult forte et le massacre cruel.
L'émir en est dolent, et en a son coeur courroucé.
Substantiv. La bella felona
Sap qu'ieu l'ai dig: ab qual gienh m' aucizes.
Rambaud de Vaqueiras: D'amor no.
La belle cruelle sait que je lui ai dit: avec quel stratagème vous me tuâtes.
ANC. CAT. Felon. ESP. (felón) Fellon. IT. Fellone. (chap. Felón, felons, felona, felones. Lo nostre presidén del gobern actual, Pedro Sánchez, del PSOE, es un sinónim de esta paraula. Los de la Ascuma són sinonims y elles sinónimes.)
4. Felonamens, adv., traîtreusement. (chap. Felonamen, en felonía.)
Dis felonamens tota la veritat.
Hist. abr. de la Bible, fol. 75.
Dit traîtreusement toute la vérité.
5. Fellonia, Felnia, Feunia, s. f. bass. lat. felonia, félonie, trahison, colère.
Roma, per aver,
Faitz manta fellonia.
G. Figueiras: Sirventes vuelh.
Rome, pour richesse, vous faites mainte félonie.
Lai veng lo reis sa felnia menar. Poëme sur Boèce.
Là vint le roi conduire sa félonie.
Paubres d'amor, e de feunia ricx.
P. Cardinal: D'un sirventes.
Pauvres d'amour, et riches de félonie.
Mas quant er lo jutgamens,
Li valra pauc la feunia
Ni l' engans ni la bauzia.
P. Vidal: Si m laissava.
Mais quand sera le jugement, peu lui vaudra la félonie et la tromperie et la fausseté.
Ánimo, que no es muy difícil. Eso sí, no uséis el traductor de Google.)
Et le messager, plein de tristesse, retourna dire cela à son seigneur.
ANC. CAT. Fellonia. ESP. Felonía. IT. Fellonia. (chap. Felonía, feloníes.)
6. Felones, adj., mauvais, cruel.
Felonessa vida d'home. Trad. de Bède, fol. 45.
(chap. Cruel, roína, felona vida d'home.)
Mauvaise vie d'homme.
Mortz fellonessa, mortz trephana. Passio de Maria.
Mort cruelle, mort perfide.
ANC. FR. La mer qui est plus felonnesce en yver.
(chap. La mar (lo mar), que es mes felona al ivern. Aixó me recorde a una dita de mon germá menut - pero no lo cagarniu, que era yo, - Ángel Guimerá, a sa sogra, en castellá, aon diferensiabe les pichines de la mar y les de llepá - lamer en castellá. Es un fora de serie.)