borinot

BORINOT m. 
|| 1. a) Insecte himenòpter de diverses espècies del gènere Bombus, semblant a l'abella, però molt més voluminós, i que es caracteritza per la forta remor que fa amb les ales i la boca quan vola (Bagà, Vic, Barc., Igualada, Camp de Tarr., Tortosa, Vinaròs, Val., Gandia, Men., Mall.); cast. abejorro. Que sempre duen la mala sort, com els borinots negres, aixis com els rossos porten ventura, Rosselló Many. 34. Fer es borinot: caure voltant sobre si mateixa una perdiu ferida (Campos).—b)  Insecte lepidòpter de la família dels esfíngids: Macroglossa stellatarum L. (Menorca); cast. abejorro.—c)   Borinot polit oborinot verd: insecte lepidòpter de la família dels esfíngids: Deilephila euphorbiae L. (Men.). 
|| 2. Persona que freqüenta un lloc o una companyia amb massa insistència i que fa nosa (Barc., Pla d'Urgell); cast. moscón. 
|| 3. Home impertinent, que sol parlar molt a cau d'orella i ficar-se on no el demanen (Cat.). 
|| 4. Infant molt viu i bellugadís, que xerra molt i es fica per tot (Empordà, Men.). 
|| 5. Home de poca formalitat (Cat., Val.); cast. botarate. 
|| 6. Escrit o conjunt de retxes mal fetes, especialment les que fan els infants que volen escriure o dibuixar (Empordà, Men.); cast. garabato. 
|| 7. Moviment intens, trull, especialment avalot (Men.); cast. bulla, zaragata, ruído. 
|| 8. Joc de l'abegot (Ripoll, Igualada, Camp de Tarr., Mall.); cast. betatungue. 
|| 9. Nom que es dóna per burla als burots o consumers (Olot). 
|| 10. Trepant accionat a mà, que produeix una remor semblant a la de l'insecte borinot quan vola (Almela Plat. 74).
    Loc.
—Fer el paper de borinot: fer veure que no entenem allò que ens diuen; fer el desentès.
    Refr.
—«Si la dona ho vol, Janot, no et cal fer lo borinot»: vol dir que en definitiva la dona comanda (Cat.).
    Cult. pop.—De borinots n'hi ha de negres i de rossos: els negres són considerats com de mal auguri, i la seva aparició a una casa diuen que anuncia la pròxima mort d'una persona; els rossos, en canvi, duen bones notícies.
    Fon.: buɾinɔ́t (pir-or., or., Tortosa); buɾinɔ̞́t (Palma, men.); boɾinɔ́t (Tremp, Vinaròs, Llucena); boɾinɔ̞́t (València, Gandia, Manacor).
    Intens.:—a) Augm.: borinotàs, borinotarro, borinotot;—b) Dim.: borinotet, borinotetxo, borinotel·lo, borinoteu, borinotiu, borinotó.
    Sinòn.: || 1: borino, abegot, bufaforats.
    Etim.: derivat de borinar.

BORINAR o BOLINAR v. tr. 
Estirar les borines de la barca (Cast.); cast. bolinear.

2. BORINAR o BOLINAR v. 
|| 1. tr. Foradar una cosa, obrir-hi conductes interiors (St. Feliu de G., Vic, Mall.); cast. minar, socavar. «Els conills borinen la terra per fer el cau» (St. Feliu de G.). «Els taups borinen els marges» (Vic). «Són treballadors de mena | fent esplets d'ací i d'allà | burinen tot l'any la terra | sens giquir-la mai parar» (poesia catalana).
|| 2. intr. Fer fressa, remenar-se fent soroll (Plana de Vic).
|| 3. intr. Moure's (Men.); cast. moverse. «No borinis tant» (Men.). No'm podia bategar, | i ara gos de burinar, | sense mai estar-ne tip, Ballester Xèx.
|| 4. tr. Moure (Men.); cast. mover. «No borinis sa taula» (Men.).
|| 5. intr. Fer esforços mentals per aclarir o dir alguna cosa (Mall.); cast. escarbar, minar. Amb so cap clar borina y sua y jepa, Aguiló Poes. 183. «Qui borina, lo que no vol afina» (refr. mall.).
|| 6. Cercar raons, provocar baralles (Sort).
|| 7. Impacientar amb insistència excessiva (Sencelles).
    Fon.: buɾiná (St. Feliu de G., Vic, Sort, Mall., Men.); boɾiná (Manacor); buliná (Vic, Barc.).
    Etim.: potser derivat del germ. boro, ‘barrina’, a través d'un mot com burí, que, per altra banda, sembla esser pres de l'italià burino.

Alemán Bohr, bohren , foradá, barriná, barrina

batre

Batut batre batuere.

BATRE v. tr.

https://ca.m.wikipedia.org/wiki/Era_de_batre

I. || 1. Donar cops repetits a qualcú, per fer-li mal o per altre fi; cast. batir. Ell tallaria cinch vergues..., e batria tant sa muller tro que totes les hagués trencades, Llull Felix, pt. vii, c. 6. E vetlant continuament, bat les ànimes cruelment, Metge Somni iii. Esbalayt, batentse 'ls pits, Spill 14144. 

Timoneda, Valdeltormo, Valldeltormo, La Vall :

|| 2. recípr. o refl. Lluitar cos per cos; cast. batirse. Los mascles se baten per la famella la hu ab lo altre, Agustí Secr. 160. Son de colós sos muscles, mes jo'm batria ab ell, Atlàntida ii.
II. Donar cops repetits a una cosa; cast. batir, golpear. Una bregadora petita per batre lli, doc. a. 1541 (arx. mun. d'Igualada). Especialment: 
|| 1. a) Ferir amb projectils les construccions o obres defensives de l'adversari. La'n començà a batre fortment ab molts ginys, Boades Feyts 361. Y de les roques tirades | se'n valen los africans | per batre la dura porta, Costa Agre terra 29.—b) Recórrer una regió fent-hi mal i barrejant-la. Ell se'n tornà, batent tota la ribera entrò a Cepta, Muntaner Cròn., c. 31. Com l'almirall hach batuda tota Calabria, id. 82. 
|| 2. a) Picar amb un martell una peça de metall per reduir-la a la més poca gruixa possible. Un juheu... lo qual bat aqui fulla d'or e d'argent, doc. a. 1404 (Anuari IEC, v, 556).—b) Fabricar moneda metàl·lica. Com no s'es legut a algú sino a Nos solament batre moneda, Pere IV, Cròn. 123. 
|| 3. Tupar amb bastons les branques d'un arbre de fruita forta (ametler, noguer, garrofer, avellaner, etc.) per fer-ne caure el fruit. Al batre les rames pel dolç fruyt d'aquella, Viudes Donz. 69. Veremareu, batreu les nous,Agustí Secr. 8. 
|| 4. Ferir repetidament la collita de cereals o llegums, sia amb instruments manuals, sia a cops de peu de bísties o amb aparells especials, per separar el gra de la palla o tavella; cast. trillar. No gos... batre encara alsguns blats, ni lagums, en la plaça del dit loch, doc. a. 1385 (BABL, xii,191). Lo segar e'l batre se fa en quinze jorns, Eximenis, II Reg., c. 36. Y al temps de les messes batreu bon çenteno, Proc. Olives 1559. Trotar de mules lleugeres y batre de carretons, Salvà Poes. 71. 
|| 5. Pescar amb xarxa a lloc de roques fent sortir el peix avalotat a cops de rocs tirats dins l'aigua (Empordà, Benidorm). 
|| 6. Agitar a cops repetits de cullera un ou o altra matèria semilíquida per donar-li cohesió i mesclar-la d'una manera homogènia; cast. batir. Hi posau tres unses de pasta real y se torna batre un poch, Ignor. 63. 
|| 7. entre xocolaters, Aplanar les rajoles de xocolata (Barcelona); cast. extender. 
|| 8. absol. Tancar-se violentament una porta per l'impuls del vent (Mall., Men.).
III. || 1. intr. Fer batre: fer donar voltes a una bístia cavallina per cansar-la (Mallorca). 
|| 2. intr. Caminar molt (Menorca). «M'ha costat batre tot lo dia per trobar-te» (Ciutadella). a) met. Fer batre algú: provar-li la paciència, fer-li passar pena d'esperit (Men.). No voldria aquest mosquit que cada instant te fa batre, Benejam FyF, acte i, esc. 1.a
IV. Ferir intensament el sol, la pluja o el vent, sobre un punt determinat (Cat., Bal.); cast. dar, azotar. Lloch ahont bate be lo sol, Agustí Secr. 158. Una alenada frescoia de la nit va batre a la cara an en Roc, Massó Croq. 73. Desert el pati de l'església, sota la pluja que hi bat, Villangómez Any 65.
V. || 1. tr. Moure repetidament. Ni son mes que galls quant baten les ales,Proc. Olives 860. ¿Y no batrà ses ales d'alegria l'aucell d'amor ferit?, Verdaguer Idilis. 
|| 2. intr. Moure's repetidament. Per l'amorosa ardor qui el mogué li començà a batre lo pols pus fort que no solia, Decam. ii, 134. E mos polsos comensaren ha batre,Fr. de la Via (Cançon. Univ. 233). Sentint batre en son cor la sanch heroyca,Canigó ii. La banderola bat, Alomar Columna 241.
VI. sentits especials: 
|| 1. Batre la ginyola: alçar-la a plom i deixar-la caure després d'untar-la d'aigua tenyida perquè senyi una retxa dreta damunt el tronc que han de serrar o damunt una filada de pedres per retallar-les dretes (Palma). Vay tirà la partió per lo meu hort, linyola batuda, fins a una creu de almàngana, doc. a. 156 (Hist. Sóller, ii, 18).
|| 2. Batre es compte: sortir bé el compte, haver-hi coincidència de la quantitat real amb la calculada (Bunyola). «De guerreres en tenc dues; | remirada hauré d'anar! | M'arribaran a comptar | de ses faldetes ses rues; | jo les me faré menudes, | i es compte no else batrà» (cançó pop. Bunyola). 
|| 3. Batre's: perdre tot el capital, fer bancarrota (Reus). V. abatre. 
|| 4. ant. Batre de rems: posar-se en moviment una galera o un estol de barques al rem. Tantost com lo senyor rey Darago fo en terra, les galees van batre de rems, Muntaner Cròn., c. 67.
    Loc.—a) Batre ferro fred: esforçar-se inútilment (Mall., Men.).—b) Batre el coure: pegar molt fort (Vallès).—c) Fes-te batre!: ho diuen despectivament a algú, com per indicar-li que no volen saber res d'ell (Valls, Tarr.).—d) Batre l'empedrat: perdre el temps rodant pels carrers (Lacavalleria Gazoph.).—e) Batre fesols: ballar apressadament (Llofriu). «Quan els pagesos ballen la polca, corren tant, que se'n diu batre fesols» (Llofriu).—f) Al batre; si no aquest, l'atre: ho diuen parlant d'una cosa incerta, que probablement no esdevindrà mai (Solsona, Val.).—g) Batre per la palla: treballar sense treure'n gaire profit (Tarragona, Gandesa, Cast.). En sentit propi, significa batre els cereals d'altri, donant al propietari tot el gra i quedant-se amb la palla com a remuneració pel treball de la batuda.—h) Batre sempre a la una: estar sempre a un mateix estat econòmic o social, sense millorar de posició (Santanyí).—i) Fer batre ses foranes a algú: tenir-lo en un estat d'inferioritat, carregant-li les feines més feixugues o deixant-li els beneficis més magres (Mall.).—j) Batre cames (Ll.), o batre les cames (Tarr.), o batre l'ala (Blancafort), o batre ses pernes (Llofriu), o batre els peus (Mallorca): morir-se.—l) No poder batre més ala: no poder més de cansament (Llofriu).—m) Batre les cames: caure defallit (Segarra).
    Refr.—a) «La ventura d'En Samarró, que pensava batre i bateren-lo» (Manresa).—b) «Lo fill que sos pares bat, ja té l'infern guanyat» (València); «Qui a la mare bat, té l'infern guanyat» (Olot); «El fill que bat el pare o la mare, mai més fa xiu» (Olot).—c) «Qui no bat merdós, no pot puis batre pelós» (Fasset, segle XIV): vol dir que qui no corregeix els infants, després no pot governar-los quan són grans.—d) «Després de segar ve el batre»: ho diuen per recomanar l'orde natural en tota cosa (Manresa).—e) «Qui no bat al juliol, no bat quan vol» (Empordà, Urgell, Segarra, Rib. d'Ebre).—f) «Qui bat primerenc, bat de franc» (Mall.).—g) «No és meua l'era; hi bati qui vol»: ho diuen per expressar indiferència i abstenció d'intervenir en una qüestió (Sineu).—h) «Bon batre, mal hivern» (Solsona).—i) «Llengua muda, mai és batuda» (Rojals).
    Cult. pop.—  La batuda, acte de batre o mallar els cereals, és una de les feines agrícoles més importants, que té per objecte separar el gra de la palla o pellerofa que l'acompanya. Les maneres de fer aquesta separació són quatre: 1a, pegant cops amb les garbes damunt un banc aposta; 2a, tupant les espigues amb un bastó o batolles; 3a, fent trepitjar a bísties al trot les garbes escampades per terra; 4a, triturant-les per l'acció de corrons de pedra o de fusta que les bísties rosseguen. El lloc aposta per fer-hi la batuda és l'era, la forma de la qual varia segons les regions (V. l'art. era).—A Andorra, la primera operació de la batuda és escarriar les garbes: un home agafa les garbes i dóna amb elles bons cops damunt un banc inclinat (l'escarriadora); a cada cop boteixen de la garba els grans millors (blat de cap de garba), i en haver pegat quatre o cinc cops tiren la garba a un racó i n'escarrien d'altres, i les van apilant i fent-ne garberes. D'aquesta feina d'escarriar, és de la que els andorrans en diuen batre; en canvi, anomenen mallar a la segona operació, que consisteix a estendre les garbes damunt l'era i fer-hi passar un parell de bísties perquè les trepitgin, mentres dos homes van regirant amb forques l'estesa perquè quedi ben mallada. El gra que surt de la mallada (blat de malladissos) és menys granat i no tan bo com el de l'escarriada. Quan està ben mallada l'estesa, treuen les bísties de l'era, separen la palla del gra que queda (feina que es diu ventar) i després fan net el gra decantant-ne la volva.—En el Pallars (Esterri, Sort) i en el Ribagorça (Pont de Suert) també es fa la batuda a cops de potes de les bísties, sense corrons. Estenen les garbes damunt l'era (tirar batuda, Sort; estendre mallada, Pont de S.), i la fan trepitjar a la colla d'animals, que generalment es compon de quatre egües o mules lligades pel coll unes amb les altres amb el ramal; l'home que toca, aguanta el ramal de la bístia de davant o de més prop del centre de l'era. Quan les garbes ja estan disgregades i desfetes de tant de passar-hi la colla, els homes van acostant cap al centre la palla de les voreres (fer les vores, Sort; voreiar, Pont de S.), i després fan la segona tocada, trepitjant les bísties les espigues que en la primera tocada eren quedades sense batre. Després, amb les forques fan la tria, enretirant la palla cap a les voreres de l'era i deixant enmig el gra i la volva; la primera triada la fan amb les forques de dos forcons; tot seguit hi passen el rascle amb les puntes per avall, i després la forca de cinc forcons per treure la palla menuda; llavores amb una escombra de bedoll o salenca (l'esbaleia, Pont de S.) es posen a esbaleiar o escombrar lleugerament la superfície de la tria per treure'n la miqueta de palla que encara hi ha, i a l'últim passen el rascle amb les puntes cap amunt i amunteren el gra i l'olva a un costat de l'era. Aquesta operació de triar la palla del gra, la fan primer a mitja era i després a l'altra meitat. Fet això, tornen estendre la palla batuda i la tornen fer mallar per les bísties fins que la palla és prou menuda, i aleshores la posen dins el paller, tirant-la-hi amb les forques si el paller és veïnat de l'era, i transportant-la-hi en llençoles o aixavegons si està situat a certa distància. El blat que queda a l'era després de separar la palla, és blat riscós (Pont de S.), és a dir, una mescla de gra amb risca o olva; per llevar-li la risca, és necessari ventar-lo. L'operació de ventar avui es fa amb màquines (ventadors), però antigament es ventava a portell (Sort): es posava el blat dins un garbell o cabàs, a un lloc on pegàs el vent, i abocant-lo a poc a poc, el gra queia emplomat i la risca se n'anava volant; després porgaven el gra amb el garbell per llevar-li els darrers residus de brossa, i ja quedava en disposició d'esser engranerat.—A la Pobla de Lillet també trobam el sistema de batre sense corró. L'acte de passar els animals damunt les garbes es diu esgarbassar; feta l'esgarbassada, treuen el coble d'egües, adrecen les garbes i les deslliguen, i el coble hi torna passar per damunt, i quan les han xapades amb les potes, els homes amb forques espolsen i treuen la palla; després tornen posar la palla damunt l'era, hi fan dues girades, i llavores ja és feta la palla; un home arrenca la batuda (treu la palla) i queda el gra i el boll. L'operació d'arrencar la batuda es fa amb les forques i el raspall (un rampill amb puntes voltades): llaurar és la primera vegada que passen el raspall en espiral; raspallar és la segona vegada que el passen, en espiral i en sentit contrari al del llaurar. La palla més petita que treuen llaurant i raspallant, és el raspallum. Feta la llaurada a l'era, hi fan una creu perquè les bruixes no se'n portin la batuda. Aleshores apiloten el boll i el gra, i venten amb una pala; la separació de boll i gra que es fa ventant es diu la collada; després de fer la collada tornen ventar el boll per treure'n el gra que hi queda mesclat, i d'això en diuen la recollada. Un home abrigat amb un sac frega amb una escombra lleugerament dalt la cara de la batuda per decantar-ne les capses de llepadencs, tavelles i veça borda; aquesta operació es diu baleiar.—A Guissona (Segarra) ja trobam moltes diferències dels sistemes de batre que hem exposats. Els animals porten curró o curra: el curró és una peça de pedra viva, de forma troncocònica, llisa; la curra és més llarga que el curró, però no tan gruixuda, i és acanalada. Fan anar els animals amb les curres o currons per damunt l'estesa de garbes, i hi fan cinc o sis tandes; entre tanda i tanda, els homes, dirigits pel cap d'era, giren amb les forques la batuda perquè resulti trepitjada de pertot. Fetes totes les tandes, els homes van a beure i llavores es posen a ventar amb la forca de dues pues per separar la palla del gra; després tornen ventar amb les forques trianses (de sis forcons) per treure més bé la palla; aleshores amb l'estiràs acaramullen el gra amb el bolló a un costat de l'era. La batuda es divideix en tres colls, situats en direcció perpendicular a la del vent; venten el primer coll, l'escombren, es posen a ventar el segon i acaramullen amb l'estiràs el gra amb el bolló a un cap; venten després el tercer coll i fan el mateix amb el gra i bolló. Llavores desembollonen (treuen el boll del gra) amb les trianses; després traspalen per acabar de treure el boll, els tronquets o espigues buides; posen l'erer enganxat d'un costat a una forca de ventar, tiren amb cabassos el gra dins l'erer, i un home fent anar i venir l'erer fa caure el blat i queda l'espigada, que donen a les gallines o posen a una altra batuda; a l'últim balegen, fregant lleugerament amb una escombra damunt el blat caigut de l'erer, per acabar-lo de fer net.—En el Penedès sol fer la batuda una sola bístia (un mul) rossegant un corró de pedra; quan amb la tocada estan les garbes prou esclafades, els batedors es posen a girar la batuda amb forques, sense que l'animal s'aturi de rodar fins que la palla està ben trita. A més del corró, que és llis, empren el trill, que és un cilindre de fusta que té ficades raores tallants que passen per damunt la batuda i esmenussen més la palla, encara que la deixen més troncosa que el corró. Després passen el rampí, barra de fust amb pues de ferro que serveix per treure els residus de palla i boll que encara hi haja a la batuda; i llavores, amb el tiràs amunteguen el gra batut amb la polsegada (empilar la batuda), fent ordinàriament dos munts o piles; aleshores dos dels batedors comencen a ventar amb forques espesses; després palegen tirant a l'aire el gra i boll de la pila perquè se'n vaja el boll i romanga el gra; tot palejant, de les dues piles en fan una i després garbellen (passen el gra pel garbell).—Molt diferent dels que hem dit, és el sistema de batre que observàrem a Calaseit. Tiren damunt l'era de deu a trenta cargues de garbes, i llevant-ne els vencills les escampen amb les forques (escampar l'erada); junyen un o dos animals a un trill, postissada que antigament tenia el davall armat de pedrinyeres i que avui du tres o quatre rodets armats de tallants per capolar bé les espigues; un home va dret damunt el trill i toca (guia) l'animal o animals que hi van junyits. Cada home dels qui serveixen a l'era té una tanda de tocar (una tocata). Així com el trill funciona, els homes van girant amb forques la batuda perquè l'acció del trill arribi a totes les espigues; quan la palla està prou capolada, treuen els animals i el trill i comencen a replegar i fer la tonga, o sia un munt de tota la batuda, de forma llarguera, que travessa tota l'era diametralment. Feta la tonga, agranen amb ramassos de botja les dues bandes d'era i es posen a ventar amb la forca; després palegen amb les pales, i una dona baleja amb un ramasset fregant-lo lleugerament damunt el gra palejat per separar els totxos, nugos, espigues mal batudes i altres impureses que hi ha barrejades amb el gra. Llavores ve l'operació per ererar: passar per l'erer el gra palejat, per acabar de purificar-lo.—A Morella i el Maestrat també baten amb un trill de postissada, rossegat de dues bísties (la colla); hi pot haver una o vàries colles que baten al mateix temps; l'home que toca o guia la colla, a vegades va dret damunt el trill i altres vegades no. Per fer una batuda completa cal fer quatre o cinc tocades; després de cada tocada giren amb les forques la batuda. Fetes totes les tocades, fan el primer coll, és a dir que amb lo tiràs duen la palla i el gra cap a una mateixa línia i formen la primera serra (munt llarguer), venten amb les forques i tornen replegar el gra i la palla (segon coll) per formar la segona serra, paral·lela a la primera, tornen ventar i després palegen i fan el munt.—A l'Horta de València (Sueca, Cullera) observàrem el sistema de batre que segueix. El dia abans de començar la batuda, preparen l'era raspallant-la, o sia fent-hi passar un aplec de rames d'olivera, de morera o altre arbre, arruixant-la d'aigua i passant-hi una sària amb un cudol o altra cosa feixuga per tal de fer ben llis el sòl de l'era. Després ve l'operació per serrar lo blat: tallar amb una corbella les espigues de las garbes, separant a un munt la palla (l'empallim) i a un altre les espigues (el serrat). La bístia o colla de bísties arrossega el trill, que és una postissada que per davall va armada de claus o de pedres de foc; també solen fer anar el carro de tragí per damunt l'era. Així se baten les espigues; cada mitja horeta donen un giró a l'erada, amb les forques; en haver donat quatre o cinc girons, treuen el trill i es posen a ventar amb les forques. Per ventar fan dues dutxes, és a dir que els ventadors fan dues tirades de ventar de cap a cap, i després amb el tiràs se'n duen el gra ventat fins a la ratlla del no ventat. Després de tirassar, es fa feina d'arramassar, o sia agranar amb ramassos de murta allò que han tirassat. Quan han repetit diverses vegades les operacions de ventar, tirassar i arramassar, ve la per passar la pala o traspalar el blat, amuntegant el gra amb les pales. Després s'ha d'erejar (passar el gra per l'erer).—A les Balears la batuda es fa amb els carretons de batre, que són rodets troncocònics de pedra amb talls de ferro, i van muntats a un bastiment de fusta que s'enganxa amb cordes al collar de la bístia. Les bísties que s'empren per la batuda són muls o mules, que van una darrera l'altra, rossegant cadascuna un carretó; en primer també s'empraven sovint les egües, que solien anar encollades i portaven esquelles en el coll. La primera operació de la batuda és escampar les garbes damunt l'era (estendre); deixen assolellar una estona l'estesa o batuda, i després hi posen el bestiar; primer fan donar algunes voltes a les bísties sense carretons per mesclar bé les garbes (embuiar o aplanar), i tot seguit hi enganxen els carretons; el qui toca es posa a un punt equidistant del centre i de la vorera de l'era i es mou molt lentament conservant sempre aqueixa equidistància, mentres les bísties volten ràpidament entorn d'ell; quan el tocador ha fet el primer revolt entorn del centre de l'era, els altres batedors comencen a girar amb les forques la batuda, i després de cada tocada continuen la feina de girar perquè l'acció dels carretons arribi a totes les garbes. Cada tocada consta de dos o tres revolts del tocador. Quan s'han fet totes les tocades, lleven els animals de l'era i es posen a ventar, o sia alçar amb forques i després amb pales la batuda perquè el vent se'n dugui la palla i quedi el gra tot sol dins l'era; abans de ventar, arregussen amb el tiràs la batuda d'un terç de l'era, reunint-la en un munt llarguer perpendicular a la direcció del vent (es prímer coll), i tot seguit venten amb forques de tres forcons el dit munt; després atirassen un altre terç d'erada formant el segon coll, paral·lel al primer, i el venten en la mateixa forma; fan després el tercer coll i el venten igualment; el gra es reuneix en un munt llarguer que travessa l'era i es diu sa serra; per llevar-ne els residus de palla que encara hi ha mesclats, venten la serra amb forques de quatre forcalls (trasforcar o forquejar), i per acabar de netejar-la la venten amb les pales (palejar o traspalar); després amunteguen amb les pales el gra en el centre de l'era (fer es caramull), mentres un o dos homes balegen, i finalment porguen el gra passant-lo per l'erer (ererar). Per una descripció molt minuciosa de les operacions del batre tal com es fan a Mallorca, vegeu Rokseth Cult. cér. 130 i ss.—Per completar la informació sobre cada una de les feines i eines del batre, V. els nostres articles carretó, coll, curra, era, ererar, forca, pala, serra, tiràs, trill, ventar, etc. En la present exposició general de la batuda sols ens falta fer referència a les cançons del batre. El qui toca o guia les bísties en la batuda, sol cantar cançons de cadència lenta i monòtona, principalment a València i a Mallorca. De les valencianes tenim diverses tonades publicades per E. Chàvarri en la Revista Musical Catalana y per F. Figueras en la Geografía de la provincia de Alicante, p. 248; de les tonades del batre mallorquines n'hi ha un parell de publicades per N'Antoni Noguera en sos Ensayos de Crítica musical, i en el volum present (pàg. 381) en publicam algunes més, inèdites, que foren replegades del nostre col·laborador Mn. Antoni Josep Pont i Llodrà.
    Fon.: bátɾə (pir-or., or., bal.); bátɾe (occ., val.).
    Conjug.: la flexió d'aquest verb en els dialectes catalans, va exposada en el paradigma de les pàgines 382-383. No hi posam el dialecte alguerès perque a Alguer no s'usa el verb batre. Les formes que posam entre claus [ ] són de localitats fronterisses i representen influència del dialecte veí.
 Etim.: del llatí vg. battĕre (clàssic battuĕre), mat. sign.

Poema, historia del chapurriau

Juan Carlos Abella



HISTORIA DEL CHAPURRIAU

A mols siglos atrás vull aná
un fet importán se va produí
la gen va trová un atre parlá
un parlá nou que los va distinguí

fill de pare llatí y del ocsitá
de un dialecte seu, lo llemosí
este nou parlá va escomensá
poc a poc se va aná introduín aquí

y la gen d'avans lo van respetá
van buscá un nom, a eise parlá nou
com ere una mescla eise parlá
per aixó lo van cridá "chapurriau"

un nom ficat en respecte
pa reconeise eise parlá nou
que li done mol bon aspecte
en ocsitá mescla vol di chapurriau

y eisa llengua va creise en forsa
al nostre territori se va introduí
a Aragó va arribá, y si va quedá
pels seus territoris se va distribuí

van se tems de vida mol dura
les distánsies eren mol grans
casi no se coneisie ni la escritura
se veen poc la gen d'avans

la vida transcurríe a cada poble
la llengua creisie a cada comunidat
cada paraula nova ere igual de noble
y a cada poble n'han evolusionat

al prinsipi tot ere una llengua igual
pero en lo tems tot va cambiá
la política mos va fe mal
en diferéns regións mos van separá

a cada regió lo seu parlá van ajuntá
y de aisó un idioma van traure
la seua gramática van creá
y d'aquí dingú los pot moure

sol vam quedá natros, los de Aragó
pos estem en clara minoría
reconeise lo nostre idioma los fa pó
y així ham arribat a avui en día

ara uns se creuen mes importáns
y als seus germáns volen colonisá
y fan acsións mol preocupáns
lo nostre parlá mos volen fe cambiá

de importánsia tots ne tenim igual
y de historia, cultura, y tradisió
qui no u vuigue vore aisi, mol mal
pos si tots som iguals, qui es lo milló?.

JORNADA SEXTA. NOVELA SÉPTIMA.

JORNADA SEXTA. NOVELA SÉPTIMA.

Doña Filipa, trobada pel home en lo seu amán, cridada a juissi, en una rápida y divertida resposta conseguix la libertat y fa cambiá una ley.

Ya callabe Fiameta y tots reíen encara del ingeniós argumén de Scalza per a ennoblí sobre tots los atres als Baronci, cuan la reina va maná a Filostrato que novelare; y ell va escomensá a di:
Valeroses siñores, bona cosa es sabé parlá be per tot arreu, pero yo jusgo que es bonissim sabé féu cuan u demane la nessessidat; lo que tan be u va sabé fé una noble Siñora sobre la que enteng parlátos que no sol a diversió y rissa va moure als preséns, sino que se va deslligá de les llasses de una infamán mort, com sentiréu.

A la siudat de Prato ñabíe abans una ley, sértamen no menos condenable que dura, que, sense fé distinsió, manáe igual que fore cremada la dona que fore per lo home enchampada en adulterio en algún amán com a la que per dinés en algún atre home fore trobada. Y mentres ñabíe esta ley va passá que una noble Siñora, hermosa y enamorada mes que cap atra, de nom doña Filipa, va sé trobada a la seua propia alcoba una nit per Rinaldo de los Pugliesi, lo seu home, en brassos de Lazarino de los Guazzagliotri, jove hermós y noble de aquella siudat, a qui ella com an ella mateixa volíe y ere volguda per nell; veén aixó Rinaldo, mol cabrechat, ben just se va pugué aguantá de tirás damún de ells y matáls als dos, y si no haguere sigut perque va pensá en ell mateix, seguín lo ímpetu de la seua rabia u haguere fet.

Refrenánse, pos, en aixó, no se va pugué aguantá de voldre que lo que an ell no li ere líssit fé u faiguere la ley pratense, es di, matá a la seua dona. Y per naixó, tenín per a probá la culpa de la dona mol conveniéns testimonis, al fés de día, sense cambiá de opinió, acusán a la seua dona, la va fé portá a juissi. La Siñora, que de gran ánim ere, com generalmen solen sé les que están enamorades de verdat, encara que desaconsellánlay mols dels seus amics y paréns, va dessidí compareixe y confessá la verdat, milló morí en valén ánim que viure vilmen, fugín, y sé condenada al exili per rebeldía y declarás indigna de tal amán com ere aquell en lo que habíe estat la nit de abans. Y mol ben acompañada de dones y de homens, per tots exhortada a que negare, arribán dabán del podestà, li va preguntá en firme y segura veu qué volíe de ella.
Lo podestà, miranla y veénla majíssima y mol admirable en les seus maneres, y de gran ánim segóns les seues paraules testimoniaben, va sentí compassió de ella, temense que confesare una cosa per la que tinguere ell que féla morí si volíe conservá la seua reputassió.

Pero no podén dixá de preguntáli alló de que ere acusada, li va di: - Siñora, com veéu, aquí está Rinaldo, lo vostre home, y se querelle contra vos, y diu que tos ha trobat en adulteri en un atre home, y per naixó demane que yo, segóns mane una ley, tos castiga en la mort; pero yo no puc féu si vos no confessáu, y per naixó cuidautos be de lo que anéu a contestá, y diéume si es verdat alló de lo que lo vostre home tos acuse. La Siñora, sense amedrentás ni una mica, en veu mol plassentera, va contestá: - Siñó, es verdat que Rinaldo es lo meu home, y que la nit passada me va trobá als brassos de Lazarino, en lo que moltes vegades hay estat per lo bon y perfecte amor que li ting, y aixó may u negaré. Pero com estic segura que sabéu, les leys tenen que sé iguals per a tots y fetes en consentimén de aquells als que afecten; y en esta ley no passe aixó, pos sol obligue a les pobretes dones, que mol milló que los homens podríen satisfé a mols; y ademés de aixó, cap dona, cuan se va fé, li va doná consentimén, perque cap dona va sé aquí cridada; y per naixó se pot dí que es una ley mal feta y roína. Y si voléu en perjuissi del meu cos y de la vostra alma sé ejecutó de ella, a vos u dixo; pero abáns de que jusguéu res, tos rogo que me consedigáu una grassia, que es que preguntéu al meu home si yo, cada vegada y totes les vegades que ell volíe, sense díli may que no, lay consedía tot de mí mateixa o no.

A lo que Rinaldo, sense esperá a que lo podestá lay preguntare, rápidamen va contestá que sense cap duda la seua dona sempre que ell la habíe requerit li habíe consedit lo que volíe. - Pos - va seguí rápidamen la Siñora - yo tos pregunto, siñó podestà, si ell ha pres de mí sempre lo que ha nessessitat y li ha agradat, ¿qué había de fé yo en lo que me sobre? ¿Ting que aventáu als gossos? ¿No es mol milló servílay a un home noble que me vol mes que an ell mateix que dixá que se pergue o se faigue malbé?

Estaben allí per al interrogatori de tan famosa Siñora casi tots los pratenses ajuntats, los que, al sentí tan afilada resposta, enseguida, después de mol riure, a una veu van cridá que la Siñora teníe raó y díe be; y abans de que sen anigueren de allí, exhortanlos an alló lo podestà, van modificá la cruel ley y van dixá que sol se referiguere a les dones que per dinés faltaren contra los seus homens. Aixina que Rinaldo, quedanse en la boca uberta, sen va aná del tribunal; y la Siñora, alegre y libre, apartada del foc, a casa seua sen va entorná plena de gloria.

dicsionari chapurriau castellá, R

rabadá, pastó, mayoral (de vaques y bous)	rabadán, pastor, mayoral
rabadilla, cóccix, osset del final del esquinás	rabadilla, curcusilla, obispillo, cóccix
rabaneta, rabanetes, rabanet, rabanets	rabanillo, rabanillos (rojo rosáceo)
rabiá	rabiar
rabia, rabies, rabieta, rabietes	rabia, rabias, rabieta - coraje, cólera, enojo, ira, furia, furor, exasperación, irritación, odio, resentimiento, rencor, inquina
rabino, rabinos	rabino, rabinos
rabiós, rabiosos	rabioso, rabiosos
rabiosa, rabioses	rabiosa, rabiosas
rabosa, raboses, rabosí de Valderrobres, rabosina, rabosa de Ráfels	zorra, zorro
raboseta, rabosetes - raboseta es tamé un mote de Beseit	zorrita, zorrito, zorritas, zorritos
racha, raches	racha, rachas
racó, racóns	rincón, rincones
raconet, raconets	rinconcito, rinconcitos
radé, radés	último, últimos
radera, raderes	última, últimas
raderamen	últimamente
raderes	últimas
rádio, radio, com radio Matarraña, la ràdio Matarranya es la catalanista de comarques nord	Radio – de la rueda de la bicicleta, de una circunferencia
radioactividat	radioactividad
radiografía	radiografía
Rádios – de la bissicleta, de una sircunferénsia	radios
ráfec, ráfecs	alero del tejado
Ráfels	Ráfales
ragó, raó	razón
ragonán, raonán	razonando
rai (aixó, ixo)	esto no tiene importancia
Raíl – arraíl	Raíl – raíz
Raíls – arraíls	Raíles – raíces
raím, raíms	uva, uvas
raína, ressina de un ábre	resina
rajatabla (a)	a rajatabla
ralla, ralles	ralla, rallas
rallada, rallades	rallada, ralladas
rallat, rallats	rallado, rallados
ralleta	rallita
ram, rams	ramo, ramos
rama, rames	rama, ramas
ramal, ramals	ramal, ramales, bifurcación, desviación, derivación, ramificación - ronzal, cabestro, cabo, brida
ramás, ramássos, granera basta, granera feta en rames, bocha, brosquill	escoba basta, de ramas
rambla, rambles del riu (árabe ramla)	rambla, río seco
rames	ramas
ramet, ramets	ramito, ramitos
rameta, rametes	ramita, ramitas
Rampa – pendén – eléctrica – rampes	rampa, choque eléctrico, rampas
Rams – Domenge de rams	Ramos – Domingo de ramos
ran (a) – tallá un simal a ran – lo cap (dels de Arran, CUP) a ran de coll	cortar una rama por la junta con otra – la cabeza por la junta con el cuello
ranes	ranas
ransi	rancio
ránsia	rancia
Raó, raóns	razón, razones
Raoná – raóno, raónes, raóne, raoném o raonám, raonéu o raonáu, raónen – raonára – raonaré – raonaría	razonar
raonabe	razonaba
raonable, raonables	razonable
raonablemen	razonablemente
raonáe, raonabe	razonaba
raonamén, raonaméns	razonamiento, razonamientos
raonán (g)	razonando
raónen	razonan
raóno	razono
raóns	razones
rap, raps – peix – música	Rape – rap
rápida	rápida
rápidamen	rápidamente
rapidés	rapidez
rápides	rápidas
rápit, rápits – coc rápit	rápido, rápidos – tipo de pasta, como bizcocho
raptá	raptar
raptánles	raptándolas
rapto, rapte, raptos, raptes	rapto, raptos
raqueta, raquetes	raqueta, raquetas
raquític, raquítics	raquítico, raquíticos
raquítica, raquítiques	raquítica, raquíticas
rara, rares	rara, raras
raramen	raramente
rares	raras
raresa	rareza
raríssim	rarísimo
raríssima	rarísima
raríssimes	rarísimas
raríssimes	rarísimas
raro, raros	raro, raros
ras, llis (sel) -  passá la nit al ras - lo ras de un corral es la part descuberta	raso, liso (cielo) – pasar la noche al raso – el raso del corral es la parte descubierta
rasa : com un canal per aon sen va l´aigua, an ell poden acudí diferentes aigüeres – rases	canales por donde se va el agua
rascá, rascás	rascar, rascarse
rascabe	rascaba
rascada, rascades	rascada, rascadas
rascás	rascarse
rascat, rascats	rascado, rascados
rascle, rascles	rastrillo, rastrillos
rasclechabe, rasclejabe, rasclejáe	rastrillaba
rasclechál	rastrillarlo
rasclechála (la era)	rastrillarla (la era)
rasclechán, rascleján	rastrillando
rascles	rastrillos
rasclet, rasclets	rastrillito, rastrillitos
rasé (buscá)	cobijo, cubierto (buscar)
rasió, rasións, rassió, rassións	ración, raciones
rasque	rasca
rassa	raza
rasses	razas
rassional	racional
rassionals	racionales
rassionamén (cartilla de)	racionamiento (cartilla de)
rastre, rastres	rastro, rastros
rastrejadó	rastreador
rastrejadós	rastreadores
rasurá, rasurás, afeitá, afeitás, afaitá, afaitás	rasurar, rasurarse
rata penada, “rata empanada”, rates penades	murciélago, murciélagos
rata, rates	rata, ratas
ratada, ratades (pataques) – moltes rates	patatas mordidas por las ratas – muchas ratas
ratapená	murciélago, murciélagos
ratera, rateres : trampa per a muixóns, ratolíns, hasta grosses per a jabalíns	cepo, cepos, trampa, trampas
ratet, ratets	ratito, ratitos
Rateta – animal – rateta de un chiquet	Ratita – picha de un niño
ratetes	ratitas
rato, ratos	rato, ratos
ratolí, ratolíns – al ratoncito Pérez no li diém ratolí Pérez	ratoncito, ratoncitos
ratolíns	ratoncitos
ratos	ratos
ravés, revés	revés
ravioli, raviolis	ravioli, raviolis
Rayá – rayo, rayes, raye, rayém o rayám, rayéu o rayáu, ráyen – rayára – rayaría – rayaré	rayar
rayes	rayas
rayo, rayos, rellámpec, rellámpecs	rayo, rayos
rayo, rayos, rellámpec, rellámpeg, rellámpecs, rellámpegs – Rallo es un apellit, com Carlos Rallo Badet, cohet de Calaseit, lo que no chapurrege res, parle chapurriau	rayo, rayos
reacsió, reacsións	reacción, reacciones
reacsioná	reaccionar
reacsione	reacciona
reacsiono	reacciono
reagrupá	reagrupar
reagrupamén	reagrupamiento
real	real
reala de gossos : tots los gossos que van a cassá juns	reala de perros
realidat	realidad
realidats	realidades
realisá	realizar
realisat, realisats	realizado, realizados
realise	realiza
realmen	realmente
reals	reales
Realsá – vore alsá : eixecá, pujá	realzar
reanudá, continuá	reanudar
reaparéixe	reaparecer
rebaissáen, rebaixaben, rebaixáen	rebajaban
rebaixá	rebajar
rebaixá	rebajar
rebaixaríe	rebajaría
rebaixes	rebajas
rebatí	rebatir
rebelá, revelá	revelar
rebele	rebela
rebelió	rebelión
rebelións	rebeliones
rebelo	rebelo
rebisyaya, rebisyayes	bisabuela, bisabuelas
rebisyayo, rebisyayos	bisabuelo, bisabuelos
rebombori, jaleo, abalot	jaleo, alboroto
rebosán	rebosante, rebosando
rebossá – rebosá l´aigua	Rebozar – rebosar el agua
rebossabe – rebosabe	Rebozaba – rebosaba
rebossán	rebozando
rebost – A Beseit li díem pastera perque teníem la pastera allí	despensa
rebufo	rebufo
rebuscá	rebuscar
rebuscabe, rebuscáe	rebuscaba
rebuscaben, rebuscáen	rebuscaban
recachá, fé mes cacho, rebaixá – recacho, recaches, recache, recachém o recachám, recachéu o recacháu, recáchen – recacharía – recacharé – recachára	Rebajar, hacer más bajo
recadé	recadero
recaderes	recaderas
recado, recados, com lo que anáe a fé lo de safrá capsot	recado, recados
recaiguda	recaída
recalentá	recalentar
recalentades	recalentadas
recalentats	recalentados
Recalento	recaliento
recalsá los caballóns, plantes al hort	echar tierra sobre las plantas que están plantadas en un caballón o montículo de tierra
recambi, recambis	recambio, recambios
Recapte es lo "cocido" de la nostra terra. Un topí de fesols, en un tros de cansalada y coa o pota de gorrino, o un trosset d'os del cuixot , una borrifalda, butifarra de sang, un churís, chorisso, y unes pataques afegides a radera hora. Y, a voltes, a vegades, un grapat d'arrós.	cocido
recargabe	recargaba
recargades	recargadas
Recárrega	recarga
recarregá, recargá	recargar
recato	recato
rechás	rechazo
rechassá, rechásso, rechásses, rechásse, rechassém, rechasséu, rechássen – rechassat, rechassada, rechás	rechazar
rechassáble, rechassábles, de destrío	rechazable, rechazables
rechassán	rechazando
rechassat, rechassats	rechazado, rechazados
rechasso (yo)	rechazo
rechauche, sobres, algo que no vol dingú – la Carmen del tort li diu aixina a un safarrancho	Sobras – zafarrancho
rechirá de temps, regirá, regirada, girada, cambi	cambio de tiempo
rechirá, regirá	remover
rechirabe, rechiráe, regirabe, regiráe	removía
rechirál, rechiráls	removerlo, removerlos
rechirála, rechiránla	removerla, removiéndola
rechirán (g)	removiendo
rechistá	rechistar
rechistre, rechistres	registro, registros
rechite	saca vástagos un árbol
rechola, reijola, recholes, reijoles	baldosa
recholes, reijoles	baldosas
rechonchet, rechonchets	rechonchito, rechonchitos
rechoncho, rechonchos, com Moncho, que está de bon añ	rechoncho, rechonchos
rechupete	rechupete
reclám, recláms per a cassá muixóns, patos, etc	reclamo, reclamos
reclamá, reclamo, reclames, reclame, reclamém o reclamám, reclaméu o reclamáu, reclámen – reclamat, reclamada	reclamar
reclamál	reclamarlo
reclamála, reclamáles	reclamarla, reclamarlas
reclamáls	reclamarlos
reclame	reclama
reclames	reclamas
Recliná, reclinás al reclinatori	Reclinar, reclinarse (en el reclinatorio)
recobrá	recobrar
recobrabe	recobraba
recobrála, recobráles	recobrarla, recobrarlas
recobrán (g)	recobrando
recomaná, recomená	recomendar
recomanada, recomanades	recomendada, recomendadas
recomanán	recomendando
recomanassió	recomendación
recomanassións	recomendaciones
recomanat, recomanats, recomenat, recomenats	recomendado, recomendados
recomenaba	recomendaba
recomene, recomane	recomienda
recompensa, recompenses	recompensa, recompensas
recompensánlo	recompensándole
recompóndrem	recomponerme
recóndita, amagada	recóndita, escondida
reconeguda, reconegudes	reconocida, reconocidas
reconéguen	reconozcan
reconeguére	reconociera, reconociese
reconeguérem	reconociéramos, reconociésemos
reconegut, reconeguts	reconocido, reconocidos
reconéis, reconeix	reconoce
reconéisse, reconéixe	reconocer
reconeissén, reconeixén	reconociendo
reconéissen, reconéixen	reconocen
reconeisséu, reconeixéu	reconocéis
reconeissíen, reconeixíen	reconocían
reconeix	reconoce
reconeixco	reconozco
reconéixe, reconéixco o reconec, reconéixes, reconéix, reconeixém, reconeixéu, reconéixen – reconegut, reconeguda (conéixe es paregut), - reconeiximén – reconeixe les rateres es aná a buscá a vore si s´ha enganchat algún muixonet, alguna vegada ñan atres bichos	reconocer
reconéixel	reconocerlo
reconéixela	reconocerla
reconéixem	reconocerme
reconeixén	reconociendo
reconeixénlo	reconociéndole
reconeixénu	reconociéndolo
reconeixerá	reconocerá
reconeixes	reconoces
reconéixeu	reconocerlo
reconeixíe	reconocía
reconeixíen	reconocían
reconeiximén	reconocimiento
reconfortám	reconfortarme
reconfortánla	reconfortándola
reconfortánlo	reconfortándolo
reconfortat, reconfortats	reconfortado, reconfortados
reconsiliá	reconciliar
reconsiliá	reconciliar
reconsilián	reconciliando
reconsiliánla, reconsiliánles	reconciliándola, reconciliándolas
reconsiliánlo	reconciliándole
reconsiliánlo, reconsiliánlos	reconciliándolo, reconciliándolos
reconvertida, reconvertides	reconvertida, reconvertidas
reconvertit	reconvertido, reconvertidos
record, records	recuerdo, recuerdos
récord, récords, puntuassió mes alta, temperatura, hassaña, etc	récord, récords
recordá, enrecordássen, yo men recordo o men enrecordo, tú ten recordes o ten enrecordes, enrecorde, enrecordém o enrecordám, enrecordéu o enrecordáu, enrecórden – enrecordat, enrecordada	recordar
recordabe, recordáe	recordaba
recordáen, recordaben – sen enrecordaben	recordaban
recordáli	recordarle
recordámos	recordarnos
Recordán (g)	recordando
recordánli	recordándole
Recordarás – ten enrecordarás	recordarás
recordat, recordats	recordado, recordados
Recordáu – ton enrecordáu	recordarlo
Recorde – sen enrecorde	recuerda
Recorden – sen enrecorden	recuerdan
Recordes – ten enrecordes	recuerdas
recordéu, ton enrecordéu	recordáis
recordo, men enrecordo	recuerdo
recórre, se conjugue com córre, corre	recorrer
recórrego	recorro
recorregut	recorrido
recorreguts	recorridos
recorrén (g)	recorriendo
recorríe	recorría
recreá, recreás	recrear, recrearse
recreabe	recreaba
recreánse	recreándose
recreatiu, recreatius	recreativo, recreativos
recremada, recremades	requemada, requemadas
recremat, recremats	requemado, requemados
recreo, recreos	recreo, recreos
recriminat, recriminats	recriminado, recriminados
recta, rectes	recta, rectas
rectamen	rectamente
rectángul, rectánguls	rectángulo, rectángulos
rectangulá	rectangular
rectangularmen	rectangularmente
recte, rectes - dret, seguit, directe, pla, llis, rectilíneo, vertical, perpendiculá, just, íntegre, honesto, honrat, imparsial, equitatiu, severo, inflexible, dissiplinat	recto, rectos, derecho, seguido, directo, llano, liso, rectilíneo, vertical, perpendicular, justo, íntegro, honesto, honrado, imparcial, equitativo, severo, inflexible, disciplinado
rectificá es de sabios o sabuts, com Pedro Saputo.	rectificar es de sabios
rectificassió	rectificación
rectitut	rectitud
recubert, recuberts	recubierto, recubiertos
recuberta, recubertes	recubierta, recubertas
recubríen	recubrían
recubriguere	recubriera
recubrigueren	recubriesen
recubrín (g)	recubriendo
recuerdo, record, recuerdos, records	recuerdo, recuerdos
recuit	recocido
reculá, fes cap atrás, reblá, retrossedí, retorná, desfé lo camí, torná	recular, tirar hacia atrás, retroceder, retornar, desandar, volver
reculán (g)	reculando
reculat	reculado
reculáu, reculéu	reculáis
recuperá	recuperar
recuperada, recuperades	recuperada, recuperadas
recuperál, recuperáls	recuperarlo, recuperarlos, recuperarle, recuperarles
recuperála, recuperáles	recuperarla, recuperarlas
recuperán (g)	recuperando
recuperánse	recuperándose
recuperassió, reparassió, restaurassió, rescate, redensió, compensassió, ressarsimén	recuperación, reparación, restauración, rescate, redención, compensación, resarcimiento
recuperassións	recuperaciones
recuperat	recuperado
recuperats	recuperados
recuperáu, recuperéu	recuperáis
recupere	recupera
recuperen	recuperan
recurrí	recurrir
recurs, recursos	recurso, recursos
recusá, vore decliná	recusar
recusida, recusides	recosida, recosidas
recusit, recusits	recosido, recosidos
red, reds	red, redes
redacto	redacto
redensió	redención
redéu	rediez, rediós
redimí	redimir
redimiríes	redimirías
redistribuí	redistribuir
redistribuixco	redistribuyo
rédit, rédits	rédito, réditos
redó, redóns	redondo, redondos
Redolá : girá redolán cap aball – rodá -	rodar (hacia abajo) – rodar
Redolán – rodán	rodando
Redolare – rodare	rodara, rodase
redona, redones	redonda, redondas
redones	redondas
redonet, redonets	redondito, redonditos
redoneta, redonetes	redondita, redonditas
reduí, reduís - reduíxgo o reduíxgo, reduíxes, reduíx, reduím, reduíu, reduíxen – reduít, reduída, reducsió	reducir
reduíe	reducía
reduíen	reducían
reduín (g)	reduciendo
reduínlos	reduciéndolos
reduít	reducido
reduíx	reduce
reduíxco	reduzco
reduíxen	reducen
reedissió, reedissións, re + edissió, re + edissións, torná a editá	reedición, reediciones
reempéndre	reemprender
reemplás	reemplazo
reemplassá, reemplásso, reemplásses, reemplásse, reemplassém o reemplassám, reemplasséu o reemplassáu, reemplássen – reemplassat, reemplassada, reemplasso	reemplazar
reemplásson	reemplacen
reencuentro, retrobada	reencuentro
Refaldá - seguí lo peu de una montaña - talláli a un ábre les branques baixes per a que creixquen milló les de dal	costear, enfaldar
refectori, refectorio, refectoris, refectorios, minjadó, minjadós de un convén o monasteri	refectorio, refectorios, comedor, comedores
referénsia, referénsies	referencia, referencias
referí	referir
referida, referides	referida, referidas
referíe	refería
referiguere	refiriera
referíli	referirle
referínse	refiriéndose
referís, referíx	refiere
referit, referits – no se fa aná referit com dos vegades ferit, ferits, en alguna ferida	referido, referidos – herido, heridos, con alguna herida
referítos	referiros
referix, referíx	refiere
referíxco	refiero
referíxen	refieren
refet	rehecho
reféu	rehacéis
refiló	refilón
reflejá	reflejar
reflejada, reflejades	reflejada, reflejadas
reflejáen, reflejaben	reflejaban
reflejánse	reflejándose
reflejat, reflejats	reflejado, reflejados
refleje	refleja
reflejen	reflejan
reflejo, reflejos – yo me reflejo – lo reflejo del aigua	reflejo, reflejos
reflexió, reflexións	reflexión, reflexiones
reflexioná, meditá, cavilá, calculá, considerá, deliberá, discurrí, especulá, observá, pensá, raoná, recapassitá	reflexionar, meditar, cavilar, calcular, considerar, deliberar, discurrir, especular, observar, pensar, razonar, recapacitar
reflexionán	reflexionando
reflexiono	reflexiono
reflexións	reflexiones
reflexiu, reflexius	reflexivo, reflexivos
reforma	reforma
reformán	reformando
reformes	reformas
refors	refuerzo
reforsat, reforsats	reforzado, reforzados
refórsen	refuerzan
refórson	refuercen
reforsos	refuerzos
refrán, refráns	refrán, refranes
refrané, refranero	refranero
refráns	refranes
refredá, refredás, arrefredá, arrefredás	enfriar, enfriarse
refredán	enfriando
refredará	enfriará
refredare	enfriara
refredat, refredats, catarro, catarros, com Luisico Raxadel de Valderrobres, catarrina, catarrines	enfriado, catarro, enfriados, catarros
Refregá – vore fregá	restregar
refregabe	refregaba
refregánlo, refregánlos	restregándolo, restregándolos
refregás	refregarse
refresc, refresco, refrescs, refrescos	refresco, refrescos
refugi, refugis	refugio, refugios
refugiá, refugiás	refugiar, refugiarse
refugiám	refugiarme
refugiat, refugiats	refugiado, refugiados
refunfuñá	refunfuñar
refunfuñán	refunfuñando
rega (cuan yo)	riegue
regá, regán (g) – rego, regues, regue, reguém o regám, reguéu o regáu, réguen – regára – regaré – regat, regada – regaría	regar
regabe	regaba
regaben	regaban
Regadora per a regá - regué - lo pena de Marcel está com una regadora y escriu al blog lo reguer	regadera, reguero
regalá	regalar
regalabe	regalaba
regaláen, regalaben	regalaban
regalála	regalarla
regaláles	regalarlas
regaláli	regalarle
regalaríe	regalaría
regalaríen	regalarían
regalat, regalats	regalado, regalados
regalíssia, com la que té Petro al mas de Estupiñá, al pantano de pena	regaliz
regall, regalls, bada, bades a un camí fetes per l´aigua. La aigüera, les aigüeres los eviten.	grieta en un camino hecha por el agua
regallada, regallades	agrietada, agrietadas
regallat, regallats	agrietado, agrietados
regalo, regalos	regalo, regalos
regañadéns (a)	a regañadientes
regat, regats	regado, regados
regata, porta o finestra entreuberta, bada - regata en canoes – regates	abertura, grieta
regatejá	regatear
regatejáli	regateándole
regateján	regateando
regí, dirigí, goberná, regentá, administrá, guiá, conduí, funsioná, marchá, actuá, obrá	regir, dirigir, gobernar, regentar, administrar, guiar, conducir, funcionar, marchar, actuar, obrar
regidó	regidor
regidós	regidores
régim, régims	régimen, regímenes
regimén	regimiento
regínla	rigiéndola
regínlo	rigiéndolo
regió	región
regións	regiones
Regirá – re + girá	Remover – re + girar
regirán	removiendo
regiren	remueven
regiro	remuevo
registrá	registrar
registrán	registrando
registre, registres	registro, registros – registra, registras
régle, regle (construcsió), regla gran	regla grande
regleta (electrissidat)	regleta
reglot, rot, reglots, rots	eructo, reglote, eructos, reglotes
regne, reino, regnes, reinos, reyno, reynos	reino, reinos
rego	riego
regressaben, regressáen, tornáen, reculáen	regrasaban
regressám, regressém, regresám, regresém	regresamos
regue	riega
regué, regués – canalet per a regá, regadora – loreguer a wordpress es lo blog del pena de Marsel, Marcelo Pena, Mar + Sel	reguero, regueros
reguen	riegan
Regueret – A Beseit, la zona del clot de Eutropio (Tropio), prop del portal de vilanova	reguerito, reguero pequeño
regulá, regulás	regular, regularse
regularmen	regularmente
Regulás, regulars	regulares
rehabilitaré	rehabilitaré
rehabilitassió, rehabilitassións	rehabilitación, rehabilitaciones
rehusá, no volé algo, di que no	rehusar
rehusabe	rehusaba
rehusán	rehusando
rehuséu	rehusáis
reíen	reían
reinabe, reináe	reinaba
reinat, reinats	reinado, reinados
reine (lo rey, la reina)	reina
reinsersió, reinsersións	reinserción, reinserciones
reinterpretada, reinterpretades	reinterpretada, reinterpretadas
réissa, reixa	reja
réisses, reixes	rejas
reixa	reja
reixes	rejas
reixeta, reixetes – rejilla, rejilles	rejilla, rejillas
rel, moneda antiga - no ting un rel, no tením un duro	real
relajá	relajar
relajás	relajarse
relajat, relajats	relajado, relajados
relasió, relassió, relasións, relassións	relación, relaciones
relasionada, relassionada, relasionades, relassionades	relacionada, relacionadas
relasionat, relasionats	relacionado, relacionados
relassió	relación
relassioná, yo me relassiono, relassiones, relassione, relassioném o relassionám, relassioneú o relassionáu, relassiónen – relassionat, relassionada	relacionar
relassionable	relacionable
relassionades	relacionadas
relassionán	relacionando
relassións	relaciones
relatá, contá	relatar
relataríe	relataría
relataríen	relatarían
relatiu, relatius	relativo, relativos
relativa, relatives	relativa, relativas
relativamen	relativamente
relato, relatos	relato, relatos
relegat, relegats	relegado, relegados
relevám	relevarme
relevo	relevo
relicari, relicaris – balla morena, balla en garbo ...	relicario, relicarios
relichiosos, religiosos	religiosos
religió, religións	religión, religiones
religiós	religioso
religiosamen	religiosamente
religioses	religiosas
religiosos	religiosos
religiosos	religiosos
relinchá	relinchar
relíquies	reliquias
rella, relles (aladre)	Parte del arado
rellámpec, rellámpecs	rayo, rayos
rellámpec, rellámpecs	relámpago, relámpagos
rellampegá	relampaguear
rellena, farsida	rellena, rellenas
rellenán (g)	rellenando
relleno, rellenos	relleno, rellenos
relleno, rellenos, farsit, farsits	relleno, rellenos
relligí	releer
rellissá	resbalar
rellissada, relliscada	resbalón
rellissades, relliscades	resbalones
rellissáe, rellissabe	resbalaba
rellissáren	resbalaran
Rellixgo	releo
rellonge, rellonges	reloj, relojes
relluén, relluenta, relluéns, relluentes	reluciente, relucientes
relluí	relucir
relluíe	relucía
relluíen	relucían
relluín (g)	reluciendo
relluís, relluíx	reluce
relluíxen	relucen
reloche, rellonge, reloches, rellonges	reloj, relojes
Remangada, arremangada, remangades, arremangades (de mánega)	remangada, remangada, arremangada
remangat, remangat, arremangat, arremangats	arremangado, remangado
remanso, remansos	remanso, remansos, balsa, meandro, recodo, poza, charca, vado
remat, al remat, acabamén, final. Lo remat de la festa va sé lo milló – remat de remo, a una barca	remate, al final, como remate – remado
rematada, rematades	rematada, rematadas
rematán	rematando
rematat, rematats	rematado, rematados
remáu, reméu	remad
remediáu	remediarlo
remei, remey, reméi, reméy	remedio
remeis, remeys, reméis, reméys	remedios
remená	remover
remitén de una carta	remitente
remiténs	remitentes
remití	remitir
remitíe	remitía
remitíen	remitían
remitínme als fets	remiténdome a los hechos
remoguda, remogudes	removida, removidas
remogue	remueva
remogues	remuevas
remogut, remoguts – vore mogut	removido, removidos
remolcá	remolcar
remolcá	remolcar
remolcabe	remolcaba
remoliná	remolinar
remolino (yo)	remolino
remolino, remolí, remolinos, remolíns	remolino, remolinos
remolonejá	remolonear
Remolque – ell remolque	Remolque – remolca
remolquen	remolcan
Remolques – tú remolques	Remolques – tú remolcas
remontá, remontás	remontar, remontarse
remordimén, remordiméns	remordimiento, remordimientos
Remos – cuan tú remos	Remos – cuando tú remes
Remossegat – mossegat	Remordido – mordido
remostróns, sobres, restos en los que se prepare una minjada	Sobras, restos con los que se prepara una comida – en extremeño https://www.iventia.com/destacaus/descargues/izionariu.pdf significa cariñoso, zalamero, etc
remota, remotes	remota, remotas
remoto, remotos	remoto, remotos
remouen	remueven
remóure, remóc, remóus, remóu, removém, removéu, remóuen – remogut, remoguda – moure se conjugue igual	remover
remoúrel	removerlo
remóurela	removerla
removén	removiendo
removíe	removía
removíen	removían
remugá una cabra, rumiá un camello, remastegá – parlá entre dens. Qué remugues ?	Rumiar – hablar entre dientes
remugán	rumiando
remullaren (per a que se)	para que se remojaran, remojasen
renáis, renáix	renace
renaisserá, renaixerá	renacerá
renáixe, renáisse	renacer
renc, rengle, reng de amelés, ringlera de sebes, renglera, línia recta	linea recta, fila, hilera
rencor	rencor
rencorós, rencorosos	rencoroso, rencorosos
rencorosa, rencoroses	rencorosa, rencorosas
rendí, rendís - yo me redixgo o redixgo, tú te rendíxes, rendíx, rendím, rendíu, rendíxen (tamé es cansás mol) – estic rendit, está rendida – rendissió	rendir, rendirse
rendíen	rendían
rendimén, rendiméns, lo de les ameles cuan se venen, se calcule la part de gallo y clasca que ña.	Rendimiento – el de las almendras cuando se venden, se calcula la parte de gajo y cáscara que hay
Rendit - estic rendit, baldat, mol cansat – m´hay rendit, no podía en ells : rendissió a una guerra, pelea, riña	rendido
rendits	rendidos
rendíx (se)	rinde (se) – se agota
renéc, renécs	reprimenda, riña, reprimendas, riñas
renegá, fótre la bronca – renegá de los teus orígens	reñir, dar una reprimenda – renegar
renegál – renegála – renegáls – renegáles	reñirle, reñirlo – reñirla – reñirles – reñirlas
renegán	Riñendo – renegando
renegánla	riñéndola
renegánlo	riñéndolo, riñéndole
renegat	renegado, reñido
Renego – te renego perque eres un pesolaga	Reniego – te riño porque eres un travieso
renegue, renégue	Riñe – reniega
reneguen, renéguen	Riñen – reniegan
reneguéu, renegueu	Reñís – renegáis
rengle, renglera, filera, linea	Hilera, línea
rengló, renglóns – Déu escriu al dret (recte) en renglóns torsuts	renglón, renglones – Dios escribe recto con renglones torcidos
reno, renos, animal de USA y Canadá, no sen veuen per la zona dels chapurriaus, ara, los cuernos sí	reno, renos
renová	renovar
renováen, renovaben	renovaban
renovála	renovarla
renován	renovando
renovaren	renovaran
renovat	renovado
renoven	renuevan
rentá la roba al rentadó de la séquia	lavar la ropa en el lavadero de la acequia
rentá, rentás – yo me rento, rentes, rente, rentém o rentám, rentéu o rentáu, rénten – rentára – rentaría – rentaré – rentá una inversió	Lavar – rentar una inversión
rentabe	lavaba
rentaben	lavaban
rentabilidat	rentabilidad
rentades	lavadas
rentadó, llavadó de la séquia, safarech	lavadero (de ropa)
rentadora, llavadora, normalmén lo electrodoméstic, pero tamé una dona que se guañabe la vida rentán roba de atres, com sa mare de Pedro Saputo al escomensamén del llibre	lavadora, normalmente el electrodoméstico, pero también una mujer que se ganaba la vida lavando ropa de otros, como la madre de Pedro Saputo al principio del libro
rentáe, rentabe	lavaba
rentáen, rentaben	lavaban
rentál, rentála	lavarlo, lavarla
réntal, réntala	lávalo, lávala
rentám	lavamos
réntam estos pantalóns que demá mels hay de ficá o posá	lávame
rentán	lavando
rentánse	lavándose
rentaplats	lavaplatos
rentare	lavara, lavase
rentarém	lavaremos
rentaren	lavaran, lavasen
rentás	lavarse
rentat	lavado
rentátos	lavaros
rentats	lavados
rente	lava
renten	lavan
rentéutos	lavaos
rento	lavo
renunsiá	renunciar
renúnsia, renunsia, renúnsies, renunsies	renuncia, renuncias
renunsián	renunciando
renunsiat	renunciado
renúnsio, renunsio	renuncio
reñí, riñgo o reñixco, riñs o reñíxes, riñ, reñím, reñíu, reñíxen – ham reñit, un bufeteo reñit, una pelea o riña mol reñida – enganchás en algú, tíndre una enganchada (vore enganchá) – reñir castellá es renegá	pelear, discutir, pelearse
reñíem	peleábamos
reñíen	peleaban
reñín (g)	peleando
reñiríen	pelearían
reñit	peleado
reñits	peleados
reñíu	peleáis
reomplí, re + omplí, umplí, torná a omplí, omplí mes	rellenar, re + llenar, volver a llenar, llenar más
reómpligo	relleno
repará en algo – repará : arreglá	reparar en algo, darse cuenta de – reparar : arreglar
reparaben	reparaban
Reparada	Reparada
reparára	reparara, reparase
reparassió, reparassións	reparación, reparaciones
reparat	reparado
reparat, tipo de pa de Tamarite : Lo reparat he mol gran. Ya casi no se fa, lo recuit mes petit. Lo reparat lo compraben los pachesos, ne posaben 8 o 10 a un sac u capa defora, y lis aguantabe lo menos 15 díes. Pagaben en una llibreta. Primé entregaben un sac o dos de farina, y después anaben prenguén pa.	tipo de pan de Tamarite – reparado
reparats	reparados
reparéu	reparáis
repartí	repartir
repartí, repatixgo o repartixco, repartíxes, repartíx, repartím, repartíu, repartíxen – repartit, repartida, repartissió	repartir
repartida, repartides	repartida, repartidas
repartides	repartidas
repartidó, repartidós	repartidor, repartidores
repartíen	repartían
repartíla	repartirla
repartín (g)	repartiendo
repartirá bufetades en les dos máns	repartirá bodetones con las dos manos
repartíssen, repartíxen	reparten
repartit, repartits, com lo gros de Nadal, que ha eixit mol repartidet per tota España	repartido, repartidos
Repartíx – Al Matarraña: Pascual repartíe lo correu, Álvaro de Ráfels, Jesús de Queretes, Bernardo de Monroch, la Marisa del pequeño (ella es Micolau de La Fresneda), la dona de Senill, Alicia de Penarroija, un estiu lo vach repartí yo a Ráfels, La Cerollera, Fórnols y La Portellada, después anaba a La Fresneda y li portaba unes cartes a la dona de Tigel, la Rosa.	reparte
reparto del correu – yo repartixco o repartixgo lo correu	reparto del correo
repás, repassos	repaso, repasos
repassá	repasar, comprobar, confirmar, confrontar, verificar, constatar, cerciorarse, compulsar, cotejar, revisar, examinar, escrutar, repasar
repassáe, repassabe	repasaba
repassán	repasando
repassaré	repasaré
repasséu	repasad, repasáis
repasséutosu	repasáoslo
repatriassió, repatriassións – Una repatriassió ilegal es per ejemple : fótreli una cassada a Carlitos Puigdemont, aviál a dins de una furgoneta (com la del equipo A) y baixál a la frontera de Fransa en Huesca, hasta la porta de un cuartel de la Guardia Sivil; a la frontera de Cataluña no perque los mossos lo tornaríen a Bélgica, que ne ñan mols que són com la gestapo dels catanazis. Lo mateix en Valtonyc, Marta Rovira, y atres fugats de la justíssia, no sol catalanistes, ne ñan que no u són.	repatriación, repatriaciones
repén (de) - Es la caussa de mort mes frecuén entre los chapurriaus. - De qué s´ha mort? - De repén.	repente (de)
Repéndre – torná a empéndre – renegá an algú	reprender, volver a emprender
repetí, repetís – yo me repetixco o repetixgo, repetíxes, repetíx, repetím, repetíu, repetíxen – repetit, repetida, repetissió – una mentira com la corona catalano aragonesa repetida moltes vegades se pot torná verdat per als que su creuen tot.	repetir
repetida, repetides	repetida, repetidas
repetidó, repetidós – a escola - de tele, telecomunicassións	repetidor, repetidores
repetíe	repetía
repetíen	repetían
repetíli	repetirle
repetín (g)	repitiendo
repetínli	repitiéndole
repetínse	repitiéndose
repetís, repetíx	repite
repetissió, repetissións	repetición, repeticiones
repetit, repetits	repetido, repetidos
repetits	repetidos
repetixga	repita
repetixgo	repito
replá, repláns	rellano, rellanos
replantá	replantar
replantáles	replantarlas
replega, arreplega	recoja
replegá, arreplegá	recoger
replegaba	recogía
replegades, arreplegades	recogidas
replegaé, replegabe	recogía
replegáen, replegaben	recogían
replegál, replegáls	recogerlo, recogerlos
replegáles	recogerlas
replégales	recógelas
replegámos	recogernos
replegán, arreplegán (g)	recogiendo
replegarán	recogerán
replegaríen	recogerían
replegás	recogerse
replegat	recogido
replegats, arreplegats	recogidos
replegue	recoge
repleguen	recogen
replená, reumplí, reomplí	rellenar, re + llenar, volver a llenar, llenar más
replenán	rellenando
replenat, rellenat, reomplit, reumplit	rellenado
replene	rellena
repleta, pleneta, a cormull, de gom a gom	repleta
replicá – fé una réplica, copiá - no me replicos ! - contestá, contradí, criticá, protestá, alegá, argumentá	replicar, contestar, objetar, contradecir, criticar, protestar, alegar, argüir, argumentar – hacer una réplica
replique	replica
repliquen	replican
repondré, ficaré un atra vegada lo que falte an algún puesto	repondré
reportache, reportaches	reportaje, reportajes
reportaje, reportajes	reportaje, reportajes
repós	reposo
reposabe	reposaba
reposada, reposades, descansada, descansades	reposada, reposades
reposadamen, descansadamen	reposadamente
repost, repostos de pesses de una máquina, recambis José Mari a Alcañís, López , son pare de Jorge López Esteban	repuesto, repuestos
reprén	reprende, vuelve a emprender
repreng, reprenc	reprendo
repréns	reprendes
representá, represento, representes, represente, representém o representám, representéu o representáu, represénten – representat, representada (una obra de teatro) – representán	representar
representabe	representaba
representán	representante
representáns	representantes
representasió, representassió, representasións, representassións	representación, representaciones
representassió, representassións	representación, representaciones
representat, representats	representado, representados
represente	representa
representen	representan
reprimíe	reprimía
reprimín	reprimiendo
Reprobá – reprobat, reprobada - censurá, desaprobá, criticá, reprochá, condená	reprobar, censurar, desaprobar, criticar, reprochar, condenar, vituperar
reprobabe	reprobaba
reprobassió	reprobación
reprobat	reprobado
reprobatoriamen	reprobatoriamente
reprobats	reprobados
reproben	reprueban
reprochá, censurá, criticá, condená, recriminá, reprobá, afeá, reconvíndre, renegá, repéndre, empéndre	reprochar, censurar, criticar, condenar, recriminar, reprobar, afear, reconvenir, regañar, reprender
reprochabe	reprochaba
reprochaben	reprochaban
Reprocháls – reprocháles	Reprocharles – (reprocharlas)
reprochánse	reprochándose
reprochás	reprocharse
reproductó, reproductós	reproductor, reproductores
reproduí	reproducir
reptán	reptando
república, repúbliques, com la que va espentolá Luisico Companys, y ara ne volen un atra. No volen rey pero diuen que los reys aragonesos eren catalano aragonesos :) Esta gen son mes sompos a les dotse que a les onse del mateix día.	república, repúblicas
repudiá	repudiar
repugná, fé fástic, fé escrúpol	repugnar
repugnabe	repugnaba
repugnán	repugnante
repugnáns	repugnantes
repugnánsia	repugnancia
repugne	repugna
repulsa, repudio – vore repudiá, repugná	repulsa, repudio
reputá, jusgá, estimá, calificá, conseptuá, considerá, ponderá, valorá, evaluá	reputar, juzgar, estimar, calificar, conceptuar, considerar, ponderar, valorar, evaluar
reputabe	reputaba
reputaben	reputaban
reputada, reputades	reputada, reputadas
reputaríen	reputarían
reputassió	reputación
reputat	reputado
reputats	reputados
reputém	reputamos
requerí, requerixco, requeríxes, requeix, requerím, requeríu, requeríxen – (estás mol) requerit, requerida	requerir
requeríe	requería
requeríen	requerían
requerit	requerido
requerits	requeridos
requeríu	requerís, requirirlo
requerix	requiere
requeríxen	requieren
requerixque	requiera
requesta, demanda – latín request (inglés request) es solissitut, solisitut	demanda, solicitud
requiem per un llauradó español, novela de Ramón J. Sender (no Sénder) – missa de difuns, morts;	requiem
requiescat in pace, RIP, que en pau descanso, QEPD	RIP, QEPD
Res – no tenim res	Nada – no tenemos nada
res (animal), reses, cap, caps de bestiá	res, cabeza de ganado
resá	rezar
resada, resades	rezada, rezadas
resáe, resabe	rezaba
resáen, resaben	rezaban
resám, resém	rezamos
resán (g)	rezando
resare	rezara, rezase
resaren	rezaran, rezasen
resaríe	rezaría
resat, resats	rezado, rezados
rese	reza
resecs	resecos
resém o resám	rezamos
résen	rezan
reses	rezas
reséu	rezáis
reséu o resáu	rezáis
resguardo, resguardos de compra	resguardo, resguardos
resma, risma, rayma, raima, conjún de vin máns (500 fulles) de papé. - Caxa de paper en què ha XVI raymes, Reua Perp. 1287, p. 372. Nou raymes de paper stimades a rahó de II dobles la rayma, diuyt dobles, doc. a. 1388 (BSAL, xi, 213). Per una rayma de paper per fer imatges, doc. a. 1514 (BSAL, iv, 304). - de l'árabe rizma	resma
reso	rezo
resóldre	resolver
Resolt de resóldre (un cas, Sherlock Holmes) – dessidit, valén, audás, atrevit, intrépit, osat, diligén, llansat	resuelto, decidido, valiente, audaz, atrevido, intrépido, osado, diligente, lanzado
resolta, resoltes	resuelta, resueltas
resoltamen	resueltamente
resolts	resueltos
resos	reces
respecte a	respecto a
respecte, respectes	respeto, respetos
respectiu, respectius	respectivo, respectivos
respectiva, respectives	respectiva, respectivas
respectivamen	respectivamente
respetá	respetar
respetabe	respetaba
respetable, respetables	respetable, respetables
respetáen, respetaben	respetaban
respetál, respetáls	respetarlo, respetarlos
Respetála, respetáles	respetarla, respetarlas
respetat, respetats	respetado, respetados
respeto (yo)	respeto
respeton	respeten
respetuosa, respetuoses	respetuosa, respetuosas
respiacte	respeto
respiate	respeto
Respigá – espigá, traure espiga (latín spīcare) – espigás una lletuga de ensiám : créixe massa y fes malbé	respigar, espigar, sacar espiga
respigabe	respigaba
respirá	respirar
respirabe, respiráe	respiraba
respirada	respirada
respirán	respirando
respiraré	respiraré
respirasió, respirassió	respiración
respirat	respirado
respiros (tú)	respires
resplandó, llumenária	resplandor
resplandós, llumenáries	resplandores
respón	responde
respondrá	responderá
respóndre, contestá, contesto, contestes, conteste, contestém o contestám, contestéu o contestáu, contésten – contestat, contestada – respong, respóns, respón, responém, responéu, respónen	responder, contestar
respóndreli	responderle
respóndrels	responderles
responíe, contestabe	respondía
responsabilidat, responsabilidats	responsabilidad, responsabilidades
responsable, responsables	responsable, responsables
resposta, respostes, contesta, contestes	respuesta, respuestas
ressaca	resaca
ressagats	rezagados
ressecá	resecar
ressecá, ressecás	resecar, resecarse
ressecat, ressec	resecado, reseco
ressecats, ressecs	resecados, resecos
ressel	recelo
ressel	recelo
resselat	recelado
ressembrá	resembrar
ressembrán	resembrando
ressená	recenar
ressená, ressopá	recenar
resséns (te) de una caiguda	te resientes de una caída
ressentíx	resiente
ressepsió, ressepsións – A Mallorca vach treballá a la ressepsió del hotel Viva Blue, a Playa de Muro, de nit, de vigilán tenía a Xisco, que vivíe a Inca. Ell parlabe en mallorquí y yo en chapurriau. A Raimundo Lulio, Ramón Llull, tamé l´haguera entés, si haguera naixcut al seu tems. Lo mallorquí de abáns no es tan fássil de enténdre.	recepción, recepciones
ressepsionista, ressepsionistes	recepcionista, recepsionistas
ressepsioniste, ressepsionistes	recepcionista, recepsionistas
resseptada	recetada
resseptat	recetado
resseptat	recetado
resseptes	recetas
resserva, resserves – vi resserva – resserva de cassa, coto, veda	reserva, reservas
resservada, resservades	reservada, reservadas
resserváe, resservabe	reservaba
resserváen, resservaben	reservaban
resservám	reservarme
ressérvam	resérvame
resservánse	reservándose
resservat, resservats	reservado, reservados
resseta, ressetes, ressepta, resseptes	receta, recetas
ressetabe	recetaba
resseto	receto
ressial	recelo
ressiapta, ressiaptes	Receta, recetas
ressibí	recibir
ressibí, rébre – ressibixco, ressibíxes, ressibíx, ressibím, ressibíu, ressibíxen – ressibit o rebut, ressibida o rebuda – ressibirás o rebrás	recibir
ressibida	recibida
ressibides	recibidas
ressibides	recibidas
ressibidó	recibidor
ressibíe	recibía
ressibíen	recibían
ressibiguéren	recibieran, recibiesen
ressibíl	recibirlo
ressibíl	recibirlo, recibirle
ressibíla	recibirla
ressibíls	recibirlos
ressibimén	recibimiento
ressibín	recibiendo
ressibín (g)	recibiendo
ressibínla	recibiéndola
ressibínlo	recibiéndole, recibiéndolo
ressibirá	recibirá
ressibirá	recibirá
ressibiréu	recibiréis
ressibiríe	recibiría
ressibiríe	recibiría
ressibísquen	reciban
ressibísquen, ressibíxquen	reciban
ressibísquen, ressibíxquen	reciban
ressibit	recibido
ressibítos	recibiros
ressibits	recibidos
ressibits	recibidos
ressibíu	recibís, recibirlo
ressibíx	recibe
ressibixco, ressibíxco	recibo
ressibíxen	reciben
ressibíxla	recíbela
ressibíxles	recíbelas
ressibíxme	recíbeme
ressibíxquen	reciban
ressibo	recibo
ressibo, ressibos	recibo, recibos, recibí
ressibos	recibos
ressidánsia	residencia
ressidánsia, ressidánsies	residencia, residencias
ressidánsies	residencias
ressidén	residente
ressidén, ressidéns	residente, residentes
ressidéns	residentes
ressidénsia, ressidénsies	residencia, residencias
ressidenta, ressidentes	residenta, residentas
ressiduos, bassura, enruna, brossa, etc	residuos
ressién	reciente
ressienmen	recientemente
ressiéns	recientes
ressigná, ressignás	resignar, resignarse
ressignassió, ressignassións	resignación, resignaciones
ressignat, ressignats	resignado, resignados
ressignes	resignas
ressina, raína	resina
ressinosa	resinosa
ressinoses	resinosas
réssio	recio
ressistánsia, ressisténsia, ressistánsies, ressisténsies	resistencia, resistencias
ressistén, ressisténs	resistente, resistentes
ressistenta, ressistentes (ella, elles)	resistente, resistentes
ressistí	resistir
ressistíe	resistía
ressistiríe	resistiría
ressistiríen	resistirían
ressistís	resistirse
ressistit	resistido
ressistixco, ressistixgo	resisto
ressó, eco, sonido que ressone	eco, sonido que resuena
ressol de ressóldre	resuelve
ressol de sol, solana, solá, solanera, calina, bochorno, caló, calorina	resol, solanera, bochorno, calor
ressoldrá	resolverá
ressóldre	resolver
ressoll, resoll, ressolls, resolls - rebufit, jadeo, alé, aliento, hálit, ronquit, sofoco	resuello, resuellos, resoplido, jadeo, aliento, hálito, ronquido, sofoco
ressolusió	resolución
ressolut, que sap eixí de una situassió mes o menos difíssil, templat	resoluto
ressoluta, que sap eixí de una situassió mes o menos difíssil, templada	resoluta
ressolvíe	resolvía
ressonán	resonando
ressonánsia, ressonánsies (magnética)	resonancia, resonancias
ressopá	recenar
ressultá, ressulte que – ressulto, ressultes, ressulte, ressultém o ressultám, ressultéu o ressultáu, ressúlten – ressultat, ressultada	resultar
ressultáe, ressultabe	resultaba
ressumen	resumen
ressúmen, ressúmens	resumen, resúmenes
ressumides	resumidas
ressusitá	resucitar
ressusitada	resucitada
ressusitaréu	resucitaréis
ressusitat	resucitado
ressusitéu	resucitáis
resta, restes	resta, restas
restán	restando, restante
restaurá	restaurar
restaurán	restaurante, restaurando
restauráns	restaurantes
restaurassió - de restaurán per a minjá - de mobles antics	restauración
restaurassións	restauraciones
restaurat, restaurats	restaurado, restaurados
restituída, restituídes	restituída, restituídas
restituíli	restituirle
restituínla	restituyéndola
restituínlos	redtituyéndolos, redtituyéndoles
restituít, restituíts	restituído, restituídos
resto y sumo	resto y sumo
restregó, restregóns, restregá	restriego, restriegos, restregar
restringida	restringida
restringides	restringidas
resultá, ressultá	resultar
resultabe, resultáe	resultaba
resultáe, resultabe	resultaba
resultám	resultamos, resultarme
resultán (g)	resultando
resultaría	resultaría
resultaríe	resultaría
resultat, resultats	resultado, resultados
resulte	resulta
resultes	resultas
resultón, que choque, que cride la atensió	resultón
resumín, ressumín	resumiendo
resumit, ressumit	resumido
resumítu	resumírtelo
retall de roba	retal, corte de ropa
Retallá – tallá	Recortar – cortar
retallades	recortadas
retallán	recortando
retallarém	recortaremos
retallat, retallats	recortado
retalls	retales, cortes de ropa
retardán	retardante, retardando
retardat, retrasat, arretrasat	retardado, retrasado
retardáu	retardáis, retardarlo
retat	retado
retén del foc – retén l´aigua	retén del fuego – retiene el agua
reteníe	retenía
reteníen	retenían
retensió, retensións	retención, retenciones
retina, retines	retina, retinas
retíndre	retener
retinguts	retenidos
retintá, torná a tintá (roba) teñí	retintar, volver a tintar o teñir
retintaba	retintaba
retirá, retirás	retirar, retirarse
retiraben, retiráen	retiraban
retirada, retirades	retirada, retiradas
retíral	retíralo
retírala	retírala
retirám	retirarme
retirán	retirando
retiránse	retirándose
retirás	retirarse
retirat	retirado
retirats	retirados
retire	retira
Retiro – a retiro !	Retiro – a retiro : vámonos hacia casa, al retiro
retó, móssen, mossén, ej. Mossén Enfoten - lo siñó retó engañe a les criades	cura, rector, mosén
reto, retos	reto, retos
retocá	retocar
retocán	retocando
retorn	retorno
retorná, torná, retrossedí, reculá, reintegrás, reingresá, restituí, reintegrá, reembolsá	retornar, regresar, volver, retroceder, tornar, reintegrarse, reingresar, restituir, devolver, reintegrar, reembolsar
retórse, retórses – vore retortigá	retorcer, retorcerse
retorsíe	retorcía
retorsudes	retorcidas
retortigá, retortigás - retortigat, retortigada - yo me retortigo lo turmell, tú te retortígues, retortígue, retortiguém o retortigám, retortiguéu o retortigáu, retortíguen	retorcer, retorcerse (un tobillo)
retortigáe, retortigabe	retorcía
retortigat	retorcido
retortigats	retorcidos
retortigó, retortigóns	retortijón, dolor, pinchazo, contorsión, retorcimiento, contracción, convulsión
retortigóns	retortijones
retós	rectores, curas
retrás	retraso
retrasá	retrasar
retrasada, retrasades	retrasada, retrasadas
retrasat, retrasats	retrasado, retrasados
retrasos	retrasos
Retratá : fé retratos, pintures y tamé fé fotos en una cámara de retratá	retratar
retratán	retratando, haciendo fotos
Retratat – m´han retratat, m´han fet un retrato o una foto	Retratado
retratats	Retratados
retratiste, fotógrafo, pintó - A Beseit, Elías Gil, Arsenio Giró Abella, Bruno Durán Goffard	retratista, fotógrafo, pintor
retribuída, retribuídes	retribuída, retribuídas
retribuít, retribuíts	retribuído, retribuídos
retró, retróns – tro, trons	retrueno, retruenos – trueno, truenos
retronabe, retronáe	retronaba
retronen	retruenan
reuca, filera de machos o mules lligats la un a la coa del atre – reuques	hilera de mulos o mulas atados uno a la cola del otro
reúll (de)	reojo (de)
reullada, reullades	mirada de reojo, miradas
reuma, enfermedat dels óssos y juntes, articulassións - Emilio Giner Serret de Beseit es reumatólogo a Saragossa	reuma
reumatoide	reumatoide
reumplí	rellenar
reuní	reunir
reunida, reunides	reunida, reunidas
reuníe	reunía
reuníem	reuníamos
reuníen	reunían
reuniguérem	reuniéramos, reuniésemos
reuniguéren	reunieran, reuniesen
Reuním – Vull reuním en tú – mos reuním demá	Quiero reunirme contigo – nos reunimos mañana
reunín (g)	reuniendo
reunió	reunión
reunións	reuniones
reuniré	reuniré
reunísco, reuníxco	reuno
reuníssen, reuníxen	reúnen
reunit, reunits	reunido, reunidos
revelá, revelo, reveles, revele, revelém, reveléu, revélen – revelat (un carret, un secreto), revelada	revelar
reveladora, reveladores	reveladora, reveladoras
revelassió, revelassións	revelación, revelaciones
revelat, revelats	revelado, revelados
revelátu	revelártelo
revele	revela
revelen	revelan
reveléu o reveláu	reveláis
reventá, reventás – yo me revento, reventes, revente, reventém o reventám, reventéu o reventáu, revénten - reventat (tamé un macho mol cansat de traballá), reventada, reventó	reventar
reventat, reventats	reventado, reventados
revente	revienta
revento	reviento
reventó, reventóns	reventón, reventones
reveránsia	reverencia
reverendo, reverendos	reverendo, reverendos
reverenmen	reverentemente
reverensiá	reverenciar
reverénsia	reverencia
reverensiat	reverenciado
revés	revés
revesos	reveses
revíndre, revíndres – revíndres la neu : desgel	deshelar, deshelarse, derretir – deshielo
revínguen (se)	derritan, deshielen
revisá	revisar, comprobar, confirmar, confrontar, verificar, constatar, cerciorarse, compulsar, cotejar, revisar, examinar, escrutar, repasar
reviscolá, rebiscolá, re + viure, reviure	recuperarse, revivir
reviscolada	revivida
reviscolál	revivirlo
Reviscolál , reviscolá, torná a una persona, animal, planta a la vida	revivirlo
revisió, revisións	revisión, revisiones
reviso	reviso
revista, revistes	revista, revistas
Revíure, reviví, reviscolá, rebrotá, rechitá, renáixe, ressusitá, reaparéixe, reavivá, evocá, rememorá, recordá, invocá, reconstruí	revivir, rebrotar, renacer, resucitar, resurgir, reaparecer, reavivar, evocar, rememorar, recordar, invocar, reconstruir
revíurel (revivíl)	Reanimarlo, revivirlo
revíurela (revivíla)	Reanimarla, revivirla
revivíe	revivía
revivíen	revivían
Revocá, anulá, ressindí o rescindí, derogá, canselá, disóldre, abolí, cessá, invalidá	revocar, anular, rescindir, derogar, cancelar, disolver, abolir, cesar, invalidar
revocat, revocats, revocá: anulá, rescindí, derogá, canselá, disóldre, abolí, cessá, invalidá	revocado, revocados, revocar
revolcá, revolcás per enterra, refregás, tirás, embrutás	revolcar, revolcarse por el suelo, echarse, restregarse, tirarse, ensuciarse, rozarse, revolverse
revolcaben, revolcáen	revolcaban
revolcadó, revolcadós : puesto aon se revolquen los jabalíns o atres animals salvaches	lugares para revolcarse jabalíes u otros animales
revolcánme	revolcándome
revolcánse	revolcándose
revolcaríe	revolcaría
revolcaríen	revolcarían
revolotechá, revolotejá	revolotear
revolotechaben, rebolotecháen, revolotejaben, revolotejáen	revoloteaban
revolotechán, revoloteján	revoloteando
revolotechat, revolotejat	revoloteado
revolotechen, revolotegen	revolotean
revolotegen	revolotean
revolotejá	revolotear
revolotejaben, revolotejáen	revoloteaban
revolotochen	revolotean
revolt, revolts - trastocat, turbulén, alterat, confús, embolicat, intrincat, embrollat	revuelto, revueltos, trastocado, turbulento, agitado, alterado, confuso, embrollado, intrincado
revolta, revoltes	revuelta, revueltas
revolussió, revolusió	revolución
revolussionari, revolussionaris, com Fidel Castro, que una vegada assessinat Batista y pujat al poder ya se va acabá la revolussió cubana	revolucionario, revolucionarios
revora – a la revora de la tassa se veu la marca de pintalabios	en el borde de la taza se ve la marca de pintalabios
revores	bordes
revulsiu	revulsivo
rey, reys – als reys magos sels diu los reixos	rey, reyes – reyes magos
rezagat, rezagats (Mezquín), a la zaga, ressagat, ressagats	rezagado, rezagados, atrasado
riada, riades, creixcuda de un riu	riada, riadas, crecida de un rio
Ribagorça, Ribagorsa, Ribagorza, Ribagorza, antic Ripacurtia	Ribagorza
ribás, ribássos, ribaz (Mezquín) – lo márge, márgens solen sé de pedra	ribazo, separación de dos bancales a diferente altura, los márgenes suelen ser de piedra
ribell, ribells, llibrell (latín labrĕllu) : ressipién de fang cuit, com un plat gran, de forma troncocónica invertida, mes ample que alt, y que servíx per a escurá los plats, rentás los peus, posá coses en remull, etc	lebrillo, barreño
ribera, riberes de un riu (latín rīparĭa), riba, cuenca - Ribera del Tastavins: subcomarca del Matarraña que atravesse lo riu Tastavins y comprén los munissipis de La Portellada, Fórnols, Ráfels, Fondespala, Penarroija, Monroch y Torredarques - Ribera del Ebre: comarca atravessada de NO a SE pel riu Ebro y situada entre lo Camp de Tarragona, la Terra Alta, lo Baix Aragó, lo Maestrat y lo Mar Mediterráneo; la seua capital es Tortosa, aon se parle valensiá dialecte tortosí	ribera de un río, cuenca
riberes, ribes	riberas
ric, rics – lo ric de Queretes	rico, ricos – el rico de Cretas
rica, riques	rica, ricas
rictus, contracsió, crispamén, espasmo, gesto	rictus, contracción, crispamiento, espasmo, gesto
ricura (es una)	es una ricura
ridícul, ridícula	ridículo, ridícula
ridículs, ridícules	ridículos, ridículas
rién	riendo
riesgo, risc	riesgo
riesgos, riscos	riesgos
rifá	rifar
rifa, rifes	rifa, rifas
rifáen	rifaban
rifaríen	rifarían
rifle, rifles	rifle, rifles
rígid, du, endurit, agarrotat, almidonat, áspre, tenso, tiesso, réssio, erecte, ressistén, sólit, ert	rígido, duro, endurecido, agarrotado, almidonado, áspero, tenso, tieso, recio, erecto, resistente, sólido, yerto
rígida, rígides	rígida, rígidas
rigidés	rigidez
rígids	rígidos
Riglos, poble, vore mallos	(los mallos de) Riglos
rigó, rigor	rigor
rigurós, rigurosos	riguroso, rigurosos
rigurosa, riguroses	rigurosa, rigurosas
Rindiela ! Redéu ! Rediela !	Rediós !
rinoceronte, rinocerontes (rino : nas)	rinoceronte, rinocerontes
riñó, riñóns, riñonada - fon del riñó del Pantano de Pena	riñón, riñones
riques, ríques	ricas
riquesa	riqueza
riqueses	riquezas
riquíssim, riquíssims	riquísimo, riquísimos
riquíssimamen vestit	riquisimamente vestido
riquíssimes	riquísimas
risá	rizar
risáe, risabe	rizaba
risáen, risaben	rizaban
risat, risats	rizado, rizados
riscla, riscles (fusta) que se enclaven a la pell. Mon yayo díe : ya la traurém cuan nevo	astilla, astillas
riscles	astillas
risco, riscos, single, singles, tall, talls	risco, tajo, despeñaperros, cortado
rissa	risa
risses	risas
risseta, rissetes	risita, risitas
rissotada, rissotades	risotada, risotadas
rissotades	risotadas
ritme, ritmo, ritmes, ritmos	ritmo, ritmos
rito religiós	rito
Riu - a la vora del riu no te fáigues lo niu	Río – a la vera del río no te hagas el nido
ríu, sen enriu, de riure o enríuressen	ríe
riuada, riuades, riada, riades	riada, riadas, crecida de un rio
riuen	ríen
riuet, riuets	riachuelo, río pequeño, riachuelos, ríos pequeños
riurás	reirás
riure, enriure, enríuressen, - yo men enric, tú ten enrius, ell sen enriu, natros mon enriém, vatros ton enriéu, ells sen enríuen – mon ham enrit	reír, reírse
rius	ríos
rius	ríes
rival, rivals	rival, rivales
rivalidat	rivalidad
rivalisen	rivalizan
rivals	rivales
Robá – robo, robes, robe, robém o robám, robéu o roabáu, róben – robára – robaré – robaría	robar
roba, robes	ropa, ropas
robabe, robáe	robaba
robades	robadas
robála	robarla
robáles	robarlas
robáli	robarle
Robám – robém	robarme, robamos
robámos	robarnos
robán	robando
robaren	robaran, robasen
robaríe	robaría
robaríen	robarían
robat, robats	robado, robados
robell, rovell – robell o rovell del ou, la yema	Óxido – yema del huevo
robellat, rovellat	oxidado
robelló, rovelló, lactarius deliciosus	níscalo, lactarius (deliciosus)
robellóns	níscalos
robém, robám	robamos
Robes – tú robes	Ropas – robas
robes (tú)	robas
robeta, robetes	ropita, ropitas
roble, rore, robre	roble (quercus)
robo	robo
róbon robot (ve del checo o eslavo /rábota/ : trabajo)	roben robot
robota, robotes per a fé draps	ropajo, ropajos
roca, roques	roca, rocas
roch, roijos – Monroch	rojo, rojos
rocha, roches	roja, rojas
rochos	rojos
rocós	rocoso
rocosa	rocosa
rocoses	rocosas
rocosos	rocosos
rodáe, rodabe	rodaba
rodamén, rodaméns	rodamiento, rodamientos
Rodán – vore redolá	rodando
rodare	rodara, rodase
rodarém	rodaremos
Rodat – un “canto rodado” es un bolo de riu, canto rodat no se diu	rodado
rode	rueda
rodech, rodeo, rodechos, rodeos	rodeo, rodeos
rodechá, rodejá	rodear
rodechaba, rodejaba	rodeaba
rodechabe	rodeaba
rodechaben, rodejaben, rodecháen, rodejáen	rodeaban
rodechada, rodechades	rodeada, rodeadas
rodecháe	rodeaba
rodechán	rodeando
rodechat, rodechats	rodeado, rodeados
rodeche, rodege	rodea
rodege	rodea
rodegen	rodean
rodegen	rodean
rodejá	rodear
rodejabe, rodejáe	rodeaba
rodeján	rodeando
rodéjat de gen bona	rodéate de gente buena
rodejat, rodejats	rodeado, rodeados
roden	ruedan
rodense, de Rodas (Decamerón), rodenses	rodense, de Rodas
rodera, marca de roda	marca de rueda
roderes, marques de rodes	marcas de ruedas
rodes	ruedas
rodillo, rodillos	rodillo, rodillos
rog, ruego, rogs, ruegos	ruego, ruegos
Rogá – rogo, rogues, rogue, roguém o rogám, roguéu o rogáu, róguen – rogaría – rogaré – rogára	rogar
rogabe, rogáe	rogaba
rogaben, rogáen	rogaban
rogáli	rogarle
Rogán – a Déu rogán y en la massa aná picán	Rogando – a Dios rogando y con el mazo dando
rogánla	rogándola
rogánlay	rogándoselo
rogánli	rogándole
rogánlos	rogándoles
rogánme	rogándome
rogarás	rogarás
rogat	rogado
rogats	rogados
Rogelio, Roger, Ruggiero, en catalá /rugé/ en inglés /róger/ - Rogelio Guimerá Urquizú, germá de mon yayo Tomás del rufo	Rogelio
roglada, roglades, rogle, rogles – a una roglada hay trobat sis rovellóns y dos babosos	círculo, circunferencia, trozo de terreno más o menos circular
rogle, rogles - en un rogle (roglada) hay trobat sis rovellóns y dos babosos	círculo, circunferencia, trozo de terreno más o menos circular
rogo	ruego
rogue	ruega
roguém	rogamos
roiges, roches	rojas
roija, roiges – Penarroija de Tastavins, per les seues peñes roiges, no les seues penes roiges, encara que tenen a un pena roch	roja, rojas
roín, ruín, roíns, ruíns, roínes, ruínes	malo, ruín, malos, ruines, mala, malas
roll, rolls (vore trucol)	rulo, rulos
rollá, passá lo roll	allanar el suelo con un rulo
rollo, rollos, tabarra, tabarres	rollo, rollos
romana : balansa, báscula (del latín statera rormāna) – Les chiques de este poble s´han comprat una romana per a pesás les mamelles dos vegáes a la semana	balanza romana, báscula
románic	románico
romániques	románicas
romanos, románs	romanos
romansé, que sol conte romanses (per a no picá)	romancero, que cuenta romances (para no picar)
romansechá, romansejá	romancear, contar romances
romansechán, romanseján	romanceando
romansechat, romansejat	romanceado
romansera	romancera
romántic, romántics	romántico, románticos
romántica, romántiques	romántica, románticas
romé, romés	romero, romeros
romeret, romerets	Romero, romerito, romeritos
romiguera, garrabera, gabarrera, garravera, gabarrera - vore picaesquenes	zarza, zarzamora
rompeguére	rompiera, rompiese
rómpre – rómpego, roms, rom, rompém, rompéu, rómpen – rompría – rompeguéra – rompré	romper, empezar
ron	ron
roncá	roncar
ronca (veu), ronques	ronca (voz)
roncáe, roncabe	roncaba
roncán (g)	roncando
Roncarás – ronca que roncarás	roncarás
rondá	rondar, salir de fiesta
ronda, rondes	ronda, rondas
rondallé, rondallés, rondallera, rondalleres	que ronda mucho
rong, ronc (sonido)	ronco (sonido)
ronque	ronca
ronquit	ronquido
ronquits	ronquidos
ronroneo, sonido que fa lo gat	ronroneo de un gato
roquerol, mote de Beseit, de roca, roquerola la dona	mote de Beceite, de roca
roquerut, roqueruts	roquizo, pedregoso
roques	rocas
roqueta, roquetes / Roquetes a Tarragona	roquita, roquitas
roquissal, roquissals	terreno rocoso
rosa, roses	rosa, rosas
rosada, rosades – cuan se gele : gebra, escarcha	rocío, rocíos – cuando se hiela : escarcha
rosada, rosades (coló)	rosada, rosadas
rosadet (vi)	vino rosado
rosadeta, rosadetes	rocío ligero
rosari, rosaris - Va acabá com lo rosari de la aurora	rosario, rosarios
rosat (vi)	rosado (vino)
Rosca, rosques, en forma de rosco 0, com la rosca de Pascua (la mona es un pastel)	rosca, roscas, rosco, rosca de Pascua (la mona es un pastel)
rosé, rosés	rosal, rosales
rosse, rose - lo rosse fa lo cariño, rosses	El roce hace el cariño – roces
rossegá fusta – en les dens	arrastrar (madera) – roer con los dientes
rossegadós , rossegá , arrossegá https://chapurriau.blogspot.com/2017/09/rossegados.html	personas que arrastraban madera desde el monte hasta donde se cargaba
rossegál	arrastrarlo, roerlo
rossegán (g)	arrastrando, royendo
rossego	arrastro, roo
rossegó, rossegóns – de pa (cuscurro)	Arrastres – coscurro, cuscurro de pan
rosseguém	arrastramos, roemos
rossí, rossíns - jamelgo, penco, burro, cabalgadura, jaco, caball – torpe, rudo, tosco, sáfio, ignorán – Rossinán de Don Quijote	Rocín, rocines - jamelgo, penco, asno, cabalgadura, jaco, caballo, matalón, torpe, rudo, tosco, zafio, ignorante
rossigá, vore rossegá	roer, arrastrar
Rostí - rostixgo, rostixes, rostix, rostím, rostíu, rostíxen – rostiría – rostiguéra – rostiré	asar
rostoll, rostolls : bancal aon s´ha cossechat o segat y sol quede una mica de palla	rastrojo, rastrojos
rostro, cara	rostro, cara
rot	eructo
rotá, roto, rotes, rote, rotém, rotéu o rotáu, roten (de rot) – girá sobre lo seu eje (la terra)	Eructar – girar sobre su eje
rotet – lo chiquet ha fet lo rotet después de mamá	eructito, regüeldito – el niño ha eructado después de mamar.
rots	eructos, regüeldo
rótul, rotuls	rótulo, rótulos
rótula, rótules (del ginoll, genoll)	rótula, rótulas (rodilla)
rotuladó	rotulador
rovellán (g)	oxidando
rovellare	oxidara, oxidase
rovellat, rovellada	oxidado, oxidada
rovelló, rovellóns (bolet) – de rovell, rovellat, pel coló verdós que sels fa	níscalo, lactarius (deliciosus)
rovellonera, rovelloneres, aon íxen bastáns rovellóns en rogle o en poquet tros	donde salen rovellones, níscalos, en círculo o en poco trozo
rubia, rubies	rubia, rubias
ruc, antic ruch, burro, rucs, antic ruchs, burros – A Beseit un home li va enseñá lo verdang a una dona y ella va cridá : Aixó no es un home, aixó es un ruc ! - Com un ruch (ruc) ple de caparres, Martí G., Tip. mod. Ii, 161.	rucio, burro – En Beceite un hombre le enseñó la verga a una mujer y ella exclamó : esto no es un hombre, esto es un rucio (burro) !
Ruda, herba que put, fa una auló mol forta (ve de ruta – arraíl ?), es abortiva, aclaríx la sang.	ruda (hierba) http://www.botanical-online.com/efectos_secundarios_ruda.htm
rudamen	rudamente
rudesa	rudeza
rudo, tosco, bruto, ordinari, áspre, basto, zote,sopenco, descortés, grossero, obtús, romo, torpe, sáfio	rudo, tosco, brusco, ordinario, áspero, basto, zote, zopenco, descortés, grosero, obtuso, romo, torpe, zafio
ruella, roella, ababol, ruelles, roelles, ababols	amapola
ruén, mol calén, que creme mol	muy caliente, ardiente
ruéns	muy calientes, ardientes
ruénta, mol calenta, que creme	muy caliente, ardiente, que quema
ruentíssim	extremadamente caliente, ardiente, que quema
ruentó	calor extremo
ruentós	calores extremos
rugit	rugido
rugits	rugidos
rugós	rugoso
rugosa, rugoses	rugosa, rugosas
rugosos	rugosos
ruidera, sorollina	mucho ruido
ruido, soroll	ruido
ruidos, sorolls	ruidos
ruín, roín	malo, ruín
ruina	ruina
ruines	ruinas
ruíns, roíns	malos, ruines
rumbo, rumbos	rumbo, rumbos
rumiá (una cabra)	rumiar (una cabra)
rumor, rumó - A Beseit ña una casa que se diu Rumó	rumor
rumors, rumós	rumores
rural, rurals	rural, rurales
ruralissassió	ruralización
rústic	rústico
rustíes, rostíes	asabas
rustisses, rustixes, rostixes	asas (de asar)
rutinari, rutinaris	rutinario, rutinarios